Diari del 18 de setembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dilluns, 18 De setembre Del 2017 núm. 3.395 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Just Kids
toni caus
Llegidor
‘La societat de
l’espectacle’: 50 anys!
meritxell
mateu
Assessora d’empreses
la construcció necessita al
voltant de cent treballadors
El sector es reactiva lleument, però té dificultats per trobar mà d’obra pel preu elevat dels pisos de lloguer
avuI és NOtícIa pàgina 3
JONathaN gIL
encamp vol que la spartan race torni
esPOrts pàgina 18
eNtrevIsta a
david hidalgo
pàgines 8 i 9
“Tenim el repte
de no perdre’ns
en les nostres
batalletes”
aNDOrra pàgina 14
la ciutadania crida a
agilitzar l’acollida de
persones refugiades
aNDOrra pàgina 7
Canvi de triennis a
quinquennis a la reforma
de la funció pública

2 Dilluns, 18 De setembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Quina paraula catalana
hem d’emprar per evitar el
barbarisme *pegajós?
Hem d’emprar enganxós.
És un producte enganxós.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Que no et diguin ximpleries,
el secret de l’autèntica pizza italiana
és que no té secret:
Respecte per la tradició italiana
Forn de llenya
Massa mare
Pizzers professionals italians
Productes vinguts d’Itàlia d’alta qualitat.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
PASCOAL
bacallà à brás /
pastís de bacallà 380g
2,85€/u.
NESTLÉ
NESTUM
amb mel 300g
1,45€
XARÃO
ginebra 70cl
6,89€
del 14 de setembre a l’1 d’octubre
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS
MOLTS NÚVOLS I ALGUNES PRECIPITACIONS
Avui tenim una nova jornada en què la nuvolositat ha
de ser molt abundant tot el dia a la cara nord i també
cap al sud fins al vespre. Un front no gaire actiu ens
ha de creuar i ha de fer que el cel es tapi ràpidament a
tot el Pirineu. Esperem precipitacions, essencialment
al nord, que podran ser de neu per damunt dels 2.300
metres. Seran febles, amb algun ruixat moderat. Cap
al sud les nuvolades acabaran per donar una mica de
pluja en qualsevol punt. L’ambient serà de tardor do-
nat que les màximes seran baixes, de no més de 15-
17 graus a les valls i de 5 graus cap als 2.000 metres.
Atenció al vent, que bufarà fort del sud-oest i es farà
sentir a les zones altes. Que tingueu un BonDia.
Avui
18 24
4
4 6
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dimArts dimecres
-3/5
-1/10
1/12
3/14
4/15
2/16
1/12
0/11
-1/10
2/12
4/17
15

3Dilluns, 18 De setembre Del 2017
Avui és notícia
Al sector de la construcció hi
“comença a faltar mà d’obra”,
segons va manifestar el gerent
de l’Associació de Contractistes
d’Obres d’Andorra (Acoda), Víc-
tor Filloy. Per ser més concrets,
faria falta prop d’un centenar
de persones. Aquesta manca té
dues explicacions: d’una banda
la lleugera reactivació del sec-
tor; de l’altra, la dificultat per
proveir-se de treballadors com a
conseqüència de la situació per
la qual passa el mercat immobi-
liari i de lloguer.
La construcció s’ha reactivat,
encara que no molt. El presi-
dent de la Cambra de Comerç,
Indústria i Serveis (CCIS), Marc
Pantebre, manifestava en pre-
sentar l’informe econòmic que
“l’any 2016 ja es pot afirmar la
contribució positiva de la cons-
trucció en l’economia nacional,
per primera vegada en una dè-
cada”. Sí, és cert que la majo-
ria d’indicadors presenten una
millora, però “les xifres van ser
modestes”: l’ocupació va repre-
sentar el 41% de la que hi havia
hagut el 2006 i les importacions
de materials de la construcció
“van ser només el 37% de les
realitzades abans de la crisi”. Es
va accelerar el ritme de creació
d’ocupació (2,1%) i es van incre-
mentar el nombre d’empreses
i el salari mitjà del sector. Per
contra, la superfície autoritza-
da d’obra nova va disminuir el
8,1% i la inversió pública “va
experimentar un retrocés im-
portant”, del -17%.
Pla Renova
Així que el sector s’ha reactivat.
Una mica. Prou per començar
a detectar la mancança de mà
d’obra. Ha contribuït a la re-
activació el pla Renova. “Què
hauria passat sense?”, es pre-
guntava Filloy en repassar els
darrers anys del sector. “La crisi
ens hauria afectat molt més” és
la resposta.
Si bé tampoc és la panacea.
És cert que “ha ajudat” que els
privats “tiressin endavant peti-
tes inversions”, però per Filloy
“li caldria la força que ha tingut
el pla Engega per als vehicles”.
Al seu entendre, la subvenció
per canviar de vehicle “és im-
portant respecte del preu del
cotxe”, però en el Renova el per-
centatge es queda curt. El vo-
lum d’inversió és molt més ele-
vat per fer una reforma que per
a la compra d’un vehicle, i a més
enguany “s’ha promogut més
les rehabilitacions integrals, de
l’edifici sencer”.
Un altre punt feble del pla
Renova és la comunicació, que
hauria de ser “més potent”, per-
què “hi ha desconeixement”,
tant dels particulars com “tam-
bé dels industrials”, que l’hauri-
en de promocionar però que en
no conèixer-lo a fons no ho fan.
Malgrat les crítiques, el ge-
rent de l’Acoda pensa que el pro-
grama “ara està en un moment
òptim” i entén que “no pot ser
etern”. La funció d’un pla com
el Renova és ajudar, “incentivar
que la gent inverteixi” i “fomen-
tar el canvi”, per arribar a la ins-
tauració d’una inspecció tècnica
d’edificis (ITE). Aquest és el pas
següent lògic per Filloy. “Sem-
pre hem dit que a la llarga serà
necessària”, recordava el gerent
de l’Acoda, per qui “no s’entén
que passem una inspecció tèc-
nica de vehicles (ITV) periò-
dicament i no per als edificis,
quan passem moltes més hores
al despatx o a casa que al cotxe”.
el PReu del llogueR
La reactivació hi és. I comporta
la necessitat de més mà d’obra.
Però a la construcció, igual que
en la majoria de sectors, també
hi ha dificultats per trobar-ne.
Segons l’Acoda, això es deu, en
part, a la situació del mercat de
lloguer d’habitatges. Els preus
“s’estan disparant”, i “tot i això
no es troben pisos de lloguer”.
I aquest fet frena molts possi-
bles treballadors a venir i instal-
lar-se al país.
Per redirigir la situació seran
essencials els canvis a la Llei ge-
neral d’ordenació del territori i
urbanisme (Logtu) anunciats
pel cap de Govern, Antoni Mar-
tí, en el marc del debat d’ori-
entació política. Uns anuncis
celebrats per l’Acoda però que
entenen que “arriben tard”,
perquè entre que es modifica,
es negocia, s’aprova i entra en
vigor ja hauran passat uns anys.
Filloy creu que són unes decisi-
ons que “fa sis anys que s’hau-
rien d’haver pres”, tal com ha
anat demanant l’Acoda des del
2010.
L’Acoda calcula que falta un centenar
de treballadors en la construcció
El sector es reactiva lleugerament però els preus dels lloguers dificulten la contractació de mà d’obra
Economia
e.o. / P.g.
andorra la VElla
Un edifici en construcció a la parròquia d’Andorra la Vella.
Jonathan gil
El sector de la construcció torna
al top 3 de la sinistralitat laboral
l’augment de l’activitat al sector, que sempre és positiu, i
més venint d’un període de crisi, també té alguna conseqüèn-
cia negativa. l’accidentalitat laboral també ha repuntat. El
primer semestre d’aquest any s’ha comptabilitzat fins a 305
sinistres, que han fet tornar el sector de la construcció al top
3 del rànquing. aquests accidents han suposat 138 baixes
laborals, de 42 dies de mitjana.
aquest és un fet que preocupa l’empresariat. El gerent de
l’acoda, Víctor Filloy, assegura que “la sensibilitat hi és” entre
els empresaris del sector. Es tenen contractats els serveis
de prevenció de riscos, es realitzen tots els informes que es
necessiten i els equips de protecció individual (EPi) també
estan a disposició de tot el personal. Però “que hi hagi més
accidents és normal, té lògica”, perquè no deixa de ser un
sector “de risc”. i aquest repunt de la sinistralitat es deu
“més a l’increment de l’activitat que no pas a l’augment de
treballadors”.
Per Filloy, el fet que sigui un sector “de risc” justifica la
reglamentació. Són nombrosos els reglaments d’aplicació a
la construcció en matèria de salut i seguretat en el treball, als
quals s’afegeix, a partir del mes d’octubre vinent, el que ha de
protegir els treballadors contra els riscos relacionats amb l’ex-
posició a l’amiant durant qualsevol treball que impliqui la ma-
nipulació d’aquest mineral o de materials que en continguin.
víctor Filloy
El pla renova
fomenta el canvi i
incentiva la inversió,
però no pot ser etern
no s’entén que
passem una itV
periòdica i no n’hi
hagi per als edificis

OPINIÓ4 Dilluns, 18 De setembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El debat d’orientació política va acabar
amb l’aprovació de cinc propostes de reso-
lució presentades pels grups parlamenta-
ris. Una d’elles, presentada pels consellers
del PS, encomana al Govern l’elaboració
d’un estudi sobre el cost de la vida. Aques-
ta és una antiga demanda que havien ex-
pressat ja fa temps els sindicats, que ente-
nen que el salari mínim hauria de ser més
elevat que l’actual perquè les famílies pu-
guin fer front a totes les despeses. També
és interessant una altra de les resolucions,
aquesta de la consellera independent Síl-
via Bonet, perquè s’analitzin les causes
de la sinistralitat laboral per posterior-
ment fer un pla d’accions que permetin
la reducció dels accidents. Després d’un
debat d’orientació anodí, molt influenciat
pel fet que estem entrant en el final de la
legislatura, és positiu que s’hagin aprovat
propostes concretes, que en cas que es
portin a terme poden ser eines molt útils
a l’hora de prendre decisions. El proble-
ma és que els demòcrates no acostumen
a fer gaire cas de les iniciatives aprovades
pel ple de la cambra i, molt sovint, algu-
nes acaben quedant en l’oblit. El Govern
ho nega, però la realitat és aquesta, motiu
pel qual s’hauria de fer un seguiment ex-
haustiu de totes les propostes aprovades
perquè es fes efectiu el seu compliment.
Resolucions del Consell i el seu compliment
EDITORIAL
És emocionant i també recon-
fortant comprovar com Toni
Martí es recorda puntualment
de la cosa cultural. ni que sigui
una vegada l’any, quan arriba
el debat d’orientació política i
ens intenta convèncer –amb la
boca petita, molt petita– que la
cultura no és un luxe innecessa-
ri. Home, doncs perdoni que el
contradigui però sí, la cultura és
un luxe: necessari, el que se’n
diu necessari de veritat, era el
servei de radiologia i han trigat
anysipanysaadonar-se’n.Amb
el que ha costat el Thyssen, ja
que en parlem, ja tindríem la
màquina. És qüestió de sensi-
bilitat i de prioritats. Són tam-
bé absolutament necessàries,
i no un luxe, pensions dignes.
Però dignes de veritat i no la
misèria aquesta de 450 euros
després de quaranta anys treba-
llant a què es referia l’altre dia
Everest Vilaginés aquí al costat.
Sospito que no és un cas aïllat.
Si no resol amb certa urgència
aquestes i altres qüestions prè-
vies –no m’hi estendré perquè
la columna té 1.585 caràcters,
però en tinc la llista–, no que-
daran ciutadans a qui vendre
el que el seu Govern entén per
cultura, i que acostuma a tenir
a veure amb grans embalums
que li serveixen per omplir unes
línies del discurs, enterrar-hi
uns centenars de milers d’euros
i oblidar-se’n al cap d’un temps:
el museu deRadio Andorra,que
ens va vendre fa cinc anys, re-
corda? no quedaran ciutadans,
deia,perquèunss’hauranmort,
i perdoni la franquesa; altres,
perquè hauran tocat el dos cap
a terres on es pugui viure amb
450 euros al mes, si és que n’hi
ha. I la resta, perquè estarem
fent hores extres –si ens les pa-
guen– per arribar a uns lloguers
desorbitats que enriqueixen
quatre paràsits. Perdoni que li
digui, però sí: aquesta cultura és
un luxe i ara mateix és inneces-
sari.
La cultura sí
que és un luxe
CaL uN SeGuIMeNT de LeS
ReSoLuCIoNS aPRoVadeS
DONANT LA NOTA
Jordi Torres
Més de 10.000 persones
han passat aquest cap de
setmana per les muntanyes
de Grau Roig amb motiu de
la Spartan Race, segons les
xifres del Comú.
12345
Víctor Filloy
La construcció està mos-
trant alguns signes de recu-
peració, fins al punt que hi
comença a faltar mà d’obra,
al voltant d’un centenar de
treballadors.
12345
Joan Martínez
La direcció del Servei An-
dorrà d’Atenció Sanitària
(SAAS) té un pla de treball
amb l’objectiu de posar fi a
la llarga llista d’espera a Sa-
lut Mental.
1234 5
David Hidalgo
La previsió d’Ensisa per a
la propera temporada d’hi-
vern és assolir una xifra si-
milar de visitants, amb un
increment del preu mitjà
del 2,5%.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra Telecom
@AndorraTelecom
Gran paper dels equips d’#Andorra
a la final de la #WRO a Múrcia! Amb
aquest nivell l’any vinent ens plantem
a la final de Tailàndia! 😉
Casa Auvinyà winerey
@casaauvinya
Madurant, madurant, xino xano,
#madurant...1200m #mountains #pi-
rineus Madurant, madurant, xino xano,
#madurant...1200m #mountains
TUITENQUESTA
Creus que actualment es pot viure
a Andorra amb el salari mínim?
A: Sí
B: No
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
AnDrés luengo
Periodista
A: 15% B: 85%

