1. QUINTUS HORATIUS FLACCUS
Epodes i Odes
2n BATXILLERAT – LLATÍ – CURS 2012 – 2013

2. LA POESIA LÍRICA I ELEGÍACA
En la literatura grega l'elegia és originàriament una composició en dístics elegíacs (hexàmetre
+ pentàmetre) d'un tema qualsevol, tot i que predominantment són temes personals i
subjectius, a diferència del que passa per exemple amb el gènere èpic o didàctic. Els poetes
alexandrins del s. III a. C. canten a les seves elegies temes molt diversos, tot i que predominen
els relacionats amb amors mitològics; Catul, el primer poeta romà del qual tenim elegies, ja
introdueix el subjectivisme en els mites que hi narra, per tant, conrea el gènere centrant-se
més ja en les emocions. Per aquest camí l'elegia s'especialitza en la poesia llatina del temps
d'August com a poesia que parla de l'amor que sent el poeta, sentimental i sensual alhora. El
seu moment d'esplendor arriba amb Tibul i Properci i Ovidi, tot i que cal esmentar Corneli Gal
com a fundador del gènere i autor de quatre llibres d’elegies dedicats a la seva estimada
Lícoris. Tot i així, no s’ha conservat la seva obra, la coneixem només gràcies a les referències
que en fan altres autors, com Ovidi. Fou precisament Ovidi, últim dels poetes elegíacs de
l’època d’August, qui va estendre l'elegia a nous temes, especialment en les seves últimes
elegies, escrites en l'exili, en les quals sorgí l'elegia dolorosa, que esdevindrà única en el
concepte modern d'aquest gènere.
El nom de poesia lírica prové de l'acompanyament musical amb què se solia cantar -de la lira-,
almenys en el món grec. Sens dubte va existir una primitiva lírica llatina de tradició oral
originalment itàlica, de la qual, tanmateix, queden ben poques restes. Però la lírica transmesa
textualment té en realitat un origen culte, que parteix dels models grecs, i no apareix fins al
segle I a.C. amb representants com Catul.
En aquest apartat es reuneix tota la poesia personal o subjectiva (enfront de l'èpica o la
didàctica). Es podria definir la lírica com a poesia adreçada per un jo a un tu, en el qual es vol
influir. Cal dir però, que distingim altres gèneres amb característiques semblants a les de la
lírica/elegia, com és el cas dels epigrames, que sovint comparteixen temes amb la lírica, tot i
que el seu origen és ben diferent: l'epigrama era en un principi una composició inscrita en la
pedra, sobre una tomba o un pedestal, caracteritzat per l'ús habitual del dístic elegíac, per la
brevetat i per la interpel·lació al qui passava per davant. En sentit ampli els epigrames són
poemes breus, concisos, sovint -però no sempre- amb més o menys intenció humorística i en
general vinculat a les relacions socials o amoroses. Els primers epigrames llatins conservats són
els de Catul.

3. A continuació, destacarem tres dels principals autors del gènere líric o elegíac: Tibul, Properci,
Catul, Ovidi i Horaci.
TIBUL (s. I aC)
Procedent d’una família benestant, va formar part del cercle literari de Messala Corví, igual
que altres poetes contemporanis i amics seus com Ovidi. Tot i que durant un temps va
combatre en el bàndol de Cèsar August, la seva poesia és pacifista i enyora la pau i els vells
costums rurals romans. Aquest és un tema recurrent a les seves elegies, juntament amb l’amor
malaltís, l’amistat i la mort. Té un estil clar i clàssic, molt diferent del de Properci.
PROPERCI (s. I aC)
Igual que Virgili, formà part del cercle de Mecenas. Tot i que també va tocar temes amorosos a
les seves elegies, destaquen també els temes patriòtics d’acord amb la política regeneradora
de l’emperador August. Es desmarca clarament de Tibul amb un estil proper al dels poetes
alexandrins del s III aC i amb un tractament tràgic de l’amor que es veu sovint atacat per la
gelosia, desil·lusió i tristesa.
