La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable...
Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el Cà...Jesús Frare Garcia
Document de la Plataforma Carles Pinazo respecte a la carcinogenicitat de la carn roja i processada, establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
- "El nostre argument sempre ha estat la justícia”. Jesús Frare.
- “I ara, què farem?”. Manuel Sáez.
- "El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada”. Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
- "Classificació estàndard de la IARC”. Publicació de Green Facts.
El primer és una ressenya sobre la descoberta d’unes restes homínides de fa un milió i mig d’anys al jaciment d’Olduvai, i que corresponen a un xiquet de menys de 2 anys que patia anèmia . A l’article pretén que siga la “prova” de la dependència humana del consum de carn, element bàsic per a la nostra supervivència.
El següent article és encara més inquietant o, directament, fastigós. Parla d’una xiqueta amb una malaltia terminal que veié complert el seu somni de matar un ós, gràcies a l’organització United Special Sportsman Alliance Inc (USSA) . Aquesta organització benèfica està especialitzada en infants i joves amb malalties terminals i persones veteranes de guerra discapacitades, a qui ofereix realitzar el seu somni a l’aire lliure. Es tracta d’un organització vinculada a la indústria de la caça i la pesca, amb una galeria de fotos plena de xiquets i xiquetes abraçats a les armes, amb la diversitat funcional ben visible i proliferació de cadires de rodes, màquines portàtils de respiració assistida, etc. Al seu costat estan els cadàvers dels animals que acaben de matar....
La nutrició és un procés biològic que es dona després de l’alimentació, i que consisteix en la absorció dels nutrients que aporta el menjar. No necessitem menjar de tot, necessitem menjar tots els nutrients: els constructors (proteïnes de les que obtindre els aminoàcids essencials); els energètics (hidrats de carboni i lípids, que són el combustible que ens dóna vida) i els reguladors (vitamines, minerals, fibra i, sobre tot, aigua, elements necessaris per a que els processos vitals es desenvolupen correctament). Una dieta vegana, sense ús ni explotació animal, pot cobrir totes aquestes necessitats sense cap problema. És un fet demostrat, corroborat per institucions científiques com l’Associació de dietistes i el Comitè de metges i metgesses per una medicina responsable dels Estats Units, l’Associació espanyola de dietistes - nutricionistes i moltes altres...
Thomas Austin aconseguí prosperar a Austràlia. Era l’amo de Barwon Park, un ranxo ramader de més d’11.000 hectàrees a Winchelsea, i membre de l’Associació d’aclimatació de Victòria. Era Austràlia, però, allò que s’havia d’aclimatar a la societat colona, no a l’inrevés. El nadal de 1859, el vaixell Ligthning arribà a Melbourne amb una comanda del senyor Austin: 72 perdius, 5 llebres i 24 conills...1898. El professor Giuseppe Sanarelli, director de l’Institut d’Higiene de Montevideo, va descriure el mixoma de Sanarelli, o mixomatosi...
El doctor Paul Felix Armand-Delille, membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Societat de Biologia de França, tenia una finca de 300 hectàrees al Departament d’Eure-et-Loir. La població de conills s’alimentava de les collites i atacava les preuades vinyes del bon doctor...
Roba i esclavatge (VI). Pells: cinisme, mentides i ostentació.Jesús Frare Garcia
La gran majoria de les víctimes de la indústria de les pells amb pel es crien en captivitat, a uns llocs que aquesta indústria, com si es tractara d’una broma macabra, anomena “granges”. Són, en realitat, sinistres caus amb fileres de gàbies metàl·liques, situades a dins de construccions que formen conjunts envoltats per tanques i que semblen camps de concentració. Dins d’aquest infern, els animals pateixen cada minut de la seua vida. Són milers i milers de linxs, mapatxes, raboses, xinxilles…
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
Si cada persona vegana rebera un cèntim d’euro per cada vegada que li han parlat dels seus ullals d’animal carnívor i del seu deute evolutiu amb la carn, totes tindrien… muntanyes de cèntims. Les xarxes socials, el territori dels mems i les sentències de 140 caràcters, són una font permanent de cèntims i, també, d’algunes aportacions més elaborades com les de, ni més ni menys, que el Pensador Seré, qui ens ofereix unes “consideracions morfofisiològiques del veganisme” des de la seua condició de persona biòloga...
