Tasca 5 Jorge Guisado Fradera

1. Realitzat Por Jorge Guisado

2. 
 La càmera fotogràfica
i l’ull humà tenen
nombroses similituds.
 La càmera bàsicament
utilitza el mateix
mecanisme que els
nostres òrgans de
visió i fins i tot podem
relacionar algunes
parts d’aquesta amb
les de l’ull humà.
LA CÀMERA I L’ULL

3.  La llum arriba a través de la
còrnia i la pupil.la. L’iris varia
la seva obertura, es contrau o
s’arronsa, i així controla la
intensitat de llum que entra.
El cristal·lí és la lent que
serveix per a formar una
imatge nítida, enfoca els raigs
que entren a través de la
pupil.la. Els raigs arribaran a
la retina que reaccionarà i
convertirà aquesta reacció en
impulsos nerviosos que el
nervi òptic portarà fins al
cervell. Llavors percebrem la
imatge.
L’ull

4.  A la càmera, la llum arriba a través de l’objectiu.
Per a graduar la quantitat de llum que entra dins
d’aquest hi ha el diafragma (iris de l’ull). A dins
l’objectiu. A dins l’objectiu hi ha una lent o un
conjunt de lents que enfocaran els raigs. Aquests,
finalment arribaran a la superfície de la pel·lícula
on el material sensible reaccionarà transformant
la superfície de la mateixa (la retina de l’ull). Tant
la lent de l’ull i de la càmera (l’objectiu) poden
graduar-se i enfocar-se a diferents distàncies, i
ambdues formen una petita imatge invertida; una
a sobre la retina, l’altra a sobre la pel·lícula o, en
el cas de les càmeres digitals, sobre la pantalla
sensible. En ambdós casos la imatge entra i, com
que ha de passar per un forat més petit (pupil.la o
diafragma) i convergir en un punt la imatge
arriba invertida a la retina o a la pel·lícula.
La Càmera

5. 
 La visió humana està controlada en part per l’ull i en
part pel cervell, cosa que permet veure el que
interessa prescindint de la resta d’informació, la
càmera no pot i ho capta tot.
Visió selectiva

6.  L’ull quasi mai produeix una imatge desenfocada , si
estem llegint i a continuació alcem la vista en direcció
a una finestra, per exemple, no es produeix cap
alteració de la imatge. Pel contrari, si no es tracta d’una
càmera d’enfocament automàtic, aquesta s’ha
d’enfocar cada vegada que enquadrem quelcom
diferent.
Enfocament

7. 
 La càmera redueix una escena tridimensional a una
imatge de dues dimensions. La imatge que es crea al
fons de l’ull és també bidimensional, però el cervell,
gràcies a la informació que aporten els dos ulls des
de dos punts de vista diferents, la sintetitza.
Bidimensionalitat

8. 
 L’ull té un sol angle de visió, només podem veure en
un espai determinat. Segons el tipus d’objectiu, la
càmera pot tenir diversos angles de visió.
Angle de visió

9. 
 A través de jocs entre lents, les càmeres poden
aconseguir determinats efectes, com corregir
determinades perspectives, augmentar la grandària
d’objectes propers, etc.
Efectes òptics

10. 
 La llum es l’element bàsic que ens permet obtenir
imatges, també es un material més de la imatge que
ens pot ajudar a conferir un aspecte o altre a allò que
s’estigui fotografiant o gravant. La llum pot dibuixar
noves formes o destacar elements d’un objecte o d’un
espai, donar-li unes característiques o d’altres
provocant ombres o eliminant-les. La llum pot fer
variar la forma, la grandària i la qualitat d’objectes,
espais i materials.
 La llum és l’element que ens permet veure les coses i
també captar les imatges a través d’una càmera.
LA LLUM

11. 
 La llum és una forma d’energia electromagnètica que
es trasllada en línia recta en el buit a 300000 Km/Seg.
Està composta per quantitats d'energia invisible, els
quants, posteriorment anomenats fotons, els quals es
traslladen en línia recta traçant ondulacions.
Característiques de la
llum

