1. ANTÍGONA,
SALVADOR ESPRIU
Salvador Espriu Obra poètica Obra teatral
LITERATURA CATALANA
Unitat 4 2n batxillerat

2. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. CONTEXTUALITZACIÓ
 Pertany a la Generació del 36 (o Generació de la guerra, Generació
sacrificada)
 Antígona és la primera obra teatral d’Espriu reacció a l’episodi
històric (guerra civil espanyola) i reivindicació de la fraternitat i
reconciliació.
 Dues versions de la tragèdia: 1a 1939 (publicada el 1955)
2a 1964 (editada el 1969)
afegeix la figura del Lúcid Conseller,
a més d’altres parlaments

3. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. CONTEXTUALITZACIÓ
PRODUCCIÓ DRAMÀTICA
ESPRIUANA
- Antígona
- Primera Història d’Esther
- Ronda de mort a Sinera

4. 1. CONTEXTUALITZACIÓ
1.1. CONTEXTUALITZACIÓ
 Antígona anticipa la línia europea de “retorn al tràgic” detectada
durant la 2a postguerra mundial (Antígones, de Jean Anouilh i
Bertolt Brecht).
 Comparteix fons mític amb Una altra Fedra, si us plau.
 Participa del moralisme i el didactisme general de la producció
d’Espriu.

5. 2. ESTRUCTURA
 Romanalles estructurals de la tragèdia clàssica: veus atribuïbles al
cor, seqüències que remeten al model grec.
 Inici i final encomanats a dues instàncies alienes a l’incident tràgic:
relat contextualitzador – història central - epíleg
 Doble funció del prefaci captatio benevolentiae (bona disposició
del públic envers l’obra)
localització del relat dins el cicle mític
 Estructura convencional tres actes, precedits d’un pròleg que es
converteix en personatge.
 Finalitat desmitificadora de la cloenda: el Lúcid Conseller
(consciència moderna, fora de l’època dels fets) tenyeix
d’escepticisme el sacrifici heroic d’Antígona

6. 2. ESTRUCTURA
 La presentació del relat, esquiliana (Els set contra Tebes), centrada
en l’assalt a la polis; les actes parts restants, sofoclis, focalitzats en
el desafiament Antígona-Creont.
 Manteniment de les tres unitats: temps (una jornada), lloc (Tebes
centre, palau reial, fora murs), acció (confrontació civil i efectes
secundaris).
 Apropiació de tòpics universals: germans enemistats
(Etèocles/Polinices), tirà i màrtir (Creont/Antígona), profecies i
vidència, el bufó saberut (Eumolp).

7. 3. TEMÀTICA
 Al·legoria política sobre la realitat històrica del moment: guerra
fratricida, societat escindida en dos bàndols irreconciliables, accés
il·legítim al poder, absolutisme, polítiques intolerants i repressives
vers els dissidents.
 Cobdícia, vanitat, incomprensió, obcecació, fanatisme: pecats
d’hybris, de “desmesura”.
 Extensió de la falta a la història col·lectiva d’un poble: hybris
social, intemporal i cíclica.
 Indiferència divina vers les calamitats mortals crueltat còsmica.
 Proposta humanista: oblit de greuges, absolució de la mútua culpa,
convivència en pau.
 Proliferació d’alter ego: 1a persona pròleg, Lúcid Conseller,
Eumolp, Antígona.

8. 4. PERSONATGES
 Proliferació d’alter ego: 1a persona pròleg, Lúcid Conseller,
Eumolp, Antígona.
 Personatges que representen arquetipus ètics: simbolitzen
conductes morals.
 Personatges estàtics i plans, esquemàtics.

9. 5. ESTIL
 Economia verbal: laconisme, sobrietat retòrica i estructural
(progressió directa de l’acció)
 Refús de l’enumeració ornamentada.
 Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural:
pluja, vent, aigua, font, riu, riba.
 Altra simbologia recurrent en Espriu: la nit (metàfora polisèmica),
la llum i l’ombra, el cec, l’ull.

10. 5. ESTIL
 Economia verbal: laconisme, sobrietat retòrica i estructural
(progressió directa de l’acció)
 Refús de l’enumeració ornamentada.
 Presència d’imatgeria primària, vinculada a l’univers natural:
pluja, vent, aigua, font, riu, riba.
 Altra simbologia recurrent en Espriu: la nit (metàfora polisèmica),
la llum i l’ombra, el cec, l’ull.