Treball sobre l'Eneida de Virgili per l'assignatura de Llatí de 2n de BAT (2012). Breu explicació d'estil i autor i resum per capítols amb llistes de personatges.
Treball sobre l'Eneida de Virgili per l'assignatura de Llatí de 2n de BAT (2012). Breu explicació d'estil i autor i resum per capítols amb llistes de personatges.
The music video for this song has a variety of people in different places and doing different activities. These slides centre on past continuous activities and end with a fill-in-the-gaps exercise so the students can sing a long to the song.
Watch this clip: https://www.youtube.com/watch?v=-gA7qq7Ja4U
and this one: https://www.youtube.com/watch?v=uVmU3iANbgk
The speech about learning to speak English: https://www.youtube.com/watch?v=SQoSklbmgiQ
Each student fills in the gaps under their own pictures and write the words in the invitation. Then they tell the other student what words are missing in eachother's invitations.
"Tea and Toast" Lucy Spraggan - Worksheet in pairschat32noir
This song tells the story of a couple, from the moment they meet until they grow old together; therefore, it is a good way to revise the past simple. Student A describes their pictures to Student B and viceversa, to fill in their own gaps. Then, they listen to the song to check the words that were missing.
The song was written and performed by Lucy Spraggan. You can find the song here: https://www.youtube.com/watch?v=QRRWnp6_rhA
1. Literatura Llatina
POESIA ÈPICA
o Primers escrits literaris – poesia èpica (Traducció al llatí de l’Odissea)
Consolidat per Nevi i Enni: creadors de l’epopeia nacional
VIRGILI
o 70 aC, Màntua – 19 aC, Bríndisi, viu l’època de l’emperador Octavi August. Pertany al
cercle literari de Mecenes.
o Bucòliques: Conjunt de poemes de temàtica pastoral, on els pastors parlen de temes
amorosos, socials, etc.
o Geòrgiques: Poema didàctic per als camperols italians.
o Eneida:
o 12 cants i quasi 10000 versos
o Aventures d’Enees, que fuig de la destrucció de Troia per fundar una nova
pàtria a Itàlia.
o Inspirada en Homer: primera part (viatge) – Eneida; segona part (lluites) –
Ilíada
o Objectiu: explicar els orígens de Roma i relacionar la gens Iulia (August) amb
Enees que, alhora, és descendent dels déus.
o Després d’11 anys de feina, Virgili moria deixant l’obra inacabada, i va
demanar que la cremessin, però August no en va fer cas i la va acabar ell.
COMÈDIA
o Igual que el gènere dramàtic, la comèdia també ve d’influència grega.
Livi Andrònic va ser el primer a adaptar comèdies gregues.
o Fabula palliata: comèdia de manera grega, desenvolupada a Grècia, vestit – pallium
o Fabula togata: comèdia d’ambient romà, vestit – toga.
PLAUTE
o Viu entre els segles III-II aC. Poca informació de la seva vida.
o Es dedica exclusivament a la comèdia pal·liata. Única finalitat de l’obra: fer riure el
públic.
o Fil argumental semblant: família es separa – confusió de dues persones i intercanvi de
papers – embolic que es resol bé gràcies a l’esclau principal.
o Personatges fixos:
o Protagonistes:
El vell: Estricte, furiós. Objecte de burles.
La matrona: Mal caràcter, capriciosa i malgasta diners. Connotacions
negatives.
El jove: Protagonista, eclipsat per l’esclau. Enamorat.
2. La jove: Cortesana o jove donzella. Apareix poc en escena.
Esclau: Vertader protagonista. Murri, desvergonyit, llest, mentider. Es
burla de tothom, guia de l’acció.
o Personatges secundaris:
Soldat: Plaute vol ridiculitzar els militars. Fanfarró, en el fons és un
covard i faltat d’amants
Paràsit: Còmic i astut. Té gana.
Prestador: Vol treure el màxim rendiment dels seus préstecs. Exigeix
constantment els diners.
o S’inspira en la comèdia Nova grega, però dóna caràcter romà i estil personal
(personificació d’objectes, referències mitològiques, contaminatio, combina el diàleg i
la cançó).
o Plaute enriqueix la llengua llatina: utilitza un llenguatge viu, ric, i completament nou.
