Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI

El Consorci Platja de Palma el formen:
el• Govern d’Espanya,
a través del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç
el• Govern de les Illes Balears
el• Consell de Mallorca
L´• Ajuntament de Palma
L´• Ajuntament de Llucmajor
• Margarita Nájera Aranzábal. Comissionada del Govern d’Espanya per a la Platja de Palma

5
El turisme mallorquí i balear afronta un moment
crucial, un repte de cara al futur: la reconversió
integral de la Platja de Palma. Una reconversió
que cerca canviar el model turístic actual amb
l’objectiu de revalorar la zona i convertir-la en
un referent del turisme costaner nacional i
internacional.
Com indica el text de l’acord del Consell de
Ministres, el Projecte de reforma de la Platja de
Palma “ha de ser un model d’actuació en el qual
qualitat, competitivitat i sostenibilitat s’uneixin
per afrontar els reptes que el canvi global i el
canvi climàtic representen per al sector”.
Des de la creació del Consorci de la Platja de
Palma el 2005, des de la Secretaria d’Estat
de Turisme del Ministeri d’Indústria,Turisme i
Comerç del Govern d’Espanya; la Conselleria
de Turisme del Govern de les Illes Balears;
el Consell de Mallorca; i els ajuntaments de
Palma i Llucmajor hem treballat àrduament per
escometre amb èxit un projecte tan important
per al turisme i l’economia de Balears.
Després de més de cinc anys immersos en el
projecte, ja estam en condicions de presentar
el Pla d’Acció Integral de la reforma de la
Platja de Palma (PAI), ara tenim una estratègia
documentada i planificada, i comptam amb un
document que recull les línies estratègiques, els
objectius i les actuacions que marcaran l’èxit
de les diferents fases d’aquest projecte, que va
iniciar-se l’any 2005 amb la creació del Consorci
de la Platja de Palma i el termini d’execució del
qual acabarà el 2020.
Vull destacar l’esperit de cooperació i
col·laboració entre els diferents responsables de
les cinc institucions que conformen el Consorci
de la Platja de Palma i que han exercit la seva
responsabilitat en aquest projecte en els darrers
cinc anys. Com a mostra d’això, hem de destacar
que totes les decisions adoptades per la Junta
Rectora del Consorci s’han aprovat de manera
consensuada i per unanimitat.
També vull agrair la feina de l’equip del Consorci
i dels professionals que han participat en els
estudis i treballs tècnics que han permès arribar
al document que avui presentam.
Finalment, en nom del Govern de les Illes
Balears, vull posar de manifest el nostre
compromís amb la transformació de la
destinació turística de la Platja de Palma, que
suposarà un impuls cap a l’èxit de les empreses,
el benestar dels veïns, la millora de les
condicions laborals dels treballadors i la millora
del confort dels nostres visitants.
Presentació institucional
JOANA BARCELÓ MARTÍ
Presidenta del Consorci de la Platja de Palma i
Consellera de Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears.

7
El Govern d’Espanya va crear a finals de l’any
2008 la figura de la Comissionada com un
impuls per a reforçar el projecte de la revaloració
integral de la Platja de Palma, com a instrument
d’intervenció i dinamització dels treballs tècnics,
de la gestió institucional i de la participació
empresarial, sindical i cívica en tot el procés.
El maig de 2009 vam presentar l’Avanç del
projecte que cal desenvolupar a mitjà i llarg
termini per aconseguir la revaloració integral de
la Platja de Palma.
Avui complim els nostres compromisos de
presentar els documents definitius, que marcaran
el llarg camí que hem de recórrer per assegurar
el futur a una destinació esgotada, però que va
ser el bressol del turisme costaner i que, durant
60 anys, ens ha aportat activitat econòmica,
ocupació i benestar, tot i que també és lògic
reconèixer que a vegades es va fer a costa de
superar la càrrega ecològica i d’alterar greument
el nostre entorn costaner, marí, rural i social, així
com el nostre patrimoni paisatgístic i cultural.
És una gran satisfacció poder presentar, en
aquests moments, els resultats del treball
realitzat per un equip complex i ampli de
professionals, tècnics i especialistes en diversos
àmbits del coneixement del món turístic, de la
planificació i el disseny urbanístic, de gestió
eficient i sostenible dels recursos, també
de l’ecologia, la sociologia, l’economia, el
sindicalisme, la seguretat i els serveis digitals,
així com de la participació, la comunicació i la
governança.
Ha estat un grup d’experts que ha dedicat el seu
millor temps i esforç a la creació d’un full de
ruta d’èxit per a una destinació turística que es
mereix una oportunitat per a seguir facilitant la
vida a milers de persones i d’empreses que, fins
avui, han tingut amenaçada la seva continuïtat i
supervivència.
PRESENTACIÓ DE
Margarita Nájera Aranzabal
Comissionada del Govern d’Espanya per a Platja de Palma
Gerent del Consorci de Platja de Palma

8
Aquest grup de professionals ha funcionat com
una flota d’experts coordinats i sincronitzats.
Tots i totes han cooperat i col·laborat lleialment,
de manera eficient i il·lusionada, amb el
convenciment que el treball realitzat servirà
per a assegurar la continuïtat, amb prosperitat,
de Platja de Palma i que, a més, marcarà
l’esdevenidor de les destinacions turístiques
costaneres del segle XXI.
Si avui tenim una proposta per presentar a
la societat i a les institucions és gràcies a
l’entusiasme i al bon fer que ha presidit el
treball d’aquests professionals i el de totes les
persones que ens han aportat els seus criteris,
valoracions i suggeriments basats en les seves
investigacions i coneixements.A tots i a totes els
hem de retre reconeixement i gratitud.
Els documents que presentem conformen
l’Estratègia per a la revaloració integral de Platja
de Palma, formada per tres blocs diferenciats:
Platja de Palma; Cap al turisme del segle XXI
per difondre àmpliament la proposta global, La
Revaloració de Platja de Palma: Pla d’Acció
Integral, amb els fonaments i propostes
d’actuacions estratègiques i el dels instruments
urbanístics.Aquests documents s’han redactat
d’acord amb les 7 estratègies i els 30 objectius
que, des de la presentació de l’Avanç del pla
el maig de 2009, hem confirmat i ajustat als
treballs i estudis realitzats, a més de contrastar-
lo amb les institucions, les organitzacions
polítiques, empresarials i sindicals, i també amb
la societat civil.
Platja de Palma; Cap al turisme del segle
XXI, té un caràcter divulgatiu. Es pretén fer
arribar al nombre més gran possible de
persones l’estratègia, les accions i el procés que
proposem per aconseguir les metes marcades.
Els documents de les actuacions estratègiques
inclouen el Pla d’acció integral (PAI) i les
Memòries Tècniques dels equips professionals
que han intervingut en el procés de definició de
l’estratègia global a través de 29 programes i de
98 accions.
Els documents dels instruments urbanístics
estan formats pel Master Plan i el Pla de
reconversió integral. EL PRI és el document
urbanístic de les propostes del Master Plan que
tindran repercussió en el territori. El PRI està
format pels instruments dels plantejaments
municipals, i s’hi regulen els drets i els
deures dels propietaris inclosos a l’àmbit, així
com de les operacions programades per les
administracions públiques i els terminis per a
portar-les a terme.Amb aquestes dues decisions
aconseguirem la base per a la reconversió i la
rehabilitació de la Platja de Palma per assolir-ne
la revaloració integral.
Hem definit la proposta d’intervenció a Platja
de Palma com un sistema complex i coordinat
d’actuacions públiques-privades, amb la meta
de la transformació integral de la destinació.
Considerem que aquest gran repte col·lectiu
és un projecte-procés amb execucions a curt,
mitjà i llarg termini en el qual s’anirà avançant,
analitzant i avaluant per projectar ajustaments
que ens permetran millorar les intervencions.
Desgraciadament no comptem amb experiències
prèvies de referència equiparables al nostre
projecte, però la ruta traçada en aquests
documents ens dóna la guia que necessitem per
encertar en les decisions que hem d’adoptar i en
les accions que hem d’executar.
Hem desenvolupat un desplegament de
treballs i estudis ampli que es continuarà amb
l’elaboració d’una proposta d’intervenció en el
camp de l’art, de la museística d’alt nivell o de
les infraestructures necessàries per a comptar
amb opcions en el turisme de l’àmbit del
consum cultural i artístic. De la mateixa manera,
seguirem avançant amb la presentació d’una
alternativa facilitadora de la reconversió de
l’oferta de serveis comercials i de la restauració,

9
que elaborarem durant els propers mesos i en
consens amb els sectors implicats.
Els treballs realitzats han tingut un horitzó
prioritari: crear un model de turisme d’èxit,
prosperitat i continuïtat en el segle XXI. Hem
estudiat la tendència dels mercats emissors, les
exigències i preferències dels visitants als quals
aspirem, a més de localitzar els focus principals
dels millors visitants potencials, tant per la seva
quantitat com per la seva capacitat més gran de
despesa i les facilitats en les connexions aèries.
D’aquesta manera ens assegurem la rendibilitat
i l’activitat econòmica durant els dotze mesos
de l’any.
Apostem pel canvi del model actual de
negoci existent perquè el futur de les nostres
empreses estigui garantit, tot construint un nou
paradigma turístic que combini qualitat hotelera,
serveis i prestacions noves sota el principi
de la sostenibilitat i l’ecoeficiència, amb un
funcionament de gestió integral de la destinació
participada per ens privats i públics presidits
pels paràmetres de coordinació, eficàcia,
eficiència i rendibilitat.
Amb aquestes condicions ens assegurem la
garantia d’oferir un producte amb varietat,
confort, salut, seguretat, gaudi i lleure que faci
inoblidables les estades dels visitants, amb
experiències atractives i molt variades, la qual
cosa facilitarà que les seves estades siguin més
llargues i més repetitives.
Per aconseguir-ho considerem convenient
acomodar el volum actual de l’oferta dels
allotjaments turístics a les possibilitats de
la demanda i les preferències de qualitat i
serveis actuals i futurs.Això fa imprescindible la
reducció de l’oferta d’allotjament amb dificultats
d’adaptació als nous temps i als nous segments
de visitants i que se’n faciliti la retirada i
desaparició del mercat.
Apostem, per tant, per una reducció significativa
del nombre de les places actuals d’allotjament
amb l’objectiu que millori de manera ostensible
l’oferta mitjana en benefici del conjunt de la
destinació, de la rendibilitat de les empreses i
de la millora de l’ocupació.
Els objectius proposats són ambiciosos i
depenen, en gran part, de la iniciativa privada i,
per aquest motiu, s’ha elaborat una proposta de
projecte de llei de mesures fiscals i financeres
que doni suport i estimuli els agents privats per
a la realització de les inversions i actuacions
previstes al PAI.
Aquestes mesures tributàries previstes a l’Avanç
del projecte de llei van encaminades, per
una banda, a atenuar la càrrega fiscal de les
empreses establertes a la zona, per minimitzar
els seus costos davant d’una possible reducció
de la seva activitat durant les obres de més
envergadura. I per altra banda, s’estableix
un sistema d’incentius a la inversió privada
mitjançant l’aplicació de mesures tributàries que
converteixi determinades operacions en neutres
des del punt de vista fiscal, de tal manera que la
fiscalitat sigui un factor dinamitzador i estimulant
de noves inversions.
Hem estudiat els trets diferenciadors que ha
de contenir una destinació d’èxit per a les
properes dècades. Sens dubte, un d’aquests
trets serà que la millor destinació del futur ha de
respondre al canvi global, al canvi climàtic i serà
el que afavoreixi les reduccions d’emissions de
CO2 a l’atmosfera.
Les destinacions que no responguin a aquests
requisits baixaran de categoria, perdran el tren
de la modernitat i la innovació, deixaran de
figurar en el catàleg de les preferències de molts
turistes i dels majoristes turístics.
La meta dissenyada és aconseguir que al final
del procés a Platja de Palma es compensin fins
a zero les emissions de CO2.Aquesta fita mereix

