Bondia del 12 de setembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Dimarts, 12 De setembre Del 2017 Núm. 3.391 / aNy 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
LA MILLOR MEDICINA ESTÈTICA
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
PRIMERA VISITA GRATUÏTA
(presentant aquest anunci)
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
FACIAL
Bòtox · Àcid hialurònic · Fils tensors
Rejoveniment · Antiarrugues
CORPORAL
Carboxiteràpia · Intralipoteràpia
Làser rejoveniment · Estries
OBESITAT
Tractament dietes normo-proteiques
APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
Sabors genuïnament IBÈRICS
C/ Font del Puial
Telèfon per a reserves: 695 993
Més informació a Facebook: casaextremaduraandorra
OPINIÓ
La política de l’astúcia
i la improvisació
Jaume Bartumeu
cassany
President de
Socialdemocràcia
i Progrés d’Andorra
Surar
martÍn
BLancO
Artista visual
jONathaN gIL
cuLtura pàgina 16
excavació al cementiri vell de soldeu
per localitzar les restes d’un aviador
aNDOrra pàgina 6
Enric Casadevall
continuarà 6 anys més
de president del CSJ
aNDOrra pàgina 7
Inici amb “normalitat”
del curs escolar amb
uns 11.000 alumnes
eSPOrtS pàgina 18
El BC MoraBanc vol
arribar a 3.000 socis
a llarg termini
un expert veu inconstitucional
la nova reforma competencialEl catedràtic Miguel Ángel Aparicio posa de manifest
les mancances dels projectes de llei entrats a tràmit
L’informe,encarregat pel Comú lauredià,constata una
invasió del Govern de les atribucions dels comuns
avuI éS NOtícIa pàgina 3

2 Dimarts, 12 De setembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Andorra la Vella
Farmàcia Pasteur
Av. Meritxell, 84 - Tel. 800 970
Pas de la Casa
Farmàcia de les Pistes
Av. d’Encamp, 9 - Tel. 856 580 - 645 555
Què significa de fit a fit?
Significa ‘fixament, amb la
vista fixa’.
Es miraven de fit a fit.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Vols tastar l’autèntica pizza italiana però no
pots anar fins a Itàlia?
Cap problema, vine a… Italia.
Amb els seus pizzers 100% italians,
el seu forn de llenya i els seus
productes importats directament d’Itàlia,
t’ofereix l’oportunitat de degustar-la.
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
fins a l’1 d’octubre
1,45€
1,75€
MAGNO
gel de bany
1,29
€/u.
COLHOGAR
paper higiènic
4 rotlles = 12
VERNEL
higiene i puresa
suavitzant 2,25L
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
A partir del 2 d’agost
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
Jennifer Hernández Nova
Psicòloga Col·legiada 16/170
Diagnòstic diferencial
i Teràpia Cognitiu Conductual
per a infants i adults per a tractar:
A partir del 2 d’agost
Trastorns d’ansietat
Trastorns depressius
Trastorns de conducta infantils
Processos de dol i pèrdues
Dèficits d’atenció
Insomni
Fòbies
Problemes de memòria i concentració
Problemes d’autoestima
·
·
·
·
·
·
·
·
·
+376 357 757 · nova.psicologia@hotmail.com
Plaça Guillemó núm. 9 Baixos · Andorra la Vella
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
EL TEMPS
DIA ASSOLELLAT I FRESC
Avui la jornada ha de ser molt assolellada, amb al-
gun núvol poc significatiu cap a la cara nord que no
portarà cap precipitació. El vent bufarà de compo-
nent nord-oest, moderat en altura, mentre que a les
valls serà més aviat fluix. Les temperatures han de
ser similars a les d’ahir, tot i que al final del dia po-
den baixar una mica. La tendència per a aquests pro-
pers dies ens indica que a partir de dijous el temps
serà més inestable i fred, amb l’arribada de noves
pertorbacions que de nou poden deixar alguna ne-
vada feble als cims més alts de les muntanyes. Que
tingueu un BonDia.
Avui
24 18
6
7 10
mín.
mín. mín.
màx.
màx. màx.
dimecres dijous
0/10
3/17
5/19
6/20
6/21
7/22
5/19
4/18
3/16
3/18
8/23
21

3Dimarts, 12 De setembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
Les modificacions de les lleis de
transferències i competències
acordades pels comuns, el Con-
sell General i el Govern recullen
alguns elements d’inconstitu-
cionalitat. Així ho indica un
informe elaborat per Miguel
Ángel Aparicio, catedràtic emè-
rit de dret constitucional de la
Universitat de Barcelona i un
dels experts que va assessorar
en la redacció de la Constitució,
a petició del Comú de Sant Ju-
lià de Lòria. Alguns d’aquests
aspectes recollits en la nota
fan referència al fons de redis-
tribució sostenible i a la cessió
gratuïta de sòl al Govern per a
projectes d’interès nacional.
En concret, el document as-
senyala que el projecte de llei de
transferències compleix amb la
finalitat d’assegurar la capaci-
tat econòmica dels comuns, tal
com recull la Constitució. La
Carta Magna també indica que
l’import que es trasllada a les
corporacions es descompongui
en una part igual per a cadas-
cuna d’elles i una part variable
proporcional segons la pobla-
ció, l’extensió del territori i al-
tres indicadors. És precisament
en aquesta part variable en què
es detecta elements d’incons-
titucionalitat. Segons Apari-
cio, els aspectes previstos en el
projecte de llei no fan cap re-
ferència a la necessitat que els
supòsits recollits a “altres indi-
cadors” hagin de ser proporcio-
nals i que hagin d’assegurar la
capacitat econòmica de la insti-
tució local. De fet, l’informe del
catedràtic exposa que el fet que
la partida variable pugui con-
tradir la Constitució es dedueix
amb certa facilitat de la natu-
ralesa jurídica que aquesta té.
Així, indica que en la memòria
del projecte de llei es reconeix
que almenys les inversions per
a la sostenibilitat mediambien-
tal, social i econòmica “són el
paràmetre que major dificultat
presenta en la seva determi-
nació objectiva, atenent el seu
àmbit multidisciplinari i la seva
valoració possiblement sub-
jectiva...”. Aparicio afirma que
amb això s’està posant en qües-
tió la seguretat jurídica, a ban-
da que suposa un “problema
d’inconstitucionalitat directa”,
ja que aquest tipus de transfe-
rències no tenen com a finalitat
assegurar la capacitat econòmi-
ca dels comuns sinó compensar
o incentivar que determinats
comuns (no tots) realitzin una
determinada política econòmi-
ca. El mateix passa amb l’in-
dicador del compliment dels
compromisos adquirits.
Per l’expert, el fons de redis-
tribució sostenible sembla que
no té la funció d’enfortir les
competències comunals sinó
“afavorir els comuns que se-
gueixen amb major fidelitat les
polítiques econòmiques pre-
determinades pel Govern”. En
aquest sentit, Aparicio exposa
que no s’aprecia que la regula-
ció de les transferències per-
segueixi reforçar la capacitat
competencial dels comuns sinó
més aviat el contrari, ja que
el text que s’ha tancat el que
pretén és “adequar el compor-
tament comunal als designis
governamentals més que as-
solir un punt d’equilibri entre
aquests i la capacitat parroquial
d’autogovern”.
CompetènCies
Quant a la llei de competèn-
cies, l’informe assenyala que
la reestructuració de l’apartat
6 de l’article 4, en combinació
amb la disposició final que s’hi
afegeix, és “una autèntica llei
amb cos propi” i relativament
independent de la resta de pre-
ceptes del projecte. En aquest
sentit apunta que aquests can-
vis creen un nou règim jurídic
de la competència en matèria
urbanística dels comuns que
suposa “la introducció d’un es-
tat d’excepció permanent” en
l’exercici d’aquestes competèn-
cies i en la seva titularitat. Això
es produeix sense les garanti-
es constitucionals necessàries
perquè sigui excepcional (que
són que sigui declarat amb la
participació directa de les parts
afectades, que tingui una dura-
da determinada i que els efec-
tes siguin provisionals i, si pot
ser, reversibles). L’estudi indica
que res de tot això es recull en
aquesta llei i recorda que és el
Govern a qui correspon en ex-
clusiva la confecció dels pro-
jectes d’interès nacional i els
plans sectorials i que en cas de
desacord amb el Comú en qües-
tió seria el Consell General qui
decidiria. Per l’expert, aquests
canvis afecten negativament
el sistema de competències i
remarca que “no es pot establir
per llei un principi general pel
qual s’exceptua un conjunt de
competències expressament
atribuïdes per la Constitució”.
Per Aparicio, aquesta invasió
competencial és il·legítima per
inconstitucional. En aquest
sentit remarca que el text que
ara es troba a tràmit parla-
mentari el que fa no és delimi-
tar les competències sinó que
procedeix a la seva “limitació
o simple eliminació”. Al mateix
temps destaca que “la voluntat
del Consell General no pot con-
tradir la voluntat dels comuns
en els àmbits de l’exercici de les
seves competències constituci-
onalment reconegudes”.
Davant de tot plegat, Apari-
cio conclou que els dos projec-
tes de llei plantegen qüestions
inconstitucionals de fons, ja
que “trastornen substancial-
ment parts essencials del sis-
tema de repartiment constitu-
cional de competències entre el
Govern i els comuns”.
Un informe veu inconstitucionals les
lleis de transferències i competències
Es detecta aspectes problemàtics en el fons de redistribució sostenible i en la cessió gratuïta de sòl al Govern
Comuns
m.s.C.
andorra la Vella
El cap de Govern, Antoni Martí, amb el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila.
jonathan gil
ha estat redactat per
Miguel Ángel aparicio
a petició del Comú
de Sant julià de lòria

OPINIÓ4 Dimarts, 12 De setembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ M. Àngels Sala MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web:www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
Un informe encarregat pel Comú de Sant
Julià de Lòria al catedràtic de dret cons-
titucional Miguel Ángel Aparicio ha obert
nous dubtes sobre la reforma competenci-
al dels comuns que està en marxa. Segons
el prestigiós jurista, que va ser assessor en
la redacció de la Constitució andorrana, hi
ha alguns punts de les noves lleis de com-
petències i de transferències que són in-
constitucionals. La intenció de l’executiu
és que aquests textos, dels quals tant s’ha
parlat no només en aquesta sinó també
en la passada legislatura, siguin aprovats
al més ràpidament possible pel Consell
General, a través del procediment d’ur-
gència, sense gairebé temps suficient per-
què puguin ser esmenats per l’oposició.
D’aquesta manera es vol que el nou pres-
supost general ja es pugui elaborar amb
les dades de les noves transferències. L’in-
forme jurídic ara conegut aconsella, però,
una revisió a fons d’aquests projectes, ja
que no serviria de res que després de tants
anys d’espera ara s’acabessin aprovant
lleis que tinguin mancances pel que fa a la
seva constitucionalitat. La realitat és que,
tenint en compte l’informe jurídic, l’única
de les grans reformes que tenen pendents
elsdemòcrates,i que s’entreveiaque podia
tirar endavant de manera relativament rà-
pida, està en perill.
Dubtes sobre la reforma competencial
EDITORIAL
S’IMPoSa uNa ReVISIÓ
deLS PRoJeCTeS de LLeI
DONANT LA NOTA
Jordi Nadal
Andorra Telecom ja ha
instal·lat a més de 20.000
clients els nous aparells de
fibra òptica, procés que es
va iniciar el març passat a
Sant Julià de Lòria.
12345
Èric Jover
El nou curs escolar 2017-
2018, amb uns 11.000 es-
tudiants en els tres siste-
mes educatius, es va iniciar
ahir amb normalitat en to-
tes les parròquies.
12345
Antoni Martí
Un informe encarregat a
un prestigiós jurista posa
en relleu la inconstitucio-
nalitat dels projectes de llei
de competències i transfe-
rències als comuns.
1234 5
Enric Casadevall
El síndic general va avançar
ahir que tornarà a proposar
per presidir el Consell Su-
perior de la Justícia la per-
sona que hi ha estat al cap-
davant els últims sis anys.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Govern d’Andorra
@GovernAndorra
El curs escolar 2017-2018 comença
amb uns 11.000 alumnes repartits
entre els 3 sistemes educatius
Solo Nieve
@SoloNieve
Estamos como aquel que dice arran-
cando septiembre y ya ha llegado la
primera nevada a @grandvalira
TUITENQUESTA
Creus que té sentit que es continuï
fent cada any la Setmana de caça
de l’isard?
A: Sí
B: No
Dissabte. Dia de partit. Inici de
curs. La pilota va començar a
rodar al grup 2 de Primera Ca-
talana, al CE FAF. L’FC Andor-
ra, força maltractat les últimes
temporades en tots els sentits,
vainiciarelcursihifaltavaEmi-
li Vicente. En el seu últim matx
oficial van superar per 3 a 0 el
Ripollet. Un triomf que perme-
tia al club esportiu més històric
del país somiar amb el retorn
a la Tercera Divisió espanyola.
En aquella banqueta hi havia
el tècnic, com sempre hiperac-
tiu, Emili Vicente. Anava d’una
banda a l’altra. Era com un ex-
trem més a la banda. Sempre
alliçonant els jugadors. Després
va atendre els companys de la
premsa amb la seva educació i
humilitat –no és gaire habitual
veure aquest talant en els en-
trenadors, quan hauria de ser
l’habitual–. ningú s’esperava
que aquell 20 de maig seria l’úl-
timdiaquedirigiriaunequipde
futbol. Una de les seves passi-
ons, com ho era el ciclisme. Cinc
dies després, Vicente va morir
mentre anava en bicicleta a Ca-
nòlic.Elcorlivafallar,iaixòque
el tenia ben gran. La bondat, la
humilitat i l’educació fetes per-
sona. En el primer partit oficial
del curs a tots els que el coneixí-
em se’ns va fer estrany no veu-
re’l corrent de costat a costat a
la banqueta. Va estar poc temps
al club, però, com a tot arreu on
ha estat, hi ha deixat emprem-
ta. Els jugadors porten el seu
record molt endins i partit a
partit s’encarreguen de fer-li un
homenatge. Tot i els problemes
del club, l’amor propi d’aquests
jugadors és digne d’elogi en
un món esportiu podrit pels
diners. Ell va sobreviure en
aquest món del futbol perquè
era honest com pocs i no utilit-
zava les trampes o les excuses
d’altres... En fan falta més com
ell i en sobren dels altres.
La pilota roda
de nou i en
falta un
víCtor duASo
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
A: 27% B: 73%

