El “Manifest per un abolicionisme d’arrel”, d’Steven Best(1) situa aquesta doble personalitat en la seua última cruïlla, el moment crític causat per “l’avaria ecològica i sistèmica” definitiva. La superpoblació humana, el canvi climàtic, la desforestació i l’extinció massiva d’espècies i, en definitiva, el punt de no retorn d’un sistema capitalista depredador i insostenible, ens aboquen a un col·lapse proper i ens obliguen a actuar JA, ARA. E text està creuat per la justificació de l’acció directa en base a això...
Si el que es vol és superar els “defectes” de les organitzacions animalistes mitjançant alternatives de base assembleària, promoure l’acció directa no violenta (o que mai pose en perill la vida i la integritat de cap animal, humà o no) per damunt de qualsevol altra línia d’acció, o fomentar les iniciatives que salven directament vides, no es farà amb aquestes pràctiques. S’hauria de fer mostrant projectes amb objectius, línies estratègiques i projectes treballats. S’haurien d’aportar propostes i generar iniciatives que capten el suport de la gent. S’hauria d’entendre que molta gent no voldrà seguir eixos camins, almenys fins que tinguen indicis que el seu esforç i la seua militància transita per camins viables.
... A les xarrades, apareixen gran part d’aquestes pors, dubtes i també disconformitats que solen donar per a cantar el bingo antivegà. Hem de entendre que són completament NORMALS: nosaltres ens ho hem buscat anant a l’encontre i apel·lant aquestes persones i els seus dubtes, que són com érem nosaltres, antiespecistes emplaçades, i els nostres dubtes. És el moment dels arguments, perquè els arguments trenquen millor les barreres de l’adoctrinament especista, sovint fets a prova de sentiments...
I, per a això, quina millor manera que forçar escenaris on els xiquets i xiquetes són les víctimes i “les igualitàries” es presenten com les seues suposades defensores. Això és el que fa HazteOir amb el seu autobús, amb el que volen convertir el seu discurs d’odi i exclusió en “llibertat d’expressió” i en persecució política. No cal un autobús: aquest mateix paper de suport per a la creació d’escenaris ficticis el pot fer un modest biberó al mig d’un restaurant vegà, fins a donar lloc a altre lema de la falsa víctima: “ni persones ni animals, totes som éssers vius”.
Cientifisme especista. El Tribunal y la foguera de Galileu. Jesús Frare Garcia
La millor part de l’article és la dels tòpics sense cap base que Yanes ha declarat reals (visca la ciència!) per a la seua “argumentació”. A partir del recull d’aquests aforismes repetits fins a la sacietat, aventure la hipòtesi que l’home és un taurí i que es posa especialment nerviós davant la possibilitat de deixar de menjar pernil de jabugo. Les probabilitats que siga així son enormes, és ciència estadística...
... Molt sovint, a dins dels moviments organitzats, la transversalitat pateix un rebuig ”estratègic”. És el de la gent que argumenta que aquests plantejaments compliquen el discurs que s’ha de seguir, el dilueixen, desvien l’atenció i, per suposat, genera divisions poc intel·ligents perquè evidencia confrontacions: la “nostra” gent està d’acord amb la “nostra” lluita, però molta no es vol implicar amb “l’altra” lluita i, fins i tot, n’hi ha qui està en contra...
El socialisme serà antiespecista o no serà. Recollint la proposta el Roger C...Jesús Frare Garcia
Des de la seua primera formulació teòrica al 1944, el veganisme és una eina de lluita contra l’ús i l’explotació animal i és, senzillament, una acció directa i individual de boicot a totes les indústries que fan dels animals la seua matèria prima. Aquestes indústries necessiten d’una construcció ideològica, anomenada especisme, per a justificar un sistema de dominació i explotació tan antic i tan transversal per tots els modes de producció com ho és l’heteropatriarcat o la supremacia clànica, racial, nacional.
Aquest sistema ideològic converteix els animals directament en propietats i qualsevol altra consideració, com la dels seus drets fonamentals a la vida, a la llibertat i a poder eludir el dany, el dolor i la por, queden supeditats als interessos dels seus amos humans. Aquests interessos són els de convertir-los en aliment o en productors d’aliment, en vestit i en objectes d’investigació o per a l’entreteniment...
Este documento presenta el portafolio de María Guadalupe Rivera Castañeda. Resume su formación profesional como licenciada en Pedagogía y estudiante de maestría en Tecnología Educativa. Describe su experiencia utilizando la tecnología en la enseñanza a través de blogs y herramientas como Prezi. También menciona un taller impartido a maestros sobre estrategias innovadoras y su interés en compartir estas estrategias. Concluye invitando opiniones y sugerencias sobre su portafolio.
Si el que es vol és superar els “defectes” de les organitzacions animalistes mitjançant alternatives de base assembleària, promoure l’acció directa no violenta (o que mai pose en perill la vida i la integritat de cap animal, humà o no) per damunt de qualsevol altra línia d’acció, o fomentar les iniciatives que salven directament vides, no es farà amb aquestes pràctiques. S’hauria de fer mostrant projectes amb objectius, línies estratègiques i projectes treballats. S’haurien d’aportar propostes i generar iniciatives que capten el suport de la gent. S’hauria d’entendre que molta gent no voldrà seguir eixos camins, almenys fins que tinguen indicis que el seu esforç i la seua militància transita per camins viables.
... A les xarrades, apareixen gran part d’aquestes pors, dubtes i també disconformitats que solen donar per a cantar el bingo antivegà. Hem de entendre que són completament NORMALS: nosaltres ens ho hem buscat anant a l’encontre i apel·lant aquestes persones i els seus dubtes, que són com érem nosaltres, antiespecistes emplaçades, i els nostres dubtes. És el moment dels arguments, perquè els arguments trenquen millor les barreres de l’adoctrinament especista, sovint fets a prova de sentiments...
I, per a això, quina millor manera que forçar escenaris on els xiquets i xiquetes són les víctimes i “les igualitàries” es presenten com les seues suposades defensores. Això és el que fa HazteOir amb el seu autobús, amb el que volen convertir el seu discurs d’odi i exclusió en “llibertat d’expressió” i en persecució política. No cal un autobús: aquest mateix paper de suport per a la creació d’escenaris ficticis el pot fer un modest biberó al mig d’un restaurant vegà, fins a donar lloc a altre lema de la falsa víctima: “ni persones ni animals, totes som éssers vius”.
Cientifisme especista. El Tribunal y la foguera de Galileu. Jesús Frare Garcia
La millor part de l’article és la dels tòpics sense cap base que Yanes ha declarat reals (visca la ciència!) per a la seua “argumentació”. A partir del recull d’aquests aforismes repetits fins a la sacietat, aventure la hipòtesi que l’home és un taurí i que es posa especialment nerviós davant la possibilitat de deixar de menjar pernil de jabugo. Les probabilitats que siga així son enormes, és ciència estadística...
... Molt sovint, a dins dels moviments organitzats, la transversalitat pateix un rebuig ”estratègic”. És el de la gent que argumenta que aquests plantejaments compliquen el discurs que s’ha de seguir, el dilueixen, desvien l’atenció i, per suposat, genera divisions poc intel·ligents perquè evidencia confrontacions: la “nostra” gent està d’acord amb la “nostra” lluita, però molta no es vol implicar amb “l’altra” lluita i, fins i tot, n’hi ha qui està en contra...