10
l’esforç, que sens dubte ens situarà a l’elit de les
destinacions turístiques innovadores, avançades
i d’èxit en el segle XXI.
Amb el mateix criteri ens plantegem una altra
condició indispensable: la millora substancial
dels entorns urbans, naturals, paisatgístics
i rurals, així com els costaners i marins.
La rehabilitació i recuperació dels valors
mediambientals en l’espai terrestre i marí ens
permetrà construir una destinació turística de
millor qualitat amb els atractius i valors
més grans.
És una meta difícil, però considerem que és una
aposta segura si aspirem a atreure els visitants
més exigents, més conscients de les seves
responsabilitats mediambientals, que demanen
serveis de qualitat i prestacions inexistents avui
en dia als nostres hotels i a l’entorn que
els acull.
El disseny urbanístic i la revaloració i
transformació de l’entorn urbà estan pensats
per a la millora del confort dels visitants i
del benestar dels residents. Pretenem fer
més humans, còmodes, atractius i segurs els
passejos, les places, les platges i les zones
de lleure i de comerç.Això repercutirà en la
qualitat de les estades i en el benestar dels que
ens visiten, però també de les persones que
resideixen a Platja de Palma, la qual cosa sens
dubte millorarà la convivència del turisme i la
residència permanent.
En paral·lel a aquestes actuacions ens proposem
executar les accions que dotin de sostenibilitat
i eficiència la mobilitat, l’accessibilitat i la
connectivitat interna i externa de la zona, que
són necessàries per a crear el millor entorn, amb
reduccions d’elements contaminants, sorolls i
incomoditats.
La sostenibilitat integral de la destinació en el
seu conjunt exigirà el compromís inversor privat
per fer ecoeficients les instal·lacions de les
empreses, els habitatges i les infraestructures
bàsiques. En aquesta tasca l’acció pública
és insuficient. Per tant, tot això ens exigirà un
canvi cultural i de mentalitat a empresaris,
treballadors, residents i visitants, així com als
responsables institucionals, tasca que estem
disposats a assumir.
Platja de Palma serà una destinació destacada i
avançada en l’ús de les TIC, tant en els sistemes
de gestió interna com en la comercialització
i promoció, així com en les atencions i la
fidelització dels visitants des de la seva arribada
a l’aeroport i durant les seves estades. Per
aconseguir-ho caldrà inventar nous contextos
amb el suport d’infraestructures intel·ligents,
tecnologies facilitadores i la capacitació
d’organitzar i crear informació útil i important,
tant per al turista com per a la ciutadania. Sens
dubte necessitarem un esforç en aquest camp,
un esforç que estem disposats a realitzar.
El projecte-procés que presentem per a la
transformació de la Platja de Palma compta a
més amb altres trets distintius molt singulars
que el converteixen en un projecte únic, perquè
contempla la transformació d’un espai urbà
consolidat sense necessitat de desmuntar-lo ni
tancar per obres, ni esperar al seu declivi total.
La destinació seguirà funcionant mentre es
produeix la transformació. El turisme nacional i
internacional seguirà trobant, dins de l’oferta al
Mediterrani, Platja de Palma com una destinació
turística operativa, alhora que realitzem la seva
reconversió.
Per tant, les obres s’iniciaran en tres punts
de la destinació: Can Pastilla, Sometimes-Las
Maravillas i S’Arenal de Palma i Llucmajor.
Utilitzarem la temporada baixa per a portar
a terme les obres de més envergadura amb
l’objectiu de minorar les molèsties i afectar
el menys possible l’activitat turística. Es
procedirà a l’inici d’actuacions que no afecten

11
de manera significativa l’activitat turística. Per
això necessitarem la coordinació de projectes
i la sincronització de la inversió pública amb la
inversió d’iniciativa privada.
Al PAI atenem les necessitats de millora de la
qualitat de vida i residencial de la ciutadania. La
població resident, que des de sempre ha viscut
a la zona, mantindrà les seves residències per
evitar que es desvirtuï sociològicament el lloc on
viuen. Es milloraran els serveis, les instal·lacions
i les infraestructures, però es conservarà l’esperit
de sempre tot mantenint la seva tipologia
sociològica.
Les persones que viuen i treballen a la Platja
de Palma actual han estat, des del principi
de la nostra gestió, al centre de les nostres
preocupacions. L’ocupació, l’habitatge, la
formació, l’educació, la seguretat i la vertebració
i cohesió social i cultural s’han incorporat a
l’estratègia global del projecte. Per aquest motiu
hem desenvolupat un pla de millora integral
del parc d’habitatges actual i es procedirà a la
supressió dels infrahabitatges existents, sense
desplaçaments que suposin l’expulsió de la zona
i evitin la discriminació o la marginació.
La implantació progressiva del nou model
turístic, la transformació urbana i la rehabilitació
integral dels establiments hotelers i residencials
potenciaran la creació de llocs de treball i
facilitaran i incrementaran el treball de més
i millor qualificació, ampliaran l’activitat al
llarg dels dotze mesos, la qual cosa minorarà
l’estacionalitat i diversificarà els llocs de treball
i les professions; naixeran noves oportunitats
professionals per als joves.
De la mateixa manera, des del Consorci
assumim la nostra funció de dinamitzadors de
la negociació i la trobada dels agents sindicals
i empresarials perquè les recol·locacions i
la millora de l’ocupació i de la qualificació
professional sumin energies en la transformació
de la destinació.
Un altre tret distintiu d’aquest projecte de
reforma, reconversió i transformació és el fet
que compta amb una llei urbanística per a la
reconversió de Platja de Palma que, per primera
vegada a Espanya, concentra en un organisme
públic el poder de decisió i execució de tota la
normativa urbanística, turística i mediambiental
per agilitzar la tramitació del procés de canvi
urbà.
En definitiva, pretenem sincronitzar les iniciatives
públiques i privades per guanyar eficiència
i agilitat en la gestió global.Aquesta llei
urbanística no seria possible sense el pacte
dels partits polítics, l’acord de les institucions
implicades i l’adhesió de la ciutadania i dels
actors socials.
Aquesta concentració de capacitat de decisió
urbanística i normativa oferirà les màximes
garanties d’estabilitat, continuïtat i acceptació
per part de les institucions locals, insular,
autonòmica i estatal, així com dels actors
socials, sindicals, empresarials i professionals.
Igualment, la intervenció pública garantirà
l’estabilitat en la realització de les seves
inversions per a promoure la remodelació i la
creació de noves infraestructures públiques,
així com d’altres inversions sense atractiu de
rendibilitat econòmica, però amb gran potencial
de crear un entorn i uns serveis de gran qualitat.
Aquestes inversions s’han programat per un
volum de més de 1.200 milions d’euros fins a
2020.
També es recull en el programa econòmic del
PAI la programació de les inversions privades
necessàries per a assolir la meta proposada.
Considerem crucial la participació de la inversió
privada per a l’èxit del projecte, per la qual
cosa hem estudiat les condicions més adients
per assolir taxes de retorn homologables a les
del mercat d’inversions no especulatives. Hem
calibrat les possibilitats de la inversió privada en

12
els sectors ja establerts a Platja de Palma, així
com d’altres de més nous que crearan noves
oportunitats per a emprenedors i inversors. El
càlcul establert per a la inversió privada en
aquestes intervencions assoleix la xifra de 2.600
milions d’euros fins a 2020.
D’altra banda, és necessari i possible convertir
Platja de Palma en referent de la seguretat
integral en una destinació turística. Els
problemes de seguretat a la Platja de Palma
són recurrents i acompanyen, almenys durant la
fase inicial, el procés de revaloració. Creiem que
és important establir estratègies i mecanismes
d’anàlisi i observació de la seguretat, i fins i tot
fixar les bases per a la millora, si és possible,
de la coordinació i la col·laboració de totes les
administracions i policies implicades en aquest
àmbit. Es pretén que en totes les actuacions
urbanístiques que es desenvoluparan a la zona
l’element de la seguretat es tingui en compte en
el disseny i la planificació d’espais, ja que s’ha
demostrat que aquesta incorporació produeix
efectes importants de millora en la prevenció de
la inseguretat ambiental i facilita la percepció de
seguretat del visitant.
Un altre tret significatiu del projecte-procés
ha estat la consideració del fet que l’entramat
d’actuacions i propostes del PAI gaudís de
versemblança i credibilitat, per la qual cosa és
bàsic que assegurem l’estabilitat normativa,
la continuïtat en el temps i la fermesa en la
presa de decisions complexes. Era necessari
comptar amb un catalitzador per a fondre
els interessos de tots els actors socials i
institucionals implicats.Aquest catalitzador ha
estat el model de governança per a la gestió de
la transformació i revaloració de Platja de Palma.
El model de governança que hem aplicat ha
estat presidit pels principis de la negociació,
el consens, l’acord, el pacte, la transparència
i el rendiment de comptes.A través d’aquests
principis volem declarar Platja de Palma lliure
d’especulació i, per tant, centrat en la màxima
que tothom hi guanyi, que cap sector, grup o
segment no imposi els seus avantatges o els
seus guanys per sobre o a costa dels altres.
Bona mostra d’aquest model de governança
ha estat el funcionament del Consorci des de
la seva creació.Tots els acords s’adopten per
unanimitat, independentment de les vinculacions
de partit dels responsables institucionals que el
formen.
També podem mostrar l’actitud dels partits
polítics, tant la dels que tenen responsabilitats
de govern com la dels que les tenen des
de l’oposició, ja sigui en el tractament del
projecte i la tramitació de la Llei urbanística
per a la reconversió de Platja de Palma, que
previsiblement serà aprovada per unanimitat
i per lectura única, en sessió extraordinària
del Parlament de les illes Balears, com en
l’acceptació de les bases i eixos estratègics
del PAI.
També podem mostrar amb satisfacció les
adhesions manifestades per empresaris,
sindicalistes, comerciants i restauradors,
pensadors i professionals, veïns i veïnes, així
com representants d’entitats veïnals.
Fins ara aquest model de governança ens
ha obligat a múltiples reunions, contactes,
entrevistes i negociacions. Ens sentim orgullosos
del treball realitzat. Coneixem els riscs i les
dificultats que se’ns presenten, però també
sabem que units, junts, remant en el mateix
sentit i sense perdre el ritme, aquest gran
projecte és realitzable i serà imparable.
Al llarg d’aquests mesos he percebut que tots
estem convençuts de la necessitat d’actuar
enfront del deteriorament galopant que ens
amenaça. De la mateixa manera que he sentit

13
que tots estem disposats a ser protagonistes de
la construcció del millor futur que podem deixar
a les noves generacions.
Ens espera la recreació d’una destinació
turística bonica per a oferir als millors visitants
un excel·lent lloc per a viure, transformat i
revitalitzat.Tenim la gran oportunitat de construir-
lo junts, des d’avui fins a l’any 2020.

14
EDITA:
Consorci Platja de Palma
Concepció, disseny i maquetació d’aquesta publicació:
Alberto Corazón / Diseño Público
© Fotografies:
Comparini Asociados
West8, urban design and landscape architecture office
IDOM, Ingeniería,Arquitectura y Consultoría
Pere Canals
AHPP
Redacción y divulgación:
Abril Cultura y C. Garrido
Algunes de les imatges publicades en aquest llibre pertanyen a l’Arxiu d’Onofre Llinàs, el propietari i depositari del
qual és el Sr. Pere Canals, a qui agraïm la seva amabilitat.

