SlideShare a Scribd company logo
1 of 77
Download to read offline
El Thos i Codina és un centre
             associat a UNESCO
AIXÒ vol dir que fem activitats que s’ajusten a la seva filosofia
d’inculcar valors de solidaritat, de respecte pel patrimoni (oral, escrit
o material), de respecte pel medi.
 Al mateix temps podem gaudir d’activitats que ens poden ofertar, a
traves d’UNESCO, altres centres o entitats o dels mateixos que oferta
UNESCO.
Dins els programes que desenvolupa UNESCO nosaltres hem estat
inscrits al PMO (Projecte Mediterrània Occidental)des de l’any 2006.
Aquest programa desenvolupava temes de distintes arees, en concret
llengua, patrimoni i mediambient.
També hem participat amb el programa Patrimoni per presentar
projectes que es duen a terme dins el programa de Ciutadania i a les
Jornades.
   A part d’aquests programes en els que hem participat n’hi ha
    altres també molt interessants com la Ruta de l’Esclau,
    Linguapax, Joves pel canvi,…
   Al web xeauc.org es pot accedir a tota la informació de la
    xarxa d’escoles associades i als programes que es duen a
    terme.
   Com a centre, podem assistir a trobades entre centres i
    podem intercanviar experiències amb altres centres
    associats.
   Un cop a l’any hi ha una trobada estatal, a la que es pot
    assistir. Allà s’exposen treballs de molts centres associats,
    s’intercanvia informacions, es contacta amb altres
    professionals,...
    
A continuació s’exposen alguns
projectes presentats a les
trobades UNESCO
IES THOS I CODINA
     MATARÓ
• Creiem que l'Educació Ambiental ha de formar part dels valors
  d'una educació integradora i constructivista.
  Els alumnes estableixen una estreta relació entre els processos
  d'aprenentatge, el seu desenvolupament personal i la seva
  interacció amb el mitjà.
  Potenciem introduir una dimensió ambiental en el currículum a
  través de:
  Activitats, integrades en el PCC (Projecte Curricular del
  Centre).
  Projectes.
  Planificació d'objectius, metodologies i recursos.
  El programa d'educació ambiental està coordinat pel grup
  “*Escola *verda”.
MATARÓ
LAIA L’ARQUERA




La ciutat de Mataró va ser fundada pels Romans
en el segle l aC, en el moment anomenada Iluro.
Mataró, capital de la
 comarca del Maresme, és
     una ciutat viva, en
 transformació constant, i
     amb un important
  patrimoni cultural que li
   dóna una personalitat
       pròpia. La seva
    privilegiada situació
geogràfica - per un costat
el mar i l'altre la Serralada
     Litoral - fa que les
condicions climàtiques de
  Mataró siguin ideals per
     gaudir de la ciutat.
El projecte ESCOLES VERDES sorgeix, a partir d'una proposta del
departament de Medi ambient de la “Generalitat de Catalunya” i
del Departament d’Ensenyament l'any 1998, en pla pilot.
 Auditoria ambiental del
  centre.
 Redacció d'un programa
  de cohesió ambiental
  amb les propostes que el
  centre duria a terme per
  avançar en
  l’ambientalizació.
 Millora d'hàbits de
  funcionament.
 Introducció d'activitats.
 Avaluació del projecte.
• El 5 d'abril del 2000 ens van atorgar el distintiu d'Escola
  Verda que, evidentment, ens anima a seguir treballant i
  ja ho hem renovat en diferents etapes.
  Actualment estem programant activitats menys
  esporàdiques i més integrades a la programació
  curricular.
   Actividades incloses en el
    projecte “Escola Verda”
Actualitzar la normativa
ambiental complementària
al PAC (Projecte Educatiu
de Centre ) extensiva a
pares, professors i alumnes
amb la finalitat d'adequar el
màxim nombre d'activitats
als objectius
mediambientals.
A l'hora de confeccionar els
    horaris de professors,
designar un professor que
s'encarregui de realitzar la
 coordinació del projecte.
Amb la finalitat de potenciar
la difusió de temes
mediambientals, disposem
de plafons de comunicació
en els vestíbuls.
S'utilitza l'agenda escolar
mediambiental, s'ha creat
una pàgina web inclosa en la
del centre.
• Cada aula disposa d'un
  contenidor exclusiu per a
  paper.

  Es reutilitzen les fulles
  escrites per una cara.

  Es realitzen tallers voluntaris
  de reciclat de paper en el
  qual els alumnes, a part de
  reciclar el paper poden
  expressar la seva creativitat
  realitzant postals i punts de
  llibre.
Fer del dibuix una eina
  de comunicació en el
    centre i al mateix
     temps millorar
l'aspecte dels murs que
    envolten l'edifici
        escolar.
Es pretén familiaritzar als
   alumnes en el maneig de
      noves tecnologies de
comunicació. Aprofitar les TIC
(Tecnologies de la informació
      i la comunicació) per
   fomentar la curiositat per
    temes d'ecologia i medi
 ambient aconseguint que els
  alumnes adquireixin noves
             destreses.
• Col·laborar en el manteniment de
  les zones verdes del nostre centre,
  estimular l'hàbit de respectar les
  plantes i els espais.
• Estudiar espècies, observar el seu
  desenvolupament i realitzar
  tasques de manteniment i millora.
• Innovar el sistema de reg per
  estalviar aigua.
S'ha disposat un contenidor
 específic i una trituradora
    per reciclar les restes
vegetals i elaborar compost
que posteriorment s'utilitza
    en el jardí. Amb això
  pretenem crear l'hàbit de
     reutilitzar diferents
          materials.
Al novembre celebrem la
 “Setmana de la Ciència” en
la qual es realitzen diferents
 activitats relacionades amb
la ciència i el medi ambient:
  sortides a parcs naturals,
       visites a museus,
   conferències, tallers,...
El fet que el centre
disposi d'un ampli espai
 enjardinat possibilita la
  seva utilització com a
     eina didàctica,
    concretament s'ha
elaborat un joc de cartes
amb la Clau Dicotòmica
de les espècies vegetals.
• Sortides tutorials a Parcs
  Naturals.
  Colònies en aules de
  Naturalesa: Aula de
  Naturalesa Ermita Vieja a
  Granada, Aula de Naturalesa
  de Abioncillo de
  Calatañazor en Soria, Alberg
  Pradoluengo a Burgos.
  Planes de Son a Lleida
• S'ha elaborat una guia de
  bones pràctiques
  ambientals.

