Diari del 20 de març del 2018

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
Dimarts, 20 De març Del 2018 Núm. 3.519 / aNy 15
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
BÒTOX · HIALURÒNIC · LÀSER
CARBOXITERÀPIA · MESOTERÀPIA
Un sol val per tractament Vàlid ﬁns 31/03/2018.
Val 100€
Aquest val exclou qualsevol altre descompte
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333
T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10
Ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
OPINIÓ
Plantofada
constitucional a la
prepotència
Jaume Bartumeu
cassany
President de
Socialdemocràcia
i Progrés d’Andorra
Joana Biarnés,
fotògrafa: un
exemple a seguir
Hèctor mas
Cineasta
JONathaN gIl
aNDORRa pàgina 6
El PS demana a DA que
s’oblidi del partidisme en
el text de l’emprenedoria
aNDORRa pàgina 10
Tranchant s’incorpora a
la societat promotora del
Casino Cirsa Andorra
Rehabilitar l’edifici que acollirà el Centre de
reeducació intensiva costarà un milió d’euros
avui és notíCia pàgina 3
rebutjat l’incident de nul·litat
presentat en el judici de BPa
Les defenses estudiaran ara si recorren al Constitucional contra la presència del Govern i actors civils al cas
aNDORRa pàgina 7
Inici de les obres de carlemany a l’abril
aNDORRa pàgina 13

2 Dimarts, 20 De març Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Mitjavila
Pl. Príncep Benlloch, 3 - Tel. 820 224
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Primaveral o primaverenc?
Els dos adjectius són
correctes.
Avui fa un dia primaveral.
Ha pintat un paisatge
primaverenc.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Pizzeria autèntica napolitana,
amb forn de llenya i
pizzers napolitans.
Local ideal per a festes,
ja siguin d’aniversari,
d’empresa o privades.
Restaurant Italia!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
PREUS
IRRESISTIBLES
Preus vàlids fins al 21 de març. Excepte error tipogràfic o fi d’existències. Oferta destinada al consumidor final.
66,70€
CECOTEC
olla programable
66,70€
CECOTEC
olla programable
PATATA BLANCA
0,69€/Kg
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
130/245
2/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
60-100
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
140/200
4/5
Pols
Oberts
29/30
43/44
878 000
130/220
3/5
Pols
Oberts
67/70
125/127
872 900
EL TEMPS
FREDORADA I FEBLES NEVADES AL NORD
El fred europeu ha arribat de ple, amb menys intensitat però
la suficient perquè les temperatures siguin completament
hivernals. Això farà que avui hi hagi nevades febles a la cara
nord, a qualsevol cota, i nuvolositat variable a la resta. El
vent bufarà molt fort del nord-oest. Que tinguin un BonDia.
Avui 3
4
5
-3
-3
-2
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
dimecres
dijous
Canillo
-5/1
Pas de la Casa
-12/-4Encamp
-3/2
Ordino
-4/1
La Massana
-3/2
Escaldes - Engordany
-1/4
Andorra la Vella
-1/4
Sant Julià de Lòria
0/5
La Seu d’Urgell
-2/6
Puigcerdà
-5/1
L’Ospitalet
-6/0

3Dimarts, 20 De març Del 2018
Avui és notícia
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
El Centre de reeducació inten-
siva (CREI), espai destinat a
tractar amb profunditat temes
de conducta greu i d’addiccions
de menors d’edat, serà una re-
alitat a finals d’aquest any o a
principis del vinent. Ahir van
signar el conveni pel qual el
Fons de reserva de jubilació de
la CASS cedeix l’edifici de l’an-
tiga residència de gent gran del
Solà d’Enclar al Govern. L’exe-
cutiu haurà de pagar en con-
cepte de lloguer 50.000 euros
anuals i té prevista una partida
d’un milió d’euros com a preu
estimatiu per rehabilitar l’edifi-
ci, que fa més de tres anys que
està tancat i en desús, i desti-
nar-lo a aquest ús social.
De fet, va ser al consell de
ministres de la setmana passa-
da quan, a proposta del minis-
teri d’Ordenament Territorial,
es va aprovar la convocatòria
d’un concurs per a la selecció
d’un professional d’arquitectu-
ra per a la redacció del projec-
te de direcció de les obres de
reforma de l’antiga residència
Solà d’Enclar. La data límit de
presentació de les ofertes és el
proper 16 d’abril. Així, el mi-
nistre d’Afers Socials, Justícia
i Interior, Xavier Espot, va ma-
nifestar que la intenció és que
a finals d’aquest any o principis
del 2019 l’edifici estigui total-
ment reformat i se’n pugui fer
ús.
ENTRE 15 I 20 USUARIS
L’edifici, d’uns 2.100 m2
, tindrà
capacitat per poder-hi atendre
una vintena d’usuaris, d’entre
12 i 18 anys. Des del ministeri,
Espot va manifestar que hi ha
una quinzena de joves identifi-
cats que o bé es troben en cen-
tres a l’estranger o poden es-
tar identificats, però no haver
estat derivats. Els que estan a
fora podran ser “repatriats”, va
dir Espot, al Principat.
Es tracta de joves que pre-
senten trastorns de conducta
diagnosticats i que requereixen
un tractament socioeducatiu i
terapèutic. Aquests joves amb
problemes de conducta, molts
dels quals, relacionats també
amb problemes d’addicció als
tòxics, no tenien cap espai físic
per ser tractats al Principat i per
ordre judicial se’ls havia de deri-
var a centres de Catalunya, per
exemple.
Ara, amb el CREI, es vol que
es tracti els joves aquí, “sempre
amb una derivació judicial”, va
comentar Espot. A més, el mi-
nistre va manifestar que si no
ho sol·liciten els progenitors
o titulars de la custòdia ho fa-
ran des del Servei especialitzat
d’atenció a la infància.
L’ingrés al CREI tindrà un
cost per a les famílies, serà un
preu públic “raonable”, va ma-
nifestar Espot. Tot i això, com
la resta de serveis socials de pa-
gament, des del Govern s’estu-
diarà la capacitat econòmica de
les famílies “i cap jove en que-
darà exclòs per motius econò-
mics”, va remarcar el ministre.
Pel que fa als recursos hu-
mans, s’estima que faran falta
un professional i mig per cada
usuari. Des del ministeri, però,
no s’ha confirmat encara si
aquestes, aproximadament, 25
noves contractacions es faran
a través de plantilla, o subcon-
tractant el servei, que és una
possibilitat que el mateix Es-
pot va apuntar ahir. A més dels
professionals que hi treballen,
els usuaris també requereixen
cures d’atenció mèdica, social,
psicològica, però també educa-
tiva, “ja que estem parlant de
joves que es troben en règim
tancat”, va especificar el mi-
nistre d’Afers Socials. Per tot
això, el Govern també treballa
amb el ministeri d’Educació per
poder oferir l’atenció educativa
que cada jove requerirà.
MÉS USOS PER A L’EDIFICI
Els 2.100 m2
de l’edifici no es
destinaran tots al CREI. De
fet, segons va avançar el mi-
nistre, quedaran dues plantes
en desús i amb la finalitat de
donar-los en un futur “altres
finalitats socials, amb altres
col·lectius de població amb risc
i vulnerables”, va comentar el
ministre.
El president de la comissió
gestora del Fons de reserva
de jubilació de la CASS, Josep
Delgado, va destacar que des
d’aquest fons “es vol donar ren-
dibilitat als actius i immobles
amb inversions socialment res-
ponsables”. Per tot això, Delga-
do va destacar que s’havia bus-
cat un preu de lloguer ajustat.
Tal com va manifestar el
ministre, que va visitar l’edi-
fici Solà d’Enclar la setmana
passada, l’immoble té encara
material “perfectament utilit-
zable, però també requereix
inversió important perquè com
que està desocupat hi ha filtra-
cions i s’han malmès algunes
instal·lacions, a més que s’ha
de reformar per destinar-lo a
finalitats diferents de les que
tenia”, va dir. Segons Espot, el
milió d’euros pressupostat és
un cost estimat, ja que es pre-
veu que sigui inferior. El minis-
tre d’Afers Socials va destacar
l’emplaçament cèntric del Solà
d’Enclar, i també el fet que és
un edifici amb desús i de titu-
laritat pública. El CREI donarà
resposta a una necessitat social
que els afectats reclamaven.
Un milió d’euros per reformar el
Solà d’Enclar i ubicar-hi el CREI
Uns 15 joves amb problemes greus de conducta i ingressats en centres de fora podran ser-ne els primers usuaris
Serveis socials
P.G.
andorra la Vella
Josep Delgado, president de la comissió gestora del Fons de reserva de jubilació de la CASS i el ministre Xavier Espot.
jonathan gil
Xavier Espot
Josep Delgado
tindrà un cost
raonable i cap jove en
quedarà exclòs per
motius econòmics
Volem rendibilitat
per als actius amb
inversions socialment
responsables

OPINIÓ4 Dimarts, 20 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El centre residencial per a joves amb
trastorns de conducta és una mica més
a prop d’obrir-se després que ahir el Go-
vern signés amb el Fons de reserva de
jubilació de la CASS el conveni d’arren-
dament de l’edifici de l’antiga residència
Solà d’Enclar. La inversió que hi preveu
fer el ministeri d’Afers Socials, Justícia i
Interior se situarà al voltant d’un milió
d’euros, quantitat a què caldrà afegir-hi
50.000 euros anuals en concepte de llo-
guer. D’aquesta manera, es posarà fi a
una mancança que hi ha fins al moment
i Andorra disposarà d’un centre especia-
litzat on es pugui tractar adequadament
els joves amb problemes conductuals o
d’addicció als tòxics, que fins ara s’havi-
en de derivar a altres centres a l’estran-
ger o bé quedar-se al país sense rebre cap
tipus de tractament. La previsió és que
el nou centre pugui acollir fins a una vin-
tena de joves tot i que inicialment se’n
podrien beneficar una quinzena. La ine-
xistència fins ara d’un centre d’aquestes
característiques posa en evidència, una
vegada més, que l’Estat del benestar està
encara en construcció al nostre país i
que, de fet, hi ha moltes mancances, tot i
que des de les instàncies del poder de ve-
gades no es vulguin reconèixer i es des-
taquin només els avenços que s’han fet.
Nou pas cap al centre de rehabilitació de menors
EDITORIAL
Va arribar el desembre i el pro-
pietari del periòdic en què ales-
hores treballava, tot un cavaller,
va decidir que aquell any no hi
hauria tretzena paga, i que ja
hi podíem pujar de peus. Con-
tra tot pronòstic, ens va agafar
el rampell reivindicatiu i vam
anar a ca l’advocat, que amb la
mateixa cordialitat que ens ha-
via rebut ens va advertir que el
cas era nostre però que comp-
téssim que si anàvem a la Bat-
llia era qüestió de temps que
ens quedéssim al carrer. Que
rumiéssim si el gest ens com-
pensava. Aquí es va acabar la
nostra primera i última incursió
laboralista. no hi va haver tret-
zena paga, ni aquell any ni mai
més, és clar. Desenterro aques-
ta humil anècdota a compte
de l’argument més cínic amb
què he sentit defensar la vaga
dels nostres pobres funciona-
ris. Una cosa així com que en
lloc de queixar-nos el que hem
de fer els treballadors del pri-
vat és reclamar que les nostres
condicions laborals s’equiparin
un dia a les del sector públic. I
que la resta és enveja, ressenti-
ment. Un argument com aquest
demostra que qui l’evacua no ha
treballat mai a la privada, o que
fa tants segles que ni se’n recor-
da. Per això, i perquè molts as-
salariats del privat no saben ni
sabran mai el que són les hores
extres, ni els plusos per noctur-
nitat i festius, ni molt menys el
PIAM a compte de l’empresa ni
els triennis ni els quinquennis, i
què dir de la catorzena paga, de
l’iPad i del gelat del diumenge...
Per tot això i més que callo, la
desfiladadedijousperMeritxell
davant de l’exèrcit de cambrers,
dependentes i altres curritos
que s’ho miraven estupefactes
va ser l’espectacle més ofensiu
i indignant que hem presenciat
en vint anys en aquest país nos-
tre. I diuen que hi tornaran. Tot
el nostre suport, senyors funci-
onaris. Tot. És clar que sí.
el gelat dels
diumenges
L’eSTaT deL beNeSTaR
eNCaRa TÉ MaNCaNCeS
DONANT LA NOTA
David Astrié
El Comú d’Andorra la Vella
ha posat en marxa una
campanya, anomenada
Metrominut, per incenti-
var els desplaçaments ur-
bans a peu.
12345
F. Xavier Brines
L’ambaixada d’Espanya ha
atorgat la creu oficial de
l’ordre d’Isabel la Catòlica
al darrer director salesià
del Col·legi Sant Ermengol
per la seva tasca.
12345
Olga Gelabert
Velles Cases obrirà una
campanya per rescatar l’au-
tobús abandonat a Fonta-
neda en vista de l’escàs in-
terès mostrat pel ministeri
de Cultura.
1234 5
Jordi Torres
El ministeri d’ordenament
Territorial ha elaborat un
manual de bones pràcti-
ques en les intervencions
en l’edificació que facilitarà
les actuacions de millora.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Comú Encamp
@ComúEncamp
A l’església de Sant Pere del #Pasdela-
Casa, vam poder gaudir de les fabulo-
ses veus de d’Andchor
Joventutee
@Joventutee
El proper dissabte 24 de març s’estre-
na la gran “Gala Escènica” al Prat del
Roure, apta per a tots els públics
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
AnDrés luEnGO
Periodista
TUITENQUESTA
Trobes bé que s’obligui els
propietaris de gossos a ruixar
els orins com es vol fer a
Andorra la Vella?
sí
nO
72%
28%