OPINIÓ 5Dilluns, 18 De setembre Del 2017
Han passat 50 anys d’ençà que el
filòsof situacionista francès Guy
Debord va publicar un llibre que
ha generat tanta controvèrsia
com admiració.
La publicació de La societat
de l’espectacle, el novembre de
1967, va ser un revulsiu que va
desencadenar apassionats de-
bats entre intel·lectuals i actors
dels mitjans de comunicació, so-
bretot a França. Alguns encara
avui en dia l’alcen com a llibre
profètic de les revolucions del
1968 a França i al món.
El filòsof va ser amb un gra-
pat d’altres intel·lectuals dels
Estats Units, del Regne Unit,
d’Itàlia i del nord d’Europa el
precursor del moviment de la
Internacional Situacionista,
dissolt el 1972. Aquest va ser
un moviment d’avantguarda
europeu que cercava fusionar
l’art i la vida, a mig camí entre
el surrealisme i el marxisme,
però sense escatimar la crítica
com a element fonamental del
pensament i de la creació. L’eix
principal del moviment incitava
les persones a ser actors de la
història i no espectadors.
La societat de l’espectacle, pu-
blicat sis mesos abans del Maig
1968, va ser un dels llibres es-
sencials de la crítica de la soci-
etat i de la cultura de la segona
meitat del segle passat. Debord,
juntament amb altres filòsofs,
com Jean-Paul Sartre, pare de
l’existencialisme, criticava, en-
tre altres coses, la monotonia i
la passivitat de la vida quotidi-
ana, així que apel·laven a bastir
una sèrie de construccions de
“situacions” subversives.
Debord va declarar la guer-
ra al que anomenava l’especta-
cle: “Contre l’espectacle c’est la
guerre.” La revista de la Interna-
cional Situacionista proclamava
el 1967: “Volem que les nostres
idees tornin a ser perilloses.” El
fil conductor del pensament de
Debord va ser en tot moment
provocar i encoratjar a nedar a
contracorrent per despertar les
societats que considerava anes-
tesiades. Estava convençut que
tots els aspectes del capitalisme
i de les il·lusions que hi genera
fan que primi sempre la repre-
sentació sobre la realitat. Al seu
entendre, el món capitalista,
tant en l’àmbit social com l’eco-
nòmic, el polític o de la comuni-
cació, provoca l’alienació total
de l’individu privant-lo de viure
de manera autèntica. Aquest se-
guidisme i aquesta conformitat
de les persones, que acaten tot el
que es diu sense contrastar-ho i
cercant només el “fer semblant”,
s’apropa al que avui en dia al-
guns anomenen postureig. Tots
aquests elements són per ell una
farsa que cal combatre amb for-
ça i radicalitat. L’objectiu és fer
despertar i fer emergir l’esperit
crític de l’individu.
Va ser un pensador atípic
que es va ficar a la butxaca tant
les esquerres radicals, el partit
comunista francès i els intel-
lectuals d’esquerra com els filò-
sofs o intel·lectuals de dreta. Per
ell, formaven part de “l’especta-
cle” tot tipus organitzacions,
ja fossin governamentals, com
els governs, polítiques, com els
partits polítics, econòmiques,
com els gremis o les institucions
econòmiques, o socials, com les
associacions. Els acusava d’uti-
litzar els mitjans de comunica-
ció i de tenir-hi estretes conni-
vències –en aquell moment eren
la premsa escrita, la televisió i la
ràdio– per manipular i alienar
les persones.
Ja han passat cinquanta anys
des d’aquest escrit! El món s’ha
centrifugat durant aquestes
cinc dècades. Hi ha hagut noves
guerres, noves paus, nous cen-
tres de poder i àrees d’influència
i llibertats diverses. Els mapes
a Europa s’han tornat a dibui-
xar, les societats han canviat,
les ideologies s’han modificat,
la tecnologia ha entrat en tots
els racons de la nostra vida quo-
tidiana i les xarxes socials han
transformat l’accés i la mirada
de l’ésser humà envers la infor-
mació i les llibertats d’expressió.
El cert és que vivim en una soci-
etat que es relaciona i vibra amb
l’instantani i que es para poc per
pensar.
Dit això, s’ha de reconèixer
que, tot i les cometes que ens
podria atorgar la perspectiva
del temps i de l’experiència d’un
llibre escrit fa cinquanta anys,
l’essència del missatge de Guy
Debord de voler despertar l’es-
perit crític de la societat roman
més viva que mai.
‘La societat de l’espectacle’: 50 anys!
L’assaig avui clàssic de Guy Debord va commocionar la vida intel·lectual de final dels 60
La Internacional
Situacionista cridava:
‘Que les idees tornin
a ser perilloses’
Hauria preferit el títol del docu-
mental sobre The Who, The kids
arealright, però la realitat sempre
t’espatlla un bon titular, és així de
perseverant. No s’hi pot fer res
perquè mai podré saber del cert
si les noies que he ajudat a pujar
estaran bé. De canviar els titulars
sempre s’és a temps, en especial
si no ets periodista o només ho
ets dels de roda de premsa i co-
municat oficial. El periodisme és
una altra cosa i les relacions de
família, també. En un cas com el
meu, fer de pare no és adoptar,
sinó que són les noies les que
t’adopten, i això només ho saben
elles i no els ho penso preguntar
ara que han emigrat i comença-
ran a aprendre tot el que no els
he volgut ensenyar. Descobriran
la vergonya que tinc de llegir la
premsa i comprovar cada dia que
arreu passen les mateixes coses,
desgràcies idèntiques i sempre
contra els dèbils i els desvalguts,
contra les dones. El món no es
redueix a un racó del Pirineu on
tothom es coneix, on les veïnes
ajuden a pujar la canalla, on les
festes majors reuneixen jovent de
països i comarques senceres, on
l’accent quan t’expresses permet
identificar on t’has criat i on el
mal no és banal. El món és molt
gran, una mica més que la gran
ciutat on heu anat a estudiar i a
viure. Sobretot a viure, i espero
que una mica a estudiar, també.
Llunydelaprotecciómaternal,en
una geografia de moment ignota
i entre desconeguts. Els homes
que us miraran no seran els com-
panys de classe que us han acom-
panyat dotze anys, ni els com-
panys de colla, d’equip, de cau,
de colònies. Seran homes com jo
o potser els seus fills. Homes que
malgrat les campanyes han estat,
estan i estaran programats per
ser caçadors sexuals, depreda-
dors de dones, i les millors preses
són aquelles que no han après en-
cara que el món no és com l’han
viscut ni com els han promès que
seria ni molt menys com hauria
deser.Elmónnoésmaicomhau-
riadeser.Aixòhoaprensquanho
aprens i si és d’hora vol dir que la
vida t’ha fuetejat de jove malgrat
la superprotecció de les benvol-
gudesmaresgallina.La natura no
hi entén d’estadístiques individu-
als. L’espècie és el que compta i el
dolor individual és cultural i no
pas natural. Què hem de fer. Re-
fugiar-nos en l’augment de per-
sones uniformades i armades que
primer disparen i després fan una
rodadepremsa?Nosortirdecasa
i consolar-nos en aquestes sèries
vergonyosesenquèquinoéscom
jo apareix descrit com un zombi
que em vol devorar? M’he de con-
vertir en un devorador? No hi ha
solució i se me’n fot el que pugui
passar a ningú? Quin sentit té
doncs educar si després qualsevol
home pot decidir que qualsevol
dona és la seva presa encara que
li digui que no, això maca és que
no m’entens, però vine, maca,
que t’ensenyaré a entendre’m.
Per sort meva i de les meves pors,
aquestesduesnoiesqueheajudat
a pujar no llegeixen la premsa i la
possibilitat que s’esgarrifin com
jo en llegir aquesta columna és
remota, però això no resol la por
que tinc i que tindré i que vull
amagar perquè les noies que he
ajudat a pujar vull que gaudeixin
de l’oportunitat de construir una
vida sense que ningú els passi per
sobre. Com tothom. I això no ho
he pogut resoldre.
Just Kids
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
toni caus
Llegidor
meritxell mateu
Assessora d’empreses

