BARROC
2.1  INTRODUCCIÓ 2.1.1 Què vol dir “Barroc”? 2.1.2 Cronologia i límits geogràfics del Barroc. 2.2.3 El Barroc i el Poder. Contrareforma i Absolutisme. 2.2.4 Entorn Històric. 2.2.5 Característiques definitòries de l’Art Barroc.
2.1.1 Què vol dir “Barroc”? BARROC  (perla irregular/engany), pot tenir  dos significats , segons sigui aplicat com un “adjectiu” o com un “substantiu”:   Com a  adjectiu , Barroc fa referència a una obra o un grup d’obres artístiques caracteritzades per ser  mogudes, expressives, recarregades …   Com a  substantiu , s’entén Barroc per  l’art sorgit a finals del segle XVI a Itàlia i que s’estén per Europa i Amèrica Llatina al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII .
2.1.2 Cronologia i límits geogràfics del Barroc Cronologia: El Barroc té el seu  origen  a Itàlia, i més concretament a Roma, en el trànsit del segle XVI al segle XVII.   Entre 1700 (mort de Carles II d’Espanya) i el 1715 (mort de Lluís XIV de França) el Barroc es pot considerar   conclós . Tot i així, l’esperit barroc subsisteix en moltes obres del XVIII . El Barroc  s’estén   ràpidament pels països europeus catòlics i absolutistes : Espanya, Portugal, França, Àustria. Més tard, les  colònies americanes  d’aquests països són també escenari de manifestacions artístiques barroques.
2.1.3 El Barroc i el Poder. Contrareforma i Absolutisme   L’art  Barroc es pot considerar la manifestació d’un poder  (l’Església i les monarquies absolutes)  que cerca impressionar, emocionar i fer ostentació de la seva grandesa. Dos poders: Poder Papal Poder Reial Església Catòlica   Monarquies Absolutes (Contrareforma)
2.1.4 Entorn Històric La Contrareforma Catòlica. Absolutisme Monàrquic     Països Catòlics. Aparició del Parlamentarisme Modern (Holanda i Anglaterra)     Països Protestants. Afirmació de les nacionalitats. Enfrontaments religiosos i les lluites per l’hegemonia portaran a un seguit de  conflictes que assolaran Europa  ( Guerra dels Trenta Anys ). Símptomes de canvis radicals: - Avenços científics (Newton, Galileo) - Filosofia: Racionalisme (Descartes, Locke) - Aparició de l’incipient capitalisme
A l’ ART , l’equilibri, la raó i la bellesa que exaltava el Renaixement, van a succeir ara diferents direccions: Un major interès per la realitat,  un gust per lo immediat i lo quotidià, que va unit a  un desig d’aproximació del fet religiós a la sensibilitat dels fidels . Un interès per lo monumental, lo sorprenent, lo ric i deslumbrant , que es una expressió del poder i de l’autoritat, i un reflex propagandístic en bona part, de la cercada grandesa del monarca, de la nació o de l’Església. A  l’Europa protestant i burgesa , l’estètica eren molt diferents. A Holanda i Alemanya, les obres d’art són encarregades per “clients” burgesos i l’art es torna més intimista i quotidià (retrats, temes domèstics, flors). 2.1.5  Característiques definitòries de l’Art Barroc:
Característiques: La  recerca tant del moviment  real (parets ondulades, utilització de formes corbes, allò concau i convex, moviment de l’aigua) com imaginari (personatges captats en accions violentes).   L’intent de suggerir l’infinit  (un camí que es perd a l’horitzó, una volta que s’obre simulant el cel). La  importància de la llum  i els efectes lumínics. Importància de la llum i el color, més que el dibuix, per crear les formes. El  gust per la teatralitat  i allò que és escenogràfic i fastuós. La  tendència a mesclar les disciplines artístiques  (arquitectura, escultura, pintura).   L’objectiu de l’artista no és només representar la realitat, sinó fer-ho d’una manera que  s’exaltin els sentiments  i que emocioni o  sorprengui l’espectador .
La  recerca tant del moviment  real (parets ondulades, moviment de l’aigua) com imaginari (personatges captats en accions violentes).
L’intent de suggerir l’infinit  (un camí que es perd a l’horitzó, una volta que s’obre simulant el cel).
La  importància de la llum  i els efectes lumínics.
El  gust per la teatralitat  i allò que és escenogràfic i fastuós.
La  tendència a mesclar les disciplines artístiques  (arquitectura, escultura, pintura).

05 Barroc. 1 Introducció

  • 1.
  • 2.