OPINIÓ 5Dimarts, 20 De març Del 2018
Jordi Rovira i Oscar Moreno,
periodistes i documentalistes,
van fer una troballa anys enrere
que ni ells mateixos imaginaven
que tindria una repercussió so-
cial tan gran i per a tanta gent.
Els van aconsellar anar a Eivis-
sa a conèixer una dona que, als
anys 60 i 70 havia capturat amb
la seva càmera fotogràfica els
personatges més influents d’ar-
reu. El mateix Jordi m’ho va
explicar personalment durant
la seva estada al passat Festival
Ull Nu. De les seves paraules i
de la seva forma de narrar se’n
desprenia aquesta sensació que
ni ell mateix s’acabava de creure
la sort que havia tingut.
Explicava el canvi que va
suposar anar fins a l’illa sense
massa esperança de trobar-hi
una bona història, i com li va
canviar la vida en el moment
que es va posar a remenar en-
tre els centenars de fotografi-
es i negatius apilats al llarg de
molts anys. Orson Welles, els
Beatles, Julio Iglesias..., cada
imatge era una meravella. Era
una captura privilegiada d’un
instant o d’un personatge que
mai abans ningú no havia acon-
seguit tenir.
En aquell moment, va ha-
ver de sortir de la casa, agafar
aire i prendre consciència de
com treure suc d’aquell tresor
amagat i desconegut fins al
moment. De seguida van acor-
dar amb l’Oscar i amb la Joana
la possibilitat de fer un docu-
mental. A partir d’aquella peça,
i després d’estar treballant en
el projecte més de dos anys,
Joana Biarnés i la seva feina
fotoperiodística van ser recu-
perades i donades a conèixer.
Els reconeixements a la Joana
s’han anat succeint en aquests
darrers anys. En festivals, amb
la Creu de Sant Jordi entregada
per la Generalitat de Catalunya
o amb una exposició retrospec-
tiva de la seva obra al Palau Ro-
bert de Barcelona, que ja ha es-
tat visitada per més de seixanta
mil persones (i encara li resten
dos mesos). El treball del Jordi i
l’Oscar va posar la Joana al lloc
que mereixia.
Però personalment penso
que més enllà del valor de l’obra
de la Joana –que en té, i molt!–,
hi ha un factor molt més im-
portant a tenir en compte i pel
qual ha de ser recordada i reco-
neguda: la seva humilitat.
Els que hem tingut la sort de
conèixer-la personalment hem
quedat fascinats pel seu caràc-
ter proper, sincer i senzill. El
seu compromís amb el festival,
amb els espectadors (especial-
ment amb els més joves) i amb
els organitzadors va ser abso-
lut. I és d’agrair que algú que viu
un moment de reconeixements
tan important, que compta
amb una carrera tan fascinant
i que ha estat acostumada a es-
tar envoltada de personalitats,
artistes i altres personatges
famosos estigui disposada a tot
per ajudar i sumar allà on va.
I no oblidem que la Joana
acaba de complir 82 anys! Em
sembla fascinant. Tots n’haurí-
em d’aprendre molt d’ella, o de
persones com ella. No perdem
mai la humilitat de vista, si us
plau.
El Tribunal Constitucional va
publicar dijous, 15 de març, les
sentències sobre els dos recur-
sos directes d’inconstituciona-
litat presentats contra les lleis
comunals. El Tribunal estima
parcialment el recurs formulat
pels sis consellers generals –en-
tre els quals, el portaveu d’SDP,
Víctor Naudi– i declara inconsti-
tucionals cinc articles –els núm.
2.1, 8.3, 15, 16 i 18, així com la
disposició addicional tercera de
la Llei 18/2017 del 20 d’octubre
qualificada de transferències als
comuns.
Víctor Naudi havia explicat al
Consell General el 20 d’octubre
del 2017 que DA no volia pas
“[...] assegurar la capacitat eco-
nòmica dels comuns, sinó que
busca compensar i incentivar
que determinats comuns du-
guin a terme una determinada
política econòmica orientada o
beneïda pel Govern”.
El que proposa DA es basa en
uns criteris arbitraris que prete-
nien directament distorsionar
l’equilibri parroquial volgut per
la Constitució.
Vaig escriure en aquesta
Plaça del Poble que no és res-
ponsable imposar lleis cabdals,
com la de transferències, sense
debatre-les (BonDia, 24 d’octu-
bre del 2017)
Víctor Naudi havia presen-
tat quinze esmenes al projecte
de llei de transferències. Esme-
nes que assenyalaven aspectes
inconstitucionals del projecte.
El prepotent president de la
comissió de Finances, Miquel
Aleix, no les va voler discutir ni
analitzar.
Imposar sense debatre no és
democràtic, encara que es tingui
majoria.
Imposar una majoria no és
pas cap garantia que els argu-
ments que pugui emprar l’opo-
sició per rebutjar una proposta
siguin jurídicament equivocats
només pel fet que qui els defen-
sa sigui políticament minorita-
ri.
El Tribunal Constitucional és
clar: “[...] el criteri d’objectivitat
no existeix en la mesura en què,
en cap moment, és possible de-
terminar allò que la Llei entén
quan menciona les inversions
destinades a la sostenibilitat
mediambiental, social i econò-
mica”.
El Tribunal Constitucional
constata que hi havia “[...] una
indeterminació evident pel fet
que els tres adjectius que la
composen abasten potencial-
ment una suma infinita d’àm-
bits i de situacions”.
I el Tribunal també constata
que el govern de DA, amb l’es-
tabliment d’un sistema condici-
onal dins el funcionament d’un
nou indicador (en lloc del res-
pecte de l’exigència de propor-
cionalitat), vulnera de manera
directa el principi constitucio-
nal de l’autogovern dels comuns
(article 74) interpretat de ma-
nera combinada amb l’article 81
de la Constitució.
En una argumentada sentèn-
cia, el Tribunal Constitucional
ha declarat que els articles 15,
16 i 18 i la disposició addicional
tercera de la Llei 18/2017 del 20
d’octubre no són conformes a la
Constitució.
I declara que també són in-
constitucionals els articles 2.1 i
8.3, apartat a) i b) de la Llei.
Davant d’aquesta plantofa-
da –perquè no s’ha pas d’obli-
dar que Toni Martí i el seu grup
parlamentari havien insistit
tossudament en la bondat cons-
titucional de la llei de transfe-
rències– hauria calgut una mica
d’autocrítica, d’humilitat i de
respecte. Però això és demanar
massa.
El Tribunal l’ha desmentit
i l’ha censurat però ell, sense
perdre les maneres i amb tota
la barra, es declara satisfet i
pretén que li han donat la raó.
Des del seu púlpit populista in-
tenta reduir problemes d’infi-
nita complexitat a un producte
d’Ikea.
La prestidigitació política de
Toni Martí combina una mica
de realitat amb molta ficció. La
seva retòrica es dirigeix a un
públic fidel, molt predisposat
a perdonar l’exageració i la ine-
xactitud per fer coincidir el mis-
satge amb els seus desitjos. Per
això, alguns dels cònsols de DA,
que també han quedat retratats,
han sortit a aplaudir el Govern.
Però per molt que els palme-
ros aplaudeixin, la trista realitat
per a ells és que la llei no es pot
aplicar.
Plantofada constitucional a la prepotència
Tenir la majoria no vol dir que la minoria estigui jurídicament equivocada
No és responsable
imposar sense debat
lleis cabdals com la
de transferències
Joana Biarnés, fotògrafa:
un exemple a seguir
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
Jaume Bartumeu cassany
President de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra
Hèctor mas
Cineasta

Andorra
El mateix dia que es va pronun-
ciar sobre la Llei qualificada
de delimitació de competèn-
cies i sobre la Llei qualificada
de transferències als comuns,
el Tribunal Constitucional va
acordar també l’admissió a trà-
mit del recurs d’empara que va
presentar el conseller general
del Partit Socialdemocràta Pere
López arran de l’actuació del
síndic general, Vicenç Mateu,
en tot l’afer del grup mixt amb
l’entrada dels cinc parlamenta-
ris escindits del grup liberal.
Així ho va confirmar ahir
el mateix López que, malgrat
voler ser prudent i mostrar-se
partidari “d’esperar la sen-
tència”, sí que va expressar la
seva satisfacció per l’admissió
a tràmit del recurs, “una cosa
que per nosaltres era òbvia tot
i que hi havia dubtes”. I és que
l’acceptació del recurs i, de fet,
com reconeix el mateix TC en
l’aute, ja implica que hi ha un
component constitucional i que
és procedent analitzar-lo, al
marge de la sentència que pu-
gui emetre posteriorment l’alt
tribunal.
En el recurs d’empara, el
parlamentari del PS i president
també de la formació recull
bona part dels arguments que
ja va utilitzar en el recurs que
va presentar a Sindicatura, que
va ser rebutjat, i va argumentar
que s’havia seguit el reglament
de la cambra parlamentària.
Així, López considera que Ma-
teu el va cessar com a president
del grup mixt, una destitució
que creu que contraria la Carta
Magna i que vulnera els seus
drets i llibertats fonamentals
com a conseller general. A més,
el parlamentari reclama també
que es declari nul·la la convo-
catòria de la reunió de la junta
de presidents que es va portar a
terme el 8 de gener passat, una
reunió a la qual no es va citar ni
al president ni al president su-
plent del grup mixt.
Des de la formació, que ja va
posar de manifest el seu males-
tar amb la decisió del síndic a
qui van acusar de voler “anul·lar
i silenciar la veu del PS”, es con-
sidera que en lesionar els drets
de López també es lesionen els
drets dels ciutadans.
El TC admet el recurs pel rol del
síndic en tot l’afer del grup mixt
M.S.
andorra la vella
El síndic general,Vicenç Mateu.
jonathan gil
El Partit Socialdemòcrata va
demanar ahir a l’executiu i a la
majoria parlamentària demò-
crata que “deixin de banda els
partidismes” i donin un suport
ferm i decidit a la proposició de
llei de suport als emprenedors,
la seva internacionalització i el
seu finançament presentada
pels consellers generals del PS
i presa en consideració per una-
nimitat de la Cambra el 29 març
de l’any passat.
I és que davant el proper inici
del treball en comissió per ana-
litzar les esmenes presentades
pels diferents grups, el conseller
general del PS Pere López i el vo-
cal de l’executiva de la formació
i president del grup parlamen-
tari l’anterior legislatura, David
Rios, van defensar la proposició
de llei i van assegurar que es
tracta d’un “bon text” i que les
propostes que “s’hi recullen són
també bones per al país i per al
teixit econòmic”.
En aquest sentit, López va re-
cordar les recents reunions que
els parlamentaris de la forma-
ció han mantingut amb repre-
sentants de l’Empresa Familiar
Andorrana (EFA), la Cambra de
Comerç i la Confederació Em-
presarial Andorrana (CEA), i va
assegurar que la proposta “és
vista amb bons ulls” per les tres
organitzacions tant pel que fa
a l’oportunitat econòmica que
comporta com per la regulació
de la figura de l’emprenedor i
també de noves fórmules de fi-
nançament com el micromece-
natge .
Precisament, Rios va defen-
sar aquest mecanisme de finan-
çament, que va situar com “un
dels punts clau de la proposi-
ció de llei”. En aquest sentit, el
vocal de l’executiva va recordar
que no es tracta d’un sistema
obert, sinó que es planteja un
límit màxim tant a les aportaci-
ons que puguin fer els interes-
sats com a les que pugui rebre
cada projecte determinat.
A més, Rios, que va admetre
que a la formació li “preocupa”
que pugui passar el mateix que
amb la proposició de llei sobre
les cooperatives de la legislatu-
ra passada, en què “les esmenes
plantejades per la majoria de-
mòcrata van acabar desvirtuant
el text fins al punt que no ha
servit per crear cooperatives”,
va recordar que es preveu que
les plataformes de finança-
ment que es puguin crear esti-
guin controlades per l’Institut
Nacional Andorrà de Finances
(INAF).
Tot i això, i després de veure
les esmenes de DA que són “bà-
sicament de supressió”, Rios va
avançar que la formació inclou-
rà tant la legislació relativa a les
cooperatives com la de suport
a l’emprenedoria i fórmules de
finançament en el programa
de cara a les properes eleccions
generals.
El PS demana a DA que s’oblidi del
partidisme en el text d’emprenedoria
La formació defensa la seva proposició de llei i assegura que CEA, EFA i Cambra la veuen “amb bons ulls”
Partits
M.S.
andorra la vella
El conseller general del PS Pere López i el vocal de l’executiva David Rios en la compareixença d’ahir.
PS
David Rios
la iniciativa està ben
vista per les diferents
organitzacions
empresarials
ens preocupa que
passi el mateix que la
legislatura passada
amb les cooperatives
Pere López

