Diari del 09 de març del 2018

APRIMA’T
SENSE PASSAR GANA
Sota control mèdic
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 10 ed. Monclar, Esc 2 , Pl 1-3 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 10%
presentant
aquest anunci
www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
Ser el propietari del seu cotxe pot començar aquí i ara...
NECESSITA FINANÇAMENT?
Vingui al BSA
www.bsa.ad
DivenDres, 9 De març Del 2018 núm. 3.513 / any 15
C/ Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t
AD 500 Andorra la Vella Tel: 00 376 800040
Conferència sobre els
PEELINGS
M È D I C S
amb la
Dra. Sanjuan Almacellas
08 de Març
a les 18:30h
OPINIÓ
Hermafrodític perdut
txema
díaz-torrent
Lingüista i professor
La república és ben
visible
carles
sánchez
Estudis literaris
el dia de la dona obre de nou
el debat sobre l’avortamentUnes 150 persones assisteixen a la concentració en
què es llegeix el manifest del col·lectiuAcció Feminista
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior recorda
que és “una qüestió delicada” pel model d’Estat
jONatHaN gIL
avuI és NOtícIa pàgines 3 i 4
cuLtura pàgina 16
L’escultura a la via
pública tornarà a
l’estiu a Escaldes
aNdOrra pàgina 8
El Grup Raineau
preveu invertir 17,8
milions al casino
aNdOrra pàgina 7
El cos de bombers
cobrirà entre cinc i
set vacants el 2019

2 DivenDres, 9 De març Del 2018
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
Andorra la Vella
Farmàcia Edelweiss
C/ Bra. Riberaygua, 31 - Tel. 831 227
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Què significa marassa?
Significa ‘mare excessivament
bona, condescendent, amb
els fills’.
La meva mare és una
marassa.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Pizzeria autèntica napolitana,
amb forn de llenya i
pizzers napolitans.
Local ideal per a festes,
ja siguin d’aniversari,
d’empresa o privades.
Restaurant Italia!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
SORTEGEM
AQUEST COTXE
TARGETA DINÀMICA
AMB LA
**
Fes només 4 compres mínimes de
30€ i entraràs en el sorteig d’un
Hyundai i20 5P MPI 1.2 85 CV
INFONEU Aquesta previsió i cotes poden
variar en funció de les
condicions meteorològiques.
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Risc d’allaus
Qualitat de la neu
Accessos
Instal·lacions obertes
Pistes obertes
Telèfon estació
Cotes cm
Circuit de fons
Pistes obertes
Qualitat de la neu
Accessos
Telèfon estació
145/250
3/5
Pols
Oberts
15/15
28/28
739 600
80-130
12 km
4/4
Primavera
Oberts
741 444
140/200
3/5
Pols
Oberts
29/30
43/44
878 000
130/210
3/5
Pols
Oberts
69/70
127/127
872 900
EL TEMPS
CAP DE SETMANA INESTABLE
El cap de setmana serà inestable a causa del pas d’una sè-
rie de pertorbacions que ens afectaran de ple tant al llarg
de dissabte com diumenge. Avui, divendres, la situació serà
d’espera i els núvols cada cop abundaran més. No es preve-
uen precipitacions fins al vespre. Les temperatures pujaran.
Demà plourà i la cota de neu serà de 2.300 metres i baixarà
als 1.700 al vespre, amb vent del sud-oest. Diumenge conti-
nuarà la inestabilitat i hi haurà intermitències al matí i més
neu a la tarda, amb un descens de la cota de neu des dels
1.600 als 1.000 metres. Que tinguin un BonDia.
Avui 12
11
8
2
4
2
mín.
mín.
mín.
Sol Variable Ruixat Núvol alt Cobert Plugim Pluja Tempesta Neu Ruixat neu
max.
max.
max.
dissabte
diumenge
Canillo
-2/7
Pas de la Casa
-4/3Encamp
0/9
Ordino
-1/8
La Massana
0/9
Escaldes - Engordany
2/11
Andorra la Vella
2/12
Sant Julià de Lòria
1/12
La Seu d’Urgell
0/13
Puigcerdà
-2/5
L’Òspitalet
-2/6

3DivenDres, 9 De març Del 2018
Avui és notícia
Tot i que volen lluitar perquè
cadascun dels punts que recull
el manifest es faci realitat, la
despenalització de l’avorta·
ment i la desaparició de la bret·
xa salarial entre homes i dones
són dues de les prioritats que
ahir va destacar la portaveu del
col·lectiu Acció Feminista, Lau·
ra Dallerès. Ho va fer després
de la lectura d’aquest manifest
en la concentració convocada a
la plaça Lídia Armengol d’An·
dorra la Vella, que va aplegar
al voltant de 150 dones i tam·
bé alguns homes. L’objectiu
principal de la concentració
era donar suport a la marxa
mundial de les dones amb mo·
tiu del Dia internacional de la
dona treballadora. La sobrietat
de l’acte només es va trencar
al final de la lectura del mani·
fest, que ja compta amb més
de 1.500 adhesions, amb els
aplaudiments dels assistents.
Pel que fa a la qüestió de la
despenalització de l’avorta·
ment, Dallerès va afirmar que
les dones que integren el col·
lectiu “som conscients que An·
dorra té un model d’Estat que
és molt particular. Ara bé, pot·
ser hi ha coses que haurien de
començar a evolucionar i a can·
viar”. Va destacar que aquesta
qüestió ha generat molt debat
al si del col·lectiu perquè hi ha
persones de diverses edats i
ideologies, però també va re·
marcar que no podien deixar
de reivindicar·lo en els tres su·
pòsits mínims “perquè aques·
tes situacions hi són i, per més
que ens vulguem tapar els ulls,
sempre hi ha dones que es tro·
ben en aquesta situació i no les
podem deixar soles”. En aquest
sentit, va dir que la situació
que viu la dona que vol avortar
ja és prou delicada com perquè
“sentis d’alguna manera que el
teu propi país et dona l’esque·
na i és una situació trista”. La
portaveu d’Acció Feminista va
respondre així a les declaraci·
ons del ministre d’Afers Soci·
als, Justícia i Interior, Xavier
Espot, sobre aquesta qüestió.
Espot va dir que les reivindi·
cacions del moviment feminis·
ta són “perfectament assumi·
bles” pel Govern, excepte una:
la despenalització de l’avorta·
ment en els tres supòsits bà·
sics. El ministre va declarar que
és “una qüestió delicada, no
pel fons sinó pel que comporta
per al nostre model d’Estat”, i
que pot tenir “conseqüències
irreversibles”. En aquest sentit
es va mostrar convençut que
la despenalització de l’avor·
tament posaria el copríncep
episcopal en una tessitura “im·
possible” i, tenint en compte
que el cap d’Estat és únic i indi·
vís, això faria que el copríncep
francès també desaparegués.
Tot plegat comportaria que An·
dorra deixés de ser un Coprin·
cipat amb tots els avantatges
que el Coprincipat ha compor·
tat, com la defensa de la sobi·
rania o la capacitat de penetrar
a altes esferes dels països veïns
quan s’ha tingut la necessitat,
va defensar. Per Espot, tot això
s’ha de tenir present a l’hora de
prendre una decisió. Amb tot,
va defensar que des dels poders
públics s’acompanyi i ajudi les
dones “quan s’han d’enfrontar
a una circumstància traumàtica
com aquesta”. Per altra banda,
el ministre va defensar que An·
dorra, com a Estat democràtic,
ha de donar suport a la causa
feminista i va acceptar que les
dones encara continuen dis·
criminades. El ministre va de·
fensar la tasca feta pel Govern
per aconseguir la igualtat amb
el Llibre blanc de la igualtat, la
llei d’igualtat (que s’entrarà a
tràmit en els propers mesos),
i el desenvolupament de la Llei
de prevenció i erradicació de la
violència de gènere. En aquesta
mateixa línia es pronunciava
DA en el comunicat amb motiu
d’aquest Dia de la dona.
altres actes
Al llarg de la jornada, es van or·
ganitzar altres accions socials i
culturals, com ara la concentra·
ció dels treballadors del Govern
en defensa dels drets, la igual·
tat i la justícia de les dones o ac·
tivitats lúdiques a la Biblioteca
Comunal d’Encamp. Per la seva
banda, l’associació Stop Violèn·
cies va celebrar a la tarda una
taula rodona sobre l’empobri·
ment de les dones en la jubila·
ció. El punt de partida va ser la
constatació feta per aquesta as·
sociació que hi ha dones de 73
anys que encara treballen per la
precarietat econòmica en què
es trobarien si no ho fessin.
La despenalització de l’avortament, al
centre del debat en el Dia de la dona
Unes 150 persones es van concentrar a la plaça Lídia Armengol, convocades pel col·lectiu Acció Feminista
Jornada reivindicativa
M.P.a./M.s.c.
andorra la Vella
Concentració i lectura del manifest d’Acció Feminista a la plaça Lídia Armengol d’Andorra la Vella, ahir a la tarda.
Jonathan gil
l’educació a la família i a
l’escola, motor del canvi social
la importància de l’educació com a motor del canvi social és
el missatge que tant la cònsol major d’andorra la Vella, Conxita
Marsol,comlaconsellerad’educaciódel’ambaixadaespanyola,
Yolanda Varela, van transmetre en la conversa mantinguda ahir
al matí amb els alumnes de primer de batxillerat del Col·legi
espanyol María Moliner de la Margineda. Marsol va remarcar
que la igualtat entre homes i dones s’hauria d’aconseguir “de
manera natural” i no per l’establiment d’unes mesures que
garanteixin la paritat. Va afegir que a ella no li agrada que la
posin en una llista perquè sigui dona, sinó “per les capacitats,
pel coneixement, per l’experiència i per la formació”.
agènCies
laura Dallerès
Xavier espot
És trist que el
teu país et doni
l’esquena si vols
avortar
la despenalització
pot tenir
conseqüències
irreversibles

avui és notícia4 DivenDres, 9 De març Del 2018
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
AF_255x167_Premsa_ATEL_7UD .pdf 1 22/2/18 12:27
Andorra Telecom i Inlingua van
rebre ahir al vespre el guardó
Olympe de Gouges de promoció
de la igualtat de gènere en l’àm-
bit laboral, concedit per l’Àrea
de Polítiques d’Igualtat del mi-
nisteri d’Afers Socials, Justícia i
Interior. Aquest guardó, atorgat
per primer any amb motiu del
Dia internacional de la dona tre-
balladora, reconeix les accions
i mesures implementades en
aquestes empreses per la igual-
tat de drets d’homes i dones. El
ministre d’Afers Socials, Justí-
cia i Interior, Xavier Espot, va
lliurar el guardó a les dues em-
preses guanyadores i va reconèi-
xer el seu compromís ferm amb
la igualtat de gènere.
Inlingua va ser premiada,
com a empresa mitjana, per
adoptar mesures com la creació
d’una comissió d’igualtat per-
manent, dur a terme enquestes
periòdiques entre la plantilla,
establir un procediment de de-
núncia d’assetjament sexual,
aplicar mesures de sensibilitza-
ció i implementar la perspectiva
de gènere de manera transversal
en la seva activitat comercial.
Andorra Telecom, per la seva
banda, va rebre el guardó de la
categoria de gran empresa pel
seu compromís amb una comu-
nicació no sexista i per la sensi-
bilització i la formació en ma-
tèria d’igualtat. També per dur
a terme un estudi acurat dels
llocs de treball amb una política
retributiva lliure d’estereotips
de gènere, establir programes
de conciliació de la vida laboral,
personal i familiar, i aprovar un
protocol de prevenció de l’asset-
jament sexual.
En la seva intervenció, el mi-
nistre Espot va anunciar que el
projecte de llei d’igualtat inclou-
rà controls efectius de la igualtat
salarial. També va afirmar que la
bretxa salarial s’ha de combatre,
des dels poders públics, i donar
unes eines específiques a les do-
nes discriminades per poder-ho
denunciar, amb plans concrets
de formació a les escoles, amb
polítiques d’incentius a les em-
preses, amb un rol exemplar de
l’Administració pública i amb la
paritat real i efectiva a les insti-
tucions públiques i als centres
de decisió. L’acte de lliurament
dels guardons va tenir lloc a
l’Hotel Cèntric, i va comptar
també amb una conferència a
càrrec de la CFO de Shechers
Iberia, Rosa Allegue, i de la di-
rectora general de GVC Gaesco,
Carme Hortalà. Ambdues van
explicar les seves experiències
i els entrebancs que han trobat
per ser dones.
Jornada reivindicativa
El ministre Xavier Espot va entregar el guardó Olympe de Gouges als representants d’Andorra Telecom i Inlingua, ahir al vespre.
Jonathan gil
Redacció
andorra la vella
Andorra Telecom i Inlingua reben
el primer guardó Olympe de Gouges
El premi reconeix les mesures que han pres per afavorir la igualtat de gènere a la feina

