Equip de clàssiques de l'ICE de la UAB (IV Jornades de didàctica de les llengües clàssiques, 2010)

Presentació
de l’equip de Clàssiques

Institut de Ciències de l’Educació – Universitat Autònoma de Barcelona

Membres de l’equip

Equip de clàssiques ‐ ICE UAB

Membres de l’equip
Victoria Bescós: professora de clàssiques a l'Institut Baldiri Guilera,
El Prat de Llobregat, i consultora de la UOC.

Margalida Capellà: professora de clàssiques a l'Institut Cristòfol Ferrer,
Premià de Mar.

M. Jesús Espuña: professora de clàssiques a l'Institut Polinyà, Polinyà.

Sebastià Giralt: professor de filologia llatina a la Universitat Autònoma de
Barcelona.

Caterina Riba: professora de clàssiques a secundària.

Gemma Garcia (coordinadora): professora de clàssiques a l'Institut Gorgs,
Cerdanyola del Vallès.


Línies de treball


Línies de treball

1. Reflexió sobre el sentit de l’ensenyament de la
cultura i les llengües clàssiques a l’educació
secundària.


Línies de treball

2. Autoformació en pedagogia aplicada a
l’ensenyament de les llengües i la cultura clàssica.


Línies de treball

3. Aprofundiment en l’intercanvi d’experiències
entre professors de clàssiques de tot el territori.


Línies de treball

4. Estudi de les diverses necessitats materials i
organitzatives del professorat de clàssiques.


Línies de treball

5. Aprofundiment en l’aplicació de les TIC a
l’aprenentatge de la cultura i les llengües clàssiques.


Línies de treball

6. Aprofundiment en l’ensenyament de les llengües i
la cultura clàssica en el nou marc curricular basat en
competències.


Línies de treball

7. Reflexió sobre l’estructura dels nous currículums
LOE i propostes a l’entorn de les dificultats que se’n
deriven per a les nostres matèries, especialment el
risc de la desaparició del grec al batxillerat.


Línies de treball

8. Actuació en favor d’una major i millor visibilitat de
l’àrea de clàssiques als portals educatius: XTEC,
EDU365, Quaderns Virtuals, Fòrum XTEC, XTECBlocs...


Activitats


Activitats

Enquesta sobre la situació de les clàssiques als
centres de secundària de Catalunya.

març‐maig 2009


Activitats

Assistència a la segona edició de l’EduCamp musical
organitzat per l’Equip de formació del professorat
de música de l’ICE de la UAB.
maig 2009


Activitats

Seguiment del disseny i dels criteris de ponderació
de matèries de les noves Proves d’Accés a la
Universitat.
curs 2009‐2010


Activitats

Assistència a la I Jornada sobre experiències
innovadores d’Educació Secundària, organitzada per
l’ICE de la UAB.
novembre 2009


Activitats

Col∙laboració en l’organització de les IV Jornades de
didàctica de les Llengües Clàssiques.

novembre 2009‐març 2010


Activitats

Segona enquesta sobre la situació de les clàssiques
als centres de secundària de Catalunya.

primer trimestre curs 2010‐2011


Activitats

Participació en la formació del professorat
relacionada amb el Projecte eduCAT1x1.

curs 2010‐2011


Resum de l’enquesta al profesorat
de clàssiques, curs 2008‐2009


Resum de dades


Enquesta al professorat de clàssiques
curs 2008/09

Tipus de centre Nombre de centres Percentatge

públic 184 85%

concertat 31 14%

privat 2 1%

Total 217


curs 2008/09

Línies d’ESO Nombre de centres Percentatge
Cap línia 5 2%
1 línia 6 3%
2 línies 51 24%
3 línies 82 38%
4 línies 59 27%
més de 4 línies 11 5%
No contesten 3 1%


curs 2008/09

Línies de Batxillerat Nombre de centres Percentatge
Cap línia 7 3%
1/1 línia 36 17%
2/2 línies 105 48%
3/3 línies 28 13%
4/4 línies 10 5%
més de 4 línies 10 5%
1/2 línies 3 1%
2/1 línies 4 2%
2/3 línies 1 0%
3/2 línies 9 4%
4/2 línies 1 0%
No contesten 3 1%


curs 2008/09

Professorat de clàssiques
als centres Nombre de centres Percentatge
Cap professor/a 4 2%