El nostre argument sempre ha estat la justícia. Avaluació pel CII sobre el Cà...Jesús Frare Garcia
Document de la Plataforma Carles Pinazo respecte a la carcinogenicitat de la carn roja i processada, establerta per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
- "El nostre argument sempre ha estat la justícia”. Jesús Frare.
- “I ara, què farem?”. Manuel Sáez.
- "El Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer avalua el consum de carn roja i de la carn processada”. Publicació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS/WHO), Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (CIIC/IARC).
- "Classificació estàndard de la IARC”. Publicació de Green Facts.
El primer és una ressenya sobre la descoberta d’unes restes homínides de fa un milió i mig d’anys al jaciment d’Olduvai, i que corresponen a un xiquet de menys de 2 anys que patia anèmia . A l’article pretén que siga la “prova” de la dependència humana del consum de carn, element bàsic per a la nostra supervivència.
El següent article és encara més inquietant o, directament, fastigós. Parla d’una xiqueta amb una malaltia terminal que veié complert el seu somni de matar un ós, gràcies a l’organització United Special Sportsman Alliance Inc (USSA) . Aquesta organització benèfica està especialitzada en infants i joves amb malalties terminals i persones veteranes de guerra discapacitades, a qui ofereix realitzar el seu somni a l’aire lliure. Es tracta d’un organització vinculada a la indústria de la caça i la pesca, amb una galeria de fotos plena de xiquets i xiquetes abraçats a les armes, amb la diversitat funcional ben visible i proliferació de cadires de rodes, màquines portàtils de respiració assistida, etc. Al seu costat estan els cadàvers dels animals que acaben de matar....
La nutrició és un procés biològic que es dona després de l’alimentació, i que consisteix en la absorció dels nutrients que aporta el menjar. No necessitem menjar de tot, necessitem menjar tots els nutrients: els constructors (proteïnes de les que obtindre els aminoàcids essencials); els energètics (hidrats de carboni i lípids, que són el combustible que ens dóna vida) i els reguladors (vitamines, minerals, fibra i, sobre tot, aigua, elements necessaris per a que els processos vitals es desenvolupen correctament). Una dieta vegana, sense ús ni explotació animal, pot cobrir totes aquestes necessitats sense cap problema. És un fet demostrat, corroborat per institucions científiques com l’Associació de dietistes i el Comitè de metges i metgesses per una medicina responsable dels Estats Units, l’Associació espanyola de dietistes - nutricionistes i moltes altres...
Thomas Austin aconseguí prosperar a Austràlia. Era l’amo de Barwon Park, un ranxo ramader de més d’11.000 hectàrees a Winchelsea, i membre de l’Associació d’aclimatació de Victòria. Era Austràlia, però, allò que s’havia d’aclimatar a la societat colona, no a l’inrevés. El nadal de 1859, el vaixell Ligthning arribà a Melbourne amb una comanda del senyor Austin: 72 perdius, 5 llebres i 24 conills...1898. El professor Giuseppe Sanarelli, director de l’Institut d’Higiene de Montevideo, va descriure el mixoma de Sanarelli, o mixomatosi...
El doctor Paul Felix Armand-Delille, membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Societat de Biologia de França, tenia una finca de 300 hectàrees al Departament d’Eure-et-Loir. La població de conills s’alimentava de les collites i atacava les preuades vinyes del bon doctor...
Roba i esclavatge (VI). Pells: cinisme, mentides i ostentació.Jesús Frare Garcia
La gran majoria de les víctimes de la indústria de les pells amb pel es crien en captivitat, a uns llocs que aquesta indústria, com si es tractara d’una broma macabra, anomena “granges”. Són, en realitat, sinistres caus amb fileres de gàbies metàl·liques, situades a dins de construccions que formen conjunts envoltats per tanques i que semblen camps de concentració. Dins d’aquest infern, els animals pateixen cada minut de la seua vida. Són milers i milers de linxs, mapatxes, raboses, xinxilles…
El 1982, la revista Nature publicà la fotografia d’un ratolí que duplicava la mida dels de la seua espècie. Al laboratori, se li havia introduït diverses còpies del gen que codifica l’hormona del creixement dels animals humans. Era un nou paradigma científic: l’espècie humana pot modificar genèticament els altres animals .
