SlideShare a Scribd company logo
UNA DONA QUE ES PENTINA
DEL RECTOR DEVALLFOGONA
A GERARDVERGÉS
Josep BargallóValls
ICE URV
Tortosa, 28/272018
Hipertext
Llegim a partir d’hipervincles
Anem d’enllaç en enllaç
Un text ens du a un altre text
Una pel·lícula, a una altra pel·lícula
Un quadre, a un altre quadre
Una cançó, a una altra cançó
Un poema, a un altre poema
Hipertext
Llegir és navegar
però també és navegar
Hipertext
Navegar no és cap novetat
S’ha fet des que hi ha aigua
i des que hi ha literatura
La dama que es pentina
FrancescVicent Garcia,
lo Rector deVallfogona
(Tortosa, 1579 –Vallfogona de Riucorb, 1623)
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Palma, 1913 - El Brull, 1938)
Josep Palau i Fabre
(Barcelona, 1917-2008)
GerardVergés
(Tortosa, 1931–2014)
FrancescVicent Garcia
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL
NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN
TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or mes fi tenen enveja.
en un terrat, la bella Flora, un dia.
Entre ells la pura neu se descobria
del coll que, amb son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tant atònit contemplava
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d’alguna desgràcia,
de prendre’ls tregües ganes me venien.
QUEIXES D'UN GALANT A UNA REIXA
PERQUÈ LI IMPEDIA LO VEURE
A UNA HERMOSA ENCOMANADA
Reixa cruel, que la claror divina
que mos ulls cerquen com a glòria sua
entre eixa espessa nuvolada tua
cubres, i causes ma fatal ruina!
No degué eixir de la ordinària mina
eixa matèria forta, odiosa i crua,
sinó de algun volcà per on traspua
la infernal flama, a ton miner veïna.
Però, qué dic? Oh, reixa generosa!
En gràcia de mes queixes faç mudança
i, arrepentit, adoro la duresa:
Ja no el vull dir cruel, sinó piadosa,
puix tu sola has pogut, en ma venjança,
la que a mi em té pres, tenir-la presa.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA
UNA REIXA EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA
Amor, senyor de l’àmplia monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l’ardor de la galta i en la flama
de l’exaltació que l’aire cria
els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d’unes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!
ESPATLLA
Conflicte del negre i el blanc
i el mirall boig que els extenua.
Sota la cabellera nua
explorava la neu del flanc.
Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?
A l’escenari decadent,
l’èxtasi estèril de l’esquena
era exili de la mirada,
i la paraula condemnada
mentia delicadament
una subtilesa serena.
Josep Palau i Fabre GerardVergés
“ESPATLLA”, DE B. ROSSELLÓ-PÒRCEL
Conflicte entre negre i el blanc
i el mirall boig que els accentua.
Sota la crinera crua
s’encenia la neu del flanc.
¿Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
¿Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?
A l’escenari incandescent,
l’èxtasi eteri de l’esquena
era exili de la mirada;
i la paraula profanada
deia, barroerament,
una veritat obscena.
NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJA
A Marino, a Girolamo Fontanella, al nostre Vicenç Garcia, a Lope, a tots els
recreadors d’aquell gloriós mite d’una noia que es pentinava els auris cabells
Miro la serp benigna de la trena
i el gest airós que fas quan et pentines;
miro el maig adorable de les sines,
miro el teu cos esvelt damunt l’arena.
Escuma i sol i nacre i llum serena,
t’evoco sota un cel ple de gavines.
Agraïda és la mar, algues, petxines
et duen les onades com a ofrena.
Meravellat, contemplo perles fines
-dic gotes d’aigua- per la pell morena,
i penso en les fondàries marines.
Penso en el ventre dolç, la dolça esquena,
penso en el cap que dolçament inclines.
Penso si dir-te dona o bé sirena.
El cànon
L'ortodòxia barroca demanava que el contingut es
