El Renaixement i les seves obres més destacades, l'humanisme, la reforma i la contrareforma en aquest PDF pensat per a alumnes de 2n d'ESO.
Marcel·lí Valdés. INS Molí de la Vila.
Presentació digital sobre els descobriments que van permetre l'expansió europea a inicis de l'edat Moderna. Pertany al temari de 3r ESO de Ciències Socials
El 12 de gener de 1706 ha estat el més cruel i luctuós de la Història de Vila-real (Plana Baixa): 253 veïns perderen la vida a mans de les tropes borbòniques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de València fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolició dels Furs i el Dret Civil Valencià per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almodí de Xàtiva per decissió del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
El Renaixement i les seves obres més destacades, l'humanisme, la reforma i la contrareforma en aquest PDF pensat per a alumnes de 2n d'ESO.
Marcel·lí Valdés. INS Molí de la Vila.
Presentació digital sobre els descobriments que van permetre l'expansió europea a inicis de l'edat Moderna. Pertany al temari de 3r ESO de Ciències Socials
El 12 de gener de 1706 ha estat el més cruel i luctuós de la Història de Vila-real (Plana Baixa): 253 veïns perderen la vida a mans de les tropes borbòniques del Comte de Las Torres que entraren a la Vila medieval (d'uns 3.000 habitants) de pau fingida. Amb el Decret de Nova Planta de juny de 1707 desapareixia el Regne de València fundat, com la mateixa Vila-real, per Jaume I amb l'abolició dels Furs i el Dret Civil Valencià per part de Felip V que resta invertit al Museu de l'Almodí de Xàtiva per decissió del vila-realenc En Carles Sarthou Carreres.
Un breu (o potser no tant breu) repás a la visió pròpia, del altres i del món d'un model de societat extingit però que dominà en el segle XIX: la societat victoriana.
1. El segle XVII
L’Europa del Barroc
En aquest tema has de:
•Conèixer els principals fets que van succeir a Europa en aquest
segle.
•Saber explicar les diferències que hi ha entre la Monarquia
Absoluta i el Parlamentarisme.
•Saber quines són les característiques del mètode
hipoteticodeductiu.
•Conèixer les característiques principals de l’art del barroc.
IES Massanassa Departament de Socials
2. La població d’Europa va crèixer molt poc al llarg
del segle XVII per causa de la Guerra dels Trenta
Anys i l’epidèmia de pesta.
La producció agrària es va estancar per manca de
mà d’obra i per la baixa productivitat dels camps
en la major part d’Europa.
Només a Anglaterra i Holanda es produirà una
millora en el camp gràcies a les noves llavors i a
nous sistemes de rotació de cultius.
Renovació del comerç
IES Massanassa Departament de Socials
Al segle XVII es consoliden les rutes marítimes de
l’Atlàntic i la pèrdua d’importància del
Mediterrani. Sevilla, Lisboa, Amsterdam i Londres
seran els ports més importants.
Espanya i Portugal perdran part de la seua
importància en favor dels Països Baixos i
Anglaterra.
En alguns països es creen companyies comercials
amb el suport de l’estat. És el cas d’Anglaterra i
d’Holanda que crearen la Companyia Holandesa
de les Índies Orientals i la Companyia Britànica de
les Índies Orientals.
Una època de crisis
Evolució de la població europea als segles XVII i XVIII
Mapa conceptual del segle XVII
3. IES Massanassa Departament de Socials
Al llarg d’aquest segle es trenca el control que els gremis
exercien sobre la producció i apareixeran sistemes que
augmentaran la producció i baixaran els preus:
•Les manufactures. En un local, diversos operaris
treballaven a canvi d’un salari.
•El treball a domicili, pel qual els llauradors produïen bens
a cas a canvi d’un ingrés.
Per a poder pagar les inversions necessàries per a fer els
productes tindran un paper destacat els banquers, que
prestaran els diners als comerciants a canvi d’un interès.
La renovació de les manufactures
Europa després de la Guerra dels Trenta Anys
El canvi d’Hegemonia a Europa
El final de la Guerra dels Trenta Anys amb la Pau de
Westfàlia i de la guerra d?espanya i França amb la
Pau dels Pirineus va suposar el declivi d’Espanya i la
consolidació de França.
En aquesta època es consolida a una gran part
d’Europa la llibertat religiosa.
Retrat de Lluís XIV de França
4. IES Massanassa Departament de Socials
La monarquia absoluta
A la segona meitat del segle XVII França es converteix en
el país més poderós d’Europa. Lluís XIV es fa anomenar
el Rei Sol i trasllada la seua cort a Versalles.
