3. El 14 d’abril de 1931 fou proclamada la 2a República d’una forma
espontània a Eibar i tot seguit a les principals ciutats espanyoles,
davant aquest fet el rei Alfons XIII sortí del país iniciant així el seu
exili.
Durant aquests anys de República, el panorama polític i social
espanyol fou molt complex, aquest fet donar una gran inestabilitat
al govern republicà i a poc a poc va anar duent el país cap al Cop
d’Estat de juliol del 1936.
Els principals partits es van anar situant durant aquest període en
favorables a la República i contraris a n’aquest procés.
Les forces polítiques més representatives foren :
* Partits de centre i esquerra favorables al fet republicà : Derecha
Liberal Republicana (Alcala Zamora), Republicanos Radicales
( Lerroux), Acción Republicana ( Azaña), ERC ( Macià i Companys),
PSOE ( Prieto), PCE ( D. Ibarruri) i les organitzacions obreres
UGT,CNT i FAI.
* Partits de dreta : CEDA ( Gil Robles), PNV, Lliga Catalana,
Renovación Española (Calvo Sotelo), Comunión Tradicionalista
(carlistes), JONS i Falange Española ( Primo de Rivera).
4. L’economia d’aquests anys també es va caracteritzar per la
crispació, es poden destacar tres etapes :
1a Abril 1931- novembre 1933, deteriorament dels indicadors
econòmics, hi ha una escassa confiança empresarial i poca inversió
de capital.
2a Principis 1934-febrer 1936, moderada recuperació. El sector
empresarial torna la confiança al govern moderat de la CEDA i
Republicans de Lerroux.
3a Febrer 1936- juliol del 1936, un nou descens en els indicadors i
desconfiança empresarial.
* El govern provisional i la Constitució del 1931.
Hi participen els republicans liberals, els d’esquerra i els radicals,
també hi ha socialistes, nacionalistes catalans i republicans gallecs.
Fora queden la dreta monàrquica, els nacionalistes bascos,
comunistes i anarquistes.
Els membres del Pacte de Sant Sebastià i el seu comitè
revolucionari constituiran el govern, convocaran el 28 de juny Corts
Constituents.
Paral·lelament s’iniciaran reformes urgents, es faran per mitjà de
Decrets ministerials. Les reformes que es faran seran l’agrària , la
5. l’exèrcit i la de les autonomies.
Els conflictes sorgiran prest i els seus principals enemics seran els
sectors més radicals de l’obrerisme (CNT, FAI, PCE), l’Església
catòlica (oposició manifesta al nou règim) i l’animaversió dels
empresaris i dels propietaris agraris.
Davant la forta oposició de l’església sorgirà un creixent
anticlericalisme i els dies 11 i 12 de maig hi haurà atacs a
institucions i edificis religiosos.
La Constitució del 1931.
A les eleccions celebrades el 28 de juny la coalició formada per
republicans i socialistes obtindran la victòria, no obstant, la dreta
tindrà menys representació que la real dins la societat.
Dins la societat espanyola es veuran important canvis, per primer
cop els partits governants deixen d’ésser de notables i són
d’afiliació. Al Parlament es viuran veritables discursos i debats, la
premsa se’n farà i la societat es polititzarà.
El dia 31 de desembre de 1931 la Constitució serà aprovada per les
Corts.
Es tracta d’una constitució clarament democràtica i progressista,
expressa la voluntat popular i l’Estat serà una República de trabaja
dores de todas clases.
6. Principis de la nova constitució:
a) Estat integral però amb la possibilitat d’autonomies.
b) Divisió de poders: - Legislatiu: Corts per damunt de les altres
institucions.
- Executiu: President de la República i
Consell e Ministres.
Seran elegits pel Congrés de
Diputats i les seves competències
seran restringides i controlades per
la Cambra.
c) Expropiacions forçoses sempre que sigui d’utilitat social, es
pagaran indemnitzacions.
Es nacionalitzaran els Serveis Públics.
d) Àmplia declaració de drets i llibertats : + majoria d’edat 23 anys.
+ sufragi Universal total
(vot femení)
+ separació Estat-Església.
+ matrimoni civil i divorci.
7. + dret a l’educació i al treball.
Encara que la constitució fou aprovada no demostrava un consens
ampli, hi ha divisió entre l’esquerra i la dreta en la qüestió religiosa i
autonòmica. La dreta centralista no accepta l’autogovern autonòmic
i els sectors més catòlics són contraris a la no confessionalitat de
l’Estat.
L’article on es tracta la qüestió religiosa provoca la dimissió de
Niceto Alcalà Zamora com a cap de l’executiu i passarà a ser-ho en
Manuel Azaña.