fonamentés en el conflicte entre elements contraposats.
El sonet de Garcia té aquesta doble confrontació:
- la dama que es pentina i el poeta que l'observa
- la blancor de la pinta i la negror dels cabells de la
dama
Així, Garcia descriu:
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien
mentre que Rosselló-Pòrcel ho sintetitza:
conflicte del negre i el blanc
Lope deVega Luis de Góngora
(Madrid, 1562-1635) (Còrdova, 1561-1627)
CELSO AL PEINE DE CLAVELLA
Por las ondas del mar de unos cabellos
un barco de marfil pasaba un día
que, humillando sus olas, deshacía
los crespos lazos que formaban de ellos;
iba el Amor en él cogiendo en ellos
las hebras que del peine deshacía
cuando el oro lustroso dividía,
que éste era el barco de los rizos bellos.
Hizo de ellos Amor escota al barco,
grillos al albedrío, al alma esposas,
oro de Tíbar y del sol reflejos;
y puesta de un cabello cuerda al arco,
así tiró las flechas amorosas
que alcanzaban mejor cuanto más lejos.
A DOÑA BRIANDA DE LA CERDA
Al sol peinaba Clori sus cabellos
con peine de marfil, con mano bella;
mas no se parecía el peine en ella
como se obscurecía el sol en ellos.
Cogió sus lazos de oro y, al cogellos,
segunda mayor luz descubrió, aquella
delante quien el sol es una estrella,
y esfera, España, de sus rayos bellos,
divinos ojos, que en su dulce oriente
dan luz al mundo, quitan luz al cielo,
y espera idolatrallos occidente.
Esto Amor solicita con su vuelo,
que en tanto mar será, un arpón luciente,
de la Cerda inmortal mortal anzuelo
Giovan Battista Marino Claude MALLEVILLE
(Nàpols, 1569-1625) (París, 1597-1647))
DONNA CHE SI PETTINA
Onde dorate, e l’onde eran capelli,
navicella d’avorio un dì fendea;
una man pur d’avorio la reggea
per questi errori preziosi e quelli;
e mentre i flutti tremolanti e belli
con drittissimo solco dividea,
l’or de le rotte fila Amor cogliea,
per formarne catene a’ suoi rubelli.
Per l’aureo mar, che rincrespando apria
il procelloso suo biondo tesoro,
agitato il mio core a morte gia.
Ricco naufragio, in cui sommerso io moro,
poich’almen fur ne la tempesta mia
di diamante lo scoglio e ’l golfo d’oro.
IMITATION DU CAVALIER MARIN
Que Parténice est belle, encor qu'elle soit noire!
C'est le plus digne objet où s'adressent nos voeux;
A l'ébène éclatant qui luit en ses cheveux,
L'or, et l'ambre ont cédé l'honneur de la victoire.
Quelle si blanche main, ou d'albâtre ou d'ivoire,
De ses liens si noirs peut défaire les noeuds?
Quelle clarté de teint brille de tant de feux
Que les ombres du sien n'en offusquent la gloire?
Qui jamais vit en terre une divinité
Paraître sous un voile avec tant de beauté?
Qui vit jamais sortir tant d'éclairs d'un nuage?
Soleil retirez-vous, un autre est en ces lieux,
Un autre qui pourvu d'un plus riche partage,
Porte la nuit au front, et le jour dans les yeux.
Cerca hipertextual 1
A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL
NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN
TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or mes fi tenen enveja.
en un terrat, la bella Flora, un dia.
Entre ells la pura neu se descobria
del coll que, amb son contrari, més campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tant atònit contemplava
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d’alguna desgràcia,
de prendre’ls tregües ganes me venien.
Francesc Vicent Garcia
negra: mots repetits negra: mateixa família lèxica
negra: castellanisme vs. mot normatiu cursiva: esment a Garcia
A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA
DARRERA UNA REIXA
EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA
Amor, senyor de l’àmplia monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l’ardor de la galta i en la flama
de l’exaltació que l’aire cria
els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja,
treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d’unes cames despullades,
deixi les verdes herbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Cerca hipertextual 2
ESPATLLA
Conflicte del negre i el blanc
i el mirall boig que els extenua.
Sota la cabellera nua
explorava la neu del flanc.
Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?
A l’escenari decadent,
l’èxtasi estèril de l’esquena
era exili de la mirada,
i la paraula condemnada
mentia delicadament
una subtilesa serena.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
“ESPATLLA”, DE B. ROSSELLÓ-PÒRCEL
Conflicte entre negre i el blanc
i el mirall boig que els accentua.
Sota la crinera crua
s’encenia la neu del flanc.
¿Quina és la seda, quin l’atzur
que vibri tacte més pervers?
¿Quin mot és el mot més impur
per empresonar-lo en el vers?
A l’escenari incandescent,
l’èxtasi eteri de l’esquena
era exili de la mirada;
i la paraula profanada
deia, barroerament,
una veritat obscena.
Josep Palau i Fabre
Cerca hipertextual 3
A UNA HERMOSA DAMA DE
CABELLNEGRE QUE ES
PENTINAVA EN UN TERRAT AMB
UNA PINTA DE MARFIL
Amb una pinta de marfil polia
sos cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or mes fi tenen enveja.
en un terrat, la bella Flora, un dia.
Entre ells la pura neu se descobria
del coll que, amb son contrari, més
campeja
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tant atònit contemplava
lo dolç combat, que amb extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien,
Que el cor, enamorat, se m’alterava
i, temerós d’alguna desgràcia,
de prendre’ls tregües ganes me venien.
Francesc Vicent Garcia
CELSO AL PEINE DE CLAVELLA
Por las ondas del mar de unos cabellos
un barco de marfil pasaba un día
que, humillando sus olas, deshacía
los crespos lazos que formaban de ellos;
iba el Amor en él cogiendo en ellos
las hebras que del peine deshacía
cuando el oro lustroso dividía,
que éste era el barco de los rizos bellos.
Hizo de ellos Amor escota al barco,
grillos al albedrío, al alma esposas,
oro de Tíbar y del sol reflejos;
y puesta de un cabello cuerda al arco,
así tiró las flechas amorosas
que alcanzaban mejor cuanto más lejos.
Lope de Vega
A DOÑA BRIANDA DE LA CERDA
Al sol peinaba Clori sus cabellos
con peine de marfil, con mano bella;
mas no se parecía el peine en ella
como se obscurecía el sol en ellos.
Cogió sus lazos de oro y, al cogellos,
segunda mayor luz descubrió, aquella
delante quien el sol es una estrella,
y esfera, España, de sus rayos bellos,
divinos ojos, que en su dulce oriente
dan luz al mundo, quitan luz al cielo,
y espera idolatrallos occidente.
Esto Amor solicita con su vuelo,
que en tanto mar será, un arpón luciente,
de la Cerda inmortal mortal anzuelo
Luis de Góngora
Propostes de treball
 Compareu el primer sonet de Garcia amb els dos de Rosselló-Pòrcel. Compareu també el segon.
Compareu-los tots amb el de Palau i Fabre I amb el de Gerard Vergés
 Compareu el primer sonet de Garcia amb els de Lope de Vega i de Góngora. Cerqueu d'altres sonets
del Barroc espanyol amb el mateix tema i compareu-los
 Quins elements de plantejament, forma i contingut tenen en comú i en quins divergeixen? Tots
compleixen el cànon clàssic pel que fa a la divisió de les estrofes a partir de l'estructura del
sil·logisme?
 Per què Rosselló-Pòrcel fa aquest homenatge a Garcia?
 Treballeu els conceptes de la transtextualitat. Quins graus trobem en els sonets comentats?
 Cerqueu d'altres casos d'hipertextualitat (també en el cinema, la música, la pintura...)
 Composeu nous sonets que siguin hipertextos dels de Garcia, Rosselló-Pòrcel i/o Palau
Jornada de potenciació de la
literatura catalana per a alumnes de
modalitat
Campus URVTerres de l’Ebre /
Biblioteca Pública Marcel·lí Domingo.
Tortosa 28 de febrer del 2018
(Projecte Lectures de Literatura Catalana
/ Batxillerat)
Josep BargallóValls
ICE URV