 Aquesta guia recomana
 actituds per afavorir la
 sostenibilitat.

 El mateix contingut
 s'afegirà al moodle de
 centre.
PROMOURE TREBALLS DE
 TEMÀTICA AMBIENTAL
Un treball de síntesi és una manera de
treballar i aprendre diferent, en grups petits,
fent una petita investigació , sortint de
l'institut, en fi .. És un treball que serveix
per acabar i recapitular tota la feina feta
durant el curs i que serveix també per
refrescar la memòria de tot el que s'ha après
aprofundint en un tema nou i interessant
sobre el medi ambient.
S'han elaborat tres treballs:
   OBJECTIUS D'AQUEST CRÈDIT
    Aquest crèdit té com a punt de partida la costa de Mataró, on es
    realitzen estudis de diferents àmbits:
    •
        La vida lligada al fons.
        Platja viva.
        Les aus marines.
        La pesca a Mataró.
        La qualitat del litoral.
        La vegetació de platja.

    L'estudi es realitza a partir d'observar directament l'ambient.
    De cadascun d'aquests apartats, els alumnes elaboren unes preguntes
    que són la base del joc: “TRIVIAL *THOS”, que s'ha adaptat al tema en
    qüestió.
Projectes unesco
Projectes unesco
Projectes unesco
Projectes unesco
Projectes unesco
Projectes unesco
   PROJECTE DE SOLIDARITAT AMB
    ETIÒPIA:
    El 2010 vam començar un projecte de
    Solidaritat amb un poble d’Etiopia,
    Kombolcha. Es tracta d'ajudar a una
    escola que acull a nens orfes amb
    disminució sensorial.  
    
Projectes unesco
   S'han realitzat diferents actes en les classes
    i una jornada en la qual es van realitzar
    activitats per recollir fons:
    • Km per Etiòpia, una carrera al voltant d'un
    espai obert en la qual van participar
    alumnes i professors i una empresa va
    finançar les voltes que van donar entre tots
    els participants. Els diners es va enviar al
    centre de Kombolcha
    • Recollida de joguines i materials
    escolars.
    • Redacció de cartes.
   Participació de diferents voluntaris i ONGS
Projectes unesco
   Hem participat amb projectes tant de
     patrimoni material com immaterial
   Dins del marc del Projecte de Ciutadania
    s'han dut a terme unes jornades sobre
    Immigració.
    Els actes i resultats són els que es
    reflecteixen a continuació.
   Cal tenir present que la
    immensa majoria de l'alumnat
    del nostre centre és fill o nét
    d'immigrats, o ells mateixos
    ho són.
    Els alumnes han treballat
    prèviament el procediment de
    l'entrevista.
    Cadascun dels alumnes han
    entrevistat un parent que hagi
    sofert un moviment migratori.
    Les preguntes es van elaborar
    a classe i tots els alumnes van
    realitzar la mateixa entrevista.
Projectes unesco
Projectes unesco
   Projecció de la pel·lícula
    Cartes d’Aloa, del director
    Moncho Armendàriz, que ens
    parla del moviment migratori
    d'un noi subsaharià a Espanya.
    Xerrada i actuació musical d'un
    grup de dones del barri de
    Rocafonda de Mataró, barri
    amb forta presència
    d'immigrats, que ens van oferir
    un repertori de cançons de
    bressol dels seus països
    d’origen i una explicació dels
    temes de les cançons i costums
    familiars dels llocs d'origen.
-Projecció de la
 pel·lícula “Un franc,
 14 pessetes”, del
 director Carlos
 Iglesias, que ens
 parla del moviment
 migratori d'espanyols
 cap a països del
 centre d'Europa en
 les dècades dels
 anys 50 i 60
   Esmorzar multicultural, on les
    famílies dels nostres alumnes van
    portar pastissos típics dels seus
    llocs d'origen, incloent també
    algunes regions d'Espanya
Conferència i col·loqui amb
 una immigrada marroquina,
 que va parlar de la seva
 experiència d'immigració a
 Mataró
   Sonia, una noia arribada del
    Marroc fa 6 anys i que venia
    simplement a explicar la seva
    experiència com a immigrant: els
    seus pensaments i sentiments.
    Sonia estudiava Filologia anglesa a
    la Universitat al Marroc i per
    aconseguir un bon treball va
    abandonar la carrera.
    Però, malgrat parlar anglès
    perfectament, va trobar
    moltíssimes dificultats per
    comunicar-se i per trobar treball.
    Explicava que la seva experiència
    no havia estat gens positiva al
    principi, havia après a parlar el
    castellà i feia un any començava
    amb el català per poder treballar i
    comunicar-se millor.
Simultàniament es va
  muntar una exposició
  amb material gràfic i
  objectes que els
  alumnes van portar
Projectes unesco
Projectes unesco
Impacte molt positiu sobre els alumnes i la
comunitat educativa.
S'han aconseguit objectius molt importants:
Fomentar i millorar la cooperació en el treball.
Fomentar les relacions intergeneracionals.
Descobrir la importància de les experiències
vitals.
Promoure i intensificar les relacions
interculturals.
Utilitzar diversos recursos alternatius als llibres.
Potenciar i fomentar l'autonomia en el treball.
   L’institut procura aprofitar
    aniversaris de dates
    significatives de la
    història per aprofundir en
    una temàtica i donar un
    enfocament diferent als
    nostres ensenyaments.
   Aquest any, tot aprofitant
    el setantè aniversari de
    l’inici de la Guerra civil
    espanyola, hem
    organitzat unes jornades
    sobre la guerra civil i el
    primer franquisme.
   Per una banda hem aprofitat la feina que estan fent
    els alumnes de quart curs d’ESO, que participen en
    un projecte de recuperació de la memòria històrica.
    Aquest projecte consisteix en recollir en format CD
    els testimonis dels pares i avis dels nostres alumnes,
    on expliquen les seves vivències durant la guerra
    civil i els primers anys de postguerra. Tot aquest
    material passarà, un cop acabat el curs, a l’Arxiu
    Municipal de Mataró, a fi que pugui ser utilitzat en el
    futur per tots aquells historiadors que hi estiguin
    interessats.
   Alhora s’ha fet un arxiu fotogràfic amb les imatges
    familiars, però alhora històriques, que han anat
    portant els alumnes. Aquest arxiu ha quedat exposat
    al centre durant les jornades sobre franquisme, i tots
    els alumnes d’ESO i Batxillerat l’han visitada
    acompanyats pels seus professors d’història, que els
    l’han anada comentant.
   També durant aquestes jornades tots els grups
    d’ESO i Batxillerat han visionat la pel·lícula La
    lengua de las mariposas, centrada als últims dies de
    la II República i inicis de la guerra civil. Després
    s’ha treballat a les classes de Ciències Socials.
 