12. 
 Són resultat de la descomposició de la llum blanca.
És el resultat de l’absorció, per part del objectes, de
part de l’energia lumínica i el reflex de la restant que
serà la que rebran els nostres ulls.
Els colors

13. 
 Moltes càmeres porten incorporats sistemes que
permeten equilibrar les intensitats lumíniques d’una
escena. Aquests càlculs es poden fer també sense
l’ajuda de la càmera.
Control de llum

14. 
 Són els dispositius que
mesuren la quantitat de llum
d’una escena concreta. Els
fotòmetres instal·lats a dins
les càmeres mesuren la
quantitat de llum que
aquesta rep quan enquadrem
alguna cosa en concret.
Fotòmetres

15. 
 Es pot manipular la llum d’una escena, procurar una
bona il·luminació o mitigar els efectes de la ja
existent amb elements propis d’un equip
d'il·luminació: pantalles reflectores, focus especials.
Diafragma i velocitat
d’obturació

16. 
 Discriminen els raigs que entraran a la càmera.
Filtres

17. 
 Es pot manipular la llum d’una escena, procurar una
bona il·luminació o mitigar els efectes de la ja
existent amb elements propis d’un equip
d'il·luminació: pantalles reflectores, focus especials.
Equip d'il·luminació

18. 
 Spot: És un aparell d'il·luminació que emet un feix
d’amplada variable. La part posterior de la bombeta
és reflectant i a la part frontal hi ha una lent amb
anelles concèntriques anomenada FRENSEL. Aquest
focus permet difondre o concentrar la llum segons si
acostem el punt de llum a la lent.
 Flood: Làmpada de tungstè a dins d’un reflector en
forma de plat. Proporciona llum uniforme sobre
grans àrees.
Làmpades de Tungstè

19.  Reflector de quars (Permeten enfocat on es vulgui)
 Reflector rectangular o tota-light: la làmpada és allargada i proporciona un
feix de llum ampli i uniforme. S’utilitza normalment per a llums
secundaries
 Difusor: làmpada allargada dirigida a l’interior d’un aparell. Aquesta és
potent però suavitzada i serveix per a la il·luminació general.
 Reflectors parabòlics: tenen la superfície en forma parabòlica. S’utilitzen
per a proporcionar major intensitat lumínica als punts concrets.
 Flaix: és una de les llums artificials més utilitzades per a solucionar
puntualment la baixa lluminositat d’una escena. El flaix determina la
qualitat de la il·luminació, és una llum dura i directa que pot ser que ens
faci veure elements molt plans i espais entre ells molt contrastats. S’ha de
vigilar amb el rebot de la llum que pot cremar imatges.
 Torxes: son unitats de quars portàtils que permeten treballar aguantant-los
amb la mà. Proporcionen llum potent i dura.
Làmpades de quars o
halògens

20. 
Complements
 Suports: trípodes,trípodes amb
perxes, pinces...
 Paraigües: amb superfície interna
reflectant, proporciona llum tova.
 Banderes: làmines metàl·liques
que es posen davant de les llums
per limitar l’àrea de llum
projectada.
 Plantilles: per a projectar ombres.
 Pantalles: planxes sobre les quals
rebota la llum. Estan recobertes de
poliester per una cara i de làmina
d’alumini per l’altra per a
utilitzar-los com a reflector tou o
dur.
 Difusors: fulles de materials
translúcids per a difondre la llum.
 Filtres: normalment són de vidre
o plàstic per a variar els tons dels
focus.
 Viseres i cons: per a orientar o
concentrar la llum.
 Gasa: redueixen la intensitat del
focus de llum.
 Malles metàl·liques: distribueixen
la intensitat del focus de llum.