More Related Content

What's hot

Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
joanpol
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol
 
Jacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanarsJacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanars
Guillem Gomáriz
 
El Rector de Vallfogona: Trets i textos
El Rector de Vallfogona: Trets i textosEl Rector de Vallfogona: Trets i textos
El Rector de Vallfogona: Trets i textos
Gerard Segura
 
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
Guillem Gomáriz
 
Antologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaAntologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalana
Antologiapoesiacatalana
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
brocktycle
 
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
apuig15
 
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles AribauLA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
282728
 
Antologia
AntologiaAntologia
Antologia
Carlos
 
L'emigrant
L'emigrantL'emigrant
L'emigrant
cristofolferrer
 
El barranc dels algadins
El barranc dels algadinsEl barranc dels algadins
El barranc dels algadins
juanjogonzalez
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
joanpol
 
A una hermosa dama de cabell negre
A una hermosa dama de cabell negreA una hermosa dama de cabell negre
A una hermosa dama de cabell negre
Paulamrtn
 

What's hot (17)

Retòrica i poesia
Retòrica i poesiaRetòrica i poesia
Retòrica i poesia
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Jacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanarsJacint verdaguer- Los dos campanars
Jacint verdaguer- Los dos campanars
 
El Rector de Vallfogona: Trets i textos
El Rector de Vallfogona: Trets i textosEl Rector de Vallfogona: Trets i textos
El Rector de Vallfogona: Trets i textos
 
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
 
Antologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalanaAntologia de la poesia catalana
Antologia de la poesia catalana
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
La pàtria
La pàtriaLa pàtria
La pàtria
 
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles AribauLA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
LA PÀTRIA Bonaventura Carles Aribau
 
Oda A La Patria
Oda A La PatriaOda A La Patria
Oda A La Patria
 
Antologia
AntologiaAntologia
Antologia
 
L'emigrant
L'emigrantL'emigrant
L'emigrant
 
El barranc dels algadins
El barranc dels algadinsEl barranc dels algadins
El barranc dels algadins
 
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XXLITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
LITERATURA CATALANA SEGLES XIX I XX
 
A una hermosa dama de cabell negre
A una hermosa dama de cabell negreA una hermosa dama de cabell negre
A una hermosa dama de cabell negre
 
Saafo
SaafoSaafo
Saafo
 

Similar to Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)

Sant Jordi
Sant JordiSant Jordi
Sant Jordi
ctorrijo
 
Selecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSelecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius Torres
SIAL
 
Il·lustració de poemes
Il·lustració de poemes Il·lustració de poemes
Il·lustració de poemes
Ana Blesa
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
joanpol
 
Presentacioespriu
PresentacioespriuPresentacioespriu
Presentacioespriu
m.anguera
 
Bruixes i mariners
Bruixes i marinersBruixes i mariners
Bruixes i mariners
abellotgroc
 
Pregonares la llum. Pere Bessó
Pregonares la llum. Pere BessóPregonares la llum. Pere Bessó
Pregonares la llum. Pere Bessó
Javier Giner
 
Joan Maragall 2 viles 1 poeta
Joan Maragall 2 viles 1 poetaJoan Maragall 2 viles 1 poeta
Joan Maragall 2 viles 1 poeta
biblioteca lamuntala
 
El dia revolt Josep Carner
El dia revolt Josep CarnerEl dia revolt Josep Carner
El dia revolt Josep Carner
Adalfe2751
 
Antologia poètica
Antologia poèticaAntologia poètica
Antologia poètica
didac21
 
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
Guillem Gomáriz
 
La Renaixença
La RenaixençaLa Renaixença
La Renaixença
Arnau Comalat Clofent
 
La cançó de l'encisera
La cançó de l'enciseraLa cançó de l'encisera
La cançó de l'encisera
bstpereribesjp
 
Calendari literari
Calendari literariCalendari literari
Calendari literari
Elvira
 
Calendari
CalendariCalendari
Calendari
Elvira
 
Pau 2008-2009
Pau 2008-2009Pau 2008-2009
Pau 2008-2009
lesteven
 
La cançó de l'encisera
La cançó de l'enciseraLa cançó de l'encisera
La cançó de l'encisera
bstpereribesjp
 

Similar to Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF) (20)

Sant Jordi
Sant JordiSant Jordi
Sant Jordi
 
Selecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius TorresSelecció de poemes de Màrius Torres
Selecció de poemes de Màrius Torres
 
Il·lustració de poemes
Il·lustració de poemes Il·lustració de poemes
Il·lustració de poemes
 
powercata
powercatapowercata
powercata
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Joan alcover escola mallorquina
Joan alcover   escola mallorquinaJoan alcover   escola mallorquina
Joan alcover escola mallorquina
 
Presentacioespriu
PresentacioespriuPresentacioespriu
Presentacioespriu
 
Bruixes i mariners
Bruixes i marinersBruixes i mariners
Bruixes i mariners
 
Pregonares la llum. Pere Bessó
Pregonares la llum. Pere BessóPregonares la llum. Pere Bessó
Pregonares la llum. Pere Bessó
 
Joan Maragall 2 viles 1 poeta
Joan Maragall 2 viles 1 poetaJoan Maragall 2 viles 1 poeta
Joan Maragall 2 viles 1 poeta
 
El dia revolt Josep Carner
El dia revolt Josep CarnerEl dia revolt Josep Carner
El dia revolt Josep Carner
 
Els dos campanars marina casado
Els dos campanars marina casadoEls dos campanars marina casado
Els dos campanars marina casado
 