CATUL, LA PASSIÓ POÈTICA
El model de poesia èpica és el predominant fins entrat el segle I a. C., quan una generació de
poetes joves, anomenada poetae noui, reaccionen contra aquest corrent i revolucionen la
poesia llatina amb aportacions que suposen un refinament més accentuat i l’aparició de la
individualitat. Els poetae noui pertanyien a la joventut benestant de finals de la República, que
es lliura a una vida de luxe i refinament. D’entre tots ells destaca la figura de Catul, l’únic per
altra banda del qual es conserva l’obra.
Gai Valeri Catul va néixer a prop de Verona dins una família de l’aristocràcia provincial
terratinent i amb activitats comercials. La seva vida va ser breu: va durar uns trenta anys, des
del 84 al 54 a. C. De ben jove es va establir a Roma per estudiar i s’hi va quedar definitivament.
Catul no es va dedicar de manera seriosa ni al comerç ni a la política com altres del seu cercle,
sinó que es va abocar al otium: la vida de societat, les relacions amb els amics, l’amor i la
poesia.

4. L’obra de Catul reflecteix la seva vida. Té la forma d'un recull de 116 poemes de longitud
diversa, des dels dos versos del més curt als 408 del més llarg. El primer porta una dedicatòria
al seu amic i paisà Nepot. Els poemes es poden classificar en tres grups, segons el contingut:
poemes erudits: seguint els models alexandrins hi fa ostentació de la seva erudició
mitològica. Són els més extensos. N'hi ha que es consideren de les primeres elegies
romanes.
poemes dedicats als amics i als enemics: uns i altres surten amb noms propis. Cap als
seus amics mostra un profund afecte i una sincera gentilesa, de vegades bromejant-hi,
d’altres vegades compartint-hi el seu dolor. Els motius d’aquestes composicions són
diversos: invitacions, salutacions, mostres d’admiració o d’agraïment, confidències,
retrets... Amb els enemics, per contra, aflora tot el seu odi i la seva rancúnia
despietadament, sense aturar-se en res, ni en les amenaces ni en els insults més
cruels. La majoria de cops els atacats són rivals en els seus amors. Diversos poemes
són invectives contra Juli Cèsar, el qual encara no havia aconseguit el poder absolut.
Aquests atacs no són, aparentment, polítics, sinó que Catul acusa obertament Cèsar,
probable amic de la seva família, de mantenir relacions homosexuals amb el seu
lloctinent Mamurra. Sembla, però, que Catul es va mantenir al marge de les lluites
polítiques del seu temps.
poemes d’amor: Catul escriu alguns poemes sobre amors passatgers com un jovenet
anomenat Juvenci o algunes noietes fàcils. Però les seves millors poesies tracten dels
seus turmentosos amors amb “Lèsbia”, nom literari que Catul va donar, en honor de
Safo, a una aristòcrata anomenada en realitat Clòdia. Aquesta era una dona casada,
bella i amb inclinacions literàries, força més gran que Catul. A través del seu germà
Clodi i del seu marit participava indirectament en la política de Roma. Escandalitzava
tot Roma amb la seva vida lliure, les seves relacions incestuoses amb Clodi i la seva
multitud d’amants. La seva recerca de plaer va fer-se completament desenfrenada en
morir el seu marit, enverinat, segons Ciceró, per la mateixa Lèsbia. Els poemes de Catul
mostren totes les vicissituds per les quals van passar les seves relacions amb Lèsbia en
els set o vuit anys que van durar: la felicitat de les primeres trobades, el sofriment i els
retrets del poeta per les constants infidelitats de la seva estimada, les freqüents
ruptures i reconciliacions i la separació definitiva, amb la qual no va aconseguir,
tanmateix, deixar d’estimar-la.

5. Se li atribueix a Catul també l’inici del gènere autobiogràfic, cosa que diferencia l’elegia
romana de la grega. L’obra de Catul es caracteritza per la passió (en l’amor, en la vida, en
l’amistat o en la poesia) i per la subjectivitat, no solament en les composicions amoroses o en
les que reflecteixen la seva vida privada, sinó també en els poemes erudits, on per primer cop
els arguments mitològics serveixen sovint per expressar els sentiments del poeta.