OPINIÓ 5Dimarts, 12 De setembre Del 2017
M’encanta el terror en totes les
seves formes: llibres, còmics,
cinema, música, sèries, etc. Un
dels meus escriptors favorits és
Stephen King, almenys el dels
primers quinze anys. El seguei-
xo llegint, però es nota que no
és el mateix. I ja fa un temps que
va aparèixer clarament el seu
successor, que per mi no és al-
tre que el seu fill, Joe Hill. Però
aquesta és una altra història.
Ahir dilluns, mentre escrivia
aquest article, tenia planejat
anar a veure a la nit l’última
adaptació d’un dels seus llibres:
It (“Això”). Una de les seves
grans obres, juntament amb
Misery, Cementiri d’animals,
Cujo, Carrie... La llista és inter-
minable.
La història explica la vida
d’un grup de nens que són ter-
roritzats per un malvat mons-
tre –en diuen Això– que és
capaç de canviar de forma ali-
mentant-se del terror que pro-
dueix en les seves víctimes. Però
aquesta versatilitat del perso-
natge a l’hora de presentar-se
de diferents maneres té un clar
referent: el pallasso Pennywise,
que convida els nens a surar, i
un globus vermell que ens ad-
verteix de la seva possible pre-
sència.
Odio els pallassos. Quan era
petit els tenia pànic, fins al punt
que començava a plorar cada ve-
gada que en veia un. Suposo que
aquesta deu ser una de les raons
per les quals els circs no em fan
gens de gràcia.
A vegades penso si és normal
tenir por al que suposadament
es va inventar per fer-nos riure,
i resulta que, veient la reacció
de molta gent arreu del món,
he de dir que sí. Molts odiem
els pallassos. Per sort ja no em
sento tan sol.
I no deixa de ser un feno-
men estrany, sobretot veient
el que va començar a passar fa
uns quants mesos als EUA, amb
gent reaccionant gairebé amb
atacs d’histèria davant d’algu-
nes bromes de carrer de gent
disfressada de pallasso posseït
i el col·lectiu de pallassos quei-
xant-se que tenen poca feina
des que es va estrenar la pel-
lícula. Més d’un li hauria d’envi-
ar la factura del psicòleg al nos-
tre amic Stephen.
La veritat és que la pel·lícula
es va estrenar fa poc als EUA i
va batre tots els rècords, i s’ha
convertit en el més gran inici en
taquilla d’una pel·lícula de ter-
ror o d’una adaptació d’un llibre
de Stephen King.
Moltes vegades em pregun-
ten per quina raó m’agrada
anar al cine a patir mentre em
fan sentir por, i l’única resposta
que hi trobo és “Perquè sí”. Su-
poso que és la meva manera de
connectar-me amb l’adrenalina.
Alguns prefereixen llançar-se
d’un pont lligats de peus o cór-
rer pels pics de les muntanyes.
El cas és que jo estic massa
lluny de Kilian Jornet i, veient
la massiva recaptació mundial
d’It, el grup del qual formo part
dona mostres de tenir una sa-
lut molt bona, una cosa que al
gènere li va molt bé. No deu ser
la classe de salut que les meves
artèries agraeixen, però suposo
que amb una mica d’imaginació
podré tenir unes vistes sem-
blants. Només necessito inflar
el meu globus vermell i comen-
çar a surar.
El cap de Govern ha imposat,
una altra vegada, el seu calen-
dari al Consell General. En la
tramitació dels projectes de la
llei qualificada de competències
i de transferències la Sindicatura
s’ha aplanat al que li convenia a
Toni Martí.
S’ha imposat una tramitació
d’urgència, pensant que ningú
no s’adonaria que la llei de com-
petències menysté atribucions
que la Constitució va donar als
comuns i que el projecte de llei
de transferències vulnera fron-
talment la Constitució.
Toni Martí i DA consideren
que exigir anàlisis, estudis i de-
bats dels projectes de llei abans
d’aprovar-los en retarda l’adop-
ció. Però és ben evident que un
bon treball al Consell millora la
qualitat i l’estabilitat dels textos
que s’aprovin.
Si s’introdueix tranquil·litat
en l’elaboració de les normes,
s’impedirà que el Govern de DA
imposi la seva visió parcial amb
la rapidesa de la piconadora.
La lentitud no és necessària-
ment negativa sinó que, al con-
trari, redueix la proliferació de
normes contradictòries i la seva
volatilitat. En definitiva, con-
vindria poder comptar amb un
Consell General que, a diferència
del que hem conegut des que DA
governa, no passi directament
–sense anàlisi, sense estudi i
sense debat– a votar propostes
del Govern.
Convé millorar la qualitat de
les normes votades pel Consell
General perquè les imposicions
de Toni Martí als síndics i a la
junta de presidents de grup par-
lamentari han fet que el deteri-
orament arribi a uns extrems
molt preocupants. Aquests dos
projectes de llei que afecten els
comuns en són una aclaparadora
demostració.
Toni Martí i el Govern que
Andorra no es mereix pretenen
adequar, sense embuts, el capte-
niment comunal als designis go-
vernamentals. No es busca pas
un punt d’equilibri entre l’acció
del Govern i la capacitat d’auto-
govern comunal, reconeguda i
garantida per la Constitució.
L’aparició en l’escenari de
transferències anomenades “de
redistribució sostenible” no ve a
enfortir les competències comu-
nals sinó a afavorir aquells co-
muns que, com ha escrit Miguel
Ángel Aparicio, catedràtic emèrit
de dret constitucional de la Uni-
versitat de Barcelona, “segueixin
amb major fidelitat les polítiques
predeterminades pel Govern”.
Aquest jurista, que va asses-
sorar la comissió del Consell
General quan vam negociar la
Constitució el 1992 i el 1993 i
fou, després, membre del Tribu-
nal Constitucional, ha estudiat
els projectes de llei per encàrrec
del Comú de Sant Julià de Lòria.
Una de les contundents conclu-
sions a les quals arriba és que
la regulació que proposa Toni
Martí en els supòsits de “redis-
tribució sostenible” és inconsti-
tucional.
DA vol imposar els seus pro-
jectes amb precipitació, sense
voler deixar temps al Consell Ge-
neral per analitzar i debatre els
nombrosos problemes tècnics
que comporten. Però sembla
prou evident que es plantegen
qüestions inconstitucionals que
venen a sacsejar el bloc essencial
de la distribució de competènci-
es entre el Govern i els comuns.
I aquí és on es fa difícil de
copsar l’actitud de satisfacció
dels cònsols de Canillo, Encamp,
Ordino i Escaldes-Engordany i
el silenci dels cònsols de la Mas-
sana i Andorra la Vella davant
d’aquests projectes. Fa la sensa-
ció que han caigut en el joc de la
distribució de premis –la caixa
de galetes– que tan bé sap dirigir
Toni Martí.
La vida, també la vida políti-
ca, és sovint una qüestió d’expec-
tatives. Qui tot ho vol no queda
mai tip. I quan no s’espera rebre
gairebé res, rebre el que pertoca
pot semblar un excés. Sobretot
si es fa política no pas pensant
en les properes generacions sinó
amb l’horitzó limitat a les prope-
res eleccions.
La Constitució i les compe-
tències dels comuns no tenen res
a veure amb les sumes i restes de
vots ni amb regals enverinats.
La política de l’astúcia i la improvisació
Projectes inconstitucionals devaluen les competències comunals
La redistribució
sostenible és, segons
Miguel Ángel Aparicio,
inconstitucional
Caldria un Consell
que no votés les
propostes del Govern
sense debat ni anàlisi
Surar
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
Jaume Bartumeu cassany
President de Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra
martÍn BLancO
Artista visual

Andorra
El síndic general, Vicenç Mateu,
ho va avançar ahir. L’octubre
vinent, mes que toca la reno-
vació dels membres del Consell
Superior de la Justícia (CSJ), el
síndic tornarà a proposar Enric
Casadevall per a president de la
institució, ja que és qui té po-
testat per nomenar-lo. Minuts
abans, Casadevall ja va mani-
festar a la premsa la voluntat
de continuar en el càrrec. Per
tant, presidirà sis anys més un
Consell Superior de la Justícia
que es presenta renovat perquè
canvia la totalitat dels membres
menys el president. A més, serà
el CSJ més femení de la histò-
ria, ja que hi haurà tres dones
i fins ara només una hi havia
participat com a membre. Va
ser Maria Teresa Armengol, no-
menada el 2005 representant
del cos judicial.
Fins ara han transcendit qua-
tre dels cinc noms que forma-
ran part del nou CSJ. Es tracta
del president Casadevall, de la
nomenada i que ja ha jurat el
càrrec com a representant del
Govern Maria Carme Torres;
d’Olga Adellach, que és nome-
nada pel copríncep episcopal, i
de Clàudia Aries, que serà ele-
gida pel cos judicial el 28 de se-
tembre després que només ella
s’hagi presentat com a candi-
data. Per tant, només queda la
confirmació de qui representarà
el copríncep francès, que no ha
transcendit formalment.
Dels membres actuals, ni
Jordi Visent, nomenat pel co-
príncep episcopal, ni Josep Ma-
ria Cairat, designat pel cos judi-
cial, podien repetir el mandat
perquè en sumen dos de conse-
cutius. El tercer, representant
del copríncep francès, Antoni
Aleix, va manifestar la voluntat
de no renovar per motius per-
sonals. I finalment Maria Car-
me Torres va ser qui va jurar el
càrrec en substitució de Jaume
Sansa, que era vicepresident del
CSJ i va morir el mes de maig
passat.
“Tenen més mitjans que mai
i més control que no el que hi
havia abans. Penso que les dues
coses eren necessàries per fer
un salt qualitatiu en l’adminis-
tració de justícia, i per això pen-
so que estaria bé que hi hagués
una certa continuïtat entre el
CSJ i el futur CSJ. Per tant, vist
que Casadevall és l’única per-
sona que pot garantir aquesta
continuïtat, jo em decantaria
perquè continués al capda-
vant del CSJ”, va declarar ahir
el síndic general en l’acte de
jurament del magistrat Enric
Anglada i de la batlle Estefania
Garcia.
MÉS RECURSOS PEL ‘CAS BPA’
Enric Anglada va renovar ahir
el càrrec com a magistrat del
Tribunal de Corts per cinque-
na vegada. La novetat d’aquest
any és que ho serà a temps com-
plet, i el motiu principal és la
feina que se li ha girat a aquest
tribunal, sobretot pel cas BPA.
Anglada es va mostrar satisfet
i “agraït” per aquesta renovació,
que va dir que el farà “jubilar-se
com a magistrat al Principat”.
Casadevall va recordar que el ju-
dici de BPA, que es preveu que
arrenqui a principis del 2018,
se celebrarà a la sala de la Se-
guretat Social a Prada Casadet.
Segons ja va avançar el BonDia,
el CSJ l’ha llogada fins al juny
del 2019, que és quan es preveu
es tingui acabada la nova seu
de la justícia, per un lloguer de
30.000 euros. Les obres d’ade-
quació de l’escenari, però, costa-
ran 14.000 euros. Aquesta sala
també podrà ser utilitzada per a
cursos de formació.
Ahir, a la sala de Justícia de
la Casa de la Vall, també va pro-
metre el càrrec de batlle Estefa-
nia Garcia, que serà “la batlle de
reforç que anirà a la Batllia que
al batlle president li sembli més
necessària perquè està més car-
regada o té baixes, almenys du-
rant un temps fins que decidim
crear una Batllia concreta”, va
dir Casadevall. En aquest sentit
també cal destacar la presència
femenina, ja que amb la nova
batlle dels quinze que hi ha
onze són dones.
Aquest podrà ser el penúltim
jurament perquè només queda
pendent la renovació del fiscal
general, que també serà a l’oc-
tubre.
Casadevall tornarà a presidir el CSJ,
el que tindrà més dones de la història
El magistrat Enric Anglada renova per sis anys, ara a ple temps, per reforçar el Tribunal de Corts pel ‘cas BPA’
Consell Superior de la Justícia
P.G.
andorra la Vella
Enric Anglada i Estefania Garcia van prometre ahir els càrrecs de magistrat del Tribunal de Corts i de batlle, respectivament.
JonaTHan GIl
L’ocupació hotelera va registrar
divendres, dissabte i diumenge
passats, durant el pont de l’On-
ze de Setembre, una mitjana
del 65%. Segons va explicar el
president de la Unió Hotelera,
Manel Ara, la parròquia amb
una ocupació més alta va ser
Escaldes-Engordany, amb un
79%, i la que en va tenir menys
va ser Ordino, amb un 41%. Els
dies més forts en pernoctacions
van ser dissabte i diumenge.
Ara va explicar que ahir, dia
d’operació sortida dels turistes
catalans, que celebraven la seva
diada, va ser el dia de comiat de
l’estiu per al sector hoteler, que
ara obre una temporada baixa
d’ocupació.
Pel que fa a les cues i el tràn-
sit, des de Mobilitat es va in-
formar que les retencions més
importants es van donar cap a
la una del migdia, en què es va
registrar cues de fins a dos qui-
lòmetres des de Sant Julià fins a
la frontera del riu Runer.
Un 65% d’ocupació hotelera
pel pont de l’Onze de Setembre
Turisme
Els hotelers van acomiadar ahir la temporada d’estiu.
JonaTHan GIl
P.G.
andorra la Vella