És un reflex de la llengua de carrer: la classe baixa parla bastament, i l’alta amb
elegància.
o Estructura: pròleg inicial.
o Algunes obres: Amphitruo, Asinaria, Bacchides, Miles Gloriosus, Rudens...
TERENCI
o Segle II aC, posterior a Plaute. Arriba a Roma com a esclau, aconsegueix la llibertat i
s’introdueix en el cercle dels Escipions.
o Algunes obres: Andria, Phormio, Hecyra, Eunuchus...
o Menys èxit que Plaute
o Obres més calculades i reflexives. Personatges – nucli de l’acció: “Terenci, comediògraf
de la humanitas”
o Llenguatge més refinat.
o Caràcter educatiu i moralitzador
OVIDI
o Viu sota l’imperi d’Octavi August. Pertany al cercle literari de Messala (allunyat de la
política)
o Messala - Tibul, Properci: expressen sentiments íntims (amor)
o Neix el 43 aC, família benestant. Estudia a Roma, Grècia i Àsia (retòrica)
o Exerceix càrrecs polítics, ho deixa per la poesia (èxit)
o August el desterra – causes:
o Error: implicació involuntària en una conspiració de la família imperial
(successió o adulteri)
o Carmen (poema): “Art amatòria” – eròtic i sensual (“corromput” segons
August)
o Mor a l’exili el 17 dC
o Gènere principal: poesia elegíaca (amor). També poesia èpica.
3. o Amors: situacions més habituals que es donen en una relació amorosa (relació fictícia
amb Corinna)
o Heroides: epístoles escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents.
(Ovidi és gran coneixedor de l’ànima femenina, coneix els seus sentiments)
o Art amatòria: poema didàctic per a amants. 2 llibres primers per als homes (seduir i
conservar l’amor), 3r llibre per a les dones (consells)
o Receptes de bellesa: receptari de cosmètica
o Remeis a l’amor: com lluitar contra la passió amorosa i els mals d’amor
o Fastos: descripció de les festes romanes, mesos de l’any, fenòmens celestes,
constel·lacions i mites.
o Tristes: (durant l’exili) cartes per ningú, passatges autobiogràfics, acomiadament de
Roma.
o Pòntiques: poemes als seus amics perquè implorin el perdó d’August, I el mantinguin
informat del que passa a Roma.
o Halièutica: tractat de pesca
o Contra Ibis: mitologia contra un enemic anònim que culpa de les seves desgràcies.
o Les Metamorfosis: Conjunt de llibres on es narren mites, seguint un ordre cronològic
(Caos, aparició dels déus i els homes, lluita contra els titans, el diluvi...). Per ex.: Apol·lo
i Dafne, Atena i Aracne, Perseu i Medusa, Medea...
o Obra inacabada, volia cremar-la abans de marxar a l’exili, però se’n van
publicar còpies.
CICERÓ
o Orador per excel·lència de Roma (període republicà)
o Neix el 106 aC. Exitosa carrera política (cònsol) acció contra la conjuració de Catilina
(atemptat contra el govern)
o Ciceró contrari a Cèsar, es retira de la política quan Cèsar guanya. Quan Cèsar mor,
torna a la política i ataca Marc Antoni assassinat 43 aC
o Discursos:
o contingut jurídic: Defensa del poeta Àrquias, Defensa de Miló, Verrines
o Caràcter polític: Filípiques (ataca M. Antoni), Catilinàries (contra la conjuració
conra la Rep.: 4 discursos: Senat, Fòrum, Fòrum informar de la detenció,
condemna mort)
o Passos per elaborar un discurs: Inventio – Dispositio – Elocutio – Memoria -
Actio
o Tractats de retòrica:
o De l’orador: qualitats per ser bon orador. Parts del discurs: Introducció o exodi
(guanyar-se la simpatia del públic) – Exposició (narració dels motius) –
Argumentació (justificar el que diu, atacar el contrari) – Conclusió o peroració
(resum i intentar que es compleixin les peticions)
o Tractats politicofilosòfics:
o Política: La república (on discuteix quina és la millor forma de govern:
república); Les lleis (aplicació pràctica de La república)
4. o Filosòfic – moral: difon les idees dels filòsofs grecs a Roma. Creador de
terminologia filosofia llatina. Dels deures (bé moral); De la vellesa (no témer la
vellesa); De l’amistat
o Epístoles: coneixem fets de la seva vida gràcies a la correspondència que mantenia
amb els seus amics i familiars.