PUBLIUS OVIDIUS NASÓ
(Sulmona 43aC - Tomis 17dC)
Es coneix bé la vida d'Ovidi perquè ell mateix la narra en un dels seus poemes (Tristia, 4, 10).
Publi Ovidi Nasó fou un poeta romà de l’època d’August i, per tant, contemporani de Virgili,
Horaci i Livi. Va néixer en una família benestant de la classe eqüestre. El seu pare era propietari
de finques i va morir als noranta anys, poc abans que la seva mare. El seu germà havia nascut
just un any abans que ell i va ser el seu company en els estudis de retòrica a Roma i
completaren la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Tingueren bons mestres
d’eloqüència com Higí, Areli Fusc i Porci Latró. Van compartir vida política fins als vint anys,
edat en la qual va morir el seu germà. Poc després de la mort del seu germà, instal·lat a Roma
de nou, aviat va abandonar la carrera judicial, per dedicar-se plenament a la poesia, ja que de
seguida va donar mostres de la seva sensibilitat poètica, en detriment de l’eloqüència prosaica
requerida al fòrum. El seu pare era reaci a la idea ja que creia que els estudis de la literatura no
donaven cap profit (com deia ell, el mateix Homer havia mort en la pobresa). Però Ovidi seguí
la seva inclinació i, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, freqüentà el cercle
de Messala Corví, aconseguint així més independència d’idees que poetes com Virgili o Horaci.
Quan va morir el seu pare, Ovidi es va convertir en hereu de totes les seves possessions, cosa
que li va permetre viure sense preocupacions i viatjar a diferents llocs com Atenes, Àsia Menor
i Sicília, on va completar els seus estudis i es va dedicar ja plenament a la poesia.
Va tenir tres esposes. Amb la primera s’hi va casar molt jove però acabà essent considerada
nec digna nec utilis, «ni digna ni útil», cosa que fa pensar que no era del la seva mateixa posició
social i que no li va donar fills durant el seu curt matrimoni. El seu segon matrimoni també va
ser curt però hi va tenir una filla que posteriorment el farà avi. Amb la seva tercera esposa,
Fàbia, arribà la felicitat conjugal i amb ella també tingué una altra filla.
La seva obra fou un reflex de l’alta societat romana, de la qual ell n’era una figura destacada.
Conreà diversos gèneres poètics, i fou un poeta popular entre el públic romà.

6. L’any 8aC, un enfrontament amb l’emperador Cèsar August el va portar a un exili forçat a
Tomis (actual Constança, a Romania). Ovidi en els seus poemes n'explica les raons amb dos
mots: carmen et error "un poema i una equivocació".
Els estudiosos moderns estan d'acord que el poema va ser l'Art amatòria, clarament
contradictori amb els valors morals propugnats pel príncep, però sobre l’error comès pel poeta
s'han formulat multitud d'hipòtesis. Una possibilitat és que fos còmplice d'un adulteri
escandalós de Júlia, la néta d'August. El fet és que August tria un càstig cruel en apartar el
poeta de tot allò que és el més important per a ell: la vida de societat i cultural, els llibres, la
mateixa llengua llatina. No és estrany, doncs, que li costés molt adaptar-se a viure a Tomis tot
sol, sense cap amic ni la seva muller, que es queda a Roma per tenir cura dels seus interessos.
De tota manera no va deixar d'escriure sinó que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit
sobretot en les elegies doloroses, en les quals defensava la seva innocència i feia un crit de
clemència a l’emperador August. Fins i tot es dirigí a diversos amics perquè mediessin pel seu
perdó. Però tots els intents foren en va i el poeta va morir a Tomis el 17dC, als 60 anys.
OBRES
Ovidi serà el darrer gran representant de l'elegia. N'ampliarà l'ús a diversos temes.
Poesia elegíaca d’amor:
- Amors (Amores):
La va escriure quan encara era molt jove. El tema de gairebé totes les 51
elegies que la componen és l'amor, tant en el seu vessant noble com en el
sensual. Aquesta seva primera obra ja traspua el gust per les aventures i
conquestes amoroses i retrata una Roma, ja en el cim del seu poder, plena
d'intrigues amoroses i una societat abocada al plaer. Hi són especialment
perceptibles les influències de Catul, Tibul i Properci.
