Dani Blanco, Sergio Cano, Sergi Talavera i Clara Tor. EL CINEMA MUNDIAL DES DEL 1970
ALEMANYA CINE ALEMANY DESPRÉS DE LA POSTGUERRA PASSA PER DIFERENTS MOMENTS ALEMANYA EST ALEMANYA OEST SOLUCIÓN: OFICINA DEL JOVEN CINE ALEMÁN FRITZ LANG ALEXANDER KLUGE RAINER WERNER FASSBINDER
ALEMANYA Manifest de Oberhausen(1962) :  Aposta per un cinema internacional i jove. Creacio al 1965 de la  Oficina del Jove Cine Alemany   fundació escoles de cine Oficina de subsidios del cine  (1967)  films de poc valor crític i comercial  Der Filmverlag Autoren Group ( 1971)  format per els directors:  Kluge, Rainer Werner Fassbinder, Wim Wenders i Edgar Reitz-
ALEMANYA Els principals directors del nou cinema alemany van ser: Alexander Kluge:  va ser el lider del nou cinema alemany El seu film mes important va ser:  Die Artisten in der Zirkuskuppel de (1968)   Rainer Werner Fassbinder:  va ser el realitzador amb mes influencia  La seva temàtica girava entorn a 5 temes: fets qüotidians: El viaje a la felicidad de mama Kuster (1975) el món dels rics i famosos: La ley del mas fuerte (1975) el passat:  Desaparición (1978) la guerra: El matrimonio de Maria Braun (1978) la posguerra:  Lola (1981)
ALEMANYA Werner Hergoz : “visionari romàntic” del nou cinema alemany.  Es caracteritza: ús expressiu del color i l’us de les textures i el ritme de les imatges per transmetre sensacions. Les seves principals pel·licules van ser:  · Aguirre , la cólera de Dios (1972) ·  Nosferatu , vampiro de la noche (1979) Wim Wenders:  el menys polític i el mes existencialista del grup ·  Paris,Texas (1984 ) ·  Cielo sobre Berlín (1987)
AUSTRALIA La nova onada del cine australià i Hollywood Directors convidats a Hollywood -Beresford -Schepisi -Amstrong -Miller Aquests no van triunfar -Peter Weir,  si va triunfar Directors que els hi va costar més arribar a Hollywood -Burstall -Wincer -Duigan Però el més important  : Paul  Cox
CANADÀ Temàtica de l’obra canadenca: Curts de dibuixos animats Documentals Gran èxit internacional Ciència ficció Horror Coincidia amb els productes de Hollywood -Sàtires fosques i reflexives No coincidia amb els productes de Hollywood -Sàtires de compromis social i polític Prové del cinema franc-canadenc
ÍNDIA El cine indi, va passar de la temàtica: Dels melodrames Realisme social i profunditat intelectual a Director indi amb més èxit: Shyam Benegal
EGIPTE Cine Egipci A partir de 1940: es tracta Realisme social A partir de 1970 tracten Entreteniment popular Youssef Chahine
ÀFRICA SUBSAHARIANA La seva obra tractava sobre el docudrama, els seus temes eren: Estudi satíric del neocolonialisme francés Mals tractes que van rebre els soldats senegalesos per l’exèrcit francés a la 2ª Guerra Mundial Impacte cultural del cristianisme i l’islam
BRASIL CHILE La indústria cinematogràfica produeix Comèdies romàntiques Després del cop d’estat de Pinochet molts cineastas Van anar a Cuba Raúl  Ruiz
MÈXIC CUBA La   indústria cinematogràfica depenia Gènere: churros Jaime Humberto Hermosillo Emilio Fernández ICAIC + División cinematógrafica de las Fuerzas Armadas = Comèdies  pornogràfiques Aventures escapistes Propaganda política
ARGENTINA Quan es va acabar la dictadura el cine va tractar 4 aspectes sobre aquesta Desapareguts Exili Explotats represaliats Luis Puenzo Fernando Solanas Fernando Ayala Maria Luisa Bemberg
JAPÓ Temàtica de les produccions japoneses Sumisió de les classes mitges japoneses al ritual  Pel.lícules imaginatives sobre dibuixos animats Espada i kung fu Gèneres de tota la vida Impacte de l’urbanització i consumisme de Taiwan Nou gènere Juzo Itami Hou Hsaio-Hsien