ANDORRA 7Dimarts, 12 De setembre Del 2017
Els centres educatius dels tres
sistemes escolars del país van
iniciar ahir el curs 2017-2018.
Segons xifres provisionals, el
nombre d’alumnes és molt simi-
lar al de l’any passat, al voltant
d’11.000. El sistema andorrà
i el francès han experimentat
un petit increment d’alumnes,
mentre que el sistema espanyol
es manté estable.
El ministre d’Educació i En-
senyament Superior, Èric Jo-
ver, va explicar que el nou curs
es va iniciar “amb normalitat” a
tots els centres i que no s’havia
de destacar cap incidència im-
portant. Jover va remarcar els
processos per incrementar la
qualitat en què estan immersos
els tres sistemes educatius en
aquests moments, una vegada
el nombre d’alumnes de cadas-
cun d’ells s’ha mantingut pràc-
ticament estable en els darrers
anys. En aquest sentit, una de
les línies del ministeri és aug-
mentar les competències en an-
glès dels alumnes, que, segons
va reconèixer el ministre, “han
de millorar”, així com continu-
ar implantant el Pla estratègic
per a la renovació i millora del
Sistema Educatiu Andorrà
(Permsea).
Pel que fa a la formació pro-
fessional sí que s’ha registrat,
com es pretenia en un princi-
pi, un “increment important”
d’alumnes els últims cursos,
fins a la xifra actual de 300
aproximadament, fet que ha
obligat a destinar-hi més re-
cursos. A més, el ministeri no
descarta posar en marxa noves
formacions per respondre a les
demandes del mercat laboral en
àmbits com pot ser el turisme.
A l’Escola Andorrana de
Canillo, la directora, Bàrbara
Haytree, es mostrava ahir al
matí satisfeta perquè per pri-
mer cop en molt temps el curs
podia començar amb normali-
tat, després de tres anys d’obres
per fer possible l’ampliació del
centre, que es va inaugurar l’any
passat. La directora va remarcar
que això ha permès que després
de molts anys puguin estar tots
els docents i els alumnes en un
mateix espai, de manera que ha
considerat que és “un dels mi-
llors anys tant en estructures
com en efectius”. Haytree tam-
bé va explicar que aquest curs
hi ha un increment d’alumnes,
amb un total de 179, i que per
primera vegada hi haurà dues
línies a cada cicle.
Al sistema andorrà, el nou
curs ve marcat per la implan-
tació del Pla estratègic per a la
renovació i millora del Sistema
Educatiu Andorrà al batxille-
rat, després que ja s’hagi aplicat
amb èxit al tercer cicle de pri-
mera ensenyança i a segona en-
senyança. De cara a l’any vinent,
tal com va avançar Haytree, està
previst que la reforma educati-
va també es comenci a aplicar
al segon cicle de primera ense-
nyança.
SiStema eSpanyol
El sistema espanyol ha iniciat
el curs amb unes xifres similars
a les de l’any passat. El nombre
d’alumnes en el conjunt del sis-
tema és de 3.127, tot i que fins a
finals de mes hi pot haver algu-
na alta o baixa. D’aquests, 724
estan escolaritzats al centre Ma-
ría Moliner, mentre que al Janer
n’hi ha 871, al Sagrada Família
372, al Sant Ermengol 850 i al
Col·legi del Pirineu 310. Quant
al nombre de docents, el total
(tenint en compte també els col-
laboradors i els ensenyants de
formació andorrana) són 86 per
al María Moliner, 86 més per al
Janer, 42 per al Sagrada Família,
99 per al Sant Ermengol i 34 per
al Col·legi dels Pirineus.
La consellera d’Educació, Yo-
landa Varela, va destacar que
des de l’1 de juliol hi ha un nou
equip directiu per al centre Ma-
ría Moliner i que es compta amb
la plantilla completa de docents.
Per això va llançar un missatge
de tranquil·litat a les famílies,
després que l’any passat l’inici
de curs arrenqués amb fortes
crítiques. Varela va remarcar
que l’objectiu per a aquest curs
és consolidar el centre integrat,
al mateix temps que va destacar
el projecte lingüístic, que po-
tencia l’aprenentatge de quatre
llengües (castellà, català, anglès
i francès). Per això s’ha incor-
porat un auxiliar de conversa a
infantil i primària. S’afegeixen
a aquest projecte lingüístic tres
programes més: científic-tec-
nològic, artístic i físic-esportiu,
que establiran les pautes d’es-
tructures comunes per a les di-
ferents etapes, nivells i departa-
ments.
A més, es farà un enfoca-
ment més científic del centre
i es fomentaran les activitats
vinculades a les arts plàstiques,
artístiques, musicals i escèni-
ques, i per això s’amplia l’horari
d’obertura del centre de mane-
ra que puguin desenvolupar-se
plans, projectes i activitats que
vagin més enllà de les activi-
tats acadèmiques pròpies d’un
centre educatiu. La consellera
va remarcar que la voluntat és
ser un referent en la societat
andorrana, al mateix temps que
va reiterar la ferma aposta per
la qualitat.
EXTRAESCOLARS!
ACTIVITATS
Av. Santa Coloma, 115. AD500 Andorra la Vella · esport@360extrem.com · Tel. 828 566 www.360extrem.com
Activitats extraescolars per a nens majors de 6
anys. En una mateixa activitat es realitzen molt
esports durant el curs: gimnàstica i acrobàcies,
llit elàstic, preparació física i circuits, freeski o
snowboard, skate, bmx, rollers!
A més de gaudir de descomptes i avantatges al
360ºeXtrem i passar-ho pipa!
INSCRIU-TE!
esport@360extrem.com / Tel. 828 566
+ INFORMACIÓ
INSCRIPCIONS
ESPORTS DURANT LES TARDES
LLITS ELÀSTICS I GIMNÀSTICA
SKATE, SCOOTER, BMX
A PARTIR DE 6 ANYS
Grup 6 a 9 anys
Dimecres o dijous de 17:30h a 19h
Grup +10 anys
Dimarts i/o dijous de 18h a 20h
Uns 11.000 alumnes inicien amb
“normalitat” el nou curs escolar
El sistema espanyol es manté estable i tenen un petit creixement l’andorrà i el francès
Educació
Els alumnes van tornar ahir a les aules després de les vacances estivals.
SFGA - c. ESTEVEZ
J.R. / m.S.C. / agències
AndorrA lA VEllA
Èric Jover
Hem de respondre a
les demandes que
tingui la societat en
formació professional
Un dels objectius
és que millorin les
competències en
anglès dels alumnes