Lúís XIV és el màxim representant de les monarquies
absolutes.
La França de Lluís XIV
En alguns països europeus, especialment en França, la
monarquia arriba a controlar tot el poder de l’estat: és
la Monarquia Absoluta.
El rei concentra tots els poders:
•Legislatiu: fa les lleis al marge dels parlaments.
•Administra la justícia.
•Dirigeix el govern.
Per a poder realitzar totes aquestes tasques s’ajudarà
d’un exèrcit poderós i d’un gran nombre de funcionaris.
Acte de fe
Els inicis del parlamentarisme
Mentre que a la major part d’Europa triomfava l’absolutisme, a
Anglaterra i als Països Baixos es va desenvolupar un sistema polític
en què la monarquia cedia part del seu poder al Parlament. Aquest
sistema de govern es diu Parlamentarisme.
El Parlamentarisme contempla que correspon al parlament elaborar
les lleis i que el rei està obligat a actuar d’acord amb eixes normes. Una de les sales del Palau de Versalles
En la Monarquia Absoluta el rei concentra tot el poder
5. IES Massanassa Departament de Socials
El naixement de la ciència moderna
A l’Edat Mitjana es donava més importància al que deien les sagrades escriptures (Bíblia) que al que es
deduïa de l’experimentació. Tot allò que entrava en contradicció amb el que deia la fe es considerava fals.
Aquesta manera d’actuar comença a canviar en el Renaixement en que alguns científics comencen a
qüestionar les creences de la seua època.
Un dels més importants va ser Copèrnic. La seua aportació principal va ser qüestionar la teoria
Geocèntrica de l’Univers que deia que la Terra era al centre de l’Univers i defensar la teoria Heliocèntrica,
que situava al Sol al centre de l’Univers i als planetes girant al seu voltant.
La revolució científica al segle XVII
És al segle XVII on es produeix un canvi en la
manera de resoldre els problemes de la
ciència. Aquest canvi consisteix en:
•La defensa de l’experimentació com a
manera d’adquirir coneixement.
•El seguiment d’un procediment determinat
per a establir lleis i teories. Aquest
procediment és el mètode
hipoteticodeductiu, o mètode científic.
Els quatre passos del mètode científic són:
Observació, formulació d’hipòtesis,
experimentació i conclusió.
Destaquen científics com Galileu Galilei i
Isaac Newton.
Esquema dels passos del mètode científic
6. La mentalitat del Barroc
El Barroc suposa un canvi radical respecte
del que s’havia fet al Renaixement.
Les característiques principals del barroc
són:
•Intenta representar el moviment amb la
utilització de les línies corbes.
•Busca l’asimetria en les seues creacions, al
contrari del que feien durant el
renaixement.
•És un art amb abundància
d’adornaments.
•Representa escenes amb una gran
teatralitat.
IES Massanassa Departament de Socials
El barroc i la religió
El barroc triomfarà als països més catòlics
(Espanya i Itàlia) on l’església veia bé que
als temples hi hagueren moltes
representacions de sants, mares de Déu...
Als països protestants els temples no
tenien quasi imatges religioses, raó per la
qual no existirà un art de propaganda
religiosa.
Porta principal del Palau del
Marqués de Dos Aigües, a València
Interior de l’església de Sant Joan del Mercat, a València
Baldaquí de Bernini, a Roma
7. L’arquitectura del barroc
Les característiques principals de l’arquitectura del
barroc són:
•Abundància decorativa. S’intenta omplir de figures i
relleus totes les parets.
•Utilització de grans cúpules.
•Predomini de les línies corbes.
IES Massanassa Departament de Socials
La pintura del barroc
Les característiques principals de la pintura barroca
són:
•Es pinta a l’oli sobre tela principalment.
•Ús del clarobscur per adonar sensació de
profunditat.
•Recerca del moviment per mitjà de composicions
asimètriques, cossos en posicions inestables i línies
ondulades.
Pel que fa als temes, ens trobem amb pintures de
tot tipus:
•Religioses
•Mitològiques
•Històriques
•Retrats
•De la vida quotidiana.
La Fontana de Trevi, a Roma
Façana de l’Obradoiro, a la
catedral de Santiago
Porta dels Ferros, a la
catedral de València
8. IES Massanassa Departament de Socials
Dos quadres d’una mateixa escena mitològica. La Venus de l’espill. El de l’esquerra, de
Velázquez, el de la dreta, de Rubens
Santa Caterina d’Alexandria,
de Caravaggio
Lliçó d’anatomia, de Rembrandt
La joven de la perla, de Vermeer
Las Meninas, de Velázquez