Per últim, han vingut uns conferenciants que han
explicat les seves vivències personals durant aquest
període.
 
La rebuda per part dels alumnes a totes aquestes
activitats ha estat excel·lent i el testimoniatge dels
conferenciants molt interessant.
 
Sóm tots conscients que no ens queda massa temps per
poder estar junts la generació que va viure la guerra
civil i els joves i per això donem a aquestes jornades
un valor que va més enllà del coneixement històric.
Diversitat
lingüística i
cultural
   Aquest ha estat el darrer projecte
    presentat a la trobada de juliol de 2012
Projectes unesco
PATRIMONIO INDUSTRIAL EN
MANOS DE LOS JÓVENES
                               “CAMBIOS ECONÓMICOS EN
                               MATARÓ. DEL SIGLO XIX AL XXI.
                               CASO DE CAN FÀBREGAS Y
                               CARALT”.


                               En la matrícula industrial de
                                Mataró de 1881 constan 327
                                telares de punto, de los cuales
                                64 eran baterías (20%).
                               En 1923 la industrialización
                                del Maresme ya era un hecho
                                consolidado. Sólo tres
                                localidades: Mataró, Calella y
                                Canet de Mar generaban el
                                63% del valor de la
                                producción del género de
                                punto catalán.
   La industrialización de la ciudad
    arrancó el año 1839, cuando se instaló
    el primer motor a vapor para accionar
    una fábrica textil. Desde este momento
    el sector textil, de antigua tradición
    artesanal, se situó en el centro de la
    actividad económica.

   http://issuu.com/yoxen/docs/ilur
    o_castellano
En el año 1851, Gaietá Marfá
establece la fábrica de géneros
  de punto pero en 1881 a 1892
   pasa a manos de Vídua i Fills
               de Gaietá Marfá.
   De 1892 a 1904 se llama Fills
 de Marfá. De 1931 a 1975 pasa
       a denominarse Industrial
Mataró-Girona S.A. Se convirtió
 en la mayor fabrica de género
   de punto de España antes de
                          1936.
   En 1984 pasa a manos de los
      trabajadores en forma de
    Sociedad Anónima Laboral.
Actualmente se ha restaurado y
         alojará el museo textil.
Fue el primer Vapor de
Mataró, mayo de 1838.
Empezó con una potencia de 20
cv. Fue uno de los 15 vapores
que existían en aquella época.
La fábrica de hilados de algodón
inicia su actividad en 1838 y
comienzos de 1839.
La empresa cae en bancarrota y
es adquirida en subasta por la
viuda de J. Viñas, quien se
establece en 1869. A final de
siglo se  convierte en Hilaturas
Viñas y Sanglas.
   Construida en 1855  también
    conocida como Vapor Nou. Sus
    actividades  fueron los hilados y
    los tejidos.
   Fue una de las fábricas modelo
    del momento.
    "Hijos de Antonio Fábregas" la
    compró en el año 1900 y pasó a
    dedicarse al papel y cartón.
La nueva fábrica se inauguró en
1875, proyecto del ingeniero
Brunet.
Se le encarga a un joven Gaudí el
proyecto de urbanización de de
l’Obrera Mataronense. 
En 1881, Gaudí proyecta la nave
general de la Cooperativa.
Constaría de la fábrica, edificio
social, sala de actos y unas 30 casas
aunque solo se construirían dos.
También proyecta la nave de
blanqueo, al lado de la chimenea,
ahora perfectamente restaurada. 
De esta fábrica solo
queda la singular
chimenea que se
caracteriza por un
depósito de agua situado
a la mitad del tronco,
atravesándolo.
En 1995 se derribó la
fábrica y la chimenea
quedó incluida en un
espacio verde de cesión
obligatoria.
Es la antigua fábrica La
Harinera Mataronense.
En 1911, la fábrica
pertenecía a Sala i Badía,
fabricantes de géneros de
punto. Finalmente, en los
años 20, Ymbern S.A. ocupa
la fábrica.
En 1987 se derriba parte de
la fábrica.
Era el Vapor de Pedro Ribas.
Constituida en 1866 pero no
inician hasta 1883 en este
edificio.
En 1893 se llamaría Pedro
Ribas e Hijos y en 1915
Manufacturas Ribas y Juliá.
En 1959 pasa a ser Claspunt
S.A. Y en 1979 cierra sus
puertas.
Se trata de la fábrica de
géneros de punto de Jaume
Baladia de 1840 a 1844.
En 1880, hasta 1902 se
llama Colomer Germans y
de 1927 a 1975 pasa a ser
Manufactures Colomer
Germans S.A.
Es la antigua fábrica de Cia. Planell
i Bonet en 1850.
El Vapor de hilados no se acabó
hasta 1854, en 1862 se llama Bonet i
Cia.,en 1895 Fonrodona i Cia.
después Minguell Peradejordi i
Cia., en 1900 Minguell i Cia.Vda de
Minguell i Cia.
Cuando murió la Sra Minguell, pasa
a manos de sus sobrinos Baladia,
que cerraron en 1960. La fábrica se
dedicaba a los hilados, el tinte y la
confección.
Cerrada hace escasos 4
años y está prevista su
integración en un proyecto
de espacios públicos en la
reurbanización del barrio.
Antigua fabrica de ladrillos
que se construye en 1855.
Se vendió a un tal Lluis Matas
y después a un tal Ventura.
Estuvo un tiempo inactiva
hasta 1935 que fue comprada
por la familia Roca que la
vuelve a hacer funcionar en
1936.
En 1997 cerró sus puertas.
Ha tenido una dudosa
rehabilitación.
   Como consecuencia de la
    gran industrialización surgen
    los sindicatos obreros para
    defender sus derechos y
    mejorar las condiciones de
    trabajo.
   Pero el movimiento más
    significativo fue el
    cooperativismo, en Mataró el
    cooperativismo ha sido el
    medio tradicional de
    agrupación mútua y de
    solidaridad entre las clases
    populares (1927)
   Después de la guerra civil se
    incautaron las propiedaddes
    de la Unió de Cooperadors y
    se clausuraron sus servicios.
Reorganización del terreno y de la
economia.
    En 1883, Ignasi Caballol, maestro de obras,
    proyectó la fábrica y la chimenea de
    Harinera Mataronesa Larroca  como otros
    muchos edificios de Mataró.
   Se trataba de una industria movida por vapor.
    En 1890 se encuentra registrada a nombre de
    la sociedad Martin i Companyia.
   En 1890 el nombre cambia a Martín y Cia.
    Coincidiendo con una importante reforma.
   De 1916 a 1928 con Jaume Martí i Serra se
    dedica al tintado.
   De 1925 a 1975 se conocerá como S.A.
    Fábregas i de Caralt, funcionando como
    fábrica de papel.
   A pesar de estar protegido en el
    Plan de Urbanismo, la propuesta
    de construcción de un centro
    comercial hizo replantear dicha
    situación a la concejalía
    responsable, y autorizar su
    demolición. A ello se opusieron
    algunos ciudadanos, que
    decidieron organizarse en una
    plataforma.
   En enero de 2007 nacía un
    movimiento ciudadano
    encaminado a salvaguardar
    el edificio industrial de la
    ciudad barcelonesa de
    Mataró: la antigua fábrica
    de harinas "Can Fabregas
    i de Caralt"