- Heroides (Heroides) : Va ser redactada en dues sèries. La primera és un conjunt de
quinze poemes en forma de cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega als seus
marits o amants absents. No tenen cap model grec ni llatí, tot i que els temes són
extrets fonamentalment de l'èpica i la tragèdia gregues, per exemple n'hi ha una de
Penèlope a Ulisses. Una excepció és l'epístola de Dido a Eneas, inspirada en l'Eneida, si
bé en dóna una visió contrària a la de Virgili: segons Ovidi, que no creu en la missió

7. d'Eneas, aquest no hauria d'haver abandonat Dido. En totes elles el poeta demostra un
profund coneixement de la psicologia de les dones. La segona sèrie, escrita uns anys
més tard, són tres parells de cartes, també de motiu mitològic. Cada parell consisteix
en la carta d'un home i la resposta d'una dona, per exemple Paris i Hèlena.
Poesia didàctica d’amor:
- Art amatòria (Ars amatoria)
Poema didacticoelegíac de 2.400 versos que tracta més de l’art d’agradar, de la tècnica
de seducció, que no pas de l’art d’estimar. Aquesta obra fou escrita i publicada en llatí entre
els anys 2aC i 2dC (primer es publicaren conjuntament els dos primers llibres i uns anys
després, l’èxit de públic el portà a publicar el tercer). La mètrica no consta d’hexàmetres, propi
dels poemes amb finalitats didàctiques, sinó el dístic elegíac, més propi de l’elegia.
En l’obra, una figura elegíaca i alhora didàctica, el praeceptor amoris, el preceptor de l’amor,
s’independitza de l’obra per emetre un discurs totalment elegíac: caràcter autobiogràfic o
subjectiu, to planyívol o malenconiós, abundància de tòpics com el carpe diem –gaudeix del
moment-, militia amoris –l’amant com a soldat-, exclusus amator –l’amant refusat-, servitium
amoris – l’esclavitut de l’amor-, adynaton –el món al revés-, locus amoenus –lloc agradable,
plaent-, ... Tot i així, des del primer moment Ovidi es distancia dels elegíacs llatins anteriors
introduint la ironia, la paròdia i l’humor, però de manera que no restin serietat i erudició a la
seva obra.
En l’obra, Ovidi vol ensenyar la pràctica de la seducció amb l’objectiu de la unió carnal. L’Art
amatòria té tres llibres. Els dos primers van adreçats als homes, mentre que el tercer es
dirigeix a les dones:
o
El llibre I. Com i on aconseguir l’amor d’una dona. Explica on és possible trobar
les dones -els llocs públics, sobretot en els espectacles- i els recursos per conquistarles: cartes, regals, l’elegància, la galanteria, les promeses, els mitjans de pressió
psicològica com llàgrimes, petons...
o
El llibre II. Com mantenir l’amor ja aconseguit. Ensenya la manera de conservar
l’amant. Les instruccions són: ser afectuós, agradable i complaent, fer compliments i
regals -i especifica quina mena de regals-, dissimular les infidelitats tant les pròpies

8. com les de l’amiga, provocar gelosia de vegades, ser discret, i aconseguir que el plaer
sexual sigui compartit.
o
El llibre III. Consells perquè les dones puguin seduir un home. Dóna mitjans per
embellir-se, la instrucció que han de tenir (poesia, dansa, música), les armes
psicològiques (rialla, plaer), la conducta envers l’amant, com eludir la vigilància del
marit o del guardià.