ANDORRA8 Dimarts, 12 De setembre Del 2017
La parada de bus situada just
davant del Punt de Trobada
en sentit nord s’anul·larà. Serà
substituïda per una de nova
que s’ha ubicat a la rotonda de
la Riverola, just davant de les
estacions de servei d’aquest
nou giratori i molt a prop d’un
pas de vianants que uneix les
dues benzineres.
Un cop s’elimini el senyal
de la parada, el bus deixarà
d’estacionar-hi per deixar bai-
xar clients o treballadors del
centre comercial. Ara per ara,
i segons van confirmar des
de la companyia de transport
que gestiona el trajecte la Seu
d’Urgell - Escaldes-Engordany,
del grup Montmantell, es con-
tinua fent la parada perquè el
senyal hi és.
Des de l’àrea de Mobilitat
justifiquen l’anul·lació de la pa-
rada afirmant que es vol elimi-
nar “el risc manifest de creuar
en aquest punt, i més amunt
serà més segur”, va explicar el
cap de l’àrea de Mobilitat, Jau-
me Bonell.
De fet, segons Bonell,
aquesta parada ja havia d’estar
inoperativa des de fa mesos,
però per les vacances d’estiu es
va endarrerir la construcció i
l’habilitació de la nova parada
a la rotonda del River.
Segons Bonell, es tracta de
fer prevaler la seguretat per
damunt de la facilitat. “No pot
ser que ho tinguem tot a la por-
ta de casa, la ruta més curta no
és la més segura”, va remarcar.
En aquest sentit s’elimina
el risc que corren els passat-
gers que baixen en aquesta
parada de bus, ja que han de
travessar quatre carrils sen-
se cap pas de vianants. Ara el
pas de vianants fa uns mesos
que s’ha habilitat a la rotonda
del River, que queda lluny del
Punt de Trobada. De fet, els
treballadors d’aquest centre
comercial ja van fer protestes
públiques perquè després de
prohibir els girs a l’esquerra la
rotonda es va posar davant del
River i no davant del Punt de
Trobada. Tot i això, des de Mo-
bilitat també van destacar que
la parada de bus de baixada, en
sentit sud, que també s’ubica
just davant del Punt, es manté.
Per tant, els usuaris que pu-
gin de l’Alt Urgell en bus per
anar a comprar o a treballar
al Punt de Trobada hauran de
baixar a la rotonda de la Rive-
rola i recórrer una distància
d’aproximadament un quilò-
metre fins al centre comercial.
La nova parada de bus de
la rotonda de la Riverola serà
doncs la primera al Principat
que farà el bus provinent de la
Seu d’Urgell. La següent serà la
del centre comercial Sant Eloi,
en què també hi ha un pas de
vianants.
La parada d’autobús del Punt de
Trobada en sentit nord s’eliminarà
Els passatgers que pugin de la Seu per anar al centre comercial hauran de baixar a la Riverola
Ordenament Territorial
P.G.
andOrra la vella
La parada de bus en sentit nord de davant del Punt de Trobada s’eliminarà en breu.
JOnaTHan GIl
Les exportacions han sumat
7,93 milions d’euros a l’agost,
amb un creixement del 50,2%
respecte al mateix mes de l’any
passat, segons les dades d’Es-
tadística publicades ahir. Les
partides exportades que des-
taquen pel seu creixement són
farmàcia i perfumeria, electrò-
nica, transport, el grup diver-
sos i la construcció. Per contra,
baixen les partides de begudes i
tabac, combustibles, indústria i
joieria.
En els primers vuit mesos
d’enguany el total d’exportaci-
ons ha estat de 68,67 milions
d’euros, amb un creixement del
14,4% respecte al mateix perí-
ode de l’any passat. Destaquen
amb valors positius les partides
de farmàcia i perfumeria, la
construcció i la joieria, mentre
que les partides negatives més
destacades són begudes i tabac
i combustibles.
IMPORTACIONS
Pel que fa a les importacions, a
l’agost han sumat 106,86 mili-
ons d’euros, xifra que suposa un
creixement del 7,8% respecte
de l’agost de l’any passat. Des-
taquen positivament els grups
de l’energia, amb un 26,4%;
l’electrònica, amb un 24,9%, i el
transport, amb un 15,1%. Per
contra, experimenten una da-
vallada els grups de joieria, amb
un 19,8%; vestit i calçat, amb
un 4,3%, i construcció, amb un
2,1%. Sense el capítol de l’ener-
gia, l’augment és del 6,4%.
Sense el capítol de l’energia,
les importacions augmenten
un 6% en comparació del perí-
ode anterior. Això és perquè to-
tes les partides s’incrementen,
i destaca la joieria (26,7%) i el
transport (18,4%). Durant els
primers vuit mesos d’enguany,
el total d’importacions ha estat
de 829,01 milions d’euros, amb
un augment del 7,6% respecte
al mateix període de l’any pas-
sat. Destaquen amb valors posi-
tius energia (32,7%) i transport
(20,5%).
Les exportacions creixen un 50% i
les importacions el 7,8% a l’agost
estadística
Redacció
andOrra la vella
L’oncologia i la reproducció
assistida són dos dels temes
principals que el nou minis-
teri d’Economia i Innovació
té sobre la taula. Pel que fa
al segon, Gilbert Saboya va
anunciar ahir a l’Ara i Aquí, de
Ràdio Nacional, que vol tenir
la legislació acabada abans
de final d’any. Reconeix que
s’ha estat lent en algunes re-
gulacions i assegura que és el
moment que el Govern faci
inversió pública en el camp de
la tecnologia per ser compe-
titius. Per això cal que el país
desenvolupi regulacions que
fa temps que té pendents. Pel
que fa a l’oncologia, el projecte
ja ha arrencat amb un concurs
per oferir el servei a l’Hospital
Nostra Senyora de Meritxell.
Del segon encara se n’està dis-
cutint la regulació, que es vol
finalitzar aviat. Saboya va as-
segurar que “hem pogut avan-
çar molt durant els darrers
mesos i d’aquí a final d’any
tinc el compromís, juntament
amb el ministre Álvarez, de
presentar un paquet legisla-
tiu que doni equilibri i sigui
sòlid i garantista perquè hi
hagi una iniciativa empresa-
rial en aquest àmbit”. Saboya
va reconèixer que un altre dels
punts a treballar és facilitar la
interlocució entre l’adminis-
tració i l’empresari, ja que els
tràmits són feixucs.
Saboya vol la legislació
acabada a final d’any
reproducció assistida
Redacció
andOrra la vella
Canillo
En la sessió de consell sabut
de diumenge es va fer balanç
de l’execució pressupostària, i
es pot dir que Canillo va tan-
car el primer semestre de l’any
amb un resultat positiu de 3,5
milions d’euros. S’ha liquidat
gairebé el 30% de les despeses
previstes, que ascendeixen a
4,2 milions d’euros, i de la in-
versió prevista s’ha liquidat
tan sols el 5%, però ja hi ha el
60% autoritzat.
Superàvit de
3,5 milions
andorra la vella
Una noia, resident de 27 anys,
va resultar ferida lleu ahir a
primerahoradelatardaenser
atropelladaalacapital.Elsfets
van tenir lloc a l’encreuament
dels carrers Bonaventura Ri-
beraygua i Ciutat de Consue-
gra. El cos de policia va rebre
l’avís de l’accident, en què
s’havia vist implicat un turis-
me Ford Kuga amb matrícula
andorrana, a les 14.26 hores.
Cap a les 19 hores es va regis-
trar un altre accident, sense
ferits, a l’avinguda Salou, da-
vant de l’estadi Comunal.
Ferida lleu una
jove en ser
atropellada a
la capital
Redacció
andOrra la vella

publicitat 9Dimarts, 12 De setembre Del 2017

Es diuen Xiaofei, Cheng Cheng
i Luo Lei. Tenen 8 anys i són
els tres candidats a delegat a
la classe de 3r de primària de
l’escola Evergreen de la localitat
xinesa de Wuhan. Fins aquí res
de particular, perquè d’elecci-
ons a delegat se’n deuen con-
vocar milers, o milions, a cada
inici de curs a les escoles de mig
món. Però, i a l’altre mig? A l’al-
tre mig, i ens referim aquí a la
Xina, es tracta d’una pràctica
rigorosament inèdita, per no
dir revolucionària, perquè el
delegat el designa directament
el professor i no hi ha res més a
dir. Excepte a 3r de primària del
curs 2007-08 a l’escola Evergre-
en. I tot perquè al director
Weijun Chen se li va posar en-
tre cella i cella dur a la pràctica
aquest sensacional experiment:
dos nens i una nena competint
davant dels seus companys per
captar el seu vot i erigir-se en
delegats de classe, una figura
que si a Occident pot tenir una
rellevància més honorífica que
altra cosa, es veu que a la Xina
encara conserva un prestigi i
unes atribucions considerables.
Doncs bé: Chen va enregistrar
la campanya que els tres candi-
dats van desplegar, amb les tres
proves que cadascun havia de
superar –un concurs de talent
estil La Voz, a veure qui cantava
o tocava millor, un debat a tres
bandes i un discurs final per de-
manar el vot–, i el resultat –no
els direm qui guanya– és Votez
pour moi, quaranta minuts que
li serveixen a Chen per retratar
aquest experiment de democrà-
cia que té la gràcia d’haver-se
plantejat en un context –la
Xina comunista– en què aques-
tes eleccions són el més a la
vora que els alumnes de 3r de
l’Evergreen estaran mai d’uns
comicis de veritat. Doncs Votez
pour moi és el documental que
l’ambaixada de França, l’Unicef
i l’Institut Andorrà dels Drets
Humans han triat per celebrar
el Dia internacional de la demo-
cràcia: la projecció, el 15 de se-
tembre al Comunal de la capital.
I l’entrada és gratuïta.
‘Votez pour moi’: la democràcia
als 8 anys, divendres al Comunal
Projecció
Dos dels tres candidats a les eleccions a delegat que s’enfronten a ‘Votez pour moi’.
bondia
Redacció
andorra la vella
El Comitè Regional per Europa
de l’Organització Mundial de
la Salut (OMS), reunit aquesta
setmana a Budapest (Hongria),
va definir els “grans reptes” que
té la regió en matèria de salut:
la lluita contra les malalties
cròniques i la seva prevenció, i
el reforç i la “necessària” trans-
formació dels sistemes de salut.
El ministre de Salut, Carles
Álvarez, assisteix aquesta set-
mana a la 67a sessió del Comitè
Regional per Europa de l’OMS,
que es focalitza a correlacionar
els objectius establerts en ma-
tèria de salut amb els objectius
per al desenvolupament sos-
tenible (ODS) establerts en el
marc de l’agenda global 2030.
Segons destaca el Govern en un
comunicat, a la reunió “s’ha po-
gut constatar que els objectius
per a la salut 2020 estan plena-
ment alineats” i s’estan assolint
progressivament.
Però, malgrat això, la regió
europea té “grans reptes” a as-
solir en matèria de salut, i s’han
definit “entre les principals pri-
oritats a abordar la lluita con-
tra les malalties cròniques i en
particular la seva prevenció”, i
també “el reforç i la necessària
transformació dels sistemes
de salut”. En aquest punt, es
considera que l’accessibilitat a
serveis i productes de salut de
qualitat que arribin a tota la so-
cietat, i en particular a aquells
sectors més vulnerables, esdevé
“el focus principal d’actuació”.
Per aconseguir aquesta trans-
formació, l’OMS recomana “ori-
entar els sistemes cap a models
de finançament que integrin la
cobertura universal”, vist que el
model s’ha demostrat que con-
tribueix a millorar i assegurar
un accés equitable als serveis i
productes de salut.
Més enllà, la sessió de treball
també va tractar altres temes
i prioritats, com són la salut
mental, la lluita contra les ma-
lalties infeccioses més preva-
lents i emergents i la protecció
de l’entorn. Aquí cal destacar
que una altra de les prioritats
de l’OMS a escala global és la
lluita contra la resistència als
antibiòtics, una lluita que ha
de permetre racionalitzar i re-
duir el consum mundial d’anti-
biòtics.
Segons destaca el comunicat
emès pel Govern, l’OMS també
“fa una crida als països a abor-
dar la salut com una de les pri-
oritats en matèria de polítiques
socials”, que requereix accions
transversals i una participació
intersectorial “en què s’han
d’implicar tots els actors del
sector públic, del sector privat i
de la societat civil”.
Durant la seva estada a Bu-
dapest, el ministre de Salut va
participar en una sessió de tre-
ball amb el nou director gene-
ral de l’OMS, Tedros Adhanom
Ghebreyesus, i la directora re-
gional per Europa, Zuzsanna
Jakab, durant la qual es va de-
batre sobre la governança i la
nova forma d’actuar de l’orga-
nització, en què el nou director
va demanar una implicació i
participació més activa dels es-
tats membres per reforçar les
actuacions contra les malalties
cròniques i els factors de risc
associats.
L’OMS té el repte de lluitar contra
les malalties cròniques a Europa
Carles Álvarez participa en la 67a sessió del Comitè Regional de l’organització
Salut
El ministre de Salut, Carles Álvarez, durant la sessió de treball.
SFGa
Redacció
andorra la vella
La policia va detenir, la setma-
na passada, cinc persones per
presumptes delictes contra la
integritat física en l’àmbit do-
mèstic. Es tracta de tres dones
i dos homes. D’altra banda,
també es va detenir dues per-
sones per delictes contra la sa-
lut pública, dues més per con-
duir sota els efectes de l’alcohol
i dues més per conduir amb el
permís de conduir suspès.
Les primeres detencions per
violència domèstica van tenir
lloc a Encamp dimarts passat,
5 de setembre, al migdia. Els
agentsdelcosdepoliciavanser
requerits per una agressió mú-
tua d’una parella a la via públi-
ca i van detenir un home i una
dona residents de 25 i 21 anys,
respectivament. Una altra ve-
gada per una desavinença de
parella, en què l’agressió tam-
bé va ser mútua, es va requerir
els serveis policials, aquest cop
a Ordino dissabte a les deu de
la nit. En aquest cas també es
va detenir tant l’home com la
dona, de 28 i 23 anys. La darre-
ra de les detencions per un de-
licte contra la integritat física
en l’àmbit domèstic correspon
a la d’una dona resident de 38
anys, que a les 3 hores del dia
de Meritxell li hauria propinat
a la parella un cop de puny a
la cara després d’una disputa
conjugal.
Pel que fa als delictes contra
la salut pública, es tracta de
dues intervencions a la fron-
tera hispano-andorrana di-
mecres passat, 5 de setembre.
Primer es va detenir una dona
de 20 anys no resident quan
introduïa 0,6 grams de coca-
ïna i 4,4 grams de marihuana
com a passatgera d’un autobús
de línia regular. Després es va
detenir un home, també no re-
sident i de 34 anys, que accedia
al Principat en un turisme amb
0,4 grams de cocaïna i 16,8
grams d’haixix.
Pel que fa a les detencions
per delictes contra la seguretat
del trànsit, es tracta de dos re-
sidents que conduïen la mati-
nada de diumenge passat amb
taxes d’alcoholèmia de 0,86 g/l
i 1,42 g/l.
Finalment, dimarts, dia 5,
també es va detenir un home
de 46 anys i resident com a su-
posat autor d’un delicte contra
la funció pública, per desobe-
diència d’una suspensió gover-
nativa del permís de conduir, i
dijous, dia 7, es va detenir un
altre resident de 26 anys per
un presumpte delicte contra
l’administració de justícia, pel
crebantament d’una ordenan-
ça penal de suspensió del per-
mís de conduir.
Cinc detinguts per
presumptes delictes de
violència domèstica
Redacció
andorra la vella
Policia
la policia va detenir
onze persones per
diferents delictes la
setmana passada