El Tecnocampus
de Mataró
(TMC) es un
proyecto
colectivo, de
estudiantes,
profesores,
técnicos,
   Ins thos i codina

   Mataró

More Related Content

What's hot

(Tríptic escola 2012 word)
(Tríptic escola 2012 word)(Tríptic escola 2012 word)
(Tríptic escola 2012 word)Ana Ruiz
 
Reunió de pares i mares 2n
Reunió de pares i mares 2nReunió de pares i mares 2n
Reunió de pares i mares 2nmtriay
 
Memòria c. ling. 15 16.doc
Memòria c. ling. 15 16.docMemòria c. ling. 15 16.doc
Memòria c. ling. 15 16.docceippuigdenvalls
 
Reunió primer 15 16
Reunió  primer 15 16Reunió  primer 15 16
Reunió primer 15 16Marin Rosa
 
CATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primària
CATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primàriaCATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primària
CATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primàriaspencissccl
 
Memòria comissió ambiental curs 2010 11
Memòria comissió ambiental curs 2010 11Memòria comissió ambiental curs 2010 11
Memòria comissió ambiental curs 2010 11ceippuigdenvalls
 
Folleto informativo sobre el instituto Torre del Palau 2011
Folleto informativo sobre el instituto Torre del Palau 2011Folleto informativo sobre el instituto Torre del Palau 2011
Folleto informativo sobre el instituto Torre del Palau 2011Institut Torre del Palau
 
Portesobertes 2009-10
Portesobertes 2009-10Portesobertes 2009-10
Portesobertes 2009-10jisidro
 
Presentacio projecte educatiu
Presentacio projecte educatiuPresentacio projecte educatiu
Presentacio projecte educatiuescolacanfabra
 
Boli Viu Juny 2018
Boli Viu Juny 2018Boli Viu Juny 2018
Boli Viu Juny 2018cipauvila
 
Power portes obertes curs 11 12
Power portes obertes curs 11 12Power portes obertes curs 11 12
Power portes obertes curs 11 12escolacanfabra
 
BOLI VIU MARÇ 2019
BOLI VIU MARÇ 2019BOLI VIU MARÇ 2019
BOLI VIU MARÇ 2019cipauvila
 
Presentació treball: Va de llengua
Presentació treball: Va de llenguaPresentació treball: Va de llengua
Presentació treball: Va de llenguaeva
 
Act. ExtraordinàRies
Act. ExtraordinàRiesAct. ExtraordinàRies
Act. ExtraordinàRiesALBA
 

What's hot (18)

PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017 PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
PEC_ Escola Les Arrels_Setembre 2017
 
(Tríptic escola 2012 word)
(Tríptic escola 2012 word)(Tríptic escola 2012 word)
(Tríptic escola 2012 word)
 
Reunió de pares i mares 2n
Reunió de pares i mares 2nReunió de pares i mares 2n
Reunió de pares i mares 2n
 
Memòria c. ling. 15 16.doc
Memòria c. ling. 15 16.docMemòria c. ling. 15 16.doc
Memòria c. ling. 15 16.doc
 
Reunió primer 15 16
Reunió  primer 15 16Reunió  primer 15 16
Reunió primer 15 16
 
CATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primària
CATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primàriaCATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primària
CATÀLEG D'ACTIVITATS ERGOSUM PER ESCOLES - infantil i primària
 
Memòria comissió ambiental curs 2010 11
Memòria comissió ambiental curs 2010 11Memòria comissió ambiental curs 2010 11
Memòria comissió ambiental curs 2010 11
 
Folleto informativo sobre el instituto Torre del Palau 2011
Folleto informativo sobre el instituto Torre del Palau 2011Folleto informativo sobre el instituto Torre del Palau 2011
Folleto informativo sobre el instituto Torre del Palau 2011
 
Portesobertes 2009-10
Portesobertes 2009-10Portesobertes 2009-10
Portesobertes 2009-10
 
Presentacio projecte educatiu
Presentacio projecte educatiuPresentacio projecte educatiu
Presentacio projecte educatiu
 
Boli Viu Juny 2018
Boli Viu Juny 2018Boli Viu Juny 2018
Boli Viu Juny 2018
 
escola
escolaescola
escola
 
Febrer 2020
Febrer 2020Febrer 2020
Febrer 2020
 
Power portes obertes curs 11 12
Power portes obertes curs 11 12Power portes obertes curs 11 12
Power portes obertes curs 11 12
 
BOLI VIU MARÇ 2019
BOLI VIU MARÇ 2019BOLI VIU MARÇ 2019
BOLI VIU MARÇ 2019
 
Presentació treball: Va de llengua
Presentació treball: Va de llenguaPresentació treball: Va de llengua
Presentació treball: Va de llengua
 
bona pràctica
bona pràcticabona pràctica
bona pràctica
 
Act. ExtraordinàRies
Act. ExtraordinàRiesAct. ExtraordinàRies
Act. ExtraordinàRies
 

Viewers also liked

Viewers also liked (12)

Unesco. Realizado por Corina y Carolina
Unesco. Realizado por Corina y CarolinaUnesco. Realizado por Corina y Carolina
Unesco. Realizado por Corina y Carolina
 
Càtedra UNESCO
Càtedra UNESCOCàtedra UNESCO
Càtedra UNESCO
 
XI Aniversario Cátedra UNESCO de Educación a Distancia (CUED)
XI Aniversario Cátedra UNESCO de Educación a Distancia (CUED)XI Aniversario Cátedra UNESCO de Educación a Distancia (CUED)
XI Aniversario Cátedra UNESCO de Educación a Distancia (CUED)
 
Inicio Propedéutico USACH-UNESCO 2008
Inicio Propedéutico USACH-UNESCO 2008Inicio Propedéutico USACH-UNESCO 2008
Inicio Propedéutico USACH-UNESCO 2008
 
Unesco
UnescoUnesco
Unesco
 
My town presentació crevillent 2015
My town presentació crevillent 2015My town presentació crevillent 2015
My town presentació crevillent 2015
 
Power Point Unesco.
Power Point Unesco.Power Point Unesco.
Power Point Unesco.
 
