lllll

1. LA DECADÈNCIA (I)
• Cronologia: Inicis del segle XVI fins a les
primeres dècades del XIX.
• Característiques:
– Disminució de l’ús del català com a llengua
literària ( en benefici del castellà) i
– Minva en la qualitat literària de les obres
que s’hi produïen.

2. LA DECADÈNCIA (II)
(II)
Factors que desencadenen aquest procés:
1. Unió de la dinastia catalanoaragonesa amb la
castellana en temps dels Reis Catòlics (1474)
accentua l’ús del castellà com a llengua de la
Cort.
2. Desplaçament del comerç del Mediterrani a
l’Atlàntic.
3. Trasllat de la Cort al centre de la Península en
temps dels Àustries la noblesa es castellanitza.
4. Tancament de l’estat durant el regnat de Felip II.
5. Derrota en les guerres dels Segadors ( 1640-1652) i
de Successió (1705-1714).

3. RENAIXEMENT (I)
• Període històric que va des del darrer terç del segle
XV fins als inicis de la segona meitat del XVI.
• Característiques:
a) Nova visió del món, oposició als temps medievals,
considerats bàrbars i decadents.
b) Voluntat de crear una nova civilització, dinàmica i
fomentada en la valoració de l’home i la natura.
c) Retorn als autors grecollatins, presos com a models
clàssics.
d) Valoració de qualsevol creació artística perquè
provoca felicitat, goig de viure. CARPE DIEM ( la
vida i el plaer són efímers)

4. RENAIXEMENT (II)
a) Estudi de les llengües grega i llatina, usades
en les obres dels humanistes del cinc-cents.
b) Redescobriment de la natura com a marc de
les situacions artístiques. Idíl·lica i harmònica.
c) Rebuig de la fe com a explicació del món.
d) Desig de racionalitzar els fenòmens naturals
i de cercar-ne les seves causes.

5. RENAIXEMENT (III)
• DIDÀCTICA:
Cristòfol Despuig:
Los col·loquis de la insigne
ciutat de Tortosa ( 1557)
• POESIA:
1. Temàtica:
• Amor i idealització de
la dona.
• Natura: marc mític.
• Mites grecollatins.
2. Forma: el sonet!
3. Autors:
1. Pere Serafí
2. Joan Timoneda

6. BARROC (I)
• Període de la cultura europea que va des de finals
del XVI fins a principis del XVIII.
• Característiques:
1. Reacció contra els cànons del Renaixement.
2. Afany d’impressionar i enlluernar.
3. Profunda crisi religiosa, política, econòmica i
cultural.
4. Forta davallada demogràfica en gran part dels
països europeus.
5. Sensació de desengany individual i col·lectiu, de
frustració.
6. Literatura retòrica i d’estètica efectista, dificultat de
concepte.

7. BARROC (II)
TEMÀTICA
1. Fugacitat de la
vida
2. Obsessió pel pas
del temps.
3. Dualitat entre la
fugacitat del plaer
i l’ascetisme.
4. Caricatura
tragicoburlesca de
la vida.
5. Pessimisme
polític.
RECURSOS
1. Recarregament
lèxic i sintàctic.
2. Contrast entre
conceptes
transcendentals
( vida/ mort) o més
quotidians
( llum/ombra).
3. Deformació de la
realitat
( caricatura /
bellesa absoluta)
4. Abundància de
cultismes i
castellanismes.
5. Figures retòriques:
antítesis,
hipèrboles,
paradoxes,
AUTORS
1. Francesc
Fontanella
2. Francesc Vicenç
Garcia ( Rector de
Vallfogona)

8. IL·LUSTRACIÓ (I)
• Corrent de pensament recolzat en la raó humana, que
desenvolupà durant el segle XVIII l’esperit crític com a
mètode.
• Característiques:
1. Atac al dogmatisme i obscurantisme en nom del progrés
de les “llums”.
2. El dubte esdevé el mètode per descobrir la veritat.
3. Escepticisme en religió i materialisme.
4. L’home ha d’aconseguir la felicitat individual i la
col·lectiva.
5. Lluita per aconseguir els drets naturals ( llibertat política
i religiosa)
6. Els autors s’expressen normalment en castellà, en part
en llatí i, esporàdicament en català!!

9. IL·LUSTRACIÓ (II)
1.Neoclassicisme: busca els models en la literatura clàssica grega i llatina.
• Correcció
• Harmonia
• Finalitat didàctico-moral
• Preferència pels temes històrics, mitològics i religiosos
• Adopció de la regla de les tres unitats ( acció, lloc, temps)*
• Gènere destacat: teatre (tragèdia) en vers.
2. Preromanticisme: A finals de segle es produeix un canvi de sensibilitat:
• Rebuig de les normes rígides del Neoclassicisme
• Subjectivisme sentimental .
• Gènere destacat: poesia
*
*l’acció dramàtica s’ha de limitar a una sola acció principal (unitat d’acció), s’ha de localitzar en un mateix
lloc (unitat de lloc) i no pot transcórrer en més temps del que dura la representació, o, com a màxim, en el
termini d’un dia (unitat de temps).