CHINA 5 Generacions en el cine chinès 1ª Generació composada Dirigents del cine mut 2ªGeneració composada Realistes dels anys 30 3ª Generació S’apremiaven als realitzadors Que tractessin : -La revolució -Procés de reconstrucció 4ª Generació disposaven Més llibertat per experimentació estilística 5ª Generació tractava Impacte Revolució Cultural en la vida professional i intelectual
iràn Havia aconseguit molts Premis internacionals Grupo del Nuevo Cine gràcies però La revolució islàmica o va interrumpir tot Amir Naderi Bahram Bayzai Dariush Mehrjui
POLONIA Andrzej Wadja Krzysztof Zanussi Agnieszka Holland Grans representants del  cine polac que  tractava temes socials
YUGOSLAVIA I HUNGRIA Les dos ex-republiques sovietiques va pàtir una greu crisis en el seu cinema.  Els dos principals directors  que van acoseguir un reconeixement internacional van ser: Emir Kustorica  (Yugoslavia)  István Szabó ( Hungria) Pápa  esta en viaje de negocios (1985)                                                        Cuentos de Budapest (1976) Coronel  Redl  (1985)                                                                                              El tiempo de los gitanos  (1988)  Querida Emma, querida Bobe (1992)
Cinema Europa Canvis al cine a Europa per tal de arribar a un públic més ampli:  - Continuitat dels directors ja consolidat  - Més distribuidores de cinema  - Més festivals internacionals  - Més patrocinis televisius  - Més co-produccions entre països diferents
Espanya - Cinema molt pobre degut a la censura - Carlos Saura segueix a directors com Luis Buñuel,Luis Garcia Berlanga y  Juan Antonio Bardem - Saura fà un cinema amb alegories polítiques en películes com Peppermint  Frappé (1967)‏ - Amb el fí de la censura apareix Pedro Almodovar que fà un cinema per una nova generació: - Pepi, Luci, Bom y otras chicas del monton  (1982)‏ -Mujeres al Borde de un ataque de Nervios (1988)‏
FINLANDIA - Aki kaurismaki director més important Finlandès - Independent amb un éstil propi - Crea noves adaptacions com  Hamlet liikemaailmassa  ( Hamlet va de negocios ) (1987)  Boheemielämää  ( La vida de Bohemia )   (1992)‏ - Cinema retratant la classe treballadora  Ariel (1988)  Tulitikkutehtaan tyttö   La chica de la fábrica de Cerillas (1989)‏
Suïssa -  Problemes per establir un mercat  cinematogràfic  propi degut a la divisió llingüística - Zurich indústria cinematogràfica en llengua alemana amb Lissy i Daniel Schmid - Ginebra centre del cinema francòfon amb més reconeixement - Alain Tannner director més relevant influit per la  Nouvelle Vague -  La Salamandre  (1971)‏ -  Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000  (Jonás, que  cumplirá 25 años en el año 2000) (1976)
GRECÍA I TURQUÍA - Theo Angelopoulos director més important del cinema grec, reflexiona sobre  l'historia i els mites a films com: -  El viaje de los comediantes   (O Thiassos)  (1975)  -  El apicultor   (O Melissokomos)  (1986)  - A Turquía sorgeix Yilmaz Güney un director molt relevant que defenía el cinema  nacional creant polémics films: -  Dolor  (1971)‏ - Los desesperados (1971)‏ -  Desprès de sortir de la pressò va fugir a Paris i va realitzar - El Camino (1981)‏
ITÀLIA - Gran poténcia del cinema mediterrani - El director més important del grup  Auteurs  va ser Bernardo Bertolucci, va fer estudis de l'ideología política sobre l'individu: - Marxisme -  Prima della rivoluzione  (Antes de la  revolución) (1964)‏ - Fascisme -  La strategia del ragno  (La estratégia del  Hombre Araña) (1970)‏ - Mescla el cinema més polític  -  Partner  (1968)  - Amb luxosas coproduccions com - El último tango en París (1972)‏ -  El último emperador (1987)‏