Unesco presentacion en power point
Unesco presentacion en power pointUnesco presentacion en power point
Unesco presentacion en power point
 
Diapositivas sobre la unesco
Diapositivas sobre la unescoDiapositivas sobre la unesco
Diapositivas sobre la unesco
 
ORGANISMOS ESPECIALIZADOS DE LA ONU: UNICEF, FAO Y UNESCO
ORGANISMOS ESPECIALIZADOS DE LA ONU:  UNICEF, FAO Y UNESCOORGANISMOS ESPECIALIZADOS DE LA ONU:  UNICEF, FAO Y UNESCO
ORGANISMOS ESPECIALIZADOS DE LA ONU: UNICEF, FAO Y UNESCO
 
Clasificacion del patrimonio unesco
Clasificacion del patrimonio unescoClasificacion del patrimonio unesco
Clasificacion del patrimonio unesco
 
Unesco y Consejo de Europa
Unesco y Consejo de EuropaUnesco y Consejo de Europa
Unesco y Consejo de Europa
 

Similar to Projectes unesco

Delta de l'Ebre - Treball de Síntesi
Delta de l'Ebre - Treball de SíntesiDelta de l'Ebre - Treball de Síntesi
Delta de l'Ebre - Treball de Síntesimediasinguerlin
 
Dossier multiproducte
Dossier multiproducteDossier multiproducte
Dossier multiproductecrp-osona
 
Reunió de pares i mares. 5è
Reunió de pares i mares. 5èReunió de pares i mares. 5è
Reunió de pares i mares. 5èJúlia Allès
 
Comenius ESC Santiago Ramon y Cajal
Comenius ESC Santiago Ramon y CajalComenius ESC Santiago Ramon y Cajal
Comenius ESC Santiago Ramon y Cajalpilarolivares
 
Implica't amb la Física Pop a l'IES Guindàvols de Lleida. Anicet Cosialls
Implica't amb la Física Pop a l'IES Guindàvols de Lleida. Anicet CosiallsImplica't amb la Física Pop a l'IES Guindàvols de Lleida. Anicet Cosialls
Implica't amb la Física Pop a l'IES Guindàvols de Lleida. Anicet CosiallsLLuelles Perera Maria del Mar
 
15.francesc florit
15.francesc florit15.francesc florit
15.francesc floritllenguaoral
 
PEC Escola El Far d'Empordà
PEC Escola El Far d'EmpordàPEC Escola El Far d'Empordà
PEC Escola El Far d'EmpordàHelena Quintana
 
Bibliotecalesarrels
BibliotecalesarrelsBibliotecalesarrels
Bibliotecalesarrelsnovesarrels
 
Portesobertesperafegirfotos
PortesobertesperafegirfotosPortesobertesperafegirfotos
PortesobertesperafegirfotosCarme Galobardes
 
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses PaïsesEl nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses PaïsesCEP d'Eivissa
 
Les prestatgeries de la frau
Les prestatgeries de la frauLes prestatgeries de la frau
Les prestatgeries de la frauFundación Impuls
 
Llegir per somiar
Llegir per somiarLlegir per somiar
Llegir per somiarMagigrup3
 
Llegir per somiar
Llegir per somiarLlegir per somiar
Llegir per somiarMagigrup3
 

Similar to Projectes unesco (20)

Delta de l'Ebre - Treball de Síntesi
Delta de l'Ebre - Treball de SíntesiDelta de l'Ebre - Treball de Síntesi
Delta de l'Ebre - Treball de Síntesi
 
Full informatiu escola
Full informatiu escolaFull informatiu escola
Full informatiu escola
 
Dossier multiproducte
Dossier multiproducteDossier multiproducte
Dossier multiproducte
 
Reunió de pares i mares. 5è
Reunió de pares i mares. 5èReunió de pares i mares. 5è
Reunió de pares i mares. 5è
 
Recicla 10 11.
Recicla 10 11.Recicla 10 11.
Recicla 10 11.
 
Comenius ESC Santiago Ramon y Cajal
Comenius ESC Santiago Ramon y CajalComenius ESC Santiago Ramon y Cajal
Comenius ESC Santiago Ramon y Cajal
 
Formacio pla llegim
Formacio pla llegimFormacio pla llegim
Formacio pla llegim
 
Fulletó informatiu
Fulletó informatiuFulletó informatiu
Fulletó informatiu
 
Implica't amb la Física Pop a l'IES Guindàvols de Lleida. Anicet Cosialls
Implica't amb la Física Pop a l'IES Guindàvols de Lleida. Anicet CosiallsImplica't amb la Física Pop a l'IES Guindàvols de Lleida. Anicet Cosialls
Implica't amb la Física Pop a l'IES Guindàvols de Lleida. Anicet Cosialls
 
15.francesc florit
15.francesc florit15.francesc florit
15.francesc florit
 
Pec escola les arrels setembre 2017
Pec escola les arrels setembre 2017Pec escola les arrels setembre 2017
Pec escola les arrels setembre 2017
 
Roca i alcaide
Roca i alcaideRoca i alcaide
Roca i alcaide
 
PEC Escola El Far d'Empordà
PEC Escola El Far d'EmpordàPEC Escola El Far d'Empordà
PEC Escola El Far d'Empordà
 
Veredicte baldiri reixac xxxvi 2013 2014
Veredicte baldiri reixac xxxvi 2013   2014Veredicte baldiri reixac xxxvi 2013   2014
Veredicte baldiri reixac xxxvi 2013 2014
 
Bibliotecalesarrels
BibliotecalesarrelsBibliotecalesarrels
Bibliotecalesarrels
 
Portesobertesperafegirfotos
PortesobertesperafegirfotosPortesobertesperafegirfotos
Portesobertesperafegirfotos
 