Anys després que s’aconseguiren vegetals transgènics, arribava el torn dels animals.
O documento apresenta instruções para a realização de uma prova individual e sem consulta em uma instituição de ensino. Proíbe esclarecimentos durante a prova, aceita respostas a lápis e proíbe o uso de equipamentos eletrônicos e empréstimos de material.
O documento discute os principais aspectos do Simbolismo como movimento literário, contrastando-o com o Parnasianismo que o precedeu. Apresenta trechos de poemas de Cruz e Sousa que ilustram elementos simbolistas como o uso de sinestesia, aliteração e assonância para sugerir significados além do literal. Também explora temas como a sensualidade de forma velada através de imagens carregadas. O Simbolismo priorizava a subjetividade, o sonho e o impalpável em oposição ao racionalismo
Este documento contiene una lista de 10 ítems con letras ordenadas de diferentes maneras, así como una palabra "ABERTA" repetida 3 veces al final. Proporciona un gabarito o solución para un examen o actividad relacionada con letras ordenadas de diferentes formas.
Este documento contiene una tabla con 10 filas y 3 columnas que parecen contener letras como respuestas a algún tipo de prueba o examen, así como un término "GABARITO" al final, lo que sugiere que es la solución o clave de respuestas correctas.
This powerpoint summarizes the similarities between the characters in the document's thriller "Deceased" and the film "The Amazing Spiderman". Specifically, it shows how the main characters in both are late-teen males from middle-class backgrounds who initially take on victim roles. It then details how their costumes and appearances change to reflect their transformations, with one becoming a psychotic serial killer and the other becoming a vigilante known as Spiderman. Split screen images and details of their similar clothing styles like hoodies and shoes are presented to highlight the links between the two characters.
El decreto autoriza al Ministerio de Defensa a comprar tres aeronaves para la Fuerza Aérea Boliviana y al Ministerio de Economía a transferir fondos para dicha compra. También autoriza a la Dirección General de Aeronáutica Civil a comprar una aeronave con capacidad para operar en aeropuertos de altura para investigar incidentes aéreos, excluyéndolos de las normas sobre compra de bienes usados.
How Retail Leaders Address Challenging Times: Strategies to succeedIBMAsean
The document discusses strategies for retailers to succeed in challenging economic times. It outlines three key areas for retailers to focus on: delivering a smarter shopping experience, developing smarter merchandising and supply chains, and building smarter operations. Specific examples are provided of retailers that are innovating in these areas by becoming more instrumented, interconnected and intelligent.
La presentación trata sobre la ciudad de Londres. Se describe su ubicación y algunos de sus principales puntos de interés como el Big Ben y el Palacio de Buckingham. La presentación consta de 250 diapositivas creadas por Micaela Rodríguez Urquiola para el área de Informática.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
Tornem a la casa on s’esforcen per no llançar res. Cada vegada, però, que han menjat 100gr de carn, com a mínim i sense tindre en compte els rius d’aigua que s’han consumit o les enormes quantitats de contaminants que s’han generat, han llançat 7 vegades aquest pes. De mitjana, un animal explotat consumeix 8kg de pinsos per a cada kg de carn que la indústria que l’explota aprofita comercialment del seu cadàver...
És una investigació argentina d’un equip del CERELA, COCINET i l’UNT. El treball està enfocat cap al mercat dels aliments funcionals, i el producte a desenvolupar és vegà: es tracta d’aprofitar els avantatges de la soja (baix cost i alt contingut en proteïnes) com a base per a elaborar productes fermentats i, entre d’altres alternatives, amb probiòtics. En aquest cas, la fermentació es fa utilitzant bacteris que produeixen B12. Altra alternativa provada és la d’un fermentat de soja enriquit amb vitamina B12 comercial. Descobrim que és un producte testat en animals...
Curta vida de cadenes i patiment. Monsanto, la investigació independent i le...Jesús Frare Garcia
El debat sobre la investigació de l’equip de Seralini posa en evidència Monsanto i la indústria bioquímica, amb les seues manipulacions i ocultacions per a sostindre el negoci dels transgènics. També posa en evidència la indústria de la investigació amb animals, que es delata ella mateixa: “El que oculta la carta oberta de les persones científiques independents és que no s’ha de qüestionar l’arbitrari dogma especista que dóna “validesa científica” a l’ús de rates Sprague–Dawley o de qualsevol altre animal als laboratoris, perquè es posen en evidència les trampes del sistema i aquest perd la seua falsa credibilitat. La controvèrsia no ha de fer evident que el rei no porta vestit”.