15
Platja de Palma
Cap al turisme del segle XXI
• Dunes i pioners 17
• Del “boom” als nostres dies 25
• Un passeig per la Platja de Palma de 2025 37
• Com es fa la revaloració integral 73
• Epíleg 87

17
Capítol 1
Dunes i pioners
Un paisatge
simbòlic
Horitzó lluminós, paisatge, plenitud interior.
Al segle XXI, el turisme s’ha convertit en
un motor econòmic mundial. Una activitat
que ningú no pot desconèixer o ignorar. Hi
ha tot tipus de modalitats, estudis, sistemes
per a garantir millors ofertes. El turisme
és decisiu per a molts països, entre ells el
nostre.
Per això sorprèn que la base més profunda
del fet turístic, la seva autèntica arrel,
encara resti a l’ombra. Què passa quan et
fas una pregunta tan simple com quin és
l’origen psicològic del turisme? És a dir,
quin mecanisme no conscient fa que tots
vulguem viatjar, conèixer i passar uns dies
en segons quins llocs? Què ens atrau? Què
busquem? Quina és la nostra recompensa?
Per què alguns llocs i d’altres no tant?
És una ingenuïtat o una visió simplista
creure que la gent fa turisme o viatja
simplement pel factor de confort d’un hotel,
per uns serveis determinats, per una oferta
de la mena que sigui. D’acord, tot això pesa
molt, però hi ha alguna cosa més. On radica
l’ànima d’aquest pelegrinatge?
A l’antiguitat ja hi havia turistes.Alguns grecs
viatjaven, per exemple, a Troia. Buscaven
l’origen dels seus mites, les ressonàncies
dels poemes homèrics. Un dels primers
records documentats data de l’època
hel·lenística, quan Alexandre el Gran, que es
creia reencarnació d’Aquil·les, visitava Troia i
un espavilat li va intentar vendre una lira que
era la del mateix Paris.
Durant els segles XVIII i XIX es va formar
la noció moderna d’allò turístic. Alguns
països rebien un flux constant de viatgers.
Com Suïssa, per la magnitud dels seus
paisatges i muntanyes. O Itàlia, gràcies a les
ressonàncies del món clàssic. O Espanya,
com un racó pintoresc i literari.
Si intentem fer una abstracció, ens
adonarem que en l’origen del turisme
hi ha almenys un factor determinant, el
que podríem anomenar “la síndrome del
paradís”.
Què és el paradís? És en certa manera un
lloc fora del temps, amb les seves pròpies
regles geogràfiques. Ha de trencar amb el
que entenem per paisatge rutinari. Ens ha
d’impressionar, despertar ressonàncies amb
les nostres imaginacions.
Però, a més, ha de posseir un sentit especial
del temps, fer-nos flotar, estendre molt els
segons, que corrin molt lents. O al revés,
que de sobte volin a corre-cuita fent-nos la
sensació de viure al màxim.
El més important de tot: ha de contribuir a la
felicitat. Ha de simbolitzar en certa manera
l’harmonia interior.
Doncs bé, aquesta cadena de significats
que comença en un paisatge simbòlic, seguit
d’un sentit especial del temps i rematat per
una sensació de plenitud, és el que tots
busquem quan viatgem i fem turisme. En
major o menor mesura, busquem paradisos

18
Si intentem representar-nos la imatge
prototípica del “paradís mediterrani”, què
tenim? En primer lloc, un ampli horitzó, un
blau lluminós, la llum del sol modelant-
ho tot, un clima acollidor.A continuació,
el mar. Un mar ampli, de color turquesa,
que sembli pintat en un decorat i produeixi
el desig del bany, que t’adormi amb el
ritme de les ones. I, com a complement,
una costa. Pinedes, metàfora de tot allò
mediterrani, i sobretot dunes.Arena blanca,
neta. Aquesta arena que a les Balears té
un origen biològic i no tant mineral, fet que
n’explica la suavitat i luminescència. Perquè
està formada per restes de petxines, cargols
de mar, organismes marins.Al continent, els
rius arrosseguen molts rebles minerals. Però
a les Illes no hi ha rius. L’arena és com un
producte de l’artesania mil·lenària de les
ones.
Aquesta combinació de cel, mar i una
costa amb pinedes i dunes té una imatge
concreta: la Platja de Palma.
Les casetes
dels republicans
En l’arc que forma la badia de Palma hi ha
continguts tots els ingredients del “paradís
mediterrani”. La cinta arenosa de 5,5 km
amb un ric sistema dunar. El bosc de pi i
matoll en una segona línia. Però sobretot el
mar, desplegat a l’ample de tot l’horitzó com
una invitació al somni i al viatge.
Ara bé, si llegim la història d’aquesta gran
platja, ens sorprendrà descobrir que la seva
consideració paradisíaca és ben recent,
absolutament moderna.
Durant segles la zona limítrofa al mar estava
coberta sobretot per aiguamolls, dels quals
la zona de Ses Fontanelles és un testimoni
valuós. Les comunitats prehistòriques,
que aprofitaven l’aigua i la caça de les
maresmes, se’n van anar a viure terra
endins.Així s’explica que les restes trobades
siguin a Son Oms Vell (al costat de l’aeroport
de Son Sant Joan), les coves sepulcrals de
Son Sunyer, o els grans poblats de la zona
de Llucmajor com Capocorb i Es Pedregar. I
mai a prop de la platja.
Les maresmes eren un focus important de
malalties, sobretot de paludisme. I al llarg
del temps les van anar dessecant per la
zona de Sant Jordi, per fer més habitable
tota aquesta extensió. Un altre perill
important eren les ràtzies pirates, que des
del segle XVI fins gairebé el XIX amenaçaven
qualsevol lloc costaner. Les possessions
o cases rurals es completaven amb una
torre de defensa, perquè els seus habitants
poguessin refugiar-s’hi en cas d’alarma
i evitar que els convertissin en captius,
amuntegats a les presons d’Alger a l’espera
d’un destí negre.
De manera que si poséssim la mirada
al segle XVIII, per exemple, trobaríem
alguna cosa molt diferent. En l’època del
famós mapa del cardenal Despuig només
unes quantes possessions es reparteixen
l’extensió del que avui és una zona turística
famosa: Son Verí d’Abaix, Son Delabau... No
hi ha ni camí per a arribar on avui entenem
com S’Arenal. Els carros seguien el Camí des
Palmer, que es desviava cap al bosc de Son
Sunyer sense arribar al mar.
I, com a complement, una costa. Pinedes, metàfora de tot allò
mediterrani, i sobretot dunes.Arena blanca, neta.Aquesta arena
que a les Balears té un origen biològic

19
Només arena, pins, i molta Posidònia. Les
fulles d’aquesta planta marina, que encara
que popularment és coneguda com “s’alga”
no ho és, van marcar la història de la Platja
de Palma.
El món rural utilitza tradicionalment “s’alga”
com a fertilitzant o per a substrat de cledes
i estables. Estacionalment, els pagesos de
Llucmajor es dirigien cap al mar a la recerca
d’un carregament de fulles de posidònia.
Per facilitar aquest accés, el 1861 s’obre el
Camí de s’Alguer, que comunica directament
Llucmajor amb la desembocadura del
Torrent des Jueus. En el que era un simple
alguer o acumulació d’algues sorgeix el
primer topònim: Es Pouet d’en Vaquer. Un
pou on homes i bèsties es podien abeurar,
la primera marca humana del que més tard
seria S’Arenal.
La zona costanera ja era freqüentada pels
pedrers des de 1847. La pedra arenosa o
marès de la badia va ser molt utilitzada des
de temps immemorials, sobretot la que es
troba als penya-segats que porten a Cap
Blanc. No en va, una d’aquelles pedreres
mareses es coneix com “les pedreres de la
Seu” pel convenciment que en va sortir una
part dels carreus amb què es va construir
la catedral de Mallorca. La proximitat al mar
facilitava el transport de les peces per barca.
La Platja de Palma va tenir, per tant, una
primera població no estable de camperols
a la recerca d’alga, pescadors i pedrers.Tots
compartien un paisatge absolutament verge.
Va ser aquest valor d’horitzó i natura el que
va motivar la primera colònia de vacances.
Les cases d’esbarjo sorgeixen al voltant de
1872, fins i tot coneixem el nom d’un dels
pioners, Nicolau Taberner, famós per les
seves idees republicanes.
L’arxiduc Lluís Salvador descriu així la zona
aquell mateix any: “S’arriba a la platja
arenosa creuant la desembocadura del
Torrent dels Jueus.A mà esquerra hi ha dues
casetes amb una closa de pedra al recinte
de la qual s’emmagatzemen les algues que
el mar treu de la platja [...].A continuació
hi ha una petita pedrera i grans mates de
llentiscles. Passada una barrera, es gaudeix
d’una supèrbia vista de la badia de Palma:
el terreny és ondulat, format per bancs
de marès sobre els quals creixen diversos
grups de pins [...]. És molt bella la vista
de Son Sunyer, amb l’enlluernadora platja
d’arena davant i les tosses de Son Seguí
darrere, paisatge emmarcat per la serra de
Tramuntana, que es veu en últim terme [...].
Hi ha en aquest lloc nou cases modernes,
de gent que ve a banyar-se en aquesta
platja”.
El conjur paradisíac estava formulat. El
germen de tot el que passaria després naixia
en aquell grupet de cases d’estiueig, enmig
d’un paisatge d’horitzó, mar i harmonia.
Un element fundacional seria el grup de
cases que ocupaven la primera fila de la
riba, enfront d’una tenassa o llosa de pedra.
Pere Canals

20
Al costat hi havia la desembocadura del
Torrent des Jueus i una mica més enllà el
mollet per als pescadors i pedrers.Aquella
agrupació de cases es va anomenar de
seguida “S’Illeta des Republicans”. Illeta per
la seva configuració d’illa d’onze cases més
un terreny sense edificar. I també perquè en
els dies de temporal les ones rompien molt
a prop, i l’aigua acabava envoltant la zona
com si fos realment una illa. El nom de les
“casetes dels Republicans” es fonamentava
en la presència de militants republicans
bastant notoris, com el cas de Mateu Martí,
conegut popularment com Ateu Martí.
Aquell petit nucli també es denominava
S’Almadrava, per l’existència d’unes
instal·lacions per a aquest tipus de pesca.
La Illeta dels Republicans va desaparèixer el
1973.
També va influir l’existència del fort de
Cap Enderrocat, el camí militar del qual
avui dia segueix donant nom a un dels
carrers principals de S’Arenal. Així va anar
naixent un caseriu de cases molt senzilles.
Estaven construïdes amb grans blocs de
marès, amb dos pisos, porxada i terrassa
superior. Les bigues eren de llentiscle
o savina, i segons el gust del propietari
s’adornaven les façanes amb balustrades
molt simples. Els pedrers buidaven primer
el terreny per treure la pedra. Després
aprofitaven part del buit per a la cisterna, i a
sobre construïen cases molt humils, d’un sol
pis, que encara podem contemplar al carrer
Sant Cristòfol.
La vocació prototurística d’aquella zona ja
apareixia en el fet que el seu primer patró
fos Sant Cristòfol, sant al qual popularment
s’atribuïa una estranya influència: si algú es
banyava en la seva festivitat, s’ofegava o en
sortia malparat.
Amb l’entrada al segle XX, aquella vocació
urbana s’aniria consolidant. El “Caseriu des
Republicans” comptava ja amb tavernes
i botigues.Va ser també l’època en què
va començar l’explotació turística de Can
Pastilla. En temps de la Primera Guerra
Mundial, un fabricant de licors de la barriada
palmesana de Son Alegre va concebre la
idea. Bartomeu Riutord no tenia tant una
visió comercial com familiar i d’esbarjo: “El
que faré serà olorós, el buquet més deliciós
de la construcció moderna, alguna cosa
com la conversió en pedra de les essències
dels meus productes Golua i Alfons XIII, cosa
bona, estomacal i deliciosa”.
Riutord va adquirir aquells terrenys deserts,
arenosos, situats al costat del mar, i els va
intentar revalorar construint l’hotel restaurant
Can Pastilla. Entre Can Pastilla i S’Arenal
només hi havia dunes i pinedes, entre les
quals destacava la blanca caseta porticada
amb torre de Can Moner.
Dos esdeveniments fonamentals
coincideixen també en aquella època. El
primer té lloc el 1916, quan s’inaugura la
línia del ferrocarril Palma-Santanyí.Va ser
una revolució. Primer per l’obra pública: dos
grans viaductes, el del Torrent des Jueus
(actual divisòria entre Palma i Llucmajor)
i l’anomenat “Pont de ses Set Boques”,
així com l’estació. En segon lloc pel flux
comercial que suposava. La pedra de les
Entre Can Pastilla i S’Arenal només hi havia dunes i pinedes,
entre les quals destacava la blanca caseta porticada
amb torre de Can Moner.