La campanya de renovació de la
fibra òptica ha superat amb es·
creix l’equador, segons va infor·
mar ahir Andorra Telecom. Més
de 20.000 clients –d’un total de
35.000– ja gaudeixen dels avan·
tatges dels nous ONT, els termi·
nals que els usuaris tenen instal·
lats a la paret del seu domicili. El
projecte de renovació de la xarxa
activa de fibra òptica es va iniciar
al març a Sant Julià de Lòria. Des
de llavors s’han completat aques·
taparròquia,lazonadeSantaCo·
loma i la Massana. Actualment es
treballa a l’àrea d’Andorra la Vella
i Escaldes·Engordany, la de més
concentració de clients i que es
preveu que es tanqui a finals d’oc·
tubre, per encarar posteriorment
Ordino,Encamp,elPasdelaCasa
i Canillo.
El director d’Andorra Telecom,
Jordi Nadal, va subratllar la bona
acollida dels clients i les facilitats
que han donat als tècnics per po·
der dur a terme el canvi dels ter·
minals. “Un projecte d’aquestes
característiques sempre compor·
ta molèsties i fa més necessària
que mai la complicitat dels nos·
tres clients, sense la col·laboració
dels quals seria impossible com·
plir els objectius ambiciosos que
ens havíem marcat”, va apuntar.
Després del canvi de l’ONT es fa
una enquesta de satisfacció. La
nota mitjana assolida fins ara
dels clients és de 8,05 punts so·
bre 10, una xifra que evidencia,
segons la companyia, l’acceptació
que té entre la clientela.
El canvi de la xarxa de fibra te·
nia com a principal objectiu gua·
nyar estabilitat i robustesa. Per
tant, ha comportat una dràstica
caiguda de les incidències. Així,
l’índex d’incidències dels nous
ONT és un 80% inferior respecte
al dels anteriors dispositius. Na·
dal va indicar que, per a la com·
panyia de telecomunicacions,
aquesta era una prioritat. També
va recordar que, al seu moment,
Andorra va ser el primer país del
món a estar totalment connec·
tat per fibra: “Les successives
evolucions tecnològiques feien
imprescindible fer un nou salt
endavant”, va manifestar, men·
tre recordava que és un dels pro·
jectes més importants que s’ha
afrontat en els darrers anys, amb
una inversió de 6,5 milions d’eu·
ros. Un altre dels avantatges de la
nova xarxa ha estat el pas de 100
Mbps fins a 300 Mbps com a sos·
tre de la velocitat de navegació.
En les mesures directes de l’ONT,
la velocitat mitjana s’ha situat en
285 Mbps.
La xifra simbòlica de 20.000
clientsmigratsesvaassolirdime·
cres passat. El procés és complex
perquè exigeix una planificació
minuciosa de la força de camp
i un operatiu de concertació de
cites a través del call center molt
precís. Des de l’inici del projecte
s’ha aconseguit una mitjana de
145 domicilis diaris, i s’ha arribat
a 180 canvis al dia. Participen en
el projecte 37 tècnics d’empreses
especialitzades del país. El temps
mitjà de cada instal·lació se situa
en 32 minuts i mig.
En paral·lel a la intervenció,
la companyia ofereix als usuaris
la possibilitat d’instal·lar·los un
routerofertperAndorraTelecom.
El fet que sigui de titularitat de
l’operadora de telecomunicacions
i de Huawei, fabricant dels dispo·
sitius de la xarxa activa de fibra,
ha de comportar una reducció i
una gestió més ràpida de les in·
cidències. El director de projecte
de la renovació de la fibra, Gerard
Bosch, va subratllar que un 35%
dels clients decideixen quedar·se
el nou encaminador i s’espera po·
derincrementaraquestaxifraper
la bona acceptació inicial.
Més de 20.000 abonats ja tenen
instal·lada la nova fibra òptica
Andorra Telecom canvia ara els terminals de la capital i Escaldes-Engordany
Telecomunicacions
Operaris d’Andorra Telecom instal·lant un nou ONT.
AndorrA Telecom
Redacció
AndorrA lA vellA
el projecte de canvi
de la xarxa de fibra
suposa una inversió
de 6,5 milions d’euros
La processionària del pi oca·
siona any rere any danys de
consideració en extensions
importants de boscos de pins
de determinades espècies i
provoca urticària i trastorns
al·lèrgics a les persones i als
animals d’Andorra. Donada
l’extensió i l’afectació de la
processionària, els comuns
van decidir iniciar el control
de tots els boscos d’Andorra,
coincidint que l’eruga es tro·
ba en el seu primer estadi i és
molt sensible al tractament.
El tractament que es realit·
zarà serà aeri per controlar
així la plaga i limitar·ne els
danys.
Els tècnics van assegurar
que els productes utilitzats
són compatibles amb les abe·
lles i la resta d’insectes, el
medi natural, les persones i
els animals.
Avui els treballs se centra·
ran a Sant Julià de Lòria i du·
raran fins a primera hora de
la tarda. Pel que fa a la resta
de parròquies, la previsió és
actuar demà a les parròqui·
es centrals, Andorra la Vella
i Escaldes·Engordany, i En·
camp, mentre que dijous es
farà el tractament a Canillo
i la Massana, i divendres a
Ordino.
Cal destacar que l’any pas·
sat l’abast dels danys de la
processionària va ser d’apro·
ximadament 3.000 hectàrees
de bosc i, donat que aquest
estiu l’activitat de la papa·
llona ha estat força elevada,
ja s’ha previst que l’afectació
de l’eruga aquest hivern si·
gui com a mínim similar a de
l’any passat.
S’inicien els treballs
de control de la
processionària del pi
Redacció
SAnT Julià de lòriA
Boscos
LaFunatPal,queesvacelebrar
diumenge a l’estació d’esquí de
Pal, va aconseguir recaptar
3.500 euros, que es destinaran
a la compra de material per a
l’equip de natació dels Special
Olympics. Aquesta és la xifra
que Louella Turner, membre
organitzadora de la jornada
solidària, va comunicar ahir a
la tarda. Van ser aproximada·
ment uns 400 valents els que
van desafiar el vent i el fred
–quan l’organització va arri·
bar a l’estació per preparar les
activitats la va trobar coberta
de neu– per participar en els
diferents jocs i rifes i fer una
petita aportació de solidari·
tat. En l’edició anterior es va
recaptar al voltant de 7.000
euros, que es van destinar a la
Creu Roja. Enguany, no hi ha
dubte, “el temps ha jugat una
mala passada”, deia Turner
diumenge.
‘Fun at Pal’ dona 3.500 €
als Special Olympics
Solidaritat
Redacció
AndorrA lA vellA

ANDORRA 13Dimarts, 12 De setembre Del 2017
Els Esports d’estiu i les Setma·
nes temàtiques del Comú de la
Massana s’han tancat amb una
bona valoració, tant dels pares
com dels usuaris, i amb unes xi·
fres rècord de participació. Les
inscripcions es fan per setma·
nes i en total se n’ha registrat
1.334, xifra que representa una
mitjana de 139 infants per set·
mana. El nombre d’usuaris ha
estat de 388, un 5% més que en
la passada edició.
En aquest moment, l’oferta
d’estiu del Comú de la Massana
ha arribat al màxim de la seva
capacitat, tant pel que fa a les
instal·lacions com pel que fa al
personal, segons va comunicar
el Comú. Dels 388 usuaris, el
74% són de la Massana, el 20%
d’Ordino i el 6% de la resta de
parròquies.
Amb l’objectiu que cap infant
es quedi sense activitats per mo·
tius econòmics, s’ha donat aju·
des socials a 28 nens per cobrir
175 setmanes d’activitats. Tam·
bé es vetlla per la integració dels
infants que necessiten atenció
especial. S’ha atès dos usuaris,
cadascun dels quals ha comptat
amb el seu monitor especialit·
zat. A més, enguany han gaudit
de l’oferta massanenca tres in·
fants sahrauís.
Pel que fa a la valoració dels
participants en els Esports d’es·
tiu, les activitats que més els
han agradat han estat les sorti·
des de dues nits a la muntanya
i les activitats aquàtiques. Les
Setmanes temàtiques també
han tingut una bona acollida,
sobretot les de descens, futbol,
rítmica i skate.
D’altra banda, ahir, coinci·
dint amb l’inici del curs escolar,
es va posar en marxa el centre
d’esplai, que acull els infants
abans i després de l’escola.
Rècord d’inscrits en els Esports
d’estiu i les Setmanes temàtiques
Les sortides a la muntanya han estat una de les activitats que més han agradat
La Massana
Fins a 388 nens i nenes, un 5% més que la passada edició, han gaudit de les activitats.
coMú de La Massana
Redacció
andorra La veLLa
Les jornades solidàries amb les
persones refugiades Obrim-los,
obrim-les, que organitzen joves
que han estat als camps de re·
fugiats de Grècia i que tindran
lloc amb tot un seguit d’activi·
tats el cap de setmana que ve,
van donar el tret de sortida
ahir amb la inauguració d’una
exposició de pintures a l’Ofici·
na de Turisme de la Massana.
Es tracta d’una mostra d’obres
plàstiques d’artistes del país,
que donaran les peces per a
la causa. La recaptació per la
venda d’aquestes obres es des·
tinarà, com la resta del que es
recapti en les jornades, a tres
ONG: el col·lectiu VIO, Pro·
activa Open Arms i No Name
Kitchen.
L’exposició, que es podrà vi·
sitar amb opció de compra de
lesobresfinsal24desetembre,
és una de les activitats paral·
leles d’un programa d’activi·
tats en què destaquen ponèn·
cies i conferències d’experts,
com el doctor Pere Vilanova i la
doctora Dolors Bramón.
Exposició de pintures
solidàries amb els refugiats
‘obrim-los, obrim-les’
Ahir es va inaugurar una mostra fotogràfica a l’Oficina de Turisme de la Massana.
JonaTHan GIL
Redacció
andorra La veLLa
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_mp_pez.pdf 1 15/8/17 11:43