OPINIÓ 5DivenDres, 9 De març Del 2018
La Veu deL PobLe S. a.: PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit | GeReNT Ricard Vallès
dIReCToR Julià Rodríguez | CaP de RedaCCIÓ andrés Luengo | RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, Víctor duaso, Pepa Gallego, Maria Pilar adín | CoRReCCIÓ bruna Generoso
MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido | FoToGRaFIa Jonathan Gil | CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució | IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 | Whatsapp: 666 555 | adreça electrònica: bondia@bondia.ad | Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
El moviment feminista va viure ahir, Dia
internacional de la dona treballadora, una
jornada històrica, amb una participació
en els actes convocats a tot el món molt
més nombrosa que en anys anteriors. An-
dorra no va ser aliena a aquesta mobilit-
zació massiva i una concentració a la pla-
ça Lídia Armengol, convocada per Acció
Feminista, va congregar al voltant de 150
persones. En un país com el nostre, en
què difícilment els ciutadans es manifes-
ten al carrer, la convocatòria d’ahir es pot
considerar, així doncs, tot un èxit. De fet,
aquest moviment ja ha aconseguit al vol-
tant de 1.500 adhesions a la plataforma
change.org. La principal reivindicació del
col·lectiu en aquests moments és la des-
penalització de l’avortament en els tres
supòsits bàsics, cosa que representaria
sens dubte un gran avenç per a Andorra,
ja que és un fet que moltes dones del país
avorten cada any a l’exterior. La demanda
xoca, però, amb el model d’Estat andorrà,
tot i que evidentment algun dia hi haurà
d’haver una evolució en aquesta matèria.
El que està clar és que el moviment femi-
nista és avui dia necessari a tot arreu per-
què encara queda camí perquè la igualtat
real entre homes i dones sigui una reali-
tat, encara que en uns països s’hagi avan-
çat més que en d’altres.
Mobilització de les dones
EDITORIAL
La setmana passada un con-
seller general de Demòcra-
tes per Andorra mostrava la
seva sorpresa i retreia als tres
parlamentaris del Partit So-
cialdemòcrata que haguessin
tingut la gosadia de presentar
una proposició de llei quali-
ficada d’organització i funci-
onament dels comuns sense
haver-ne parlat amb les cor-
poracions locals, a qui es va
fer arribar una còpia del text
coincidint amb la seva entra-
da a Sindicatura.
Doncs bé, encara no 24
hores després, el ministre
d’Afers Socials, Justícia i In-
terior de l’executiu de DA, Xa-
vier Espot, aprofitava el debat
del pressupost al Consell Ge-
neral per anunciar tota una
sèrie de mesures per mirar de
pal·liar el problema de l’ha-
bitatge, algunes de les quals
amb una clara incidència
també sobre les administra-
cions parroquials. Tampoc en
aquesta ocasió, i tot i que ma-
joritàriament són del mateix
color, sembla que els comuns
estiguessin al cas d’unes pro-
postes que, igual com va pas-
sar amb el text dels consellers
generals socialdemòcrates,
d’entrada rebutgen. I ben clar
ho van deixar els mandata-
ris comunals després de la
reunió de cònsols, on preci-
sament el ministre Espot i el
cap de Govern, Antoni Martí,
van anar a exposar unes me-
sures de les quals els cònsols
n’havien tingut coneixement
cinc dies abans pels mitjans
de comunicació.
Ja ho diu el refranyer que
és més fàcil veure un bri de
palla a l’ull de l’altre que una
biga en el propi, i no hi ha cap
mena de dubte que aquesta
dita aplicada en l’àmbit de la
política agafa una dimensió
especial.
el bri de
palla i la biga
al propi ullQueda eNCaRa CaMÍ PeR
aSSoLIR La IGuaLTaT
DONANT LA NOTA
Jordi Nadal
Andorra Telecom ha estat
una de les empreses que
enguany ha rebut el guardó
olympe de Gouges de pro-
moció de la igualtat de gè-
nere en l’àmbit laboral.
12345
Jordi Serracanta
El Comú d’ordino ha estre-
nat la senyalització de cinc
circuits de neu que trans-
corren pel Coll d’ordino,
tres de raquetes i dos d’es-
quí de muntanya.
12345
Joan C. Recasens
El director d’un servei, com
el de bombers, hauria de
demanar sempre més mit-
jans humans i materials,
tot i que després el minis-
tre decideixi.
12345
Sergi Balielles
El Comú de la Massana po-
sarà en marxa a inicis del
mes de maig un nou pla de
desenvolupament local, co-
mercial i turístic, amb acci-
ons per al 2019.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Andorra la Vella
@AndorraCapital
Ep! Si ets jove i busques feina per a
l’estiu, això t’interessa: @JoventutALV
organitza xerrades sobre ocupació per
a majors de 16 anys.
SAAS
@saasandorra
Xerrada sobre les professions sanitàri-
es a càrrec del SAAS als alumnes del
darrer curs de secundària de l’Escola
Andorrana d’Encamp.
mARC SegAléS
Periodista
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
TUITENQUESTA
Creus que calen més accions
per assolir la plena igualtat
entre homes i dones?
Sí
No
87%
13%

OPINIÓ6 DivenDres, 9 De març Del 2018
La república és ben visible.
Joan Peruga publicà el 2004
La república invisible. Una se-
gona novel·la mai és evident,
menys després d’haver escrit
Últim estiu a Ordino (1998), obra
de la qual s’acompleixen vint
anys des que es va publicar i que
aprofitant l’aniversari es reedi-
ta. La ficció històrica sobre els
Areny-Plandolit –que coneix la
seva continuació a El museu de
l’elefant (2013)– significà l’es-
tabliment d’un model de fer
novel·la històrica sobre Andor-
ra, i se la recorda i se la llegeix.
La república invisible trencà amb
aquest model i amb l’expectativa
que podia haver suscitat la seva
inauguració. I és per aquest mo-
tiu que m’agrada i que li guardo
una especial estima. Així que,
aviso, aquest no serà una article
com els anteriors, no amagaré la
meva subjectivitat.
Aquí les raons per les quals
gaudeixo d’aquesta novel·la (no
totes tan subjectives, en reali-
tat):
1) És una novel·la amb un
detectiu. Bé, no es tracta d’un
detectiu que investiga crims ni
infidelitats, és un detectiu de
llibres. La figura no és nova.
És més, des d’una adolescència
més aviat poc lectora moltes de
les novel·les que he pogut llegir
sense abandonar-les un instant
han estat protagonitzades per
individus que, també involun-
tàriament, s’han vist caminant
rere la pista d’estranys exem-
plars de coberta suggeridora
i pàgines perennes, refugi de
coneixement immemorial. En
aquesta ocasió el detectiu és en
Miquel, periodista amb la tasca
de fer un reportatge sobre la Bi-
blioteca Nacional. Allà, a la casa
Bauró, coneix la Maria, directo-
ra de la biblioteca, i tot es desen-
cadena.
2) El llibre que motiva aquest
viatge per dins la societat andor-
rana i pels llibreters barcelonins
és el rar exemplar Travel to the
mysterious Republic of Andor-
ra, de Marian Eyre, crònica del
viatge de l’autora amb la seva
amant, llibre ficcional del qual
part del contingut es reprodueix
al capítol 15. Compta amb una
redacció amb coneixement de
causa sobre la literatura de viat-
ge escrita entorn d’Andorra, i es-
pecialment sobre les obres dels
que anomenem viatgers romàn-
tics. Es reuneixen tots els tòpics
–és veritablement recomanable
la lectura del capítol en qües-
tió– i divergeixen en un punt
insuperable: la crònica també
ho és de la possibilitat de viure
un amor prohibit amb plena lli-
bertat. Aquest és el secret de la
misteriosa república. Però el que
m’interessa aquí és el caràcter
llibresc de la novel·la. L’expressió
se li adjudica a aquelles novel·les
que, seguint l’estela d’El Quixot,
juguen de manera conscient i
irònica amb un conjunt deter-
minat de literatura anterior. En
aquest cas, tota la tradició dels
viatgers que entre el segle XIX
i els inicis del XX escrigueren
sobre el nostre país. Una cosa
similar, però que encara podrí-
em considerar ingènua o preci-
sament la culminació d’aquesta
tradició de viatgers romàntics,
són les novel·les andorranes
d’Isabelle Sandy.
3) Abans he dit que el prota-
gonista viatja “dins de la socie-
tat”. Aquest viatge és propi de
les novel·les de detectius, en què
l’estranger o el descastat té l’ex-
cusa i l’oportunitat de visitar es-
pais socials totalment diferents.
La noció de frontera i de viatge
es multiplica sense caure en una
mise en abyme, sinó atorgant es-
tructura de sentit a la novel·la.
I al final aquest sentit és impor-
tant, tant que en ocasions és el
motiu pel qual llegim i rellegim.
Jo l’associo, pel context his-
tòric –suposo–, a aquells anys
que protestàrem contra el forn
incinerador i contra la guerra a
l’Iraq. I alguna cosa es troba a la
novel·la, una Andorra hetero-
gènia amb una tradició literària
heterodoxa i amb set de bellesa
i llibertat.
Diu Eyre: “I és que per fi he
descobert què he vingut a bus-
car a Andorra per compartir-ho
amb tu mentre sigui viva, per
oferir-t’ho com el millor dels re-
gals. La llibertat! La llibertat!”.
La república és ben visible
‘Últim estiu a Ordino’ va establir un model de fer novel·la històrica sobre Andorra
El que m’interessa és
sobretot el caràcter
‘llibresc’ de la segona
novel·la de Peruga
‘La república invisible’
trencà el model i és
per això que li tinc
especial estima
El Dia internacional de la dona,
celebrat ahir, va estar marcat
per iniciatives que, si bé encara
alguns qualifiquen de simbòli-
ques, deixaran empremta. Com-
mogut pel desenvolupament de
la jornada, vaig fer un darrer
intent per desxifrar la carta a
propòsit del moviment #Me-
Too, signada entre d’altres per
Catherine Deneuve. A causa de
l’esforç sobrehumà (i infructu-
ós) vaig adormir-me presa d’al-
lucinacions, que em van acom-
panyar en somnis.
Al reialme de Morfeu el meu
jo mudava de condició sexual
periòdicament. En un moment
era un Txema masculí i, passat el
lapse reglamentari, era una Txe-
ma. Redéu quin estrès: tot i que
no patia cap transformació física
aparent, la meva personalitat es
veia alterada. De bojos, fins que
els meus dos egos ens vam ado-
nar que calia un esforç per gesti-
onar la situació; passades vàries
fases vam trobar la manera de
comunicar-nos amb eficiència.
La meva jo deia que s’alegrava (i
jo amb ella, amb mi mateix/a)
que la cosa estigués petant
per tot arreu. Potser l’escàndol
Weinstein, entre d’altres, havia
contribuït a accelerar i reforçar
un moviment global, que ja té
dècades, en favor de la igualtat
entre sexes. Apareixia el meu jo i
li deia que no podria celebrar-ho
més, que ja n’hi ha prou que les
dones del món (se sentia fatal
per les actrius milionàries afec-
tades pels abusos, però el preo-
cupaven encara més les víctimes
d’injustícies a segons quin país)
pateixin pel simple fet de ser-
ho. La meva jo defensava la vaga
feminista d’ahir, i vam coincidir
que calen accions contundents i
efectives: el meu jo fa temps que
sospita que, p.e., establir quotes
al món laboral no és la millor
opció, i que potser fora més inte-
ressant deconstruir mites cultu-
rals a l’entorn de les professions,
i assegurar la mateixa formació
i garanties d’accés a la feina, en
igualtat de condicions per a tot-
hom, al marge del gènere. En
això vam discrepar (tan bé que
anàvem!), i em va dir que tinc
aquest parer perquè gaudeixo
d’una vida de marquès gràcies a
la meva masculinitat, que s’ha
acabat l’heteropatriarcat i que
si no m’agrada que em faci fotre.
Us l’imagineu, aquest conflicte
intern (oh, agonia!) tota la nit?
Avui, lògicament, m’he desper-
tat cascadíssim i amb efectes
col·laterals: em molesta un ova-
ri i em pica un testicle, tot a la
vegada.
No en trec l’aigua clara,
d’aquest episodi oníric, però di-
ria que tot comença a canviar.
Alhora, crec que podem sortir-
nos-en convidant tothom a la
festa, posant-nos d’acord amb
els jos femenins i masculins que
duem a dins, i amb els de fora. I,
sobretot, pensant amb el cervell,
no amb els òrgans sexuals (en-
cara que alguns paios sovint els
empren com a substituts del pri-
mer), que són útils per a molts
altres menesters.
Hermafrodític perdut
Avui m’he despertat
‘cascadíssim’: em
molesta un ovari i
em pica un testicle
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
txema díaz-torrent
Lingüista i professor
carles sánchez
Estudis literaris