OPINIÓ6 Dilluns, 18 De setembre Del 2017
Torna el mes de setembre, un
moment de l’any en què al Cen-
tre Andorra Sostenible tenim
marcades (i ben subratllades) al
calendari dues efemèrides molt
i molt importants. La primera
és, sens dubte, el començament
del curs escolar i amb ell el punt
d’arrencada per tornar a portar
als col·legis les activitats i els
projectes d’educació ambiental
que el centre dinamitza any rere
any. La segona és la celebració de
la Setmana europea de la mobili-
tat sostenible i segura, enguany
amb el lema Mobilitat neta, com-
partida i intel·ligent. Aquesta
cita aplega totes les iniciatives
en mobilitat sostenible que es
porten a terme en el context del
continent europeu entre dues
dates concretes: el 16 i el 22 de
setembre. El 16 de setembre es
commemora el Dia internacio-
nal per a la protecció de la capa
d’ozó, mentre que el 22 se cele-
bra el Dia europeu sense cotxes.
La primera efemèride més o
menys tots tenim clar per què
la celebrem. I és que gràcies a la
capa d’ozó, el planeta i les perso-
nes estem protegits de manera
natural dels efectes nocius de la
radiació solar ultraviolada, en-
tre els quals algunes malalties
importants de la pell. Però per
què hem de celebrar un dia sense
cotxes? Hi ha diverses raons. Bà-
sicament, el trànsit de vehicles
és la principal causa de la pèrdua
de qualitat de l’aire dels nostres
pobles i ciutats i dels efectes
consegüents per a la salut de les
persones, alhora que és una de
les principals fonts d’emissió de
gasos d’efecte hivernacle prota-
gonistes de l’escalfament global.
D’altra banda, són responsables
dels problemes de congestió de
trànsit en les vies de comunica-
ció urbanes: gran part dels des-
plaçaments són d’una persona
per cotxe, cosa que fa que els vi-
als s’omplin amb molts vehicles
per transportar un nombre molt
reduït de persones. Per contra,
amb un autobús, per exemple, hi
ha més persones per unitat d’es-
pai i per tant l’ocupació d’una via
és més eficient.
Davant d’aquest balanç in-
sostenible del vehicle privat és
important recordar que hi ha
alternatives per racionalitzar els
desplaçaments. Durant la Set-
mana europea de la mobilitat
sostenible es promocionen dues
d’aquestes alternatives, que re-
uneixen dues característiques:
d’una banda, caminar o anar
en bicicleta, que són nets en
emissions de gasos; de l’altra, el
transport públic, que és un mitjà
col·lectiu: entre tots els usuaris
es reparteix i es minimitza l’im-
pacte global (un vehicle, moltes
més persones).
O l’una o l’altra? I per què no
totes dues? Doncs, a la pràctica,
els sistemes de préstec de bici-
cletes urbanes reuneixen en part
aquestes dues característiques.
Són netes en emissions, con-
tribueixen a no congestionar el
trànsit i a més són un exemple
d’economia compartida, ja que
són un bé col·lectiu en el qual
tots els usuaris són alhora be-
neficiaris i corresponsables del
servei.
Per aquests dos motius, per-
què són sostenibles i perquè són
col·laboratius, val la pena pro-
moure la implantació del que ha
de ser el futur sistema de bicicle-
ta compartida del país. Aquest
servei és una alternativa més
per desplaçar-nos, tant per anar
a treballar com per anar a com-
prar o a casa d’un amic, de ma-
nera que puguem, en qualsevol
moment, combinar les opcions
al nostre abast a peu, en bici, en
bus o en cotxe, per practicar una
mobilitat més eficient, saludable
i sostenible. A més, pel fet de
ser elèctriques facilitaran l’accés
al servei a moltes més persones
que, gràcies a l’assistència, po-
dran pedalar amb més facilitat
i comoditat per l’orografia del
país, molt més accidentada que
la d’altres indrets on les bicis es-
tan força implantades, com és el
cas dels Països Baixos. Oi que val
la pena provar-ho?
És una qüestió molt seriosa. No
és ciència-ficció. Avui tot corre
quasi a la velocitat de la llum.
Llegim que en la mida d’una un-
gla hi caben bilions de transis-
tors. Nonometria pura. Diuen
que disposem de calculadores
que poden fer cents de bilions
d’operacions per segon... Verti-
gen. A on anirem a parar?
Avui va de finances, de bancs.
S’estan modificant els paràme-
tres a escala mundial. A Andor-
ra s’està gestant una revolució.
Terra incògnita. Com quedarà la
banca? Certament el passat i el
present seran aviat història. La
meva percepció i els meus conei-
xements són els del ciutadà del
carrer. No soc cap expert. És una
simple opinió, però el riu sona...,
corren tota mena de rumors de
canvis i fusions. Una cosa és
evident: hi haurà una realitat di-
ferent de la d’avui. Però la revo-
lució és a escala mundial. O sia,
encara més complicat.
Per fer-ho més complicat veig
una notícia important: l’aparició
dels robo advisers. A mi no em
sorprèn en absolut. Fa molts i
molts anys en els meus escrits
en aquest diari vaig apuntar la
transcendència de la robòtica. Ja
els tenim aquí. Els robots conse-
llers, els robo advisers. Una revo-
lució a escala mundial. Transcen-
dència? Qui ho sap?
La lectura d’un article titulat
Roboter statt Banker (“robots en
comptes de banquers”) publicat
a Suïssa m’ha posat més o menys
al dia sobre la qüestió. Explica
que un banc cantonal (el Base-
lland K.B.) posa a disposició dels
seus clientes el Digifolio, que
és el vuitè robo adviser del país.
Aquest enginy, mitjançant uns
algoritmes, inverteix els diners
dels client sense la participació
d’un human adviser, un conseller
personal. Pensem en la immen-
sitat de dades a les quals té ac-
cés el robot. No hi ha cap ésser
humà que “sàpiga” tant. Pensem
i deixem córrer la nostra imagi-
nació... Asseiem-nos davant del
robot i expliquem-li el que vo-
lem... Ciència-ficció? En absolut.
El futur és aquí. Conseqüències?
Pobre de mi. Jo no sé res. Només
constato un fet.
Tinguem en compte que el
gran capital i el patrimoni de la
humanitat, els fons de pensions,
els estalvis, estan en gran part
invertits en productes financers
que en últim termini són parti-
cipacions en la propietat de les
grans i no tan grans empreses.
La seva gestió és una indústria
d’una magnitud colossal. Als
Estats Units hi ha una gran de-
manada d’aquests serveis. Una
empresa, Betterment, gestiona
més de deu mil milions de dò-
lars (confesso que tants zeros en
maregen). I això comença... Hi
ha algun banc que s’hi resisteix
i creuen que el que compta és
l’assessorament personal. Els ge-
gants com BlackRock i Vanguard
ja estan entrant-hi i ja tenen uns
fons d’empreses especialitzades
en aquesta robòtica. Sembla que,
de moment, concentren les se-
ves inversions en ETF i Ishares.
A on anirem a parar?
No se què pensar, però ja
m’imagino assegut davant del
robot explicant-li el que vull...
i més que probablement fent el
ell (o ella) em digui. Que hi hagi
sort, amic lector, i més sort per
als human advisers que fins ara
ens han atès... Tots plegats, com-
prem paraigües. Pot caure una
pluja molt forta i hem d’estar
preparats, no sigui que agafem
una pneumònia.
Bicicletes compartides
Núvols negres, tempesta imminent?
TRIBUNA
TRIBUNA
CENTrE ANDOrrA SOSTENIBLE
FrANCESC SALvADOr
Agències

Andorra
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Aquest dijous que ve tots els
sindicats de l’administració ge-
neral es reuniran per redactar
un document adjunt que mostri
la seva disconformitat amb la
reforma que el Govern d’Antoni
Martí està portant a terme de la
Llei de la funció pública. Segons
destaquen, no estan d’acord en
el contingut ni tampoc en la
forma. La setmana passada es
va celebrar una reunió infor-
mativa amb els treballadors de
l’administració per explicar-los
el text que vol tirar endavant
la ministra de Funció Pública,
Eva Descarrega, i es van tro-
bar amb punts que no s’havien
tractat en les reunions i taules
de treball que s’havien convocat
prèviament per tractar de la re-
forma. Entre aquests punts hi
ha que l’executiu proposa canvi-
ar els triennis per quinquennis
per adquirir drets. “La qual cosa
significa que si fins ara cada tres
anys un funcionari podia cobrar
un plus per antiguitat, amb la
reforma cobrarà el mateix plus
però cada cinc anys. Aquesta
clàusula se l’ha tret de la but-
xaca perquè no s’havia comen-
tat en cap reunió”, va explicar
Carles Sierra, del sindicat de
duaners.
Els presidents dels sindicats
dels funcionaris volen signar un
escrit conjunt per denunciar “la
manera que s’ha actuat, perquè
considerem que no és la correc-
ta”. “La ministra de Funció Pú-
blica va treballar amb nosaltres
i no ens ha presentat l’escrit i
ara ens trobem amb clàusules
noves”, va comentar el secretari
general de la Unió Sindical d’An-
dorra (USdA), Gabriel Ubach.
“CLÀUSULES novES”
Una altra de les condicions que
proposa el text i que, segons
asseguren des dels sindicats,
mai s’havia tractat en les taules
de treball és que si algun fun-
cionari es veu incapacitat, per
un accident laboral o per altres
motius, de continuar en la fei-
na serà reubicat en un altre lloc
de l’administració, “la qual cosa
significa que canviaria les condi-
cions i perdria les que ja tenia”,
va comentar Ubach. El secretari
general de l’USdA va afegir que
“és com si un bomber té un ac-
cident i té una lesió que li impe-
deix exercir de bomber. Fins ara
li donaven altres feines al cos,
com la neteja de camions, per
exemple, i ara, amb la reforma,
el reubicarien en altres llocs de
l’administració general i perdria
totes les condicions que tenia
com a bomber”, va dir.
Per això, en la reunió de di-
jous es preveu mostrar aquest
malestar i posició contrària a la
reforma “pel fons però també
per la forma com s’ha portat”,
va dir Ubach. “La ministra Des-
carrega no ha sigut gens trans-
parent en aquest tema”, va dir
Sierra, en descobrir en la reunió
informativa de la setmana pas-
sada aquests i altres punts que
asseguren que no s’han tractat
en les reunions prèvies entre
sindicats i ministeri.
La reforma de la llei que re-
gula les condicions laborals dels
funcionaris “podia ser la Llei de
la funció pública de DA o la llei
consolidada amb els sindicats”,
va explicar Ubach. Amb les
“clàusules noves”, els sindicats
preveuen que sigui una reforma
imposada i per això volen alçar
la veu i mostrar-s’hi en contra.
La reforma de la funció pública vol
canviar els triennis per quinquennis
Els sindicats de l’administració redactaran un document per mostrar-se en contra del text que proposa Descarrega
Funcionaris
P.G.
andorra la Vella
Una de les reunions mantingudes durant la legislatura passada.
bondia
els duaners signen el recurs com a pas previ per
anar fins a Estrasburg a defensar els seus neguits
La setmana passada els duaners van firmar
el document per tirar endavant el recurs i anar
al Constitucional per defensar les seves de-
mandes “com un pas previ per anar al Tribu-
nal d’Estrasburg”, va explicar Josep Sinfreu,
secretari general del Sindicat de Funcionaris
de Duana. Aquesta decisió s’ha pres perquè
s’acabava el termini per presentar el nou
recurs i després que la majoria d’agents de
Duana es posicionessin a favor del recurs en
l’enquesta que es va fer al mes de juliol, en
la qual es proposava vies alternatives per re-
clamar els seus drets. El que demanen, per
una banda, és tenir les mateixes condicions
de prejubilació que tenien abans d’aplicar la
nova Llei de la funció pública o, cosa que és
el mateix, que no se’ls apliqui de manera “re-
troactiva”, diuen, les noves condicions. Per
l’altra, reclamen el 20% de la recaptació per
sancions imposades, que, segons manifesta
el Codi de Duana, hauria de formar part d’un
fons social.
En l’enquesta entre les alternatives per
tirar endavant les dues reclamacions, a més
del procés judicial, que és la proposta que ha
rebut la majoria dels vots, hi havia la vaga de
zel i anar a negociar i parlar amb els polítics.
“La vaga de zel pràcticament està descarta-
da perquè no resoldria res, però anar a parlar
amb els diferents grups no es descarta, i és
una acció que pot ser paral·lela a l’acció judi-
cial”, va explicar Sinfreu.