Pirineus
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
El llibre Guia de rapinyaires a
Catalunya, de Fran Trabalon i
Àlex Ollé, recull un total de 27
espècies de rapinyaires d’apa·
rició regular a Catalunya i nou
d’aparició accidental. Trabalon
va explicar durant la presenta·
ció del llibre, que va tenir lloc
a l’Oficina de Turisme de Sort,
que en general els rapinyaires
“es troben en una situació fa·
vorable” i va afegir que la recu·
peració d’aquestes espècies “és
bona”. Els plans de recuperació
de diferents espècies han ajudat
a aquest bon moment dels rapi·
nyaires, però per Trabalon les
línies elèctriques, els caçadors,
la transformació del camp i la
pèrdua de determinats hàbitats
són les principals amenaces per
a aquestes aus. Pel que fa a l’au
rapinyaire més amenaçada a
Catalunya, destaca l’àguila cu·
abarrada, que es pot veure a la
Noguera, el Garraf, el Penedès,
les serralades de Tarragona i el
cap de Creus.
Trabalon va explicar que la
guia reuneix tot el coneixe·
ment actual sobre la nidificació,
l’alimentació, la migració i els
moviments dels rapinyaires de
Catalunya, tant de les espècies
regulars al llarg de l’any com
d’aquelles que són més escas·
ses o accidentals. També posa
èmfasi en la identificació dels
rapinyaires, a través d’una des·
cripció general i de la inclusió
de 300 fotografies i làmines
comparatives. El llibre també
explica quan es presenta cada
au a Catalunya.
Així mateix, el llibre tam·
bé parla del grau d’amenaça
de cada au en el context de
Catalunya i Europa. La guia
desglossa la distribució, els
desplaçaments migratoris, el
tipus d’hàbitat, la reproducció
(nidificació, niu, festeig, pos·
ta, polls al niu i emancipació o
dependència), l’alimentació i la
població de cada rapinyaire.
La presentació de la guia es
va fer a l’Oficina de Turisme de
Sort i a Senet i va ser organitza·
da per l’Associació de Guies In·
terpretadors del Parc Nacional
d’Aigüestortes i Estany de Sant
Maurici.
Medi ambient
Agències
SOrt
Una guia recull la situació de
27 aus rapinyaires a Catalunya
Compromís x la Seu proposarà
en el proper ple municipal com·
pensar la pujada de l’IBI (im·
post sobre els béns immobles)
rústic com a conseqüència de
la regularització cadastral. La
voluntat és evitar perjudicar el
sector primari de la ciutat.
En les últimes dates “hi ha
hagut un augment despropor·
cionat” en els rebuts de l’im·
post sobre béns immobles de
les finques rústiques en nom·
brosos municipis catalans, en·
tre ells la Seu d’Urgell, segons
explica el grup municipal en un
comunicat. Els augments són
deguts a la regularització dels
valors cadastrals de les parcel·
les en sòl rústic amb construc·
cions agràries en diferents mu·
nicipis catalans, que la direcció
general del Cadastre ha estat
realitzant recentment. En al·
guns casos, aquesta regularit·
zació ja s’ha aplicat, mentre en
d’altres està en curs o es preveu
que s’iniciï.
La regularització dels valors
cadastrals i l’augment conse·
güent de l’IBI afecta construc·
cions d’explotacions agropecu·
àries, com granges, dipòsits i
magatzems, entre d’altres. “Els
augments del valor cadastral
poden ser molt elevats i pot
arribar, en alguns casos, a ni·
vells de deu o més cops el va·
lor previ”, manifesta el grup. El
nou valor cadastral, base per al
càlcul de l’IBI, fa que la factura
fiscal es vegi molt incrementa·
da “i esdevingui un problema”.
Per Compromís, el sector
primari ha perdut importàn·
cia tant a la comarca com més
concretament a la Seu d’Ur·
gell. Òscar Ordeig, portaveu de
Compromís x la Seu, creu que
“aquests augments sobtats i
desproporcionats en un impost
com és l’IBI, no relacionats
amb la renda o l’ingrés que
s’obté de l’explotació, no són
positius per al sector primari a
la Seu”. Ordeig opina que “cal
actuar perquè la regularització
cadastral en curs no perjudiqui
encara més un sector que està
patint una davallada dramà·
tica en la renda agrària i en el
nombre d’explotacions en els
darrers anys”.
El grup municipal Compro·
mís x la Seu considera “indis·
pensable una actuació contun·
dent de caràcter urgent des de
l’Ajuntament de la Seu”, adre·
çada a la bonificació d’aquest
impost compensant la despro·
porcionada pujada que està
experimentant. Per això, Com·
promís presentarà en el proper
ple municipal de la Seu d’Urgell
una moció perquè el consistori
aprovi l’aplicació del coeficient
mínim legal i les bonificacions
que siguin possibles per com·
pensar aquesta pujada de l’IBI
rústic.
Compromís proposarà al proper ple
compensar la pujada de l’IBI rústic
El grup municipal pensa que l’augment perjudicarà el sector primari de la ciutat i la comarca
La Seu d’Urgell
Redacció
La SeU d’UrgeLL
Una vista panoràmica de la Seu d’Urgell.
COMprOMíS
Bombers
Un excursionista va resultar
ferit greu ahir a la matinada
(la nit de diumenge a dilluns)
encaureperunbarrancd’uns
30 metres en una zona pro·
pera a la confluència de les
carreteres GI·4032 i l’N·260,
al terme municipal d’Isòvol
(Cerdanya), segons van in·
formar els bombers de la Ge·
neralitat. L’avís es va rebre
quan passaven cinc minuts
de les dues de la nit i al cap
de mitja hora els bombers ja
l’havien localitzat i traslladat
fins a l’Hospital de la Cerda·
nya en estat greu. L’home és
un veí de Barcelona de 48
anys. En el rescat hi van tre·
ballar quatre dotacions dels
bombers de la Generalitat.
D’altra banda, efectius dels
bombers també van haver
de rescatar diumenge un pa·
rapentista accidentat en una
zona boscosa de difícil accés
a Montmajor (Berguedà),
que va haver de ser traslladat
en estat greu a l’Hospital Vall
d’Hebron.
Ferit greu un
excursionista
en caure per
un barranc
Redacció
ISòvOL

Cultura
Quines ganes que teníem d’expli-
car aquesta sensacional història!
Per inèdita, perquè pretén posar
llum a un dels enigmes pendents
de l’epopeia dels passadors –el
parador del sergent Charles B.
Peacock, desaparegut en algun
lloc a prop de Soldeu la nit del
27 d’octubre del 1943– i perquè
constitueix una molt digna for-
ma de retre homenatge pòstum a
un home que, no ho oblidem, va
morir per la llibertat de tots.
Som-hi, doncs. Claude Benet,
de nou amb el barret d’historia-
dor, i l’arqueòleg Gerard Remo-
lins, l’ànima de Regirarocs, van
començar ahir a excavar el tros
de jardí on se suposa que hi ha la
fossa comuna del cementiri vell
de Soldeu. Aquí van ser enterra-
des el 29 de setembre del 1953
les restes d’un home d’entre 35
i 40 anys i “muerto de muchos
días” –segons el forense que les
va examinar–, recuperades en
una zona coneguda com les mar-
rades Negres, diu el llibre d’òbits
de Canillo. Benet va intuir que
l’home muerto de muchos días
podria ser Peacock, que tenia en
desaparèixer 29 anys. Una intuï-
ció reforçada per la memòria oral
–els padrins del poble explicaven
que les restes dels infortunats
que havien mort a la muntanya
ereninhumadesalafossa–itam-
bé pel testimoni de Miquel Nau-
di, veí de Soldeu i a l’època –som
al 1953– escolanet, que va recor-
da haver assistir a l’enterrament
d’aquell desconegut.
Només hi havia una forma de
comprovar si la intuïció de Benet
era o no certa: exhumant les res-
tes. I l’ocasió ha arribat amb la
imminent reforma del cementiri:
abans que l’ampliació es mengi
una part del jardí, i també de la
suposada fossa comuna, Benet
va obtenir el permís dels veïns,
del Comú i de Patrimoni per ex-
cavar. I ahir va començar la fase
definitiva, que s’allargarà presu-
miblement fins dimecres.
Primer de tot, Remolins i el
seu equip van retirar la capa ve-
getal d’un rectangle que fa 2,50
per 2,30 metres al racó on se
suposa que hi ha d’haver la fos-
sa. I a partir d’aquí va començar
l’excavació pròpiament dita: es
tracta de gratar fins que apare-
guin les restes de l’enterrament.
Més o menys a un metre de pro-
funditat, calcula Remolins. Ahir,
després de tota una jornada de
treball, només havien arribat a
60 centímetres. I el resultat, com
era previsible, va ser negatiu: ni
indicis que hi hagi una fossa ni
tampoc de cap resta òssia. L’únic
que van documentar, diu, són
fragments de vidre, de plàstic i
de ferro. Tot dintre de la norma-
litat perquè es tracta d’una mena
de feixa que va ser reomplerta
amb terra per enjardinar l’espai.
El tresor, confia, els espera més
a baix: “Em començaré a preocu-
par si baixem un metre i mig i no
trobem res, però de moment tot
està dintre dels paràmetres que
ens esperàvem.”
Les dents, decisives
Però posem que sí, que allà sota
hi ha restes humanes. Com sa-
ber si són les de Peacock? Benet i
Remolins han enrolat en aquesta
estupenda aventura arqueològi-
ca una antropòloga, la catalana
Núria Armentano, que examina-
rà les restes abans d’extreure-les
de la fossa. Una vegada al labora-
tori, una dentista examinarà les
peces dentals que s’hagin recu-
perat i les compararà amb la fitxa
mèdica de Peacock, perquè l’exèr-
cit nord-americà era així: cada
soldat tenia la seva, i com que
se n’ha conservat l’expedient, la
identificació (o no) es podrà ba-
sar en proves concloents.
Però atenció, que encara falta
la fase definitiva: si la identifica-
ció dental és positiva, Remolins
extraurà ADN de les restes per
comparar-lo amb el material ge-
nèticdelafamíliadePeacock,que
ha accedit a participar en aquesta
operació gràcies a la historiadora
nord-americana Terry du Soleil,
especialitzada en la localització i
recuperació de les restes dels avi-
adors del seu país desapareguts
durant la II Guerra Mundial.
Com Peacock, l’únic dels aviadors
evadits per Andorra que queda
per localitzar: la resta, o bé van
arribar al seu destí o bé van ser
inhumats i posteriorment recu-
perats per l’exèrcit nord-americà
–i recordin només el cas de Bai-
ley, Plaskett i Owens, morts l’oc-
tubre del 1943 al Montmantell,
enterrats l’any següent a Arinsal
i exhumats el 1950–. I continu-
em endavant: si de nou resulta
que sí, que l’home enterrat a el
1953 a Soldeu és de Peacock, les
restes serien finalment repatria-
des. Però en el millor dels casos,
les anàlisis d’ADN no estaran
disponibles abans de tres mesos,
així que d’aquesta història encara
haurem d’escriure’n uns quants
capítols més abans del punt final.
De moment tot es basa en la
intuïció de Benet, la memòria
oral, una interpretació més avi-
at optimista del llibre d’òbits i la
sensació de Soleil que tots ple-
gats poden ser davant de la pista
bona. Diu que ha examinat una
trentena d’informes d’evadits
on apareixen referències a Pea-
cock, i que concretament el de
Vincent Cox –artiller de cua al
mateix B-17 on el nostre home
servia com a operador de ràdio,
company seu d’evasió i que va ser
l’últim a veure’l amb vida: forma-
ven part de la mateixa expedició,
i quan va veure que Peacock, ex-
haust, es quedava enrere, es va
quedar amb ell una nit, abans de
continuar tot sol fins a Soldeu–
aporta claus que podrien indicar
que Peacock és, que sí, l’home
de les marrades Negres. Quines
claus? Que el grup, perdut, va
veure unes llums –les de Soldeu–
i que cap allà va dirigir-se. Llums
que, diu Benet, només podrien
haver vist si venien des de dalt,
des de les marrades Negres, i no
des del camí habitual, per Incles i
el port Negre.
La resposta a aquest fascinant
i pelet rocambolesc trencaclos-
ques, ben aviat. No se’n vagin.
El sergent Peacock, més a prop
Claude Benet i Regirarocs excaven el cementiri vell de Soldeu per localitzar les restes de l’aviador nord-americà
Història: II Guerra Mundial
A. Luengo
canIllo
L’arqueòleg Gerard Remolins, excavant ahir la fossa comuna d’Arinsal; al fons, a la dreta, Claude Benet, l’impulsor d’aquesta aventura.
jonatHan GIl
Informe del sergent Vincent J. Cox on explica el final de Peaoock.
natIonal arcHIves (nara)