Andorra
www.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.comwww.pompesfunebresdelesvalls.com · 866 632 · 807 180 · info@pompesfunebresdelesvalls.com
Fem més fàcils
els moments
més difícils
El cos de bombers preveu co-
brir entre cinc i set llocs de
treball, unes incorporacions
que es farien de cara al 2019.
Segons va explicar el director,
Joan Carles Recasens, aquestes
són les places a les quals caldrà
fer front tenint en compte les
dues vacants que hi ha actual-
ment i les quatre o cinc jubi-
lacions que hi haurà l’any que
ve. Tot i que no està decidit,
el concurs es podria treure de
cara a finals d’any. En tot cas,
el que està clar és que aquest
procés es començarà a preparar
durant aquest 2018 tenint en
compte que el procés és força
llarg, va declarar.
L’objectiu amb el qual es tre-
balla és que quan un bomber es
jubila ja n’hi hagi un altre amb
la formació feta perquè el pu-
gui reemplaçar des del primer
dia en què es produeix la bai-
xa. Recasens va destacar que la
formació té una durada d’entre
tres i sis mesos i, a més, calen un
mínim de participants (entre
cinc i deu). De fet, el ministre
d’Afers Socials, Justícia i Inte-
rior, Xavier Espot, va remarcar
que tenint en compte la com-
plexitat de la formació i el cost
important dels materials que
requereix és aconsellable obrir
places quan hi ha entre quatre
i cinc vacants. Espot va anunci-
ar que el pressupost del 2018 ja
preveu cobrir les vacants que hi
haurà al cos de bombers.
Tant Recasens com Espot
van assenyalar que el personal
de què es disposa és l’adequat
a hores d’ara. “No sobren mit-
jans però tampoc en falten”, va
dir el director del cos, mentre
que el ministre va destacar que
“hem arribat a una xifra òptima
amb relació al servei que estan
prestant els bombers”. Tot i
així va acceptar que “és veritat
que si tinguéssim una mica més
d’efectius aniríem més folgats”.
D’aquesta manera va explicar
que això permet al Govern pri-
oritzar necessitats que hi ha
en altres cossos especials en-
cara que va deixar clar que “no
ens podem permetre rebaixar
aquesta xifra” i, per tant, cal
anar assumint les vacants.
Un altre dels anuncis que es
van fer amb motiu de la festivi-
tat del patró del cos de bombers
va ser la creació d’una cotxera
nova. El projecte es podrà fer
aquest any tot i que l’obra no
està calendaritzada. L’edifici
s’alçarà just al davant de la ca-
serna central, a Santa Coloma.
Està previst encabir-hi sis cami-
ons i amb aquest equipament
ja es cobririen les necessitats
d’espai per a vehicles durant els
propers deu o vint anys.
En l’acte d’ahir, Espot tam-
bé va destacar l’augment dels
serveis realitzats pels bombers
(un cada 70 minuts) i la seva
diversificació, que demostren
la necessitat creixent del cos i
la millora de la seva capacita-
ció. Així mateix, va assenyalar
com a repte la incorporació de
més dones. Avui hi ha 116 bom-
bers i tres bomberes. Recasens
va subratllar la bona feina que
estan realitzant i va animar les
dones a presentar-se a les pro-
ves. Per la seva banda, Espot va
remarcar que des del Govern ja
es van fer les actuacions per po-
der accedir al cos amb igualtat
de drets i que ara és qüestió que
hi hagi “un canvi de xip a la po-
blació” perquè el cos s’assembli
a la societat, formada al 50%
per homes i dones, un fet que
l’enriquiria.
El cos de bombers cobrirà entre cinc
i set vacants de cara a l’any que ve
Espot accepta que si es tingués més personal s’aniria més folgat tot i que la xifra que hi ha avui és l’adequada
Festivitat del patró
M.S.C.
andorra la Vella
La caserna central va acollir la celebració del patró del cos de bombers, sant Joan de Déu, ahir.
JonaTHan GIl
a l’espera de consensuar els reglaments amb els
representants sindicals
Un dels reptes per a aquest any serà el
desplegament de la llei de bombers. espot va
recordar que ja s’ha aprovat el reglament de la
jornada i l’horari de treball (que la llei preveia que
s’aprovés en un termini més breu, ja que creava
neguit entre el col·lectiu de bombers) i que ara
s’està treballant en la resta. alguns que ja es
tenen avançats són el reglament que regula
l’accés, la promoció dins del cos, la carrera
professional, el que regula el comitè mèdic i el
que regula els dies compensatoris. el ministre
d’afers Socials, Justícia i Interior va explicar que
ara cal acabar de consensuar aquests textos
amb els representants dels sindicats. espot va
recordar que la nova llei dona més atribucions
al cos, les clarifica i ofereix més reconeixement
i seguretat jurídica a un dels serveis “més ben
valorats pels ciutadans”.
Joan Carles
Recasens
Xavier Espot
[al cos de bombers]
no sobren mitjans
però tampoc en
falten
no ens podem
permetre rebaixar la
xifra d’efectius que
hi ha actualment

ANDORRA8 DivenDres, 9 De març Del 2018
El Grup Raineau va presentar
ahir el projecte de casino que,
per la seva ubicació al Centre de
Congressos, preveu una inver-
sió de 17,8 milions d’euros i, pel
concepte de casino turístic, pro-
posa invertir dos milions d’euros
l’any en promoció i màrqueting.
Aquest grup familiar compta
amb catorze casinos i quatre
hotels per Europa, Orient Mitjà
i Sud-amèrica. Del capital d’in-
versió de gairebé 18 milions, el
70% l’aportarà el Grup Raineau
i es preveu obrir-ho a accionis-
tes andorrans amb una oferta
pública d’entre el 10% i el 30%
del capital. Es preveu la con-
tractació d’entre 130 i 150 per-
sones, de les quals el 5% seran
persones amb discapacitat i el
20% persones amb risc d’exclu-
sió social. Entre les previsions hi
ha la d’atreure 290.000 visitants
anuals i, al cap d’uns cinc o set
anys de funcionament, facturar
20 milions d’euros anuals de ne-
goci.
CENTRE DE VIDA SOCIAL
Aquesta aposta presentada ahir
com un projecte “més enllà del
joc” i “un centre de vida social”
vol ocupar 2.223 m2
dels 4.000
de superfície que té el Centre de
Congressos per al casino o espai
de joc; la resta es destinarà a
altres espais d’oci, com a la gas-
tronomia, espectacles i també el
turisme de negocis. De fet, una
altra xifra anunciada és la desti-
nació de 830.000 euros de mit-
jana durant els primers deu anys
de funcionament del casino per
portar al país i cofinançar dotze
espectacles i festivals anuals in-
ternacionals. A més, els artistes
del país també disposaran d’un
espai obert i permanent per
mostrar-hi les seves creacions
artístiques.
XEF ESTRELLA A LA PLAÇA
Pel que fa a la gastronomia, el
Grup Raineau aposta per un res-
taurant d’alt nivell dirigit per
Mauro Colagreco, xef internaci-
onal amb dues estrelles Miche-
lin, que s’ubicaria a la mateixa
plaça del Poble, just on hi ha la
vidriera del vestíbul del Centre
de Congressos, a peu de plaça.
Colagreco oferirà una cuina lo-
cal amb productes del quilò-
metre zero i amb una capacitat
per a 80 comensals a sala i 60 a
la terrassa. També hi hauria un
restaurant interior, amb una ca-
pacitat de 100 places, que oferi-
rà una àmplia carta de plats de
cuina internacional a l’entorn de
les diferents sales del casino. A
més, també hi haurà els bars del
complex, que tindran una vari-
ada carta de còctels internacio-
nals.
REFORmA DE L’AUDITORI
El projecte del casino al Centre
de Congressos manté l’auditori
per a la programació d’especta-
cles, però també destinarà part
de la superfície a fer sales per a
seminaris i congressos. Així, es
preveu la inversió de 150.000
euros per renovar l’auditori i
signar amb empreses especia-
litzades del país l’organització
d’esdeveniments. Es volen acon-
seguir quatre sales de 280 m2
,
que faran que l’auditori passi de
les 900 butaques que hi ha ara
a 600. L’objectiu, però, és con-
tinuar mantenint la funciona-
litat del Centre de Congressos
i col·laborar de manera activa
amb l’Andorra Convention Bu-
reau. A més de la programació
d’espectacles, l’auditori també
es podria utilitzar per al joc. Re-
naud Dugert, director financer,
va destacar que “l’auditori del
Centre de Congressos podria
programar un torneig de pòquer
amb un públic i un escenari per
reunir-hi milers de jugadors, i
amb una infraestructura per ser
televisat”.
Malgrat que ara per ara no hi
ha cap nom andorrà al projecte
inicial com a inversor, a la famí-
lia Raineau els van acompanyar
noms del país que hi figurarien
com a gestors. Entre aquests
noms, hi ha el mateix José Es-
cribano, que va ser presentat
com a conseller responsable de
l’agenda cultural del casino, Mi-
guel Medina, com a conseller de
turisme, Sophie Belloc, com a
advocada, i Víctor Blasi, com a
arquitecte.
La ubicació al Centre de Con-
gressos és vista “com una mane-
ra d’allargar l’eix comercial cap
al centre històric, i fer-lo aquí
suposarà eliminar la despesa pú-
blica,quearaesxifra en700.000
euros, per 90.000 d’ingressos”,
va comentar Laura Raineau, vi-
cepresidenta del casino.
Raineau invertirà 17,8 milions en el
casino i dos cada any en promoció
La ubicació al Centre de Congressos preveu 150 treballadors, el 20% en risc d’exclusió social
Projecte
Els directius del Grup Raineau van presentar ahir el projecte del casino al Centre de Congressos, on es preveu ubicar.
jonathan gil
P.G./ A.L.
andorra la vella
euros s’invertiran
per a la renovació
de l’auditori que es
mantindrà
150.000
visitants l’any es
preveu que atregui
el casino del grup
raineau
290.000
d’euros de negoci es
preveuen aconseguir
un cop s’hagi
consolidat
20.000.000
euros de mitjana
anual per a
espectacles i
festivals
830.000
Què passarà amb la temporada de música i dansa?
la presència de josep Maria escribano,
primer i únic director artístic que ha tingut la
temporada de música i dansa de la capital,
com a “conseller responsable de l’agenda
cultural” del projecte va disparar com és
lògic els rumors i, per què no, les alarmes.
Què passarà amb la Temporada si finalment
és el projecte de raineau el que guanya
la partida? Segons escribano, la intenció
del grup és incorporar la temporada a la
programació cultural que oferiria el casino,
i que s’allargaria durant tot l’any. Molt
probablement, això sí, amb un altre nom i
amb un altre patrocinador. Conservaria com
a plat estrella la mitja dotzena de propostes
clàssiques –orquestres simfòniques, grups de
cambra, solistes, companyies de dansa– que
han caracteritzat el cartell de la temporada,
però a més incorporaria un ventall d’activitats
–teatre musical, jazz, música lleugera, màgia–
destinades a “un altre tipus de públic”. tot el
que precedeix, sota la premissa que al casino
no s’hi va només a jugar,sinó també a consumir
oci i cultura, i amb el vistiplau del Comú de
la capital, a qui escribano va consultar abans
d’embarcar-se com a assessor en aquesta
nova aventura.
d’acord, però, què passaria amb la pròxima
temporada, que seria la primera afectada
per la nova situació? Segons ell, en cap
circumstància no desapareixerà: “en tot cas
es transformaria, perquè s’integraria en la
programació del casino. i no sabem si, en
aquestes condicions, l’actual patrocinador hi
continuaria estant interessat”. el cas és que
l’“actual patrocinador” –MoraBanc, que ho és
des de les primeres edicions, a principis dels
anys 90– no tenia ahir constància “oficial” de
cap d’aquests moviments: “Per nosaltres, no
hi ha hagut canvis i, per tant, seguirem com
fins ara”, va assegurar el portaveu de l’entitat.
tot plegat es dilucidarà en qualsevol cas ben
aviat, quan a finals de març o principis d’abril
es resolgui el concurs del casino, i coincidirà
amb el balanç de la Temporada, que conclou
el 24 d’abril amb el tenor mexicà javier
Camarena.
en el futur de la temporada també hi pot
tenir alguna cosa a veure el nou cartell que
Clipper’s live, la promotora del festival de
Cap roig, està decidida a impulsar per aquí
dalt, i que comptarà amb tota seguretat amb
patrocini públic i, probablement, també privat.
Un cartell que s’ha de presentar de forma
imminent –les dates, els artistes i també
l’escenari, que ja no serà el complex de pàdel
de Santa Coloma– perquè està previst que el
primer concert tingui lloc ja el mes de maig.