ANDORRA8 Dilluns, 18 De setembre Del 2017
Ha agafat les regnes d’Ensisa
en un moment complicat.
De complicació n’hi ha sem-
pre, perquè a més estem en un
negoci amb una incertesa molt
gran perquè depenem del que
cau del cel. La resta són situaci-
ons de negoci, en alguns casos
menys esperades que en d’altres,
i el que fan són afegir incertesa,
que és el que s’haurà de clarificar,
espero que en poc temps perquè
la incertesa no és bona per a nin-
gú, ni per a les empreses ni per
als clients. Quant a la resta, pro-
fessionalment jo fa disset anys
que estic aquí i recordo l’època
pre-Grandvalira, i no m’és nou
tenir un departament comercial
i de màrqueting.
Quin objectiu s’ha fixat?
Va molt vinculat al calendari.
Aratenimdosanysenquès’hade
fer la deconstrucció de Nevasa.
Això no és un fusible que ara l’en-
gegues i ara l’apagues, sinó que
haurà de ser un procés tan suau
com sigui possible per no perdre
sobretot el més important de tot,
els clients. S’ha creat una comis-
sió a tres bandes per pilotar la
transició i intentar que sigui tan
fluida com sigui possible a efec-
tescomercials,demàrqueting,de
clientela, de personal... Ho hem
de fer amb la màxima delicadesa
possible per evitar estralls. Crec
que arribarem, amb bona entesa
i sentit comú, a bon port.
De moment aquesta ‘decons-
trucció’, com està avançant?
Bé. Es fan reunions periòdi-
ques. Per a aquesta primera tem-
porada, les qüestions comercials
i de màrqueting ja estan aprova-
des pel consell d’administració.
La part més important és anti-
cipar-se al 2019, quan és el tan-
cament formal de la societat. Cal
saber com s’articularà el forfet
conjunt i acabar de negociar els
serrells. Això no es pot esperar a
negociar el 2019, sinó que s’ha
de tancar ara per donar resposta
al mercat, que segur que espera-
rà una resposta clara.
Quins seran els propers
passos?
Saber com enfocarem la tem-
porada següent. La part d’inver-
sió en marca és la més suscepti-
ble de ser modificada, ja que no
sabem si d’aquí dos anys donarà
nom a un forfet, un domini...
Això s’ha de decidir ja.
La idea és mantenir el forfet
conjunt.
Això s’ha de negociar com es
fa. Per part d’Ensisa hem cre-
gut sempre en el concepte de
Grandvalira i l’accionista majo-
ritari de Saetde ja ha manifestat
la voluntat que el forfet conjunt
es mantingui. Per tant, la dis-
cussió si hi haurà forfet comú o
no és bastant clara pel que fa a
intencions, tot i que fins que no
estigui en un contracte no esta-
rà clar. Com es farà? D’escenaris
n’hi ha tants com idees es puguin
tenir i en el món de l’esquí hi ha
molts exemples: dues societats i
marques diferents molt potents
que comparteixen un forfet i un
espai esquiable... El corrent va a
integrar no només físicament els
dominis, perquè les muntanyes
són les que són, però sí a trobar
acords comercials perquè el cli-
ent pugui triar. Anem fins i tot
cap a la integració global. Anem
cap a una tendència en què el
client és el rei i no se li han de
posar barreres. Crec que això ho
compartirem tots i trobarem una
solució.
Serà més car, aquest forfet
conjunt?
Això s’ha d’analitzar i veure
quina tolerància té el mercat. No
és qüestió de car o barat, sinó
que està en funció del que li ofe-
reixis. És una qüestió que està
oberta i s’haurà de tractar en els
propers dos anys. Caldrà definir
quin serà el producte i el preu i
com es gestionarà.
Quan hauria d’estar definit?
Al més aviat possible perquè
si la temporada 2019 s’engega al
desembre, al mes de gener has
d’estar venent.
I amb la marca, encara no
s’albira què passarà?
D’alternatives n’hi ha moltes.
Aixòdependràdelavoluntatdels
accionistes. És una marca en què
s’ha invertit, ha arrelat... Des-
aparèixer? Al final, les marques
pots tenir la voluntat de fer-les
desaparèixer però qui mana és el
client i si durant anys li has estat
donant valor, per molt que demà
la deixis de fer servir serà molt
difícil que tothom se n’oblidi.
El repte està en com construïm
sobre aquesta nova situació i no
tant en com destruïm.
Quin impacte pot tenir
aquesta situació pel que fa a
mercat?
D’impactesegurqueentindrà.
Haurem de trobar una manera
perquè aquesta vinculació emo-
cional de la gent amb la marca no
quedi en un cistell buit, perquè
tindríem clients que es quedari-
en orfes i que podrien considerar
altres alternatives que fins ara no
s’havien plantejat.
Per ara tot està obert.
S’ha decidit no invertir-hi. I
ara l’exercici de forma conjunta
que haurem de fer és com hau-
rem d’anar traspassant aquests
intangibles a les dues marques,
perquè si cadascú surt al mer-
cat a bombardejar amb els seus
missatges això impactarà nega-
tivament en el client. Cal recor-
dar que Soldeu i el Pas han estat
competidors tots aquests anys, i
això no canvia. Potser canviarà
el paraigua sota el qual compe-
teixen, però la situació tampoc
variarà tant.
La distribució d’ingressos
entre Ensisa i Saetde ha estat
un dels factors que han por-
tat a la situació actual?
“Tenim el repte de no perdre’ns
en les nostres batalletes locals”
El director general d’Ensisa, David Hidalgo, parla de la dissolució de
Grandvalira i la necessitat que la transició es faci de la manera més
tranquil·la possible, al mateix temps que apunta la necessitat de deixar
les batalles internes per vendre el destí a fora.Remarca que la tendència
en el món de la neu és la integració i que per a la temporada que ve es
preveu l’estabilització dels visitants i un augment del preu mitjà del 2,5%.
David Hidalgo, director general d’Ensisa
Mireia Suero Comellas
El tartEr
Haurà de ser un
procés tan suau com
sigui possible per no
perdre els clients
anem cap a la
integració global dels
dominis amb acords
comercials
No hi ha situacions
polítiques d’incertesa
i si la neu arriba serà
una bona temporada
joNatHaN gil

ANDORRA 9Dilluns, 18 De setembre Del 2017
No. Per la nostra part, no.
Hem tingut molts anys una dis·
tribució d’ingressos no justa per
a nosaltres, ja que la realitat in·
dicava uns percentatges i Ensi·
sa en percebia menys, amb uns
imports molt importants. Però
sí que és un acord amb què gua·
nyàvem tots dos i sense tots hi
perdíem. Aquest escenari potser
araestavaunamicaendubte,que
jo crec que s’acabarà imposant.
Però sí que és una situació estra·
nya perquè el més lògic és que en
funció del que faci el client es re·
parteixin els ingressos. Grandva·
lirahafetmoltsesforços,pelsdos
dominis i per totes les entrades.
Però les dues societats sempre
voldríem fer més i pensem que la
gespa del veí sempre és més ver·
da que la nostra.
Com afectarà la dissolució en
les dues societats?
A Ensisa, els valors que hem
defensat d’innovació, excel·
lència, treball en equip, d’excel·
lència en el servei... seran el nos·
tre motor, com ho han estat fins
ara. L’únic afegit que es notarà,
perquè pel que fa a muntanya
l’explotació mai ha estat inte·
grada, és que recuperarem certa
autonomia en la gestió comercial
i de màrqueting, que tampoc és
unaautonomiaqueenspermetrà
fer el que vulguem perquè estem
en un entorn amb competència i
en què el client pot triar molt. Un
dels grans canvis dels últims vint
anys és que abans viatjar grans
distàncies era difícil i l’aparició
de les línies low cost ha fet que
ens juguem les garrofes amb es·
tacions europees de primer nivell
i, per tant, no podem fer segons
quinescoses.Quansortima fora,
sielmissatgecomençaaserquea
Andorra no ens entenem ens fa·
rem mal tots; els que estem ficats
en el sarau i els que no. Perquè
quan surts a l’estranger el destí
és Andorra. Tenim el repte de no
perdre’ns en les nostres batalle·
tes i que quan sortim a fora no
ens diguin què fem.
Hi ha la possibilitat que això
no passi?
Això correspon als accionis·
tes. Han de valorar els actes que
hi ha hagut per part d’un soci i
determinar si es pot reconduir i
fins a quin punt. Evidentment,
no serà igual perquè hi ha línies
que quan les passes... Quan un
soci et porta a la Batllia és difí·
cil que hi hagi marxa enrere. Tot
es pot discutir, però hi ha certes
línies que no s’haurien d’haver
passat.
Què representaria per a l’es-
quíalpaísqueSaetdeiArcalís
oferissin un forfet conjunt?
Cal determinar entre què
serà aquest forfet conjunt i com
s’articularà. Tot el que ofereix al
client més llibertat és bo, però si
comparem això amb l’ampliació
per França que s’havia plantejat,
tenia molt més impacte que qual·
sevol dels projectes de què ara
puguem estar parlant. Tot el que
sigui donar més facilitats als cli·
ents, des del punt de vista de les
estacions és bo per al client que
ve a Andorra. Cal tenir en comp·
te que l’esquí es pot consumir de
moltes maneres i en funció d’això
canvies el destí. Per això d’aquest
tipus d’acords cada vegada n’hi
ha més. Aquesta tendència no
l’aturarem per batalletes locals.
En relació amb la plataforma
esquiable, les obres avancen
segons el que s’havia previst?
S’ha començat per la con·
solidació del terreny i la fona·
mentació i segueix els terminis
previstos, tot i que tenen certa
flexibilitat. És un projecte molt
analitzat però, com en tots, ani·
ran sortint imprevistos que els
tècnics hauran d’anar solucio·
nant. El nivell de competència
tècnica de les empreses, però, és
màxim i això és la garantia que
s’arribi a bon port.
La demanda a la Batllia de
Saetde pot comportar impe-
diments en l’obra?
No puc oferir cap informació
sobre la qüestió.
La plataforma ha de perme-
tre acollir una competició
d’alt nivell cada dos anys?
L’obra no s’ha construït per a
les finals. Les finals són una oca·
sió única que el país té. La capaci·
tat de lobby que tenim davant la
FIS és quasi nul·la i l’única cosa
que podem fer bé són grans es·
deveniments i fer·los amb una
organització excel·lent. Per això
necessitem la millor infraestruc·
tura per acollir el millor esdeve·
niment. Cal recordar que a partir
de la Copa del Món del 2012 els
directors, els delegats i atletes de
la prova ens van dir que era una
de les millors pistes d’eslàlom
gegant al món. Però ens van in·
dicar que la línia d’arribada quasi
era inexistent i si volíem aspirar
a més proves calia millorar.
La pista de l’Àliga és una pis·
ta comercialment molt maca,
però des del punt de vista tècnic
i competitiu, una de tantes. I si
tens una oportunitat a la vida cal
mostrar el millor que tens. Per
això amb aquest projecte es bus·
ca dotar d’una infraestructura de
primer nivell una pista que ja és
excel·lent. La intenció és aconse·
guir cada tres o quatre anys una
prova de Copa del Món. És una
aposta per tenir garanties que
podem seguir organitzant copes
del món. I organitzar esdeveni·
ments ens permet estar al top.
I això afavoreix tot Andorra. De
vegades ens perdem amb localis·
mes i juguem a la Champions, i
allà no valen.
“La intenció és assolir una xifra similar de visitants
amb un petit increment del preu mitjà del 2,5%”
Quines conseqüències ha tingut l’organització
de proves d’alt nivell?
Els números parlen per si sols: un impac-
te mediàtic important, un retorn publicitari per
al país a tots els mitjans... Va molt més enllà
del que estem acostumats en el nostre dia a
dia. Estem parlant d’un impacte mundial i ens
permet transmetre a l’exterior capacitat orga-
nitzativa, qualitat de neu, experiència, capacitat
d’atraure gent de tot el món... Ens dona una
etiqueta de fiabilitat, experiència, solera, solvèn-
cia. Si haguéssim d’invertir en publicitat per ob-
tenir el retorn que ha tingut tot això, Andorra no
ho podria pagar. I de fet es fan copes del món
per posicionar Andorra al món.
Estacions i Govern es van emplaçar a treballar
per un pla sobre el futur de l’esquí. Per on hau-
ria de passar?
El que cal és preguntar al client i gestionar
el que el client ens diu, ja que és el que mana.
Arreu del món s’estan integrant les estacions.
El mercat s’està fent cada vegada més global
i quan vols convèncer un senyor de Londres o
de Munic que vingui a esquiar has de tenir uns
arguments sòlids, com són amplitud de domini,
fiabilitat de neu, capacitat hotelera o qualitat de
servei. Ja existeix un forfet de Ski Andorra, per
a temporada i setmana, i crec que al forfet per
a dos dies tard o d’hora s’hi arribarà. Cal anti-
cipar-se perquè el mercat canvia i cal deixar les
particularitats perquè el client arribi. Primer ens
interessa que arribi.
Potser aquest moment de crisi pot afavorir un
replantejament de més abast?
Sí. En el moment que replanteges, automà-
ticament busques alternatives que potser no
t’hauries plantejat si no fos per crisi. N’hem de
sortit reforçats.
Quin serà el futur de l’esquí escolar?
L’esquí escolar ens dota d’una cosa que no
té ningú al món, i és un element molt potent de
comunicació que ens ha distingit a nivell de la
FIS més d’un cop. L’esquí no està a l’abast de
tothom perquè té un cost important. Si volem
que sigui accessible a tothom, el compromís
social de l’esquí escolar és indiscutible i posar
això en dubte per raons polítiques em sembla
que no escau. Si tenim uns beneficis també els
hem de repercutir en part en la societat que ens
els dona. L’esquí escolar és la garantia que tots
els nens seguiran esquiant independentment
dels recursos de la família.
Però vostès també demanen un increment del
preu.
Cal una revisió. Que no ens quedem estan-
cats amb els preus de fa deu anys perquè l’elec-
tricitat i els manteniments cada dia ens costen
més... Mentre l’anem revisant periòdicament, la
política actual del producte ens sembla bé a to-
tes les estacions a excepció de Saetde.
En relació amb la temporada que ve, quines són
les previsions?
Els indicadors respiren positivisme. Les re-
serves estan en línia amb el que havíem pre-
vist, el mercat espanyol s’ha recuperat, a França
fa uns anys que hi ha creixement, Rússia s’ha
anat recuperant, Anglaterra es consolida... A di-
ferència d’altres anys, que hi havia situacions
polítiques d’incertesa, si la neu arriba serà una
temporada bona.
La previsió és créixer en visitants?
La intenció no és tant créixer en visitants com
mantenir-los, perquè créixer pot ser contrapro-
duent. La intenció és assolir una xifra similar de
visitants amb un petit increment del preu mitjà
del 2,5%. Això ve per una part del canvi d’IGI i
per la inflació, i cal repercutir-ne una part.
Com afectarà la desaparició de l’IGI reduït?
Es passa del 2,5% al 4,5%. Són uns quants
centenars de milers d’euros. Estava previst. A
ningú li agrada que la línia de beneficis es vegi
afectada, però si cal anar per aquí... Fora d’aquí,
el transport per cable té un tractament especial
i aquí també el teníem. Ara haurem de ser més
competitius en altres coses.
JoNAthAN GIL