FRANÇA El cinema francès mescla l'experiència dels cineastas sorgits als anys 60 amb els que arriven desprès de  La nueva ola. - El més important sorgit en aquesta època es Bertrand Tavernier, va mesclar tradició de qualitat amb técniques de  La nueva ola  - L'Horloguer de Saint-Paul (El relojero de St.Paul) (1973)‏ - Un dimanche à la campagne (Un domingo en el campo)  (1984)‏ -  Com va director del gremi de directors francesos ha descubert a una nova  generació de realitzadors como: - Luc Besson - Jean-Jacques Beneix - Patrice Leconte
Gran Bretanya - Cinema Britànic marcat per seguir la formula de Hollywood - No hi aconsegueixen molts èxits però sorgeixen molts directors de talent, molts d'ells finalitzen la seva carrera a Hollywood -Dels directors que van decidir treballar únicament a Gran Bretanya destaquem - Ken Loach – Riff Raff (1990)‏ - Mike Leigh – Naked  (1993)‏ - Un director molt relevant dintre del cinema independent Britànica es Derek  Jarman que fà un cinema experimental i es la figura principal del cinema gay i lèsbic -  Sebastiane  (1976)‏ - Jubilee (1978)‏ - Caravaggio (1986)‏
Gran Bretanya -Durant els 80 s'intenta recuperar el cinema Britànic creant noves empresses productores - George Harrisson crea Handmade films on es van crear éxits com: -  Life of Brian (La vida de Brian)  (1979) de Terry Jones - Brazil (1985) de Terry Gillian - Mona Lisa (1986) de Neil Jordan - Goldcrest va salvar per moments l'indústria amf films com: - Carros de Fuego (1973) de Bill Forsyth - Los gritos del silencio (1984) de Roland Joffe
GRAN BRETANYA -L´èxit no arriba fins que la cadena de televisió BBC i Channel 4 no finàncien parcial o totalment películes com: - Mi hermosa lavanderia (1985) de Stephen Frears - Voces distantes(1988) de Terence Davis - Algun día te encontrare (1991) de Peter Chelson - Cuatro bodas y un funeral  (1994) de Mike Newell
Capítol 8 Canvis en l’estructura de Hollywood: Costos de producció van propiciar: - fusió, canvi de mans i absorció dels estudis per part de multinacionals. -reducció de la producció. - creació i concentració en espectacles d’alt pressupost.
Capítol 8 Aparició i generalització de l’entreteniment escapista: Gracies a l’èxit de pel·lícules com: Tiburón  – Steven Spielberg (1975)‏ La Guerra de las  Galáxias   – George Lucas (1976)‏ Gran dependència de les  Kid Pictures. Excepció de cineastes independents: Robert Altman Hal Ashby Enfocament revisionista dels mites de Hollywood. William Friedkin
Capítol 8 Variacions en els gèneres tradicionals : Aventures:  Trilogia d ’Indiana Jones  (Steven Spielberg) i les pel·lícules de Schwarzeneger. Adaptacions de còmics:  Superman  (Richard Donner, 1978) i  Batman  (Tim Burton, 1989). Ciència ficció:  Star Trek  (Robert Wise, 1979) i  Regreso al futuro  (Robert Zemeckis,1985). Cinema fantàstic:  Gremlins   (Joe Dante, 1984) i  Los cazafantasmas  (Ivan Reitman,1984).
Capítol 8 Pop musical: Fiebre  del  Sábado   noche   (John Badham, 1977) i  Fama  (Alan Parker, 1980). Comèdia d’estudiants:    Aquel excitante curso  (Amy Heckerling, 1982) i  Todo un  día  (John Hughes, 1986).
Capítol 8 Per garantir la continuïtat del públic: Es van afegir dosis de sexe i violència en gèneres de: Terror Cinema negre Policíacs Gàngsters De crim De l’oest Road-movies La guerra de Vietnam Per exemple: Reservoir   Dogs   – Quentin Tarantino (1992). Sin perdón  – Clint Eastwood (1992). Thelma  y  Louise   – Ridley Scott (1991).