El socialisme serà antiespecista o no serà. Recollint la proposta el Roger C...Jesús Frare Garcia
Des de la seua primera formulació teòrica al 1944, el veganisme és una eina de lluita contra l’ús i l’explotació animal i és, senzillament, una acció directa i individual de boicot a totes les indústries que fan dels animals la seua matèria prima. Aquestes indústries necessiten d’una construcció ideològica, anomenada especisme, per a justificar un sistema de dominació i explotació tan antic i tan transversal per tots els modes de producció com ho és l’heteropatriarcat o la supremacia clànica, racial, nacional.
Aquest sistema ideològic converteix els animals directament en propietats i qualsevol altra consideració, com la dels seus drets fonamentals a la vida, a la llibertat i a poder eludir el dany, el dolor i la por, queden supeditats als interessos dels seus amos humans. Aquests interessos són els de convertir-los en aliment o en productors d’aliment, en vestit i en objectes d’investigació o per a l’entreteniment...
Este documento presenta el portafolio de María Guadalupe Rivera Castañeda. Resume su formación profesional como licenciada en Pedagogía y estudiante de maestría en Tecnología Educativa. Describe su experiencia utilizando la tecnología en la enseñanza a través de blogs y herramientas como Prezi. También menciona un taller impartido a maestros sobre estrategias innovadoras y su interés en compartir estas estrategias. Concluye invitando opiniones y sugerencias sobre su portafolio.
Inbloog - Apresentação de Oportunidade para PublishersJair R Camargo
Inbloog: a solução que faltava no marketing digital!
QUER SER UM PUBLISHER PROFESSIONAL?
cadastre se e tenha uma Conta Publisher e aproveite todas as funcionalidades que a Inbloog tem a oferecer.
Uma excecelente ferramenta é a atividade diária, onde você pode ganhar R$4,60 por dia, faturando mais de R$1200,00 no final de 1 ano.
São 13 formas de ganhos! cadastre-se e confira!
link de Cadastro: http://inbloog.com/pb/jaircam
Contato
Skype: jairrcam
O documento discute como as bibliotecas continuam relevantes no século 21 ao ajudar as pessoas a navegar na abundância de informação online, oferecendo espaços para aprendizado e compartilhamento de conhecimento em conjunto com outros, e se adaptando a novas tecnologias como realidade aumentada e espaços maker.
Anjimile Mtila Oponyo is a Malawian development worker and education administrator. She has worked in education administration for the World Bank, International Monetary Fund and the United Nations Development Program where she built schools in Lebanon.
Este documento describe las medidas de seguridad y normas para el manejo y traslado de mineral y relaves en la pequeña minería. Se enfatiza la importancia de cumplir con las guías de operación dictadas por el Servicio Nacional de Geología y Minería para asegurar la seguridad en el transporte de materiales. También se describen los roles clave del conductor calificado y operador de carga en el proceso de traslado de relaves, así como las características requeridas para la construcción segura de embalses y depósitos de
غبريال غارسيا ماركيز، البرتو موارفيا، باشار كمال، كلود سيمون، جورج أمادو، إسماعيل قدري ، إمبرتو إيكو .. وغيرهم من الروائين الذين تركت أعمالهم بصمات جلية في الأدب الروائي العالمي ، فمنهم من حاز على جائزة نوبل ، وترجمت رواياته للغات كثيرة.الآن هم يتحدثون عن أنفسهم وعن تجاربهم و رواياتهم الخالدة. الكثير يحلم بالدخول إلى عالم هؤلاء للتعرف أكثر عن عمق هذه الأعمال الروائية. وهذا الكتاب هو إجازة مرور إلى عالمهم إلى عمقهم الروائي... يتوجه مباشرة إلى القارئ ليعقد صلة حميمية بينه وبين الروائيين الذين يتحدثون إليه هنا، بأنفسهم، عن تجاربهم الشخصية والإبداعية ما يسهل عليه فهمهم وفهم أعمالهم لمزيد من الاستمتاع بها، كأفضل صيغة، وحسب قول أحدهم، لكسر الحاجز الوهمي بين الروائي والقارئ، إلى جانب ذلك فإن هذا الكتاب، بما بين دفتيه، يكاد يكون شبه موسوعة عن أبرز روائيي العصر، وأبرز أعمالهم الروائية التوافرة ترجماتها في المكتبات العربية.
E-shop: http://www.ledsviti.cz/LED-reflektor-20W-12V-bila
LED reflektor 20W 12V bílá
LED reflektor 20W 12V nahradí 100W halogenový reflektor. Teplota chromatičnosti – bílá (svítí čistě bíle). Životnost až 50 000 hodin. Okamžitě 100% světla. Bezúdržbový provoz. Vodotěsné. Vysoce odolné vůči poškození. Zůstává chladné - nehrozí požár.
José es un peruano de 23 años que se acaba de graduar de la universidad. Se siente frustrado porque las empresas no lo contratan debido a su falta de experiencia laboral, y las pasantías y especializaciones que ofreció su universidad no se alinearon completamente con el área en la que desea trabajar.
Este documento proporciona información sobre las equivalencias entre los teclados de Windows y Mac, así como combinaciones de teclas útiles en Mac. Explica las equivalencias entre las teclas de los dos sistemas operativos y ofrece combinaciones de teclas rápidas para funciones como copiar, cortar y pegar. También incluye combinaciones para capturas de pantalla y reinicios o apagados del sistema.
Internet es un conjunto descentralizado de redes interconectadas que utilizan protocolos TCP/IP para funcionar como una red lógica global. Gracias a Internet, millones de personas tienen acceso fácil a una gran cantidad de información en línea y pueden satisfacer sus necesidades haciendo amigos, estudiando, informándose sobre eventos globales y más. En 2005, la Asociación de Usuarios de Internet y las Naciones Unidas designaron el 17 de mayo como el Día Mundial de Internet para celebrar las posibilidades que brinda la red a personas de todo el mundo.
La geometría trata sobre ángulos y figuras geométricas. Se utilizan herramientas como escuadras y compases para medir y dibujar líneas y ángulos. El documento pertenece a Carlos Carrillo del grupo 9000.
El documento presenta información sobre el Instituto Universitario de Tecnología "Antonio José de Sucre" en Barquisimeto. Brevemente describe que el documento fue escrito por Martínez Cruz y que proporciona detalles sobre la extensión de la universidad en la ciudad de Barquisimeto.
The document repeatedly lists the website www.hamorabi.com over 100 times without any other text or context. It can be summarized that the document solely contains the repeated listing of this one website URL.
(...) Aquestes i moltes altres experiències et posen cara a cara amb persones masclistes, fatxendes, especistes, racistes o xenòfobes que, per suposat, no suporten que les qüestionen. Et posen davant de polítics professionals amb dues cares, de menjadors compulsius de formatge i pernil, de caçadors, ramaders, matancers, taurins o, fins i tot, toreros. Et veus davant de conspiradors professionals, difamadors compulsius, manipuladors, mentiders, hipòcrites… Esclaten denúncies d’abusadors, violadors o maltractadors i agressors, d’explotadors de persones treballadores, estafadors…
(...) A Barcelona, però, vingué amb el seu vestit de prestigiós catedràtic i, amb ell posat, caminà sobre el cable utilitarista sense perdre l’equilibri ni un sol moment, també a la seua segona conferència sobre animalisme.