1 professor/a 147 68%

1 professor/a i mig 1 0%

2 professors/es 56 26%

3 professors/es 9 4%

més de 3 professors/es 0 0%


curs 2008/09

Matèries que s’imparteixen Nombre de centres Percentatge
Cultura clàssica a 1r ESO 6 3%
Cultura clàssica a 2n ESO 33 15%
Cultura clàssica a 3r ESO 167 77%
Llatí a 4t ESO 209 96%
Llatí a 1r BTX 202 93%
Llatí a 2n BTX 202 93%
Grec a 1r BTX 137 63%
Grec a 2n BTX 140 65%
Projecte de recerca a 4t ESO 22 10%
Treball de recerca a BTX 74 34%


curs 2008/09

Alumnes de cultura clàssica a l’ESO Nombre de centres Percentatge

Cap alumne 32 15%

Entre 1 i 7 8 4%

Entre 8 i 14 33 15%

Entre 15 i 19 35 16%

Entre 20 i 29 40 18%

Entre 30 i 40 35 16%

Entre 41 i 60 20 9%

Més de 60 14 6%


curs 2008/09

Alumnes de llatí a 4t ESO Nombre de centres Percentatge

Cap alumne 6 3%

Entre 1 i 7 14 6%

Entre 8 i 14 47 22%

Entre 15 i 19 59 27%

Entre 20 i 29 62 29%

Entre 30 i 40 22 10%

Entre 41 i 60 5 2%

Més de 60 2 1%


curs 2008/09

Alumnes de llatí a BTX Nombre de centres Percentatge

Cap alumne 9 4%

Entre 1 i 7 24 11%

Entre 8 i 14 59 27%

Entre 15 i 19 38 18%

Entre 20 i 29 51 24%

Entre 30 i 40 19 9%

Entre 41 i 60 14 6%

Més de 60 3 1%


curs 2008/09

Alumnes de grec a BTX Nombre de centres Percentatge
Cap alumne 55 25%
Entre 1 i 7 50 23%
Entre 8 i 14 63 29%
Entre 15 i 19 28 13%
Entre 20 i 29 19 9%
Entre 30 i 40 1 ‐
Entre 41 i 60 1 ‐
Més de 60 0 ‐


Resum de propostes


curs 2008/09

“Has/heu trobat alguna
solució organitzativa o d'algun altre tipus que
faciliti la presència de les matèries de clàssiques al
centre i que vulgueu compartir en benefici de la
resta de professors de l'especialitat?”


curs 2008/09

14 professors expliquen les
estratègies curriculars aplicades a l’ESO

als seus centres


curs 2008/09

“El nostre centre considera (de moment)
necessari que tots els/les alumnes cursin
Oferta de obligatòriament crèdits de cultura clàssica. Fins
el curs anterior es feia un crèdit a quart. Aquest
any els alumnes en cursen un a segon (una hora
matèries setmanal obligatòria). És interessant perquè
aporta continuïtat respecte la matèria de CCSS
de primer d'ESO i significa un enllaç amb la
cultura clàssica de tercer (optativa) i el llatí de
optatives de quart (optatiu). L'any vinent doblarem l'horari.
Seran dues hores de cultura clàssica obligatòria
a segon d'ESO.”
clàssiques de 1r “La matèria optativa de cultura clàssica s'ofereix
a 3r d'ESO juntament amb dues optatives més i
a 4t d’ESO una tercera llengua; els alumnes que trien la
tercera llengua, han de fer-la durant tot el curs,
però les altres optatives són rotatòries, de
manera que pràcticament tots els alumnes de 3r
fan cultura clàssica i això contribueix al fet que el
grup de 4t de llatí sigui força nombrós, perquè ja
coneixen una mica de què tracta la matèria.”


curs 2008/09

“A 4t d'ESO es fa un itinerari de ciències amb tres
optatives, però es pot escollir llatí en la quarta
franja; a l'itinerari de lletres, el llatí és obligatori i es
pot escollir Ciències Naturals a la quarta franja. Els
alumnes de 4t adaptat també fan llatí (adaptat).
Supressió El fet de tenir 4 franges de 3 hores és producte d'un
projecte pedagògic especial que podeu consultar al
web del centre (www.iesmercerodoreda.com).”

o flexibilitat “Al meu institut, els alumnes de 4 d'ESO estan
dividits en 2 itineraris. Un està format per alumnes

d’itineraris que s'orienten cap a mòduls i l'altre itinerari està
format pels alumnes que suposadament aniran a
fer el batxillerat. Tots els que faran batxillerat, fan
dues hores de llatí i cultura clàssica durant tot el
a 4t d’ESO curs. És poc, però crec que val més 2 hores per tot
l'alumnat que pensi anar a batxillerat, que no 3 per
un grup petit com abans era el de cultura clàssica.
Com que és el primer any que ho faig, estic
contenta, però ja veurem.”