Directors més importants: - Formació universitària -  Independents Capítol 8 Francis Ford Coppola (1939)  Martin Scorsese  Steven Spielberg Drácula, de  Bram   Stoker   – Francis Ford Coppola (1992). La edad de la inocencia  – Martin Scorsese (1993). Encuentros en la tercera fase  – Steven Spielberg (1977). Robert Altman (1925)‏ Woody Allen Altres: David Lynch, Ethan i Joel Cohen, John Salys. Presència de dones. Nashville  – Robert Altman (1975). Manhattan  – Woody Allen (1979).
Capítol 8 Spike Lee, nova concepció dels artistes americans a Holywood. Aparició del jove artista afroamericà: Los   chicos   del barrio  – John Singleton (1991). Juice  – Ernest R. Dickenson (1992).
Capítol 8 Al 1991 el 96% de les cases tenien reproductor o disc làser. Els guanys per venta o lloguer duplicaven els de taquilla. Conseqüències s’empaquetaven i prepareven per a la TV. no es pot percebre igual que el director. no té la mateixa brillantor ni definició que el B/N. Les productes es dediquen a noves versions, restauració, i 2es i 3es parts de pel·lícules. I només distribueixen, o com la MGM-PATHÉ, exhibeixen.
Capítol 8 Tot i… el derrumbament del sistema d’estudis noves pràctiques augment de produccions independents noves estratègies audiovisuals Hollywood conserva l’aparença clàssica i l’atractiu comercial.
TAXI DRIVER
Fitxa tècnica Titul: TAXI DRIVER Direcció: Martin Scorsese Pais:USA Any: 1976 Data d’estrena: 10/03/1977 Duració: 110 min. Gènere: Thriller Calificació: No recomendada per menors de 18 anys Repartiment: Peter Boyle, Albert Brooks, Cybill Shepherd,Martin Scorsese Harvey Keitel, Leonard Harris, Norman Matlock, Harry Northup, Gene Palma, Joe Spinell, Jodie Foster, Rober de Niro Guió: Paul Schrader Distribuïdora: Columbia  Productora: Columbia Pictures Corporation, Bill/Phillips, Italo/Judeo Productions

PresentacióN Final

  • 1.
    DaniBlanco, Sergio Cano, Sergi Talavera i Clara Tor. EL CINEMA MUNDIAL DES DEL 1970
  • 2.
    ALEMANYA CINE ALEMANYDESPRÉS DE LA POSTGUERRA PASSA PER DIFERENTS MOMENTS ALEMANYA EST ALEMANYA OEST SOLUCIÓN: OFICINA DEL JOVEN CINE ALEMÁN FRITZ LANG ALEXANDER KLUGE RAINER WERNER FASSBINDER
  • 3.
    ALEMANYA Manifest deOberhausen(1962) : Aposta per un cinema internacional i jove. Creacio al 1965 de la Oficina del Jove Cine Alemany fundació escoles de cine Oficina de subsidios del cine (1967) films de poc valor crític i comercial Der Filmverlag Autoren Group ( 1971) format per els directors: Kluge, Rainer Werner Fassbinder, Wim Wenders i Edgar Reitz-
  • 4.
    ALEMANYA Els principalsdirectors del nou cinema alemany van ser: Alexander Kluge: va ser el lider del nou cinema alemany El seu film mes important va ser: Die Artisten in der Zirkuskuppel de (1968) Rainer Werner Fassbinder: va ser el realitzador amb mes influencia La seva temàtica girava entorn a 5 temes: fets qüotidians: El viaje a la felicidad de mama Kuster (1975) el món dels rics i famosos: La ley del mas fuerte (1975) el passat: Desaparición (1978) la guerra: El matrimonio de Maria Braun (1978) la posguerra: Lola (1981)
  • 5.
    ALEMANYA Werner Hergoz: “visionari romàntic” del nou cinema alemany. Es caracteritza: ús expressiu del color i l’us de les textures i el ritme de les imatges per transmetre sensacions. Les seves principals pel·licules van ser: · Aguirre , la cólera de Dios (1972) · Nosferatu , vampiro de la noche (1979) Wim Wenders: el menys polític i el mes existencialista del grup · Paris,Texas (1984 ) · Cielo sobre Berlín (1987)
  • 6.