O documento apresenta instruções para a realização de uma prova individual e sem consulta em uma instituição de ensino. Proíbe esclarecimentos durante a prova, aceita respostas a lápis e proíbe o uso de equipamentos eletrônicos e empréstimos de material.
O documento discute os principais aspectos do Simbolismo como movimento literário, contrastando-o com o Parnasianismo que o precedeu. Apresenta trechos de poemas de Cruz e Sousa que ilustram elementos simbolistas como o uso de sinestesia, aliteração e assonância para sugerir significados além do literal. Também explora temas como a sensualidade de forma velada através de imagens carregadas. O Simbolismo priorizava a subjetividade, o sonho e o impalpável em oposição ao racionalismo
Este documento contiene una lista de 10 ítems con letras ordenadas de diferentes maneras, así como una palabra "ABERTA" repetida 3 veces al final. Proporciona un gabarito o solución para un examen o actividad relacionada con letras ordenadas de diferentes formas.
Este documento contiene una tabla con 10 filas y 3 columnas que parecen contener letras como respuestas a algún tipo de prueba o examen, así como un término "GABARITO" al final, lo que sugiere que es la solución o clave de respuestas correctas.
This powerpoint summarizes the similarities between the characters in the document's thriller "Deceased" and the film "The Amazing Spiderman". Specifically, it shows how the main characters in both are late-teen males from middle-class backgrounds who initially take on victim roles. It then details how their costumes and appearances change to reflect their transformations, with one becoming a psychotic serial killer and the other becoming a vigilante known as Spiderman. Split screen images and details of their similar clothing styles like hoodies and shoes are presented to highlight the links between the two characters.
El decreto autoriza al Ministerio de Defensa a comprar tres aeronaves para la Fuerza Aérea Boliviana y al Ministerio de Economía a transferir fondos para dicha compra. También autoriza a la Dirección General de Aeronáutica Civil a comprar una aeronave con capacidad para operar en aeropuertos de altura para investigar incidentes aéreos, excluyéndolos de las normas sobre compra de bienes usados.
How Retail Leaders Address Challenging Times: Strategies to succeedIBMAsean
The document discusses strategies for retailers to succeed in challenging economic times. It outlines three key areas for retailers to focus on: delivering a smarter shopping experience, developing smarter merchandising and supply chains, and building smarter operations. Specific examples are provided of retailers that are innovating in these areas by becoming more instrumented, interconnected and intelligent.
La presentación trata sobre la ciudad de Londres. Se describe su ubicación y algunos de sus principales puntos de interés como el Big Ben y el Palacio de Buckingham. La presentación consta de 250 diapositivas creadas por Micaela Rodríguez Urquiola para el área de Informática.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
Fa uns dies, detingueren una dona que, posteriorment, ha estat acusada de matar el seu fill mentre l’atenien a l’hospital de Torrevella (Baix Segura) i quan ja estava sota custòdia de la policia. Al diari La Vanguardia, la notícia del 24/01/2014 sobre aquests fets estava encapçalada pel titular Katharina Katit-Stäheli, una vegana radical.
(...) Amb això, també volen recolzar un estat d’opinió que puga assumir la repressió del moviment pels drets dels animals. Perquè el següent pas és que, amb els recursos de totes i tots, es creen delictes a mida d’aquesta indústria per a perseguir qui mostra els abusos, les irregularitats i les mentides que amaguen a la foscor dels centres d’extermini que anomenen granges, escorxadors, zoos, aquaris, circs, laboratoris… En aquestes trames de prevaricació contra drets fonamentals de la ciutadania participen tota classe de poders públics...
Tornem a la casa on s’esforcen per no llançar res. Cada vegada, però, que han menjat 100gr de carn, com a mínim i sense tindre en compte els rius d’aigua que s’han consumit o les enormes quantitats de contaminants que s’han generat, han llançat 7 vegades aquest pes. De mitjana, un animal explotat consumeix 8kg de pinsos per a cada kg de carn que la indústria que l’explota aprofita comercialment del seu cadàver...