(...) Singer és com aquells propulsors que enlairen les llançadores espacials, imprescindibles però finits. És el punt de partida, l’etapa 0 que s’esgotà fa molt, i altres referents més potents fan que sone a ferralla espacial. El més preocupant, però, fou eixa actitud acrítica i bocabadada que semblava majoritària entre el públic animalista i que em recordava la situació de fa 9 anys, quan em preguntava si anàvem a fer alguna cosa més que xarrades, actes en família, performances, accions que et convertien en persona anunci i, per suposat, profunds debats als fòrums.
Inbloog - Apresentação de Oportunidade para PublishersJair R Camargo
Inbloog: a solução que faltava no marketing digital!
QUER SER UM PUBLISHER PROFESSIONAL?
cadastre se e tenha uma Conta Publisher e aproveite todas as funcionalidades que a Inbloog tem a oferecer.
Uma excecelente ferramenta é a atividade diária, onde você pode ganhar R$4,60 por dia, faturando mais de R$1200,00 no final de 1 ano.
São 13 formas de ganhos! cadastre-se e confira!
link de Cadastro: http://inbloog.com/pb/jaircam
Contato
Skype: jairrcam
O documento discute como as bibliotecas continuam relevantes no século 21 ao ajudar as pessoas a navegar na abundância de informação online, oferecendo espaços para aprendizado e compartilhamento de conhecimento em conjunto com outros, e se adaptando a novas tecnologias como realidade aumentada e espaços maker.
Anjimile Mtila Oponyo is a Malawian development worker and education administrator. She has worked in education administration for the World Bank, International Monetary Fund and the United Nations Development Program where she built schools in Lebanon.
Este documento describe las medidas de seguridad y normas para el manejo y traslado de mineral y relaves en la pequeña minería. Se enfatiza la importancia de cumplir con las guías de operación dictadas por el Servicio Nacional de Geología y Minería para asegurar la seguridad en el transporte de materiales. También se describen los roles clave del conductor calificado y operador de carga en el proceso de traslado de relaves, así como las características requeridas para la construcción segura de embalses y depósitos de
غبريال غارسيا ماركيز، البرتو موارفيا، باشار كمال، كلود سيمون، جورج أمادو، إسماعيل قدري ، إمبرتو إيكو .. وغيرهم من الروائين الذين تركت أعمالهم بصمات جلية في الأدب الروائي العالمي ، فمنهم من حاز على جائزة نوبل ، وترجمت رواياته للغات كثيرة.الآن هم يتحدثون عن أنفسهم وعن تجاربهم و رواياتهم الخالدة. الكثير يحلم بالدخول إلى عالم هؤلاء للتعرف أكثر عن عمق هذه الأعمال الروائية. وهذا الكتاب هو إجازة مرور إلى عالمهم إلى عمقهم الروائي... يتوجه مباشرة إلى القارئ ليعقد صلة حميمية بينه وبين الروائيين الذين يتحدثون إليه هنا، بأنفسهم، عن تجاربهم الشخصية والإبداعية ما يسهل عليه فهمهم وفهم أعمالهم لمزيد من الاستمتاع بها، كأفضل صيغة، وحسب قول أحدهم، لكسر الحاجز الوهمي بين الروائي والقارئ، إلى جانب ذلك فإن هذا الكتاب، بما بين دفتيه، يكاد يكون شبه موسوعة عن أبرز روائيي العصر، وأبرز أعمالهم الروائية التوافرة ترجماتها في المكتبات العربية.
E-shop: http://www.ledsviti.cz/LED-reflektor-20W-12V-bila
LED reflektor 20W 12V bílá
LED reflektor 20W 12V nahradí 100W halogenový reflektor. Teplota chromatičnosti – bílá (svítí čistě bíle). Životnost až 50 000 hodin. Okamžitě 100% světla. Bezúdržbový provoz. Vodotěsné. Vysoce odolné vůči poškození. Zůstává chladné - nehrozí požár.
José es un peruano de 23 años que se acaba de graduar de la universidad. Se siente frustrado porque las empresas no lo contratan debido a su falta de experiencia laboral, y las pasantías y especializaciones que ofreció su universidad no se alinearon completamente con el área en la que desea trabajar.
Este documento proporciona información sobre las equivalencias entre los teclados de Windows y Mac, así como combinaciones de teclas útiles en Mac. Explica las equivalencias entre las teclas de los dos sistemas operativos y ofrece combinaciones de teclas rápidas para funciones como copiar, cortar y pegar. También incluye combinaciones para capturas de pantalla y reinicios o apagados del sistema.
Internet es un conjunto descentralizado de redes interconectadas que utilizan protocolos TCP/IP para funcionar como una red lógica global. Gracias a Internet, millones de personas tienen acceso fácil a una gran cantidad de información en línea y pueden satisfacer sus necesidades haciendo amigos, estudiando, informándose sobre eventos globales y más. En 2005, la Asociación de Usuarios de Internet y las Naciones Unidas designaron el 17 de mayo como el Día Mundial de Internet para celebrar las posibilidades que brinda la red a personas de todo el mundo.
La geometría trata sobre ángulos y figuras geométricas. Se utilizan herramientas como escuadras y compases para medir y dibujar líneas y ángulos. El documento pertenece a Carlos Carrillo del grupo 9000.
El documento presenta información sobre el Instituto Universitario de Tecnología "Antonio José de Sucre" en Barquisimeto. Brevemente describe que el documento fue escrito por Martínez Cruz y que proporciona detalles sobre la extensión de la universidad en la ciudad de Barquisimeto.
The document repeatedly lists the website www.hamorabi.com over 100 times without any other text or context. It can be summarized that the document solely contains the repeated listing of this one website URL.
(...) Aquestes i moltes altres experiències et posen cara a cara amb persones masclistes, fatxendes, especistes, racistes o xenòfobes que, per suposat, no suporten que les qüestionen. Et posen davant de polítics professionals amb dues cares, de menjadors compulsius de formatge i pernil, de caçadors, ramaders, matancers, taurins o, fins i tot, toreros. Et veus davant de conspiradors professionals, difamadors compulsius, manipuladors, mentiders, hipòcrites… Esclaten denúncies d’abusadors, violadors o maltractadors i agressors, d’explotadors de persones treballadores, estafadors…
(...) A Barcelona, però, vingué amb el seu vestit de prestigiós catedràtic i, amb ell posat, caminà sobre el cable utilitarista sense perdre l’equilibri ni un sol moment, també a la seua segona conferència sobre animalisme.
(...) Singer és com aquells propulsors que enlairen les llançadores espacials, imprescindibles però finits. És el punt de partida, l’etapa 0 que s’esgotà fa molt, i altres referents més potents fan que sone a ferralla espacial. El més preocupant, però, fou eixa actitud acrítica i bocabadada que semblava majoritària entre el públic animalista i que em recordava la situació de fa 9 anys, quan em preguntava si anàvem a fer alguna cosa més que xarrades, actes en família, performances, accions que et convertien en persona anunci i, per suposat, profunds debats als fòrums.