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses PaïsesEl nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
El nostre racó ecoambiental - Escoleta Ses Païses
 
Les prestatgeries de la frau
Les prestatgeries de la frauLes prestatgeries de la frau
Les prestatgeries de la frau
 
Llegir per somiar
Llegir per somiarLlegir per somiar
Llegir per somiar
 
Llegir per somiar
Llegir per somiarLlegir per somiar
Llegir per somiar
 

Recently uploaded

Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 

Recently uploaded (6)

Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 

Projectes unesco

  • 1. El Thos i Codina és un centre associat a UNESCO AIXÒ vol dir que fem activitats que s’ajusten a la seva filosofia d’inculcar valors de solidaritat, de respecte pel patrimoni (oral, escrit o material), de respecte pel medi. Al mateix temps podem gaudir d’activitats que ens poden ofertar, a traves d’UNESCO, altres centres o entitats o dels mateixos que oferta UNESCO. Dins els programes que desenvolupa UNESCO nosaltres hem estat inscrits al PMO (Projecte Mediterrània Occidental)des de l’any 2006. Aquest programa desenvolupava temes de distintes arees, en concret llengua, patrimoni i mediambient. També hem participat amb el programa Patrimoni per presentar projectes que es duen a terme dins el programa de Ciutadania i a les Jornades.
  • 2. A part d’aquests programes en els que hem participat n’hi ha altres també molt interessants com la Ruta de l’Esclau, Linguapax, Joves pel canvi,…  Al web xeauc.org es pot accedir a tota la informació de la xarxa d’escoles associades i als programes que es duen a terme.  Com a centre, podem assistir a trobades entre centres i podem intercanviar experiències amb altres centres associats.  Un cop a l’any hi ha una trobada estatal, a la que es pot assistir. Allà s’exposen treballs de molts centres associats, s’intercanvia informacions, es contacta amb altres professionals,...   
  • 3. A continuació s’exposen alguns projectes presentats a les trobades UNESCO
  • 4. IES THOS I CODINA MATARÓ
  • 5. • Creiem que l'Educació Ambiental ha de formar part dels valors d'una educació integradora i constructivista. Els alumnes estableixen una estreta relació entre els processos d'aprenentatge, el seu desenvolupament personal i la seva interacció amb el mitjà. Potenciem introduir una dimensió ambiental en el currículum a través de: Activitats, integrades en el PCC (Projecte Curricular del Centre). Projectes. Planificació d'objectius, metodologies i recursos. El programa d'educació ambiental està coordinat pel grup “*Escola *verda”.
  • 7. LAIA L’ARQUERA La ciutat de Mataró va ser fundada pels Romans en el segle l aC, en el moment anomenada Iluro.
  • 8. Mataró, capital de la comarca del Maresme, és una ciutat viva, en transformació constant, i amb un important patrimoni cultural que li dóna una personalitat pròpia. La seva privilegiada situació geogràfica - per un costat el mar i l'altre la Serralada Litoral - fa que les condicions climàtiques de Mataró siguin ideals per gaudir de la ciutat.
  • 9. El projecte ESCOLES VERDES sorgeix, a partir d'una proposta del departament de Medi ambient de la “Generalitat de Catalunya” i del Departament d’Ensenyament l'any 1998, en pla pilot.
  • 10.  Auditoria ambiental del centre.  Redacció d'un programa de cohesió ambiental amb les propostes que el centre duria a terme per avançar en l’ambientalizació.  Millora d'hàbits de funcionament.  Introducció d'activitats.  Avaluació del projecte.
  • 11. • El 5 d'abril del 2000 ens van atorgar el distintiu d'Escola Verda que, evidentment, ens anima a seguir treballant i ja ho hem renovat en diferents etapes. Actualment estem programant activitats menys esporàdiques i més integrades a la programació curricular.
  • 12. Actividades incloses en el projecte “Escola Verda”
  • 13. Actualitzar la normativa ambiental complementària al PAC (Projecte Educatiu de Centre ) extensiva a pares, professors i alumnes amb la finalitat d'adequar el màxim nombre d'activitats als objectius mediambientals.
  • 14. A l'hora de confeccionar els horaris de professors, designar un professor que s'encarregui de realitzar la coordinació del projecte.
  • 15. Amb la finalitat de potenciar la difusió de temes mediambientals, disposem de plafons de comunicació en els vestíbuls. S'utilitza l'agenda escolar mediambiental, s'ha creat una pàgina web inclosa en la del centre.
  • 16. • Cada aula disposa d'un contenidor exclusiu per a paper. Es reutilitzen les fulles escrites per una cara. Es realitzen tallers voluntaris de reciclat de paper en el qual els alumnes, a part de reciclar el paper poden expressar la seva creativitat realitzant postals i punts de llibre.
  • 17. Fer del dibuix una eina de comunicació en el centre i al mateix temps millorar l'aspecte dels murs que envolten l'edifici escolar.
  • 18. Es pretén familiaritzar als alumnes en el maneig de noves tecnologies de comunicació. Aprofitar les TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) per fomentar la curiositat per temes d'ecologia i medi ambient aconseguint que els alumnes adquireixin noves destreses.
  • 19. • Col·laborar en el manteniment de les zones verdes del nostre centre, estimular l'hàbit de respectar les plantes i els espais. • Estudiar espècies, observar el seu desenvolupament i realitzar tasques de manteniment i millora. • Innovar el sistema de reg per estalviar aigua.
  • 20. S'ha disposat un contenidor específic i una trituradora per reciclar les restes vegetals i elaborar compost que posteriorment s'utilitza en el jardí. Amb això pretenem crear l'hàbit de reutilitzar diferents materials.
  • 21. Al novembre celebrem la “Setmana de la Ciència” en la qual es realitzen diferents activitats relacionades amb la ciència i el medi ambient: sortides a parcs naturals, visites a museus, conferències, tallers,...
  • 22. El fet que el centre disposi d'un ampli espai enjardinat possibilita la seva utilització com a eina didàctica, concretament s'ha elaborat un joc de cartes amb la Clau Dicotòmica de les espècies vegetals.