21
pedreres es podia traslladar per via fèrria,
igual que les mercaderies, el bestiar i les
provisions per al fort de Cap Enderrocat.
Però, a més, el tren va canviar la forma de
vida. Molts dels trencadors de les pedreres
es podien traslladar amb més facilitat per
treballar a la zona, sense les incomoditats
d’anar i tornar en carro o a peu.Apareixien
noves feines, com el cap d’estació, un
personatge de gran prestigi per a la gent
del poble. O els guardavies. El topònim de
Ses Cadenes recorda un pas a nivell on una
madona tancava i obria el pas amb cadenes
al pas de cada comboi. I de passada tenia
una petita parada per treure “quatre doblers”
(quatre cèntims).
Gairebé al mateix temps, Francesc Berga, un
home emprenedor i amb visió de futur (no
en va era natural del barri mariner de Santa
Catalina) obria el primer hotel a S’Arenal,
l’hotel Terminus.Tenia bar, sala menjador,
cuina, quatre habitacions dobles i dues
d’individuals, més un vàter general. Berga
hi feia de director, bàrman i cuiner alhora.
La clientela era escassa i de tracte molt
familiar: palmesans i algun militar del fort.
El 1919 va prendre una iniciativa visionària:
va presentar una sol·licitud per construir un
balneari davant de l’hotel.
Així, la dècada de 1920 naixia amb la
formulació del que anys més tard seria la
Platja de Palma.
El somni d’una
Olímpia moderna
Resulta molt curiós mirar enrere i comprovar
la gran diferència entre la “indústria dels
banyistes” d’aquell principi del segle XX
i l’actual.A la guia de Balears de Pere
Alcàntara Penya es pot llegir amb referència
a la Platja de Palma: “L’arenal sol ser
concorregut per persones que desitgen
passar un dia de solaç al camp, sense
testimonis que presenciïn les seves bogeries
en anar rodant per les muntanyes d’arena
com si fossin muntanyes russes”.
Aquella apoteosi de l’arena era la
característica d’aquell paisatge. Bartomeu
Font Obrador l’evocava líricament: “Arena,
tanta arena que ens invitava a córrer
i rebolcar-nos com si fos un llit suau i
polidíssim. Les cebes marines, els lliris
de mar de flor blanca i perfum suavíssim
i intens, els cards de fines espines que
atreien nombroses papallones, els salts
inesperats i lleugers dels saltamartins, els
pins, els ullastres, les savines, els llentiscles
[...].Tot era un bell paisatge d’una rusticitat
i un caràcter bucòlic que hauria estat la font
d’inspiració per als millors artistes pintors.
I què es pot dir de les postes de sol?
L’espectacle només es podia contemplar
entre el silenci i la veneració, davant d’una
grandesa que era obra del mateix Creador.
S’Arenal era aleshores l’arenal”.
Pere Canals

22
Era corrent acudir a aquella llarga cinta
arenosa per fer uns banys. Però s’ha
de pensar que aleshores el normal era
que homes i dones es banyessin per
separat. Fins i tot es marcava amb cartells
l’emplaçament apropiat per a solters, casats
i dones soles, sense oblidar que la platja
tenia també el seu racó per a “ses bísties”,
ja que era habitual portar el bestiar o les
cavallerisses fins al mar. Cavalls, eugues,
muls i ases compartien també les delícies
d’un mar blau i transparent.
La segregació per sexes venia d’antic.A la
zona rocosa de Son Verí encara es conserven
dos o tres racons amb el topònim d’“els
banys de sa senyora”, indicant que aquell
lloc era reservat per al gaudi marí de la
propietària de la possessió, lluny de mirades
inoportunes.
Perquè els conflictes també esclataven.
Així, el 1915 hi va haver un autèntic enrenou
que fins i tot va sortir reflectit a la premsa.
Els causants van ser una sèrie d’homes que,
sense fer cas de les normes, es banyaven
“sense calçotets” a la vista de dones i nens.
Aquell nudisme primigeni ja indica fins a
quin punt començaven a canviar els costums
i les idees.
Aquella transformació es trasllada també
a la primera mentalitat turística. Gaspar
Bennàssar, notori arquitecte palmesà i autor
d’importants edificis, fa una conferència
a l’Associació de la Premsa l’any 1913.
Eren els temps de les ciutats jardí. I
Bennàssar s’avança més d’un segle al
seu temps. Proposa complir “el bell somni
de construir a l’arenal de Son Sunyer una
ciutat esportiva (sic), transformar-lo en una
Olímpia moderna”. Es conserva el disseny
urbanístic d’aquella idea profètica: un plànol
en què tota la primera línia estava reservada
a zona verda, amb uns vint metres de
separació entre els habitatges i la platja. La
concentració urbana se situava en un segon
pla i sense destruir el paisatge.
Bennàssar volia contribuir a “una indústria
del banyista d’acord amb les excepcionals
condicions d’aquella platja, que seria
poblada molt aviat per casetes poètiques,
xalets riallers i hotels i restaurants
confortables”.
La proposta no va tenir cap ressò entre els
homes de negocis, que com explicava ja
aleshores el setmanari Llucmajor,“fixant-
se en la proporció o tipus mitjà d’habitant
per quilòmetre de línia per a ser explotable
econòmicament, la van considerar una
il·lusió”.
És simptomàtic que ja a principis del segle
XX, abans de qualsevol explotació massiva,
surti a la llum el problema de fons que ha
estat una constant a la història posterior
de la Platja de Palma. La manca de visió
per a portar a terme una activitat turística
raonable i rendible, però al mateix moment
sostenible i capaç de conservar els atractius
de la zona.
Podem pensar que les exigències
ecològiques i conservacionistes són cosa
d’avui. Però llegim aquesta elegia de la
revista Concepción Arenal de 1929: “Aquests
dies es veu concorregudíssima l’encantadora
platja del nostre poblat. Però és una
veritable llàstima que segueixi la destrucció
Pere Canals

23
de la millor platja de l’illa. Precisament tota
la tasca destructora s’està portant a terme
actualment com una satànica delectació.
Munts d’algues han estat extrets del petit
port i col·locats al costat del moll. En alguns
llocs la platja només té dos metres, que
s’han anat guanyant al mar destruint la
bellesa inenarrable que la feia adorable [...].
La comandància de marina ha de prohibir
que en terrenys de zona marítima s’aixequin
indecorosos molls i ridículs passejos en
detriment de la bellesa natural que tenia
l’Arenal a la seva platja”.
A finals del segle XIX i principis del
XX la intuïció del que havia de ser el
turisme resultava bastant diferent del que
després es convertiria en realitat. El gran
intel·lectual Miquel dels Sants Oliver escrivia
el següent el 1890: “El dia que augmentin
les facilitats de comunicació, el dia que la
publicitat periodística faci arribar a tots els
extrems del món la seguretat de trobar els
mitjans que ara per ara no es tenen; el dia
que es pugui agafar una guide o un itineraire
de Majorque que condueixi de la mà el
viatger, el dia que s’hagi inaugurat un hotel
elegant i es munti un servei complet d’hotel,
expedicions a Valldemossa, a Sóller, a les
coves d’Artà, sabent que a l’hora precisa
i sense necessitats d’encarregar-se’n ho
tindrien tot arreglat, des del menjar fins als
carruatges, aleshores podrem estar segurs
de veure el nom de Mallorca esmentat a tot
arreu i comptarem amb aquesta influència
que es tracta d’atraure i estimular”.
Aquesta era la concepció d’aquell temps.
Una “indústria dels forasters” que combinava
els atractius naturals per a artistes, les
delícies del “sanatori marítim” i els “petits
racons parisencs” en una oferta d’elit.
Esperaven l’arribada de gent culta, d’una
minoria selecta capaç d’apreciar tots aquells
atractius sensibles. En aquell moment ningú
no hauria sospitat que el futur de Mallorca
seria un turisme de masses, basat en l’oci i
protagonitzat majoritàriament per la classe
mitjana-baixa.
Aquella primera formulació va despertar la
iniciativa privada. Els orígens del turisme
estan lligats a una sèrie d’empresaris
precursors, gent treballadora i amb il·lusió,
que veient la possibilitat de sortir d’una
economia merament de subsistència es van
llançar a la conquesta del món, amb les
úniques armes d’aquell paisatge de faula,
aquell cel, aquell mar, i també el caràcter
afable i acollidor de l’illa.
Un exemple va ser Manel Fontirroig, que
havia fet negocis a Bombai i Calcuta, i
va tornar a l’illa amb ganes de contribuir
al progrés de la seva terra. La seva idea
va ser construir un trenet de via estreta
per unir Can Pastilla i S’Arenal.Aquella
iniciativa, indubtablement visionària per
a l’any 1921, va durar poc i va acabar en
fracàs econòmic, tot i que va donar pàbul
a nombroses anècdotes sobre el caràcter
entranyable i calmós del carrilet.Atès que
els passatgers sempre eren els mateixos,
el conductor s’esperava a la parada si
algun encara no havia arribat. I a mig camí
parava la locomotora de fuel per saltar a
l’arena i recollir uns quants troncs, que a la
nit li servirien per a escalfar la casa. Eren
indubtablement altres temps.
Els orígens del turisme estan lligats a una sèrie d’empresaris
precursors, gent treballadora i amb il·lusió, que veient la
possibilitat de sortir d’una economia merament de subsistència

24
Texto de pie de foto © que corresponda
Pere Canals

25
Balearització
L’any 1975, el setmanari francès L’Express
s’inventa un terme per a explicar el rebuig
dels corsos al turisme: la “balearització”. El
neologisme serveix per a explicar l’explotació
turística abusiva i desordenada d’un territori.
I s’aplica d’una manera una mica injusta a
les Balears, perquè ja en aquell moment a la
costa llevantina i catalana hi havia d’altres
models bastant més flagrants.
Però la paraula fa fortuna i serveix per a
evocar el boom turístic que va començar de
forma inesperada a principis dels 60 i no
va parar de créixer fins la crisi del petroli de
1973.
La Platja de Palma va ser una de les
protagonistes d’aquell canvi històric, en
què el turisme converteix Mallorca en una
societat basada en els serveis, i activitats
com l’agricultura i la indústria queden en
segon terme. Els valors socials i culturals
experimenten, a conseqüència d’això, una
transformació profunda, originada per
l’arribada massiva de turistes europeus.
No són els artistes o diletants amb què
somiaven els pioners, sinó treballadors amb
un nivell adquisitiu suficientment alt per
pagar-se unes vacances de sol i platja. El
canvi de moneda els afavoreix, l’illa ofereix
un autèntic paradís de clima i paisatge per
als que viuen als països de l’Europa freda,
i a més tant el règim com l’empresariat
s’impliquen en aquesta nova activitat.
Curiosament, en un primer moment el
turisme significa per al règim franquista
sobretot una qüestió de propaganda. No
s’arriba a entendre l’envergadura econòmica
que pot suposar. D’aquí les pintoresques
campanyes del “turista número...”, que
semblen proclamar als quatre vents les
bondats de la dictadura enfront de l’anterior
pressió internacional.
Al mateix temps, el boom o explosió
turística dels anys 60 produeix una inversió
social total. De ser terra d’emigrants, tant
cap a Amèrica com a Europa, Mallorca
es converteix de sobte en receptora
d’immigració. La construcció de nous
hotels ofereix feina a una gran població
vinguda de les zones més deprimides de la
Península, on l’agricultura gairebé no ofereix
perspectives de futur.Aquesta immigració
nacional crea una nova classe, subordinada
a la indústria turística: el germen d’una
societat diferent.
Fins i tot la valoració de la terra fa un
gir. Durant segles, les zones costaneres
no valien res. Perilloses i improductives,
només servien per a extraure “s’alga”. En els
repartiments d’herències,“s’hereu” principal
s’emportava les finques de cultiu, sempre en
zones interiors.Al més desfavorit li tocaven
les platges i zones marines.
Aquella valoració cadastral pateix un
autèntic terratrèmol. Els que tenien terres
considerades “de tercera” veuen que de
sobte el seu preu es revalora cada dia més.
En canvi les propietats tradicionals de camp
o muntanya s’estanquen, perden valor.
Capítol 2
Del Boom
als nostres dies