Les Falles de València i les festes de la Magdalena de Castelló tornen a ser el pretext del món taurí per a perpetrar altres 10 dies de massacre, per a que esclaten contra les parets de les places els planys de 159 bous (...). Des del purisme ens diuen que no podem acceptar allò que no acceptaríem si les víctimes foren humanes. Ens diuen que els abusos fonamentats en prejudicis de superioritat, com el racista o el masclista, només han patit derrotes quan tenien al davant posicions de rebuig absolut, fruit de la conscienciació, i que els moviments de reforma han suposat un llast per a aquesta lluita. En realitat, aquestes lluites sempre han manifestat el seu rebuig absolut a la injustícia mentre ampliaven els seus cercles de recolzament amb debats oberts i diàlegs que posaren en qüestió les avantguardes de progrés masculines i occidentals.
L’esclavitud és un genocidi permanent. Com tots els genocidis, naix i es reprodueix de cervells que l’ideen i el justifiquen, de mans que l’executen, de butxaques que recullen els beneficis i de societats que no volen veure, que no volen escoltar, que no volen pensar, que no volen parlar. Aquestes societats sempre estan formades per homes i dones que la ideologia esclavista situa a la banda bona de la seua línia imaginària, sense cap fonament racional ni, per suposat, ètic...
El autor Charles Taylor habla con Carles Capdevila en esta entrevista sobre religión y modernidad. Charles Taylor acudió el pasado mayo a presentar su segundo tomo de "La era secular"
En el debat sobre “l’eficiència de les estratègies animalistes”, ens enfrontem a quelcom de semblant. La crítica al neobenestarisme arriba des d’un abolicionisme sense fissures, defensor de manera clara del veganisme com a alternativa a l’explotació animal. Es considera neobenestarisme a l’acceptació i la defensa de millores en el tracte que reben els altres animals dins del sistema d’explotació, millores que poden ser fins i tot assumides per aquest. Una gàbia més gran continua sent una forma d’esclavitud, una mort més “compassiva” continua sent una matança. Els animals continuen sent víctimes de l’explotació amb el beneplàcit de qui es suposa que els ha de defensar, ni que siga com a forma de generar gradualment consciència a favor d’un objectiu final comú: la fi de l’especisme i l’abolició de totes les formes d’explotació...
10 semblances entre tots els masclistes (antiespecistes inclosos). Jesús Frare Garcia
Òbviament, els homes no generem credibilitat amb eixos discursos “feministes”. No la podem tindre perquè, entre fugides d’estudi i silencis còmplices, deixem espai als masclistes de tota la vida que manipulen el nostre discurs, l’antiespecista, per a que jugue al seu favor. No tenim credibilitat perquè, entre nosaltres, n’hi ha que són capaços de mostrar que l’aprenentatge i el coneixement no és el fruit de la conscienciació, sinó un recurs per a negar els seus propis abusos masclistes amb xerrameca...
Hi ha moltes més realitats com aquestes. Definitivament, interessos grans i poderosos tenen la seua raó de ser en l’apropiació il·legítima del que és de tothom, en l’acumulació basada en el privilegi, en el perjudici d’altres, en la injustícia. El progrés va contra ells i ells van conta el progrés, reaccionen i es resisteixen perquè eixe progrés implica el seu afebliment o, senzillament, el seu col·lapse. No es pot negar que la via política, treballada per persones agitadores com Frederick Douglass, ha aportat èxits a la lluita. També és veritat, però, que té limitacions, i les més importants deriven de la resistència d’eixos leviatans. En el cas de l’animalisme, parlem de la major part de la humanitat sencera, adoctrinada per a considerar els altres animals com a recursos supeditats als interessos humans, i sense informació sobre la veritat que trenca les barreres de l’espècie...
Senzillament, l’explotació és allò que assenyala el dit del moviment pels drets dels animals. Com que és difícil discutir sobre l’explotació animal per a qui la defensa, allò més fàcil és discutir sobre el dit. Dintre d’aquesta tendència es situen les denúncies sobre la coherència i la integritat de les persones veganes, com la de menjar vegetals que han crescut a camps femats o, la més famosa, la de menjar d’amagat pernil i formatge. També, sobre la seua separació de la realitat, la seua insensatesa o, directament, la seua bogeria, on s’enllaça sovint amb el delicte d’imposar el veganisme a fills i filles. La de formar una secta inquisitorial que persegueix les persones “normals”. La de la ridiculització que, en el cas de les dones, sol anar acompanyada de valoracions sobre el físic o el grau satisfacció sexual que mai han estat demanades, generalment fetes per bombes de colesterol i àcid úric amb potes que es pensen que son Brad Pitt. O, pitjor encara, la de la criminalització, amb acusacions d’agressions i, fins i tot, de practicar el terrorisme organitzat...
Tsunami Stranger Pigs (III). Ramaderia vs Agricultura i altres coses. Jesús Frare Garcia
A un dels textos de referència ens expliquen que les nostres propostes es redueixen al plànol personal, a les conviccions i, sobre tot, a les formes de consum per a comprar i menjar distint. Això porta a que tothom siga culpable per igual. “Gens de política, només mercat”, ens diuen. Després ens diuen que, certament, “és imprescindible tindre uns hàbits racionals i responsables” i no estaríem parlant d’una responsabilitat individual, perquè “per a aconseguir que això siga generalitzat s’ha de recórrer a l’acció política”.
Els llargs lliguen el vaixell per lògiques distintes a la seua, que és navegar. El de popa qüestiona la navegació per inadequada, inapropiada, inoportuna, excessiva, desmesurada, impulsiva, impossible. El de proa ho fa perquè navegar no és el mateix que arribar, perquè obliga a fer girs de timó, seguir rutes que mai són en línia recta, evitar esculls i tempestes i fer escales, i tot sense que l’arribada estiga garantida. Pel llarg de proa, la navegació és insuficient, transigent, incoherent, mentidera, traïdora, estafant, derrotista, negacionista. Són lògiques diametralment oposades que es compensen i garanteixen l’amarre.
Si, crec que ja ho he entès. Els i les que tiren de les llargues de proa i de popa (sobre tot, des del meu punt de vista, els que tiren d’aquesta), ja s’ho faran. S’han de soltar les amarres.
Mans negres. “Mercat de la mascota i indústria orgànica i naturista”. Jesús Frare Garcia
Estem davant del que podria ser un patró. Des de la defensa d’aquests grana negocis, es construeix l’argument d’una fosca indústria milionària amb tàctiques de desinformació per a imposar un discurs acientífic, que manipula les bones intencions de les persones activistes (ecologistes, per una alimentació saludable o antitaurines) fins i tot per a fer accions contra les indústries “científicament correctes”...
Us vaig a parlar del veganisme. Com que, per a molts de vosaltres, serà la primera vegada que rebeu una informació clara del que representa pels altres animals no tindre cap altra consideració que la de propietats dels i les humanes, no vaig a utilitzar cap imatge dura. Heu de saber, però, que el que mostren eixes imatges és la realitat de les granges, els escorxadors, els laboratoris, els zoos…
Vull que us fixeu en una cosa: el que jo diré ho diu la pròpia indústria de l’explotació animals. Només cal prestar atenció quan la seua veu ix als diaris, als telenotícies, etc. Quan afronten el debat amb l’animalisme, manipulen aquesta informació amb veritats a mitges, mentires senceres, ocultacions i ornaments. Però, molt sovint, s’obliden d’aquest debat i diuen les coses sense embuts. Jo us mostraré alguns exemples...