21. 
 A l’hora de dissenyar la il·luminació per a una presa
o rodatge, tindrem en compte:
Disseny de la
il·luminació
La direcció de la llum:
 Frontal o anterior
 Tres quarts
 Lateral
 Set octaus
 Posterior o contrallum
 Frontal inferior
 Silueta
 Frontal superior
 Zenital

22. La forma de propagació de la llum:
 Directa. Quan la incidència de la llum és directa, parlem de llum dura;
prové d’una font forta de llum forta i normalment allunyada de
l’objecte. Aquesta llum provoca ombres marcades, pot augmentar els
contrastos, la brillantor de les superfícies i destacar els colors.
 Difusa. El feix de llum no es propaga en la mateixa direcció
uniformement. Això s’aconsegueix amb un difusor col·locat davant la
font de llum. Parlem de llum tova quan és una llum difosa i suau que
provoca poc contrast. També matisa els colors i la brillantor de les
superfícies.
 Rebotada. Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi més suau o
de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles o d’altres
perquè reboti.
 Filtrada. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot
variar amb filtres que seleccionin els raigs que il·luminaran l’escena.
Disseny de la
il·luminació

23. 
 PELÍCULA: Les pel·lícules fotosensibles tenen
diferents capes:
Els materials
 Suport de la pel·lícula ( de
cel·lulosa o polièster). A la
part inferior del suport hi
ha un pigment antifaç que
impedeix la reflexió de la
llum.
 Capa adhesiva
 Emulsió fotosensibles
 Capa protectora de gelatina
per a protegir l’emulsió i
evitar que es ralli.

24. 
 Características: Les pel·lícules sensibles es
diferencien:
 - Pel seu format ( mida i
nombre de negatius que
pot obtenir)
 - Pel tipus d’emulsió.
 - Pel tipus d’imatge que
produeixen.
 - Pel seu índex de
sensibilitat a la llum.

25. 
 Les pel·lícules per a negatius en blanc i negre tenen
una capa d’emulsió fotosensible que quedarà més o
menys afectada per la llum. En canvi, les pel·lícules en
color tenen tres capes d’emulsió: una blava, una verda
i una al roig. Cada una queda afectada per una
longitud d’ona diferent.
 Cada capa conté uns productes químics que
produeixen un pigment quan queden afectats per la
llum i se les revela. Aquest pigment serà el color
complementari de la longitud d’ona que afecti
l’emulsió de la capa.

26. 
 La sensibilitat de
l’emulsió depèn de la
qualitat del material
sensible però també
de la mida de les
seves partícules.
 El fet que una
pel·lícula sigui més o
menys sensible
determinarà els
següents aspectes:
Sensibilitat
 Menor temps d’exposició: Si és més sensible serà
més ràpida, quedarà més ràpidament afectada i
els temps d’exposició podran ser menors o no
necessitarem tanta llum per obtenir la fotografia.
 Definició: Si en una pel·lícula bastant sensible els
halurs de plata són m és grans, això afectarà a la
definició de la imatge que s’obtingui. Aquesta
tindrà un gra més gran i, per tant, menys
definició. Amb les pel·lícules poc sensibles
succeirà el revés, tindran més definició i seran més
aptes per a fer còpies a gran format
 Contrasts: El gra fi permetrà captar més varietat
de tons i definirà millor les gradacions tonals.
Amb el gra gruixut el contrasts serà més gran.

27. 
 La sensibilitat es mesura segons
l’estàndard ASA de l’ISO. Com
més sensible sigui la pel·lícula, més
lluminositat podrà captar, per tant
necessitarà menys temps
d’exposició o obertura del
diafragma. La definició de la
pel·lícula també disminuirà com
més sensible sigui aquesta. Caldrà,
doncs, trobar un equilibri òptim
entre definició i lluminositat.
Índex de sensibilitat