cultura 17Dimarts, 12 De setembre Del 2017
¿Es recorden de la crisi del Cor
Nacional, que es va convertir en
un dels maldecaps del breu man-
dat de Bartumeu i que va caniba-
litzar les energies de l’aleshores
ministra de Cultura, Susanna
Vela? Un dels retrets que es va
haver de sentir Catherine Me-
tayer –i amb certa raó, tot sigui
dit– és que els membres del cor
no rebien cap mena de forma-
ció de solfeig. Que tocaven d’oï-
da, vaja. Metayer ho justificava
perquè al cor segueix el mètode
anglès, per intervals i sense dir
la nota. Així és com funcionava
fins aquest curs. En endavant, i
gràcies al conveni firmat ahir en-
tre els Petits Cantors i el Comú
de la capital, la formació s’inte-
grarà a l’estructura formativa de
l’Institut de Música.
La primera conseqüència és
que els cantors que ho desitgin
rebran classes de solfeig com
qui diu al costat de casa, perquè
en virtut del mateix conveni els
Petits Cantors traslladaran a La
Llacuna –dues sales que els ce-
deix el mateix Institut– la seu
que fins ara tenien en un des-
patx del Fener. És clar que la for-
mació de Metayer hi surt gua-
nyant, perquè, com deia ahir la
directora, els cantors no només
podran estudiar solfeig sinó que
quan els arribi l’edat fatídica del
canvi de veu –i l’adeu al cor– els
nois podran estudiar els instru-
ments que s’imparteixen a La
Llacuna. A més, formar part de
l’Institut els facilitarà previsible-
ment les coses a l’hora de reclu-
tar nous efectius.
Però si això ha de ser un win-
win, com insistien ahir tant
Metayer com el president del
Cor, Carles Enseñat, i la cònsol,
Conxita Marsol, què en treu,
l’Institut? Doncs ampliar l’ofer-
ta formativa amb classes de cant
líric i coral, una especialitat fins
ara negligida però que arrenca-
rà aquest mateix curs i que im-
partirà la mateixa Metayer. Ara
només faltarà que faci el pas
definitiu i homologui els plans
d’estudi de manera que els estu-
diants que surtin de La Llacuna
ho facin amb un títol oficial sota
el braç que els obri les portes
dels estudis superiors. Això és
avui impossible perquè el pla
d’estudis de l’Institut no té re-
coneixement internacional i a
l’hora de la veritat es dona el cas
que recordava ahir el mateix En-
señat: “Ens trobem nois que in-
tenten ingressar als conservato-
ris de París, Tolosa o Barcelona i
que tot i tenir el nivell han de co-
mençar de zero perquè no tenen
la titulació adequada. El resultat
és que perden tot un any.”
Marsol, enduta potser pel seu
optimisme congènit, va vatici-
nar que el curs que ve es podria
produir el miracle que l’Institut
es convertís en conservatori
nacional amb tots els ets i uts.
Diu que l’any passat es van reu-
nir amb el ministre d’Educació,
Èric Jover, i que “s’hi està tre-
ballant”. El cert és que es tracta
d’una aspiració tan antiga que
ja la podríem considerar vene-
rable, i que com a mínim des
del 2014 el Govern demòcrata
té sobre la taula. Però si ho diu
Marsol tornarem a creure que
aquesta vegada, sí.
La capital fitxa els Petits Cantors
La formació s’integra en l’Institut de Música, que ja oferirà aquest curs classes de cant líric i coral
Educació
Redacció
andorra la vElla
Els cònsols de la capital, Marc Pons i Conxita Marsol, amb el president i la directora dels Cantors, Carles Enseñat i Catherine Metayer.
agènciEs
Era l’últim secret de la tempora-
da de l’Escena Nacional (ENA):
en sabíem que suposava l’estrena
com a dramaturg del madrileny
Juanma Casero, professor a l’es-
cola L’Animal, que l’havia traduït
Irina Robles –que debuta també
en aquesta faceta– i que se n’ha-
vien previst tres funcions: la de
l’estrena,el12d’octubre,idosbo-
los de propina, el 19 i el 20 d’oc-
tubre, i sempre a Les Fontetes.
I ahir, per fi, en vam saber el re-
partiment, amb Pere Tomàs, que
torna a l’escenari, al capdavant de
l’invent i cal suposar que en el pa-
per del patriarca per culpa de qui
la parentela es reuneix després
d’un any de no veure’s per cele-
brar l’aniversari. I ja se sap que
els retrobaments familiars poden
acabar com el rosari de l’aurora.
El text es titula precisament així,
Aniversari, i l’elenc el completen
Oriol Guillem, Mònica García,
Josep Sobrevals, Sílvia Forns i
també Irina Robles, que repeteix
com a ajudant de direcció del ma-
teix Casero. L’equip tècnic l’inte-
gren Olga Areny i de nou Casero
(escenografia), Immaculada i M.
Ortiz (il·luminació), Anna Man-
got (vestuari) i Jan Tomàs (tècnic
d’il·luminació). Aprofitem per
recordar que l’ENA va haver de
suspendre la funció d’Escenificant
prevista per al 17 de setembre i
que, a canvi, reposarà l’endemà al
mateix espai, la façana del centre
cultural lauredià, Aquells, l’espec-
tacle vertical dirigit per Sheila
Ferrer i estrenat el 2016.
L’ENA tanca el repartiment
per a ‘Aniversari’, el 12
d’octubre a Les Fontetes
Teatre
Juanma Casero amb el repartiment, que encapçala Pere Tomàs (segon per la dreta).
EscEna nacional
Redacció
la massana
marsol vaticina que el
curs que ve l’institut
s’haurà convertit en
conservatori nacional
Festival
Avui es posen a la venda les
entrades per a la 35a edició
del festival Narciso Yepes, que
arrencarà el 6 d’octubre amb
Miguel Poveda i l’espectacle
Íntimo, que combina els pals
flamencs amb la copla espa-
nyola i versions de poemes de
Miguel Hernández i Lorca (25
euros). El cartell el comple-
ten la saxofonista holandesa
Candy Dulfer (13 d’octubre,
25 euros), el musical Alícia al
país de les meravelles (15 d’oc-
tubre, 15 euros), la vetllada en
memòria de Narciso Yepes, a
càrrec de l’ONCA i el guitar-
rista Gerard Arriaga (20 d’oc-
tubre, 25 euros), i el Trio Des-
concierto (22 d’octubre, 10
euros). Les entrades, a www.
festivalnarcisoyepes.ad.
A la venda les
entrades del
Yepes, que obre
amb Poveda
Redacció
ordino
El ‘cantaor’ badaloní Miguel Poveda.
bondia
Patrimoni
L’Arxiu Nacional estrena el 30
de setembre l’itinerari dels
molins fariners, nova ruta a
càrrec de Francina Pons que
pretén divulgar un dels ele-
ments més poc coneguts del
nostre patrimoni. Aquesta
primera expedició recorrerà
els molins de Ransol; la mola
del Tomàs, al Tarter, el molí
vell de Canillo i la mola del
Guillem d’Encamp. L’organit-
zació habilitarà un autobús
que sortirà del carrer Vilado-
mat d’Escaldes (10 hores). La
durada prevista és de quatre
hores i cal inscripció prèvia.
Els molins
fariners, al nou
itinerari de
l’Arxiu Nacional
Redacció
EncamP

Esports
En lloc d’una campanya de socis
amb imatges antigues com la
del curs passat, el Bàsquet Club
MoraBanc aposta enguany per
les “imatges de la vida dels indi-
vidus”, tal com va dir ahir el cap
de comunicació del club, Gabriel
Fernàndez, i tot sense abando-
nar el lema Mai Por, afegint-hi
però un més al davant: #Mésmai-
por. Un espot publicitari amb
imatges com la d’un estudiant
abans de començar el curs, un
grup de persones pujant a una
muntanya, que escenifiquen el
treball en equip, un pare i una
mare amb el seu fill mostrant el
primer pas del nounat, un noi
declarant-se a la seva estima-
da intentant fer-li veure que és
un projecte per a tota la vida i,
a l’últim, un petit peix tricolor
amb una aleta de tauró que sim-
bolitza com se sent el BC Mora-
Banc. Un espot que pretén asso-
lir tres objectius bàsics: créixer
en nombre d’aficionats, créixer
en nombre d’abonats i explicar
Andorra a molta gent.
La temporada oficial –sense
comptar la semifinal de la Lliga
catalana, disputada divendres
passat amb el Divina Seguros
Joventut– comença l’1 d’octu-
bre al WiZink Center amb un
partit contra el Reial Madrid. La
campanya #PortaUnAmicaEu-
ropa estarà oberta fins al 29 de
setembre. Aquesta campanya
consisteix a oferir un 20% de
descompte a l’antic abonat que
porti un soci nou i un 10% al
nou. A més a més també hi ha el
premi a la fidelitat, que s’ha cre-
at enguany. Amb aquesta gra-
tificació els abonats que vagin
a tots els partits de la tempo-
rada al poliesportiu d’Andorra
tindran un 10% de descompte
quan renovin l’abonament per
al curs vinent.
El carnet de soci serveix per
a tots els partits de la Lliga ACB
i tota l’EuroCup. Des del mes de
juny, el BC MoraBanc ha acon-
seguit 120 socis més i ja supera
la xifra de 2.300. En vol més,
però els 3.000 encara els veu un
xic lluny. “No tinc el recompte
total, però hi ha hagut un crei-
xement de 120 abonats. Per a
nosaltres està molt bé. Per a
un club de la nostra dimensió,
que devem passar de 2.300 so-
cis, créixer en més de 100 està
molt bé. Jo sé que quan vam
començar tot aquest trajecte te-
níem la meta d’arribar a 3.000
socis, però la mateixa activitat
et porta a establir noves me-
tes, més assequibles, i nous es-
cenaris. No deixava de ser un
projecte nou i ara ja sabem que
no hem deixat de créixer mai,
fins i tot en la temporada més
fluixeta de les tres. Aquest any
és de fort creixement i encara
ens queden aquestes setmanes.
No arribarem als 3.000 abonats
aviat sinó que costarà, tot i que
no deixa de ser un objectiu. No
és una meta a curt termini”, va
reconèixer Gabriel Fernàndez.
Per als nous abonats els preus
oscil·len des dels 195 euros fins
als 485 en la tarifa general i hi
ha altres modalitats amb des-
comptes.
El nou projecte del BC Mora-
Banc, que té l’atractiu de jugar,
novament, en competició euro-
pea, continua la pretemporada i
divendres, a les vuit del vespre,
disputarà un altre partit amis-
tós contra l’Iberostar Tenerife
a Montsó (Osca). Els de Joan
Peñarroya estan invictes, igual
que el seu rival. Els de Nenad
Markovic, substitut de Txus
Vidorreta, han superat l’Herba-
life Gran Canària per 74 a 67, el
RETAbet Bilbao Basket per 78
a 94 i el Tecnyconta Saragossa
per 81 a 69.
Objectiu (a llarg termini): 3.000 socis
El MoraBanc, que engega la nova campanya de socis sense abandonar el ‘Mai Por’, ja té més de 2.300 abonats
Bàsquet
Víctor Duaso
andorra la Vella
El Bàsquet Club MoraBanc continua a la recerca de més abonats per a aquest curs, que està a punt de començar.
acB photo / martin imatge
Gabriel Fernández
hi ha hagut un
creixement de 120
abonats més a
l’estiu i està molt bé
no arribarem als
3.000 socis aviat
sinó que costarà,
però és un objectiu
Karnowski
passa avui
la revisió
mèdica
el joc interior ja està com-
plet –tot i la baixa sine die
de l’ala pivot georgià Beqa
Burjanadze– després de
l’arribada ahir al vespre
del pivot polonès przemek
Karnowski. el center, de 23
anys, 2,16 metres i 138
quilos, prové de gonzaga i
va tenir uns números dis-
crets en l’eurobasket, on
va jugar amb la seva selec-
ció, polònia, i va acabar en
cinquena posició en el grup
a amb només una victòria
i quatre derrotes. Karnows-
ki va comptar per a mike
taylor, que tenia la baixa
d’un dels millors pivots del
combinat, marcin gortat.
el nou jugador del Bc mo-
raBanc, que passa avui la
revisió mèdica i demà serà
presentat oficialment, va
anotar en cinc partits 8,2
punts en 17,3 minuts de
joc, amb 3,2 rebots i 6,8 de
valoració, amb 53,6% en
llançaments de dos punts
i 61,1% en tirs lliures. en
l’eurobasket va deixar bons
moviments en el joc interi-
or, però en ser un pivot de
molt pes el seu joc té una
certa similitud, tot i no ser
tan espectacular, amb el
del pivot nathan Jawai, que
ha jugat al Barça i al Bc
moraBanc, entre d’altres.
Karnowski, amb Polònia.
agencJa gazeta
els tretze clubs acB que no
juguen l’eurolliga volen diàleg
pel problema creat pels ‘grans’
el president del consell Superior d’esports (cSd) d’espanya,
José ramón lete, va mantenir ahir una reunió a la seu del cSd
amb els representants dels tretze clubs de la lliga acB que no
competeixen a l’eurolliga. del Bàsquet club moraBanc hi va ser
present el president del club, gorka aixàs. aquesta trobada té
lloc després que el president del cSd es va reunir dilluns passat
amb els representants dels cinc clubs que competeixen a l’euro-
lliga: Unicaja de màlaga, València Basket, Baskonia, Fc Barcelona
lassa i reial madrid. en la reunió d’ahir els tretze clubs van mani-
festar la voluntat de treballar per la consecució d’un consens que
faci possible atendre els interessos legítims de tots els clubs de
l’acB. la trobada va servir també per evidenciar la necessitat de
reprendre les converses entre tots els clubs.