    AUSTRALIA La novaonada del cine australià i Hollywood Directors convidats a Hollywood -Beresford -Schepisi -Amstrong -Miller Aquests no van triunfar -Peter Weir, si va triunfar Directors que els hi va costar més arribar a Hollywood -Burstall -Wincer -Duigan Però el més important : Paul Cox
  • 7.
    CANADÀ Temàtica del’obra canadenca: Curts de dibuixos animats Documentals Gran èxit internacional Ciència ficció Horror Coincidia amb els productes de Hollywood -Sàtires fosques i reflexives No coincidia amb els productes de Hollywood -Sàtires de compromis social i polític Prové del cinema franc-canadenc
  • 8.
    ÍNDIA El cineindi, va passar de la temàtica: Dels melodrames Realisme social i profunditat intelectual a Director indi amb més èxit: Shyam Benegal
  • 9.
    EGIPTE Cine EgipciA partir de 1940: es tracta Realisme social A partir de 1970 tracten Entreteniment popular Youssef Chahine
  • 10.
    ÀFRICA SUBSAHARIANA Laseva obra tractava sobre el docudrama, els seus temes eren: Estudi satíric del neocolonialisme francés Mals tractes que van rebre els soldats senegalesos per l’exèrcit francés a la 2ª Guerra Mundial Impacte cultural del cristianisme i l’islam
  • 11.
    BRASIL CHILE Laindústria cinematogràfica produeix Comèdies romàntiques Després del cop d’estat de Pinochet molts cineastas Van anar a Cuba Raúl Ruiz
  • 12.
    MÈXIC CUBA La indústria cinematogràfica depenia Gènere: churros Jaime Humberto Hermosillo Emilio Fernández ICAIC + División cinematógrafica de las Fuerzas Armadas = Comèdies pornogràfiques Aventures escapistes Propaganda política
  • 13.
    ARGENTINA Quan esva acabar la dictadura el cine va tractar 4 aspectes sobre aquesta Desapareguts Exili Explotats represaliats Luis Puenzo Fernando Solanas Fernando Ayala Maria Luisa Bemberg
  • 14.
    JAPÓ Temàtica deles produccions japoneses Sumisió de les classes mitges japoneses al ritual Pel.lícules imaginatives sobre dibuixos animats Espada i kung fu Gèneres de tota la vida Impacte de l’urbanització i consumisme de Taiwan Nou gènere Juzo Itami Hou Hsaio-Hsien
  • 15.
    CHINA 5 Generacionsen el cine chinès 1ª Generació composada Dirigents del cine mut 2ªGeneració composada Realistes dels anys 30 3ª Generació S’apremiaven als realitzadors Que tractessin : -La revolució -Procés de reconstrucció 4ª Generació disposaven Més llibertat per experimentació estilística 5ª Generació tractava Impacte Revolució Cultural en la vida professional i intelectual
  • 16.
    iràn Havia aconseguitmolts Premis internacionals Grupo del Nuevo Cine gràcies però La revolució islàmica o va interrumpir tot Amir Naderi Bahram Bayzai Dariush Mehrjui
  • 17.
    POLONIA Andrzej WadjaKrzysztof Zanussi Agnieszka Holland Grans representants del cine polac que tractava temes socials
  • 18.
    YUGOSLAVIA I HUNGRIALes dos ex-republiques sovietiques va pàtir una greu crisis en el seu cinema. Els dos principals directors que van acoseguir un reconeixement internacional van ser: Emir Kustorica (Yugoslavia) István Szabó ( Hungria) Pápa esta en viaje de negocios (1985) Cuentos de Budapest (1976) Coronel Redl (1985) El tiempo de los gitanos (1988) Querida Emma, querida Bobe (1992)
  • 19.
    Cinema Europa Canvisal cine a Europa per tal de arribar a un públic més ampli: - Continuitat dels directors ja consolidat - Més distribuidores de cinema - Més festivals internacionals - Més patrocinis televisius - Més co-produccions entre països diferents
  • 20.
    Espanya - Cinemamolt pobre degut a la censura - Carlos Saura segueix a directors com Luis Buñuel,Luis Garcia Berlanga y Juan Antonio Bardem - Saura fà un cinema amb alegories polítiques en películes com Peppermint Frappé (1967)‏ - Amb el fí de la censura apareix Pedro Almodovar que fà un cinema per una nova generació: - Pepi, Luci, Bom y otras chicas del monton (1982)‏ -Mujeres al Borde de un ataque de Nervios (1988)‏
  • 21.