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
La direcció del Servei Andor-
rà d’Atenció Sanitària (SAAS)
tira endavant un pla de treball
que té l’objectiu de solucionar
la llarga llista d’espera a Salut
Mental. Amb aquest pla es vol
millorar la gestió de la llista en
funció de les necessitats dels
pacients. Segons informen des
del SAAS, es preguntarà a cada
pacient quin és el motiu de la
visita per gestionar prioritats.
Fins ara cada pacient, indepen-
dentment del motiu, passava a
la llista per ordre de trucada.
Al mes d’agost la cap del ser-
vei de Salut Mental de l’Hospi-
tal Nostra Senyora de Merit-
xell, Gemma Garcia, va fer unes
declaracions públiques en les
quals es mostrava “preocupa-
da” per la llista d’espera que hi
ha per atendre adults en aques-
ta àrea, que pot oscil·lar entre
un mes o un mes llarg si no es
tracta d’una emergència. La
responsable de Salut Mental va
recordar que el “problema” és
que no hi ha “cap filtre perquè
l’única salut mental convencio-
nada és la pública” i hi ha mol-
tes persones que, motu proprio,
decideixen demanar atenció a
aquest servei. És més, remar-
ca que el que han d’entendre
aquestes persones és que “cal
una derivació”. En aquest sen-
tit des de la direcció del SAAS
manifesten que “evidentment
el metge referent ajudarà a
millorar aquesta situació”, per-
què serà qui farà una derivació
exacta.
HOSPITAL REFERENT
La direcció del SAAS desconeix
quins moviments s’han fet per-
què l’hospital andorrà es con-
verteixi en un referent, segons
es va anunciar a principis del
mes passat amb motiu de la vi-
sita de la ministra de Sanitat,
Serveis Socials i Igualtat d’Es-
panya, Dolors Montserrat.
La ministra espanyola va
remarcar que s’havia creat un
grup de treball “per continuar
teixint aliances pel bé dels paci-
ents andorrans i els espanyols”,
i es farà a través dels ministeris
de Sanitat espanyol i andorrà
i els dos governs, però també
a través del Sistema Nacional
de Salut espanyol i l’Hospital
Nostra Senyora de Meritxell.
Tot i això, des de la direcció del
SAAS asseguren que no saben
res d’aquest projecte per con-
vertir l’hospital en referent dels
Pirineus. De fet, en la visita de
Montserrat al Principat no va
hi ser present cap membre de
la direcció del SAAS, i tampoc
no s’ha convocat cap reunió
de treball per tractar d’analit-
zar aquesta proposta de fer de
l’hospital un referent.
Pla de treball per gestionar la
llista d’espera a Salut Mental
La direcció diu no saber res del projecte perquè l’Hospital sigui un centre referent
SAAS
La direcció del SAAS no forma part de cap grup de treball per fer un hospital referent.
JONATHAN GIL
P.G.
ANdOrrA LA veLLA
“Per què el Govern ha
contractat de forma directa
un agent de marques espa-
nyol quan aquesta feina la
podia haver fet un agent de
marques andorrà?” Aquesta
és la primera d’una bateria
de preguntes que el conseller
general del grup parlamentari
liberal Carles Naudi d’Areny-
Plandolit ha adreçat al Go-
vern per treure l’entrellat de
la contractació d’una empresa
espanyola per protegir el nom
Andorra com a marca en l’àm-
bit europeu.
Naudi també vol que el Go-
vern respongui per què “es
publica al Butlletí Oficial del
Principat d’Andorra (BOPA), el
30 d’agost del 2017, una con-
tractació que es va encoma-
nar al mes de juny”, contrac-
tació que, segons el butlletí
oficial, puja fins a 29.476,30
euros. També demana que el
Govern informi per què “s’ha
optat pel registre quan els
tractats internacionals sig-
nats per Andorra ja protegei-
xen els signes d’Estat”, i en
aquest sentit Naudi considera
que “no crec que hi hagi un
signe d’Estat més evident que
el nom del mateix Estat”.
Una altra de les preguntes
fa referència al fet que el nom
Andorra s’ha registrat en les
45 classes de productes i ser-
veis disponibles. Naudi vol
saber per què s’ha registrat
la marca Andorra en totes les
categories si hi ha productes
o serveis que Andorra no fa-
bricarà o comercialitzarà mai
a la Unió Europea, fet que
implicarà la nul·litat del re-
gistre per falta d’ús. El conse-
ller assegura que “no té sentit
registrar la marca Andorra a
productes que mai es faran a
Andorra, com ara armes de
foc o equipament militar”.
ACTES D’ANDORRA TuRISmE
D’altra banda, el conseller
massanenc del grup parla-
mentari liberal ha registrat
a Sindicatura una demanda
d’informació en la qual sol-
licita que se li faci arribar
“totes les actes del consell
d’administració d’Andorra
Turisme SAU des de l’inici de
la present legislatura”. Car-
les Naudi continua d’aques-
ta manera amb la tasca de
control d’Andorra Turisme.
El mateix Naudi va demanar
poder incloure “dos represen-
tants del Consell General” al
consell d’administració de la
societat, mesura que va ser
desestimada pels consellers
del grup parlamentari demò-
crata.
El conseller general Carles
Naudi pregunta pel registre
de la marca Andorra
Consell General
Redacció
ANdOrrA LA veLLA
Èxit de participació en el
‘Petit cap de setmana’
La tercera edició del Petit cap de setmana va acabar amb èxit
de participació. Ahir el taller de dansa va registrar més d’un
centenar de participants. Segons el conseller de Cultura d’es-
caldes-engordany, Salomó Benchluch, les activitats tenien un
doble objectiu: acostar als infants diferents modalitats cultu-
rals, com ara la música, la dansa i el teatre, i fer gaudir “tots
els membres de la família junts”.
AGèNCIeS
Infància
Sinistres
Dues persones van resultar feri-
des en dos accidents de trànsit
a la Massana i a la capital, ahir
i dissabte. En el primer va re-
sultar ferida una motorista no
resident de 44 anys. Va ser a la
CG-4,alpuntquilomètric0,800,
en un accident amb un turisme.
Vaserales18.43hores.Elsegon
va tenir lloc a l’avinguda Tarra-
gona d’Andorra la Vella entre
dissabte i diumenge a la nit en
una col·lisió per envestida entre
dos vehicles. En aquest accident
va resultar ferida la conducto-
ra d’un dels cotxes, resident de
39 anys.
Dos ferits en
dos accidents a
la Massana i a
Andorra la Vella
Redacció
ANdOrrA LA veLLA

publicitat 11Dilluns, 18 De setembre Del 2017
Donem forma al futur | #3
Més oportunitats:
oferim carteres d’inversió
innovadores
The Future of Private Banking

publicitat12 Dilluns, 18 De setembre Del 2017
fins a l’1 d’octubre
1,45€
1,75€
MAGNO
gel de bany
1,29
€/u.
COLHOGAR
paper higiènic
4 rotlles = 12
VERNEL
higiene i puresa
suavitzant 2,25L

ANDORRA 13Dilluns, 18 De setembre Del 2017
El comitè local de Socialdemo-
cràcia i Progrés (SDP) a la capi-
tal ha volgut fer pública la seva
indignació “per la preocupant
gestió que la majoria comunal
de DA està fent de les obres de la
separativa de recollida d’aigües
al carrer Bisbe Príncep Iglesias”,
que qualifica de “desgavell”. Se-
gons afirmava ahir aquesta for-
mació en un comunicat, “la total
manca de capacitat de gestió de
l’equip de govern va provocar
que l’inici del curs escolar, la set-
mana passada, es veiés afectat
per un caos circulatori que, més
enllà dels embussos i retards
dels usuaris de la via pública, va
posar en qüestió l’eventual inter-
venció dels serveis públics de sa-
nitat, com les ambulàncies, o els
de seguretat ciutadana, que hau-
rien trobat tots els accessos de la
zona, hospital inclòs, bloquejats
pel pas de busos”.
“Es tracta de l’obra de la ca-
nonada d’aigua potable que a
principi d’estiu el Comú va adju-
dicar per via directa a la mateixa
empresa que fa la separativa d’ai-
gües. Una empresa propietat del
germà del conseller d’Urbanisme
i Aparcaments, el senyor Josep
Antoni Cortés Puig. És l’obra que
afecta els carrers Creu Grossa,
Closes de Guillemó i Bisbe Prín-
cep Iglesias, i que va ser adjudi-
cada a principis d’any”, s’exposa
al comunicat. El Comú hauria
d’explicar, segons SDP, quina ha
estat la causa d’un retard tan
gran. “Més encara quan el com-
promís de l’adjudicació, i per
tant del mateix Comú, era que
l’obra estigués finalitzada al mes
d’agost amb la finalitat, precisa-
ment, de no complicar l’inici de
curs al Col·legi Sant Ermengol.”
“A SDP no hauríem deixat que
s’arribés a aquest descontrol.
SDP hauria exigit a la construc-
tora adjudicatària que hi posés
tots els mitjans materials i hu-
mans necessaris per complir
tantamblaqualitatdel’obracom
amb els terminis establerts.”
Per SDP, dia a dia es pot cons-
tatar la manca de capacitat ges-
tora de la majoria comunal de
DA. “És públic i notori”, segons
afirma, que aquest Comú només
ha estat capaç d’executar, en
el capítol d’inversions reals, el
10,54% del que està previst els
primers sis mesos de l’any. “La
conseqüència previsible de sem-
blant retard serà la impossibili-
tat d’executar tota la feina pre-
vista en el que queda d’any, amb
el prejudici que això comporta
per a la parròquia i les necessi-
tats dels seus ciutadans. Sembla,
doncs, que l’únic rellotge que va
a l’hora, a la casa comuna de DA,
sigui el de festes i celebracions
diverses, on sí que es complei-
xen les previsions i els calenda-
ris, sempre a cop de talonari i a
càrrec dels contribuents locals”,
continua el comunicat d’SDP.
SDP qualifica de “desgavell” l’obra
del carrer Bisbe Príncep Iglesias
La formació afirma que es va registrar un “caos circulatori” en l’inici del curs escolar
Andorra la Vella
Redacció
AndorrA lA VellA
SDP creu que la corporació hauria d’explicar el retard de les obres en aquest carrer.
sdp
sdp explica que el
Comú només ha
executat el 10,5% de
la inversió prevista