És una investigació argentina d’un equip del CERELA, COCINET i l’UNT. El treball està enfocat cap al mercat dels aliments funcionals, i el producte a desenvolupar és vegà: es tracta d’aprofitar els avantatges de la soja (baix cost i alt contingut en proteïnes) com a base per a elaborar productes fermentats i, entre d’altres alternatives, amb probiòtics. En aquest cas, la fermentació es fa utilitzant bacteris que produeixen B12. Altra alternativa provada és la d’un fermentat de soja enriquit amb vitamina B12 comercial. Descobrim que és un producte testat en animals...
Curta vida de cadenes i patiment. Monsanto, la investigació independent i le...Jesús Frare Garcia
El debat sobre la investigació de l’equip de Seralini posa en evidència Monsanto i la indústria bioquímica, amb les seues manipulacions i ocultacions per a sostindre el negoci dels transgènics. També posa en evidència la indústria de la investigació amb animals, que es delata ella mateixa: “El que oculta la carta oberta de les persones científiques independents és que no s’ha de qüestionar l’arbitrari dogma especista que dóna “validesa científica” a l’ús de rates Sprague–Dawley o de qualsevol altre animal als laboratoris, perquè es posen en evidència les trampes del sistema i aquest perd la seua falsa credibilitat. La controvèrsia no ha de fer evident que el rei no porta vestit”.
Un programa més sobre, anem a dir-ho així, “formes d’alimentació alternatives, associades a formes i propostes de vida alternatives”. Fou a Cuatro i s’emeté el dimarts, 14 d’octubre a les 22:30h, es diu Box, En la caja i el condueix Juanra Bonet...
L’antiespecisme apareix molt col·lateralment i, sobre tot, amb la breu denúncia del Francisco Martín, històric del moviment, que diu: “ens centrem en els milers de milions d’animals que es crien per a que la gent se’ls menge i per a fer negoci amb ells”. Recomana el visionat d’Earthlings (2005) i sentencia aquest desig que, desgraciadament, està tan allunyat de la realitat: “cap persona es pot mantindre indiferent una vegada veu el que hi ha darrere [de l’explotació animal]”...
Ja fa un temps que ens sedueix l’arribada de la carn in vitro. Segons sembla, aquesta vella idea, que ja ha complert 70 anys, s’està desenvolupant als laboratoris amb avanços importants.
Els distints equips que competeixen en aquesta carrera treballen amb dues opcions. La primera i més accessible es la tècnica de bastida, i consisteix en fer proliferar cèl·lules musculars en un cultiu que, mitjançant un aparell bioreactor, s’adhereixen a un suport o bastida (fan servir col·lagen d’origen animal i materials sintètics). Amb aquesta tècnica ja poden fer carn semblant a la picada, amb la que es podrien produir hamburgueses, salxixes, embotit, etc. Els mètodes experimentals, però, encara no poden fer-la amb uns costos assumibles...
Us vaig a parlar del veganisme. Com que, per a molts de vosaltres, serà la primera vegada que rebeu una informació clara del que representa pels altres animals no tindre cap altra consideració que la de propietats dels i les humanes, no vaig a utilitzar cap imatge dura. Heu de saber, però, que el que mostren eixes imatges és la realitat de les granges, els escorxadors, els laboratoris, els zoos…
Vull que us fixeu en una cosa: el que jo diré ho diu la pròpia indústria de l’explotació animals. Només cal prestar atenció quan la seua veu ix als diaris, als telenotícies, etc. Quan afronten el debat amb l’animalisme, manipulen aquesta informació amb veritats a mitges, mentires senceres, ocultacions i ornaments. Però, molt sovint, s’obliden d’aquest debat i diuen les coses sense embuts. Jo us mostraré alguns exemples...
No volem la planta de residus animals de la Vall d'Albaida, però… La necessi...Jesús Frare Garcia
... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...
És una entrevista molt interessant que us convide a escoltar. M’interessà molt la comparativa amb la resta d’animals, amb afirmacions que no existeix cap espècie que, en condicions naturals, no regule la seua reproducció, i aportacions de la de la persona que cridà i digué: els animals són molt lògics, actuen pel be de la seua naturalesa i pel seu desenvolupament.