10. IL·LUSTRACIÓ (III)
DIDÀCTICA
1. ASSAIG:
Baldiri Reixac:
Instruccions per a
l’ensenyansa de
minyons. (1749)
• Defensa de
l’ensenyament en
llengua materna.
• Denúncia de la manca
de traduccions a la
nostra llengua.
• Elogi de la llengua
catalana.
2. DIETARI:
Baró de Maldà:
Calaix de sastre ( 1769-1816)
Crònica de la vida
barcelonina
de la segona meitat de
segle.
GRAMÀTIQUES I
APOLOGIES DE LA
LLENGUA CATALANA
TEATRE
Tragèdia neoclàssica:
Joan Ramis: Lucrècia
(1769)

11. LITERATURA POPULAR
LITERATURA POPULAR
NARRATIVA
•Rondalla
•Llegenda
POESIA
1. TEMES
• amor
• feines quotidianes
• infantils
• religió
• històrics
2. RECURSOS
• Versos curts i rima
assonant.
• Lèxic i sintaxi senzills.
• Arcaismes i
dialectalismes.
• Musicats.
• Transmissió oral
3. SUBGÈNERES
Goigs, nadales,
corrandes,romanços
TEATRE
1. Religiós:
• Cicle de Nadal
• Cicle de Pasqua
• Cicle hagiogràfic i
marià.
• Cicle bíblic.
2. Profà:
• Sainet
• Entremès.

12. Segle XVI Segle XVII Segle XVIII
Renaixement Barroc Il·lustració / Neoclassicisme
Prosa Culta Cristòfor DESPUIG:
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Diàleg pedagògic
sobre Tortosa, apologia de Catalunya i de la llengua catalana...
Baldiri REIXAC:
Instruccions per a l’ensenyansa de
minyons (1749). Assaig pedagògic,
defensa de la llengua materna...
Rafael d’AMAT, BARÓ DE MALDÀ:
Calaix de sastre (71 vol. inici 1769, final
1819). Dietari de descripcions, viatges,
visites, costums, notícies...
Popular Rondalla: espai i temps indeterminats, combinació d’elements reals i fantàstics, conflictes amb final feliç; llenguatge senzill, de caràcter oral; finalitat
moralitzadora. Ex.: En Patufet
Llegenda: semblant a la Rondalla, parteix d’un fet històric real, deformat i enriquit amb elements meravellosos i inversemblants.
Ex.: El comte Arnau
Poesia Culta Pere SERAFÍ:
Dos llibres (1560). Sonets amorosos d’influència italiana
Joan TIMONEDA:
Flor d’enamorats (1592). Poemes amorosos, alguns d’arrel popular,
alguns en castellà
Francesc FONTANELLA:
Romanços i sonets d’influència francesa
i castellana
Francesc Vicent GARCIA (Lo rector de
Vallfogona):
L’harmonia del Parnàs (1703). Culterà i
burlesc.
Popular Goigs: cançons de lloança a la Mare de Déu o els sants, amb endreça o tornada inicial amb refrany que es va repetint a les cobles
Nadales: temàtica nadalenca, mètrica variada, to festiu i alegre: El cant dels ocells
Corrandes: cançons curtes de temàtica variada: amor, treball... sovint de quatre versos heptasíl·labs amb rima assonant els parells
Romanços i cançons de bandolers: temàtica històrica, social... sovint una tirallonga de versos heptasíl·labs amb rima assonant els parells:
Romanç de Joan de Sarrallonga, Els segadors...
Teatre Culte Francesc FONTANELLA:
Lo desengany (1650). Poema dramàtic
amb personatges mitològics (Venus,
Vulcà, Mart...)
Joan RAMIS:
Lucrècia (1769). Tragèdia neoclàssica,
amb alexandrins apariats, ambientada a
Roma
Popular Religiós:
Pastorets, Pessebres vivents, El cant de la Sibil·la (cicle de Nadal); Passions, Dansa de la mort de Verges (cicle de Pasqua); Vides de sants i de la Mare de
Déu: El misteri d’Elx (cicle hagiogràfic i marià); Episodis de l’Antic i Nou Testament i altres: Patum de Berga, Balls de Diables (cicle bíblic)
Profà:
Entremès: col·loquial, dialectal, humorístic i popular; més rural
Sainet: popular i divertit, intercalat en una obra més extensa, més urbà
Entremesos folklòrics: Patum de Berga, Ball d’en Serrallonga, Ball de Diables...