Antologia poètica
Antologia poèticaAntologia poètica
Antologia poètica
 
Lo pi de Formentor
Lo pi de FormentorLo pi de Formentor
Lo pi de Formentor
 
La Renaixença
La RenaixençaLa Renaixença
La Renaixença
 
La cançó de l'encisera
La cançó de l'enciseraLa cançó de l'encisera
La cançó de l'encisera
 
Calendari literari
Calendari literariCalendari literari
Calendari literari
 
Calendari
CalendariCalendari
Calendari
 
Pau 2008-2009
Pau 2008-2009Pau 2008-2009
Pau 2008-2009
 
La cançó de l'encisera
La cançó de l'enciseraLa cançó de l'encisera
La cançó de l'encisera
 

More from Josep Bargalló Valls

Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard VergésUna dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Josep Bargalló Valls
 
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Josep Bargalló Valls
 
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Josep Bargalló Valls
 
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXIL'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
Josep Bargalló Valls
 
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens localsL'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
Josep Bargalló Valls
 
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistatRamon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Josep Bargalló Valls
 
Els Casas de Torredembarra
Els Casas de TorredembarraEls Casas de Torredembarra
Els Casas de Torredembarra
Josep Bargalló Valls
 
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndemRamon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Josep Bargalló Valls
 
Rúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluacióRúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluació
Josep Bargalló Valls
 
Competències bàsiques a secundària
Competències bàsiques a secundàriaCompetències bàsiques a secundària
Competències bàsiques a secundària
Josep Bargalló Valls
 
Disseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencialsDisseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencials
Josep Bargalló Valls
 
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmicDrets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Josep Bargalló Valls
 
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencialEls Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Josep Bargalló Valls
 
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
Els castells, Patrimoni de la HumanitatEls castells, Patrimoni de la Humanitat
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
Josep Bargalló Valls
 
¿Qué hacemos en Frankfurt?
¿Qué hacemos en Frankfurt?¿Qué hacemos en Frankfurt?
¿Qué hacemos en Frankfurt?
Josep Bargalló Valls
 
Que faisons-nous à Francfort?
Que faisons-nous à Francfort?Que faisons-nous à Francfort?
Que faisons-nous à Francfort?
Josep Bargalló Valls
 
Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?
Josep Bargalló Valls
 
What are we doing in Frankfurt?
What are we doing in Frankfurt?What are we doing in Frankfurt?
What are we doing in Frankfurt?
Josep Bargalló Valls
 

More from Josep Bargalló Valls (20)

Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard VergésUna dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés
 
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
Torredembarra, plaça castellera. 1975-2017
 
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
Nois de la Torre. Tots els castells. 1975-2017
 
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXIL'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
L'educació a Catalunya. Del segle XIX al XXI
 
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens localsL'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
L'Administració Educativa. Nivells i competències. Els ens locals
 
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistatRamon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
Ramon Casas i Pere Romeu. Història d'una amistat
 
Els Casas de Torredembarra
Els Casas de TorredembarraEls Casas de Torredembarra
Els Casas de Torredembarra
 
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndemRamon Casas i Pere Romeu en un tàndem
Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem
 
Rúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluacióRúbriques competencials i autoavaluació
Rúbriques competencials i autoavaluació
 
Competències bàsiques a secundària
Competències bàsiques a secundàriaCompetències bàsiques a secundària
Competències bàsiques a secundària
 
Xarxes socials: administració 2.0
Xarxes socials: administració 2.0Xarxes socials: administració 2.0
Xarxes socials: administració 2.0
 
Disseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencialsDisseny d’activitats competencials
Disseny d’activitats competencials
 
Les xarxes socials a l'escola
Les xarxes socials a l'escolaLes xarxes socials a l'escola
Les xarxes socials a l'escola
 
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmicDrets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
Drets d’autor i accés obert en l'entorn acadèmic
 
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencialEls Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
Els Nin de Salomó. Propostes de treball competencial
 
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
Els castells, Patrimoni de la HumanitatEls castells, Patrimoni de la Humanitat
Els castells, Patrimoni de la Humanitat
 
¿Qué hacemos en Frankfurt?
¿Qué hacemos en Frankfurt?¿Qué hacemos en Frankfurt?
¿Qué hacemos en Frankfurt?
 
Que faisons-nous à Francfort?
Que faisons-nous à Francfort?Que faisons-nous à Francfort?
Que faisons-nous à Francfort?
 
Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?Què fem a Frankfurt?
Què fem a Frankfurt?
 
What are we doing in Frankfurt?
What are we doing in Frankfurt?What are we doing in Frankfurt?
What are we doing in Frankfurt?
 

