Els llargs lliguen el vaixell per lògiques distintes a la seua, que és navegar. El de popa qüestiona la navegació per inadequada, inapropiada, inoportuna, excessiva, desmesurada, impulsiva, impossible. El de proa ho fa perquè navegar no és el mateix que arribar, perquè obliga a fer girs de timó, seguir rutes que mai són en línia recta, evitar esculls i tempestes i fer escales, i tot sense que l’arribada estiga garantida. Pel llarg de proa, la navegació és insuficient, transigent, incoherent, mentidera, traïdora, estafant, derrotista, negacionista. Són lògiques diametralment oposades que es compensen i garanteixen l’amarre. Si, crec que ja ho he entès. Els i les que tiren de les llargues de proa i de popa (sobre tot, des del meu punt de vista, els que tiren d’aquesta), ja s’ho faran. S’han de soltar les amarres.