ANDORRA 7Dimarts, 20 De març Del 2018
El Tribunal de Corts va esperar
fins ahir per fer pública la reso-
lució per la qual desestima el re-
curs presentat per la gran majo-
ria dels processats en el cas BPA
contra la presència del Govern
i dels actors civils com a part
del judici. En aquesta resolució,
segons fonts properes al cas, el
Tribunalnomésresponaquestes
qüestions prèvies que van pre-
sentar la totalitat de les defen-
ses en contra d’aquestes parts.
Per la resta de les qüestions que
cada defensa ha presentat –al-
gunes de conjuntes i d’altres per
separat i que, segons aquestes
parts, tenen a veure amb man-
cances en el procediment i a la
presumpta vulneració de drets–
el Tribunal de Corts ha respost
en aquesta resolució que no te-
nen cap incidència directa en el
procediment.
Aquesta resolució, però, no
ha sorprès les defenses, que han
presentat el recurs i, tal com ja
van avançar, els obre la porta
per elevar la qüestió al Consti-
tucional. Així, amb la resolució
del Tribunal de Corts a les mans
el següent pas que han d’estu-
diar –cosa que faran els dies se-
güents– és presentar un recurs
al Constitucional. El contingut
d’aquest recurs es basarà en el
mateix argument que el que
s’ha presentat al Tribunal de
Corts i insistirà en la vulneració
de drets constitucionals i també
en aquest rebuig al fet que tant
el Govern com els actors civils
siguin parts en el judici.
Així, es preveu que durant
aquesta setmana s’estudiï el
contingut del recurs d’empara al
Constitucional i es presenti com
a molt tard la setmana vinent o
la propera, ja que disposen de
quinze dies des d’ahir, que va ser
quan es va notificar la resolució
del Tribunal de Corts.
El Tribunal Constitucional,
però, té dues opcions davant
aquest recurs d’empara, que és
el d’admetre’l o no. En el primer
cas, la represa del judici del cas
BPA tardarà uns quans mesos
més.
El Tribunal de Corts, presi-
dit per Josep Maria Pijuan, va
resoldre el 30 de gener passat
mantenir les parts del Govern i
els actors civils en el cas BPA de
blanqueig de capitals. Tot i això,
va admetre el paper “confús”
del representant del Govern en
qualitat d’interès col·lectiu o
d’afectat.
Denegat el recurs contra la presència
del Govern i actors civils al ‘cas BPA’
Les defenses estudiaran ara presentar el recurs al Constitucional amb el mateix argument
Blanqueig de capitals
Les defenses de la majoria dels processats del ‘cas BPA’ ja s’esperaven el resultat de la resolució del Tribunal de Corts.
JONATHAN GIL
P.G.
ANdOrrA LA veLLA
Consell General
El conseller general del grup
liberal Ferran Costa ha entrat
a Sindicatura una demanda
d’informació i sol·licita a l’exe-
cutiu tot un seguit de pressu-
postos i documentació sobre
les adjudicacions de manteni-
ment informàtic a l’empresa
SPAI. La petició arriba des-
prés que les explicacions de
la ministra Eva Descarrega en
respostaaunapreguntaparla-
mentària de Costa en la sessió
de control de la setmana pas-
sada “fossin clarament insu-
ficients”. De fet, “la ministra
no va ser capaç d’aclarir-nos
els aspectes que li estàvem
preguntant durant la sessió
parlamentària i ella matei-
xa ens va emplaçar a fer-ho a
través d’una demanda d’infor-
mació”, va recordar Costa. El
conseller sol·licita còpia dels
“pressupostos presentats per
les empreses a les demandes
de pressupostos dels dies 22
gener del 2016 i 19 de febrer
del 2016” i “l’informe tècnic
d’adjudicació del dia 1 de març
del 2016”. La petició inclou “la
proposta econòmica presenta-
da per l’empresa SPAI el 16 de
gener del 2018 per un import
de 110.646,59 euros, així com
la còpia de la seva sol·licitud
per part de Govern”.
LdA vol tota la
informació de
l’adjudicació a
l’empresa SPAI
Redacció
ANdOrrA LA veLLA
No respon la resta
de qüestions perquè
diu que no afecten el
procediment
Els sindicats de l’Administració
general donen aquesta setmana
de marge al Govern perquè digui
si vol o no asseure’s a negociar
la reforma de la Llei de la funció
pública i, en el cas que no hi hagi
resposta, estan disposats a con-
vocar noves mobilitzacions de
cara a la setmana vinent.
Així ho van acordar ahir a la
nit els representants dels dife-
rents sindicats en una trobada
que va servir també per valo-
rar la situació i fer un balanç
després de les dues aturades
de dijous i divendres passat.
I és que, segons van explicar
les fonts consultades, que van
fer una valoració “molt positi-
va” de les mobilitzacions de la
setmana passada, els sindicats
consideren que no hi ha hagut
una negociació real amb l’exe-
cutiu i que s’ha fet cas omís
dels 26 punts que van posar da-
munt la taula.
Per això estan disposats a
continuar amb les accions de
protesta per fer evident el des-
contentament amb la proposta
de reforma de la funció públi-
ca plantejada per l’executiu i,
a l’espera que el Govern digui
o no alguna cosa, no van des-
cartar que aquestes accions es
poguessin incloure alguns dels
dies de Setmana Santa.
Això sí, segons les fonts con-
sultades es mantenen els quatre
punts per desconvocar-la auto-
màticament que ja van posar
damunt la taula en la darrera
reunió amb els representants
del Govern. Els quatre punts se-
rien la reclamació de la jornada
de 35 hores setmanals (1.560
anuals), que els sindicats veuen
com a possibilitat de compensar
el que s’ha perdut els darrers
anys, el manteniment del 100%
del salari per a aquelles perso-
nes que, per motius de salut,
hagin de canviar de lloc de tre-
ball –l’actual situació de refor-
ma–, l’aplicació de mesures cor-
rectores per aconseguir que tots
els treballadors públics “puguin
arribar al final de la seva carrera
professional i al topall del 120%
de la posició retributiva i, final-
ment, que s’incloguin a la llei de
la funció pública les vacances
escolars.
D’altra banda, en la reunió
els representants dels diferents
sindicats de l’Administració
van donar el vistiplau a la pre-
sentació d’una demanda con-
tra l’executiu per vulneració de
drets sindicals, que consideren
que s’ha produït en aprovar un
“decret de serveis mínims abu-
siu”. La demanda s’acabarà de
perfilar els propers dies perquè
l’advocat no va ser present ahir
en la reunió.
Funció pública
M.S.
ANdOrrA LA veLLA
Els sindicats donen un marge al
Govern abans de noves accions
Un moment de la concentració de dijous passat davant el Consell General.
JONATHAN GIL

ANDORRA8 Dimarts, 20 De març Del 2018
El ministre d’Ordenament
Territorial, Jordi Torres, es va
posar ahir a disposició de tots
els propietaris d’edificis per col·
laborar amb ells “per demostrar
que moltes vegades els costos
d’agafar un enginyer o un ar·
quitecte no han de ser motiu
per no fer unes obres de reha·
bilitació ben fetes”. Així, en els
propers mesos s’estudiarà, amb
els diferents col·legis professio·
nals, la manera de posar a dis·
posició dels propietaris un matí
al mes o a la setmana perquè pu·
guin rebre els consells dels pro·
fessionals”. La idea, va explicar,
és fer·ho de la mateixa manera
que el Col·legi d’Advocats té
algunes hores per atendre con·
sultes gratuïtes. Torres va fer
aquestes declaracions durant la
presentació del Manual de bones
pràctiques en les intervencions a
l’edificació i va afegir que des del
ministeri es posaria a disposi·
ció una sala perquè els col·legis
implicats poguessin explicar el
manual als propietaris.
El manteniment i la millora
del parc immobiliari del país és
la finalitat principal d’aquest
document presentat ahir pel
ministre d’Ordenament Terri·
torial i per l’arquitecta tècnica
de l’àrea d’Urbanisme del minis·
teri, Mònica Dalmau, que ha li·
derat el projecte. Es tracta d’un
manual en què s’ha treballat
durant dos anys i que “no esta·
bleix cap obligació”, sinó un se·
guit de recomanacions a l’hora
de fer aquestes intervencions
als edificis, van remarcar tant
Torres com Dalmau.
Segons la tècnica del minis·
teri, el manual recull la legisla·
ció que hi ha i vol vetllar perquè
les actuacions a les edificacions
es facin bé. Es tracta d’un com·
plement al Llibre de l’edifici que
sí que és d’obligat compliment.
Es volen aconseguir, va explicar
Dalmau, tres tipus de millores:
“a nivell de valor econòmic, a
nivell de paisatge urbà i a nivell
d’estalvi”. El text es dirigeix a
les comunitats de veïns, als par·
ticulars, als contractistes, als
gestors i agents immobiliaris
d’Andorra, als arquitectes, als
enginyers i a l’Administració.
Precisament, el manual recorda
que l’Administració també hi
està implicada amb el pla Reno·
va, a través del qual l’Adminis·
tració pública també participa
en la promoció d’obres de refor·
ma i rehabilitació dels edificis,
de millora de l’eficiència ener·
gètica i de l’accessibilitat.
El ministre va explicar quins
són els objectius bàsics que
es pretenen aconseguir amb
aquest manual: estimular el
correcte manteniment dels
edificis i dels agents que hi ha
implicats, incidir molt en l’efici·
ència energètica, promoure que
les reformes es facin ben fetes,
estimular l’activitat de les cons·
tructores i millorar la qualitat
de vida dels propietaris.
Pel que fa als tipus d’inter·
vencions, Dalmau va dir que
poden ser de dos tipus, les de
conservació, que comprenen
la restauració, la rehabilitació i
la reparació; i les de prevenció,
que es refereixen a les actuaci·
ons de manteniment dels edi·
ficis. El document també recull
quin és el procediment a seguir:
des de recopilació de dades i la
descripció de les actuacions,
fins al diagnòstic i les propostes
d’intervenció. El manual té, a
més, uns annexos que recullen
la normativa aplicable i els pro·
cediments de l’Administració,
d’una banda, i, de l’altra, unes
fitxes per recollir dades sobre
els edificis, i sobre la seva reha·
bilitació, reparació o manteni·
ment.
Preguntat sobre si la publi·
cació d’aquest manual tenia a
veure amb el fet que moltes de
les intervencions s’estan fent
en edificis de la dècada dels 70
i dels 80, tot i que Torres no
disposava de les dades, va dir
que “el parc immobiliari està
força ben mantingut, però hi
ha edificis dels anys 70 i 80 que
necessiten obres de reforma
molt més importants”. El pro·
blema, va insistir, és sobretot
quan es vol fer una obra menor
que no necessita la signatura
d’un tècnic habilitat, perquè
llavors, en moltes ocasions, és
quan no es compleix la legisla·
ció. En aquest sentit, Dalmau
també va remarcar que la gent
no és coneixedora que davant
una actuació en un edifici an·
tic, en el cas que es vulgui am·
pliar o canviar·ne l’ús, o fer·hi
una actuació important o una
obra major, fa falta adaptar·se
a la normativa vigent. Aquest
desconeixement implica “que
molta gent s’engresca a fer in·
tervencions sense conèixer la
legislació i el resultat és trist
perquè hi ha una despesa im·
portant i l’Administració no ho
pot valorar positivament” si no
es fan les intervencions segons
la normativa.
Els propietaris podran fer consultes
gratuïtes per rehabilitar immobles
Ordenament Territoral presenta un manual de bones pràctiques en les intervencions a l’edificació
Conservació i manteniment d’edificis
El ministre Jordi Torres i l’arquitecta Mònica Dalmau van presentar el manual de bones pràctiques en les intervencions a l’edificació.
sfga / j. a. viladot
M.P.A.
andorra la vella
Mònica Dalmau
Molta gent
s’engresca a fer
intervencions sense
conèixer la legislació
Jordi Torres
els costos d’un
tècnic no han de ser
motiu per no fer una
rehabilitació ben feta
el manual no
estableix cap tipus
d’obligació, sinó unes
recomanacions
La família VILA CAPDEVILA
comunica la defunció de qui fou:
ANTONI VILA CAMPI
Que morí el diumenge, 18 de març, als 83 anys.
La missa funeral tindrà lloc avui, dimarts 20 de març,
a les quatre de la tarda
a l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella.
Immobiliària Cisa
S’afegeix a les mostres de condol per qui fou
Antoni Vila Campi
sogre del nostre company Andreu Saiz Palencia