Una dona que es pentina. Del Rector de Vallfogona a Gerard Vergés (PDF)

  • 1. UNA DONA QUE ES PENTINA DEL RECTOR DEVALLFOGONA A GERARDVERGÉS Josep BargallóValls ICE URV Tortosa, 28/272018
  • 2. Hipertext Llegim a partir d’hipervincles Anem d’enllaç en enllaç Un text ens du a un altre text Una pel·lícula, a una altra pel·lícula Un quadre, a un altre quadre Una cançó, a una altra cançó Un poema, a un altre poema
  • 4. Hipertext Navegar no és cap novetat S’ha fet des que hi ha aigua i des que hi ha literatura
  • 5. La dama que es pentina FrancescVicent Garcia, lo Rector deVallfogona (Tortosa, 1579 –Vallfogona de Riucorb, 1623) Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913 - El Brull, 1938) Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) GerardVergés (Tortosa, 1931–2014)
  • 6. FrancescVicent Garcia A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL Amb una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d’or mes fi tenen enveja. en un terrat, la bella Flora, un dia. Entre ells la pura neu se descobria del coll que, amb son contrari, més campeja i, com la mà com lo marfil blanqueja, pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tant atònit contemplava lo dolç combat, que amb extremada gràcia aquestos dos contraris mantenien, Que el cor, enamorat, se m’alterava i, temerós d’alguna desgràcia, de prendre’ls tregües ganes me venien. QUEIXES D'UN GALANT A UNA REIXA PERQUÈ LI IMPEDIA LO VEURE A UNA HERMOSA ENCOMANADA Reixa cruel, que la claror divina que mos ulls cerquen com a glòria sua entre eixa espessa nuvolada tua cubres, i causes ma fatal ruina! No degué eixir de la ordinària mina eixa matèria forta, odiosa i crua, sinó de algun volcà per on traspua la infernal flama, a ton miner veïna. Però, qué dic? Oh, reixa generosa! En gràcia de mes queixes faç mudança i, arrepentit, adoro la duresa: Ja no el vull dir cruel, sinó piadosa, puix tu sola has pogut, en ma venjança, la que a mi em té pres, tenir-la presa.
  • 7. Bartomeu Rosselló-Pòrcel A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA UNA REIXA EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA Amor, senyor de l’àmplia monarquia que publica el clavell i el foc proclama en l’ardor de la galta i en la flama de l’exaltació que l’aire cria els cabells de finíssima atzabeja en el combat de vori que pentina perú de lliris i de llunes mina, ornament de les neus, dels ors enveja, treu de la reixa, i que la saborosa feina del bes, batalla graciosa del córrer d’unes cames despullades, deixi les verdes herbes alterades. Oh desmai en les tiges onejants de marbres, ceres, roses bategants! ESPATLLA Conflicte del negre i el blanc i el mirall boig que els extenua. Sota la cabellera nua explorava la neu del flanc. Quina és la seda, quin l’atzur que vibri tacte més pervers? Quin mot és el mot més impur per empresonar-lo en el vers? A l’escenari decadent, l’èxtasi estèril de l’esquena era exili de la mirada, i la paraula condemnada mentia delicadament una subtilesa serena.
  • 8. Josep Palau i Fabre GerardVergés “ESPATLLA”, DE B. ROSSELLÓ-PÒRCEL Conflicte entre negre i el blanc i el mirall boig que els accentua. Sota la crinera crua s’encenia la neu del flanc. ¿Quina és la seda, quin l’atzur que vibri tacte més pervers? ¿Quin mot és el mot més impur per empresonar-lo en el vers? A l’escenari incandescent, l’èxtasi eteri de l’esquena era exili de la mirada; i la paraula profanada deia, barroerament, una veritat obscena. NOIA PENTINANT-SE A LA PLATJA A Marino, a Girolamo Fontanella, al nostre Vicenç Garcia, a Lope, a tots els recreadors d’aquell gloriós mite d’una noia que es pentinava els auris cabells Miro la serp benigna de la trena i el gest airós que fas quan et pentines; miro el maig adorable de les sines, miro el teu cos esvelt damunt l’arena. Escuma i sol i nacre i llum serena, t’evoco sota un cel ple de gavines. Agraïda és la mar, algues, petxines et duen les onades com a ofrena. Meravellat, contemplo perles fines -dic gotes d’aigua- per la pell morena, i penso en les fondàries marines. Penso en el ventre dolç, la dolça esquena, penso en el cap que dolçament inclines. Penso si dir-te dona o bé sirena.