... La meua gent està en aquesta foto. Al davant, veig gent que són com els treballadors i capatassos blancs a una plantació de sucre de qualsevol illa del Carib del segle XIX, envoltats de persones negres esclavitzades. Mentre patien l’explotació obrera, actuaven com la mà executora de l’esclavisme, i feien servir tota classe d’instruments de tortura amb una gent que no comptaven per a res. En primer pla apareixen matancers, majoritàriament negres, i per matancers no són la meua gent. Al fons s’entreveuen les orelles de les seues víctimes, de la meua gent.
La meua gent, aquests dies, també ha estat durant hores i hores esperant la mort a dins de camions aturats davant la maquinària espatllada de Le Porc Gourmet a Santa Eugènia de Berga, un macroescorxador que s’ha aprofitat sistemàticament de l’estafa de les persones treballadores contractades com a falsos cooperativistes. La normativa els permet massacrar fins a 14.000 porcs al dia sense disposar de les instal·lacions adequades ni d’un sistema operatiu capaç de resistir eixe ritme frenètic, perquè sempre han tingut al darrere gent molt important...
L’empatia, la identificació amb una causa justa i amb qui la pateix, és l’únic motor de la lluita animalista. Cap de les persones que hem fet la revolució sense sang hem viscut l’infern que les societats humanes reserven als altres animals. La falta d’aquesta empatia ens fa sentir desencís, tristesa, dolor, angoixa… Fins i tot ràbia continguda, quan es manifesta a través de burles i desqualificacions. Però, en ocasions, persones compromeses amb l’animalisme també bandegen l’empatia davant causes i reivindicacions justes...
Similar to Política i ultracossos. Sobre el “Manifest per a un abolicionisme d’arrel”. (20)
Tsunami Stranger Pigs (I). Quatre anys i mig després del Qué comemos?Jesús Frare Garcia
"Si allò que pretenen els periodistes és seguir les directrius de la indústria, els arreglen una visita a una granja on el terra no té ni un bri de pols i els porcs són de color rosa resplendent, com si es dutxaren tots els dies. Formen grups ordenats i reduïts a dins de tancats que semblen les classes d’una universitat de pagament, fent de fons perfecte per a que uns senyors amb bata blanca t’expliquen que eixa i no altra és la realitat del sector i que menjar carn és sa”.
"I, per suposat, apareixen els animals com a referents: 'el primer dia és terrible, el segon també, el tercer una mica menys i als huit dies fas això igual que si matares conills o gallines'. Quan ens diuen que no és respectuós comparar les realitats, els patiments i les tragèdies d’humans i no humans, hem de recordar que els botxins sempre acaben fent aquestes comparacions des del menyspreu. Maks el carnisser també amenaçava dient que podia trencar el coll d’una persona amb la mateixa facilitat que trencava el d’un conill o el d’una gallina”.
L’obesitat mata i la carn no? La indústria d’explotació animal entre cotons. Jesús Frare Garcia
Podem dir que l’obesitat mata i que provoca càncer, tot deixant ben clar que tota la culpa recau en eixa gent poc saludable i perdedora que l’única cosa que hauria de fer es perdre pes. Per a això està el rebuig social a la gent grassa, gràcies gordofòbia!! Al contrari, no podem dir que la carn mata o que provoca càncer, perquè la indústria que paga la publicitat i que fins i tot sosté càtedres de nutrició no pot ser la culpable. Qui ho faça, encara que siga l’OMS, s’haurà d’enfrontar a la nòmina de gent amb bata blanca que dirà que l’afirmació és exagerada o simplista, perquè en eixe cas res estarà demostrat i si que s’haurà d’atendre a la multiplicitat de factors i causes. La indústria càrnia no es toca...
“Estalvi d’animals”. Fantasmes en la boira benestarista.Jesús Frare Garcia
Des de la nostra perspectiva, els controls són animals als que no fan res i que maten juntament amb els que els han fet de tot, per a comparar els uns amb els altres. Si, per exemple, estan comprovant els efectes d’un substància (un medicament, un aliment o nutrient, un producte químic…) tenen un o diversos grups d’animals als que inoculen eixa substància amb injeccions, a través de l’aigua o el menjar, a través dels ulls o de la pell… I tenen altre o altres grups que resten esperant a que acaben. Després, maten tots els individus d’uns grups i altres i els disseccionen per a traure mostres i fer comparacions.
El que proposa l’article és que n’hi ha de casos on el nombre de víctimes control es pot reduir, encara que són molt pocs: només en el cas de “controls utilitzats en el mateix laboratori, pels mateixos investigadors, amb els mateixos animals i utilitzant protocols experimentals idèntics o molt semblants, un tipus de situació que pensem [pensen els dos autors] que és molt habitual en molts centres d’investigació”...
Així dissenyen la seua estratègia de victòria, on sempre ha de quedar molt clar que al si dels partits n’hi ha de “debat intern” malgrat que el resultat sempre siga el mateix. Fins i tot el PSPV vol discretament que es sàpiga que tenen veus animalistes que poden representar les persones animalistes que un fatídic dia de cada quatre anys hauran de votar. Però són Compromís, Podem i Esquerra Unida els partits més interessats en esdevindre la veu electoral de l’animalisme. Sobre tot electoral, per separat o en conjunt, i a través d’aquest joc de rol dels representants de tothom i les majories convenients...
... M’agradaria molt que una persona que es dedica a la política professionalment no em diga que està lleig fer política amb els animals, fent servir una visió desprestigiada de la política que, en tot cas, només pot personificar ella. M’agradaria molt, molt i molt que, després de dir coses com aquestes no es deixen portar per l’eufòria i ho acaben de rematar amb allò de “i abans de parlar, caldria que estigueres ben informat”...
A colp d’eleccions ens hem arribat a creure que tothom té una postura clara davant de qualsevol qüestió, però no és així. Decidir és un procés per a cadascú i encaixa mal en la instantània d’unes eleccions, perquè està la gent que no vol participar en confrontacions obertes que no ha demanat, la gent poruga davant els reptes que es plantegen, insegura davant les fermes seguretats i acomplexada davant els llargs i coherents currículums, la basta experiència i les plenes conviccions del camí que s’ha de seguir. Està la gent desinformada, perquè la informació real no interessa als que trauen profit de la situació i està soterrada per la manipulació. Està la gent enganyada per simplificacions interessades que ixen al mig de la complexitat.
Reclam de legalització. Del parany científic al cistell malla. Jesús Frare Garcia
L’exemple del “parany científic” ens permet entendre millor la situació actual. Sempre han necessitat aconseguir una excepció de la prohibició general amb l’objectiu de treure de la il·legalitat la part de fora del parany, la que es veu de lluny, la que el fa evident als ulls de les persones agents rurals, de les ecologistes i de qualsevol altra. Experts en l’esquer, necessiten d’un per a enganyar la llei i continuar fent com sempre d’amagat, a l’interior.