Ahir es van cloure les jornades
solidàries amb les persones
refugiades, dos dies que van
servir per constatar la preo-
cupació que genera aquest fet
entre la població del país. El
col·lectiu promotor, Obrim-
los, Obrim-les!, estima que
unes 400 persones van assistir
a les activitats organitzades
el cap de setmana, al mateix
temps que va indicar l’alt grau
de participació en tots els ac-
tes, un fet que es va poder de-
tectar en les intervencions que
hi va haver en els col·loquis.
Des del grup impulsor, Emma
Riba indica que tot plegat mos-
tra “l’empatia i la voluntat per
acollir o la preocupació perquè
s’agilitzin les solucions per
permetre l’acollida”.
Precisament, el col·lectiu
es va referir a l’aprovació per
part del consell de ministres
del projecte de llei de protec-
ció temporal i transitòria per
raons humanitàries, que ha de
possibilitar l’arribada de refu-
giats. En aquest sentit lamen-
ten que s’hagi hagut d’esperar
dos anys des que es va anunci-
ar la voluntat d’acollir fins que
s’ha fet aquest pas i, tot i que
celebren que el Govern hagi
impulsat el text, esperen que
“no s’hagi d’esperar dos anys
més que les persones refugi-
ades arribin”. Per això asse-
nyalen la necessitat que la llei
s’aprovi com més aviat millor
al parlament.
El col·lectiu Obrim-los,
Obrim-les! va indicar que no
descarta constituir-se com a
entitat i impulsar altres acci-
ons de cara al futur per seguir
reivindicant l’acollida i fer que
Andorra sigui sensible amb les
persones refugiades, posici-
onant-se a Europa en aquest
sentit i també impulsant me-
sures en l’àmbit educatiu i que
afecten el comerç just, així
com en relació amb el finan-
çament d’armes, allunyant-se
de les empreses que fomenten
aquest comerç.
La ciutadania crida a agilitzar
l’acollida de persones refugiades
Els impulsors de la iniciativa esperen que la llei no trigui 2 anys més a aprovar-se
Jornades solidàries
M.S.C.
andorra la vella
Un moment de la concentració final i lectura del manifest de les jornades.
JonaTHan GIl
La prova pilot del programa
per a joves amb discapacitat
greu d’entre 16 i 25 anys que
la Fundació Privada Tutelar
iniciarà aquest any arrencarà
amb uns cinc o sis joves. Així
ho va explicar la secretària de
l’entitat, Rosa Castellón, se-
gons la qual ja tenen el local
on es durà a terme el projecte,
que començarà a treballar la
integració de joves amb autis-
me i “una elevada necessitat
de suport”. La fundació ja ha
contractat una persona per
poder materialitzar el projecte
i ara es treballa en el disseny,
en l’anàlisi dels perfils de per-
sones que en poden formar
part (ja que es començarà amb
joves amb autisme però s’ava-
luarà altres perfils) i en la cre-
ació d’un protocol. De manera
paral·lela s’anirà adequant el
local, al centre d’Andorra la
Vella i cedit per un particular,
en el qual hi haurà diferents
sales per poder treballar amb
els joves (com una de psico-
motricitat, una altra per a
activitats terapèutiques i un
espai per a activitats lúdiques)
i també amb les famílies.
Hi haurà un coordinador,
un tècnic i monitors de su-
port, per la qual cosa es cal-
cula que el projecte integrarà
entre quatre o cinc persones,
que s’hauran de contractar. A
banda de la implicació del Go-
vern, la iniciativa també té el
suport de l’Escola Especialit-
zada Nostra Senyora de Merit-
xell i professionals del servei
de Salut Mental de l’hospital, i
ara com ara també rep l’asses-
soria d’una empresa externa.
Les parts implicades treba-
llen en una comissió per anar
“avançant i tancant” diferents
aspectes perquè el projecte es
pugui posar en marxa de ma-
nera immediata. De fet, a final
d’aquest mes està previst fer
una nova contractació i des-
prés ja només quedaria que
la fundació contractés els mo-
nitors. Els joves que estaran
en aquest servei, que rebrà el
nom de Joves en Inclusió, tre-
ballaran aspectes com les re-
lacions socials, el trastorn del
llenguatge i la comunicació, i
l’àrea de la conducta.
El projecte Joves en
Inclusió s’iniciarà en breu
amb cinc o sis persones
Fundació Privada Tutelar
La Fundació Privada Tutelar posarà en marxa la prova pilot d’aquest programa.
aGèncIes
Agències
andorra la vella
Emma Riba
durant les activitats
s’ha pogut veure
l’empatia i la
voluntat d’acollir
esperem que no
s’hagi d’esperar dos
anys més que els
refugiats arribin

Pirineus
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
El servei municipal d’Esports
de l’Ajuntament de la Seu
d’Urgell va obrir divendres
passat les inscripcions telemà-
tiques per poder participar en
alguna de les 24 activitats fí-
siques que proposen les esco-
les esportives municipals per
aquest nou curs 2017-2018.
Les inscripcions online es
podran fer des del lloc web de
l’Ajuntament de la Seu d’Ur-
gell, www.laseu.cat, fins al
diumenge 24 d’aquest mes de
setembre. A partir del dilluns
25 de setembre es podran fer
de manera presencial a l’Ofici-
na d’Atenció Ciutadana (OAC)
de l’Ajuntament i estaran
obertes mentre hi hagi places
disponibles. Les 24 propostes
esportives s’adrecen tant al
públic infantil com a la gent
gran, així com al públic juvenil
i adult.
Inscripcions en el nou curs de
les escoles esportives municipals
La Seu d’Urgell
Redacció
La SeU d’UrgeLL
La consellera de Governació,
Meritxell Borràs, va fer cam-
panya pel sí en el referèndum
de l’1-O ahir a la Seu d’Urgell,
al costat de l’alcalde, Albert
Batalla, que està esperant la ci-
tació de la Fiscalia Superior de
Catalunya per anar a declarar
al TSJC, ja que té la condició
d’aforat com a diputat al Par-
lament. Borràs va voler llançar
un missatge de tranquil·litat
davant dels darrers embats ju-
dicials i policials contra el refe-
rèndum. Va insistir que l’1 d’oc-
tubre s’expressarà la voluntat
dels catalans de decidir el seu
futur a través d’unes votacions
que l’Estat no aturarà malgrat
que actuï amb “formes pròpies
d’abans de la democràcia”. Bor-
ràs va resumir l’estat d’ànim
que detecta al país assegurant
que la gent “el que em trans-
met no és por sinó indignació
per sentir-se absolutament
atropellats per un Estat que no
demostra democràcia sinó acti-
tuds d’una altra època”.
Per la seva banda, l’alcalde
de la Seu d’Urgell, Albert Bata-
lla, confia que cada vegada més
veus internacionals denunci-
aran la vulneració dels drets
fonamentals dels catalans si
l’Estat continua amb la mateixa
estratègia. Batalla va reiterar
que anirà a declarar amb “plena
tranquil·litat” perquè està con-
vençut que “no estem fent res
malament”.
L’acte de la campanya Sí al
millor país del PDECat va reunir
més de 150 persones que van
omplir la sala La Immaculada
de la Seu d’Urgell.
Albert Batalla encara no ha
rebut la citació per anar a decla-
rar. En canvi, sí que té dia i hora
l’altre alcalde lleidatà aforat, el
de Mollerussa, també diputat
al Parlament. Marc Solsona ho
farà aquest dimarts a les dotze.
La consellera Borràs té una cau-
sa oberta al TSJC per la licitació
de la compra d’urnes.
Borràs afirma que el referèndum es
farà malgrat els embats policials
La consellera fa campanya pel ‘sí’ al costat de Batalla, que espera la citació de la Fiscalia
La Seu d’Urgell
Agències
La SeU d’UrgeLL
Isona
Un xoc frontal entre dos ve-
hicles a la C-1412b a Isona i
Conca Dellà (Pallars Jussà)
va acabar ahir amb quatre
persones ferides, una de lleu
i tres menys greus, que van
ser traslladades a l’hospital
del Pallars, a Tremp. L’acci-
dent va passar cap a les dotze
del migdia al punt quilomè-
tric 36,4 i s’hi van despla-
çar dues ambulàncies i cinc
patrulles dels mossos d’es-
quadra. La carretera va estar
prop d’una hora tallada al
trànsit. A les 13.06 es va do-
nar pas alternatiu i la circu-
lació es va restablir amb nor-
malitat a les 13.53, segons
el Servei Català de Trànsit.
L’estiu d’enguany –del 21 de
juny a l’11 de setembre– han
mort en vies interurbanes
43 persones en 36 sinistres
viaris, sis persones més que
en el mateix període de l’any
passat, quan hi va haver 35
accidents mortals amb 37
persones mortes. L’anàlisi de
les dades mostra un augment
de les col·lisions frontals.
Quatre ferits
en un xoc
frontal entre
dos vehicles
Batalla i Borràs en l’acte de campanya a la Seu d’Urgell.
agèncIeS
Agències
La SeU d’UrgeLL