ANDORRA 9DivenDres, 9 De març Del 2018
Tal com va anunciar durant
el debat del pressupost per a
l’exercici 2018 de la setmana
passada al Consell General, el
parlamentari del grup majo-
ritari de l’oposició, Unió Lau-
rediana (UL)-Independents
de la Massana, Carles Naudi
d’Areny-Plandolit, ha presen-
tat una demanda a Sindicatura
perquè el Govern expliqui tot
l’entramat d’organismes i en-
titats que hi va haver entre el
2011 i el 2018, així com quants
alts càrrecs han comportat,
quants treballadors i quin ha
estat el cost de tot plegat.
En concret, Naudi, preocu-
pat pel doble discurs de l’exe-
cutiu que, per una banda, re-
forma la funció pública i, per
l’altra, incrementa la despesa
de personal amb noves con-
tractacions, demana que, co-
mençant pel mateix Govern,
s’enumerin totes les entitats,
organismes, agències, insti-
tuts, fundacions, societats
públiques i parapúbliques que
hi havia l’1 de maig del 2011
i la mateixa relació a primer
de febrer d’enguany. A més,
el conseller general demana
que s’especifiqui la missió de
cadascuna, els principals ob-
jectius assignats i quins s’han
assolit i quins no.
Així mateix, Naudi sol·licita
el detall del nombre de perso-
nes que hi treballaven el 2011
i el 2018, incloent-hi els even-
tuals, empreses de treball tem-
poral, assessors externs, i to-
tes les relacions que comportin
el treball de persones en cada
una d’aquestes organitzacions.
El conseller general d’UL-
Independents de la Massana
demana també que s’especifi-
qui el nombre d’alts càrrecs,
càrrecs de confiança, direc-
tors, coordinadors, caps i si-
milars per a cadascuna, i que
es detalli el nombre total de
persones que treballen en cada
categoria. I, també, una relació
del cost total de despeses sala-
rials, seguretat social i dietes.
Finalment, Naudi vol que
s’expliqui també quantes per-
sones han deixat de treballar
al Govern al llarg d’aquest pe-
ríode, i quantes han anat a tre-
ballar a qualsevol d’aquestes
organitzacions; és a dir, que
l’executiu expliqui el flux de
persones entre tots els orga-
nismes de l’Administració.
Naudi demana al Govern per tot
l’entramat de societats públiques
Consell General
El conseller general Carles Naudi d’Areny-Plandolit.
jonathan Gil
Redacció
andorra la vella
Successos
Una dona va resultar ahir
ferida lleu com a conseqüèn-
cia d’una col·lisió per abast
entre dos turismes, segons
va informar la policia. Els
fets van tenir lloc deu mi-
nuts abans de les deu del
matí al carrer de la Unió, a
la rotonda del quilòmetre 0,
quan van topar un Renault
Clio 1.5 (AND) i B.M.W. X4
(AND). Les causes encara
s’estan investigant. Com a
conseqüència del xoc, la con-
ductora del primer vehicle,
una resident de 59 anys, va
resultar ferida.
Una dona
resulta ferida
en topar dos
turismes
Redacció
andorra la vella
Andorra està a l’espera que
Brussel·les posi damunt la tau-
la de la negociació de l’acord
d’associació la proposta sobre el
control del tràfic il·lícit de tabac,
un fet que podria passar en la
ronda negociadora prevista per
a aquest mateix mes de març.
Així ho va explicar ahir la mi-
nistra d’Afers Exteriors, Maria
Ubach, durant la seva comparei-
xença davant la comissió legisla-
tiva de Política Exterior, en què
va informar als parlamentaris
que França insisteix en el tema
del diferencial de preu i a fer evi-
dent la preocupació per contra-
ban de tabac.
En aquest sentit, segons van
explicar fonts de la comissió,
la ministra va confirmar que el
ministre d’Acció i Comptes pú-
blics francès, Gérald Darmanin,
visitarà properament el país,
malgrat que encara no “hi ha la
data tancada”, i que les duanes
andorrana i francesa ja estan
treballant conjuntament per fer
front a aquesta qüestió.
Així mateix, la titular d’Afers
Exteriors va reiterar als con-
sellers generals la fermesa de
l’executiu a l’hora de no barrejar
temes fiscals, com seria la pe-
tició de França que el preu del
tabac a Andorra s’acabi igualant
amb el preu del tabac a Espanya
en uns terminis “relativament
raonables”, en la negociació de
l’acord d’associació, malgrat ad-
metre que la posició que acabi
mantenint finalment França
pot influir en la proposta del
període de transició que la Unió
Europea acabi acceptant per al
tabac. En aquest sentit, les fonts
consultades van explicar que la
ministra va recordar que també
hi influiran altres aspectes com,
per exemple, que Andorra com-
pleixi el seu compromís i signi el
conveni de l’Organització Mun-
dial de la Salut (OMS).
En la compareixença, que
alguns consellers generals van
aprofitar per fer notar a la mi-
nistra un cert malestar pel fet
que cap dels membres de la
comissió legislativa de Políti-
ca Exterior com a tal hagués
estat convidat al sopar que es
va oferir amb motiu de la visita
del grup de l’Associació Euro-
pea de Lliure Comerç (l’EFTA),
Ubach va incidir també en la
necessitat de “fusionar” els
acords bilaterals amb Espanya
dins de l’acord d’associació. La
ministra d’Afers Exteriors va
explicar també el treball que
s’està portant a terme per de-
terminar aquell cabal comuni-
tari que caldrà assumir, i va re-
iterar la dificultat que hi haurà
per transposar gairebé 16.000
directives i normatives comu-
nitàries a la legislació nacional.
Andorra espera la proposta de la
UE sobre el control del contraban
Ubach reitera a la comissió de Política Exterior la voluntat ferma de no barrejar aspectes fiscals
acord d’associació
La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, en una sessió al Consell General.
jonathan Gil
M.S.
andorra la vella
CCiS
La seu de la Cambra de Co-
merç acollirà el 22 de març
vinent la conferència El pacte
de socis: un document impres-
cindible per a qualsevol em-
presa, que anirà a càrrec del
llicenciat en dret i CEO i soci
del departament Mercantil
d’Emindset Law Firm a An-
dorra i Espanya, Oriol Giró.
La xerrada tindrà lloc a dos
quarts de quatre de la tarda.
Xerrada sobre el
pacte de socis

Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de Mallorca
Aeroport
Andorra-La Seu
Marseille
Madrid Palma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de MallorcaPalma de Mallorca
Volem des de l’aeroport
Andorra-La Seu
Des del 9 de març
ﬁns a l’1 d’abril del 2018
Tel.: +34 973 351 135
viatgesregina@andbus.net http://viajesregina.teamgroup.es
Informació i reserves
Et recollim?
Servei
porta a porta
Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016 @andorrabybus Andbus andorrabybus
Malgrat que oficialment la data
de tancament de la tempora-
da d’hivern de Vallnord i de
Grandvalira està marcada per
al proper diumenge, 8 d’abril,
(un cop finalitzada la Setma-
na Santa), a Arcalís els gruixos
acumulats de neu a l’estació,
per la important quantitat de
nevades registrades aquest hi-
vern, han permès allargar-la
uns dies més.
Concretament, i segons han
confirmat fonts de l’estació or-
dinenca, la previsió és tancar
les instal·lacions el dimarts 1 de
maig, dia festiu, i que, per tant,
pot portar un gran nombre de
turistes al país.
D’aquesta manera, la tem-
porada a Ordino-Arcalís durarà
més de tres setmanes del pre-
vist. Les instal·lacions no esta-
ran al 100% obertes un cop pas-
si la Setmana Santa, i el nombre
de pistes operatives dependrà
també de com evolucionin les
acumulacions de neu. Serà,
amb tot, una bona manera que
els amants de l’esquí puguin
gaudir-ne encara uns dies més,
fins ben entrada la primavera.
A més a més, el fet d’allargar
la temporada permetrà també
començar a plasmar l’entrada
de Saetde a Arcalís (a falta de
tancar definitivament l’acord
i sense que hi hagi hagut al-
legacions a l’oferta presentada
per Joan Viladomat), ja que
s’està treballant perquè els es-
quiadors que tinguin el forfet
de temporada de Grandvalira
puguin utilitzar-lo també a l’es-
tació ordinenca aquests dies de
més pagant un petit suplement,
que podria ser de 25 euros, 15
en el forfet de dia.
Aquesta no és l’única acció
que s’ha aplicat a les estacions
de Vallnord a conseqüència de
l’acumulació i les bones condici-
ons de neu que tenen les pistes.
A Pal Arinsal, i fins que acabi
la temporada (aquí sí que no
hi hauria canvis), els dissabtes
l’horari s’ha allargat fins a les
sis de la tarda.
Arcalís allarga la temporada
d’esquí fins al primer de maig
Camps de neu
Agències
andorra la vella
El valor de les importacions du-
rant el mes de febrer va ascen-
dir a 101,35 milions d’euros, fet
que suposa una disminució del
4,1% respecte del mateix mes
de l’any anterior, segons les
dades fetes públiques ahir pel
departament d’Estadística, que
va remarcar que, si no es comp-
tabilitza el capítol de l’energia,
la caiguda és del 4,9%.
Van registrar una variació
percentual positiva destaca-
da els grups Transport (7,9%),
Farmàcia i perfumeria (5%) i
el grup Energia, que va créixer
un 2,1%. Per contra, van tenir
un comportament negatiu re-
marcable els grups Joieria, que
va davallar gairebé un 40%, Be-
gudes i tabac, que va caure un
15,7%, i el grup Industrial, que
el mes passat va registrar un
descens del 7,3%.
Així mateix, durant els pri-
mers dos mesos de l’any, el to-
tal d’importacions ascendeix a
204,90 milions d’euros, amb un
descens de l’1,8% respecte del
mateix període de l’any anteri-
or. Destaquen amb valors posi-
tius els grups de la Construcció
i del Transport. En canvi, les
partides que destaquen amb va-
lors negatius són la Joieria i les
Begudes i tabac.
No obstant, si s’agafen les
dades dels darrers dotze me-
sos, s’ha importat per valor
de 1.303,78 milions d’euros,
fet que suposa un creixement
del 4,5% respecte a l’acumulat
dels darrers dotze mesos del
període anterior, en què les im-
portacions en valor van ser de
1.248,09 milions d’euros.
En canvi, les exportacions
sí que van tenir un comporta-
ment positiu el mes passat, en
què van sumar 10,51 milions
d’euros, amb un creixement del
23,3% respecte al mateix mes
de l’any anterior.
Les partides exportades
que destaquen amb una varia-
ció percentual positiva són la
Farmàcia-perfumeria i l’Elec-
trònica, mentre que tenen una
davallada destacada les partides
de Combustibles, Joieria, Cons-
trucció, Begudes i tabac i Vestit
i calçat.
Pel que fa a l’acumulat dels
darrers dotze mesos, les expor-
tacions tenen un valor de 110,08
milions d’euros, amb un aug-
ment del 18,6% respecte a l’acu-
mulat dels darrers dotze mesos
de l’any anterior. Totes les parti-
des presenten valors percentuals
positius, excepte la joieria, i en
destaquen les de Farmàcia-per-
fumeria, Transport, Electrònica,
Construcció, Diversos i Combus-
tibles. I si ens fixem només en
els dos primers mesos de l’any, el
total d’exportacions ha estat de
19,19 milions d’euros, un 25,1%
més respecte al mateix període
de l’any anterior.
D’altra banda, Estadística va
informar que la importació de
carburants durant el mes de fe-
brer va ser de 16,59 milions de
litres, fet que suposa una varia-
ció percentual positiva del 3,7%
respecte al mes de febrer de
l’any anterior. D’aquesta mane-
ra, en els dos primers mesos de
l’any s’han importat fins a 35,65
milions de litres de carburant,
xifra que suposa un increment
del 5,1% respecte al mateix pe-
ríode de l’any anterior.
Pel que fa al tipus, Estadísti-
ca remarca que aquest febrer, en
comparació amb el mateix mes
de l’any anterior, tant la gasolina
sense plom com el fuel domèstic
presenten variacions percen-
tuals positives del 10,7% i el
10,6%, respectivament. Per con-
tra, el gasoli de locomoció pre-
senta una davallada del 4,4%.
Quant a les dades acumula-
des dels darrers dotze mesos, la
importació de carburants ha es-
tat de 179,20 milions de litres,
fet que suposa un augment del
0,4% respecte als 178,44 mili-
ons de litres importats durant
el mateix període anterior.
Les importacions cauen un 4,1%
i les exportacions pugen un 23,3%
La importació de carburant s’incrementa un 3,7% i segueix la tendència a l’alça
economia
Redacció
andorra la vella
El mes passat es va importar mercaderia per valor de 101 milions d’euros.
jonathan gil
Una delegació andorrana,
integrada per representants
del ministeri d’Afers Exte-
riors, del de Medi Ambient,
Agricultura i Sostenibilitat,
d’Actua i de la Cambra de
Comerç es va desplaçar ahir
a Perpinyà per presentar, a la
seu de la Cambra de Comerç
d’aquesta localitat francesa,
les oportunitats de negoci a
Andorra i els diferents pro-
jectes que s’estan impulsant
al país en l’àmbit de les no-
ves tecnologies, les energies
renovables i l’agricultura, se-
gons va informar l’executiu.
La jornada va ser inau-
gurada per Thomas Garcia,
president de la comissió
d’Afers Internacionals de la
CCI Pyrénées-Orientales, i
es va presentar el projecte
transfronterer CCI Pirineus
Med, finançat pel programa
europeu Poctefa, a càrrec de
Françoise Delcasso, respon-
sable de projecte de la Cci
Pyrénées-Orientales.
Per la seva part, el tècnic
d’Actua Carles Aleix va ex-
plicar l’estratègia que porta
a terme l’agència de promo-
ció econòmica d’Andorra per
atraure inversió estrangera
i per diversificar l’economia
andorrana.
Promoció de
les oportunitats
que ofereix el
país a Perpinyà
Redacció
andorra la vella