curs 2008/09

Reproducció dels “En el nostre centre el llatí està present en dues de
les tres franges d'optatives (és l'única matèria que té
aquesta característica), en una d'elles amb l'única
esquemes de competència de la física. No creiem en els itineraris
tancats, perquè un itinerari d'Humanitats no és
possible; en canvi sí que donem l'opció que l'alumnat
l’antic 2n de BUP pugui cursar matèries d'àmbits diferents (p. ex.
llatí/biologia/física i química) a l'estil de l'antic 2n de
BUP, per tal que gaudeixi d'una visió més àmplia a
l'hora de fer la tria dels futurs estudis de BATX.”
a 4t d’ESO


curs 2008/09

5 centres expliquen les
estratègies dels seus curricula de llatí i grec

de batxillerat


curs 2008/09

“El desprestigi social no ja de les clàssiques sinó de
les humanitats en general es tradueix en una lluita
desigual entre un batxillerat de lletres i un batxillerat
social percebut com a més útil. Nosaltres oferim un
itinerari social (amb Mates i EOE), un d'humanístic
Oferta o bé (amb Grec i Llatí) i un de barreja (amb Mates i
Llatí), però orientem els alumnes perquè només
aquells que es mostrin molt indecisos optin per la
barreja, sempre i quan ho justifiquin escaientment.
obligatorietat del llatí Així sempre assegurem alguns alumnes de grec i
llatí, tot i que la part més nombrosa se'n va cap al
batxillerat social.”
a més d’un batxillerat “Naturalment, l'única manera és dissenyar el
currículum, des de la llibertat que permet
l'administració, de manera que ineludiblement
existeixi, com sempre, una modalitat d'humanitats i
una de mixta amb ciències socials. La resta ja
depèn de l'assessorament en tutories i xerrades
amb l'alumnat.”

curs 2008/09

24 centres expliquen les seves
estratègies no curriculars
per mantenir i incentivar
la tria de matèries de clàssiques


curs 2008/09

“He experimentat amb una metodologia innovadora
que s'anomena L'aprenentatge cooperatiu en el llatí
i en el grec clàssic. Si voleu, us puc enviar el treball
que fem al centre.
Fomentar En els treballs de recerca, intento presentar-los a
qualsevol tipus de certamen, e.g.: "Premis
Hèracles". I, sobretot, molt d'entusiasme a l'hora
d'impartir les assignatures de clàssiques.”
la transversalitat,
“Jo em concentro molt en fer variacions de
la interdisciplinarietat continguts i metodologia dins la mateixa classe i
estendre la influència clàssica a totes les àrees.
Comentaris de text, quadres mitològics, ciència i
i el treball cooperatiu filosofia grega i romana... Els agrada molt el
contacte material amb el món antic; tallers
d´escriptura antiga: fem tabulae cerae, escrivim
amb calamus en paper pergamí, fabriquem papirs i
interpretem textos paleogràfics que per se ja són
atractius, com el tapís de la creació de Girona,
presentant-lo en el pòster a color corresponent.”


curs 2008/09

Donar visibilitat a les “És molt adequat fer 3r i 4t per tal de trencar
prejudicis contra les clàssiques. A més, fer
activitats que relacionin les clàssiques amb coses
engrescadores, com ara concursos (o viatges o
activitats realitzades intercanvis, etc.).”

“Procuro que els alumnes de batxillerat estiguin
des de l’àrea de en contacte amb els de l'ESO i els expliquin que,
tot i que el grec i el llatí no són matèries fàcils, els
agradaran molt. En aquest institut les clàssiques
tenen fama de dures però agraïdes i boniques.”
clàssiques i treballar
“En el meu cas, una de les coses que a nivell de
centre té un cert pes (extraoficialment) és el fet
amb incentius per a que els alumnes treballen molt l'etimologia i la
mitologia i això deixa un pes cultural que de
vegades m'han comentat molt favorablement
l’alumnat altres companys.”


curs 2008/09

Fomentar l’entesa amb els
equips directius i els companys
i companyes docents


curs 2008/09

“Les assignatures de cultura clàssica són clau per a
una descoberta dels alumnes sobre el món clàssic i
per a un futur alumne del llatí de 4t i de batxillerat.
Als alumnes se'ls ha de despertar aquesta curiositat
per la descoberta del món clàssic i presentar-ho com
Fer la feina amb una assignatura enriquidora en tots els aspectes.
Evidentment, per a obtenir unes assignatures
obertes a tots els àmbits i interrelacionades amb
coherència, altres matèries es necessita un professorat
competent, dinàmic i amb empenta per a no defallir i
captar l’atenció dels alumnes.”

dedicació i “Si tu t'estimes el que fas, ets una persona
responsable, coherent, dónes exemple i et poses
en la pell de qui ha de rebre el teu missatge,

entusiasme. aquesta és una fórmula màgica que funciona a llarg
termini.”