    FINLANDIA - Akikaurismaki director més important Finlandès - Independent amb un éstil propi - Crea noves adaptacions com Hamlet liikemaailmassa ( Hamlet va de negocios ) (1987) Boheemielämää ( La vida de Bohemia ) (1992)‏ - Cinema retratant la classe treballadora Ariel (1988) Tulitikkutehtaan tyttö La chica de la fábrica de Cerillas (1989)‏
  • 22.
    Suïssa - Problemes per establir un mercat cinematogràfic propi degut a la divisió llingüística - Zurich indústria cinematogràfica en llengua alemana amb Lissy i Daniel Schmid - Ginebra centre del cinema francòfon amb més reconeixement - Alain Tannner director més relevant influit per la Nouvelle Vague - La Salamandre (1971)‏ - Jonas qui aura 25 ans en l'an 2000 (Jonás, que cumplirá 25 años en el año 2000) (1976)
  • 23.
    GRECÍA I TURQUÍA- Theo Angelopoulos director més important del cinema grec, reflexiona sobre l'historia i els mites a films com: - El viaje de los comediantes (O Thiassos) (1975) - El apicultor (O Melissokomos) (1986) - A Turquía sorgeix Yilmaz Güney un director molt relevant que defenía el cinema nacional creant polémics films: - Dolor (1971)‏ - Los desesperados (1971)‏ - Desprès de sortir de la pressò va fugir a Paris i va realitzar - El Camino (1981)‏
  • 24.
    ITÀLIA - Granpoténcia del cinema mediterrani - El director més important del grup Auteurs va ser Bernardo Bertolucci, va fer estudis de l'ideología política sobre l'individu: - Marxisme - Prima della rivoluzione (Antes de la revolución) (1964)‏ - Fascisme - La strategia del ragno (La estratégia del Hombre Araña) (1970)‏ - Mescla el cinema més polític - Partner (1968) - Amb luxosas coproduccions com - El último tango en París (1972)‏ - El último emperador (1987)‏
  • 25.
    FRANÇA El cinemafrancès mescla l'experiència dels cineastas sorgits als anys 60 amb els que arriven desprès de La nueva ola. - El més important sorgit en aquesta època es Bertrand Tavernier, va mesclar tradició de qualitat amb técniques de La nueva ola - L'Horloguer de Saint-Paul (El relojero de St.Paul) (1973)‏ - Un dimanche à la campagne (Un domingo en el campo) (1984)‏ - Com va director del gremi de directors francesos ha descubert a una nova generació de realitzadors como: - Luc Besson - Jean-Jacques Beneix - Patrice Leconte
  • 26.
    Gran Bretanya -Cinema Britànic marcat per seguir la formula de Hollywood - No hi aconsegueixen molts èxits però sorgeixen molts directors de talent, molts d'ells finalitzen la seva carrera a Hollywood -Dels directors que van decidir treballar únicament a Gran Bretanya destaquem - Ken Loach – Riff Raff (1990)‏ - Mike Leigh – Naked (1993)‏ - Un director molt relevant dintre del cinema independent Britànica es Derek Jarman que fà un cinema experimental i es la figura principal del cinema gay i lèsbic - Sebastiane (1976)‏ - Jubilee (1978)‏ - Caravaggio (1986)‏
  • 27.
    Gran Bretanya -Durantels 80 s'intenta recuperar el cinema Britànic creant noves empresses productores - George Harrisson crea Handmade films on es van crear éxits com: - Life of Brian (La vida de Brian) (1979) de Terry Jones - Brazil (1985) de Terry Gillian - Mona Lisa (1986) de Neil Jordan - Goldcrest va salvar per moments l'indústria amf films com: - Carros de Fuego (1973) de Bill Forsyth - Los gritos del silencio (1984) de Roland Joffe
  • 28.
    GRAN BRETANYA -L´èxitno arriba fins que la cadena de televisió BBC i Channel 4 no finàncien parcial o totalment películes com: - Mi hermosa lavanderia (1985) de Stephen Frears - Voces distantes(1988) de Terence Davis - Algun día te encontrare (1991) de Peter Chelson - Cuatro bodas y un funeral (1994) de Mike Newell
  • 29.
