2. Quan hi ha una sola cosa, la paraula acaba en a, i quan n’hi ha més d’una acaba
en es.
una pilota Més d’una: dos pilotes
però...
un cotxe Més d’un cotxe: tres cotxes
4. r rr
So fluix entre vocals: So fort entre vocals
Cara hora pera serra carro torre
5. LES MAJÚSCULES:
Posarem la primera lletra d'una paraula en majúscula:
ant ordi
♦ al començament d'un text
♦ després d'un punt
♦ en els noms de persones i personatges
♦ en els noms de pobles
♦ en els noms de rius
♦ en els noms de ciutats
♦ en els noms de mars i oceans
♦ en el nom que té el teu gos, el teu gat, el teu hàmster,…
♦ en …
6. mb nv
Després de la lletra m hi torbaràs la lletra b, després de la lletra n, la v.
escombra timbal enviar canvi
desembre cambrer envàs envelat
7. Qui és? Què vols? Quan vindràs? Quant val?
- Mare, qui és? - Què vols per - Quan vindràs - Quant val la
- És en Pere. berenar? a veure’m? pilota?
- Vull pa amb - Potser demà. - 3 €.
xocolate. - Quant pesa?
El seu cosí, l’àvia, la
mare, la seva amiga, el
- Cent grams.
Vull anar al teatre, vull El dilluns, el dimarts, el Euros, quilos, metres,
seu company, l’avi,
anar d’excursió, vull dimecres, dijous, centímetres, tres
pastes, vull jugar, germans, una
germana,
divendres, dissabte,
diumenge, el mes que
ve,
8. bl br
Davant de L i davant de R sempre hi ha una B
blauet blat bleda branques brioix brotxes
11. gegant gerra girafa gira-sol
Quan la u no sona:
12. que qui
queixal orquestra quilo quiosc
Quan la u sona:
13. Qua quo qüe
Aquàrium quadrilàter quota qüestió
5 € al mes
14. L’àguila, L’estel, L’herba,
Però: La Isabel, la universitat
15. Paraules “màgiques” que he d’escriure sempre Bé!
Hi havia vaig que hi ha gue de quepard gui de guitarra i de
guineu ga de gat go de gos ge de gerro gi de ginesta
l‘apòstrof davant de les paraules que comencen per les vocals com l'Anna,
l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull;
l'húmer;
Però: el iode; el iogurt; el ioga; el io-io; el hobby; la Isabel; la Iris;
16. 2n cicle inicial
Utilitzar les normes ortogràfiques bàsiques:
• Majúscules. Ús correcte de la majúscula inicial en els noms propis, noms de ciutats, pobles...
• Reforçar la norma ortogràfica de l’apostrofació de l’article, el. la, l’.
• Utilitzar les grafies «c» i «ç» per a representar el so de essa sorda i el dígraf ss
• Plurals acabats en –es i en -os.
• Escriure correctament els plurals en «-ces». Plurals amb –es. Plural amb la grafia –gues i –ques i els plurals en -ges.
• Dígrafs: rr, qu, gu, ny, ll.
• Finals de verb amb –ava.
• Conèixer i aplicar la norma ortogràfica de les grafies «x», «ix», «tx» i «ig».«g», «j», «tg», «tj»
• Deducció de la norma d’escriptura de les grafies «c», «qu» i «q»
• Escriure correctament paraules amb els grups consonàntics «mb», «mp», «nv» «pr», «pl», «br», «bl».
• Consolidar l’escriptura correcta dels grups consonàntics fl i fr.
• Saber emprar diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de les paraules.
http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html
17. Treball sistemàtic: fonètica-ortografia
- Identificar les paraules d’una frase
- Memoritzar visualment:
- Mots relacionats amb la vida de la classe i amb l’entorn més proper.
- Estructures usuals.
- Utilitzar les normes ortogràfiques bàsiques:
- Majúscules.
- Plurals amb –es.
- Dígrafs: rr, qu, gu, ny, ll.
- Grups: br, bl.
- Article el. la, l’.
- Finals de verb amb –ava.
- Saber emprar diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de les
paraules.
Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra http://www.upf.edu/leupf/
Article el. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u inicials consonantitzades.
l'antropòleg; l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull; l'húmer
Però: el iode; el hiat; el iogurt; el uadi; el ioga; el io-io; el hobby
—Article la. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u àtones o consonantitzades. Com a
excepció a aquesta norma general cal assenyalar els pocs casos en què per raons de pronunciació i de claredat comunicativa