28. 
El diafragma i
l’obturador
El diafragma és el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la càmera.
Està format per un conjunt de laminetes que se solapen, determinant en el seu centre un
orifici de diàmetre variable que controla la quantitat de llum que passa a través seu, de la
mateixa manera que l’amplada d’un embut determina la velocitat a la que passa el líquid
que es buida.
El diafragma pot tenir diferents obertures per a deixar passar més o menys la llum.
L’obertura del diafragma té una numeració pròpia expressada en números “f” utilitzada
per a totes les càmeres. Els números “f” són l’expressió matemàtica de la relació entre
l’obertura real i la distància focal de l’objectiu.
El diafragma determina també la profunditat de camp que s’esten per davant i darrera del
subjecte enfocat

29. 
El diafragma i
l’obturador
L’obturador és un mecanisme situat davant la pel·lícula o en el sensor fotosensible que
impedeix que la llum, que entra per l’objectiu a través del diafragma,arribi a aquests dos
elements. En definitiva, és la cortina que s’obre i es tanca al prémer el disparador de la
càmera.
L’obturador és un mecanisme molt precís i ràpid que permet limitar l’exposició a temps
molt breus i controlar, per tant, el temps d’exposició. Parlem de velocitat d’obturació per
referir-nos a la velocitat amb què l’obturador s’obre i es tanca.
La velocitat d’obturació es regula per segons o per fraccions de segons. Més o menys totes
les càmeres disposen d’unes velocitats semblants, tot i que n’hi ha que estan limitades
només per un cert interval.

30. 
 -L’obturador central, situat dins de
l’objectiu, semblant al
 diafragma, anomenat també “entre
lents”. Solen disposar
 d’obturadors d’aquest tipus les càmeres
de format mig i
 gran format.
 L’obturador de pla focal, que està
compost per unes
 làmines o cortines situades davant de la
pel·lícula o del
 sensor. És el tipus d’obturador més
usual en càmeres de
 petit format
Tipus d’obturador

31. 
 Congelació de moviment. Consisteix en aconseguir que
una imatge d’alt dinamisme en pla moviment aparegui
com congelada en mig d’aquest moviment de manera que
proporcioni a l’espectador la visió d’un instant que
normalment l’ésser humà no capta de forma separada i
estàtica.
 Desplaçament. Consisteix en ajustar un temps d’exposició
prou lent a la càmera com perquè el moviment del motiu al
fotografiar, que està en moviment, aparegui desplaçat dins
d’una foto en la qual les altres coses apareixen nítides. De
la mateixa manera, també es pot aconseguir captar una
instantània en la qual el motiu romangui nítid mentre que
tots els altres elements a la foto apareguin moguts.
Captar el moviment

32. 
 Tant amb el diafragma com amb la velocitat d’obturació
regulem l’exposició de llum. Amb el primer regulem la
quantitat, amb la segona el temps d’exposició.
 Podem regular la llum a través de l’obturador i el
diafragma. Veiem-ne dos casos.
 si volem fer una fotografia d’un espai molt il·luminat,
podem tancar molt el diafragma o bé emprar una velocitat
ràpida
 si volem fer una fotografia d’un element poc il·luminat i que
està en moviment, necessitarem una velocitat ràpida per a
congelar el moviment.
Combinació del diafragma
i la velocitat d’obturació

33. 
 Conforme tanquem el diafragma, obtenim una major profunditat
de camp. Així conclourem que la profunditat de camps és
inversament proporcional a l’obertura del diafragma.
 La distancia focal també influeix en la profunditat de camp. Així,
un objectiu de distància focal curta té més profunditat de camp
que un objectiu de focal llarga.
 En resum, si s’augmenta l’obertura del diafragma cal reduir el
temps d’exposició, en cas contrari, la fotografia quedaria molt
clara. Igualment, per a captar la llum que hi ha en l’escena, si es
redueix l’obertura del diafragma cal allargar l’exposició, sinó
quedaria una imatge fosca.