Festes sense sang, inclusives, respectuoses i lliures de violència. Jesús Frare Garcia
Per regla general, allà on tenim animals explotats, maltractats, linxats o matats, també tenim mascles humans gallejant. Els animals són eines de representació del patriarcat, del poder perquè si sobre els més febles, de l’abús de qui està per damunt sobre qui ha de restar sempre sotmés. Per això, l’únic encaix que històricament han tingut les dones en aquestes festes és subordinat, relegades a assistir els homes com a organitzadores, encarregades de vendre la loteria, netejadores o cuineres o com a públic de la festa. No m’imagine com es poden feminitzar aquestes “festes”. No m’imagine com es pot feminitzar la celebració de Sant Pere Nolasc al Puig i la seua batalla de rates, ni res de tot això.
Bous, cavalls, coloms. Realitat valenciana i respostes necessàries.Jesús Frare Garcia
“No sóc Quixot per a aquests molins”. Aquesta frase és de l’alcalde socialista de Puçol i en el seu cas es refereix als bous al carrer. Resumeix perfectament la dimissió política davant realitats tan crues com els linxaments de bous al carrer que generen tant de patiment i fins i tot morts humanes, com la que es produí a Puçol després que l’alcalde diguera això. És a dir, que totes aquestes formes de maltractament animal, com que tenen una afició que es presenta falsament com a majoritària, que es molt sorollosa i que sol estar acostumada a recórrer a l’amenaça, no van a ser afrontats per propostes polítiques que volen calma i estabilitat per a desenvolupar altres polítiques. Parlem de danys col·laterals i de política del mal menor.
Un km. i 7.000€. Persecució de l’activisme animalista. Jesús Frare Garcia
En tot cas, com que són massa treballs per a taurins, els feren una mesura ad hoc per a que pogueren dedicar tot el seu temps a veure, fumar i riure mentre massacren animals davant dels seus ulls. Parle de la famosa (al menys, per a les persones que la patim) “instrucció d’obligat compliment” de la Direcció General de la Policia. Segons les notícies, s’instaurà en abril de 2015 i fou en resposta a la petició d’organitzacions taurines, com una espècie de vestit a mida exprés en forma de normes repressives. I s’enfaden quan li diem tauromàfia a la tauromàfia...
Circs amb animals (salvatges). PNLs, medalletes i confetis.Jesús Frare Garcia
Quan la informació assenyalava on era realment el problema i la truita es començava a girar, fins i tot des del twitter de la vicepresidenta Oltra es llançaren a respondre frenèticament totes les piulades que assenyalaven cap al retard de les sol·lucions necessàries, ensenyant la medalleta de la llei d’acompanyament. Sempre i en qualsevol cas, i de nou amb la vista posada als mitjans, els únics enemics dels animals al País Valencià són al PP. Falta el proper pas, que consisteix en dir que tothom que no estiga amb això, juga a favor del PP. En resum, que hi haurà camps de concentració i pràctiques d’ensinistrament amb terribles tortures a terres valencianes, aquest any i probablement el següent, per excés de calma i nul·la priorització de mesures necessàries i repetidament anunciades. Que omplim el sarró amb més medalletes i confetis no merescuts. I que necessitem més fets i menys paraules, també pels altres animals.
L’estrany contrast invers dels lleons entre els matolls és igualment aclaridor. Maleïts lleons mascles que només dormen i mengen, fent evident la fortalesa i el lideratge de les femelles! L’única cosa que han de fer és acte de presència quant tota la faena ja està feta amb les seues melenes al vent, per a ser els primers a l’hora de menjar i demostrar la superioritat masculina. I no tenen altra idea genial que posar-se a follar entre els matolls! No, aquesta carn de safari, aquests enemics de l’agricultura, la ramaderia i el progrés humà, aquesta màquina de generar diners del turisme no pot deixar clar que totes les relacions són naturals quan són lliures, i que l’LGTBfòbia és cosa d’idiotes. I encara menys mirant a càmera amb eixa cara de complaença.
#DecidimVLC. Centre de recuperació de gats del carrer al capdavant de les vo...Jesús Frare Garcia
És cert que, segons les bases de #DecidimVLC, el procés ja té massa limitacions com per, a més, haver de competir amb les aspiracions d’ampliar per aquesta via les dotacions pressupostàries de les regidories, des de les millor dotades fins a les ornamentals (com és el cas de la regidoria de benestar animal). Ja està el límit de la minsa dotació per a pressupostos participatius: 7 milions d’euros que no representen ni un 1% dels vora 800 de pressupost municipal. Ja està el límit de les competències municipals que, òbviament, són les úniques que caben als pressuposts participatius de l’Ajuntament. I està la limitació a les inversions amb una vida útil de més d’un any, que deixa fora les activitats o programes culturals, educatius, festius, etc.; els serveis com els de neteja o els socials (així com la major dotació pels que ja existeixen) o les subvencions a organitzacions privades o a iniciatives ciutadanes que cobreixen necessitats, fins i tot obligacions, que les administracions deixen de banda.
Fa temps que les organitzacions taurines persegueixen la lliure opinió. Per a justificar-se davant del seu públic, s’han acostumat a instrumentalitzar la justícia amb denúncies contra càrrecs públics i institucions que prenen mesures en contra dels interessos taurins i també contra persones que s’expressen a les xarxes, gràcies als seus censors especialitzats en monitorejar-les. S’aprofiten, sobre tot, de fets tristos com la malaltia del xiquet Adrián o la mort de Víctor Barrio. La Fundación del Toro de Lídia, que té com a carta de presentació el nombre de denúncies que gestiona, vol rendibilitzar aquesta tragèdia aprofitant la troballa de la Datxu, regidora a Catarroja que immediatament han identificat com “de Podemos”.
La paradoxa. Reforma del reglament valencià de linxaments al carrer. Jesús Frare Garcia
En paraules del senyor Sedeño, aquest és el benestar que cap en en nou reglament: “Parlem d’animals de producció que, clar que si, tenen el seu estrès, perquè estan sotmesos a eixa producció. La vaca lletera té l’estrès d’haver de donar 30 litres per vaca i dia. Si no, no és rendible i, desgraciadament, en animals de renda parlem de costos i producció. Per a l’engreix, hem de tindre determinats quilos a determinada edat de sacrifici. Tot això, per suposat, tenint cura de l’animal i respectant totes les legislacions de benestar animal”.
A l’altra banda del cordó es percep la sensació d’impunitat dels que defensen allò seu, perquè els han provocat, perquè estem al seu poble, perquè és el seu país, perquè és la seua llei… Ho he vist mil i una vegades a les manifestacions animalistes, i sobre tot a les antitaurines: insulten sense por, amenacen unflant el pit, avisen que trencaran càmeres si algú els grava. Fins i tot, es desplacen cercant punts de contacte on consumar les seues agressions premeditades, assumides per l’autoritat com a conseqüències naturals de la pertorbació de la norma. Fins i tot han estat agressions sexuals, vells fastigosos grapejant xiquetes tot el que han pogut, però no passa mai res. Molt poques vegades són recriminats, i encara menys són identificats o detinguts. Ells no són el problema, el problema és la protesta.
