Skip to main content
qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc
vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj
klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
                  Normes generals d’ortografia
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe
                    Cicle Inicial de primària
rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
                          20/02/2011


mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx
                    Escola Sant Jordi, Lleida




cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh
jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa
sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiop
asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert
yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv
bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjk
Quan hi ha una sola cosa, la paraula acaba en   a, i quan n’hi ha més d’una acaba
en es.
         una pilota                                Més d’una:   dos pilotes




                                                                           però...
         un cotxe                       Més d’un cotxe: tres cotxes
Fixa’t:




     Gos                    gossa

     Matalàs   Matalassos
r                             rr
So fluix entre vocals:          So fort entre vocals

   Cara   hora           pera        serra   carro     torre
LES MAJÚSCULES:
Posarem la primera lletra d'una paraula en majúscula:



                                                              ant   ordi

♦ al començament d'un text

♦ després d'un punt

♦ en els noms de persones i personatges

♦ en els noms de pobles

♦ en els noms de rius

♦ en els noms de ciutats

♦ en els noms de mars i oceans

♦ en el nom que té el teu gos, el teu gat, el teu hàmster,…

♦ en …
mb                                                 nv
Després de la lletra   m hi torbaràs la lletra b, després de la lletra n, la v.

    escombra                timbal                         enviar             canvi




    desembre           cambrer                    envàs             envelat
Qui és?              Què vols?                   Quan vindràs?                Quant val?

- Mare, qui és?           - Què vols per              - Quan vindràs               - Quant val la
- És en Pere.             berenar?                    a veure’m?                   pilota?
                          - Vull pa amb               - Potser demà.               - 3 €.
                          xocolate.                                                - Quant pesa?
El seu cosí, l’àvia, la
mare, la seva amiga, el
                                                                                   - Cent grams.
                          Vull anar al teatre, vull   El dilluns, el dimarts, el   Euros, quilos, metres,
seu company, l’avi,
                          anar d’excursió, vull       dimecres, dijous,            centímetres, tres
                          pastes, vull jugar,                                      germans, una
                                                                                   germana,




                                                      divendres, dissabte,
                                                      diumenge, el mes que
                                                      ve,
bl                             br
Davant de   L      i davant de   R   sempre hi ha una B

  blauet    blat    bleda    branques brioix brotxes
ce           ci
cireres   cistell   cigrons   cigne
gue                 gui

guerrer         sogues        guilla   guitarra




          ge             gi
gegant           gerra   girafa   gira-sol




Quan la u no sona:
que                    qui
queixal           orquestra   quilo    quiosc




Quan la u sona:
Qua       quo        qüe

Aquàrium     quadrilàter       quota    qüestió




                           5 € al mes
L’àguila,   L’estel,    L’herba,




Però: La Isabel, la universitat
Paraules “màgiques” que he d’escriure sempre Bé!


Hi havia     vaig    que       hi ha        gue de quepard gui de guitarra i de
guineu       ga de gat         go de gos    ge de gerro gi de ginesta

l‘apòstrof davant de les paraules que comencen per les vocals com l'Anna,
l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull;
l'húmer;
Però: el iode; el iogurt; el ioga; el io-io; el hobby; la Isabel; la Iris;
2n cicle inicial

Utilitzar les normes ortogràfiques bàsiques:

   •   Majúscules. Ús correcte de la majúscula inicial en els noms propis, noms de ciutats, pobles...
   •   Reforçar la norma ortogràfica de l’apostrofació de l’article, el. la, l’.
   •   Utilitzar les grafies «c» i «ç» per a representar el so de essa sorda i el dígraf ss
   •   Plurals acabats en –es i en -os.
   •   Escriure correctament els plurals en «-ces». Plurals amb –es. Plural amb la grafia –gues i –ques i els plurals en -ges.
   •   Dígrafs: rr, qu, gu, ny, ll.
   •   Finals de verb amb –ava.
   •   Conèixer i aplicar la norma ortogràfica de les grafies «x», «ix», «tx» i «ig».«g», «j», «tg», «tj»
   •   Deducció de la norma d’escriptura de les grafies «c», «qu» i «q»
   •   Escriure correctament paraules amb els grups consonàntics «mb», «mp», «nv» «pr», «pl», «br», «bl».

   •   Consolidar l’escriptura correcta dels grups consonàntics fl i fr.

   •   Saber emprar diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de les paraules.

http://www.xtec.cat/aulanet/ud/catala/ortografia/ortografia.html
Treball sistemàtic: fonètica-ortografia
- Identificar les paraules d’una frase
- Memoritzar visualment:
- Mots relacionats amb la vida de la classe i amb l’entorn més proper.
- Estructures usuals.
- Utilitzar les normes ortogràfiques bàsiques:
- Majúscules.
- Plurals amb –es.
- Dígrafs: rr, qu, gu, ny, ll.
- Grups: br, bl.
- Article el. la, l’.
- Finals de verb amb –ava.
- Saber emprar diversos recursos per comprovar la correcta escriptura de les
paraules.

 Llibre d’estil de la Universitat Pompeu Fabra http://www.upf.edu/leupf/

Article el. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u inicials consonantitzades.

     l'antropòleg; l'hàmster; l'estranger; l'heroi; l'informador; l'hidroavió; l'oferiment; l'home; l'ull; l'húmer

     Però: el iode; el hiat; el iogurt; el uadi; el ioga; el io-io; el hobby

—Article la. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte davant de i o de u àtones o consonantitzades. Com a
excepció a aquesta norma general cal assenyalar els pocs casos en què per raons de pronunciació i de claredat comunicativa
s'evita de fer l'apòstrof. Són els següents: a) davant de lletres i de noms de lletres: la a, la o, la ena...; b) davant de les paraules
que comencen pel prefix a-, com per exemple la anormalitat; i c) en alguns altres casos, com per exemple la una (quan es tracta de
la indicació horària), la ira o la host.

      l'ànima; l'habitació; l'elecció; l'hèlix; l'Índia; l'hidra; l'organització; l'homilia; l'ungla; l'hulla

      Però: la intimitat; la història; la iaia; la hiena; la universitat; la humanitat; la hippy; la a i la ema; la amoralitat; la asimetria; la
      una; la ira; la host

—Preposició de. S'apostrofa sempre davant de vocal o d'hac no aspirada, excepte en els casos següents: a) davant de vocals
consonantitzades: de iode, de Huelva...; b) davant de lletres: de m, de a. Sí que s'apostrofa, però, davant dels noms de lletra:
d'ema, d'ela; i c) en aquells casos, poc nombrosos, en què puguin produir-se confusions: de asimetries, de anormalitat.

      d'amistat; d'handbol; davant d'ela i d'ema; d'herència; d'instrucció; d'història; d'ortografia; d'Holanda; d'universalisme;
      d'humitat

      Però: de hardware; de Hollywood; de iogurt; de Huelva; davant de a i de e; de asimetries

Aspectes de presentació d'un text

ELS MARGES

Els marges laterals que, amb caràcter general, cal deixar en tota mena de documents són els següents: 4 cm per l'esquerra i 3 cm per la dreta.

Pel que fa als marges superior i inferior —que generalment els programes de tractament de textos fixen per defecte en uns 2,5 cm—, cal ajustar-
s'hi quan s'emplena totalment una pàgina. En canvi, quan no s'emplena del tot —com succeeix sovint en el cas de la documentació administrativa
— cal distribuir el text de manera uniforme sobre el paper.

                                                         Darrera actualització: 20-01-2005
                                                       © Universitat Pompeu Fabra, Barcelona
Normes d'ortografia pel cicle inicial