En l’Art amatòria Ovidi mostra humor en les observacions psicològiques i erudició en els
exemples dels amors mitològics. És destacable el reconeixement implícit per a la dona de drets
que la tradició li negava: al plaer, a la cultura, a la llibertat. Amb tot cal dir que les dones que
apareixen als poemes d’Ovidi i dels altres elegíacs són cortesanes, noies de classe inferior i
aristòcrates vídues o divorciades. La matrona o dona casada de classe alta rarament és objecte
de les atencions dels poetes. L’Art amatòria va tenir un gran èxit de públic, però el seu caràcter
amoral, palès en el fet que solament parla d’amors il·legítims, va topar amb molts interessos:
o
la reforma moral, per mitjà de lleis i propaganda a favor del matrimoni, amb la
qual August pretenia lluitar contra el relaxament dels costums que imperava a Roma,
o
la classe dirigent de Roma, que hi veia reflectits els seus vicis i immoralitats
L’autor deixa clar ja al principi del llibre que ell vols cantar l’amor
permès, fugint l’adulteri , considerat un delicte per la Lex Iulia
d’August.
Al llarg del llibre hi ha una bona dosi de crítica social. L’autor critica,
per exemple, la hipocresia del seu temps quan parla que els
aplaudiments al teatre ja no són espontanis com abans, la sofisticació
de la societat contemporània que necessita tendals al teatre per
protegir-se del sol, o la manca de senzillesa en la seva època.
- Remeis d'amor (Remedia amoris)
Ovidi va escriure aquesta obra per esborrar la mala impressió causada
per l'Art amatòria: hi explica com no deixar-se seduir i com alliberarse de l'amor, per exemple centrant-se en els defectes de l'estimada o
procurant trobar-la sense maquillatge i desarreglada. De fonts
epicúries i estoiques prové la idea, present en l’obra, que l'amor és

9. una forma de demència. Així els Remeis d'amor representen una guia
espiritual per a una vida més racional. Però manté el mateix to
enjogassat i no li serveix per disculpar-se de l'Art amatòria.
- Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)
És un receptari de cosmètics del qual es conserven uns cent versos.
Poesia epicodidàctica:
- Metamorfosis (Metamorphosis)
Les Metamorfosis (Metamorphosis) d’Ovidi és un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres
dividits en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica
comuna de la transformació de personatges i éssers en animals, plantes, constel·lacions, en un
seguit continu presentat en ordre pretesament cronològic des de la creació de l'univers fins a
la divinització de Juli Cèsar. Així doncs consisteix en una mena d'història mítica del món, que,
després de començar amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi (primers episodis del llibre
I), es divideix en tres parts: primer els protagonistes són divinitats, després hi ha narracions
sobre herois i heroïnes i finalment les figures que els antics consideraven històriques tot
arrencant de la guerra de Troia. Donen unitat a l'obra la presència constant del canvi,
l'ordenació temporal i la continuïtat entre episodis proporcionada per una àmplia gamma de
recursos de transició molt enginyosos. El més freqüent d'aquests és la concatenació de
personatges. Per exemple en el primer llibre passa de les formacions naturals d'animals a
l'aparició de Pitó, la serp monstruosa, i tot seguit de la seva mort a mans d'Apol·lo al mite
d'Apol·lo i la nimfa Dafne (explicació del mite: Apol·lo, déu del sol i la música, va burlar-se del
jove Eros per portar arc i fletxes tot i ser tan sols un nen. Eros, furiós, li va llençar una fletxa
d’or que incitava a l’amor i a Dafne una fletxa de ferro que incitava a l’odi. Així va provocar que
Apol·lo s’enamorés d’ella i que, en canvi, Dafne el rebutgés. Tot i que va poder fer-ho durant
un temps, quan va veure que no podria fugir d’ell, va fer que la seva pell es convertís en
escorça d’arbre, els seus cabells en fulles i els braços en branques. Els peus se li clavaren a
terra. Tot i així, Apol·lo va prometre estimar-la eternament i que els branquillons de l’arbre
coronarien el cap de molts líders. Apol·lo va usar els seus poders d’immortalitat per fer que
l’arbre fos sempre verd.)