Coloms de raça, ornamentals i de fantasia. El ball de l’Angry Bird.Jesús Frare Garcia
Ara, com passa amb les races de gossos i els seus pedigrís, son majoritàriament capricis, hobbies i negocis. Existeixen campionats i exhibicions, on els criadors i aficionats (com sempre, és difícil trobar dones fent tot això) mostren els seus candidats i parlen de les seues tècniques de cria a la recerca del “colom perfecte”, dins dels estàndards de raça. Així, multipliquen els encreuaments d’individus amb “tipus fiables” i, arribat el cas, recorren a la consanguinitat per a mantindre i reforçar determinades característiques i “tipus”, tot aprofitant el que consideren com a individus forts.
XII Manifestació Antitaurina d’Algemesí: textos (al final, en castellano).Jesús Frare Garcia
En resum, que a Algemesí la tortura costa un mínim de 85.000€ eixits de les arques municipals, i a això li diuen no costar res. I, ara, s’ha de sumar el tema de l’IVA. Els mateixos taurins d’Algemesí que sempre responen amb la bateria de dades manipulades sobre l’impacte econòmic de la tortura taurina, han enarborat la bandera dels 60 milions d’IVA cada any… I ho han fet ací, on, pel que apunten tots els indicis, no es cobra l’IVA de les entrades.
La suposada garantia anticremades del disseny dels ferros ha esdevingut pràcticament l’únic argument en defensa de l’embolat. Això és el que diu el ramader i veterinari Daniel Machancoses al seu famós vídeo “l’art d’embolar”: “veiem perfectament que de la punta de la banya a la bola de foc, el bou no es crema”. Si deixem de banda que és l’allargament dels ferros el que facilita que el bou es creme al llom mentre es recargola per a espolsar-se el foc de les banyes, ens trobem amb la dura realitat que, si poses dos bous embolats junts, aquestes “mesures de seguretat” són inútils, i la seua defensa és ridícula.
Correbous d’embolats. El negoci per davant de tot.
Política i ultracossos. Sobre el “Manifest per a un abolicionisme d’arrel”.
1. 1 de 4
Política i ultracossos. Sobre el “Manifest per a un abolicionisme d’arrel”.
L’antiespecisme donà el seu
primer gran pas quan, el
1944, Donald Watson definí
les bases del veganisme com
a compromís front a l’ús i
e x p l o t a c i ó d e l s a l t r e s
animals. Eixe veganisme fou
l’avantguarda fins que és
c o n v e r t í e n u n d e l s
fonaments del moviment
antiespecista, sorgit als anys
1970 i consolidat a les
dècades posteriors. En eixe
procés, s’ha ressituat com a
u n e x e rc i c i d e b o i c o t
permanent a la indústria
d’explotació animal, marcat
per l’activisme i el compromís
militant, i com una acció
directa contínua i no violenta,
guiada per l’empatia i el desig
de justícia.
Il·lustre aquest article amb una sèrie de fotos que anomenaré “Trencar en cas
d'emergència. Comence pel cadell de beagle salvat del centre de cria italià
per a la vivisecció Green Hill. El moviment pel seu tancament entrà i salvà
tots els animals que pogué.
És l’exemple paradigmàtic d’aquest moviment, que s’ha fet com una moneda de dues cares.
Una activa i combatent, amb la bandera negra de la flota del Sea Sheperd, la respiració
entretallada dels activistes que boicotegen la caça, l’esfereïdor silenci de la persona infiltrada que
sosté la càmera o la llum de les llanternes que, de sobte, trenca la foscor que envolta les gàbies.
L’altra cara és entre monacal i mendicant, entre contemplativa i proselitista, i està perfectament
definida per aquell qualificatiu de “la revolució senzilla” consistent, simplement, en elegir altre plat
al menú.
E l “ M a n i f e s t p e r u n
a b o l i c i o n i sme d ’ a r r e l ” ,
d’Steven Best(1) situa aquesta
doble personalitat en la seua
última cruïlla, el moment crític
causat per “l’avaria ecològica i
sistèmica” definitiva. La
superpoblació humana, el
c a n v i c l i m à t i c , l a
desforestació i l’extinció
massiva d’espècies i, en
definitiva, el punt de no retorn
d’un sistema capitalista
depredador i insostenible, ens
aboquen a un col·lapse
proper i ens obliguen a actuar
JA, ARA. E text està creuat
per la justificació de l’acció
directa en base a això.
Es situa front al pacifisme
radical de Gary Francione, qui
rebutja qualsevol forma
d’acció directa per immoral i
per ineficaç, ja que les
propietats danyades sempre
El plor. Una activista australiana i un porc a dins d'un camió,
aturat temporalment per una acció antiespecista. Li dóna tot el que li
pot donar, i ell rep l'única cosa bona que rebrà dels éssers humans.
son restituïdes i els animals esclaus alliberats sempre són substituïts. Best també critica
durament l’estil repressor i reaccionari de Francione que, seguit pels i les “franzombis”,
2. 2 de 4
condemnen per heretgia, siga neobenestarista o extremista irracional, totes les postures que no
obeeixen el dogma maniqueu dictat pel líder.
Per a Francione, la reproducció de l’especisme radica en les accions individuals i l’única
alternativa està en la informació i l’educació. Best rebutja aquest reformisme banal privat de la
política i que topa frontalment amb “la teoria i pràctica de l’educació”, que ha deixat molt clar que
la informació no genera conscienciació ni canvi social per ella mateixa. Paulo Freire diu que
l'educació només pot ser una part d'un moviment molt més ampli i múltiple de resistència, lluita i
canvi. Per això, s’ha de deixar de banda eixe dualisme suposadament contradictori de la moneda
de dues cares i s’ha de donar pas a una integració coherent de tots els seus elements.
El futur està en situar el
veganisme en un context
polític de canvi revolucionari,
de lluita contra totes les
f o rme s d e d omi n a c i ó :
l’especisme, el racisme,
l’heteropatriarcat, totes les
formes de discriminació i
exclusió, el capitalisme. Està
en un concept e radical
d’abolicionisme que mostre la
interrelació entre totes les
formes d’opressió. Està en un
ampli espectre de polítiques
p e r a l a t r a n s f o rma c i ó
revolucionària, enfocades cap
a similituds compartides i on
càpiga el fet que tothom no
estiga d’acord en tots els
punts. S’han d’establir ponts
permanents cap a les lluites
d’alliberament dels éssers
humans i cap a la lluita
ecologista, més enllà de les
El Bob Baker, el vaixell negre de la flota del Sea Sheperd, defensa
les balenes de l'atac del balener japonès Jushin Maru 3.
limitacions i les imperfeccions de les aliances, per a que la lluita antiespecista siga reconeguda i
acceptada per la majoria social.
Des del meu majoritari acord amb el text, em sobta que la proposta de fonamentació d’un
moviment polític es faça a la vegada que es mantenen les velles actituds sectàries, donant a
Francione una mica de la seua medicina. Qui va construir eixe moviment? Qui donarà eixe pas
cabdal de l’animalisme? Sembla que, com sempre, serà la secta de qui té la raó, la facció de la
gent sàvia, sola i contra les faccions de la gent equivocada o ignorant. El que jo veig al text és
una proposta d’evasió a partir de la construcció de ponts cap a fora del moviment i de més
muralles i més trinxeres a dins, a l’estil de les que alça Francione.