  • 9. El cànon L'ortodòxia barroca demanava que el contingut es fonamentés en el conflicte entre elements contraposats. El sonet de Garcia té aquesta doble confrontació: - la dama que es pentina i el poeta que l'observa - la blancor de la pinta i la negror dels cabells de la dama Així, Garcia descriu: lo dolç combat, que amb extremada gràcia aquestos dos contraris mantenien mentre que Rosselló-Pòrcel ho sintetitza: conflicte del negre i el blanc
  • 10. Lope deVega Luis de Góngora (Madrid, 1562-1635) (Còrdova, 1561-1627) CELSO AL PEINE DE CLAVELLA Por las ondas del mar de unos cabellos un barco de marfil pasaba un día que, humillando sus olas, deshacía los crespos lazos que formaban de ellos; iba el Amor en él cogiendo en ellos las hebras que del peine deshacía cuando el oro lustroso dividía, que éste era el barco de los rizos bellos. Hizo de ellos Amor escota al barco, grillos al albedrío, al alma esposas, oro de Tíbar y del sol reflejos; y puesta de un cabello cuerda al arco, así tiró las flechas amorosas que alcanzaban mejor cuanto más lejos. A DOÑA BRIANDA DE LA CERDA Al sol peinaba Clori sus cabellos con peine de marfil, con mano bella; mas no se parecía el peine en ella como se obscurecía el sol en ellos. Cogió sus lazos de oro y, al cogellos, segunda mayor luz descubrió, aquella delante quien el sol es una estrella, y esfera, España, de sus rayos bellos, divinos ojos, que en su dulce oriente dan luz al mundo, quitan luz al cielo, y espera idolatrallos occidente. Esto Amor solicita con su vuelo, que en tanto mar será, un arpón luciente, de la Cerda inmortal mortal anzuelo
  • 11. Giovan Battista Marino Claude MALLEVILLE (Nàpols, 1569-1625) (París, 1597-1647)) DONNA CHE SI PETTINA Onde dorate, e l’onde eran capelli, navicella d’avorio un dì fendea; una man pur d’avorio la reggea per questi errori preziosi e quelli; e mentre i flutti tremolanti e belli con drittissimo solco dividea, l’or de le rotte fila Amor cogliea, per formarne catene a’ suoi rubelli. Per l’aureo mar, che rincrespando apria il procelloso suo biondo tesoro, agitato il mio core a morte gia. Ricco naufragio, in cui sommerso io moro, poich’almen fur ne la tempesta mia di diamante lo scoglio e ’l golfo d’oro. IMITATION DU CAVALIER MARIN Que Parténice est belle, encor qu'elle soit noire! C'est le plus digne objet où s'adressent nos voeux; A l'ébène éclatant qui luit en ses cheveux, L'or, et l'ambre ont cédé l'honneur de la victoire. Quelle si blanche main, ou d'albâtre ou d'ivoire, De ses liens si noirs peut défaire les noeuds? Quelle clarté de teint brille de tant de feux Que les ombres du sien n'en offusquent la gloire? Qui jamais vit en terre une divinité Paraître sous un voile avec tant de beauté? Qui vit jamais sortir tant d'éclairs d'un nuage? Soleil retirez-vous, un autre est en ces lieux, Un autre qui pourvu d'un plus riche partage, Porte la nuit au front, et le jour dans les yeux.
  • 12. Cerca hipertextual 1 A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Amb una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d’or mes fi tenen enveja. en un terrat, la bella Flora, un dia. Entre ells la pura neu se descobria del coll que, amb son contrari, més campeja i, com la mà com lo marfil blanqueja, pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tant atònit contemplava lo dolç combat, que amb extremada gràcia aquestos dos contraris mantenien, Que el cor, enamorat, se m’alterava i, temerós d’alguna desgràcia, de prendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicent Garcia negra: mots repetits negra: mateixa família lèxica negra: castellanisme vs. mot normatiu cursiva: esment a Garcia A UNA DAMA QUE ES PENTINAVA DARRERA UNA REIXA EN TEMPS DE VICENÇ GARCIA Amor, senyor de l’àmplia monarquia que publica el clavell i el foc proclama en l’ardor de la galta i en la flama de l’exaltació que l’aire cria els cabells de finíssima atzabeja en el combat de vori que pentina perú de lliris i de llunes mina, ornament de les neus, dels ors enveja, treu de la reixa, i que la saborosa feina del bes, batalla graciosa del córrer d’unes cames despullades, deixi les verdes herbes alterades. Oh desmai en les tiges onejants de marbres, ceres, roses bategants! Bartomeu Rosselló-Pòrcel
