1. Catul i els poetes
neotèrics
1
Literatura llatina d’època republicana
Professor: Sebastià Giralt
Universitat Autònoma de Barcelona

2. Els poetae noui
poetae noui / νεώτεροι (Ciceró)
 Culminació del procés d’hel·lenització
 Crisi dels valors tradicionals (mores maiorum)  otium i
amor, centre de la vida i de la poesia: uiuamus, mea
Lesbia, atque amemus (Cat. 5)
 Influència de la poesia alexandrina, esp. Cal·límac:
– rebuig de l’èpica tradicional (Enni)
– sentiments personals,
– erudició,
– tècnica acurada (labor limae),
– gèneres  formes breus: epigrama, epil·li, elegia.
 Més refinament i aparició de la individualitat

3. Fases
 Preneotèrics (finals s. II i primera meitat
del I a.C.): Q. Lutaci Càtul (m. 187 a.C).
 Neotèrics: Valeri Cató, Calvus, Cinna,
Cornifici
2

4. Gai Valeri Catul
 Gaius Valerius Catullus
 Verona / vil·la de Sirmió,
 Segons Jeroni: 87/58 a.C.
Correcció: 84/54 a.C. (?)
 Dedicat a l’otium,
 Seguici de Memmi, governador de
Bitínia,
 “Lèsbia” = Clòdia, germana de
Clodi Pulcre (quina?)
3

5. Sirmió
4 5

6. L’obra
 113 o 114 poemes de longitud diversa,
entre 2 i 408 versos.
 Numeració: 116.
 Divisió segons criteris mètrics i d’extensió:
– 1-60: polimètric  poesies breus en
metre no elegíac.
– 61-68: carmina docta  poesies
llargues de metres variats.
– 69-116: epigrames  poemes breus en
dístics elegíacs

7. El recull
 Aparentment sense ordre cronològic ni
temàtic.
 Recull pòstum (?).
 Originalment tres volums?.
 Dedicatòria a Nepot solament a la primera
part?
6

8. Gèneres literaris
Difícil d’encasellar:
 Poesia lírica  introductor
de la mètrica lírica (Safo)
 Poesia iàmbica (Arquíloc)
 Epigrames
 Epil·lis
 Elegia (68)
7

9. Poemes breus
 Polimètrics i elegíacs: els mateixos temes:
– Amics i als enemics:
 Vida social
 Invectives
– Rivals amorosos
– Juli Cèsar
8
– Amor:
 Amors passatgers (Ipsitil·la)
 Amor homosexual (Juvenci)
 Cicle de Lèsbia:
– Felicitat inicial
– Sofriment  infidelitats
– Ruptura/ruptures
9

10. Poemes llargs
 Carmina docta (poemes erudits):
 Epil·lis:
– 64 (408 hexàmetres) noces de Peleu i
Tetis / ècfrasi: Ariadna per Teseu.
– 63: Atis
 Epitalamis o cants nupcials (61 i 62)
 Elegies:
– Traducció de Cal·límac (66): El rull de
Berenice
– Amors de Laüdamia i Protesilau (68) 
la primera mostra d’elegia subjectiva. 10

11. Trets generals
 Experiència vital.
 Perfecció formal.
 Erudició.
 Llengua col·loquial de les classes cultes
urbanes:
– Dialectalismes, vulgarismes,
– arcaismes, hel·lenismes, compostos nous.
 Recursos estilístics: repetició, pregunta
retòrica, apòstrofe, autolocucions, parla
d’ell mateix en 3a persona.
11

12. Influències i originalitat
 Influències:
– Poesia alexandrina (Cal·límac),
– Lírica arcaica grega (Safo,
Anacreont),
– Tradició itàlica procaç.
 Gran varietat mètrica
 Originalitat i unitat a partir de
l’experiència pròpia,
– Passió,
– Subjectivisme.
12

13. Posteritat
 Precedent de l’elegia llatina: Ovidi, Properci i Tibul
 Marcial
 S. X: Ms. salvat per Rateri, bisbe de Verona.
 Humanisme i Renaixement: Petrarca, Shakespeare,
Marlowe.
 Romanticisme: Goethe, Byron, Puixkin.
 S. XX:
– Cantates de Carl Orff: Catulli Carmina (1943) iTrionfo di
Afrodite (1953),
– Vicent Andrés Estellés, Les acaballes de Catul (1964)
– Jordi Cornudella, El germà de Catul (1997).
– Antonio Priante, Lesbia mía (1992).

14. Fotografies
 Relleu, Museu de Lepcis Magna (SG).
 Fresc de la vil·la anomenada Grotte di Catullo (Sirmió). Foto:
Susan Bonvallet, 1997 (VRoma).
 Assistent a un banquet, c. 50 a.C., Museum of Fine Arts, Boston
(SG).
 Vistes de la vil·la romana de Sirmione (llac de Garda),
anomenada Grotte di Catullo.
 El llac de Garda des de la vil·la romana de Sirmione (SG).
 Volum i tauletes de cera, pintura procedent de Pompeia (foto:
Mar Fernández).
 Dona transvasant perfum, fresc de la fi del s. I a.C. Museo
Nazionale Romano nelle Terme di Diocleziano, Roma (SG).
 Juli Cèsar, Museo Naturalistico Archeologico, Vicenza (SG).
 Petó d'un sàtir i una nimfa, sarcòfag romà (s. II), Museu
Arqueològic d'Istambul (SG).
 Retrat funerari d'una dona d'època romana, provinent d'una
mòmia d'Egipte, Museum of Fine Arts, Boston (SG).
 Estil, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona (SG).
 Safo, Musei Capitolini, Roma (SG).