Certament, qui no ha tingut ganes de fugir? Arribes a l’animalisme i, primer, trobes la mà estesa
del “moviment”, que t’ajuda i molt a donar les primeres passes, a trobar informació i a construir la
teus consciència antiespecista. Després “l’organització” et vol convertir en un missioner,
condemnat a cercar noves persones converses mitjançant mítings personalitzats, carregats de
condescendència i mil vegades repetits. També estan els actes de carrer on has de fer de figura
humana immòbil i seriosa, fixada al punt on t’han indicat. Prohibit parlar i somriure; la mirada
perduda, perquè tampoc has de fitar la persona que s’atura a llegir el text incriminant del cartell
que portes a les mans, juntament amb imatges d’animals esclaus torturats. És una gran
responsabilitat: ets un heroi petrificat del veganisme als carrers de les Germanies, les milícies, les
barricades, les cèl·lules clandestines, les vagues i les grans manifestacions. En eixa situació,
sempre he pensat en “La invasió dels lladres de cossos(2)”, on éssers que prometien un món
millor repartien aquelles albergínies extraterrestres que s’esperaven fins que les persones es
dormien per a xuclar-li’ls la vida i, amb ella, generar un clon seu perfecte, sense sentiments ni
patiment.
Juntament amb les jornades animalistes, conferències i xarrades, això és en la majoria dels casos
el “canvi lentament incrementat, a través de l’educació vegana”. La política no hi és i sembla que
3. 3 de 4
no se li espera, i et sents a dins d’un vaixell estàtic al mig de la boira, esperant qualsevol vent que
unfle les seues vel·les. Aquest text ens torna a cridar per a que agafem un bot i anem a cercar
altres vaixells… Tota bona solució hauria de comptar amb el nostre i la nostra gent.
Jo no deixaré de fer el que diu Best. Però, a través de les meues diverses militàncies, també he
topat mil vegades amb l’atzucac d’una obtusa i pètria militància especista. Que fem dels ponts
estesos cap a les altres lluites quan estem entre gent que, segons sembla, no sap organitzar un
acte si no acaba en botifarrada? I de les dificultats d’incorporar-ne propostes antiespecistes,
malgrat que estiguen pensades pel consens? Construir un discurs semblant al de l’atac
“franzombi”, o al de la permanent campanya antiPETA de Francione, no seria una bona forma de
fer ponts estables.
El gir ha de ser cap a fora i cap endins: siga com siga, s’ha de portar la política a dins del
moviment, de la mateixa manera que, com diu Best, s’ha de portar l’antiespecisme cap a la
política. Si ho fem bé en una direcció, fent ponts i construint enteses capaces de superar les
diferències, perquè ho
hem de fer mal en l’altra?
Seguint el joc de paraules
d e B e s t , a q u e s t a
“franciofòbia”, literalment
dirigida contra la gent
partidària de les tesis de
Ga r y F r a n c i o n e , n o
sembla la millor solució.
J a s é q u e e s t a r à
“justificada” per greuges
demostrables, però això
no la converteix en una
fonamentació política.
La segona qüestió és eixe
advertiment apocalíptic de
la cruïlla. És acientífic,
gens postmodernista i
totalment contradictori
amb allò de la teoria i la
pràctica de l’educació. Té
u n a f o n a m e n t a c i ó
científica, però treballa
amb una conseqüència
final que no és altra cosa
que una predicció de futur
Els quatre ulls. Els del petit Britches, ja descosits, i els del conductor del
Ferrocarril subterrani.
que facilita la defensa de “l’única solució”… pel gir necessari del moviment animalista? La tesi de
la pistola al cap, eixa de “o s’oblidem de Francione o el món esclatarà”, no és una bona eina.
Certament, la ciutadania del món ha de prendre consciència del probable camí de no retorn que
estem seguint, espentats pel capitalisme depredador i insostenible des del punt de vista de la
capacitat de regeneració dels “recursos”. És molta la informació científicament contrastada
sobre els elements que cita Best (superpoblació, destrucció d’ecosistemes, canvi climàtic, etc.), i
aporta eines a per a la conscienciació cap al canvi de model, de la que també ha de participar el
moviment antiespecista.
L’última qüestió que em crida l’atenció és eixe gran pes de l’acció directa i, especialment, aquella
que es fa fora de la legalitat. Des del meu punt de vista, les accions de l’ALF, les que portaren al
tancament de Green Hill a Itàlia(3) o els rescats oberts fan el que diu eixe cartell de “Trencar en
cas d’emergència”. Mentre, con diu Francione, les nostres societats neguen als altres animals la
categoria de subjectes de dret i els tracten com a propietats privades per a justificar legalment la
seua explotació, n’hi haurà d’emergències davant les que moltes persones actuaran i veuran
necessari “trencar”. El sistema especista no podrà fer mai que l’infern d’un animal sotmès a
explotació no siga una emergència. Farà que moltes vegades siga impossible actuar, però no li
llevarà cap legitimitat al fet que s’actue quan siga possible.
4. 4 de 4
Primer, i malgrat que al text està implícit, pense que
cal aclarir de quin tipus d’acció directa estem
parlant. Ho dic perquè hi ha gent dins del
moviment que li diu acció directa a qualsevol cosa,
com a organitzar una concentració sense haver
complimentat senzills tràmits burocràtics de
notificació. O a trencar un consens i tirar pel dret
sense cap planificació, perquè el que s’havia
consensuat no és el que hom volia. L’acció directa
ha de “trencar NOMÉS en cas d’emergència” i, si
pot ser, ha d’estar regida per una estratègia d’acció.
I, segon, hem d’insistir que és una forma de lluita
amb la que la gent no s’ha de sentir obligatòriament
identificada. Definim eixa unitat coherent formada
per “educació i agitació, resistència pacífica i
confrontació i sabotatge, mitjans legals i il·legals”, i
entenem l’acció directa com a eixa “part de la lluita,
de vegades necessària, que ha de cedir al
moviment social ample que trenque les estructures
de poder i genere nous ordres socials”. I, per tant,
els nostres ponts i consensos interns han d’estar
dissenyats per a resistir el desacord amb aquesta
forma de lluita.
Insistisc sobre el meu acord general amb el text,
canviant només la postulació d’una nova facció per
l’enfortiment del conjunt del moviment, que ha de
poder donar el salt a que tothom siga capaç coses
tan simples com una acció conjunta quan s’està
defensant la mateixa cosa, sense que les postures
diferents (o fins i tot oposades) en altres qüestions
siguen cap impediment.
Peter Jansen, l’atleta dels animals, salta a la plaça
de bous de Mèrida amb el missatge “STOP
TORTURA”.
———
(1) Animalisme CAT, 30/08/2014, Manifest per un abolicionisme d’arrel. Steven Best, http://
animalismecat.blogspot.com.es/2014/08/manifest-per-un-abolicionisme-darrel.html
(2) Invasion of the Body Snatchers (EUA, 1978, 115m). Protagonitzada per Donald Shutherland i Brooke Adams, és un
remake del film amb el mateix títol de 1956, una pel·lícula de culte marcada pel maccarthisme. El 2007 es produí una
nova versió titulada The Invasion, amb Nicole Kidman i Daniel Craig.
(3) Animalisme CAT, 17/05/2012, Green Hill, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/05/green-hill.html?q=Green
+hill