esports 19Dimarts, 12 De setembre Del 2017
Primer triomf absolut per a
Edgar Montellà. El pilot andor-
rà, que té AnyósPark de patroci-
nador, entre d’altres, es va im-
posar en la segona Pujada al coll
del Vidre, prova vàlida per al
Campionat de la Comunitat Va-
lenciana de muntanya. El pilot,
del programa de Joves Pilots
de l’Automòbil Club d’Andor-
ra (ACA), va marcar un temps
de 2.43,339, que li va donar el
primer lloc en categoria abso-
luta. “Ha estat una experiència
excel·lent. M’havia marcat com
a objectiu el temps que va acon-
seguir el guanyador de la pri-
mera edició, que era el rècord de
la prova, sense obsessionar-me
amb els rivals d’aquest any.
Al final tot ha sortit perfecta-
ment, hem rebaixat el rècord de
la pujada en gairebé 3 segons i
també hem aconseguit el nostre
primer triomf absolut”, va asse-
gurar Montellà, que disputarà
la propera prova a casa, la Puja-
da Ordino-Arcalís.
Edgar Montellà s’imposa en
la Pujada al coll del Vidre
Automobilisme
Edgar Montellà, en plena acció a la Pujada al coll del Vidre.
fotoesport
Redacció
AndorrA lA vellA
Gerard de la Casa va tornar a en-
lluernar i va endur-se la victòria
a la Pujada al Sueve (Astúries) en
la categoria de Turismes. A més
a més, el pilot andorrà va ocupar
la segona classificació en la cate-
goria absoluta, que millora l’ob-
tinguda el 2015. “El ritme aug-
menta cada temporada. Per estar
davant de Fombona havíem de
fer les pujades al límit i sense co-
metre cap error, i ho hem acon-
seguit”, va indicar De la Casa,
que té la propera competició a
Totana (Múrcia) per disputar la
doble jornada de la Pujada a la
Santa, vàlida per al Campionat
de Múrcia de muntanya.
Gerard de la Casa domina
en Turismes a Astúries
Automobilisme
Gerard de la Casa, a la Pujada al Sueve.
fotoesport
Redacció
AndorrA lA vellA
El curs passat va tenir una ex-
periència per no recordar en el
Ral·li RACC Catalunya-Costa
Daurada, prova del Campionat
del Món de ral·lis (WRC), però
Marcel Besolí vol treure’s l’es-
pina sigui com sigui. Després
d’una temporada sense compe-
tir, el pilot andorrà torna per
fer-ho en la màxima cita, que
es disputarà del 6 al 8 d’octubre
a Salou.
“Crec que pitjor no hauria
pogut ser. Ens vam quedar en
la superespecial, la primera, de
Barcelona i va ser molt frus-
trant. Això sí, l’experiència va
tenir la seva part positiva per-
què vam estar per primera ve-
gada dins de l’estructura d’un
ral·li del Mundial”, va assegurar
Besolí, que va centrar tots els
seus esforços en el projecte de
Logic Drive, l’escola de conduc-
ció d’Ordino-Arcalís. “Seguir
un campionat de competició ha
estat impossible, però almenys
hem pogut concretar el de Ca-
talunya. Estic molt il·lusionat
per mesurar-me amb els habi-
tuals pilots del Mundial de la
meva categoria”, va dir Besolí.
El cotxe que pilotarà serà un
Peugeot 208 R2 i el seu com-
pany serà Xavi Carulla. Els
dos pilots hauran de superar
un recorregut que s’acosta als
1.300 quilòmetres, dels quals
312 seran de velocitat, repar-
tits en 19 especials. Les espe-
cials de la primera etapa seran
de terra, a excepció de Terra
Alta, que serà mixta. Les dues
etapes següents es disputa-
ran sobre carreteres d’asfalt.
En el traçat en general la gran
novetat serà l’absència de l’es-
pecial de Barcelona. Besolí i el
seu equip faran els reconeixe-
ments el 3 d’octubre i el 5 d’oc-
tubre començarà la prova de
manera oficial.
Torna en la millor cita possible
Marcel Besolí, després d’un any sense competir, prendrà part en el Ral·li RACC
Automobilisme
Marcel Besolí torna a competir, i ho farà al Ral·li RACC Catalunya-Costa Daurada.
fotoesport
Redacció
AndorrA lA vellA
paratriatló
Laia Casino, que s’entrena
al Club Prat Triatló 1994 i
la Fundació Isidre Esteve, al
CAR de Sant Cugat, va as-
solir la medalla de plata en
el Campionat d’Espanya de
paratriatló categoria PTS2,
que es va disputar a Valèn-
cia. La prova va constar
d’una distància esprint amb
750 metres de natació, 20
quilòmetres de bicicleta i 5
de cursa a peu.
Casino, plata
a l’Espanyol
Btt
Joan Delgado, de l’Sprint
Club Andorra, va ser el mi-
llor de l’equip andorrà en la
Scott Marathon by Taymory,
que es va disputar a Aguilar
de Segarra. Delgado va aca-
bar 36è de la general i 6è
en M-40. Per la seva banda,
Emili Pérez va acabar en 37a
posició de la general i 3r en
M-50. En la prova van com-
petir 300 corredors.
Joan Delgado,
36è a la Scott
Bàsquet 3x3
L’equip de bàsquet 3x3, ba-
tejat per a l’ocasió com a Es-
caldes-Engordany, va perdre
els tres partits que va jugar al
Challenger de Berlín. L’equip
format pels germans Fernán-
dez, Jordi i Oriol, Felipe de
Oliveira i Sergi Marín es va
enfrontar al Novi Sad, on mi-
lita un dels millors jugadors
de bàsquet 3x3 del món, Du-
san Domovic Bulut, i van per-
dre per 21 a 10. L’equip escal-
denc també va caure derrotat
contra el Warsaw-Planet po-
lonès pel mateix resultat i, en
l’últim matx, contra el New
York per 21 a 18.
Escaldes-
Engordany perd
els tres partits
a Berlín
Redacció
AndorrA lA vellA
L’equip 3x3, al Challenger de Berlín.
escAldes-engordAny
esquí alpí
L’esquiadora de la Federació An-
dorrana d’Esquí Sissi Hinterre-
itner es va trencar ahir la tíbia
durant un entrenament a Xile,
on està d’estada amb l’equip fe-
mení de la FAE. L’ens està ges-
tionant el retorn de l’esquiado-
ra i en arribar al Principat serà
examinada pels metges per de-
terminar el temps que estarà de
baixa. Un dur contratemps per
a la jove esquiadora de la FAE.
Lesió de Sissi
Hinterreitner
pitch-and-putt
Gonzalo Mendoza va aconse-
guir el títol de campió d’An-
dorra de pitch-and-putt per
tercer any consecutiu en ser
el millor en un Campionat
d’Andorra disputat en dos
camps: Xixerella i la Cortina-
da. El segon lloc va ser per a
Moisés Pernía i el tercer, per a
l’incombustible Toni Armen-
gol. Van competir disset ju-
gadors en els dos campionats.
Mendoza,
el millor

Classificats
DIVERSOS
VENDA DE LLENYA
- Roure. Comanda mínima: 1/2 m3
(el
preu inclou també el
transport i la col·locació).
- Confecció de coms.
- Sacs d’encenalls.
transport i la col·locació).
835 800Nou pis a la seu d’urgell
preus
eCoNÓMiCs
possibilitat
de 2 noies
3 noies
brasileres
1 boliviana
Copes gratis
+34 642 506 785
AUTÈNTIC
VIDENT AFRICÀ
més de 18 anys
d’experiència
Resol immediatament proble-
mes sentimentals, recupera la
parella, divorcis, negocis, mal
d’ull, impotència sexual.
100% garantit
en 3 dies
Consulta a la Seu d’Urgell
Telèfon:
(+34) 665 212 422
Es lloguen pisos
d’una habitació,
moblats i equi-
pats, a Anyós (al
costat del Centre
Esportiu).
Preu: des
de 350 €
737 171 (Esther)
alquilandorra@
gmail.com
Es traspassa
RestauRant
PizzeRia
a ple rendiment
per jubilació
tel. 352 463
Es lloga apartament
a Salou, primera línia
Per a 4 persones.
A partir del 20 d'agost,
amb pàrquing.
Econòmic i cèntric.
Tel. +34 639 729 664
ANDORRA LA VELLA
PÀRQUING CÈNTRIC
IDEAL PER A COTXE PETIT.
SITUAT AL COSTAT DE CORREUS
ESPANYOLS.
PREU: 80 € - TEL.: 321 248
IMMOBLES
AndorrA lA VellA
ref. 4976: Pis/apartament, 70 m², 2 hab., 1 bany, sol, cuina tancada, vistes ............................................................................ 500 €
ref. 3265: Pis/apartament, 85 m², 2 hab., sol, reformat, terrassa, vistes..................................................................................... 600 €
ref. 3915: Pis/apartament, 123 m², 4 hab., 2 banys, armaris encastats, cèntric, lluminós, terrassa/balcó .....................800 €
CAnillo
ref. 2344: Pis/apartament, 66 m², 1 hab., 1 bany, pàrquing, armaris encastats, traster, vistes.......................................... 400 €
ref. 3637: Pis/apartament, 40 m², 1 hab., 1 bany, pàrquing, jardí, moblat................................................................................ 450 €
ref. 4972: Pis/apartament, 45 m², 1 habitació, sol, cèntric, moblat, vistes................................................................................ 450 €
ref. 4930: Pis/apartament, 50 m², 1 hab., 1 bany, pàrquing, calefacció elèctrica, cuina oberta, moblat....................... 340 €
ref. 4970: Pis/apartament, 80 m², 2 hab., 2 banys, 2 pàrquings, sol, terrassa/balcó, traster............................................... 600 €
enCAmp
ref. 907: Planta baixa, 79 m², 2 hab., 2 banys, pàrquing, armaris encastats, doble vidre, jardí.......................................... 700 €
ref. 4979: Pis/apartament, 81 m², 2 habitacions, 2 banys, 2 pàrquings, balcó, moblat, traster......................................... 700 €
esCAldes-engordAny
ref. 4980: Pis/apartament, 75 m², 2 hab., 1 bany, armaris encastats, cuina oberta, cèntric, doble vidre....................... 650 €
ref. 4960: Pis/apartament, 117 m², 3 hab., 2 banys, armaris encastats, sol, cèntric, lluminós ........................................... 900 €
lA mAssAnA
ref. 4698: Pis/apartament, 84 m², 2 hab., 2 banys, pàrquing, sol, cuina equipada, llar de foc, vistes .............................690 €
ordino
ref. 4961: Pis/apartament, 115 m², 3 habitacions, 2 banys, pàrquing........................................................................................ 800 €
sAnt Julià de lòriA
ref. 4963: Pis/apartament, 100 m², 2 hab., 2 banys, pàrquing, sol, terrassa, vistes ................................................................650 €
ref. 4981: Planta baixa, 65 m², 2 hab., 1 bany, pàrquing, sol, balcó, no s’hi accepten animals, vistes .............................650 €
lloguer
andorra la vella
Ref.4956:Pis/apartament,83m²,3habitacions,aparcament,armaris
encastats, ascensor, assolellat, calefacció de gasoil, calefacció central,
cuina semioberta, doble vidre, llar de foc, lluminós, porta blindada,
tancaments exteriors de fusta, terrassa/balcó. Pis semireformat en
venda al centre d’Andorra la Vella, saló menjador amb llar de foc,
cuina semioberta, tres habitacions (2 dobles i 1 individual), 2 banys,
zona residencial amb molts serveis al voltant. Una plaça d’aparca-
ment. 220.000 €
andorra la vella
Ref. 4946: Pis/apartament, 90 m², 4 habitacions, 2 banys, aparca-
ment,armarisencastats,ascensor,calefacciódegasoil,cuinatancada,
sostres de fusta, tancaments exteriors de fusta, terrassa/balcó, vistes.
Pis en venda en zona residencial d’Andorra la Vella amb la següent
distribució: rebedor, sala d’estar, menjador amb sortida a terrassa,
cuina independent amb safareig, quatre dormitoris, dos banys com-
plets. Sol i vistes. Plaça d’aparcament de bones dimensions. El pis té
90 m² de superfície i 40 m² d’altell. 262.500 €
VendA
partiCular
VeN pis a
les teulades
DE 2 HABITACIONS
AMB TERRASSA,
PÀRQUING I
TRASTER.
tel.: 805 575
IMMOBLES
Av. Meritxell, 106
www.immoreig.com80 83 80
IMMOBILIÀRIA REIG
cOnsuLtInG I GEstIó IMMOBILIÀRIA
col·legiat
núm. 88
Es lloga local comercial a l’av. Meritxell
100 m2
aprox. en planta baixa +
150 m2
aprox. de magatzem
Per a més info, truqueu al 80 83 80
lOCal en llOGueR
a PRiMeRa lÍnia COMeRCial
tel.: +376 874 050
info@eiximmobiliari.com
A partir de 600 €/mes
Despeses a part segons consum
Apartaments a Escaldes, zona Caldea. Total-
ment moblats i equipats, amb tots els electro-
domèstics. 1 habitació doble, 1 bany, cuina sepa-
rada, safareig. 1 plaça d’aparcament i traster.
lloguer
producte@bondia.ad
publicitat@bondia.ad
la manera més
intel·ligent
de col·locar
el teu anunci
truca’ns al
808 888808 888

Bondia del 12 de setembre del 2017

Bondia del 12 de setembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (9)

Similar to Bondia del 12 de setembre del 2017

Similar to Bondia del 12 de setembre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Bondia del 12 de setembre del 2017