És una forma més, de les moltes que es poden veure i sentir, d’analitzar la nostra realitat com a animals. Som individus que, dintre de la biodiversitat, formem part d’una espècie anomenada Homo sapiens i que és una més entre tota la resta. Aquesta perspectiva serveix per a detectar la desnaturalització sostinguda en la idea de l’humà com a ésser elegit, dotat de raó i superior a tota la resta, o de l’home com a elegit i dotat de capacitat superiors sobre les dones, o de l’home dotat de diners i armes i poder per a imposar-se sobre races i classes populars. Així és com ens trobem amb fets naturals que han estats convertits en tabú, l’instrument desnaturalitzador i de control. Passa amb les sexualitats alienes al patró heteropatriarcal o amb la llibertat de les dones per a decidir sobre elles mateixes, sobre el seu propi cos....
L’Agència espanyola de seguretat alimentària i nutrició (AESAN) recomana que la carn d’animals matats a tirs i amb munició de plom no siga consumida per xiquets i xiquetes menors de 6 anys, dones embarassades i dones que es vulguen quedar embarassades. Per a persones adultes, el consum d’aquesta carn no hauria de superar la ració per setmana (aproximadament, 150 grams). Els consells “s’ham fet públics” mitjançant un informe del seu Comitè Científic emboscat a la web de l’Agència, sense que haja generat cap comunicació pública...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
Correbous d’embolats. El negoci per davant de tot.
Excessos i carències.
1. Excessos i carències.
s’enfrontaran, a una situació d’escassetat.
Un equip d’investigació nord-americà
realitzà un estudi, publicat a la revista
Nature, sobre els motius de “l’epidèmia
d’obesitat” que patim1. Afirmen que els
animals
humans
desenvoluparen
adaptacions biològiques per a afrontar
situacions d’escassetat d’aliment com el gen
CRTC3, que alenteix la crema de greixos.
Aquesta genètica, que ens ha ajudat a
sobreviure durant mil·lennis, s’ha convertit
en un desavantatge per a aquelles persones
que tenen accés a l’aliment sempre que
volen, que mai s’han enfrontat, ni
La gent vegana que viu al món de l’opulència, on el gen CRTC3 fa més nosa que servei, s’esforça en
explicar que equilibra la seua alimentació de forma responsable; que vigila la ingesta de cereals i
llegums per a obtindre l’aportació proteica necessària; que obté més ferro del que podria
metabolitzar a través de les plantes; que obté el calci necessari de les fruites i les verdures; que té
garantida l’aportació de vitamines i minerals que necessita; que, per si de cas, complementa la seua
alimentació amb càpsules de B12; que mai havia estat tan pendent de la seua nutrició com ho està
des de que és vegana… Sovint, sense èxit. Molta gent continua pensant que una persona vegana
està cometent un acte d’irresponsabilitat, ja que la seua alimentació està plena de carències que
l’abocaran cap a una vida marcada per les malalties físiques i psíquiques.
Centre de producció de Campofrío, Burgos.
“miraculosa” dieta plena de lactis.
Sovint, es tracta de persones que no tenen
cap noció sobre la seua nutrició. Que
mengen allò que volen i els agrada, sense
preocupar-se de carències alimentàries ni de
problemes metabòlics. Que es creuen allò
que sempre els han dit, i que segueixen amb
els ulls clucs la dieta que omple les
butxaques de Campofrío. De la indústria de
la carn, dels lactis i dels ous, i també de la
indústria
farmacèutica.
Les
seues
analítiques amb el colesterol pels núvols, els
problemes que els genera l’excés d’àcid úric,
l’aire que no troben quan han pujat dos pisos
perquè s’ha trencat l’ascensor, no els fan
obrir els ulls. Si son dones amb problemes
com l’osteoporosi, tampoc cauen en el fet que
la descalcificació continue, malgrat la seua
No. Però una dieta diferent, de gent que obté dades saludables a totes les seues analítiques, i que
quan detecta un desequilibri cerca el problema i la seua solució, els fa obrir aquells ulls clucs. I no
per a qüestionar la seua forma de viure i d’alimentar-se.
Nosaltres, les persones veganes, sabem que el problema del nostre món sempre és d’excés, no de
defecte. Sabem que al nostre món de necessitats artificials, el principal problema és detectar allò
que és autènticament necessari. Sabem que el nostre món ens permet cobrir les nostres necessitats
bàsiques, i que el nostre món vol que considerem bàsiques moltes coses que són supèrflues i, el
molts casos, nocives a llarg termini. Sabem que el nostre món de consum sense límits, vol
consumir el món fins a trencar el seu límit.