“Cal estar a l’aguait i intentar fer assequibles i
dinàmiques les nostres matèries, la qual cosa no
vol dir regalar notes.”

“Fer-te sentir, fer activitats que impliquin altres
departaments... no és fàcil, però s'ha de fer.”


La situació del grec


Raons per les quals
el grec no s’imparteix


curs 2008/09

Situació “No n’hi ha hagut mai o bé fa molts anys que no
se’n fa.”

consolidada


curs 2008/09

Escàs nombre
En centres d’una sola línia de batxillerat es
prioritzen altres matèries no tan minoritàries.

d’alumnes


curs 2008/09

Manca de vocacions filològiques en l’alumnat.
Actitud de
Falten bons estudiants.

l’alumnat L’alumnat té poques ganes d’esforçar-se.


curs 2008/09

Reticències del Orientació científica per part dels tutors de quart.

Incomprensió dels altres professors envers la
professorat utilitat del grec.


curs 2008/09

Actitud dels Nepotisme d’equips directius que permeten
reduccions horàries innecessàries i càrrecs

equips directius fantasma.


curs 2008/09

Errors en el disseny curricular i poc pes de les
Problemes matèries optatives.

No hi ha professor de grec o aquest no pot cobrir
organitzatius totes les matèries de clàssiques si no vol acabar
fent més hores.

Manca d’especialista.


curs 2008/09

Altres Poc valor social del grec.


Com s’ha pogut mantenir el grec


curs 2008/09

Fer grec i llatí obligatòriament en l’itinerari
d’humanitats.

Fer un batxillerat humanístic amb Grec I a 1r i
Història de l’art a 2n deixant oberta la possibilitat
de fer Grec II.
Estratègies Ser alternativa a les matemàtiques.

Reduir-ho a un sol curs: o bé a primer o bé a
curriculars segon. Això implica oferir-lo cada dos anys.

Ajuntar els alumnes de Grec I i Grec II en un
mateix grup quan el nombre de matriculats no
arriba al mínim establert i el centre opta per no
impartir una de les dues matèries o cap de les
dues.


curs 2008/09

Fer campanya a l’ESO: cultura clàssica, llatí, festes,
guàrdies, blogs…

Adaptar horaris i oferta de matèries:
Fer més hores, fins i tot catedràtics i docents amb
càrrec.
Estratègies Deixar de fer (i passar a altres departaments) o
deixar d’oferir cultura clàssica a l’ESO.

no curriculars Comptar amb el suport dels equips directius:
Voluntat per conservar la matèria.
Acceptar grups reduïts.

Moure l’alumnat i els pares per exigir a les direccions
dels centres la possibilitat de matricular-se de grec.


curs 2008/09

Altres Bons resultats en les proves de selectivitat.


Propostes


curs 2008/09

Crear alguna matèria tipificada de clàssiques al
batxillerat, ja que si no és tipificada no
Canvis en s'imparteix.

Fer grec modern en comptes de grec clàssic.
el currículum Fer només continguts culturals i literaris, sense
llengua.


curs 2008/09

Comptar amb més d’un professor de clàssiques
per poder oferir-ho tot.

Plantilles Professorat itinerant en diferents centres.

Fer totes les hores, 19 enguany, 21 el curs
vinent, sense reduccions per càrrec o majors de
55 anys.


curs 2008/09

Concentració en Possibilitat d'oferir el grec només en alguns
centres i que els alumnes triïn el centre on volen
cursar el batxillerat en funció de l'oferta de
matèries que facin.
alguns centres


curs 2008/09

Innovació Actualització didàctica, renovació pedagògica, ús
de noves tecnologies, nous materials (diccionari
grec-català)…


curs 2008/09

Disjuntiva entre mantenir el nivell o bé abaixar-lo:

Exigència -alguns professors creuen que la solució rau en
fer la matèria atractiva als alumnes
aprovant a tothom.

-altres creuen que això és el que mata el grec i
que cal mantenir la qualitat i el nivell.


curs 2008/09

Paper dels equips Captar la benevolència dels equips directius i de
la inspecció.

directius i dels Conscienciar els companys que el grec és útil i
que perviu arreu.

claustres


http://pagines.uab.cat/iceclassiques/

classiquesiceuab@gmail.com

Moltes gràcies!

Equip de clàssiques de l'ICE de la UAB (IV Jornades de didàctica de les llengües clàssiques, 2010)

Recommended

Recommended

More Related Content

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

More from sebastia

More from sebastia (19)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Equip de clàssiques de l'ICE de la UAB (IV Jornades de didàctica de les llengües clàssiques, 2010)