26
El turisme desperta un frenesí que sembla
no tenir límits. El Ministeri d’Informació
i Turisme que dirigeix Fraga Iribarne es
vanagloria que el 1964 “s’inaugura un hotel
cada dos dies, quatre hores i quaranta-cinc
minuts”. El propi Fraga acudeix triomfal a
Mallorca a l’obertura de l’“hotel número mil”:
l’Hotel de Mar. En aquell context, la Platja
de Palma es transforma vertiginosament. No
només augmenten les places hoteleres, sinó
també les segones residències. Entre 1960
i 1968 es passa dels 11 hotels i 8 hostals
a 47 hotels i 32 hostals. Des de 1966
fins a 1970 la xifra s’incrementa amb 59
hotels més i 38 hostals. De 1971 a 1974
s’afegeixen 25 hotels i 10 hostals. Fins i tot
després de la crisi del petroli, entre 1975 i
1980, apareixen 5 nous hotels.
Sorgeixen els hotels que serien símbols
de la Platja de Palma. La pensió Brisas
(convertida després en l’hotel San
Francisco), el Copacabana, el Tívoli, el
Solimar, l’Acapulco, el Neptuno, el San Diego
i tants d’altres...
La Platja de Palma es converteix en la
concentració hotelera més gran de Mallorca
i la més alta del Mediterrani. És el temps en
què es repeteix que “la Platja de Palma té
més places que Grècia i Tunísia juntes”. El
1989 es comptabilitzen 114 hotels, a més
de 55 hostals i blocs d’apartaments, la qual
cosa facilita també el desenvolupament
d’una oferta complementària a base de
petits comerços, agències de viatges,
restaurants i bars, discoteques, parcs
aquàtics, etc.
Aquest creixement suposa, per una banda,
la consolidació d’un esperit empresarial,
l’aprofitament d’una oportunitat històrica,
la il·lusió per establir nous tipus de negoci.
Però quan es produeix la crisi del petroli el
1973, apareix també la primera consciència
crítica.Tal com escriu el geògraf Pere Salvà,
“el creixement urbanístic va ser caòtic per
l’absència d’ordenació territorial, que va
implicar en tots els casos un deteriorament
accelerat dels recursos paisatgístics [...].
Un exemple significatiu és la Platja de
Palma, on hi ha una línia d’edificacions altes
que imposen una muralla de ciment”. La
‘balearització’.
A partir de 1977, any en què entra en
escena el moviment ecologista, aquell
model desenvolupador dels anys 60 entra
en discussió. Mallorca experimenta a partir
d’aquell any, quan un grup de joves envaeix
simbòlicament Sa Dragonera per evitar-ne
la urbanització, una forta ambivalència.
Per una banda, la seva economia depèn ja
exclusivament del turisme. Però ha passat
l’eufòria dels anys 60 i es comencen a veure
els problemes que origina una explotació
sense planificar. Seguint la lògica dels
primers anys, els paratges més emblemàtics
es veuen amenaçats per plans d’explotació
urbanística. Però una part de la societat civil
reacciona i, per evitar-ho, es posen en marxa
Pere Canals

27
campanyes a favor de la integritat de llocs
com Cala Mondragó, l’Albufera de Muro o la
platja des Trenc.
La societat mallorquina prendrà
consciencia aleshores que el medi ambient,
els llocs emblemàtics, representen un
actiu per a aquell turisme del qual viu, i
que si vol mantenir una competitivitat cada
dia més amenaçada per la pujada dels
preus i la massificació no pot continuar amb
un desenvolupament indefinit. La dinàmica
eufòrica dels anys 60 s’ha acabat.
Una destinació
madura i en declivi
Cinquanta anys després, què ha passat a
la Platja de Palma? Utilitzem un recurs molt
propi dels nostres dies: el Google Earth.
Busquem l’arc de la badia. Què hi veiem? La
fotografia satèl·lit és tota una radiografia de
la situació actual en aquesta zona.
Allí hi ha el mar, l’aigua d’un blau profund.
Intuïm aquell horitzó paisatgístic privilegiat.
L’arena destaca com un rivet lluminós, marca
metre per metre el perfil de la costa. Però
a terra és com si s’intentessin col·locar
diverses peces d’un trencaclosques que no
coincideixen.
La primera fila apareix amb una textura
geomètrica, atapeïda i compacta. Es
distingeix perfectament la construcció
intensiva, per la densitat de les edificacions,
i també el desordre, la manca d’espais
intermedis, els traçats divergents dels
carrers, l’absència d’esponjament. I darrere
d’aquest rivet de ciment, veiem el paisatge
intemporal. Els camps de cultiu, l’horitzó
agrari tal com era fa cent anys.Això sí, creuat
per una autovia i diverses carreteres. Peces
que no encaixen, realitats que es donen
l’esquena.
En l’actualitat, la Platja de Palma com
a entitat urbanística té 1.000 hectàrees
d’extensió. Una població censada de
29.247 residents, dels quals 9.000 han
arribat d’altres llocs. Com a lloc turístic,
és el que els sociòlegs anomenen “una
destinació madura i en declivi”. Compta
amb 43.000 places hoteleres contingudes
en 182 establiments, i 21.000 llits de
segona residència. La seva situació és molt
complexa, però per resumir-la en un símil
basta adonar-se que el nom de Platja de
Palma s’ha convertit en sinònim de turisme
barat, massificat; de platja, discoteca i
cervesa.
Els problemes que té la Platja de Palma com
a destinació turística són molt seriosos. Ha
perdut competitivitat per diferents factors.
En primer lloc, a causa de l’envelliment de
part de l’oferta hotelera. Pel fet que molts
establiments provenen dels temps del
boom, els estàndards de qualitat resulten
incompatibles amb el que avui s’espera
d’una destinació turística de primer nivell.
Els problemes que té la Platja de Palma com a destinació
turística són molt seriosos. Ha perdut competitivitat per diferents
factors.

28
Aquesta obsolescència s’uneix a un baix
nivell d’inversions, que ha deixat l’oferta a la
deriva.
La Platja de Palma es basa en aquests
moments en un model de turisme de
masses. Els preus són baixos i per tant
es necessita un nombre elevat de turistes.
Mentre la mitjana espanyola és de 907
euros per viatge i 95 per persona i dia, a la
Platja de Palma es redueix a 479 euros per
viatge i 65 per persona i dia.
L’oferta està enfocada, a més, cap a la
temporada d’estiu, basada en el sol i la
platja, la qual cosa fa que quan passen els
mesos estivals el model deixi de ser eficaç.
L’estacionalitat resulta inevitable i s’intenta
pal·liar en alguns casos amb paquets de
touroperadors i grups de jubilats.Això no
evita que el turisme descendeixi un 75% en
acabar la temporada.
El perfil del turista està molt dividit per
sectors. Hi ha un monocultiu alemany
manifest, la qual cosa origina una imatge
de marca que pot ser negativa per a
d’altres nacionalitats. La Platja de Palma
té a Alemanya la imatge d’un lloc barat, de
gresques i borratxeres, molt poc atractiu per
als que no participen d’aquest concepte de
vacances. Cada estiu, revistes i televisions
s’encarreguen de recordar-ho.
Si analitzem l’oferta hotelera, comprovem
que la major part dels establiments hotelers
són de 3 estrelles. No hi ha cap establiment
de 5 estrelles, la qual cosa reafirma aquest
perfil d’un turisme barat i poc exigent que ha
acabat imposant-se.
Les tendències de futur han d’apostar
per un turista més selectiu, que demana
ofertes extrahoteleres i té en compte
aspectes com el benestar, la cultura, el
senderisme, les activitats esportives, etc. En
aquest aspecte, la Platja de Palma només
pot oferir el seu magnífic paisatge i una
concentració de bars, restaurants i comerços
molt convencional. Cada dia li resulta més
difícil competir amb noves destinacions
els costos de producció de les quals són
menors i la capacitat d’innovació, més
gran. Estem parlant de llocs emergents com
Croàcia,Turquia, el Marroc, Mèxic o Tailàndia.
Examinem ara l’oferta que complementa
l’estada hotelera. El sector de la restauració
compta amb uns 400 establiments, però
la gran majoria es basen en una cuina
estàndard, un servei poc variat i un producte
de qualitat mitjana-baixa.A causa de
la nombrosa oferta, la rivalitat entre els
locals és molt accentuada, i a vegades la
competitivitat del que s’ofereix no es basa
tant en la qualitat sinó en el preu barat, a
costa del nivell del producte.A pesar de
la seva ubicació geogràfica privilegiada, la
Platja de Palma no ha pogut consolidar un
turisme gastronòmic fins ara, modalitat que
es considera un actiu molt interessant en
d’altres zones.
AHPP

29
En el sector comercial passa una mica
el mateix. Trobem uns 500 establiments
comercials que es dirigeixen al turisme de
masses. És a dir, productes estàndard i de
poca qualitat. La imatge més típica és la del
record, un model que a penes ha canviat
des dels anys 60 i se sosté en objectes de
platja, records “típics” tan dubtosos com els
barrets mexicans o les nines andaluses, i
una infinitat de coses en general barates i
de poc gust. La zona no ha sabut aprofitar
el filó que suposa, per exemple, l’artesania
local.
Si examinem el sector dedicat a
l’entreteniment, l’estandardització
s’accentua encara més. La Platja de
Palma s’identifica amb fileres de bars i
discoteques, a l’estil de molts altres llocs
turístics del Mediterrani. No hi ha un element
que el caracteritzi, excepte la massificació
intensa. L’oferta es completa amb d’altres
serveis igualment habituals en molts llocs,
com ara parcs aquàtics, aquari, etc.Tenint
en compte la personalitat de la Platja de
Palma no s’ha sabut generar una projecció
igualment singular a l’hora d’oferir activitats
d’oci complementàries al sol i la platja.
El turisme des dels seus inicis va tenir un
contacte més o menys intens amb allò
cultural. En el cas de la Platja de Palma,
també aquest aspecte brilla per la seva
absència. Els recursos d’interès que conté
aquesta zona són múltiples. Des d’àrees
naturals com torrents, penya-segats,
les maresmes de Ses Fontanelles o el
propi arenal. Les pedreres i el seu món
representen un testimoni etnològic ple
d’interès. Els monuments prehistòrics dels
voltants són impressionants. Hi ha, a més,
enormes possibilitats basades, per exemple,
en l’arquitectura popular, el treball de la
“pedra en sec”, els antics elements de la via
fèrria, els recintes militars sense utilitzar...
Tot això no només no està aprofitat, sinó
que resta en un estat d’abandó lamentable,
perquè no entra dins del retrat robot del
turista al qual va dirigit el producte. Passa
el mateix amb les excursions programades,
que segueixen encara amb els models més
tòpics i antics (coves, botigues de records,
evocació de Chopin i George Sand), sense
generar noves ofertes que, tanmateix, es
tenen ben a mà.
A això s’uneix el desfasament total
davant d’una cultura cada dia més
tecnologitzada. Aquests nous recursos
no s’apliquen amb eficàcia al producte
turístic Platja de Palma, amb la qual cosa
es desaprofiten les immenses possibilitats
d’accedir a un turisme més exigent i que
valora des del Wi-Fi fins als complements via
Internet de les activitats que pugui portar a
terme a la seva destinació de vacances.
Aquest aspecte cultural té un darrer llast.A
pesar de la proximitat geogràfica, la Platja de
Palma viu a anys llum de la ciutat de Palma.
Són dos mons divergents i que no es miren
de cara, ni tan sols es comuniquen.Tenint
en compte la importància de Palma com a
capital cultural, les seves grans possibilitats,
falta aquesta sinergia que permeti un
Tenint en compte la personalitat de la Platja de Palma no s’ha
sabut generar una projecció igualment singular a l’hora d’oferir
activitats d’oci complementàries al sol i la platja.

30
contacte molt més fàcil i quotidià entre un
lloc i un altre.
En vista de tot això, no és estrany que
les previsions dins del sector siguin molt
pessimistes. Els touroperadors que operen
a la Platja de Palma consideren que la
sostenibilitat de la destinació es redueix a
un 3,1 sobre 10. Una enquesta revela que
un 65% està convençut que la situació de
la Platja de Palma serà pitjor d’aquí a deu
anys. Els que creuen que seguirà igual que
en l’actualitat són un 35%.
I el percentatge de touroperadors convençuts
que la situació millorà en el futur és de...
0%.
Un entorn
urbanístic estressat
El turisme no es redueix a l’ocupació
hotelera. És una activitat que modela el
seu propi entorn. Crea un món propi al seu
voltant que també constitueix un reflex de
la seva realitat. Urbanísticament parlant, la
Platja de Palma té problemes similars als de
la seva explotació econòmica. És un entorn
sotmès a estrès.
Hi ha diversos factors que hi contribueixen.
Els anys 60, quan l’activitat hotelera
representava una novetat absoluta, ningú
no es plantejava si duraria poc o molt,
ni tampoc si tindria conseqüències a
llarg termini. La forma d’actuar d’aquells
moments era a curt termini, aprofitant
l’absència de planificació per improvisar i
seguir la política de fets consumats.
Així s’explica la baixa qualitat urbanística del
conjunt de la Platja de Palma. La majoria
dels establiments aspiraven a ocupar la
primera fila, davant mateix del mar.Amb
això es va crear una autèntica barrera
urbanística, d’altura desproporcionada i uns
paràmetres arquitectònics molt deficients. Es
pot dir el mateix de la concepció de molts
edificis, dels seus materials, del seu aspecte,
fins i tot de la seva funcionalitat.
L’homogeneïtat del front marítim és avui
un dels problemes més evidents. Al contrari
del que va imaginar l’arquitecte Bennàssar
a principis de segle, aquí no es va optar per
una ciutat jardí sinó per un model periurbà,
amb l’agreujant que les altures més altes
són precisament les que són més a prop
del mar.Això va desfigurar greument el
perfil del paisatge, i va crear un ambient
urbà de segona fila, sense caràcters que li
asseguressin un atractiu per al futur. No hi
ha un criteri urbanístic coherent, sinó una
amalgama de poca qualitat estètica, amb un
parc immobiliari molt deteriorat pel pas del
temps.
La monotonia i banalitat d’aquest entorn
s’agreugen amb la manca d’equipaments
AHPP