34. 
 El visor és un dispositiu a través del qual s’observa el
subjecte o objecte que serà fotografiat, fent possible
compondre l’escena i enfocar.
El visor

35. 
 S’anomena així perquè el dispositiu visor és
independent de l’objectiu. El visor directe té un
problema anomenat paral·lelisme o paral·laxi,
accentuat en les fotografies en les que el subjecte està
a prop de la càmera, és a dir, el problema es que el
visor no coincideix amb la imatge enfocada per
l’objectiu. Aquesta és la raó per la qual s’han creat
altres sistemes com el visor reflex.
Visor directe

36. 
 La imatge projectada en
la pel·lícula per l’objectiu
està de cap per avall i
invertida lateralment, per
tant, el fotògraf
contempla l’escena en la
seva posició real.
Visor reflex

37. 
 Les lents són els elements refringents limitats per dues cares
més o menys corbes que desvien la trajectòria dels raigs de
llum. Una càmera pot tenir una lent composta. Anomenem
objectiu al sistema òptic d’una càmera format per una o per
conjunt de lents simples situades al llarg d’un eix.
Els objectius

38. 
 La distància focal ens indicarà l’angle de visió que
avarca un objectiu i la seva distància i capacitat
d’enfocament. Això ens fa dividir els objectius en
quatre grans grups:
 Norrmals
 Angulars
 Macros
 Teleiobjectius
Tipus d’objectius

39. 
 Focus: punt posterior a la lent on convergeixen els raigs de
llum.
 Pla focal: pla vertical on es situa el focus, on es forma la imatge.
 Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares
corbes de la lent.
 Centre òptic: punt interior de la lent on passen els raigs sense
desviar-se.
 Eix òptic: eix que passa pel centre òptic i els centres de
curvatura.
 Distància focal: distància entre el centre òptic i el focus.
 Pla de l’objecte: un dels plans que conté l’objecte representat.
Elements d’una lent

40. 
 Té una distància focal de 50mm per aconseguir una
perspectiva similar a la d’un ull humà. Es
caracteritza per la poca distorsió i la naturalitat que
ofereix en la perspectiva
Objectiu normal

41. 
 D’aquests objectius diem que són de focal curt i que
tenen un gran poder de cobertura. L’angle és més
obert, pot recollir més escena, però òpticament ens fa
la sensació que ens allunya d’ella.
Objectiu angular

42. 
 Estan dissenyats per apropar els subjectes situats a
gran distància ampliant la imatge òpticament.
Aquest objectius tindran angles de visió molt tancats
però capacitat per acostar-se a elements moltt
llunyans.
Teleobjectius

43. 
 Aquest tipus d’objectius permet variar la distància
focal sense canviar l’objectiu. amb aquesta
característica trobem els zooms gran angular, els
zooms macro, i els zooms teleobjectius. És el tipus
més versàtil i l’opció més econòmica per a obtenir un
ventall de distàncies foocals.
OBEJECTIUS DE DISTÀNCIA
FOCAL VARIABLE ( ZOOM )

44. 
 Lents d’augment: El que fan és disminuir la distància
d’enfocament.
 Anells extensors: Allarguen l’objectiu. Això ens
permet enfocar a menys distància un element.
Accesoris

45. 
Els objectius ens permeten...
 Que amb la càmera abastem un angles de visió
determinat ( més obert o més tancat ).
 Produir aberracions òptiques però corregir-ne d’altres.
 Modificar la sensació de les distàncies en profunditat.
 Acostar-nos a elements llunyans o a elements molt petits i
propers.
 Tenir més o menys capacitat de profunditat de camp.
 Obtenir una imatge enfocada.
Enfocament

46. 
 L’obertura del diafragma determina la profunditat de camp.
Com més obert estigui el diafragma, menys profunditat de camp.
Com més tancat estigui el diafragma, més profunditat de camp.
 La distància focal de l’objectiu determina la profunditat de camp.
Com més curt sigui l’objectiu, més capacitat d’enfocament tindrà. En
conclusió, podem dir que a menys distància focal més
profunditat de camp.
 La distància respecte a l’objecte enfocat determina la profunditat
de camp.
Utilitzant un mateix objectiu, si enfoquem objectes llunyans tindrem
més capacitat d’enfocament que no pas si enfoquem objectes
molt propers.
Profunditat de camp
amb la càmera