Informació i reserves:
atcpal@vallnord.com T. +376 878 078
35 €
per persona (IGI inclòs)
SOPAR + IOGA
gaudeix de SOPAR AMB
7 i 21 de març
a partir de
Pla de la Cot, Pal
Amb la col·laboració de:
El Comú de la Massana impul-
sarà un nou pla de desenvolupa-
ment local, comercial i turístic
de la parròquia. Aquest treball
serà una continuïtat i posada
al dia del Pla de dinamització i
comerç elaborat fa deu anys. Tal
com va explicar el conseller de
Turisme, Comerç i Dinamitza-
ció, Sergi Balielles, aquell pro-
jecte ha ajudat a assolir l’objec-
tiu que perseguia i una mostra
són els passos endavant que
s’han fet en la desestaciona-
lització de l’activitat turística.
Amb tot, s’ha constatat que “les
accions que es van establir ales-
hores estan envellint”. Així, va
apuntar que si una dècada enre-
re el neguit era la dinamització
avui la situació és una altra. Per
tot plegat, Balielles va remarcar
que el pla de què es disposava
ha “caducat” i cal “refrescar-lo”
per “afrontar els propers anys
amb noves ofertes, noves acti-
vitats” i resoldre els neguits que
encara resten entre els comerci-
ants i hotelers.
El conseller va posar alguns
exemples, com ara l’existència
d’alguns “punts negres” que
suposen un fre al desenvolu-
pament del comerç. En aquest
cas, doncs, el pla haurà d’aju-
dar a analitzar per què hi ha
zones que tenen menys acti-
vitat comercial que d’altres, ja
sigui perquè pateixen un dèfi-
cit d’aparcament o perquè es
troben en un indret que no és
comercial, va apuntar. Davant
d’això, Balielles va remarcar
que per potenciar una zona no
tot passa per organitzar-hi es-
deveniments.
Per impulsar el pla, el Comú
comptarà amb una empresa
privada que haurà de redac-
tar-lo. És per aquest motiu que
dimecres passat, el BOPA ja va
publicar la convocatòria d’un
concurs per adjudicar aquests
treballs. Balielles va explicar
que tindrà un abast interna-
cional perquè, tot i que hi ha
empreses del país que tenen
experiència en aquest àmbit,
“volem obertura d’esperit”. A
finals d’abril es farà l’obertura
dels plecs i la intenció és que a
inicis de maig ja es puguin co-
mençar els treballs. La voluntat
de la corporació és que aquesta
empresa tingui el pla al més avi-
at possible perquè les accions ja
es puguin aplicar l’any que ve.
I perquè això sigui possible cal
introduir una partida al pressu-
post del 2019. El Comú estima
que el cost que tindrà la redac-
ció del projecte pujarà a un mà-
xim de 27.000 euros, que és la
partida que es va preveure als
comptes d’aquest 2018.
Un dels objectius de la cor-
poració és implicar-hi el sector
privat. “Volem intentar con-
sensuar-ho. Ha de ser un pla
de tothom”, va dir el conseller
de Turisme, Comerç i Dinamit-
zació massanenc. La iniciativa
ja s’ha tractat amb la minoria,
que ha expressat la voluntat
d’oferir la màxim col·laboració.
D’aquesta manera, el desenvo-
lupament del projecte es vol
dur a terme de forma conjunta
entre el sector públic i el privat
i implicar també el Parc Natu-
ral del Comapedrosa i, com no
pot ser d’altra manera, l’estació
d’esquí de Pal-Arinsal. D’aquí
n’ha de sorgir la posada en
marxa d’accions conjuntes.
Quant a la durada d’aquest
pla, Balielles va remarcar que
establirà accions immediates
però d’altres que es poden as-
solir a més llarg termini. En
aquest sentit va apuntar que el
pla hauria de tenir una conso-
lidació al cap de tres o quatre
anys. Amb tot, va remarcar que
cal buscar un model per a d’aquí
a un termini d’entre cinc i deu
anys.
PressuPost
Preguntat sobre la inversió que
comportaran les accions que
s’estableixin al pla, Balielles va
indicar que avui el pressupost
de Turisme és de 300.000 eu-
ros. “Potser és suficient o pot-
ser caldrà ampliar-lo”, va asse-
nyalar i va afegir que en tot cas
serà el pla el que determinarà el
pressupost necessari per al des-
envolupament de les fites que
s’hi recullin.
Comú
El pla ha de permetre detectar els punts negres que frenen el desenvolupament del comerç.
jonathan gil
M.s.C.
andorra la vella
La Massana tindrà un nou pla per
potenciar el comerç i el turisme
Fixarà mesures amb una previsió de deu anys i comptarà amb la participació del sector privat
refrescar el pla de
fa deu anys
El pla ha de permetre
adaptar al nou context el
que es va fer fa deu anys
i que ha quedat caducat,
segons Balielles.
una empresa el
redactarà
S’ha convocat un concurs
internacional per adju-
dicar la redacció del pla a
una empresa. El cost no
superarà els 27.000 euros.
un projecte per a
d’aquí a deu anys
Tot i que hi haurà accions
que es podran fer de for-
ma immediata, el que es
cercarà és un model per a
d’aquí a cinc o deu anys.
sergi Balielles
les accions que
es van establir deu
anys enrere estan
envellint
volem intentar
consensuar-ho. ha
de ser un pla de
tothom

L’exfutbolista del Barça i actual-
ment senador brasiler, Romário
de Souza, va declarar dimecres
a l’Audiència Nacional espanyo-
la en el marc del cas Rossell, en
què es troba involucrat també
l’empresari i exconseller de Fi-
nances del Comú de Sant Julià
de Lòria Joan Besolí.
Romário, que va declarar a
través de videoconferència, va
assegurar davant la jutgessa
Carmen Lamela que l’expresi-
dent del Barça Sandro Rossell i
l’expresident de la Confederació
Brasilera de Futbol (CBF) Ricar-
do Teixeira, investigats pel pre-
sumpte blanqueig de fins a 6,5
milions d’euros procedents de la
venda dels drets de partits amis-
tosos de la selecció brasilera,
s’havien quedat diners de la CBF.
L’exjugador, segons recollien
ahir els mitjans de comunicació
espanyols, s’havia ofert a de-
clarar voluntàriament després
d’haver presidit una comissió
d’investigació al senat brasiler
sobre una possible trama de
corrupció a la CBF. No obstant,
la comissió va concloure, amb
quinze vots favorables i només
dos en contra, entre els quals
el de Romário, que “no hi ha-
via corrupció a la Confederació
Brasilera de Futbol”.
En aquest sentit, la defensa
de Rossell va evidenciar davant
Lamela que l’exfutbolista, que
no manté una bona relació amb
l’expresident blaugrana i que
aspira a presidir la CBF, com ell
mateix va admetre, va centrar la
declaració en el seu vot particu-
lar i no en l’informe que recollia
les conclusions finals de la co-
missió d’investigació.
Romário acusa l’expresident
del Barça i Teixeira de
quedar-se diners de la CBF
‘Cas Rossell’
Redacció
andoRRa la vella
El grup municipal de Compro-
mís x la Seu presentarà una pro-
posta al plenari de dilluns que ve
a l’Ajuntament per sol·licitar a la
Direcció General de Transports
i Mobilitat de la Generalitat de
Catalunya que faci les gestions
administratives oportunes per-
què les línies de transport pú-
blic d’autobús entre Andorra
i Barcelona/Lleida puguin fer
parada a la Seu d’Urgell. Aquest
fet suposaria un augment im-
portant de les freqüències, una
disminució del preu del bitllet i
una major eficiència dels recur-
sos públics d’ambdós territoris,
segons exposava ahir la forma-
ció en un comunicat.
Per altra banda, també es
proposa demanar a l’empresa
Alsa que reforci el transport
públic directe entre Barcelona/
Lleida i la Seu dels divendres
a la tarda dels mesos d’hivern
amb un altre autobús directe,
així com en aquells trajectes que
tinguin major ocupació. A més,
també se sol·licitarà a la matei-
xa empresa que no es discrimi-
nin les persones que compren la
targeta de 5 o 10 viatges i que
es pugui pujar a l’autobús per
ordre d’arribada, i no pel tipus
de bitllet que es compra.
Compromís recorda que un
servei de transport públic de
qualitat és de vital importàn-
cia per facilitar la mobilitat i
progrés de qualsevol territori.
Sobretot, d’aquelles zones més
allunyades de les grans capitals,
com el Pirineu i la Seu. El partit
recorda que l’empresa Alsa té la
concessió de les diferents línies
de transport públic entre la Seu
i altres pobles i ciutats, i que
destaquen les connexions amb
Barcelona, Lleida i Puigcerdà.
“Les darreres setmanes s’han
rebut nombroses queixes per la
falta de freqüències, trajectes,
preus i altres aspectes que afec-
ten el transport públic d’auto-
bús, i per la falta d’alternatives
de mobilitat. També s’ha iniciat
una recollida de signatures per
millorar aquest servei”, afirma-
va Compromís.
Des de Compromís x la Seu
es van voler agrair els escrits,
propostes i mobilitzacions dels
veïns per millorar aquest servei
públic essencial per al territo-
ri: “Algunes de les queixes que
ens han arribat és pel fet que en
certs viatges amb alta ocupació
no hi ha prou places disponibles
als autobusos. Aquest fet passa,
sobretot, els divendres a la tarda
dels mesos d’hivern, ja que coin-
cideixen les persones que estu-
dien o treballen a Barcelona i les
persones que pugen a esquiar o
a passar el cap de setmana al Pi-
rineu. D’altres horaris i trajectes
a Lleida també es troben amb
aquesta situació”.
Per a aquest partit a l’opo-
sició a l’Ajuntament de la Seu,
“resulta un greuge que les per-
sones que compren la targeta de
5 o 10 viatges no puguin pujar
a l’autobús fins que ho han fet
tots els usuaris que compren el
bitllet senzill”. D’aquesta mane-
ra, alguns usuaris queden sense
plaça quan hi ha molta deman-
da. “Aquest fet és contradictori
amb la necessitat de premiar
i facilitar el transport públic a
les persones que més l’utilitzen
i que són més previsores en la
compra dels bitllets”, continua
el comunicat.
El portaveu de Compromís x
la Seu, Òscar Ordeig, afirma que
“cal un replantejament integral
del transport públic d’autobús
des de la Seu a les grans capitals.
Cal millorar freqüències, la du-
rada, els trajectes i els preus dels
bitllets”.
Transport
Redacció
andoRRa la vella
Compromís vol que les línies de bus
a Barcelona i Lleida parin a la Seu
El grup polític presentarà la proposta al plenari de dilluns vinent a l’Ajuntament de la Seu
L’estació d’autobusos de la Seu d’Urgell.
CompRomís
l’exjugador declara
per videoconferència
davant la jutgessa
Carmen lamela