31
públics, que només s’han reparat molt
lentament. L’espai públic ha estat sempre en
funció dels interessos privats.Això s’aprecia
en la preeminència de llocs pensats per
a automòbils sobre els espais d’ús comú,
a la qual cosa s’uneix el problema dels
accessos, que amb el temps han esdevingut
absolutament impropis per a un centre
turístic de l’envergadura de la Platja de
Palma, a més del dèficit de transports
públics eficaços que comuniquin la zona
turística amb la capital i la resta de l’illa.
Urbanísticament parlant, la Platja de Palma
conté un conjunt antiquat i amb mancances
de fons greus.
Cruïlla social
L’activitat turística i l’urbanisme marquen
un tercer àmbit: el social.Aquí la Platja de
Palma també es troba en una cruïlla difícil.
La posada en marxa d’hotels i restaurants va
generar primer una immigració peninsular,
a la qual es va unir més tard la mà d’obra
estrangera. En aquests moments, la
polarització social s’accentua cada dia més.
Socialment parlant, la Platja de Palma és un
aglomerat d’antics residents, propietaris de
segones residències, turistes, treballadors i
persones a la frontera de l’exclusió social,
que s’aprofiten del món turístic per cometre
petits delictes i viure de qualsevol manera.
El problema de la inseguretat ciutadana ha
anat creixent amb el temps fins a convertir-se
en un tema que sembla irresoluble. És una
realitat que danya profundament la imatge
de marca, i que ha convertit el que abans es
considerava un lloc tranquil i residencial en
una espècie de suburbi conflictiu.
Les antigues “casetes dels republicans”,
orgulloses del seu caràcter “d’arenal”, han
anat perdent les seves senyes d’identitat.
Només en una petita part es manté aquest
llegat d’altres temps, el fil conductor que
situa una població dins del seu context
històric. La realitat actual ja quasi no té
res a veure amb el passat, s’ha trencat el
coneixement transmissor.
El brou de cultiu de tot això és la precarietat
laboral de molts treballadors, el nivell
salarial baix causat pel poc volum de
negoci, la manca d’una política eficaç
d’integració en el cas de la població
immigrada, l’alt índex de fracàs escolar i
la formació professional deficient. És com
si la degradació urbanística es reflectís en
aquest mirall de realitats humanes, fins a
tal punt que resulta difícil separar l’una de
l’altra. Els habitatges sense condicions, els
barris sorollosos, els carrers sense serveis...
Resulta sorprenent trobar, en algunes zones
de la Platja de Palma, un mosaic a base
de vil·les d’esbarjo coquetes, antigues
pedreres, pensions tancades ocupades per
immigrants, soterranis sense condicions
higièniques habitats per famílies, hotels,
restaurants, edificis sense acabar, passejos
i carrerons. És com si en alguns aspectes la
destinació turística capdavantera compartís
urbanisme amb un veritable gueto.
Els anys 60, quan l’activitat hotelera representava una novetat
absoluta, ningú no es plantejava si duraria poc o molt, ni tampoc
si tindria conseqüències a llarg termini.

32
L’esgotament del teixit productiu també
influeix en els petits comerciants o
empresaris, que veuen com el seu model
sembla destinat a desaparèixer sense que
puguin evitar-ho.
El desafiament social depèn de l’economia i
l’urbanisme, i resulta tan transcendental com
aquests dos aspectes.
Un entorn natural
sotmès a pressió
Un dels temes que es plantegen més
urgentment en aquests moments és la
prevenció del canvi climàtic. Els estudis
científics confirmen aquesta tendència,
que sens dubte afectarà de ple l’activitat
turística.
Aquest canvi és un fenomen global, que
incumbeix a tot el planeta. Però localment
té incidències diferents i també pot ser
detectat amb més facilitat. Segons els
estudis que maneja l’IMEDEA (Institut
Mediterrani d’Estudis Avançats), queda
en evidència l’augment de la temperatura
mitjana atmosfèrica a la zona de la Platja
de Palma, gràcies sobretot a les dades
subministrades pel proper aeroport de Son
Sant Joan.
Per al 2050, les previsions anuncien
un increment de 0,3 graus per dècada
en els primers deu metres d’aigua. Això
suposaria una temperatura mitjana de
20,5 graus enfront dels 19 actuals. Com
a conseqüència, augmentarà la salinitat.
Aquestes dues variables permeten calcular
que la pujada del nivell del mar a la
Platja de Palma serà superior a la mitjana
mediterrània. Mentre aquesta pujada es xifra
en 0,18 cm per dècada, a la Platja de Palma
seria de 0,87 cm per dècada. En aquestes
previsions s’hauria de tenir present també
el component atmosfèric i la massa que
provingui del desglaç.Amb totes aquestes
dades a la mà, es pot suposar que el 2050
el nivell del mar a la Platja de Palma se situï
entre 5 i 13 cm més elevat que l’actual.
Un altre paràmetre que avui dia resulta
imprescindible és el de la biodiversitat.
El caràcter urbà de la Platja de Palma
posa en perill l’existència d’espècies i
ecosistemes valuosos.Així ocorre amb les
pinedes i màquies o garrigues mediterrànies
que han caracteritzat el paisatge d’aquest
lloc, deformades per la intrusió urbanística
i convertides a vegades en autèntics
abocadors.
Les praderies de posidònia oceànica són les
mateixes que van subministrar durant segles
“s’alga” que els camperols anaven a buscar.
És una planta de vital importància, tant per
la seva condició d’alberg i planter d’espècies
marines, com per la seva funció fixadora
de l’arena. En l’actualitat, les praderies
d’aquesta zona es troben en mal estat i
pateixen a més una aportació excessiva de
matèria orgànica a causa de la concentració
humana.
Es pot dir el mateix de l’aiguamoll de Ses
Fontanelles, una resta de les extenses
maresmes que en altres temps van cobrir
la zona i la zona humida més gran del sud
de l’illa. Les llacunes presenten períodes
prolongats d’anòxia o falta d’oxigen i
pateixen els efectes de l’alta pressió
urbanística que les rodeja. El seu perímetre
Amb totes aquestes dades a la mà, es pot suposar que el 2050
el nivell del mar a la Platja de Palma se situï entre 5 i 13 cm més
elevat que l’actual.

33
inicial s’ha reduït progressivament a causa
de les obres de drenatge i les canalitzacions,
la qual cosa, sumat al farcit de runes, ha
ocasionat un desajustament important del
cicle hidrològic. Ses Fontanelles són sens
dubte la zona natural de més interès de
la Platja de Palma i allí es troba la planta
endèmica Limonium barceloi. Està inclosa
a la “llista vermella” nacional i també
sobreviu a la zona de Son Verí i el Torrent
des Jueus. La població actual es redueix a
uns 300 individus. D’altres espècies vegetals
i animals representen valors naturals que
obliguen a conservar aquest patrimoni,
aspecte que no s’ha tingut en compte al
llarg del desenvolupament urbanístic fins fa
molt poc.
Un problema greu és el de la qualitat
de les aigües. Les anàlisis realitzades fins
el moment detecten un increment de les
bactèries indicadores de contaminació fecal,
així com la proliferació de biomassa a causa
de la descàrrega de nutrients, causada per
l’ús intensiu d’aigües depurades i per la
fertilització agrícola. No s’ha d’oblidar que el
proper Pla de Sant Jordi és, juntament amb
l’eix Inca-Sa Pobla, la zona de cultiu més
productiva de l’illa. Per evitar els problemes
de salinització dels aqüífers s’utilitzen
aigües depurades, la qual cosa afavoreix
l’eutrofització o augment de nutrients fins a
índexs que sobrepassen els límits legals.
La proximitat de Palma produeix una
altra cadena de problemes relacionats
amb la qualitat de les aigües.Així, quan
es produeixen fortes pluges els torrents
porten les seves aportacions fins al mar.
Els abocaments incontrolats, la separació
incompleta de les xarxes de pluvials i fecals,
així com el tractament insuficient de les
aigües residuals són responsables de la
contaminació fecal a la zona de la Platja
de Palma, un arc costaner molt sensible a
l’acció de torrents, emissaris i ports situats a
la badia.
L’ecosistema urbà també produeix els seus
propis problemes ambientals. Des de la
introducció d’espècies invasores (vegetals
com el bàlsam o l’àloe, animals com el gat
feral i la rata negra), fins als dipòsits de
runes o les infraestructures abandonades, a
la qual cosa cal sumar problemes com els
residus, considerables en un centre turístic,
o la contaminació acústica i lumínica.
L’indicador de futur en allò mediambiental
es basa en la sostenibilitat, i és més que
evident que l’actual situació de la Platja de
Palma no compleix aquesta condició.
AHPP

34
Què passa
si no es fa res
Qualsevol persona sensata, sense necessitat
de ser un expert, comprèn que tot el que
hem recollit suposa una autèntica incògnita
de cara al futur. Què passa si tot segueix
igual? Què passa si no es fa res?
Les previsions són rotundes. Si no es
prenen mesures, en els propers vint anys
disminuiran l’ocupació hotelera i el volum
de negoci, i amb això l’índex de prosperitat.
Les estades turístiques seran menors i més
curtes.
Si continua el monocultiu del producte
“sol i platja” es bloquejarà la posada en
marxa de nous atractius, i amb ells es
perdrà la possibilitat d’obtenir inversions.
Aquesta situació deixaria la Platja de Palma
en inferioritat de condiciones enfront de
les destinacions competidores que sí que
millorin la seva oferta.
Això suposarà la pèrdua de llocs de treball
i el creixement de la precarietat laboral.
L’índex de benestar empitjorarà i generarà
una agudització de les tensions socials.
Les bosses d’exclusió social i delinqüència
poden augmentar.
En els camps mediambiental i urbanístic
l’horitzó també resulta ombrívol. El
paisatge urbà estaria condemnat a una
homogeneïtzació pel cap baix, com a resultat
de l’expansió de comerços de baixa qualitat.
La pressió urbana pot augmentar fins a
extrems insostenibles sobre els recursos
naturals. Es consolidaria la degradació de
l’àrea situada al voltant de l’autovia, i el
creixement del teixit urbà seguiria modificant
les zones naturals encara existents.
Els problemes de contaminació de l’aigua
s’agreujarien. La Platja de Palma patiria els
efectes d’un canvi climàtic que no hauria
contribuït a evitar.
La conclusió resulta tan elemental com
devastadora.
¿Què cal fer per evitar-ho?
Si continua el monocultiu del producte “sol i platja” es bloquejarà
la posada en marxa de nous atractius, i amb ells es perdrà la
possibilitat d’obtenir inversions.