    2.1 INTRODUCCIÓ2.1.1 Què vol dir “Barroc”? 2.1.2 Cronologia i límits geogràfics del Barroc. 2.2.3 El Barroc i el Poder. Contrareforma i Absolutisme. 2.2.4 Entorn Històric. 2.2.5 Característiques definitòries de l’Art Barroc.
  • 3.
    2.1.1 Què voldir “Barroc”? BARROC (perla irregular/engany), pot tenir dos significats , segons sigui aplicat com un “adjectiu” o com un “substantiu”:   Com a adjectiu , Barroc fa referència a una obra o un grup d’obres artístiques caracteritzades per ser mogudes, expressives, recarregades …   Com a substantiu , s’entén Barroc per l’art sorgit a finals del segle XVI a Itàlia i que s’estén per Europa i Amèrica Llatina al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII .
  • 4.
    2.1.2 Cronologia ilímits geogràfics del Barroc Cronologia: El Barroc té el seu origen a Itàlia, i més concretament a Roma, en el trànsit del segle XVI al segle XVII. Entre 1700 (mort de Carles II d’Espanya) i el 1715 (mort de Lluís XIV de França) el Barroc es pot considerar conclós . Tot i així, l’esperit barroc subsisteix en moltes obres del XVIII . El Barroc s’estén ràpidament pels països europeus catòlics i absolutistes : Espanya, Portugal, França, Àustria. Més tard, les colònies americanes d’aquests països són també escenari de manifestacions artístiques barroques.
  • 5.
    2.1.3 El Barroci el Poder. Contrareforma i Absolutisme L’art Barroc es pot considerar la manifestació d’un poder (l’Església i les monarquies absolutes) que cerca impressionar, emocionar i fer ostentació de la seva grandesa. Dos poders: Poder Papal Poder Reial Església Catòlica Monarquies Absolutes (Contrareforma)
  • 6.
    2.1.4 Entorn HistòricLa Contrareforma Catòlica. Absolutisme Monàrquic  Països Catòlics. Aparició del Parlamentarisme Modern (Holanda i Anglaterra)  Països Protestants. Afirmació de les nacionalitats. Enfrontaments religiosos i les lluites per l’hegemonia portaran a un seguit de conflictes que assolaran Europa ( Guerra dels Trenta Anys ). Símptomes de canvis radicals: - Avenços científics (Newton, Galileo) - Filosofia: Racionalisme (Descartes, Locke) - Aparició de l’incipient capitalisme
  • 7.
    A l’ ART, l’equilibri, la raó i la bellesa que exaltava el Renaixement, van a succeir ara diferents direccions: Un major interès per la realitat, un gust per lo immediat i lo quotidià, que va unit a un desig d’aproximació del fet religiós a la sensibilitat dels fidels . Un interès per lo monumental, lo sorprenent, lo ric i deslumbrant , que es una expressió del poder i de l’autoritat, i un reflex propagandístic en bona part, de la cercada grandesa del monarca, de la nació o de l’Església. A l’Europa protestant i burgesa , l’estètica eren molt diferents. A Holanda i Alemanya, les obres d’art són encarregades per “clients” burgesos i l’art es torna més intimista i quotidià (retrats, temes domèstics, flors). 2.1.5 Característiques definitòries de l’Art Barroc:
  • 8.
    Característiques: La recerca tant del moviment real (parets ondulades, utilització de formes corbes, allò concau i convex, moviment de l’aigua) com imaginari (personatges captats en accions violentes). L’intent de suggerir l’infinit (un camí que es perd a l’horitzó, una volta que s’obre simulant el cel). La importància de la llum i els efectes lumínics. Importància de la llum i el color, més que el dibuix, per crear les formes. El gust per la teatralitat i allò que és escenogràfic i fastuós. La tendència a mesclar les disciplines artístiques (arquitectura, escultura, pintura). L’objectiu de l’artista no és només representar la realitat, sinó fer-ho d’una manera que s’exaltin els sentiments i que emocioni o sorprengui l’espectador .
  • 9.
    La recercatant del moviment real (parets ondulades, moviment de l’aigua) com imaginari (personatges captats en accions violentes).
  • 10.
    L’intent de suggerirl’infinit (un camí que es perd a l’horitzó, una volta que s’obre simulant el cel).
  • 11.
    La importànciade la llum i els efectes lumínics.
  • 12.
    El gustper la teatralitat i allò que és escenogràfic i fastuós.
  • 13.
    La tendènciaa mesclar les disciplines artístiques (arquitectura, escultura, pintura).