President de la República: Niceto Alcalà Zamora
President de Govern: Manuel Azaña.
8. * El Bienni Reformista (desembre 1931-setembre 1933).
Reforma de l’exèrcit.
La reforma vol aconseguir un exèrcit professional i democràtic.
Com? * reduir el nombre d’oficials.
* llevar els furs especials dels militars.
* aconseguir l’obediència al poder civil.
Mesures... * “Ley del retiro de la oficialidad”, els militars en actiu
deurien jurar adhesió al nou règim i si volien podien
retirar-se amb el sou integra.
* Tancament Acadèmia Militar de Saragossa.
* Tancament Capitanies Generals.
* Tancament dels Tribunals d’Honor.
* Tancament del Consell Suprem de Justícia Militar.
Les reformes estaven ben planificades però no van complir els
objectius.
* no es van retirar els militars esperats.
* manca de pressuposts per la modernització.
* els oficials creuen que la reforma és una agressió a la tradició
militar.
9. Qüestió religiosa.
Es vol secularitzar la vida social. A la Constitució espanyola hi ha
una sèrie d’articles que afecten a l’Església:
* no confessionalitat de l’Estat.
* no manteniment de culte.
* llibertat de culte.
* divorci.
* matrimoni civil.
* secularització dels cementeris.
* Educació: expulsió dels jesuïtes, la gent de l’església no poden
ensenyar.
* Llei de Congregacions...límit a les possessions de béns i
possibilitat de dissolució en cas de perill d’Estat.
Els catòlics consideren aquestes mesures una clara agressió a la
religió, es declaren antagònics a la República.
Els sectors més anticlericals provocaran atacs violents.
10. Reforma agrària.
L’agricultura és la base de l’economia espanyola, volen arreglar i
millorar la situació dels pagesos i volen modernitzar les
explotacions.
Primeres mesures: * protegir als camperols sense terra i als
arrendataris ( no es poden anul·lar els
contractes).
* jornada de vuit hores.
* salari mínim.
* posar en conreus terres aptes, és una
obligació
Llei de Reforma Agrària (1932). Objectiu, expropiació forçosa de
latifundis i assentament de pagesos.
Es pot expropiar fora indemnització als Grans d’Espanya.
Amb indemnització: les conreades deficientment, les no regades si
heu poden ser, les llogades sistemàticament.
IRA, Institut Reforma Agrària. Té els pressuposts i és l’encarregat
de l’assentament de les famílies.
11. Resultats limitats i increment tensions socials.
menys Ha expropiades menys pressuposts
menys assentaments problemes plantejats pels
senyors.
burocràcia.
Conseqüències socials:
* propietaris, actitud desafiant davant els pagesos i aliats dels
enemics dels règim.
* pagesos, es tornen més radicals i més violents.
Estatuts d’Autonomia.
* Catalunya, “Estatut de Núria”.
Macià 14/04/1931, declara la República Catalana dins la
Federació Ibèrica. L’Estatut fou aprovat pel 99% de la
població. Les Corts rebutgen l’Estatut.
A finals del 1931 és aprovat, Catalunya tindran Parlament propi,
12. del català, tindrà competències econòmiques, socials, educatives i
culturals.
* País Basc.”Estatut d’Estella”.
PNB i carlins (06/1931), és molt tradicionalista. Els republicans no
heu accepten, és massa confessional, no democràtic, incompatible
amb la Constitució.
1934, els carlins s’uneixen amb els monàrquics. El PNB s’aproparà
als republicans. Octubre 1936, aprovació de l’Estatut (PNB,
socialistes, republicans).
* Galícia.
El 26/06/1936 l’Estatut està elaborat però les Corts no el van poder
aprovar mai.
Reformes socials i Educació.
Largo Caballero, Ministre de Treball. Llei de contractes de treball.
* negociació col·lectiva.
* jurats mixtes.
* setmana 40h.
* augment salaris.
* creació se Seguros Socials.
13. * reducció de la jornada laboral al camp.
* sindicats agrícoles que supervisaran els contractes.
Totes aquestes mesures van guanyar-se l’oposició de la patronal.
Educació: * serà liberal i laica.
* l’Estat serà garant del dret a Educació.
* es faran més escoles.
* hi haurà més mestres.
* més pressupost (50% d’increment).
Volen una escola mixta, laica i obligatòria. També serà gratuïta.
“ Misiones pedagógicas”, difonen la cultura dins el món rural (cors,
conferències, teatre,)
14. * El Bienni Conservador (novembre 1933- gener 1936).