Continua oberta la investigació
judicial sobre la gestoria d’En·
camp que va ajudar a l’ingrés il·
legal de 500 ciutadans xinesos
a França en l’operació batejada
com a Yimin. Tot i això, la policia
va manifestar ahir que, quant
a aquest cas, no hi ha hagut cap
detenció nova, tret de les tres
persones que van ser detingudes
el dimarts, 13 de març, en una
operació conjunta amb la policia
nacional francesa. Les autoritats
judicials d’ambdós països van
llençar aquesta operació d’abast
internacional de lluita contra la
criminalitat organitzada. Així, es
va desmantellar una xarxa dedi·
cada a l’obtenció fraudulenta de
documents administratius de
residència que, una part, es ges·
tionaven des d’aquesta gestoria
d’Encamp. Segons la nota de la
policia, les persones detingudes
en l’operació Yimin són residents
de 43, 58 i 65 anys.
Aquestes són les tres detenci·
ons més destacades de les vint
persones que la policia va arres·
tar la setmana passada.
BARALLA ENTRE COMPANYS
També destaca la detenció d’un
resident temporal de 23 anys,
que en una disputa entre com·
panysdepisvaacabaraquestdiu·
menge a les dependències polici·
als, com a presumpte autor dels
delictes contra la llibertat, contra
l’honor, contra la funció pública,
contra la integritat i contra el
patrimoni. Els fets van tenir lloc
pels volts de les deu del vespre
en un pis situat a Incles, on arran
d’una disputa entre dues perso·
nes hi va haver una forta batussa,
en què tots dos van agafar un ga·
nivet tot i que no el van fer servir.
Durantlabaralla,segonsinforma
la policia, hi va haver trencadissa
de diferent mobiliari del pis, així
com a la porta dels veïns. De fet,
el detingut va arribar a amenaçar
els veïns i va tenir un “comporta·
ment molt hostil”, va oposar una
forta resistència a ser controlat i
va amenaçar i injuriar els agents.
Pel que fa a l’altra persona que
va intervenir en la baralla, un
home resident temporal de 21
anys, va haver de ser ingressat a
l’Hospital Nostra Senyora de Me·
ritxell, ja que va patir una lesió a
l’oïda esquerra que requeria trac·
tament. Aquesta no va ser l’úni·
ca detenció arran d’una baralla i,
d’aquesta manera, el dilluns de la
setmana passada, els agents de
la policia van detenir a la Massa·
na un home resident de 23 anys
com a presumpte autor d’un de·
licte de lesions. La patrulla havia
estat requerida per una agressió
entre dues persones a la via pú·
blica, durant la qual el detingut
hauria donat un cop de puny i
una puntada de peu al cap de la
víctima.
Ja el divendres, a Canillo, un
home resident de 38 anys va ser
arrestat com a presumpte autor
dels delictes contra la llibertat i
contra l’honor. Un agent de cir·
culació del Comú de Canillo va
donar l’alerta, ja que mentre es·
tava desenvolupant la seva feina
va tenir un enfrontament verbal
amb el detingut, que li va proferir
amenaces i injúries.
D’altra banda, al Pas de la
Casa, un home no resident de
34 anys va ser detingut, dilluns
de la setmana passada, com a
presumpte autor dels delictes
d’injúries i resistència greu als
agents de policia. S’havia reque·
ritlapatrullaperquèunapersona
havia caigut a terra, a l’exterior
d’un local d’oci, i es va donar un
cop al cap. Quan van arribar els
serveis mèdics, el detingut, que
és germanastre del ferit, sembla
que es va alterar molt, va injuri·
ar els agents i es va oposar a ser
controlat.
Es van detenir unes altres deu
personesperdelictescontralasa·
lut pública i tres més per conduir
ambunataxad’alcoholsuperiora
la permesa.
22 de març A la Cuina d’en Joan
Plaça de les Fontetes, La Massana
A les 20h30 Es servirà sopar a peu dret
Els Consellers Generals independents de La Massana
Carles Naudi i Joan Carles Camp et conviden
a la reunió informativa de política nacional.
Continua la investigació
sobre la gestoria d’Encamp
sense cap detenció nova
La policia va detenir la setmana passada un total de vint persones
Successos
Deu persones van ser detingudes per delictes contra la salut pública.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella
El cos de policia va fer entre
el 15 de febrer i el 15 de març
una campanya específica de
comportaments imprudents
al volant, durant la qual es van
constatar un total de 976 in·
fraccions.
La majoria de les infracci·
ons, 919, van ser per circular
a més velocitat de la perme·
sa, la qual cosa representa un
94% del total de les infracci·
ons. Aquest tipus de compor·
taments van ser detectats pels
radars mòbils del cos de poli·
cia. No respectar la senyalit·
zació horitzontal de la calçada
va motivar 27 de les sancions,
un 2,7% del total. No respectar
algun dels senyals de prohibi·
ció va provocar dinou sanci·
ons, gairebé un 2% del total.
Cinc de les sancions van ser
per avançaments indeguts i
quatre, per no respectar els se·
nyals d’obligació. No adaptar la
velocitat en funció d’encreua·
ments, escoles i aglomeracions
va ser motiu d’una sanció, com
també ho va ser no respectar
la indicació d’un semàfor. Ni la
conducció temerària que causi
perill a les persones o coses, ni
cedir el pas als vianants que
estan en situació de creuar la
calçada per un pas de vianants
van ser motiu de cap sanció.
La campanya tenia com a
objectiu detectar i sancionar
el comportament imprudent
de certs conductors que pugui
derivar en situacions de risc a
causa de la seva imprudència
en carreteres interurbanes i
secundàries situades a l’extra·
radi de les diferents parròqui·
es del Principat. La seva fina·
litat era reduir els accidents de
trànsit amb resultat de lesions.
Segons el cos de policia, al
llarg d’aquesta campanya es va
voler posar èmfasi en la cons·
cienciació per corregir deter·
minades actituds indegudes en
la conducció. La policia ha fet
públiques aquestes dades per
reduir la sinistralitat.
La policia detecta 976 infraccions
per conduir de manera imprudent
Campanya
Redacció
andorra la vella

La família SÁNCHEZ MARTÍNEZ
agraeix totes les mostres de condol rebudes per qui fou
María Mercedes MARTÍNEZ MARTÍNEZ
Vídua de Julio SÁNCHEZ CANO
Que morí el 18 de març als 86 anys.
Un especial agraïment a tot el personal mèdic, sanitari, tècnic
i auxiliar del Hospital Nostra Senyora de Meritxell, així com
a la Clínica Geriàtrica Sant Vicenç d’Enclar, per totes les
atencions rebudes durant la seva estada en aquests centres.
El Centre de Formació d’Adults
acollirà aquest dijous, 22 de
març, una trobada d’alumnes
i exalumnes. S’ha previst una
festa amb les actuacions musi-
cals del duet de l’ONCA bàsic,
el Cor de Rock d’Encamp de
l’Escola Andorrana i l’Andorra
Gospel Cor. La trobada es farà
al mateix centre entre les set
de la tarda i les deu del vespre.
Aquesta activitat s’emmarca en
la commemoració del 20è ani-
versari de la creació del centre.
El mes d’octubre passat es va es-
trenar un documental sobre els
seus inicis i l’evolució.
La proposta del retrobament
amb els alumnes sorgeix de
l’equip docent del centre amb
l’objectiu que els antics usua-
ris comparteixin experiències
també amb l’alumnat actual. En
aquests 20 anys es calcula que
han passat pel centre al voltant
de 4.000 persones, d’entres 16
i 80 anys.
Enmig de cada intervenció
hi haurà una estona de diàleg
entre alumnes i docents en què
podran veure vídeos de la vida
del centre, conèixer-ne la nova
oferta formativa i aportar els
seus comentaris. El Centre de
Formació d’Adults és una oferta
educativa del ministeri d’Edu-
cació i Ensenyament Superior
que vol garantir formació al
llarg de la vida. Els cursos són
gratuïts i en horari de tarda-nit
al Centre de Formació Profes-
sional d’Aixovall. Actualment
hi ha tres grans àmbits forma-
tius: preparació per a l’obtenció
del títol de graduat lliure de se-
gona ensenyança; formacions
continuades en llengües, TIC,
coneixements d’Andorra, cièn-
cies i humanitats; i cursos per a
coneixements bàsics de llengua
i de ciències. Les formacions
s’adrecen a majors de 16 anys.
El Centre de Formació d’Adults
celebra el seu 20è aniversari
Festa
Redacció
andorra la vella
Cirsa Gaming Corporation ha
tancat un acord amb Casinos
Groupe Tranchant per formar
part de la societat promotora
del Casino Cirsa Andorra. Així,
el grup estarà integrat per so-
cis andorrans (Georges Kapital,
liderat per Christian Pérez), es-
panyols i francesos. Cirsa man-
tindria la majoria de capital i
s’oferirà fins a un 10% de les
accions per a la subscripció po-
pular. Tal com van destacar des
de la societat promotora, l’en-
trada del grup Tranchant per-
metrà aportar l’experiència i el
coneixement del client francès,
que representaria un dels prin-
cipals visitants, i garantir també
en aquest nou atractiu l’equilibri
entre França i Espanya.
Cal remarcar que Cirsa (un
dels líders mundials i la prime-
ra companyia espanyola en el
sector del joc) compta amb 155
casinos en nou països, mentre
que Casinos Groupe Tranchant
és una companyia d’origen fa-
miliar i té setze casinos a Fran-
ça i un a Suïssa, així com hotels
i restaurants.
La societat promotora ha
presentat dues opcions per al
casino: Caldea i un edifici de
nova creació al Clot d’Empri-
vat, en una parcel·la situada
entre Illa Carlemany i la Dama
de Gel. En aquesta segona ubi-
cació es planteja un projecte de
més envergadura, ja que preveu
la construcció d’un complex
immobiliari en què s’integraria
el casino, però amb un edifici
singular i exclusiu. El complex
inclourà habitatges de luxe, un
hotel de cinc estrelles gestionat
per una cadena internacional
de prestigi i un centre comer-
cial amb productes de marques
prèmium. L’edifici s’ha confiat
al despatx Foster & Partners del
reconegut arquitecte Norman
Foster, que el mes que ve ja pre-
veu tenir un esbós del complex.
Tot plegat suposarà una inver-
sió de 140 milions d’euros. A
aquest import caldrà afegir-hi
uns 12 milions d’euros més per
al condicionament del casino.
L’edifici exclusiu en què s’ubi-
carà el casino tindrà una super-
fície de 2.500 m2
, distribuïts en
tres plantes. Inclourà l’oferta
de joc, un restaurant prèmium,
bars, sales per a esdeveniments
i una terrassa per a música en
viu i altres esdeveniments so-
cials. A banda, es projecta un
aparcament subterrani i espais
per al personal, un fet que supo-
sa un total de 4.805 m2
. Els pro-
motors estimen que l’obertura
del casino al Clot d’Emprivat
seria de cara al 2020.
Tant en la ubicació de Caldea
com en l’edifici de nova creació
es preveuen generar 118 llocs
de treball directes i indefinits i
una estimació de prop de 100
d’indirectes i induïts. Al mateix
temps, es calcula que es crearan
750 nous llocs de treball per
cobrir 150 esdeveniments anu-
als. La societat va remarcar que
aquesta nova oferta suposaria
un augment significatiu del
nombre de turistes i de pernoc-
tacions.
A l’últim, el grup va informar
que es planteja la creació d’una
escola de crupiers al Principat
en el marc d’un possible conve-
ni de col·laboració amb la Uni-
versitat d’Andorra (UdA), entre
altres activitats de formació.
Tranchant s’incorpora a la societat
promotora del Casino Cirsa Andorra
La proposta preveu generar 118 llocs de treball directes i una inversió de més de 140 milions
Projecte
La parcel·la on es projecta construir el complex que inclourà el casino.
aGÈnCIeS
M.S.C.
andorra la vella
l’entrada del nou
soci permetrà aportar
coneixement del
client francès
Alliberat un
cérvol
efectius dels banders van
alliberar diumenge a Canillo
un exemplar de cérvol que
havia accedit a una propietat
privada i havia quedat atrapat.
els banders van rebre l’avís
d’un grup de caçadors que
participava en una batuda a un
senglar en una zona propera.
els gossos van perseguir
el cèrvol fins a la propietat
privada i l’animal hi va entrar.
CoS de banderS
banders