L’augment dels aficionats a l’es-
quí de muntanya i a les raque-
tes de neu també s’està notant
al Coll d’Ordino, zona tallada
al trànsit de vehicles durant
l’hivern, quan la seva carretera
i camins es converteixen en cir-
cuits de neu. Per millorar la in-
formació als practicants i també
per fomentar que cada vegada
hi pugi més gent, el Comú ha
estrenat noves senyalitzacions
per a cinc circuits que trans-
corren per la zona, dos de ran-
donnée i tres de raquetes de neu.
És una manera de donar
“una segona vida” o “una vida
d’hivern” al Coll d’Ordino, va
comentar ahir el conseller de
Turisme i Esports, Jordi Ser-
racanta. S’ha fet pensant en la
gent del país amant dels esports
de neu, ja que per la seva proxi-
mitat amb el poble permet, per
exemple, fer una mica d’esport
quan surten de treballar sense
haver de tancar-se al gimnàs.
Però també pensant en el tu-
rista, va exposar Serracanta:
“A menys de 3 quilòmetres pot
llogar material, és una manera
d’apropar la pràctica de l’esport
al nucli del poble”.
zona segura
A més, és una zona segura i
amb unes “vistes magnífiques”,
va defensar Serracanta. De fet,
l’esquiador de Llorts David Al-
bós, que abans de posar-se a
entrenar va assistir a la pre-
sentació de la senyalització, va
assegurar que el Coll d’Ordino
és “fantàstic” per entrenar, so-
bretot en dies en què hi ha perill
d’allaus o ha caigut una gran ne-
vada i no es pot anar fora pista.
“És una zona segura i a cinc mi-
nuts en cotxe” des d’Ordino, va
destacar.
Pel que fa als circuits d’esquí
de muntanya, un transcorre
per la carretera des de la bar-
rera que en talla l’accés, i és de
13 quilòmetres, però de baixa
dificultat i, per tant, ideal per
als qui s’inicien al randonnée.
L’altre és de dificultat mitjana i
va per pista, direcció al pic del
Bony de les Neres. Pel que fa als
de raquetes, un transcorre per
la zona de les Bores de Redort,
amb vistes a la vall i al Casama-
nya, un altre porta fins a la Font
de la Navina i l’altre passa pel
GR-11.
Serracanta va informar que
els circuits no es condicionaran
i que la traça és la que aniran
deixant els mateixos practi-
cants de l’esquí de muntanya.
Andbank ha obert les inscripci-
ons, per quart any consecutiu,
per realitzar pràctiques remu-
nerades a aquells estudiants
interessats a obrir-se camí dins
del sector bancari.
Més de 100 estudiants han
participat en els tres primers
anys del programa de pràcti-
ques emmarcat dins l’Andbank
Trainee Program. Per quart any
consecutiu, Andbank aposta de
nou pel jove talent, i ofereix la
possibilitat d’integrar-se a un
equip de professionals de dife-
rents departaments de serveis
centrals i oficines de l’entitat,
així com a les seves filials a l’es-
tranger. Els joves estudiants,
d’entre 18 i 25 anys, tenen l’op-
ció d’adherir-se a les pràctiques
d’estiu durant els mesos de ju-
liol i agost, i també de realitzar
unes pràctiques de llarga dura-
da, d’entre 6 i 12 mesos.
Andbank obre les inscripcions
per a les pràctiques d’estudiants
Formació
Estudiants que han participat en aquest programa de pràctiques.
ANDBANK
redacció
ANDorrA lA vellA
El Coll d’Ordino s’habilita a l’hivern
per als aficionats a la muntanya
El Comú estrena noves senyalitzacions per a cinc circuits, dos de ‘randonnée’ i tres de raquetes
Circuits
L’esquiador David Albós entrena en un dels circuits d’esquí de muntanya del Coll d’Ordino.
AGÈNCIeS
agències
ANDorrA lA vellA
Un circuit té 13
quilòmetres de baixa
dificultat per als qui
comencen

DIUMENGE 18 DE MARÇ
A les 12:30H
MORABANC
ANDORRA
UCAM
MURCIA
Entrades a la venda a www.bca.ad
i a les oﬁcines del club
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_UCAM.pdf 1 27/2/18 13:47
El Comú d’Andorra la Vella pre-
veu introduir millores a l’enve-
lat que s’instal·larà a l’aparca-
ment del Parc Central per a la
celebració de la Fira. Segons va
explicar la consellera de Pro-
moció Turística i Comercial de
la capital, Mònica Codina, en la
propera edició es facilitarà l’ac-
cés al recinte, i s’assegurarà que
sigui a peu pla. També a la zona
en què hi haurà exposats els ve-
hicles els panells laterals esta-
ran oberts, un fet que permetrà
l’entrada de claror natural.
El Comú ha estimat que
el cost de l’envelat pujarà a
270.000 euros. En el consell
celebrat dimecres passat, la cor-
poració va acordar convocar un
concurs internacional per ad-
judicar el subministrament i la
instal·lació, en règim de lloguer,
d’aquest envelat, el recobri-
ment de sòl i els estands modu-
lars. L’adjudicació es farà per un
any i serà renovable anualment
amb un màxim de sis anys.
Per la seva banda, les
conselleres del Partit Socialde-
mòcrata (PS) al Comú d’Andor-
ra la Vella van remarcar que,
tenint en compte que es desti-
na a la Fira una inversió molt
elevada a banda de l’afectació
que té en la superfície d’aparca-
ment, seria important tenir un
estudi que permetés constatar
el retorn econòmic d’aquest es-
deveniment. L’oposició social-
demòcrata va plantejar aquesta
opció durant el darrer consell
de Comú. La majoria va accep-
tar la proposta tot i que la còn-
sol major, Conxita Marsol, ja va
apuntar que la celebració de la
Fira és abans que res una qües-
tió sentimental.
Millores a l’envelat de la Fira,
que costarà 270.000 euros
El Comú ha convocat un concurs internacional per al seu subministrament
Andorra la Vella
El muntatge de l’envelat per a la Fira d’Andorra la Vella.
Agències
M.S.C.
AndorrA lA VellA
comunicació
La Fundació Crèdit Andor-
rà ha estrenat una nova pà-
gina web amb la qual fa un
pas més en el seu objectiu
d’apropar-se als usuaris, en-
focant el seu disseny i usa-
bilitat a les possibilitats que
ofereix la Fundació a la po-
blació andorrana. L’agenda
d’activitats i els participants
dels programes que desenvo-
lupa la Fundació es conver-
teixen ara en els principals
protagonistes d’aquest nou
format web acabat d’estre-
nat. El nou portal aporta una
estètica renovada, més visu-
al i viva i, alhora, la pàgina es
torna més dinàmica i total-
ment enfocada a les accions
de les grans àrees d’actuació
que duu a terme la Funda-
ció: Educació i Coneixement,
Suport Social, i Creació i Cul-
tura. La web es pot visitar a
l’adreça següent: fundaciocre-
ditandorra.ad.
La Fundació
Crèdit Andorrà
estrena un nou
portal web
Redacció
AndorrA lA VellA
entreteniment
La sala de la Closeta serà
l’escenari d’una nova sessió
dels Balls de tarda a la Mas-
sana aquest dissabte, 10 de
març. Aquesta proposta, que
té una periodicitat mensual,
és oberta a les persones de
totes les edats aficionades
als balls de saló. La majoria
dels balladors són gent gran,
aspecte positiu ja que es trac-
ta d’oferir una activitat que
fomenti les relacions socials
i que afavoreixi l’activitat fí-
sica i la diversió. Ara bé, cada
cop hi ha més persones joves
aficionades al ball a qui s’ani-
ma a participar-hi. L’encarre-
gat d’animar la tarda massa-
nenca serà Miquel Comellas,
que ja ha actuat en altres
ocasions i que agrada molt al
públic habitual dels Balls de
tarda. La sessió de ball s’ini-
ciarà a les cinc de la tarda i
tindrà una durada aproxima-
da de dues hores.
Nova edició
dels Balls de
tarda de la
Massana
Redacció
AndorrA lA VellA

Pirineus
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA 4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
La Generalitat de Catalunya, a
través de l’empresa pública In·
fraestructures.cat, ha tret a li·
citació les obres de construcció
del nou Centre d’Atenció Primà·
ria (CAP) de la Seu d’Urgell per
un import de prop de 3,5 mili·
ons d’euros. Els treballs, que es
duran a terme al solar on hi ha
l’edifici que ocupaven els antics
garatges de la companyia d’au·
tobusos Alsina Graells, compta·
ran amb un termini d’execució
de catorze mesos. Les empreses
que hi vulguin optar tindran
fins al 4 d’abril per presentar les
seves ofertes i l’obertura de les
pliques tindrà lloc el 17 d’abril
en el cas de la proposta tècnica i
el 15 de maig per a l’econòmica.
L’edifici que acollirà el nou equi·
pament sanitari, reivindicat des
de l’any 2010, gairebé triplicarà
les actuals dependències, ubi·
cades a l’hospital de la capital
alturgellenca.
La licitació de les obres, que
finança íntegrament el departa·
ment de Salut de la Generalitat
de Catalunya, s’ha tret en dos
lots diferents; un primer que
inclou la construcció de l’edifici
i compta amb una execució pre·
vista de dotze mesos i un segon
per a la instal·lació dels ascen·
sors, en un termini de dos me·
sos. L’equipament estarà situat
al carrer de l’Orri i, segons cons·
ta al projecte, tindrà una super·
fície construïda de 2017,74 m2
,
gairebé el triple del que ocupen
les actuals dependències. Des
de l’Ajuntament s’han mostrat
molt satisfets amb l’anunci del
procés de licitació del nou CAP,
tal com ha dit el seu alcalde, Al·
bert Batalla, que ha considerat
que l’obra servirà per “posar al
dia” un equipament clau que, ha
afegit, permetrà prestar el servei
en unes condicions més “idòni·
es”. L’edifici comptarà amb tres
nivells a la façana principal, per
on accediran els seus usuaris, i
un a la part de darrere.
El nou cap tindrà a la planta
baixa les àrees d’atenció conti·
nuada i de pediatria. La primera
comptarà, entre d’altres, amb
una sala de tractaments i un box
d’extraccions i la segona dispo·
sarà de tres consultes per als fa·
cultatius i tres més d’infermeria.
El primer pis l’ocuparà l’àrea de
medicina general, amb sis con·
sultes per als professionals mè·
dics i sis més per als d’infermeria
i, al segon, s’hi ubicarà la con·
sulta d’odontologia, quatre més
de caire polivalent i espais per
a usos administratius. L’edifici
també tindrà un soterrani desti·
nat a magatzems i instal·lacions.
L’equip del Centre d’Atenció
Primària de la Seu d’Urgell està
conformat per dotze metges de
família i dotze infermeres, a més
de tres pediatres, un auxiliar,
una odontòloga, una llevadora,
un treballador social i cinc ad·
ministratius. A les dependències
actuals, compten amb setze es·
pais de consulta, dos box d’ur·
gència, un despatx d’odontolo·
gia i un més per al treballador
social.
La Generalitat treu a licitació
les obres del nou CAP de la Seu
El nou equipament, esperat des de fa anys, triplicarà l’espai de les actuals dependències
Salut
El nou CAP es construirà als antics garatges de l’Alsina Graells.
agèncieS
Agències
la Seu d’urgell
Sort
La publicació al Facebook
de l’Hotel Pessets, situat
a la població de Sort, el 26
de febrer passat, en què es
deia textualment que hi ha·
via “un greu problema” amb
l’habitació “número 155” de
l’establiment i es convidava
els seus usuaris a proposar
un canvi de nom de la cam·
bra, ha encès una polèmica a
les xarxes socials.
En un primer moment,
entre els múltiples comen·
taris registrats, n’hi havia
diversos de crítics i alguns
clients anunciaven que ar·
ran d’aquest anunci cancel·
larien la reserva.
L’actriu Anna Bertran,
per la seva banda, es va fer
ressò de la situació aquest
dimarts a Twitter i, des
d’aleshores, aquest hotel de
la capital del Pallars Sobirà,
que ha esborrat la publica·
ció, està rebent moltes mos·
tres de suport a través de la
xarxa social, entre les quals
la de l’alcalde de la Seu d’Ur·
gell, Albert Batalla.
Polèmica pel
canvi de nom
de l’habitació
155 d’un hotel
Agències
Sort
L’Associació Cultural i Esporti·
va Bombers de la Seu s’ha su·
mat un any més a la campanya
solidària Els bombers t’acompa-
nyen a donar sang, organitzada
per Bombers de la Generalitat
i el Banc de Sang i Teixits, i
que s’està realitzant durant tot
aquest mes de març amb l’ob·
jectiu d’aconseguir el màxim
nombre de donacions de sang
just abans de Setmana Santa,
època en què baixen les reser·
ves. Concretament, la jornada
de col·lecta de sang de la Seu se
celebrarà dissabte vinent, 10 de
març, de les deu del matí a les
dues del migdia, a la plaça dels
Oms, on hi haurà ubicat l’auto·
car del Banc de Sang, vehicle es·
pecialment habilitat per poder
fer les extraccions. Aquesta jor·
nada estarà amenitzada durant
tot el matí amb diverses activi·
tats lúdiques.
Els bombers de la Seu se sumen
de nou a la col·lecta de sang
Solidaritat
Els bombers se sumen una vegada més a la campanya, com anuncien en un cartell.
Redacció
la Seu d’urgell