    Capítol 8 Canvisen l’estructura de Hollywood: Costos de producció van propiciar: - fusió, canvi de mans i absorció dels estudis per part de multinacionals. -reducció de la producció. - creació i concentració en espectacles d’alt pressupost.
  • 30.
    Capítol 8 Apariciói generalització de l’entreteniment escapista: Gracies a l’èxit de pel·lícules com: Tiburón – Steven Spielberg (1975)‏ La Guerra de las Galáxias – George Lucas (1976)‏ Gran dependència de les Kid Pictures. Excepció de cineastes independents: Robert Altman Hal Ashby Enfocament revisionista dels mites de Hollywood. William Friedkin
  • 31.
    Capítol 8 Variacionsen els gèneres tradicionals : Aventures: Trilogia d ’Indiana Jones (Steven Spielberg) i les pel·lícules de Schwarzeneger. Adaptacions de còmics: Superman (Richard Donner, 1978) i Batman (Tim Burton, 1989). Ciència ficció: Star Trek (Robert Wise, 1979) i Regreso al futuro (Robert Zemeckis,1985). Cinema fantàstic: Gremlins (Joe Dante, 1984) i Los cazafantasmas (Ivan Reitman,1984).
  • 32.
    Capítol 8 Popmusical: Fiebre del Sábado noche (John Badham, 1977) i Fama (Alan Parker, 1980). Comèdia d’estudiants: Aquel excitante curso (Amy Heckerling, 1982) i Todo un día (John Hughes, 1986).
  • 33.
    Capítol 8 Pergarantir la continuïtat del públic: Es van afegir dosis de sexe i violència en gèneres de: Terror Cinema negre Policíacs Gàngsters De crim De l’oest Road-movies La guerra de Vietnam Per exemple: Reservoir Dogs – Quentin Tarantino (1992). Sin perdón – Clint Eastwood (1992). Thelma y Louise – Ridley Scott (1991).
  • 34.
    Directors més importants:- Formació universitària - Independents Capítol 8 Francis Ford Coppola (1939) Martin Scorsese Steven Spielberg Drácula, de Bram Stoker – Francis Ford Coppola (1992). La edad de la inocencia – Martin Scorsese (1993). Encuentros en la tercera fase – Steven Spielberg (1977). Robert Altman (1925)‏ Woody Allen Altres: David Lynch, Ethan i Joel Cohen, John Salys. Presència de dones. Nashville – Robert Altman (1975). Manhattan – Woody Allen (1979).
  • 35.
    Capítol 8 SpikeLee, nova concepció dels artistes americans a Holywood. Aparició del jove artista afroamericà: Los chicos del barrio – John Singleton (1991). Juice – Ernest R. Dickenson (1992).
  • 36.
    Capítol 8 Al1991 el 96% de les cases tenien reproductor o disc làser. Els guanys per venta o lloguer duplicaven els de taquilla. Conseqüències s’empaquetaven i prepareven per a la TV. no es pot percebre igual que el director. no té la mateixa brillantor ni definició que el B/N. Les productes es dediquen a noves versions, restauració, i 2es i 3es parts de pel·lícules. I només distribueixen, o com la MGM-PATHÉ, exhibeixen.
  • 37.
    Capítol 8 Toti… el derrumbament del sistema d’estudis noves pràctiques augment de produccions independents noves estratègies audiovisuals Hollywood conserva l’aparença clàssica i l’atractiu comercial.
  • 38.
  • 39.
    Fitxa tècnica Titul:TAXI DRIVER Direcció: Martin Scorsese Pais:USA Any: 1976 Data d’estrena: 10/03/1977 Duració: 110 min. Gènere: Thriller Calificació: No recomendada per menors de 18 anys Repartiment: Peter Boyle, Albert Brooks, Cybill Shepherd,Martin Scorsese Harvey Keitel, Leonard Harris, Norman Matlock, Harry Northup, Gene Palma, Joe Spinell, Jodie Foster, Rober de Niro Guió: Paul Schrader Distribuïdora: Columbia Productora: Columbia Pictures Corporation, Bill/Phillips, Italo/Judeo Productions