Cultura
Després de cinc dies d’un crescen-
do sensacional que ens havia dei-
xat amb la mel als llavis, dissabte
arribava el primer gerro d’aigua
freda: l’antropòloga catalana Nú-
ria Armentano –amb experiència
en la matèria: al juny va dirigir
l’excavació de la primera fossa co-
muna de la Guerra Civil que s’ex-
huma a Catalunya– va examinar
les restes ja totalment exhuma-
des de l’individu enterrat el 1953
a Soldeu i de qui els investigadors
–l’historiador Claude Benet i els
arqueòlegs Gerard Remolins i
Thais Torra– sospiten que podria
tractar-se de Charles B. Peacock.
Hi havia moltes esperances dipo-
sitades en la fitxa dental de Pea-
cock: si coincidia amb la disposi-
ció de la dentadura de l’individu
exhumat, tindríem un primer i
sòlid indici per començar a po-
sar-li nom i cognoms. Però va
sortir llufa, diguem-ho ja d’entra-
da i abans de començar a matisar.
Resulta que no, i això que di-
vendres ens les prometíem molt
felices perquè, amb les restes en-
cara in situ, semblava que a l’indi-
vidu li faltaven tres molars supe-
riors que tampoc tenia Peacock.
Encara més: a l’home de Soldeu
se li ha documentat fins a tres
ponts d’or que tampoc no cons-
ten en la fitxa dental de l’aviador,
diu Remolins. I per complicar-ho
encara una mica més, resulta que
se n’ha conservat dues, de fitxes
dentals de Peacock: la primera,
de quan es va enrolar a la Força
Aèria; la segona, just abans de
començar les missions de com-
bat sobre Europa al 95è Grup de
Bombarders, el 1943. Cap d’elles
no coincideix amb les de l’indivi-
du exhumat, això és veritat. Però
és que tampoc coincideixen entre
elles ni amb les fotografies que
les acompanyen, i que suposada-
ment se li van fer a l’aviador en el
mateix examen mèdic.
Tot plegat, conclou Remolins,
introdueix un dubte raonable so-
bre la fiabilitat de les fitxes den-
tals. D’aquí, insisteix, que ni ell
ni Armentano hagin descartat
la possibilitat que sigui Peacock
i que ara ho fiïn tot d’una banda
a l’examen dels objectes recupe-
rats al jaciment –de seguida hi
tornem perquè hi ha novetat– i
de l’altra, a la que sí que resulta-
ria definitiva i concloent prova de
l’ADN.Elproblema,aquí,resideix
en el cost: un miler d’euros, apro-
ximadament. I els investigadors,
que s’han embarcat en aquesta
operació de memòria històrica
de manera totalment altruista,
no disposen de moment d’aques-
ta quantitat. “Potser si l’examen
dental hagués deparat resultats
més esperançadors ens hi hau-
ríem atrevit”, admet Remolins.
Però no ha sigut així i el que ara
toca és prendre la via indirecta: el
que els arqueòlegs en diuen “bus-
car paral·lels” als objectes que
acompanyaven el cos exhumat.
Els que ja sabíem –les mines de
llapis, l’impermeable de plàstic
de color verd amb què va ser en-
terrat, les botes amb reforços de
metall i la moneda de 5 cèntims
de franc tipus Lindauer, que es
va començar a encunyar el 1924 i
que a partir del 1941 es va deixar
d’utilitzar– i també els que van
aparèixer a última hora. Especial-
ment, un cinturó amb la corres-
ponent sivella.
motius per a l’esperança
Paradoxalment, una de les pistes
en què Remolins té ara més espe-
rances és en els mateixos ponts
dentals que fins ara li han fet la
guitza: no els fabricaven ni els
muntaven igual a Espanya que a
França i als EUA, i podria resultar
per tant molt orientatiu a l’hora
de suggerir l’origen de l’individu.
Però reunir tota aquesta infor-
mació demanarà, és clar, temps.
De moment, l’arqueòleg acabarà
de netejar aquests dies al labo-
ratori les restes dels dos cossos
exhumats i avui tornarà a Soldeu
amb l’arqueòloga Thais Torra,
que també ha participat en l’exca-
vació, per restituir al jardí del ce-
mentiri l’aspecte que tenia abans
que es posessin a foradar.
Però no tot són males notícies.
D’una banda, Armentano sosté
que, segons l’examen del còccix,
el primer individu era efectiva-
ment un home i que podria ha-
ver tingut en morir entre 25 i 30
anys, edat que quadra amb la de
Peacock, que en tenia 28. De l’al-
tra, sembla que l’alçada també és
compatible:l’homedeSoldeufeia
una mica més de 1,70 metres; Pe-
acock, 1,76. De botes reforçades
no en portava qualsevol, i els
ponts d’or –raríssims per exem-
ple a l’Andorra de l’època– només
estaven a l’abast de gent d’una
certa posició. Prou indicis per
no descartar res... per ara: “Sexe,
edat i estatura coincideixen, però
és veritat que la dentadura no
ha sigut concloent, així que per
sortir del dubte ens haurem de
remetre a la prova de l’ADN.”
Fins i tot en el cas que l’ADN
fos negatiu hi hauria un forat
per a l’esperança perquè l’excava-
ció ja ha tingut un resultat gens
negligible: confirmar l’existència
d’una fossa comuna que fins ara
només es coneixia per tradició
oral. La fossa hi és i, segons les
investigacions de Domènec Bas-
compte,l’arxiverdeCanillo,entre
el 1943 i el 1953 s’hi va enterrar
les restes de sis individus que van
ser localitzades a les muntanyes.
Algun d’ells amb nom i cognoms,
com Miquel Duedra Gené; d’al-
tres, anònims, com el que podria
ser Peacock. Els altres quatre
cossos no han estat exhumats en
aquesta campanya, i Remolins
sospita que van ser enterrats a
continuació, en paral·lel al mur
del cementiri. Podria ser que les
restes de Peacock fossin les d’un
d’aquests quatre individus que
queden per desenterrar.
En qualsevol cas, diu, l’opera-
ció Peacock ha servit per rescatar
la memòria d’un home que va
morir per la llibertat de tots i que
només per això mereix ni que si-
gui conèixer-ne la peripècia, el
seudramàticfinalenterraandor-
rana i l’emocionada pregària que
divendres li van dedicar a ell i als
seus companys de fossa mossèn
Ramon de Canillo i l’equip que ha
participat en l’excavació.
Peacock: un gerro d’aigua freda
Les fitxes dentals de l’aviador no coincideixen amb les de l’individu exhumat a Soldeu, però “no descartem res”
Història: II Guerra Mundial
a. luengo
canIllo
L’esquelet de l’individu desenterrat i que els investigadors sospiten que podrien ser les restes de Peacock, reconstituït al laboratori.
Gerard reMolIns / reGIrarocs
Entre els elements recuperats a la fossa comuna del cementiri de Soldeu hi ha la
sivella del cinturó i la moneda de 5 cèntims tipus Lindauer (1924-1941).

cultura 17Dilluns, 18 De setembre Del 2017
EXTRAESCOLARS!
ACTIVITATS
Av. Santa Coloma, 115. AD500 Andorra la Vella · esport@360extrem.com · Tel. 828 566 www.360extrem.com
Activitats extraescolars per a nens majors de 6
anys. En una mateixa activitat es realitzen molt
esports durant el curs: gimnàstica i acrobàcies,
llit elàstic, preparació física i circuits, freeski o
snowboard, skate, bmx, rollers!
A més de gaudir de descomptes i avantatges al
360ºeXtrem i passar-ho pipa!
INSCRIU-TE!
esport@360extrem.com / Tel. 828 566
+ INFORMACIÓ
INSCRIPCIONS
ESPORTS DURANT LES TARDES
LLITS ELÀSTICS I GIMNÀSTICA
SKATE, SCOOTER, BMX
A PARTIR DE 6 ANYS
Grup 6 a 9 anys
Dimecres o dijous de 17:30h a 19h
Grup +10 anys
Dimarts i/o dijous de 18h a 20h
Ha somiat mai el lector de fer
amb el gladium les virgueries que
Russell Crowe es permet a Gladi-
ator? Sí home, quan els pretori-
ans l’estan a punt de pelar, en al-
gun lloc de la bàrbara Germània,
però ell se les empesca –el fred,
que fa que l’espasa s’enganxi a la
funda– per liquidar-ne succes-
sivament un, dos i tres? Doncs
ben aviat podria fer realitat el seu
somni. El de fer anar amb solvèn-
cia de legionari un gladium, sí,
però també el de disparar amb un
Magnum –recordin com li alegra-
va el dia a Clint Eastwood– enca-
ra que sigui de fogueig però amb
la posició adequada, o caure amb
convicció des d’una altura de po-
sem deu metres, o encendre’s per
ventura com un bonze, perquè hi
ha gustos per a tot.
Tot això, i una mica més que
de seguida detallarem, ho ense-
nyarà a fer la delegació de l’escola
d’especialistes de cine i televisió
que el madrileny Ángel Plana
–el pare de la professió a Espa-
nya– vol obrir a partir del gener
al nostre racó de món. La dirigirà
Gerard Miralles –cap de la colla
Diables d’Andorra i que s’auto-
defineix com a domador de foc–,
que a més impartirà l’assignatura
d’especialista en foc, una de les
set de què constarà el curs bàsic.
Les altres sis són Coordinació de
lluita amb armes, o combat es-
cènic; Caigudes; Acrobàcies; Ar-
mes, Interpretació i Prevenció de
riscos laborals. A més d’aquestes
matèries elementals, l’escola ofe-
rirà també assignatures de per-
feccionament com ara escalada,
equitació, busseig, neu i conduc-
ció de precisió, en sec i sobre gel.
Totes, és clar, enfocades al rodat-
ge d’escenes d’acció.
Pura adrenalina, ja ho veuen,
que pretén aprofitar, diu Mira-
lles, les enormes possibilitats
d’un ofici “avui pràcticament des-
conegut però en clara expansió”,
i en un moment en què el sector
audiovisual comença a despertar:
“Cada vegada hi ha més rodatges
al país, i encara podran ser més si
els productors saben que hi ha un
grup d’especialistes que poden
rodar escenes d’acció.” La ins-
cripció ja està oberta i la intenció
és que el curs arrenqui al gener,
amb un grup mínim d’una vinte-
na d’alumnes. Durarà fins al juny,
amb deu hores lectives per set-
mana, i al final del curs s’obtin-
drà el títol d’especialista d’acció
de cine i televisió que expedeix
l’escola d’Ángel Plana, la primera
que va obrir a Espanya, amb de-
legació a Barcelona i que treballa
en coordinació amb l’acadèmia
Prometheus de Sebastopol, el
rien ne va plus dels especialistes
europeus.
I per què aquí? Pel contacte
que Miralles i Plana van fer el fe-
brer passat a la localitat madrile-
nyadePelayosdelaPresa,quanel
nostre domador de foc va encen-
dre una trentena de bonzes d’una
sola flamarada –rècord mundial
de l’especialitat– i perquè Plana,
diu, està convençut que Andorra
podria ser una bona ubicació per
alaseueuropeadel’escola.Sise’n
surten, mereixeran el premi a la
iniciativa més marciana dels úl-
tims temps. A veure si tenen més
sort, i sobretot més complicitats,
que l’acadèmia del cine avui als
llimbs.
Vull ser Màxim Decimus Meridius
Gerard Miralles obre amb el madrileny Ángel Plana una escola d’especialistes de cine i televisió
Cine
A.L.
andorra la vella
Miralles es defineix com a domador de foc; també és el cap de la colla Diables d’Andorra.
niko andrés
Curs de guió a la llacuna
el xup-xup que ha detectat Miralles és evident. als rodatges en
curs –The Blizzard, Fred, Pyrenne– i als que vindran, als festivals ja
consolidats –Ull-nu i kid’s, per no parlar del Picurt– i a la frustra-
da, de moment, acadèmia de cine, cal afegir-hi ara el taller d’inici-
ació a l’escriptura de guions cinematogràfics que Hèctor Mas im-
partirà cada dimarts d’octubre a la llacuna. es tracta –diu Mas,
llicenciat en realització audiovisual a l’escola eMav de Barcelona
i director dels curts Els tres soldats i L’ou de Fabergé, així com del
documental Sergi Mas– de fornir els alumnes de les eines per
poder enfrontar-se a l’escriptura d’un guió, a partir d’exemples
canònics i posant negre sobre blanc la teoria amb l’elaboració
de la “primera versió” d’un curtmetratge. les inscripcions, a la
llacuna (730 037) o a escriptors@andorra.ad.
recital
La cita és el 27 d’octubre al
Prat del Roure escaldenc. I
el protagonista, el pianista
Richard Clayderman (1953),
un dels grans tòtems de la
música popular –secció ensu-
crada, i amb pretensions cul-
tistes– dels anys 70 del segle
passat. N’hi ha prou que te-
clegin al Youtube Ballade pour
Adeline i sabran exactament
de què els parlem: va ser el
single del seu primer àlbum,
i en va vendre 22 milions de
còpies. D’això se’n diu sortir
–o millor, entrar– per la porta
gran. Doncs quatre decennis
i –atenció– una vuitantena de
discos després el pianista pa-
risenc s’estrena per aquí baix.
Ho farà amb Romantique, el
seu últim cedé (2013) i que
–a part de la reglamentària
Adeline– versiona, entre d’al-
tres, peces celebèrrimes com
ara West Side Story, La lista de
Schindler, Doctor Zhivago i My
Valentine, de Paul McCartney.
No s’havia vist res d’igual des
de Roger Hodgson. Ens refe-
rim a Escaldes-Engordany, és
clar. Les entrades, des d’avui a
la venda a Gatzara.
A la venda
les entrades
per a Richard
Clayderman
Redacció
esCaldes-engordany
El pianista Richard Clayderman.
Bondia