37
Capítol 3
Un passeig per la
Platja de Palma
de 2025

38
Una
renovació
integral
Projectem-nos ara cap al futur. Qui sap
els mitjans de coneixement geogràfic que
hi haurà d’aquí a vint anys. Però suposem
que podem seguir utilitzant la fotografia de
satèl·lit, molt més perfeccionada. Imaginem
que traiem el cap a la mateixa imatge de la
Platja de Palma al Google Earth de 2025.
Què veiem?
El mar, la corba de la badia, els colors, la
morfologia segueix igual.Tal vegada amb
alguna variació en el nivell del mar que no
podem apreciar des de l’altura. Però de
seguida notem un canvi substancial.
Si el 2010 apreciàvem el xoc entre diverses
peces que no casaven, ara en canvi la visió
és diferent. Per començar, la línia compacta
de ciment que resseguia el perfil del mar
s’ha trencat. En molts llocs es percep
l’existència d’edificis i illes. Però estan
aïllades, componen sistemes geomètrics i
regulars. Estan separades per zones verdes,
per espais buits. Ja no es produeix aquella
sensació una mica angoixant de congestió
edificativa. La costa apareix esponjada i
distesa.
La disposició regular dels espais
urbanístics suggereix des de l’espai una
planificació, un pla preestablert. Pots
endevinar l’existència de diferents centres
o nuclis, cadascun amb la seva pròpia
disposició. Diferents però relacionats entre
ells, formant part d’un mateix sistema que
“respira”,“dialoga”.
Ja no hi ha una retícula caòtica de carrers
i camins. Les vies d’accés estan ben
definides, i dins de les diferents zones
urbanístiques els carrers s’intercalen amb
espais buits i zones de vegetació. Si abans
la imatge suscitava l’analogia d’un esborrall,
d’una taca, ara sembla una escriptura, una
paraula composta de lletres i espais en
blanc, amb un significat.
Si t’hi fixes més, comproves que l’antiga
separació entre zona urbanitzada i paisatge
rural ha quedat desdibuixada. L’aglomeració
urbana ha anat perdent densitat per deixar
entrar taques de bosc, de camps. Hi ha
camins que s’internen pels voltants.Tot
indica que ambdós mons ja no es donen
l’esquena, sinó que caminen en una mateixa
direcció.
Es podria dir el mateix de la relació amb la
ciutat de Palma. Es pot distingir l’existència
d’una via d’enllaç, el traçat continu de les
comunicacions que porten de la ciutat a la
Platja de Palma.També en aquest cas s’ha
trencat la barrera d’un paisatge perimetral
i degradat, que rodejava com un lleig reixat
la capital mallorquina. Pel mar, la badia
s’integra suaument en la seva realitat
urbana.
Si abans la imatge suscitava l’analogia d’un esborrall, d’una taca,
ara sembla una escriptura, una paraula composta de lletres i
espais en blanc, amb un significat.

39
Contemples els voltants, i sembla clar que la
població turística de la Platja de Palma està
relacionada amb una sèrie d’espais propers.
Cap als penya-segats de Cap Enderrocat, per
l’interior del bosc, seguint els torrents, en els
espais de les pedreres. Endevines itineraris,
llocs d’interès, senders. Les ramificacions
surten del nucli urbà i s’estenen al seu
voltant com a símbol de la curiositat i el
coneixement.
El mapa d’aquesta realitat, sent el mateix
lloc geogràfic, ha canviat per complet, te
n’adones contemplant aquesta imatge.
Què ha passat?
Estem veient el resultat d’una acció
col·lectiva, d’un esforç que en un determinat
moment podia semblar utòpic, com les
iniciatives dels pioners del turisme, que van
apostar per allò en què poca gent creia.Van
seguir endavant tot i la desconfiança o el
desconeixement. I al final va funcionar.
Aquesta Platja de Palma de 2025 és el
producte d’una iniciativa que neix l’any
2005, quan es constitueix el Consorci
Urbanístic de la Platja de Palma. Per afrontar
tots els problemes acumulats durant els
últims anys, es pren una decisió radical:
elaborar un projecte de renovació integral de
la Platja de Palma.
Això suposa una experiència pilot no
només a nivell insular, sinó també a escala
nacional. Representa una idea simètrica
al boom i els inicis. Si aleshores els temes
es resolien sobre la marxa, amb il·lusió i
iniciativa, ara es tracta d’escometre una
cosa igualment nova i que il·lusiona: posar
les bases del turisme del segle XXI d’una
forma integral, planificada, estudiada;
abandonar la inèrcia i canviar-la per una
planificació futurista.
Experiències com les de Miami o la reforma
de Bilbao demostren que canviar la realitat
és possible. La Platja de Palma, en aquest
2025, s’ha convertit en un exemple, un
referent a nivell mundial.
West8

41
Experiències com les de Miami o la reforma de Bilbao demostren
que canviar la realitat és possible. La Platja de Palma, en aquest
2025, s’ha convertit en un exemple, un referent a nivell mundial.

43
Seguim al 2025. Hem pujat al modern tramvia que comunica
Palma amb la seva platja. Des del primer moment, alguna cosa
ens crida l’atenció: la gent.

44
Els
nous
turistes
Seguim al 2025. Hem pujat al modern
tramvia que comunica Palma amb la seva
platja. Des del primer moment, alguna
cosa ens crida l’atenció: la gent. Per a un
ciutadà de 2010 la Platja de Palma es
caracteritza per un cert tipus de turisme,
amb molts joves que busquen diversió a
cabassos, visitants de nivell econòmic reduït,
grups que hi acudeixen sobretot pels preus
barats i només s’interessen per la platja i la
discoteca.
Tanmateix, els turistes amb què ens trobem
responen a un perfil diferent. En primer
lloc ja no predomina exclusivament la
nacionalitat alemanya, sinó que es reparteix
entre visitants espanyols i de països propers
com França, Itàlia o els Països Baixos.
L’augment del preu del combustible ha
acabat amb el “turisme de llarg recorregut”
i ha estimulat mercats més propers. És un
públic més madur, amb un nivell d’ingressos
mitjà-alt, i pel seu aspecte podem endevinar
que no són a la Platja de Palma només
per la cervesa i el para-sol. Sembla gent
exigent, interessada en els incentius del lloc
on es troben. Endevines que saben el que
busquen, s’informen. Els veus consultant
dades als seus mòbils, que probablement
el 2025 hauran substituït els ordinadors
portàtils.
No és que s’hagi produït una mutació
espontània. Es tracta del resultat d’una
acció continuada i molt ben pensada. Els
estudis del Projecte de Renovació Integral
van calcular l’existència de diversos mercats.
L’anomenat “mercat de vacances” suposa
a Europa un potencial de 120 milions de
turistes. El “mercat de viatges”, uns 40
milions.
Aquests dos sectors són mercats genèrics,
massius, però n’hi ha uns altres quatre amb
interessos més específics, com el mercat
de la salut i el benestar. Un sector emergent
que es basa en els centres de benestar, amb
activitats relacionades amb la salut física,
els spa, les teràpies, etc. A Europa suposa
en aquests moments un potencial de 10
milions de turistes.
Un altre mercat genèric en augment és el
que es basa en activitats esportives. Des
d’excursions amb bicicleta o caiac fins a
activitats de muntanya, senderisme, busseig,
etc.
Els viatges amb interès especial, és a dir,
aquells que es dirigeixen a un atractiu en
particular com poden ser alguns temes
culturals, també suposen uns 10 milions de
turistes potencials. I finalment, el mercat de
les reunions d’empresa significa un sector
molt ampli, on es combinen pràcticament
tots els atractius anteriors per complementar
uns dies de feina: convencions, seminaris,
reunions, etc.
Els viatges amb interès especial, és a dir, aquells que es dirigeixen
a un atractiu en particular com poden ser alguns temes culturals,
també suposen uns 10 milions de turistes potencials

45
El gran canvi en la tipologia del turisme que
apreciem en el tramvia és el resultat d’una
actuació coherent i voluntària per treure
la Platja de Palma d’una sola categoria:
la del “mercat de vacances”. Aquesta línia
d’actuació tenia una base filosòfica: reduir
el nombre de turistes.Abandonar la idea
que la quantitat supleix la qualitat. El Pla de
Reforma Integral contempla una disminució
del 29% en les quantitats de visitants.Tot
al contrari dels cèlebres “turistes número...”
dels anys del boom. Es tracta de canviar el
model actual de 43.000 places turístiques
per una mitjana de 21.000, amb una
estacionalitat molt menys marcada.
A canvi, es van posar en marxa estratègies
per aconseguir un nou model de client, el
mateix que hem contemplat en el tramvia.
Un públic que busca sobretot nous
estímuls, experiències, i no la repetició de
la fórmula platja-sol-discoteca. Per això
s’ha construït una nova oferta basada en el
que els sociòlegs anomenarien “emocions
positives”. És a dir: l’oci d’experiències dins
d’un entorn mediterrani segur i harmònic.
Aquest turista més innovador pot elevar el
nivell de despeses mitjanes, fins arribar als
158 euros diaris enfront dels 65 actuals.
Això suposa que els ingressos turístics es
dupliquen: dels 612 milions d’euros anuals
als 1.000.
Al principi podia semblar un canvi
conceptual, una idea, però la posada en
marxa d’idees eficaces, amb el suport dels
mitjans suficients, arriba a canviar el món.
Perquè la substitució de l’antic turisme de
masses per aquell d’interessos més genèrics
ha generat tot un dominó econòmic. L’oferta
comercial s’ha reduït però ha guanyat
en qualitat. En augmentar el nivell de la
marca, s’han obtingut més inversions. La
Platja de Palma ha deixat de ser un lloc
d’escassa rendibilitat per convertir-se en una
destinació de primer ordre en la qual moltes
empreses volen tenir nous horitzons de
negoci. S’ha trencat per fi el cercle viciós
que tenallava el futur d’aqueta destinació.
I l’indici són aquells turistes que consulten el
seu mòbil o contemplen l’arribada a la Platja
de Palma des del tramvia. Els accessos a
la zona turística han canviat molt.Aquell
espai de benvinguda ja no és suburbial, sinó
emblemàtic. Integrat al paisatge, simbolitza
la porta d’entrada a Mallorca per a tots
els que arriben per l’aeroport, amb una
categoria estètica i urbanística d’acord amb
aquesta significació: zones verdes, places,
obres d’art. No tens la impressió d’arribar a
la part del darrere d’una barriada turística,
sinó que el protocol urbanístic i estètic t’està
mostrant les virtuts i possibilitats al lloc en
el qual estàs entrant.
Aquest turista més innovador pot elevar el nivell de despeses
mitjanes, fins arribar als 158 euros diaris enfront dels 65 actuals.
Això suposa que els ingressos turístics es dupliquen:

És el que en el projecte s’ha anomenat “centres de poble”. Els
nuclis aglutinen els elements urbans de vida quotidiana, però
units a una determinada experiència turística.

48
Una altra
percepció
del
Turisme
Quan arribem a la Platja de Palma, la
imatge ens sorprèn. Estem acostumats
a un escenari d’edificis de diverses
altures, separats per carrers de vegades
massa estrets. Els hotels solien tenir una
façana pantalla dirigida al mar, i a la seva
base s’obrien nombrosos comerços que
competeixen a vegades de forma estrident
amb els seus rètols.
En l’etapa anterior, el pas dels cotxes, la
gent, la densitat urbanística, constituïa una
espècie d’element impulsor cap a la platja
i el mar. Perquè allí tot és espai, amplitud,
horitzó. Canvies el so urbà per la música
de les ones. La vida en un centre turístic
d’aquestes característiques suposa una
espècie de pèndol entre el buit de la platja
sota el sol i el caràcter bigarrat de les hores
de bars, restaurants i discoteques.
No obstant això, en aquella Platja de
Palma de 2025 trobem una primera
novetat. Ja no som en una acumulació de
petits nuclis que han anat creixent fins a
unir-se els uns amb els altres: Can Pastilla,
Sometimes, Las Maravillas, Ses Cadenes,
S’Arenal... Aquesta lògica urbanística ha
desaparegut.
El teixit construït s’ha anat modelant
segons un altre criteri. No es tracta
de la mera superposició, sinó d’una
racionalització. Cada espai s’ha modelat
segons uns objectius determinats per
convertir-se en un nucli d’interès propi. És el
que en el projecte s’ha anomenat “centres
de poble”. Els nuclis aglutinen els elements
urbans de vida quotidiana, però units a una
determinada experiència turística.
Així, el turista es troba, per exemple,
un poble mediterrani a Can Pastilla, un
centre d’estil de vida basat en la salut a
Sometimes. Las Maravillas funciona com un
centre animat, concentrant determinades
ofertes d’oci, i en canvi S’Arenal ha
recuperat part del seu antic patrimoni amb
la funció d’un poble de pescadors.
El disseny d’aquests nuclis, que
estan singularitzats però a la vegada
interrelacionats entre si, s’ha fet a partir
d’uns punts temàtics. És el que els tècnics
anomenen “catedrals”, llocs amb un alt
índex d’atractiu que permeten sostenir un
teixit urbanístic i una oferta temàtica al seu
voltant. És el cas, per exemple, d’un edifici
avantguardista que ens crida de seguida
l’atenció. Es tracta del Centre Mediterrani.
Un altre pol d’atenció són un Palau de
dansa, música i espectacles, capaç de
concitar l’atenció d’un públic internacional.
Aquí es presenta una oferta de primera fila,
capaç de competir amb els festivals més
notoris del país, amb el gran avantatge d’un
entorn molt especial.
El mateix passa amb un hotel presentat com
“el més bio del món”, on els clients compten
Cada espai s’ha modelat segons uns objectius determinats per
convertir-se en un nucli d’interès propi. És el que en el projecte
s’ha anomenat “centres de poble”.