També sabem que hi ha altre món, on la carència és crònica, on quasi ningú sap el que és menjar
Diario
Público,
19/12/2010.
Un
gen
contra
la
hambruna,
clave
http://www.publico.es/ciencias/352383/un-gen-contra-la-hambruna-clave-en-la-obesidad
1
en
la
obesidad.
2. sempre que es té gana, tindre un sostre confortable i viure en pau i amb llibertat. Aquest és el món
de les carències alimentàries i les malalties associades a la fam i la debilitat física. Aquest és el món
que es podria alimentar si la major part dels cereals i les llegums que es produeixen al món no
anaren cap a la indústria d’explotació animal, per a engreixar els individus que, exprimits en forma
de carn, lactis i ous, arriben als mercats de l’opulència.
I també sabem que hi ha altre món, el dels altres animals, no
humans explotats pels humans, on la carència és absoluta. Esclaus
i esclaves, sobre tot esclaves. Sotmeses a un tracte inhumà, vivint
una vida miserable en mig dels mil i un abusos de la indústria
d’explotació animal. Esclaves de les granges d’extracció del seu
últim alè de vida. Víctimes dels escorxadors.
Nosaltres no tenim carències. Només busquem justícia.
Equilibri. Fins i tot, no tenim carència d’empatia, la carència
generalitzada al nostre món d’opulència.
Investigació amb animals.
Per a aquesta investigació, es torturaren
animals.
L’equip d’investigació “dissenyà”
ratolins sense el gen CRTC3 i, juntament amb
altres individus sense aquesta modificació, els
sotmeté a règims alimentaris amb percentatges
de greixos diferents. Amb els règims amb un
baix nivell de greixos, uns i altres seguien una
evolució semblant. Però, amb els règims d’alt
nivell de greixos, només els ratolins transgènics
evitaren l’obesitat i, a més, acumulaven el doble
de greix marró2.
En aquestes notícies, les víctimes ni tan sols són
secundàries, són figurants. Els herois de la
pel·lícula són els equips d’investigació. Per això,
no es necessari explicar clarament com és que
sabem el nivell de greix corporal o la major
presència de greix marró en uns individus i
altres. Tots són assassinats i disseccionats per a
obtindre aquestes dades.
Guatemala, 10 anys de pau.
Per què? En aquest cas, es tractava de demostrar
el paper d’un gen en el metabolisme del greix.
Gent dedicada a la investigació coneixia les teories
sobre els mecanismes d’alguns mamífers per a
alentir la crema de greixos. Eren sobre el paper des
de la dècada dels 1960, abans que es tinguera
capacitat per a seqüenciar el genoma. I aquesta gent
decidí demostrar-ho científicament.
S’iniciava un projecte d’investigació, el que vol dir
finançament. Al davant, la possibilitat d’obtindre
prestigi i renom, i la perspectiva de més
investigacions, més finançament i més prestigi i
renom. Si demostraven cóm funciona el gen CRTC3,
si demostraven que era un factor que tenia un paper
negatiu clau en l’epidèmia d’obesitat occidental, el
següent objectiu seria un nou fàrmac que el
Teixit adipós marró (TAM). Un dels dos tipus de greix corporal, amb el teixit adipós blanc (TAB). La funció del TAM és
generar calor (a través de les reserves lipídiques) mentre que la del TAB és acumular triglicèrids per a preveure èpoques
d’escassetat alimentària.
2
3. neutralitze.
Les víctimes només són un munt de ratolins. Les víctimes dels experiments per a l’obtenció i
desenvolupament del fàrmac, i les víctimes de les proves d’aquesta “medicina” en animals, no
tenen importància. Les víctimes no importen.
Han mort per a demostrar que mengem massa, molt més del que necessitem. Han mort per a
demostrar que no sabem viure. Han mort per a generar una nova necessitat: neutralitzar el nostre
gen dolent de l’excés. Han mort per a demostrar el que les ciències humanístiques, les socials i les
ciències polítiques deixaren absolutament clar fa molt temps: que poca gent té massa perquè
alguna gent té poc i molta gent no en té. Que la gent que te massa pateix d’excés i que la resta,
pateix de carències.
Visca la Ciència amb majúscules.