  • 23. • Sortides tutorials a Parcs Naturals. Colònies en aules de Naturalesa: Aula de Naturalesa Ermita Vieja a Granada, Aula de Naturalesa de Abioncillo de Calatañazor en Soria, Alberg Pradoluengo a Burgos. Planes de Son a Lleida
  • 24. • S'ha elaborat una guia de bones pràctiques ambientals. Aquesta guia recomana actituds per afavorir la sostenibilitat. El mateix contingut s'afegirà al moodle de centre.
  • 25. PROMOURE TREBALLS DE TEMÀTICA AMBIENTAL Un treball de síntesi és una manera de treballar i aprendre diferent, en grups petits, fent una petita investigació , sortint de l'institut, en fi .. És un treball que serveix per acabar i recapitular tota la feina feta durant el curs i que serveix també per refrescar la memòria de tot el que s'ha après aprofundint en un tema nou i interessant sobre el medi ambient. S'han elaborat tres treballs:
  • 26. OBJECTIUS D'AQUEST CRÈDIT Aquest crèdit té com a punt de partida la costa de Mataró, on es realitzen estudis de diferents àmbits: • La vida lligada al fons. Platja viva. Les aus marines. La pesca a Mataró. La qualitat del litoral. La vegetació de platja.  L'estudi es realitza a partir d'observar directament l'ambient. De cadascun d'aquests apartats, els alumnes elaboren unes preguntes que són la base del joc: “TRIVIAL *THOS”, que s'ha adaptat al tema en qüestió.
  • 33. PROJECTE DE SOLIDARITAT AMB ETIÒPIA: El 2010 vam començar un projecte de Solidaritat amb un poble d’Etiopia, Kombolcha. Es tracta d'ajudar a una escola que acull a nens orfes amb disminució sensorial.     
  • 35. S'han realitzat diferents actes en les classes i una jornada en la qual es van realitzar activitats per recollir fons: • Km per Etiòpia, una carrera al voltant d'un espai obert en la qual van participar alumnes i professors i una empresa va finançar les voltes que van donar entre tots els participants. Els diners es va enviar al centre de Kombolcha • Recollida de joguines i materials escolars. • Redacció de cartes.  Participació de diferents voluntaris i ONGS
  • 37. Hem participat amb projectes tant de patrimoni material com immaterial
  • 38. Dins del marc del Projecte de Ciutadania s'han dut a terme unes jornades sobre Immigració. Els actes i resultats són els que es reflecteixen a continuació.
  • 39. Cal tenir present que la immensa majoria de l'alumnat del nostre centre és fill o nét d'immigrats, o ells mateixos ho són. Els alumnes han treballat prèviament el procediment de l'entrevista. Cadascun dels alumnes han entrevistat un parent que hagi sofert un moviment migratori. Les preguntes es van elaborar a classe i tots els alumnes van realitzar la mateixa entrevista.
  • 42. Projecció de la pel·lícula Cartes d’Aloa, del director Moncho Armendàriz, que ens parla del moviment migratori d'un noi subsaharià a Espanya. Xerrada i actuació musical d'un grup de dones del barri de Rocafonda de Mataró, barri amb forta presència d'immigrats, que ens van oferir un repertori de cançons de bressol dels seus països d’origen i una explicació dels temes de les cançons i costums familiars dels llocs d'origen.
  • 43. -Projecció de la pel·lícula “Un franc, 14 pessetes”, del director Carlos Iglesias, que ens parla del moviment migratori d'espanyols cap a països del centre d'Europa en les dècades dels anys 50 i 60
  • 44. Esmorzar multicultural, on les famílies dels nostres alumnes van portar pastissos típics dels seus llocs d'origen, incloent també algunes regions d'Espanya
  • 45. Conferència i col·loqui amb una immigrada marroquina, que va parlar de la seva experiència d'immigració a Mataró
  • 46. Sonia, una noia arribada del Marroc fa 6 anys i que venia simplement a explicar la seva experiència com a immigrant: els seus pensaments i sentiments. Sonia estudiava Filologia anglesa a la Universitat al Marroc i per aconseguir un bon treball va abandonar la carrera. Però, malgrat parlar anglès perfectament, va trobar moltíssimes dificultats per comunicar-se i per trobar treball. Explicava que la seva experiència no havia estat gens positiva al principi, havia après a parlar el castellà i feia un any començava amb el català per poder treballar i comunicar-se millor.
  • 47. Simultàniament es va muntar una exposició amb material gràfic i objectes que els alumnes van portar
  • 50. Impacte molt positiu sobre els alumnes i la comunitat educativa. S'han aconseguit objectius molt importants: Fomentar i millorar la cooperació en el treball. Fomentar les relacions intergeneracionals. Descobrir la importància de les experiències vitals. Promoure i intensificar les relacions interculturals. Utilitzar diversos recursos alternatius als llibres. Potenciar i fomentar l'autonomia en el treball.
  • 51. L’institut procura aprofitar aniversaris de dates significatives de la història per aprofundir en una temàtica i donar un enfocament diferent als nostres ensenyaments.  Aquest any, tot aprofitant el setantè aniversari de l’inici de la Guerra civil espanyola, hem organitzat unes jornades sobre la guerra civil i el primer franquisme.
  • 52. Per una banda hem aprofitat la feina que estan fent els alumnes de quart curs d’ESO, que participen en un projecte de recuperació de la memòria històrica. Aquest projecte consisteix en recollir en format CD els testimonis dels pares i avis dels nostres alumnes, on expliquen les seves vivències durant la guerra civil i els primers anys de postguerra. Tot aquest material passarà, un cop acabat el curs, a l’Arxiu Municipal de Mataró, a fi que pugui ser utilitzat en el futur per tots aquells historiadors que hi estiguin interessats.
  • 53. Alhora s’ha fet un arxiu fotogràfic amb les imatges familiars, però alhora històriques, que han anat portant els alumnes. Aquest arxiu ha quedat exposat al centre durant les jornades sobre franquisme, i tots els alumnes d’ESO i Batxillerat l’han visitada acompanyats pels seus professors d’història, que els l’han anada comentant.  També durant aquestes jornades tots els grups d’ESO i Batxillerat han visionat la pel·lícula La lengua de las mariposas, centrada als últims dies de la II República i inicis de la guerra civil. Després s’ha treballat a les classes de Ciències Socials.