49
amb l’atractiu especial de saber que tot
està calculat de la forma més sostenible
possible. És un gran avenç i també un reforç
per a l’autoestima turística.
També la zona natural de Ses Fontanelles
ha deixat de ser un lloc abandonat. Ja
no està aïllada, envaïda per les runes,
ignorada, sinó que s’ha convertit en un
espai protegit. S’ho mereix, en ser l’últim
testimoni d’aquelles maresmes primigènies
que van marcar aquest paisatge. Però al
mateix temps no es tracta d’un recurs
tancat, merament de conservació. Juga
també un paper destacadíssim com
a element didàctic, amb un aviari i
centre d’interpretació, amb racons per a
l’observació de les espècies i zones
d’ús públic.
El visitant d’aquest 2025 arriba a l’inici de la
zona del penya-segat i té a la seva disposició
un immens mirador sobre la badia. La
costa de Son Verí compta amb un passeig
dissenyat per al gaudi d’aquesta panoràmica,
i que aprofita també com a element singular
les antigues pedreres del costat del mar, un
paisatge avui en total degradació.
El vell fort de Cap Enderrocat, que tant va
contribuir a la història de la Platja de Palma,
segueix jugant un paper important. Després
de quedar inutilitzat i restar buit molt de
temps, ha estat recondicionat com un hotel
de 6 estrelles. Un centre d’interès que ofereix
la natura en estat verge, les vistes supèrbies,
les velles construccions, juntament amb
d’altres al·licients com la tecnologia de
primer ordre o una gastronomia d’alt nivell.
Aquell disseny de “catedrals” o centres
d’interès permet, en un segon nivell,
recuperar d’altres elements destacables que
anteriorment restaven ignorats. Per exemple,
l’extensa pineda de la Porciúncula suposa
un homenatge als boscos mediterranis que
van cobrir aquesta costa durant segles. En
reconèixer-se la seva entitat natural se’n
garanteix la conservació i al mateix temps
pot servir d’atractiu, amb una senyalística
didàctica i itineraris per al seu gaudi.
El Torrent des Jueus, que també va jugar
sempre un paper destacat, deixa de ser un
tàlveg deixat a la seva sort per constituir
un element simbòlic de la Platja de Palma.
Des del topònim, que recorda la fugida
dels conversos perseguits per la inquisició
el segle XVII, fins a la seva funció divisòria
entre els termes de Palma i Llucmajor,
sense oblidar el ric ecosistema del torrent o
l’existència del majestuós viaducte del tren.
De ser un reducte desaprofitat ha passat a
representar una zona amb itineraris, plafons
explicatius, i una preservació assegurada del
medi natural.
El mateix passa amb un hotel presentat com “el més bio del
món”, on els clients compten amb l’atractiu especial de saber
que tot està calculat de la forma més sostenible possible.

51
El Torrent des Jueus, que també va jugar sempre un paper
destacat, deixa de ser un tàlveg deixat a la seva sort per constituir
un element simbòlic de la Platja de Palma.

52
Seguint aquesta mateixa lògica, fins i tot
les platges estan disposades de forma
temàtica, perquè el bany no sigui una
mateixa experiència en tot l’arc arenós, sinó
que els amants de la vivència tranquil·la i
adormidora no coincideixin per exemple amb
els que practiquen esports. Una part de la
platja es manté en estat natural, una altra es
converteix en passeig mediterrani amb bars
i terrasses, un altra en un bulevard.Tot es
basa en una anàlisi de l’experiència, en una
feina de diversificació dels diferents atractius
que coincideixen a la Platja de Palma.
Naturalment, els hotels hi participen.
Passegem per la Platja de Palma del futur
i apreciem de seguida un canvi. Els nous
edificis i els reformats eviten l’error que
es va cometre en l’època dels pioners.
Aleshores es van adoptar els principis
estètics del moment, allò que els anys 60 o
70 es considerava “modern” i que després
ha envellit, fins a convertir-se en una visible
exposició de criteris ja obsolets.
Ara, el passejant no contempla hotels
torre, ni grans façanes cortina. Les noves
edificacions i les reformes s’han pensat
tenint en compte el futur. I per assegurar
aquesta pervivència el millor és recórrer
també a les arrels. Es combinen així
elements molt avançats amb els estils
tradicionals mallorquins, extrapolant
aquella estètica senzilla i mediterrània de
la Platja de Palma de principis del segle
XX, donant-li a l’arquitectura un caràcter
que complementa, valora, encara més el
paisatge en lloc d’enfrontar-s’hi.
La rehabilitació dels antics edificis s’ha
realitzat de manera molt controlada. I per
això ha estat molt eficaç el segell de qualitat
ambiental, que certifica els criteris que s’han
utilitzat en les construccions.Assegura que
siguin adequats a les noves exigències de
sostenibilitat i impacte mínim. Gràcies a
això, una part del parc immobiliari ha deixat
de ser una càrrega per convertir-se en una
inversió de futur.
La reforma urbanística ha tingut en
compte els edificis singulars i de valor
històric. El passejant pot contemplar les
primeres cases de la Platja de Palma, amb
la seva estructura senzilla i mediterrània,
ben conservades i explicades. Els vells
elements urbans com els aljubs o les “parets
seques”, els locals de més tradició com ara
comerços o cafès, han estat restaurats i a
més compten amb una explicació retolada
que en realça el valor. No només no s’ha
perdut el valor “de sempre”, sinó que aquest
patrimoni s’ha recuperat de l’oblit i la
barrija-barreja per fer-ne un element més
d’atractiu turístic.
També ha canviat la retícula urbana. Ja
no creues per carrers estrets, on aparquen
els cotxes o costa caminar per culpa de
l’estretor de les voreres. Els carrers són
amplis, arbrats. La mobilitat s’ha revisat
segons els criteris del nostre temps.Això
suposa una preeminència d’espais comuns,
una reducció del trànsit i una racionalització
dels aparcaments. I també l’habilitació
de carrils bici que permeten desplaçar-
se fàcilment. Els turistes tenen a la seva
disposició un eficaç sistema de bicing o
lloguer de bicicletes, la qual cosa evita
moure els cotxes per a desplaçaments
Les noves edificacions i les reformes s’han pensat tenint en
compte el futur. I per assegurar aquesta pervivència el millor és
recórrer també a les arrels.

53
curts. Es pot dir el mateix dels nombrosos
accessos pensats per a persones amb
mobilitat reduïda. S’ha acabat la sensació
d’angoixa i d’incomoditat.
El problema dels camions i vehicles de
subministres s’ha solucionat d’una forma
molt racional: habilitant a la part exterior
de la zona un centre de consolidació de
mercaderies, una espècie d’“estació central
de mercaderies” de la Platja de Palma, on
es realitzen les operacions més pesades de
càrrega i descàrrega. El trasllat als posteriors
punts de subministrament es fa de manera
menys impactant i de forma individual.
I, per descomptat, el tramvia. Es tracta
d’una gran transformació en l’àmbit de la
mobilitat, en permetre el trasllat fins a Palma
de manera ràpida i còmoda.Aquesta línia
ha suposat, en versió segle XXI, el que va
representar aquell tren de començaments
del XX: la posada en marxa d’un sistema
de comunicació capaç de revolucionar
molts aspectes de la vida quotidiana, a
més d’evitar la congestió del trànsit, la
contaminació i la despesa energètica.
En aquest procés de transformació, els
hotels de la Platja de Palma ja no tenen
una mitjana de 3 estrelles. Han passat
a la categoria superior, 4 estrelles plus, i
això es nota especialment en el personal i
l’organització. Només cal entrar a qualsevol
d’aquests establiments hotelers per adonar-
te que han estat planificats per experts en
gestió turística. Compten amb els serveis
adequats per a la demanda dels clients,
i sobretot han incorporat les últimes
tecnologies no només pensant en els
turistes (amb sistemes automatitzats) sinó
en la pròpia gestió interna de l’empresa.
Tot això ha estat possible perquè hi ha una
Agència de Gestió de la Platja de Palma
que dissenya i gestiona els processos clau
de transformació. S’ha fet un gran treball
per a la recuperació i promoció de la marca,
fet que obliga a una constant anàlisi i a
l’autoavaluació. Han passat a la història els
temps de la improvisació. La Platja de Palma
té al darrere una estratègia que aplica les
noves tecnologies en el seu màrqueting,
i que està obligada a seguir els últims
avenços per incorporar-los.
No ha estat una iniciativa unilateral. Hi
ha col·laborat tant el sector públic com el
privat, tant hotelers com touroperadors i
companyies aèries. L’adhesió social ha estat
un factor imprescindible, perquè la població
ha comprès que es trobava en un moment
històric i que havia de col·laborar en aquest
repte. El que estava en joc era el futur de
tots.
Gràcies a això, el mercat turístic global, el
llunyà 2025, ha canviat la seva percepció
sobre la Platja de Palma. En comptes de
representar un lloc de “sol i cervesa” s’ha
convertit en un exemple per imitar.
L’adhesió social ha estat un factor imprescindible, perquè la
població ha comprès que es trobava en un moment històric i que
havia de col·laborar en aquest repte.

54
La Platja de Palma té al darrere una estratègia que aplica les
noves tecnologies en el seu màrqueting, i que està obligada a
seguir els últims avenços per incorporar-los.

56
Un
referent de
sostenibilitat
ambiental
Un altre element difícil de visualitzar, però
determinant, és el factor mediambiental.
En aquest àmbit el pas endavant ha estat
enorme. La Platja de Palma de 2025 no
té res a veure amb la del 2010 i molt
menys amb la del segle XX. Les necessitats
mediambientals no només constitueixen
un imperatiu legal i també ètic, sinó que,
amb l’augment de la consciència ciutadana,
l’ecologia ha acabat convertint-se en un
actiu turístic.
I la Platja de Palma, en aquest moment,
pot col·locar al costat de la sorra, el mar,
el sol, els atractius d’oci i culturals un altre
eslògan definitiu: és una destinació turística
exemplarment sostenible.
Quan passegem pels seus carrers no ho
podem percebre d’una forma directa,
però sí inferir-ho de molts aspectes. Per
exemple, l’objectiu d’aconseguir el balanç 0
d’emissions de CO2 per al 2050 resulta fàcil
d’endevinar en la racionalització del trànsit
automobilístic, l’impuls a la bicicleta, l’ús
del tramvia, l’absència de contaminació per
la combustió de calefaccions. La impressió
inconscient que rep el viatger és la d’un lloc
“net”, gestionat d’una forma molt avançada
i exigent.
És una realitat que no s’ha aconseguit
només amb una planificació rigorosa, sinó
també mitjançant un seguiment diari. És el
treball, per exemple, de l’Ens Energètic de la
Platja de Palma, que centralitza tot allò que
té relació amb l’energia.
L’eficiència energètica és total. El
balanç es basa en un 100% d’utilització
d’energies renovables. S’han acabat els
malbarataments d’electricitat, d’aigua
calenta o sistemes de combustió. Els hotels
i els edificis residencials compten amb
energies alternatives per a suplir al màxim
les convencionals, però, d’altra banda,
també utilitzen sistemes de reciclatge i
d’estalvi energètic. Per tal de centralitzar els
centres de producció d’aquestes tecnologies
netes, s’han habilitat, fora del nucli
urbanístic, unes centrals a partir de les quals
se serveix energia al centre. És el concepte
de “turisme responsable”, que també forma
part de la marca Platja de Palma.
Si la política energètica és difícil de veure,
el tema de la qualitat de l’aigua resulta una
mica més evident. En 2025, les anàlisis
de l’aigua del mar han revelat un descens
dràstic en els nivells de contaminació.
Això és conseqüència, en primer lloc,
d’una actuació integral per eliminar els
abocaments, siguin directes o siguin a partir
de la llera dels torrents de la zona que
després acaben arrossegats fins a la costa.
Així mateix, s’han habilitat solucions de
drenatge sostenible. D’aquesta manera, s’ha
evitat al màxim l’excés de matèria orgànica
en les aigües marines i la contaminació
fecal.
La impressió inconscient que rep el viatger és la d’un lloc “net”,
gestionat d’una forma molt avançada i exigent.

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (16)

Similar to Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI

Similar to Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI (20)

More from Platja de Palma

More from Platja de Palma (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Platja de Palma, cap al turisme del segle XXI