Marxes per Pasqua?
Comparteix el moment
i oblida’t de la resta!
Navega a Espanya, França i Portugal
com si fossis a casa*
Informa-te’n a andorratelecom.ad
* A partir del forfet de 35 €
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
bondia_roaming_pasqua.pdf 1 15/3/18 14:05
El Tribunal Superior va rebai-
xar ahir a la meitat la pena que
el Tribunal de Corts va dictar en
contra d’un home processat pel
delicte major de tràfic de mari-
huana en gran quantitat. Així,
la segona instància estima par-
cialment el recurs que la repre-
sentació lletrada va presentar
en contra de la sentència que el
mes d’octubre passat va emetre
la primera instància i en la qual
condemnava l’interessat a tres
anys de presó ferma pel delicte
esmentat.
Segons la sentència del Tri-
bunal Superior publicada ahir,
el condemnat només haurà
de complir un any i sis mesos
de presó ferma, i la resta serà
condicionada a un tractament
mèdic de deshabituació al con-
sum de marihuana durant tres
anys. Per altra banda, el proces-
sat també podrà presentar una
demanda de petició de llibertat
condicional pel temps que està
complint a la presó.
Es tracta d’un home resi-
dent des de fa més de 30 anys
al Principat que el 18 gener del
2017 va ser controlat a l’apar-
cament del Parador de Santa
Coloma per la policia. Allà, se li
van trobar a dins d’una motxilla
50 g de marihuana, destinats al
consum propi. El processat va
explicar als agents que al seu
domicili n’hi tenia 1 kg que ha-
via portat de la Seu d’Urgell per
compte d’un tercer. Practicada
la perquisició, es van comissar
un total de 1,627 g de marihu-
ana. Per tot això, el Tribunal
el va condemnar a tres anys de
presó, dels quals dos de ferms.
Ara, però, la pena s’ha reduït a
un any i mig.
El Superior rebaixa la pena a un
condemnat per tràfic de drogues
El processat complirà un any i mig de presó, però haurà de tractar-se l’addicció
Tribunals
L’home va ser detingut el gener del 2017 i se li van requisar més d’1,6 kg de marihuana.
policia
P.G.
andorra la vella
El Tribunal Superior va deses-
timar ahir el recurs presentat
pel ministeri Fiscal contra un
agent penitenciari a qui l’acu-
sava del delicte major de pro-
tecció dels intervinguts en el
procés. El fiscal volia que es
considerés com a prova una
conversa d’un xat del Face-
book entre agents penitencia-
ris en què un d’ells diu que ja
havia parlat amb unes reclu-
ses i que elles donarien suport
a un dels carcellers que va ser
acusat i condemnat per abusar
d’una rea. L’agent penitenciari
que va dir això en aquell xat
va ser acusat d’aquest delicte,
però el Tribunal de Corts va
acceptar com a qüestió prèvia
de la defensa d’aquest agent la
il·legitimitat de la prova. Se-
gons aquesta part, la conversa
impresa en paper va aparèixer
de manera anònima a la bústia
del director de la presó i s’ha-
via de considerar nul·la perquè
no se sap qui l’ha obtinguda i
perquè hauria vulnerat el se-
cret de les telecomunicacions.
A més, aquest delicte que el
ministeri fiscal li volia atribu-
ir s’ha de cometre mitjançant
violència i intimidació, segons
el text legal, i aquestes condi-
cions, segons la defensa, no es
van provar.
Desestimada la petició per
tornar a jutjar un carceller
Un agent penitenciari a la Comella.
jonaThan gil
P.G.
andorra la vella
Se l’acusava de
convèncer unes rees
perquè donessin
suport a un carceller

www.entre-muntanyes.com
comunicacio@entre-muntanyes.com
Els residents britànics es van
informar dels canvis fiscals que
s’han dut a terme al Regne Unit
en una conferència que va oferir
ahir Mike Curran, el director de
PwC a Londres. Des del 6 d’abril
del 2017 s’apliquen diversos
canvis en el règim fiscal per als
no residents al país. Els succes-
sius governs britànics van refle-
xionar i discutir durant molts
anys sobre com podrien canviar
les lleis relatives a la fiscalitat
de persones no domiciliades.
El primer gran canvi va ocórrer
l’abril de 2008 i des de llavors
hi ha hagut petits retocs. L’acte
va tenir lloc a la seu central de
MoraBanc, a Andorra la Vella,
i va comptar amb l’assistència
de 75 persones. La conferència,
organitzada per l’Expat Desk de
MoraBanc, s’inclou dins del su-
port global que l’entitat bancà-
ria dona als seus clients.
Els residents britànics s’informen
dels canvis fiscals al Regne Unit
Economia
El director de PwC a Londres durant la conferència d’ahir a MoraBanc.
agènciEs
Agències
andorra la vElla
El comitè local de Socialdemo-
cràcia i Progrés (SDP) d’Andor-
ra la Vella va posar de mani-
fest ahir la seva “preocupació”
pel cost que tindran, prop
d’11 milions d’euros, els tre-
balls d’embelliment de l’avingu-
da Meritxell, unes obres “mal
plantejades des de l’inici” pel
que fa a l’“actitud de la majoria
comunal”, que va provocar fins
i tot “el boicot del Col·legi d’Ar-
quitectes”.
Així, i a través d’un comuni-
cat, la formació va demanar al
Comú d’Andorra la Vella “que
reflexioni i s’adoni que el plan-
tejament d’aquesta obra és equi-
vocat”, i va assegurar que “fer-ho
bé serà cabdal per al desenvolu-
pament de la capital els propers
decennis”.
Per això, el comitè parroquial
de SDP, que lamenta que “tot i
la promesa de consultar la po-
blació no s’hagi fet cap consulta
pública ni cap procés de partici-
pació ciutadana”, considera que
cal retornar el projecte de l’avin-
guda Meritxell als arquitectes, ja
que “són els professionals més
ben preparats per comprendre,
concebre i planificar aquest pro-
jecte en la seva globalitat”.
Així mateix, la formació criti-
ca que “tampoc s’hagi fet res per
demanar el seu parer a la Fede-
ració Andorrana d’Associacions
de Persones amb Discapacitat
(FAAD)”, un col·lectiu d’usua-
ris que “hi tenen molt a dir”, i
lamenta que les promeses fetes
per la majoria de DA “de voler
pacificar el trànsit per fer que
la ciutat sigui més amable”, des-
prés de visitar algunes ciutats
foranes capdavanteres en aques-
ta qüestió, “també hagin quedat
aparcades”.
SDP reitera també el seu com-
promís amb l’objectiu de revita-
litzar l’activitat comercial i tu-
rística de la parròquia, i encarar
“seriosament” el tractament que
cal donar a l’avinguda Meritxell
però, a la vegada, “sense deixar
de banda la revitalització dels
carrers, places i avingudes que
el Comú ha menystingut”. En
aquest sentit, la formació insis-
teix en la necessitat de remode-
lar la rotonda de la Margineda,
així com desenvolupar un pla
d’accions per millorar la qualitat
de vida de Santa Coloma.
A més, la formació es mostra
partidàriaques’aprofitintotsels
equipaments que ja hi ha perquè
Andorra la Vella es converteixi
en capital del turisme d’esta-
da, “amb una especial dedicació
al suport d’esdeveniments es-
portius i culturals”, i que sigui
també “capdavantera” promo-
cionant “el caràcter de vila de
congressos i trobades culturals i
esportives internacionals”.
Preocupació de SDP pel cost dels
treballs d’embelliment de Meritxell
La formació reclama “retornar el projecte als arquitectes”, que són “els més ben preparats”
Partits
Imatge de l’embelliment de l’avinguda Meritxell.
comú d’andorra la vElla
Redacció
andorra la vElla