  • 13. Cerca hipertextual 2 ESPATLLA Conflicte del negre i el blanc i el mirall boig que els extenua. Sota la cabellera nua explorava la neu del flanc. Quina és la seda, quin l’atzur que vibri tacte més pervers? Quin mot és el mot més impur per empresonar-lo en el vers? A l’escenari decadent, l’èxtasi estèril de l’esquena era exili de la mirada, i la paraula condemnada mentia delicadament una subtilesa serena. Bartomeu Rosselló-Pòrcel “ESPATLLA”, DE B. ROSSELLÓ-PÒRCEL Conflicte entre negre i el blanc i el mirall boig que els accentua. Sota la crinera crua s’encenia la neu del flanc. ¿Quina és la seda, quin l’atzur que vibri tacte més pervers? ¿Quin mot és el mot més impur per empresonar-lo en el vers? A l’escenari incandescent, l’èxtasi eteri de l’esquena era exili de la mirada; i la paraula profanada deia, barroerament, una veritat obscena. Josep Palau i Fabre
  • 14. Cerca hipertextual 3 A UNA HERMOSA DAMA DE CABELLNEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AMB UNA PINTA DE MARFIL Amb una pinta de marfil polia sos cabells de finíssima atzabeja, a qui los d’or mes fi tenen enveja. en un terrat, la bella Flora, un dia. Entre ells la pura neu se descobria del coll que, amb son contrari, més campeja i, com la mà com lo marfil blanqueja, pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tant atònit contemplava lo dolç combat, que amb extremada gràcia aquestos dos contraris mantenien, Que el cor, enamorat, se m’alterava i, temerós d’alguna desgràcia, de prendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicent Garcia CELSO AL PEINE DE CLAVELLA Por las ondas del mar de unos cabellos un barco de marfil pasaba un día que, humillando sus olas, deshacía los crespos lazos que formaban de ellos; iba el Amor en él cogiendo en ellos las hebras que del peine deshacía cuando el oro lustroso dividía, que éste era el barco de los rizos bellos. Hizo de ellos Amor escota al barco, grillos al albedrío, al alma esposas, oro de Tíbar y del sol reflejos; y puesta de un cabello cuerda al arco, así tiró las flechas amorosas que alcanzaban mejor cuanto más lejos. Lope de Vega A DOÑA BRIANDA DE LA CERDA Al sol peinaba Clori sus cabellos con peine de marfil, con mano bella; mas no se parecía el peine en ella como se obscurecía el sol en ellos. Cogió sus lazos de oro y, al cogellos, segunda mayor luz descubrió, aquella delante quien el sol es una estrella, y esfera, España, de sus rayos bellos, divinos ojos, que en su dulce oriente dan luz al mundo, quitan luz al cielo, y espera idolatrallos occidente. Esto Amor solicita con su vuelo, que en tanto mar será, un arpón luciente, de la Cerda inmortal mortal anzuelo Luis de Góngora
  • 15. Propostes de treball  Compareu el primer sonet de Garcia amb els dos de Rosselló-Pòrcel. Compareu també el segon. Compareu-los tots amb el de Palau i Fabre I amb el de Gerard Vergés  Compareu el primer sonet de Garcia amb els de Lope de Vega i de Góngora. Cerqueu d'altres sonets del Barroc espanyol amb el mateix tema i compareu-los  Quins elements de plantejament, forma i contingut tenen en comú i en quins divergeixen? Tots compleixen el cànon clàssic pel que fa a la divisió de les estrofes a partir de l'estructura del sil·logisme?  Per què Rosselló-Pòrcel fa aquest homenatge a Garcia?  Treballeu els conceptes de la transtextualitat. Quins graus trobem en els sonets comentats?  Cerqueu d'altres casos d'hipertextualitat (també en el cinema, la música, la pintura...)  Composeu nous sonets que siguin hipertextos dels de Garcia, Rosselló-Pòrcel i/o Palau
  • 16. Jornada de potenciació de la literatura catalana per a alumnes de modalitat Campus URVTerres de l’Ebre / Biblioteca Pública Marcel·lí Domingo. Tortosa 28 de febrer del 2018 (Projecte Lectures de Literatura Catalana / Batxillerat) Josep BargallóValls ICE URV