Cultura
S’hi va estrenar fa un decenni
amb els ossets de dEmo. Des-
prés van venir els porquets de
Lalín, les figures protuberants
de Toutain, els rostres desma-
negats de Ripollès i, l’any pas-
sat, els caramels de metacrilat
de Laurence Jenkell. I no ens
descuidem de les Carmencitas
d’Antonio López. Escaldes s’ha
acostumat els últims temps a
rebre l’estiu amb una exposició
temporal d’escultura a la via
pública, i aquest 2018 no serà
menys: l’escollit és l’escultor
Jordi Díez Fernández, nascut
a Valladolid, format a Madrid
i establert a la localitat barce-
lonina de Centelles, i que com-
pareixerà amb una desena de
peces d’acer i de mitjà i gran
format que plantarà en diver-
sos espais de la parròquia.
Així ho va confirmar ahir
el conseller de Cultura escal-
denc, Salomó Benchluch, que
va advertir també que encara
no s’han tancat ni el nombre
total d’escultures ni tampoc
la seva ubicació definitiva. Els
caramels de Jenkell i els por-
quets de Lalín es van distribuir
per l’avinguda Carlemany; les
Carmencitas, a Coprínceps, i
les ganyotes de Ripollés, per
Arnaldeta de Caboet. El Comú
està pendent d’una pròxima
visita de l’artista, que inspecci-
onarà personalment els espais
disponibles. Carlemany en serà
òbviament un dels aparadors,
però no l’únic, i tenint sempre
en compte –diu Benchluch– les
obres de remodelació de Vi-
vand, que arrencaran després
de Setmana Santa per la part
alta, que aniran baixant per
l’eix comercial i que s’aturaran
durant els mesos d’estiu.
I és just en aquest període
que les escultures de Díez reca-
lin per aquí dalt. S’hi quedaran
fins al setembre, i amb les imat-
ges d’aquí al costat ja es poden
anar fent una idea de quina és
la proposta de l’artista castellà:
es tracta de figures exemptes
armades amb barnilles d’acer
inoxidable que –diu Díez– “s’es-
tenen en totes direccions, amb
zones més denses i matèriques
i d’altres de més etèries, i amb
què cobreixo l’aire que conte-
nen les peces”.
Díez practica una escultu-
ra eminentment figurativa, en
què la figura humana acostuma
a ser la principal protagonis-
ta, de gran efectisme i que és
possible que els resulti vaga-
ment familiar: com advertia
ahir el mateix Benchluch, te-
nen alguna reminiscència a les
instal·lacions metàl·liques de
Philipppe Lavail, assenyalada-
ment la Dama de Gel, tot i que
les proporcions no són tan mo-
numentals. Això, és clar, si no
han desfilat els últims temps
per l’Àbac, el restaurant barce-
loní del televisiu Jordi Cruz –el
de Masterchef, sí–, on el curs
passat va exposar una sèrie de
peces, entre les quals Los aman-
tes de acero.
Hi podríem afegir, entre
aquestes reminiscències, des de
tres de les obres de Plensa de
l’antiga col·lecció de BPA –les
dues del pati interior de l’edifici
Cierco, i la que hi ha (o hi ha-
via) al carrer Sant Antoni d’Es-
caldes, a la seu del desaparegut
banc– fins a les vaques, xais,
ossos i altres bestioles amb què
l’ordinenc Toni Cruz ha anat
sembrant les rotondes del país
–i de la Seu, és clar. Per no par-
lar de Trapezi, l’home penjat de
Fernando de Blasi a l’antic car-
rer major de la capital.
No sempre va ser així, per-
què Díez Cruz no va veure la
llum de l’acer fins al 2007, quan
comença a experimentar amb
el llenguatge que finalment
s’ha convertit en la seva marca
d’aigües. Abans havia treballat
amb fang, fusta i pedra. Entre
les fites de la seva trajectòria
artística hi ha la participació a
l’Expo 92 de Sevilla i a Art Bas-
sel (2014). Té obra pública a
Majadahonda (Leda), l’estació
d’esquí de Masella (Centre de
força) i Centelles (Homenatge a
Ildefons Cerdà).
La invasió dels homes de ferro
Escaldes plantarà a l’estiu a la via pública una desena de peces d’acer de l’escultor castellà Jordi Díez Fernández
Escultura
A. Luengo
EscaldEs-Engordany
‘Amantes de acero’, escultura d’acer que fa 190 centímetres d’alçada, i ‘Llindar’, que en fa 220; totes dues, en acer inoxidable.
j. d. f.
ara Malikian, el 25 de març al Prat del roure
Torna ara Malikian. serà el 25 de març al Prat del
roure escaldenc, i en l’estrena de la 34a edició
del festival colors de Música. les entrades, totes
de seient i a preus que oscil·len entre els 20 i els
25 euros, es podran adquirir a partir de dilluns al
web del comú, així com al servei de Tràmits i a
l’oficina de turisme de la parròquia. Serà la segona
ocasió que el violinista hispano-libanès trepitja
els escenaris andorrans, després de debutar el
gener del 2017 a l’Auditori Nacional. En aquella
ocasió va esgotar les localitats dos dies després
que es posessin a la venda, i el comú escaldenc
ha volgut aprofitar-ne l’indubtable ganxo popular
i a la vegada donar una nova oportunitat als
que aleshores es van quedar sense entrada.
El conseller de cultura, salomó Benchluch,
confiava ahir a omplir les 700 localitats del Prat
del roure amb una proposta destinada al públic
familiar. Per això s’ha programat el primer dia de
les vacances de setmana santa i en un horari
(les set de la tarda) adaptat als més petits.
Malikian compareixerà al capdavant d’un septet
que inclou corda –viola, violoncel, contrabaix,
guitarra i naturalment violí– i també percussió i
tables índies. l’espectacle s’emmarca dintre
de la maratoniana gira L'extraordinària història
del violí, però amb un repertori renovat respecte
al bolo de l’any passat. Pel que fa a colors de
Música, el festival s’allargarà com és habitual fins
al 6 de desembre, amb el reglamentari concert
gòspel, i tindrà aquesta edició una programació
especial per commemorar el 40è aniversari de la
segregació d’Escaldes. Els detalls, ben aviat.
Ara Malikian: un fenomen que el 2017 ja va omplir l’Auditori.
araMalikian.coM
El comú encara ha
de concretar quantes
peces vindran, i on
les emplaçarà

cultura 17DivenDres, 9 De març Del 2018
Investigació
El Centre d’Estudis Histò-
rics i Polítics, que dos mesos
enrere ja va instituir dues
beques –la Pere Canturri de
recerca històrica i la Manuel
Mas de ciències polítiques–
s’estrena ara en format paper
amb Estudis polítics i historio-
grafia andorrana, un repertori
amb prop de 800 referències,
entre articles i monografi-
es, que repassa i comenta la
bibliografia existent, des de
la prehistòria fins a l’Andor-
ra contemporània. L’obra es
pot consultar i descarregar
en formats .pdf i .epub, i es
revisarà i actualitzarà periò-
dicament amb la voluntat de
mantenir-la al dia i que sigui
una eina útil per a tothom
que estigui interessat en la
història i en les institucions
del país. Les obres referenci-
ades que estiguin disponibles
en línia incorporen a més
l’enllaç per accedir-hi.
El Cehip debuta
amb un repertori
historiogràfic de
800 entrades
Redacció
andorra la vella
Torna l’Andorra Kids Film Fes-
tival, el festival de cine infantil,
després de l’any sabàtic que es va
prendre el 2017. I ho fa amb una
edició, la quarta, supervitamina-
da i mineralitzada, que progra-
marà entre el 7 i el 15 d’abril 32
sessions repartides entre la sala
d’actes del Comú d’Escaldes, el
Prat del Roure i l’FNAC. La pro-
gramació s’ha dividit en quatre
franges d’edat per on desfilaran
els alumnes dels tres sistemes
educatius, que hauran treballat
prèviament a classe la propos-
ta pedagògica que l’acompanya.
Una proposta que s’inspira en
els valors de superació i sosteni-
bilitat d’un festival que des del
primer moment va apostar per
un cine “verd, participatiu i inclu-
siu” i que té com a objectius fun-
dacionals el foment de la cultura
audiovisual i del llenguatge cine-
matogràfic, del pensament crític
i de la creativitat, diu la directora,
Marta Lladó.
El 90% de les pel·lícules són
en català o en versió subtitulada
al català, perquè el Kids apos-
ta també per la versió original i
per acostumar els nens d’avui, el
públic del futur, al subtitulat des
del moment que saben llegir. Tot
això es traduirà en una primera
secció, Animalades de cine, des-
tinada als alumnes d’entre 3 i 5
anys, amb una selecció de curts
que adapten a la gran pantalla
faules populars; Al sostre del món,
llargmetratge d’animació dirigit
als estudiants d’entre 6 i 8 anys
que relata un viatge al Pol Nord
des del punt de vista d’una jove
exploradora i que insisteix en els
valors del respecte, tolerància,
diversitat i empatia; Sport Lovers,
de 9 a 12 anys, que retrata l’espe-
rit de superació a través dels ulls
de grans estrelles com Usain Bolt
i Novan Djokovic; i P’tites vues
du Québec, premi Bafta i nomi-
nada als Oscar, per als alumnes
d’entre 13 i 17 anys i un exemple
del tipus de cine independent i
alternatiu que no arribaria mai a
les sales comercials del país i que
justifica –en paraules de Lladó–
l’existència del festival.
Tot això serà entre setmana i
per al públic escolar. Les sessions
familiars s’han concentrat en la
inauguració, el 7 d’abril, amb el
concert de Jamaikids, i els dies
14 i 15 d’abril, amb Les enfants
terribles, una selecció de curts
del festival de Clermont-Ferrand,
la màxima referència en aquest
àmbit, així com Una mà de contes,
extracte dels millors moments
d’aquest espai del Club Súper 3.
El Kds acabarà amb un cine-con-
cert amb fragments de pel·lícules
clàssiques –des d’El viatge a la llu-
na dels Mélies fins a l’Aladdin de
Disney– musicats pels alumnes
de l’Espai de Música Moderna,
Líquid Dansa i L’Animal.
En les tres edicions anteriors
s’hanprojectat230pel·lículesper
on han desfilat més de 17.000 es-
pectadors.
Kids: una setmana de cine
La 4a edició del festival de cine infantil programarà 32 sessions entre el 7 i el 15 d’abril
audiovisual
Redacció
escaldes-engordany
L’última edició del festival va tenir lloc el novembre del 2016.
agèncIes