Les obres d’embelliment de
l’avinguda Carlemany s’inicia-
ran després de Setmana Santa,
cap al 6 d’abril, i es calcula que
podran estar enllestides abans
de finals d’any. El concurs per
adjudicar els treballs ja ha fi-
nalitzat. S’hi han presentat sis
empreses i l’objectiu és que el
Comú d’Escaldes-Engordany
adjudiqui l’actuació el proper 28
de març. La intervenció l’assu-
mirà una sola constructora i es
dividirà en quatre trams. Així,
es començarà al mateix temps
pels dos extrems del carrer (de
l’avinguda de les Escoles a la pla-
ça Coprínceps i del carrer de la
Unió al Carrer Sant Antoni).
L’objectiu és que aquests dos
trams estiguin enllestits a fi-
nals de juny, sobretot el primer,
perquè la corporació vol tenir la
plaça Coprínceps lliure per als
esdeveniments que s’hi fan a
l’estiu. Tot seguit es realitzarien
els trams del mig (de Sant Anto-
ni fins a Ciutat de Sabadell i de
Ciutat de Sabadell fins a plaça
Coprínceps). Les obres s’atura-
ran durant l’estiu i es repren-
dran després de la Vuelta, que
arribarà al país el 14 i 15 de se-
tembre. El cònsol menor, Marc
Calvet, va afirmar que “no ens
preocupa tant el temps, com el
fet que l’acabat de l’obra sigui
bo”.
La intervenció consistirà en
la col·locació de panot al vial
central, la substitució del mo-
biliari urbà, es millorarà l’acces-
sibilitat, s’adaptarà la via a les
noves tecnologies i es renovarà
la recollida d’aigües superficials.
Tot i que es van pressupostar
entre 2,5 milions i 3 milions,
el cost dels treballs estarà lleu-
gerament per sobre perquè s’hi
han afegit altres actuacions,
com ara elements de seguretat
o els trams de les tavesseres,
que també estaran pavimentats
amb panot. “Deixem de banda el
carrer convencional per tenir un
paviment únic i crear una gran
voravia”, va dir Calvet. La cònsol
major, Trini Marín, va remar-
car que s’ha parlat amb tots els
agents implicats per tenir-los
informats de les obres. També
s’ha creat un espai de càrrega i
descàrrega al carrer Consell de
la Terra. A banda, s’assegura-
rà l’accés als aparcaments amb
entrada per l’avinguda i en cas
que això no sigui possible se’ls
facilitaran alternatives als pàr-
quings comunals. Així mateix,
s’ha informat per carta tots els
residents i negocis de l’avingu-
da dels treballs i se’ls ha indicat
que poden establir reunions
amb els cònsols o els tècnics. El
projecte es pot veure al vestíbul
del Comú i també a l’avinguda
s’hi han instal·lat imatges.
Les obres de Carlemany arrencaran
després de la Setmana Santa
Es preveu que acabin abans de finals d’any i que tinguin un cost superior al pressupostat
Escaldes-Engordany
Simulació de l’aspecte que tindrà l’avinguda Carlemany un cop finalitzades les obres.
comú d’EscaldEs-Engordany
M.S.C.
andorra la vElla
col·lectius
Acció Feminista d’Andor-
ra està conformant, des de
finals de la setmana passa-
da, diferents grups de tre-
ball. El passat dijous, 14 de
març, es va fer una reunió al
Centre Cultural La Llacuna,
en què van participar una
trentena de dones. Segons
explica Sara Casao, mem-
bre del col·lectiu, en aques-
ta assemblea les dones que
han manifestat la seva vo-
luntat d’adherir-s’hi es van
començar a distribuir en
comissions que tot just s’es-
tan conformant. Cada una
de les comissions abordarà
un dels grans apartats del
manifest publicat amb mo-
tiu del Dia internacional de
la dona treballadora: quali-
tat democràtica, economia,
salut i benestar, educació i
drets laborals. I s’han afegit
dos grups de treball més: el
de violència de gènere i el de
comunicació. El manifest ha
recollit ja 1.760 signatures.
Acció Feminista va mostrar
ahir en un comunicat la seva
preocupació per si l’esbor-
rany de la llei de reproducció
assistida que prepara el Go-
vern equipara l’embrió amb
el fetus, segons algunes in-
formacions.
Acció Feminista
s’organitza
en comissions
de treball
M.P.A.
andorra la vElla

Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Després que fa dos anys la con-
gregació religiosa dels salesians
hagués de deixar el Col·legi Sant
Ermengol, l’ambaixada espa-
nyola va lliurar ahir al seu darrer
director salesià, Francesc Xavier
Brines i Socies, la creu oficial de
l’Ordre d’Isabel la Catòlica, una
distinció que concedeix el rei
d’Espanya i aprova el ministeri
d’Afers Exteriors per reconèixer
el mèrit civil i l’exemplaritat de
persones que han prestat un
servei a la societat.
L’ambaixador espanyol, Ma-
nuel Montobbio, va explicar
que la distinció es va atorgar
en reconeixement a “una vida
dedicada a l’educació i a les
institucions”, i va destacar que
“l’Andorra d’avui no es podria
comprendre sense les més de 50
promocions que han passat pel
Col·legi Sant Ermengol”. Així,
l’acte va servir per agrair la tasca
de la congregació dels salesians
al centre educatiu, que després
de 50 anys va deixar l’escola per
manca de relleu generacional i
va quedar en mans de l’ordre de
les germanes de la Sagrada Fa-
mília d’Urgell, a qui tothom va
desitjar molts encerts.
Francesc Xavier Brines i So-
cies, de 61 anys i nascut a Bar-
celona, va treballar al Col·legi
Sant Ermengol durant 24 anys,
primer com a cap d’estudis i
posteriorment com a director.
Brines va agrair la confiança i
col·laboració que sempre va tro-
bar tant des del bisbat com des
del Govern i des de l’ambaixada
espanyola, i va voler dedicar la
distinció a la cinquantena de sa-
lesians que van formar part de
la comunitat educativa del cen-
tre. Des de la sortida dels sale-
sians del centre andorrà, Brines
ha seguit exercint en una escola
de Badalona, i va destacar que,
dos anys més tard, continua la-
mentant aquesta marxa. Tot i
que no té res a dir sobre la de-
cisió, ja que feia cinc o sis anys
que hi havia converses i que el
bisbat i el Govern coneixien les
dificultats per al relleu que te-
nien, Brines va reconèixer que
la comunicació del canvi va ser
una mica precipitada.
Espanya reconeix la tasca del
darrer director del Sant Ermengol
Distinció
Francesc Xavier Brines va rebre la distinció ahir.
agències
Agències
anDorra la vella
El Comú d’Andorra la Vella ha
començat a desplegar el pro-
jecte Metrominut, que té per
objectiu fomentar que els des-
plaçaments urbans es facin a
peu. La iniciativa consisteix en
la instal·lació en vint punts del
centre de la parròquia d’uns
plànols, inspirats en els dels
metros de les grans ciutats, que
simbolitzen els diferents trajec-
tes que es poden fer caminant
i el temps que es tarda a realit-
zar-los.
Ara per ara, aquests cartells
abasten des de Príncep Benlloch
(a la zona de l’Estela) fins al car-
rer de la Unió i recull desplaça-
ments fàcils, sense desnivell, i
d’una durada màxima d’entre
10 i 20 minuts. El conseller de
Medi Ambient i Innovació d’An-
dorra la Vella, David Astrié, va
destacar que si el projecte fun-
ciona s’anirà ampliant a tota la
parròquia, també a Santa Colo-
ma. Tot plegat ha de servir per
fomentar entre la població els
hàbits de vida saludables i fer
que deixi d’utilitzar el cotxe per
un mitjà de transport ecològic.
Això, al seu torn, permetrà re-
duir el trànsit i evitar congesti-
ons. Astrié va apuntar que un
trajecte caminant entre Ciutat
de Valls i el parc Central és de
14 minuts. “Sovint agafem el
cotxe i tardem més temps que
si anéssim a peu”, va declarar.
Iniciatives similars s’han im-
pulsat a Florència, Londres, To-
losa i Pontevedra i han tingut
molta acceptació. El conseller
va explicar l’experiència de Pon-
tevedra, on es van multiplicar
els desplaçaments a peu. Així,
va indicar que en aquesta ciutat
es va aconseguir una reducció
del 30% de la circulació de vehi-
cles i, fins i tot, es va constatar
un impacte positiu en la salut
pública amb una disminució de
les malalties cardíaques.
Normalment, els hàbits de
mobilitat es divideixen en un
terç per al transport públic,
un terç per al vehicle privat i
un altre terç per als trajectes a
peu. A Andorra, però, el pes del
cotxe particular és superior i
representa el 60% dels despla-
çaments, mentre que un 20% es
fan a peu i la resta en transport
públic. Astrié va destacar que
les dades assenyalen que “hi
ha marge de millora per reduir
aquest 60%”.
A banda dels panells, el pro-
jecte també inclou vinils infor-
matius que s’han instal·lat als
ascensors públics (a la plaça del
Poble, el centre històric i Jo-
vial), i s’ha imprès unes lones
per als indrets on hi ha obres.
Tot plegat ha tingut un cost
de 2.500 euros. El conseller de
Medi Ambient i Innovació de
la capital va afirmar que l’ac-
ció s’emmarca en la campanya
d’embelliment i creació de vo-
ravies amples que s’està impul-
sant des del Comú i informa
exclusivament sobre els despla-
çaments urbans. Per als camins
rurals es preveu impulsar un al-
tre projecte.
Plànols a Andorra la Vella
per incentivar els
trajectes urbans a peu
La iniciativa persegueix reduir del trànsit i fomentar els hàbits saludables
Mobilitat
Astrié va presentar el projecte Metrominut, ahir.
jonathan gil
M.S.C.
anDorra la vella
David Astrié
sovint agafem el
cotxe i tardem
més temps que si
anéssim a peu
a andorra, el 60%
dels trajectes es fan
en cotxe i, per tant, hi
ha marge de millora

publicitat 15Dimarts, 20 De març Del 2018

DISSABTE 31 DE MARÇ
A les 21:00H
MORABANC
ANDORRA
TECNYCONTA
ZARAGOZA
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_TECNYCONTA.pdf 1 16/3/18 10:33
El Comú de Sant Julià de Lòria
va constituir ahir el 10è consell
d’infants de la parròquia, que
integren vuit nens i nenes de
les escoles andorrana i france-
sa. Els representants de cada
escola treballaran dos temes
durant el curs. N’hi ha un en
què van coincidir: la presència
d’excrements canins a la via pú-
blica. Els infants, d’entre 9 i 10
anys, demanen més conscien-
ciació entre els propietaris dels
animals perquè el carrer estigui
net. Amb tot, també van reco-
nèixer que s’acaba d’instal·lar el
primer pipicà de la parròquia,
tot i que encara no se n’han no-
tat els resultats.
A més, l’Escola Francesa
també reclama un carril bici, ja
que cada vegada hi ha més per-
sones que utilitzen aquest mitjà
de transport i volen vetllar per
la seguretat dels ciclistes, i l’Es-
cola Andorrana exigeix que es
compleixi el compromís de fer
un parc per patinar al Prat del
Senzill, com se’ls va anunciar fa
uns mesos.
Pau Cabanes, Martí Vitales,
Enric Martos i Martí Vidal, de
l’Escola Andorrana, i Miquel
Colom, Paula Parramon, Joan
Pascual i Canòlich Cadena, de
l’Escola Francesa, són els vuit
membres del consell d’infants.
Els consells d’infants són una
iniciativa d’Unicef, que va en-
degar el primer fa onze anys al
Comú de Canillo. L’any següent
el va seguir Sant Julià i tots els
comuns ja s’hi han adherit. La
directora d’Unicef Andorra,
Marta Alberch, va recordar que
el consell d’infants és el mitjà
pel qual es dona veu a la canalla
i se’ls escolta.
El Comú constitueix el desè
consell d’infants de la parròquia
Carrils bici, erradicar els excrements de gos i un parc per patinar, les peticions
Sant Julià de Lòria
El Comú de Sant Julià de Lòria va constituir ahir el desè consell d’infants de la parròquia.
AgèncieS
Agències
SAnt JuLià de LòriA
cinema Arquitectura
Una nova sessió del Cicle de
cinema de muntanya i de vi-
atges tindrà lloc demà a les
nou del vespre al Teatre de
les Fontetes de la Massana.
En aquesta ocasió, Toni Arb-
nés, periodista de Catalu-
nya Ràdio, convida el public
assistent a fer un viatge al
Japó. La projecció Tot des-
muntant el Japó fa un recor-
regut per les seves ciutats i
paisatges, i convida a gaudir
de l’harmonia perfecta en-
tre l’arquitectura més avant-
guardista, els vells temples
i santuaris sintoistes i la
simplicitat de les cases tra-
dicionals de fusta. En defi-
nitiva, Arbonès desmunta
mites i ensenya a viure de
prop una cultura fascinant
i alhora complexa, que ha
sabut aprofitar els traumes
del passat per renéixer amb
més força i convicció en el
present.
Demà, a les 18.30, tindrà
lloc la conferència Urbanis-
me i models de ciutat en el se-
gle XXI: planificant territori
urbà des del paisatge, a càr-
rec de Francesc Muñoz. Se
celebrarà a la sala d’actes de
MoraBanc, a l’avinguda Me-
ritxell, 96, d’Andorra la Vella.
Aquesta xerrada s’inclou en
el segon cicle de conferències
organitzades des del Col·legi
Oficial d’Arquitectes d’An-
dorra i en col·laboració amb
el Govern. Muñoz és profes-
sor de geografia urbana a la
Universitat Autònoma de
Barcelona des de 1995. És
especialista en urbanisme,
planificació urbana i disseny
d’estratègies territorials. Ha
estudiat la transformació
actual dels paisatges urbans
i metropolitans i ha publicat
textos a França, Itàlia, Por-
tugal, Eslovènia i el Regne
Unit.
El periodista
Toni Arbonès
proposa un
viatge al Japó
Conferència
sobre models
de ciutat al
segle XXI
Redacció
AndorrA LA veLLA
Redacció
AndorrA LA veLLA

