Catul i els poetes
   neotèrics



                                         1


Literatura llatina d’època republicana
      Professor: Sebastià Giralt
 Universitat Autònoma de Barcelona
Els poetae noui
poetae noui / νεώτεροι (Ciceró)
 Culminació del procés d’hel·lenització
 Crisi dels valors tradicionals (mores maiorum)  otium i
  amor, centre de la vida i de la poesia: uiuamus, mea
  Lesbia, atque amemus (Cat. 5)
 Influència de la poesia alexandrina, esp. Cal·límac:
   – rebuig de l’èpica tradicional (Enni)
   – sentiments personals,
   – erudició,
   – tècnica acurada (labor limae),
   – gèneres  formes breus: epigrama, epil·li, elegia.
 Més refinament i aparició de la individualitat
Fases
 Preneotèrics (finals s. II i primera meitat
  del I a.C.): Q. Lutaci Càtul (m. 187 a.C).
 Neotèrics: Valeri Cató, Calvus, Cinna,
  Cornifici




                                 2
Gai Valeri Catul
 Gaius Valerius Catullus
 Verona / vil·la de Sirmió,
 Segons Jeroni: 87/58 a.C.
  Correcció: 84/54 a.C. (?)
 Dedicat a l’otium,
 Seguici de Memmi, governador de
  Bitínia,
 “Lèsbia” = Clòdia, germana de
  Clodi Pulcre (quina?)
                                    3
Sirmió




         4   5
L’obra
 113 o 114 poemes de longitud diversa,
  entre 2 i 408 versos.
 Numeració: 116.
 Divisió segons criteris mètrics i d’extensió:
   – 1-60: polimètric  poesies breus en
     metre no elegíac.
   – 61-68: carmina docta  poesies
     llargues de metres variats.
   – 69-116: epigrames  poemes breus en
     dístics elegíacs
El recull
 Aparentment sense ordre cronològic ni
  temàtic.
 Recull pòstum (?).
 Originalment tres volums?.
 Dedicatòria a Nepot solament a la primera
  part?




      6
Gèneres literaris
Difícil d’encasellar:
 Poesia lírica  introductor
  de la mètrica lírica (Safo)
 Poesia iàmbica (Arquíloc)
 Epigrames
 Epil·lis
 Elegia (68)


                                7
Poemes breus
   Polimètrics i elegíacs: els mateixos temes:
     – Amics i als enemics:
         Vida social
         Invectives
            – Rivals amorosos
            – Juli Cèsar
                                                  8
     – Amor:
         Amors passatgers (Ipsitil·la)
         Amor homosexual (Juvenci)
         Cicle de Lèsbia:
            – Felicitat inicial
            – Sofriment  infidelitats
            – Ruptura/ruptures
                                                      9
Poemes llargs
 Carmina docta (poemes erudits):
 Epil·lis:
    – 64 (408 hexàmetres) noces de Peleu i
      Tetis / ècfrasi: Ariadna per Teseu.
    – 63: Atis
 Epitalamis o cants nupcials (61 i 62)
 Elegies:
    – Traducció de Cal·límac (66): El rull de
      Berenice
    – Amors de Laüdamia i Protesilau (68) 
      la primera mostra d’elegia subjectiva. 10
Trets generals
 Experiència vital.
 Perfecció formal.
 Erudició.
 Llengua col·loquial de les classes cultes
  urbanes:
    – Dialectalismes, vulgarismes,
    – arcaismes, hel·lenismes, compostos nous.
   Recursos estilístics: repetició, pregunta
    retòrica, apòstrofe, autolocucions, parla
    d’ell mateix en 3a persona.
                                   11
Influències i originalitat
   Influències:
    – Poesia alexandrina (Cal·límac),
    – Lírica arcaica grega (Safo,
      Anacreont),
    – Tradició itàlica procaç.
 Gran varietat mètrica
 Originalitat i unitat a partir de
  l’experiència pròpia,
    – Passió,
    – Subjectivisme.
                                    12
Posteritat
   Precedent de l’elegia llatina: Ovidi, Properci i Tibul
   Marcial
   S. X: Ms. salvat per Rateri, bisbe de Verona.
   Humanisme i Renaixement: Petrarca, Shakespeare,
    Marlowe.
   Romanticisme: Goethe, Byron, Puixkin.
   S. XX:
    – Cantates de Carl Orff: Catulli Carmina (1943) iTrionfo di
      Afrodite (1953),
    – Vicent Andrés Estellés, Les acaballes de Catul (1964)
    – Jordi Cornudella, El germà de Catul (1997).
    – Antonio Priante, Lesbia mía (1992).
Fotografies
   Relleu, Museu de Lepcis Magna (SG).
   Fresc de la vil·la anomenada Grotte di Catullo (Sirmió). Foto:
    Susan Bonvallet, 1997 (VRoma).
   Assistent a un banquet, c. 50 a.C., Museum of Fine Arts, Boston
    (SG).
   Vistes de la vil·la romana de Sirmione (llac de Garda),
    anomenada Grotte di Catullo.
   El llac de Garda des de la vil·la romana de Sirmione (SG).
   Volum i tauletes de cera, pintura procedent de Pompeia (foto:
    Mar Fernández).
   Dona transvasant perfum, fresc de la fi del s. I a.C. Museo
    Nazionale Romano nelle Terme di Diocleziano, Roma (SG).
   Juli Cèsar, Museo Naturalistico Archeologico, Vicenza (SG).
   Petó d'un sàtir i una nimfa, sarcòfag romà (s. II), Museu
    Arqueològic d'Istambul (SG).
   Retrat funerari d'una dona d'època romana, provinent d'una
    mòmia d'Egipte, Museum of Fine Arts, Boston (SG).
   Estil, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona (SG).
   Safo, Musei Capitolini, Roma (SG).