HORACI
o Poeta líric llatí més representatiu (referències a ell mateix i als seus sentiments)
o S’insipira en Alceu i Safo de Lesbos i adapta al llatí els seus versos.
o El precursor llatí d’H fou Catul, que dedica la seva obra a Clòdia, el seu amor
impossible.
o Neix el 65 aC. Vida dura. Gràcies a Virgili, acaba formant part del cercle de Mecenes
o Epodes: poemes breus amb caire violent i sarcàstic, contra els prototips de l’època.
o Sàtires: poemes temàtica variada. Símptoma de la renovació moralitzadora d’August.
Reflex de la societat del moment.
o Odes: composicions líriques que imiten Catul. Vol rivalitzar amb la lírica grega.
Temàtica diversa.
o Altres: poemes filosòfics-morals, religiosos, polítics (August pacificador)
o Epístoles: cartes als amics en les quals es pregunta com ser feliç
o “Epístola adreçada als Pisons”: normes per elaborar una bona composició
poètica
o Cant secular: himne per a les celebracions d’August. Després, escriu un llibre d’odes,
exaltant August.
o Horaci: partidari de la pax augusta.
o Tòpics literari: expressió que un escriptor ha encunyat per referir-se a arguments de
característiques semblants i que es repeteixen al llarg de la història de la literatura.
o Beatus ille: Viure al camp – tranquil·litat.
o Carpe diem: aprofitar els moments de la vida.
o Aurea mediocritas: moderació dels plaers
HISTORIOGRAFIA ROMANA
o Historiografia: gènere en prosa més important de la literatura llatina. Orígens:
documents que redactaven els magistrats i els pontífexs (fets més importants de l’any)
– annals.
o Primers historiadors (s. III aC): grec
o Primer historiador en llatí (s. II aC): Cató “Orígens”
o Destacables: Juli Cèsar, Sal·lusti, Nepot, Tit Livi, Tàcit i Suetoni.
JULI CÈSAR
o 100 aC – 44 aC (assassinat “perill per la República”). Carrera política – magistratures.
Primer triumvirat, juntament amb Cras i Pompeu.
o Conquesta Gàl·lia; guerra civil Cèsar – Pompeu (guanya Cèsar)
5. o Obres: Guerra de les Gàl·lies (7 llibres - narració de les campanyes militars contra els
gals); Guerra civil (2 llibres – narració de la guerra civil).
o Serveixen per justificar-lo i donar-li prestigi militar. Mostra que sap arribar als
ciutadans com a ell li interessa. Veracitat?
o Estil: model de classicisme per la puresa de la llengua i la precisió lèxica. Relata amb
claredat, precisió i rigor; to objectiu. Llenguatge viu.
TIT LIVI
o Viu al s. I aC. Cercle de Mecenes.
o Ab urbe condita (Els orígens de Roma): des dels orígens fins al temps d’August (745
anys). Gran extensió, s’agrupen en Dècades. Major part perduda, ja que se’n van fer
resums i índexs. Conservem:
o 1a dèc (I-X): orígens Roma – guerra samnita III
o 3a dèc (XXI – XXX): guerra púnica II
o 4a dèc (XXXI – XL): expansió per la Mediterrània oriental
o ½ 5a dèc (XLI – XLV): conquesta de Macedònia
L’obra està plena d’anacronismes, imprecisions geogràfiques i contradiccions en
els fets històrics.
Pretenia glorificar les gestes de Roma, i ensenyar a partir del fets positius i
negatius. Volia demostrar que la grandesa de Roma es basava en la virtut moral
dels seus habitants.