17Dimarts, 20 De març Del 2018
Pirineus
En el marc dels treballs de re-
modelació de la sala de plens,
l’Ajuntament de Sort l’ha equi-
pat amb un sistema fix d’am-
plificació i enregistrament de
so, a més d’una càmera web,
per poder emetre de manera
regular els plens municipals a
través d’internet. Després de
més d’un any de proves de la
retransmissió en directe dels
plens municipals s’ha invertit
en un equip fix de so i vídeo
que permetrà emetre els plens
a través del canal Youtube de
l’Ajuntament, a més d’amplifi-
car el so convenientment per
als assistents als plens, sis-
tema que es posarà en marxa
amb el ple ordinari de març,
dilluns 19, a les nou del vespre.
D’aquesta manera, les persones
que no puguin assistir als plens
municipals però hi estiguin in-
teressades els podran veure en
directe des de qualsevol mòbil,
tauleta, ordinador, smart TV o
qualsevol altre dispositiu que
tingui l’app de Youtube, encara
que també s’hi pot accedir per
qualsevol navegador d’inter-
net.
Properament, la sala de
plens també s’equiparà amb un
projector digital per poder fer
projeccions de cinema o pre-
sentacions amb ordinador por-
tàtil. A més, tothom que hi es-
tigui interessat pot buscar a la
llista de reproducció (Playlist)
de l’Ajuntament els plens an-
teriors, que han quedat enre-
gistrats per a consulta pública.
Finalment, tothom qui estigui
interessat a rebre notificacions
al seu dispositiu cada cop que
es pengi un vídeo nou o s’iniciï
una retransmissió en directe es
pot subscriure al canal de You-
tube de l’Ajuntament.
L’Ajuntament de Sort emetrà els
plens municipals per internet
Pallars Jussà
Un moment dels treballs que s’estan fent a la sala de plens de l’Ajuntament de Sort.
aJJuntament sort
Redacció
sort
La sala tindrà
un sistema
d’enregistrament de
so i una càmera web
La Unió de Botiguers de la Seu
d’Urgell (UBSU) crearà El per-
fum de la Seu. Aquesta nova
iniciativa perquè la Seu d’Ur-
gell disposi de la seva pròpia
olor s’emmarca en la Setma-
na del Comerç que impulsa el
Consorci de Comerç, Artesania
i Moda de Catalunya (CCAM).
La creació del perfum propi de
la capital de l’Alt Urgell anirà
a càrrec dels mateixos comer-
ciants que participaran en un
taller de perfum –que va co-
mençar ahir, dilluns, i durarà
fins dimecres al CETAP– per
elaborar sis perfums diferents.
Els clients i veïns de la ciu-
tat podran olorar i triar les sis
fragàncies elaborades per a
l’ocasió. Això ho podran fer el
pròxim dissabte, 24 de març,
en una carpa de l’UBSU que es
trobarà ubicada al carrer Major
de la Seu, al bell mig del mercat
setmanal. En aquest estand,
que estarà obert al públic de
les deu del matí a les dues del
migdia, i de les cinc de la tarda
a les vuit del vespre, es podrà
olorar i votar la fragància que
més agradi. El perfum que ob-
tingui més vots esdevindrà la
fragància guanyadora per ser
El perfum de la Seu.
ComeRCialitzaCió
Durant el mes d’abril, les bo-
tigues participants en la cre-
ació del perfum de la Seu tin-
dran col·locat un distintiu que
els identificarà com a actors
d’aquesta nova campanya co-
mercial.
Els clients d’aquests comer-
ços, que facin una compra mí-
nima de 30 euros, obtindran
un val que els donarà dret a ob-
tenir una mostra del perfum de
la Seu d’Urgell. Aquesta mostra
la podran recollir durant la di-
ada de Sant Jordi, a la parada
de l’UBSU, instal·lada al pas-
seig Joan Brudieu. Passada la
diada de Sant Jordi, El perfum
de la Seu ja es podrà adquirir a
les botigues de l’UBSU que han
participat en aquesta nova ini-
ciativa comercial.
Botigues al CaRReR
D’altra banda, el mateix dis-
sabte, 24 de març, a la parada
de l’UBSU al carrer Major, els
guanyadors dels sortejos rea-
litzats durant la jornada feta
el 14 de març passat, Botigues
al carrer, podran recollir el seu
premi.
La Unió de Botiguers de la Seu
crearà un perfum propi de la ciutat
Els clients i veïns podran olorar i triar les sis fragàncies elaborades per a l’ocasió
Comerç
Redacció
La seu d’urgeLL
Pallars Jussà
Les dotze carnisseries del
Pallars Jussà que van partici-
par en la iniciativa de la Gran
costellada i van oferir des-
comptes del 30% en la com-
pra de carn de corder durant
tota la setmana passada, van
exhaurir aquest producte. La
venda de carn de corder es va
triplicar des del dilluns, dia
12, fins al dissabte, dia 17.
L’objectiu d’aquesta iniciati-
va era incentivar el consum
d’aquest producte i recuperar
la tradició de les costellades
a l’aire lliure. Pel que fa a les
quinze barbacoes que hi ha-
via habilitades, van funcio-
nar el cap de setmana a ple
rendiment, i van acollir colles
que s’hi van aplegar per gau-
dir d’un dinar a l’aire lliure,
segons han indicat des de
l’Ajuntament de Tremp. Així,
amb l’objectiu de dinamitzar
les àrees d’esbarjo i de recupe-
rar la tradició de la costellada,
diferents ajuntaments de la
comarca van col·laborar en la
posada a punt d’aquests es-
pais. La iniciativa va sortir del
Consell del corder, una taula
de treball formada per profes-
sionals dels diferents sectors
involucrats amb el corder.
Les vendes de
corder a les
carnisseries es
tripliquen
agències
tremP
La ciutat de la Seu d’Urgell tindrà la seva pròpia fragància.
bondia

Cultura
Què va ser primer, el Caus
narrador o el Caus poeta?
Al narrador el van publicar
primer. Però, si penso en mi, en
fi, ho faig com a poeta.
Ha superat per fi la síndrome
de l’escala?
M’acompanyarà tota la vida.
De fet, estic segur que quan aca-
bem aquesta entrevista trobaré
vint respostes diferents i millors
que les que t’hauré donat.
Ser fill de cabaler de la Segar-
ra, tal com s’acostuma a pre-
sentar a les solapes, marca?
És la constatació d’un fet. Si el
meu pare hagués sigut hereu, jo
seria l’hereu de l’hereu i, per tant,
és molt probable que no fos avui
aquí. Les coses no van anar així.
A vostè, que li agrada la pilota
oval: si el rugbi és un esport
de bestiotes practicat per
cavallers, què és la poesia?
Et diré que Maro Itoje, un jove
i excel·lent segona línia de la se-
lecció anglesa, és un poeta com
una casa de pagès.
Segona línia i poeta... Com
vostè, per casualitat?
Què més voldria. He sigut un
jugador de costellada. I la meva
arribada al rugbi és tardana i ca-
sual: vaig adonar-me que tenia
més afinitats amb els aficionats
al rugbi que no amb els que par-
laven de bàsquet o de futbol. Un
discurs diferent, si se’m permet
l’esnobisme.
Ja que en parlem: a Espanya li
va robar el partit contra Bèl-
gica l’àrbitre romanès?
Fins i tot les cròniques dels
diaris esportius espanyols adme-
ten des del minut 1 que Espanya
va jugar molt malament i que no
va arribar a la línia de 22. La resta
és faramalla.
Ser orc, fa poeta? Li surt de
forma natural? O és que avui
no l’han besat abans de sortir
decasa,comdiuenundelspo-
emes?
Novaigserorcfinsquenovaig
venir a viure als Pirineus: abans
no era orc, era torracollons. Soc
callat, reservat, tímid... Orc t’hi
tornes amb l’edat, m’imagino,
quan t’adones que acostumem a
fer complicades les coses que en
realitat són senzillíssimes.
La poesia, si no és autobio-
gràfica, és una impostura?
Tot el que un escriu és ficció,
ho tinc claríssim.
Inclosa Repeticióidiferència?
I també aquesta entrevista.
Si li dic jove promesa de les
lletres andorranes...?
O t’has equivocat d’home o no
hi guipes gaire. Que faré 55 anys,
sisplau!
És recomanable tenir un dic-
cionari a mà quan llegim el
llibre. Per saber què vol dir
fato, per exemple.
Un dialectalisme que es va
conservar a casa i que jo he he-
retat amb molt de gust: El carro
carregat de fato, d’embalums.
I ferescalanifi?
Així li deia la meva generació
al playback: pel programa aquell
prehistòric de la primera TVE.
Soc un dinosaure.
Feia anys que no sentia keds,
surra, portar els mitjons al
garró...
Parlo com parlava la meva fa-
mília. És tota l’herència que pot
deixar un cabaler al seu fill. Però
no tinc cap intenció de ressusci-
tar vocabulari de l’any de la picor.
Si La síndrome de l’escala era
una reflexió sobre la mascu-
linitat, què és Repetició i dife-
rència?
Això el que prova és que no
has de fer cas de les paraules d’un
autor sobre la seva obra. La sín-
drome... no té res a veure amb la
masculinitat. I Repetició i diferèn-
cia és un llibre escrit d’una mane-
ra molt especial perquè és el meu
cinquè poemari, i em permeto,
per tant, el luxe de practicar un
cert tipus de mètrica amb un
cert tipus de ritme que no ve el
cas d’explicar, però que no té res a
veure amb la prosa poètica.
El títol sona francament
quàntic. De fet, un dels –di-
guem-ne– versos diu exacta-
ment això: “L’univers és un
ball en espiral, paraula, di-
recció, repetició i diferència”.
Oportuníssim, ara que ha
traspassat Hawking.
He llegit alguna cosa de física
teòrica. Sense entendre’n gaire,
la veritat. Però potser tingui més
a veure amb Différence et répètiti-
on, de Deleuze, títol que tampoc
no he acabat d’entendre mai...
Digui, digui.
Perquè, a veure, la diferència
no pot existir abans de la repeti-
ció. Només quan es repeteix un
fet pots imaginar-ne un de dife-
rent...
És clar. Si definim el llibre
com el relat d’un nàufrag que
intenta encaixar en el que in-
tueix l’últim refugi, és que no
n’hem entès res?
Si partim que és una ficció,
és correcte. I, subratllo, això de
ficció.
I si diem que és un cant a la
felicitat conjugal, quotidiana
i domèstica de les petites co-
ses: parar la taula, estendre
la roba, portar la nena al col-
legi?
Per què no? Però un llibre com
aquest no s’ha d’entendre. T’ha
de tocar. És la meva única preten-
sió.
Què té contra les pobres co-
mes, que no n’hi ha ni una?
Res, però l’acumulació per
repetició perdia gràficament po-
tència si separava els elements
amb comes. Es tractava precisa-
ment del contrari, que quedés
clar que tot és una re-pe-ti-ci-ó.
De totes formes, li té una
mica de mania a la puntuació
convencional, com va demos-
trar en la seva etapa com a
columnista del BonDia: no va
posar un punt i a part en tot
un any.
No hi estic d’acord.
Quan diu: “Cadires buides/
el teu cotxe que arrenca/ en
l’hora blava”... De quina hora
parlem, concretament?
Justdelmomentquecomença
a deixar de ser de nit. No són les
hores curtes, que diuen alguns,
perquè això és fosca nit, sinó
quan la nit deixa de ser nit.
Amb l’haiku, tothom s’hi
atreveix perquè és petit i es
deixa?
No ho crec. M’he interessat
per la poesia japonesa i em sem-
blava que després d’unes estrofes
tan marcades i numerades fins
i tot visualment el que s’esque-
ia era que en caigués una cosa
destil·lada. I el més destil·lat que
he trobat és aquest 4-6-4.
Haiku canònic?
Crec que sí. I després dels hai-
kus venen els tankas, que clau-
suren cada setmana en què està
dividit el llibre. Però segur que hi
haurà qui no ho vegi així. Què hi
farem.
“Soc orc des que em vaig instal·lar
als Pirineus; abans era torracollons”
L’any passat va debutar com a narrador amb ‘La síndrome de l’escala’,
i ara s’estrena com a poeta amb ‘Repetició i diferència’, el relat d’un
supervivent que s’enganxa com una paparra a la felicitat domèstica des-
prés de l’últim naufragi.I tot,en un bucle que torna i torna.Amb estrofes
que no són prosa poètica –s’enfada si l’hi insinuen– i haikus que en pen-
gen com ratpenats.Aquest vespre el presenta a La Fada. Sensacional.
Antoni Caus, poeta
A. Luengo
AndorrA lA VellA
Tot el que s’escriu
és ficció, ho tinc
claríssim; inclosa
aquesta entrevista
màximus