Esports
Fora de combat des del mes
d’octubre, quan va creuar la
meta amb Toni Bernadó dels
10 quilòmetres Valls d’Andor-
ra. Un edema ossi a la inserció
de l’isquiotibial amb una infla-
mació al tendó l’ha deixat KO
i sense poder competir en la
seva gran passió: l’atletisme.
No té data de retorn ja que
no es vol pressionar i només
pensa a recuperar-se al 100%
sense perdre la il·lusió.
“És una lesió amb una recu-
peració una mica llarga. Vaig
tenir les primeres molèsties al
maig i vaig parar de competir
després dels Jocs dels Petits
Estats a San Marino. Alesho-
res, vaig fer alguna competició
per posar-me a prova, però les
molèsties no desapareixien.
Cada cop queda menys per
tornar, ho veig proper, però
estem treballant sense dates
perquè es curi bé”, va asse-
gurar el veterà atleta Marcos
Sanza, que té 41 anys i ganes
de dir adeu a la lesió per tor-
nar a córrer: “No sé com em
vaig fer aquesta lesió, tot i
que suposo que va ser pel cú-
mul d’anys de competicions i
entrenaments. No em fa mal.
Faig vida normal i no m’impe-
deix fer res. Em sento bé, però
tinc una petita molèstia amb
els impactes i necessitem fer
net”.
L’atleta, nascut a Aranda
de Duero, va fer als últims Jocs
dels Petits Estats a San Mari-
no una medalla de bronze als
5.000 metres, i una plata als
10.000. En total acumula onze
metalls en les seves cites als
Jocs dels Petits Estats. Tota
una fita per a aquest atleta
incombustible, que enguany
ha hagut de parar: “Quan tor-
ni no tinc cap competició en
ment. Amb l’alta mèdica al
sarró ja mirarem què podem
fer. Sempre hi ha cosetes”.
En cap moment ha pensat
llançar la tovallola, tot i tenir
41 anys i estar patint una de
les seves lesions més llargues
com a atleta: “No ho he pen-
sat pas. Els tres últims anys
han estat esportivament els
millors de la meva vida. Em
veig bé i aquesta aturada, una
mica llarga pel meu gust, em
pot anar bé. Per falta de ganes
no serà”.
Abans de la lesió tenia entre
cella i cella tornar a la Marató
d’Amsterdam. Allà, el campió
d’Andorra dels 5.000 metres
és on va aconseguir la millor
marca personal, amb 2 h
16 min 59 s. La lesió ho ha dei-
xat tot aturat, però sens dub-
te, quan pugui reaparèixer,
tornarà a intentar rebaixar
marca a la llarga distància. La
il·lusió la té intacta i ara no-
més li toca recuperar-se per
tornar a dominar les proves
com feia abans de la maleïda
lesió per aquest edema ossi.
La llarga espera de Marcos Sanza
L’atleta del CAVA, fora de combat des d’octubre per un edema ossi, continua en recuperació i no té data de retorn
Atletisme
Víctor Duaso
AndorrA lA VellA
Marcos Sanza quan es va imposar en una de les seves últimes curses, la d’AnyósPark, abans que la lesió l’obligués a descansar.
jonAthAn gil
el veterà i incombustible toni
Bernadó venç als 10 km de Berga
ja té 51 anys però encara li queda benzina per estona. el
veterà atleta del CAVA es va imposar als 10 km de Berga i ho
va fer amb un temps de 33 min 08 s. no va ser l’únic podi del
CAVA en aquesta localitat catalana ja que a la prova de 5 km
dayane huerta va ser segona, amb un crono de 18 min 29
s. Altres atletes es van quedar a les portes del podi. dulce
Casanova va ser quarta en els 10 km, amb 42 min 36 s, i Sílvia
Felipo també va ser quarta, però als 5 km, amb 20 min 36 s.
Per la seva banda, el jove atleta del CAVA nahuel Carabaña
va finalitzar en novena posició al Campionat d’Espanya sub-
20 en pista coberta a Ourense, a la final dels 1.500 metres.
Carabaña va fer una marca de 4 min 2,75 s. hi va accedir en
quedar segon a la primera de les quatre semifinals que es van
disputar, amb 4 min 4,54 s.
Marcos Sanza
És una lesió amb una
recuperació una mica
llarga. Cada cop queda
menys per tornar
em veig bé i aquesta
aturada, una mica
llarga pel meu gust,
em pot anar bé

esports 19DivenDres, 9 De març Del 2018
Natació
Patrick Pelegrina, Lea Ri-
cart, Jordan Lecoq, Anna
Isal, Laia Rodríguez, Marc
Monteiro i els germans Lo-
mero, Bernat i Tomàs, com-
petiran demà i diumenge a
la dotzena edició del Tro-
feu Club Natació Sabadell
i quart Memorial Paulus
Wildeboer a Sabadell. En
aquesta competició hi haurà
els nedadors olímpics Erika
Villaécija i Jessica Vall.
Vuit nedadors,
al Wildeboer
Futbol sala
El SAE Sant Julià tancarà el
play-off pel títol en primera
posició després d’empatar 4 a
4 contra el DDS Madriu. Els
de Joan Foix van aconseguir
el gol de l’empat, que va fer
Jorge Dias, a pocs segons del
final. Els golejadors lauredi-
ans van ser Aitor García, Aitor
Nicolino i Dias (2). Per part
del Madriu van marcar Gre-
go, Llorens, Balcells en pròpia
meta i Joel, de penal.
El SAE Sant
Julià, líder
Hoquei patins
Després de perdre per 4 a 1 a
la pista del Recam Làser Cal-
des, el Seat Andorra Hoquei
Club rep avui a les 21.45 la
visita de l’HC Sentmenat. Els
de Roger Corral s’enfronten
contra el quart classificat, que
en l’últim partit va golejar per
9 a 3 el Masquefa, el cuer del
grup B de primera catalana.
Els andorrans necessiten el
triomf per no complicar-se la
salvació.
El Seat AHC rep
el Sentmenat
Gimnàstica rítmica
Un total de vuitanta gimnas-
tes competiran en el dissetè
Trofeu de Gimnàstica Rítmi-
ca d’Encamp, que es disputa
al Complex Esportiu i Socio-
cultural d’Encamp. La jorna-
da començarà demà a les nou
del matí amb l’escalfament i a
les deu s’iniciarà el campionat
fins a les 13.15. Les categori-
es que hi prendran part seran
des de la prebenjamina fins a
la sènior.
80 gimnastes,
a Encamp
Futbol
L’UE Engordany, el líder de la
Lliga Multisegur Assegurances,
s’enfronta diumenge a les sis
de la tarda al cuer, el Penya En-
carnada. El segon classificat, el
Vall Banc FC Santa Coloma, al
Nóbrega Constructora FC En-
camp, a les dotze, i a la mateixa
hora, però al CE FAF 1, l’Inter
Escaldes a l’FC Lusitans. Tanca
la jornada 20 l’UE Santa Colo-
ma contra el Tic Tapa, a les sis
de la tarda.
L’UE Engordany,
contra el cuer
Esquí de muntanya
La Pal Skimo Femení, prova
amb vocació solidària, es dis-
puta diumenge a partir de les
10.30. Més de seixanta noies
s’hi han inscrit i tots els seus
beneficis es destinaran a l’As-
sociació d’Afectats d’Autisme
d’Andorra (Autea). La prova
tindrà 4 quilòmetres de dis-
tància i recorrerà les pistes de
Pal des del Planell fins al Pic
del Cubil.
Pal Skimo,
de rècord
Patinatge artístic
La Federació Andorrana de Pa-
tinatge comptarà diumenge i
dilluns amb una tecnificació de
Sara Locandro per millorar les
tècniques de les patinadores i
patinadors al pavelló de l’Estadi
Comunal. Com a entrenadora,
Locarno ha guanyat 36 me-
dalles d’or en campionats del
món, és membre del Comitè na-
cional d’Itàlia i entrenadora de
la selecció italiana.
Tecnificació de
Sara Locandro
Partit de molts al·licients
per al Bàsquet Club Mora-
Banc. L’equip dirigit per Joan
Peñarroya visita diumenge a
les 12.30 la pista del Reial Be-
tis Energia Plus, el penúltim
classificat de la Lliga ACB. Els
andorrans buscaran la sise-
na victòria consecutiva, que
suposaria batre el rècord del
club, que es troba en cinc vic-
tòries consecutives. El BC Mo-
raBanc, que ha perdut els dos
últims partits que ha disputat
a Sevilla, s’enfronta a un rival
que necessita imperiosament
guanyar per sortir de la penúl-
tima posició. Els andalusos,
entrenats per Óscar Quintana
–bon amic del director espor-
tiu, Francesc Solana– arriben
després de guanyar en el seu
últim partit el Divina Segu-
ros Joventut amb un gran
debut del nouvingut, el base
nord-americà Askia Booker.
El màxim perill del Reial Be-
tis Energia Plus és l’ex ala pi-
vot dels Lakers Ryan Kelly, i
també compten amb els punts
de Blake Schilb, jugador nord-
americà i internacional per la
República Txeca. Per tant, un
partit ben complicat per als de
Peñarroya, que tampoc poden
fallar si volen continuar a la
vuitena posició que dona accés
als play-off pel títol. La sisena
victòria consecutiva és el gran
objectiu.
El MoraBanc busca el sisè
triomf consecutiu a Sevilla
Bàsquet
Jaka Blazic, al partit al Poliesportiu.
joNatHaN Gil
V. D.
aNdorra la vElla
Nou fitxatge per al Futbol
Club Andorra. Carlos Acosta,
migcampista de tall defensiu
que torna al futbol després d’un
breu pas pel futbol sala amb el
CF Castellciutat, es converteix
en el nou reforç de l’equip diri-
git per Candi Viladrich. Aquesta
temporada la va començar amb
el CF Castellciutat de futbol sala,
el cuer del grup 3 de la divisió
d’honor catalana i que entrena
l’ex del CE Sant Julià Jorge Dias,
tot i que Acosta només va jugar
fins a la jornada 12. En aquesta
dotze partits va marcar deu gols.
El jugador alturgellenc, que
tçe 28 anys, va jugar a la Seu, a
l’UE Sant Julià i també a l’FC Lu-
sitans de la Lliga Multisegur As-
segurances. Amb l’FC Lusitans
va jugar dos partits de la primera
prèvia de l’Europa League contra
el West Ham i el Domzale. Con-
tra els anglesos, a Upton Park,
va sortir a l’onze inicial i va ju-
gar tot el partit, i a l’Estadi Co-
munal, ja sota les ordres de Xavi
Roura, també va ser titular, per
ser substituït al minut 52 per
l’ex-Primera Divisió espanyola
Edu Moya. Un any després, con-
tra el Domzale d’Eslovènia, en el
partit d’anada va ser titular a les
ordres de Raúl Cañete, al minut
66 va tornar a ser substituït per
Cristopher Pousa, i en la torna-
da a l’Estadi Comunal, Acosta va
ser suplent i va entrar al minut
69 per Pousa. El partit va acabar
amb 1 a 2.
L’FC Andorra aconsegueix un
jugador que és tot treball al mig
del camp i que també se sacrifica
molt per l’equip.
Pas pel 40x20 i retorn al futbol
Carlos Acosta, que al gener va deixar el CF Castellciutat, fitxa per l’FC Andorra
Futbol
Carlos Acosta, a l’Upton Park.
wEst Ham
Víctor Duaso
aNdorra la vElla
l’FC andorra
rep demà el
viladecans, el
segon
després de perdre al
terreny de joc del vista
alegre, el Futbol Club
andorra rep demà al Centre
d’Entrenaments de la FaF
1 el segon classificat del
grup 2 de primera catalana,
l’Ud viladecans (16 hores).
Els de Candi viladrich,
amb la baixa del defensa
central Àlex sánchez i
amb els dubtes de fins a
quatre jugadors, podrien
fer debutar, si el tècnic
de solsona ho considera
oportú, el nou fitxatge,
Carlos acosta. Els tres
punts que falten per a la
permanència són el màxim
objectiu.
Laura Arnabat, jove esquiado-
ra de la Federació Andorrana
d’Esquí (FAE), va acabar en
27a posició a l’eslàlom FIS que
tancava les curses a Font Ro-
meu. Arnabat va fer un temps
d’1 min 49,84 s i es va que-
dar a 6,86 s de la primera, la
francesa Johanna Bouef. Per
la seva banda, Clàudia Mijares
va ser 40a amb 1 min 52,56 s,
i Xènia Rodríguez va ser 43a.
Per la seva banda, Zoe Ramí-
rez no va acabar la primera
mànega.
En esquí de fons, Irineu
Esteve competeix demà en la
seva última Copa del Món de
la temporada, i ho farà a Oslo
(Noruega). L’esquiador de
fons prendrà part per segona
vegada en la seva carrera es-
portiva en els 50 quilòmetres,
tal com va fer als Jocs Olím-
pics d’hivern de Pyeongchang.
A la cita olímpica va finalitzar
en 34a posició. La fita que es
marca Esteve serà el Top 30.
No acabarà aquí la seva tem-
porada ja que també té pre-
vist competir a les finals de la
Copa d’Europa a Baqueira Be-
ret i al Campionat d’Espanya a
Candantxú.
Laura Arnabat, 27a a
l’eslàlom FIS a Font Romeu
Esquí alpí / Esquí de fons
Redacció
aNdorra la vElla

Diari del 09 de març del 2018

Diari del 09 de març del 2018

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (16)

Similar to Diari del 09 de març del 2018

Similar to Diari del 09 de març del 2018 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 09 de març del 2018