  • 54.   Per últim, han vingut uns conferenciants que han explicat les seves vivències personals durant aquest període.   La rebuda per part dels alumnes a totes aquestes activitats ha estat excel·lent i el testimoniatge dels conferenciants molt interessant.   Sóm tots conscients que no ens queda massa temps per poder estar junts la generació que va viure la guerra civil i els joves i per això donem a aquestes jornades un valor que va més enllà del coneixement històric.
  • 56. Aquest ha estat el darrer projecte presentat a la trobada de juliol de 2012
  • 58. PATRIMONIO INDUSTRIAL EN MANOS DE LOS JÓVENES “CAMBIOS ECONÓMICOS EN MATARÓ. DEL SIGLO XIX AL XXI. CASO DE CAN FÀBREGAS Y CARALT”.  En la matrícula industrial de Mataró de 1881 constan 327 telares de punto, de los cuales 64 eran baterías (20%).  En 1923 la industrialización del Maresme ya era un hecho consolidado. Sólo tres localidades: Mataró, Calella y Canet de Mar generaban el 63% del valor de la producción del género de punto catalán.
  • 59. La industrialización de la ciudad arrancó el año 1839, cuando se instaló el primer motor a vapor para accionar una fábrica textil. Desde este momento el sector textil, de antigua tradición artesanal, se situó en el centro de la actividad económica.  http://issuu.com/yoxen/docs/ilur o_castellano
  • 60. En el año 1851, Gaietá Marfá establece la fábrica de géneros de punto pero en 1881 a 1892 pasa a manos de Vídua i Fills de Gaietá Marfá. De 1892 a 1904 se llama Fills de Marfá. De 1931 a 1975 pasa a denominarse Industrial Mataró-Girona S.A. Se convirtió en la mayor fabrica de género de punto de España antes de 1936. En 1984 pasa a manos de los trabajadores en forma de Sociedad Anónima Laboral. Actualmente se ha restaurado y alojará el museo textil.
  • 61. Fue el primer Vapor de Mataró, mayo de 1838. Empezó con una potencia de 20 cv. Fue uno de los 15 vapores que existían en aquella época. La fábrica de hilados de algodón inicia su actividad en 1838 y comienzos de 1839. La empresa cae en bancarrota y es adquirida en subasta por la viuda de J. Viñas, quien se establece en 1869. A final de siglo se  convierte en Hilaturas Viñas y Sanglas.
  • 62. Construida en 1855  también conocida como Vapor Nou. Sus actividades  fueron los hilados y los tejidos.  Fue una de las fábricas modelo del momento.  "Hijos de Antonio Fábregas" la compró en el año 1900 y pasó a dedicarse al papel y cartón.
  • 63. La nueva fábrica se inauguró en 1875, proyecto del ingeniero Brunet. Se le encarga a un joven Gaudí el proyecto de urbanización de de l’Obrera Mataronense.  En 1881, Gaudí proyecta la nave general de la Cooperativa. Constaría de la fábrica, edificio social, sala de actos y unas 30 casas aunque solo se construirían dos. También proyecta la nave de blanqueo, al lado de la chimenea, ahora perfectamente restaurada. 
  • 64. De esta fábrica solo queda la singular chimenea que se caracteriza por un depósito de agua situado a la mitad del tronco, atravesándolo. En 1995 se derribó la fábrica y la chimenea quedó incluida en un espacio verde de cesión obligatoria.
  • 65. Es la antigua fábrica La Harinera Mataronense. En 1911, la fábrica pertenecía a Sala i Badía, fabricantes de géneros de punto. Finalmente, en los años 20, Ymbern S.A. ocupa la fábrica. En 1987 se derriba parte de la fábrica.
  • 66. Era el Vapor de Pedro Ribas. Constituida en 1866 pero no inician hasta 1883 en este edificio. En 1893 se llamaría Pedro Ribas e Hijos y en 1915 Manufacturas Ribas y Juliá. En 1959 pasa a ser Claspunt S.A. Y en 1979 cierra sus puertas.
  • 67. Se trata de la fábrica de géneros de punto de Jaume Baladia de 1840 a 1844. En 1880, hasta 1902 se llama Colomer Germans y de 1927 a 1975 pasa a ser Manufactures Colomer Germans S.A.
  • 68. Es la antigua fábrica de Cia. Planell i Bonet en 1850. El Vapor de hilados no se acabó hasta 1854, en 1862 se llama Bonet i Cia.,en 1895 Fonrodona i Cia. después Minguell Peradejordi i Cia., en 1900 Minguell i Cia.Vda de Minguell i Cia. Cuando murió la Sra Minguell, pasa a manos de sus sobrinos Baladia, que cerraron en 1960. La fábrica se dedicaba a los hilados, el tinte y la confección.
  • 69. Cerrada hace escasos 4 años y está prevista su integración en un proyecto de espacios públicos en la reurbanización del barrio.
  • 70. Antigua fabrica de ladrillos que se construye en 1855. Se vendió a un tal Lluis Matas y después a un tal Ventura. Estuvo un tiempo inactiva hasta 1935 que fue comprada por la familia Roca que la vuelve a hacer funcionar en 1936. En 1997 cerró sus puertas. Ha tenido una dudosa rehabilitación.
  • 71. Como consecuencia de la gran industrialización surgen los sindicatos obreros para defender sus derechos y mejorar las condiciones de trabajo.  Pero el movimiento más significativo fue el cooperativismo, en Mataró el cooperativismo ha sido el medio tradicional de agrupación mútua y de solidaridad entre las clases populares (1927)  Después de la guerra civil se incautaron las propiedaddes de la Unió de Cooperadors y se clausuraron sus servicios.
  • 72. Reorganización del terreno y de la economia.
  • 73. En 1883, Ignasi Caballol, maestro de obras, proyectó la fábrica y la chimenea de Harinera Mataronesa Larroca  como otros muchos edificios de Mataró.  Se trataba de una industria movida por vapor. En 1890 se encuentra registrada a nombre de la sociedad Martin i Companyia.  En 1890 el nombre cambia a Martín y Cia. Coincidiendo con una importante reforma.  De 1916 a 1928 con Jaume Martí i Serra se dedica al tintado.  De 1925 a 1975 se conocerá como S.A. Fábregas i de Caralt, funcionando como fábrica de papel.
  • 74. A pesar de estar protegido en el Plan de Urbanismo, la propuesta de construcción de un centro comercial hizo replantear dicha situación a la concejalía responsable, y autorizar su demolición. A ello se opusieron algunos ciudadanos, que decidieron organizarse en una plataforma.
  • 75. En enero de 2007 nacía un movimiento ciudadano encaminado a salvaguardar el edificio industrial de la ciudad barcelonesa de Mataró: la antigua fábrica de harinas "Can Fabregas i de Caralt" 
  • 76. El Tecnocampus de Mataró (TMC) es un proyecto colectivo, de estudiantes, profesores, técnicos,
  • 77. Ins thos i codina  Mataró