A les eleccions es produeix una victòria dels partits de centre-
dreta. El nou executiu voldrà desmantellar tot lo fet en el període
anterior.
Les dues forces polítiques que formaran el nou govern seran: el
Partit Radical (A. Lerroux) i la CEDA (Gil Robles). Aquests volen
revisar la Constitució i la legislació social.
Mesures del nou govern: *Camp.. -Aturada de la Reforma Agrària.
-Es tornen les terres a la noblesa.
-anul·lació de la cessió de terres
a la pagesia.
-llibertat total de contratació.
-baixada dels salaris.
-revanxisme (abús propietaris),
els pagesos inicien vagues.
*Catalunya..Enfrontament per la Llei de
Contractes de conreu.
Els rabassaires poden accedir
15. a la propietat pagant un preu taxat
al propietari.
Els propietaris recorren a la Lliga i
duen la llei davant el Tribunal
constitucional.
La Llei és considerada inconstitu-
cional. La Generalitat la torna apro-
var quasi igual.
* País Basc.. Aturada de l’Estatut.
* Religió....... Dota a l’Església d’un pressupost
per el culte i clero.
* Militars....... Amnistia als militars
sublevats 1932.
No obstant, no aturen ni la Reforma militar ni la d’Educació, encara
que hi ha manco pressupost.
El viratge conservador radicalitzarà la postura del PSOE i UGT.
Largo Caballero parla de revolució social i Prieto de la
conveniència d’unir-se als republicans per estabilitzar la República.
16. tota aquesta radicalització social farà que la CEDA vulgui més
participació directa dins el govern, sinó l’aconsegueix llevarà el seu
suport parlamentari al govern de Lerroux.
El 05 d’octubre la CEDA aconsegueix tres ministeris.
La resposta obrera no es farà esperar: Revolució d’Astúries i les
Revoltes a Catalunya. Mirar pàg. 286-287 punt 4.3 i 4.4
Les conseqüències de la Revolució d’Octubre
van ser notables. La CEDA va augmentar el
seu poder. Van reorientar la seva política cap
un via més dura. Van suspendre l’Estatut de
Catalunya i és va anul·lar la Llei de contractes,
els pagesos van ser obligats apagar la totalitat
de les rendes. Es van tornar les propietats als
jesuïtes i es va anomenar a Gil Robles
ministre de guerra i a Fco. Franco cap de l’Estat Major.
El juliol1935 pretenen modificar la Constitució (estatuts, divorci,
expropiació).
17. La tardor de 1935 es produeix una crisi de govern. El Partit Radical
es veu afectat per un seguit de casos de corrupció ( ruleta, suborns,
…) i malversació de fons. Davant això Gil Robles vol ésser
anomenat president de govern però Alcalà Zamora es va negar i va
decidir convocar eleccions per al mes de febrer de 1936.
* El govern del Front Popular.
La data escollida per a la celebració de les eleccions serà el 16 de
febrer de 1936. Espanya a n’aquesta data està totalment
fragmentada en dos grups clarament antagònics:
* esquerra “Front Popular” : republicans, socialistes , comunistes.
volen amnistia, readmissió dels obrers
expedientats (fets d’octubre), les lleis
reformistes.
La CNT no participa però no demana
l’abstenció.
* dreta “Bloque Nacional” : monàrquics, tradicionalistes, Lliga
Regionalista, Partit radical, CEDA.
18. Els resultats foren: Front Popular 48% (litoral i ciutats), Bloque
Nacional 46,5% (Castella, Navarra, Aragó, Lleó) i Centre 5,4%.
President República......Manuel Azaña.
President Govern..........Casares Quiroga.
Tots els ministres pertanyen a partits republicans. Les altres forces
polítiques només donen suport parlamentari.
Mesures preses: * Amnistia
* readmissió obrers.
* Estatut de Catalunya.
* aprovació de l’Estatut basc.
* reanudació tasca legislativa dels reformistes
(ocupació i assentaments pagesos).
* reubicació del Gral. Franco a Canàries i Gral.
Mola a Navarra.
Tensions socials: Conservadors, propietaris agrícoles, industrials,
església. Es tancaran fàbriques, s’expropiaran
capitals. Falange Espanyola (acció directa).
19. Esquerra: sindicats (vaga) i ocupació de
finques. Hi ha mobilitzacions populars. CNT,
PCE i sectors del PSOE (Largo Caballero).
Durant aquest període hi haurà enfrontaments entre milicians
anarquistes i membres de Falange “dialéctica de los puños y las
pistolas”.
milicians republicans
falangistes