cultura 19Dimarts, 20 De març Del 2018
Patrimoni
L’edifici administratiu del
Govern acollirà a la prima-
vera una escenografia que
exposarà per primera vega-
da en públic el testament
que Pompeu Fabra va for-
malitzar el 27 de novembre
del 1947 davant del notari
Rossend Jordana. El docu-
ment es conserva a l’arxiu
de la Cambra de Notaris i no
s’hauria pogut consultar fins
al 2048, quan es complissin
cent anys del traspàs de l’au-
tor del Diccionari i la Gra-
màtica del català, però els
hereus de Fabra han accedit
a exposar-ne una còpia esca-
nejada de molta alta densi-
tat i que reprodueix fins i tot
els accidents del paper origi-
nal. El testament s’exposarà
durant uns mesos a la planta
baixa de l’edifici administra-
tiu dintre dels actes pel 150è
aniversari del naixement de
Fabra.
El testament de
Pompeu Fabra
s’exposarà per
primera vegada
Redacció
andorra la vella
Sabíem que la primera obra d’au-
tor local que es va representar en
aquest racó de món nostre va ser
En terres d’Andorra, l’únic text
conegut de Jacint Martisella, a
l’època president del Casal An-
dorrà de Barcelona: una comè-
dia pastoral que es va estrenar
els dies 20 i 21 de maig del 1934
al casino d’Escaldes. I l’única,
perquè no consta cap altre text
amb ADN andosí. I ho sabíem
perquè ens ho havia explicat la
filòloga Fabiola Sofia Masegosa,
que va consagrar la tesi doctoral
al teatre nostrat fins al 1970.
Masegosa va desfilar ahir
per La Llacuna per repassar les
últimes aportacions en una his-
tòria fins ara inèdita i que ella
ha contribuït decisivament a
reconstruir. Amb novetats inte-
ressants, com ara que el mèrit
del pioner, la primeríssima obra
que es va representar en un esce-
nari andorrà, va ser Don Gonzalo
o l’orgull del llec, d’Albert de Sicí-
lia: l’acte fundacional de la nos-
tra història teatral va tenir lloc
en algun moment del 1930 –no
sabem exactament quan– al Ci-
nema Teatre Andorrà i a càrrec
del Grup d’Aficionats d’Andorra
i Escaldes, que aquell mateix any
també va representar el vodevil
Mala nit, de Josep Maria Pons.
Obreta que, per cert, va me-
rèixer certes crítiques perquè
“contenia algunes afirmacions
contràries a la bona moral”, se-
gons la ressenya exhumada per
Masegosa.
Abans de Don Gonzalo només
ha trobat referències de teatre
popular que ja es representava
ocasionalment al segle XIX: el
Ball de l’Ossa i els Contraban-
distes d’Encamp, és clar, però
també El Tralarí i la Marieta,
també per Carnestoltes però
a Sant Julià, i En Garibaldi i la
Florentina, a Canillo. L’última
obra del període que Masegosa
ha rastrejat va ser La ferida llu-
minosa, de Sagarra, el 26 de juny
del 1969 a càrrec del Grup escè-
nic del Centre Moral i Recreatiu
de la capital. Entre aquesta i En
terres d’Andorra n’ha documen-
tat exactament 87, amb rareses
com ara L’ermità de Meritxell,
escrita a quatre mans per Joan
Puig i Salarich i el pare Ambrós
Caralt, amb música del mestre
Joan Roure i estrenada el 1968
per l’Agrupació Teatral de Casal
del Centre –llàstima que se n’ha-
gi perdut el text, diu– i La llegen-
da de Sant Jordi, de nou a quatre
mans, però ara les d’Esteve Al-
bert i Rossend Marsol, Sícoris:
va ser el 1959, no sabem on però
sí que en coneixem l’elenc –els
actors catalans Miquel Viader,
Carmen Molina, Enriqueta Font
i Paco Tuset– i tampoc no ens
n’ha arribat el llibret.
Masegosa té un afecte especi-
al a la Passió i als Pastorets que
consta que es van representar el
1935 a Ordino, en l’únic espai
especialment concebut –diu–
per acollir-hi representacions te-
atrals que ha pogut documentar,
i que tenia fins i tot fossar per a
l’apuntador.
Brevíssima història del teatre nostrat
Fabiola Masegosa situa al 1930 la primera funció documentada: ‘Don Gonzalo o l’orgull del llec’
arts escèniques
Redacció
andorra la vella
Masegosa, ahir a La Llacuna, abans de la conferència sobre el teatre entre 1900 i 1970.
jonathan gil

Esports
Onze partits per acabar la lliga
regular de l’ACB. Onze finals
per al Bàsquet Club MoraBanc.
I la primera, contra un rival di-
recte, l’Herbalife Gran Canària.
L’equip dirigit per Joan Peñar-
roya que, junt amb el Basko-
nia, és l’equip que acumula set
victòries consecutives, ocupa la
7a posició amb 14 victòries i 9
derrotes, les mateixes que el seu
proper rival, l’Herbalife Gran
Canària, que és vuitè. El novè,
l’Iberostar Tenerife, es troba a
dues victòries dels andorrans,
i el desè, el Monbus Obradoi-
ro, i l’onzè, l’UCAM Múrcia, a
tres triomfs. El BC MoraBanc
té el basket-average a favor amb
l’Iberostar Tenerife, ja que el va
guanyar en els dos partits dis-
putats, i amb l’UCAM Múrcia
ja que, tot i perdre a Múrcia per
quatre punts, els de Peñarroya
es van imposar diumenge al Po-
liesportiu de 20 punts.
El calendari del BC Mora-
Banc, a priori, sembla favo-
rable. Juga cinc partits com a
local contra el Tecnyconta Sara-
gossa –que està en zona de pe-
rill–, el Movistar Estudiantes, el
Monbus Obradoiro, el Delteco
GBC i l’únic gran d’aquests qua-
tre rivals, el València Basket.
I en jugarà sis com a visitant:
contra l’Herbalife Gran Canà-
ria, el potent Baskonia, la difícil
pista del San Pablo Burgos, el
RETAbet Bilbao Basket, el re-
cuperat FC Barcelona Lassa de
Pesic i l’Unicaja de Giorgi Sher-
madini.
La dinàmica que té l’equip
dirigit per Peñarroya convida a
l’optimisme. Set victòries con-
secutives, un registre que el Mo-
raBanc mai no havia aconsguit
en totes les temporades que ha
militat a la Lliga ACB, i un joc
basat en la solidesa defensiva
i l’encert en el joc exterior de
jugadors que s’estan erigint en
peces clau, com els bases An-
drew Albicy i Jaime Fernández,
que imposen el ritme i també
anoten, i l’encert des de la llarga
distància de Landing Sanè. El li-
deratge de Jaka Blazic a la pista
també és decisiu en l’esdevenir
de l’equip. En els últims partits
hi ha més aportació de l’inter-
mitent David Walker i, des de
la marxa de Przemek Karnows-
ki s’ha recuperat per a la causa
John Shurna, que sembla que
s’hagi deslliurat de pressió des-
prés de veure que ell no era l’ho-
me triat per abandonar el club,
tot i la seva fluixa temporada
fins aleshores.
En la pintura, el gregari
Oliver Stevic va recuperar sen-
sacions davant la imprecisió
ofensiva dels dos homes forts:
Moussa Diagne i Colton Iver-
son. El més important dels de
Peñarroya és la sensació que la
dinàmica positiva els empeny
cap a la victòria, però queda el
tram final de la temporada, en
què l’equip haurà de continuar
demostrant que vol complir el
seu màxim objectiu, després de
quedar eliminat de l’EuroCup i
sense disputar la Copa del Rei:
el play-off pel títol i, si es pot,
no acabar vuitens per evitar el
potent Reial Madrid, que està a
punt de recuperar la seva màxi-
ma estrella, Sergio Llull.
La gran dificultat del ca-
lendari que afronta ara el BC
MoraBanc són els partits com
a visitant, ja que s’enfronta a
rivals de màxim nivell com el
Baskonia, l’FC Barcelona Lassa i
l’Unicaja Màlaga, i també visita
pistes complicades que s’estan
jugant no baixar a la Leb Or,
com la del San Pablo Burgos i la
del RETAbet Bilbao Basket.
Sigui com sigui, el joc i les
set victòries consecutives fan
pensar que el BC MoraBanc,
si manté el nivell, pot estar en
aquest Top-8 final.
Onze finals, la primera a Gran Canària
El BC MoraBanc té el novè a dues victòries i el desè i l’onzè a tres triomfs amb el basket-average a favor
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
les onze finals
com a local
moraBanc - Tecnyconta 31/03
moraBanc - Movistar ‘estu’ 14/04
moraBanc - M. obradoiro 28/04
moraBanc - delteco GBC 12/05
moraBanc - València Basket 24/05
com a VISITaNT
Herbalife GC - moraBancDiumenge
Baskonia - moraBanc 08/04
San Pablo Burgos - moraBanc 11/04
reTabet Bilbao - moraBanc 22/04
Barça lassa - moraBanc 06/05
Unicaja Màlaga - moraBanc 20/05
els equips de Colton Iverson i Przemek Karnowski rutllen, però ells no
el BC MoraBanc i el Montakit Fuenlabrada
continuen amb la idea fixa de disputar el
play-off pel títol. Cap dels dos falla, però
tenen dos jugadors interiors que no acaben
de carburar. Els de Joan Peñarroya van fitxar
el nord-americà Colton Iverson, que després
de jugar la temporada passada al Maccabi
Tel aviv s’entrenava a la seva ciutat. Quan
li ha tocat competir se l’ha notat lluny del
seu millor nivell, encara que Peñarroya diu
que ofereix a l’equip sobrietat i duresa.
Iverson ja ha jugat cinc partits, però només
té 9,4 minuts de mitjana –en l’últim només
en va jugar 6. li costa anotar i els seus
percentatges són ben baixos. Va arribar per
substituir el lesionat Przemek Karnowski i,
un cop es va recuperar el polonès, va haver
de marxar cedit i, curiosament, a un rival
directe per classificar-se per al play-off, el
Montakit Fuenlabrada. Ha pagat el preu de
ser rookie i li està costant adaptar-se. amb
els del Che García suma tres partits, amb
12 minuts de mitjana –a l’últim en va jugar
només 6. 5 punts i 1,6 rebots és la seva
pobra aportació. els equips de tots dos
rutllen, però ells no ho acaben de fer. Centers
amb un rendiment que està en dubte.
jonaTHan GIl / eMIlIo CoBoS / aCB PHoTo
els números de colton iverson
al bc morabanc andorra
lliga acb Xifres
Partits 5
Minuts jugats 9,4
Mitjana de punts 1,4
Percentatge en
tirs de dos
29%
Percentatge en
tirs de tres
0%
Percentatge en
tirs lliures
38%
rebots per partit 2,6
Taps 0
Valoració 0,2
els números de przemek karnowski
al montakit fuenlabrada
lliga acb Xifres
Partits 3
Minuts jugats 12
Mitjana de punts 5
Percentatge en
tirs de dos
55%
Percentatge en
tirs de tres
0%
Percentatge en
tirs lliures
60%
rebots per partit 1,6
Taps 0,33
Valoració 5,33

Diari del 20 de març del 2018

Diari del 20 de març del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (19)

Similar to Diari del 20 de març del 2018

Similar to Diari del 20 de març del 2018 (20)

More from bondiand

More from bondiand (20)

Diari del 20 de març del 2018