Catul

  • 1.
    Catul i elspoetes neotèrics 1 Literatura llatina d’època republicana Professor: Sebastià Giralt Universitat Autònoma de Barcelona
  • 2.
    Els poetae noui poetaenoui / νεώτεροι (Ciceró)  Culminació del procés d’hel·lenització  Crisi dels valors tradicionals (mores maiorum)  otium i amor, centre de la vida i de la poesia: uiuamus, mea Lesbia, atque amemus (Cat. 5)  Influència de la poesia alexandrina, esp. Cal·límac: – rebuig de l’èpica tradicional (Enni) – sentiments personals, – erudició, – tècnica acurada (labor limae), – gèneres  formes breus: epigrama, epil·li, elegia.  Més refinament i aparició de la individualitat
  • 3.
    Fases  Preneotèrics (finalss. II i primera meitat del I a.C.): Q. Lutaci Càtul (m. 187 a.C).  Neotèrics: Valeri Cató, Calvus, Cinna, Cornifici 2
  • 4.
    Gai Valeri Catul Gaius Valerius Catullus  Verona / vil·la de Sirmió,  Segons Jeroni: 87/58 a.C. Correcció: 84/54 a.C. (?)  Dedicat a l’otium,  Seguici de Memmi, governador de Bitínia,  “Lèsbia” = Clòdia, germana de Clodi Pulcre (quina?) 3
  • 5.
  • 6.
    L’obra  113 o114 poemes de longitud diversa, entre 2 i 408 versos.  Numeració: 116.  Divisió segons criteris mètrics i d’extensió: – 1-60: polimètric  poesies breus en metre no elegíac. – 61-68: carmina docta  poesies llargues de metres variats. – 69-116: epigrames  poemes breus en dístics elegíacs
  • 7.
    El recull  Aparentmentsense ordre cronològic ni temàtic.  Recull pòstum (?).  Originalment tres volums?.  Dedicatòria a Nepot solament a la primera part? 6
  • 8.
    Gèneres literaris Difícil d’encasellar: Poesia lírica  introductor de la mètrica lírica (Safo)  Poesia iàmbica (Arquíloc)  Epigrames  Epil·lis  Elegia (68) 7
  • 9.
    Poemes breus  Polimètrics i elegíacs: els mateixos temes: – Amics i als enemics:  Vida social  Invectives – Rivals amorosos – Juli Cèsar 8 – Amor:  Amors passatgers (Ipsitil·la)  Amor homosexual (Juvenci)  Cicle de Lèsbia: – Felicitat inicial – Sofriment  infidelitats – Ruptura/ruptures 9
  • 10.
    Poemes llargs  Carminadocta (poemes erudits):  Epil·lis: – 64 (408 hexàmetres) noces de Peleu i Tetis / ècfrasi: Ariadna per Teseu. – 63: Atis  Epitalamis o cants nupcials (61 i 62)  Elegies: – Traducció de Cal·límac (66): El rull de Berenice – Amors de Laüdamia i Protesilau (68)  la primera mostra d’elegia subjectiva. 10
  • 11.
    Trets generals  Experiènciavital.  Perfecció formal.  Erudició.  Llengua col·loquial de les classes cultes urbanes: – Dialectalismes, vulgarismes, – arcaismes, hel·lenismes, compostos nous.  Recursos estilístics: repetició, pregunta retòrica, apòstrofe, autolocucions, parla d’ell mateix en 3a persona. 11
  • 12.
    Influències i originalitat  Influències: – Poesia alexandrina (Cal·límac), – Lírica arcaica grega (Safo, Anacreont), – Tradició itàlica procaç.  Gran varietat mètrica  Originalitat i unitat a partir de l’experiència pròpia, – Passió, – Subjectivisme. 12
  • 13.
    Posteritat  Precedent de l’elegia llatina: Ovidi, Properci i Tibul  Marcial  S. X: Ms. salvat per Rateri, bisbe de Verona.  Humanisme i Renaixement: Petrarca, Shakespeare, Marlowe.  Romanticisme: Goethe, Byron, Puixkin.  S. XX: – Cantates de Carl Orff: Catulli Carmina (1943) iTrionfo di Afrodite (1953), – Vicent Andrés Estellés, Les acaballes de Catul (1964) – Jordi Cornudella, El germà de Catul (1997). – Antonio Priante, Lesbia mía (1992).
  • 14.
    Fotografies  Relleu, Museu de Lepcis Magna (SG).  Fresc de la vil·la anomenada Grotte di Catullo (Sirmió). Foto: Susan Bonvallet, 1997 (VRoma).  Assistent a un banquet, c. 50 a.C., Museum of Fine Arts, Boston (SG).  Vistes de la vil·la romana de Sirmione (llac de Garda), anomenada Grotte di Catullo.  El llac de Garda des de la vil·la romana de Sirmione (SG).  Volum i tauletes de cera, pintura procedent de Pompeia (foto: Mar Fernández).  Dona transvasant perfum, fresc de la fi del s. I a.C. Museo Nazionale Romano nelle Terme di Diocleziano, Roma (SG).  Juli Cèsar, Museo Naturalistico Archeologico, Vicenza (SG).  Petó d'un sàtir i una nimfa, sarcòfag romà (s. II), Museu Arqueològic d'Istambul (SG).  Retrat funerari d'una dona d'època romana, provinent d'una mòmia d'Egipte, Museum of Fine Arts, Boston (SG).  Estil, Museu d'Arqueologia de Catalunya, Barcelona (SG).  Safo, Musei Capitolini, Roma (SG).