Esports
La Spartan Race 2017 va aca-
bar amb èxit de participants i
de públic. Segons els organit-
zadors i el Comú d’Encamp,
més de 10.000 persones van
passar el cap de setmana per
les muntanyes de Grau Roig,
que van acollir les diferents
curses, algunes del Campio-
nat d’Europa. És per això que
el cònsol major, Jordi Torres,
va avançar que “des del Comú
d’Encamp farem tots els es-
forços” perquè l’any vinent hi
torni a haver la Spartan Race
a Andorra.
Sense temps per descansar,
a partir d’avui mateix ja co-
mençaran les converses per-
què hi hagi una tercera edició
de la Spartan Race a Andorra.
Torres va manifestar que des
del Comú “farem tots els pos-
sibles perquè així sigui”. Des
de l’organització també van
assegurar que la intenció és re-
petir. Per tant, si no hi ha cap
entrebanc el més probable és
que l’any vinent les muntanyes
de Grau Roig tornin a ser es-
cenari d’aquest esdeveniment.
Els millors d’Europa
Aquest cap de setmana An-
dorra ha concentrat “els mi-
llors esportistes d’Europa i
de fora”, segons el director de
Spartan Race Espanya, Ángel
Sanz, que assegura que “des
del punt de vista esportiu no
podem estar més contents”.
Aquestes curses “han fet pujar
el nivell a Europa, esportiva-
ment parlant”, va dir Sanz, i
“ha estat la més interessant a
Europa fins al dia d’avui”, tant
en nois com en noies. De fet,
ahir va tenir lloc, per primer
cop, el Campionat d’Europa
per equips, formats pels dos
millors classificats masculins
i femenins. Hi van participar
un total de vuit països i el de la
República Txeca va ser el pri-
mer a passar la línia d’arriba-
da, seguit d’Eslovàquia i Fran-
ça. Sanz ho va definir com a
“fantàstic” i “espectacular”.
També va afegir que “la
gent està encantada” i que,
amb la “benedicció de la neu”,
esportivament parlant “no es
pot demanar més”. Personal-
ment es queda amb la imat-
ge de l’andorrà David Lator-
re, invident, passant la meta
dissabte amb els seus quatre
companys, després d’haver
completat la cursa d’obstacles
de 21 quilòmetres.
En la cursa Súper, de 12
quilòmetres, que va tenir lloc
també ahir, es va imposar
l’eslovac Jakub Haviarik, que
va travessar la meta amb un
temps d’1.57.41 hores, seguit
pels espanyols Agustí Roc i
Oriol Sánchez, que va com-
pletar el podi masculí. Àlex
Vazquez va ser el primer an-
dorrà a passar la línia d’arriba-
da, i ho va fer just al darrere
de Sánchez, amb un temps de
2.20.54 h. En noies, la guanya-
dora va ser l’espanyola Silvya
Zuñiga, que va completar el
recorregut aturant el cronò-
metre en 2.42.38 h. Kristýna
Nováková, de la República
Txeca, i Linda Wiese, de Suè-
cia, la van acompanyar en el
podi.
Encamp vol que la Spartan torni
El Comú “farà tots els possibles” perquè la prova tingui novament les muntanyes de Grau Roig d’escenari
Curses d’obstacles
agències / redacció
EnCamp
Uns corredors superant un dels obstacles de la cursa d’ahir.
JOnathan Gil
Àlex Saura i Sandra Castellanos
van proclamar-se campions del
15è Triatló popular d’Andorra.
Ell, del Marlins Triatló Club, va
completar els 400 metres de na-
tació, els 18 quilòmetres en bi-
cicleta i els 4 quilòmetres a peu
amb un temps de 45.37 m. Ella,
del Club Triatló Serradells, en
va necessitar 55.27. Per equips,
el vencedor va ser el format per
Sergi González, Toni Casal i Paco
Pintado, també del Club Triatló
Serradells. La novetat d’aquesta
edició era la cursa júnior, de joves
entre 7 i 18 anys, que va guanyar
Joel Rodríguez. El Club Triatló
Serradells, organitzador de l’es-
deveniment, va celebrar la parti-
cipació d’una cinquantena de tri-
atletes, xifra similar a la de curses
anteriors, i estudien fer la cursa
al juny per evitar el risc del temps
i afavorir la participació dels jú-
niors, segons va comentar Óscar
Corbalán, vicepresident del club.
Saura i Castellanos, vencedors
del 15è Triatló popular d’Andorra
triatló
La transició de la natació a la bicicleta del triatló d’ahir.
JOnathan Gil
redacció
andOrra la vElla
Els germans Òscar i Marc Casal
van acabar en el top 10 en la
Salomon Ring of Steall Skyrace.
La cursa tenia sortida i arribada
a Kinlochleven (Escòcia, Regne
Unit), gairebé a nivell de mar,
per encarar dues pujades que
acumulaven un desnivell posi-
tiu de 2.500 metres, una zona
plana entre elles d’uns 5 quilò-
metres i les baixades correspo-
nents, fent un recorregut circu-
lar de 29 quilòmetres. El punt
més alt es trobava a 1.099 me-
tres d’altitud. Les condicions de
la cursa van ser de mal temps,
molta aigua en el recorregut i
“fang fins al genoll”, segons van
declarar els representants de la
FAM en acabar la cursa. Els ger-
mans Casal van sortir amb el
grup capdavanter i van arribar
al final de la primera pujada a
1 m. del líder. En la baixada els
van passar quatre corredors i
van poder recuperar posicions
en el pla i en la segona pujada.
Els últims quilòmetres, en Marc
va anar a la caça del 6è classifi-
cat, però va perdre el camí de
la cursa i va haver de remuntar
un tros de muntanya. En tornar
al traçat i trobar el seu germà
Òscar, van decidir que aquest
entrés 7è perquè té una cursa
menys), i en Marc ho fes en 8è
lloc. Un total de 62 i 59 punts,
respectivament, per a la seva
classificació general provisio-
nal mundial.
Els germans Casal acaben
7è i 8è a la Ring of Steall
Curses de muntanya
redacció
andOrra la vElla

esports 19Dilluns, 18 De setembre Del 2017
23 de setembre 2017,
de les 10h. a les 20h.
Patrocina:
Amb el suport de:
Col·labora:
Vine a provar-nos
aquest dissabte a la plaça de
la Rotonda d’Andorra la Vella
El vigent campió de la Lliga de
futbol andorrana, el Vall Banc
FC Santa Coloma, va golejar en
el debut de la competició, per 0
a 6, el Penya Encarnada d’An-
dorra.
El primer gol el va fer pujar al
marcador Víctor Eduardo Parra,
en pròpia porta. Va ser al mi-
nut 34. Després va marcar Juan
Manuel Torres (m. 47). Ja avan-
çada la segona part va arribar
la resta dels gols: Julià Sánchez
(80), Iban Parra (83) –que al mi-
nut 63 havia entrat en substitu-
ció de Pedro Santos–, Gabriel
Riera (90) –que substituïa Ro-
bert Ramos des del minut 60– i
Ildefonso Lima (91).
En aquest enfrontament,
l’àrbitre va ensenyar fins a sis
targetes, totes grogues, tres a
cada equip: Luis Armando Na-
varro, Diego Matias Abdian
i Jose María da Costa per al
Penya Encarnada, i Ildefonso
Lima, Jaime Conde i Jesus Da-
vid Sosa per al Vall Banc FC
Santa Coloma.
Els altrEs partits
El partit que protagonitzaven el
subcampió, el Tic Tapa Sant Ju-
lià, i la UE Engordany va acabar
sense gols, però amb un bon re-
partiment de targetes grogues:
tres per al Tic Tapa i quatre per
a la UE Engordany, on Christian
Alexandre Paredes va veure la
doble amonestació. Per la seva
banda, l’FC Lusitans va guanyar
per 0-1 contra la UE Santa Colo-
ma. El gol va ser obra de Carlos
Manuel Gomes al minut 65. En
aquest partit també es va repar-
tir set targetes, quatre per als
Lusitans i tres per a la UE Santa
Coloma. En el matx entre l’FC
Encamp i Inter Club Escaldes,
el marcador va ser favorable al
segon, amb un resultat 1-3.
El Vall Banc FC Santa Coloma
goleja en el debut de la Lliga
El Tic Tapa empata a zero amb la UE Engordany i Lusitans guanya per la mínima
Futbol
Una jugada del partit que enfrontava la UE Santa Coloma i l’FC Lusitans.
Jonathan gil
redacció
andorra la vella
Futbol sala
El SAE Sant Julià es va adju-
dicar ahir el primer títol de la
temporada: la Supercopa. Va
caldre esperar a la tanda de
penals per descobrir el gua-
nyador, després d’un partit
molt disputat en què el Sideco
FC Encamp es va avançar dos
cops en el marcador i el SAE
Sant Julià va anar remuntant.
El primer gol va ser de Peña,
quan faltaven 9 minuts per al
descans.Alminut3delasego-
na part va arribar l’empat de
les botes de Nuno Dias. Sona-
jee va tornar a avançar el Side-
co FC Encamp quan faltaven 6
minuts per al final. A dos mi-
nuts per al clàxon final, Aitor
va tornar a empatar. Així que
va caldre anar als penals, en
què Palau i De la Fuente van
defensar els pals. Peña primer
i Jiménez després van llançar
fora els seus xuts i van donar
la victòria als de Sant Julià,
que els van encertar tots.
El SAE Sant
Julià s’adjudica
la Supercopa
als penals
redacció
andorra la vella
ral·li històric
L’equip format per José Ma-
nuel López - Ramon Ferrés
(Volkswagen Scirocco de
1980) va resultar vencedor
absolut del 46è Ral·li d’An-
dorra històric, la prova de
regularitat per a clàssics orga-
nitzada per l’Automòbil Club
d’Andorra, que va registrar
una extraordinària participa-
ció tant en quantitat com en
qualitat. Aquest equip va po-
sar en evidència la seva gran
vàlua esportiva guanyant per
segon any consecutiu. El Ral-
li d’Andorra històric ha estat
dissenyat en aquesta 46a edi-
ció amb la intenció d’aportar
un plus de dificultat, amb una
etapa nocturna i una altra de
diürna però aplicant a tots els
trams tres canvis de mitjana
intermedis. En total la prova
va constar de 343,8 km, dels
quals 118,3 corresponien a re-
gularitat controlada distribuï-
da en onze trams.
L’equip
López-Ferrés
(VW) repeteix
triomf
redacció
andorra la vella

Classificats
gammascramblers2017
two fifty 250
scrambler 125
DistribUÏDor Per a aNDorra
PVP 9.625 €IGI i matriculació inclosos
PVP
3.445 €
IGI i matriculació
inclosos
PVP
2.395 €
IGI i matriculació
inclosos
• accelerador electrònic
• abs desconnectable
• control de tracció
desconnectable
• embragatge assistit
(antirebotament)
• immobilitzador
• far del darrere leD
• Usb
• ordinador de bord
• + de 150 accessoris
Diversió en
qualsevol terreny
tu poses el límit!
A2
A2
A1/B
street scrambler característiqUes
limitable
ViNe a coNÈiXer-les a
C. de la Grau, 23, local 2, AD500 Andorra la Vella - Tel. + 376 869 230 - Mòbil +376 629 230 - intermoto@andorra.ad
segueix-nos a
VEHICLES

Diari del 18 de setembre del 2017

Diari del 18 de setembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Diari del 18 de setembre del 2017

Similar to Diari del 18 de setembre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 18 de setembre del 2017