10. Els trets de les Metamorfosis fan difícil encasellar-les en un gènere concret. De tota manera és
una obra pròxima a l'èpica si tenim en compte característiques com la mètrica, el seu caràcter
narratiu, la seva llargària i molts dels seus temes i personatges, típicament èpics. Tanmateix, a
diferència de l’èpica tradicional, li manca un protagonista i una unitat de narració. Es podria
considerar un tipus especial d'èpica, èpica de les emocions, especialment de l'amor, al qual
Ovidi dóna molta importància en els mites que conta. En realitat no pertany de manera
absoluta a cap gènere, sinó que presenta una gran diversitat d'estils, perquè cada episodi és
tractat amb l'estil que el poeta creu més adient. És didàctic al començament, quan descriu el
naixement del món, amb evidents influències filosòfiques, esdevé èpic quan relata la ira de
Júpiter (nom grec: Zeus, déu del cel i dels fenòmens admosfèrics) i el diluvi, pren un to entre
elegíac i bucòlic (=pastoril, ubicats en plena natura) en el mite d'Apol·lo i Dafne, mentre que la
narració dels amors de Júpiter i Io (Zeus=Júpiter va casar-se amb la seva germana Hera però
tingué sempre moltes aventures amb deeses i dones) té molts elements de comicitat. Altres
passatges són tràgics o himnes. Així doncs, a les Metamorfosis la varietat i el canvi són
incessants, fent honor al seu títol i al seu tema: canvien els personatges, els escenaris, els
arguments, el tractament...
L'originalitat de les Metamorfosis rau en el fet que l'autor no va seguir un model determinat.
Tot i així el precedent més pròxim són els epyllia, breus composicions èpiques que de vegades
s'aplegaven en reculls. Alguns poetes hel·lenístics com Nicandre de Colofó, Parteni de Nicea
van escriure justament col·leccions anomenades Metamorfosis. Tanmateix Ovidi va més enllà,
ja que ambiciona fer una obra comparable a les grans epopeies, però diferent. Les influències
que mostra són múltiples: des d'Homer i Hesíode a la poesia coetània llatina, passant per la
poesia alexandrina i la tragèdia grega i llatina.
Les Metamorfosis, una obra que no cercava segurament res més que ser un pur divertiment
però que ateny un gran nivell literari, van obtenir un enorme èxit, no solament a la seva època
sinó també posteriorment, fins a arribar a l'Edat Mitjana, el Renaixement i el Barroc com a
repertori de gairebé tots els mites greco-romans, puix que permetia el coneixement de la
mitologia grega quan no s'hi podia accedir directament. En literatura van ser molt imitades.
Així el poeta valencià Roís de Corella (s. XV) les pren com a model per a les seves faules
mitològiques. També s'hi inspiren molts altres escriptors com Boccaccio, Bernat Metge, Ausiàs
March, Lope de Vega i Shakespeare, pintors com Rubens i Picasso, escultors com Bernini,
músics...

11. Poesia didàctica patriòtica:
- Fastos (Fasti)
El pla d'aquest poema d'Ovidi -4.772 versos en sis llibres- era descriure dia a dia les festivitats i
els diversos ritus del calendari romà i explicar-ne els orígens. Consisteix en una combinació
d'erudició hel·lenística a l'estil de Cal·límac, de temes de la història romana i d'al·lusions
propagandístiques del govern d'August. És l'únic poema d'Ovidi que pretén celebrar la Roma
d'August i adular el príncep i la seva família. Tanmateix resulta frívola i massa plena de mites
grecs per tenir una intenció patriòtica. Per altra banda solament va arribar a completar la part
corresponent a mig any, ja que l'exili va interrompre'n la redacció.
Altres poemes didàctics:
- Halieutica
- Fenòmens (Phenomena)
Poesia elegíaca d’exili:
- Tristes
- Pòntiques
L'obra que Ovidi va compondre a Tomis durant l'exili a què el va condemnar August consisteix
fonamentalment en dos reculls d’elegies, les Tristes (Tristia) i les Pòntiques (Epistulae ex
Ponto). Aquestes elegies adopten la forma de cartes enviades a diversos destinataris, entre els
quals la seva esposa, amics i enemics, August i polítics opositors a l’emperador. En les elegies
d’exili els temes són recurrents: la queixa desesperada per la seva situació, la demanda per
intercedir a favor seu davant el príncep, la súplica pel perdó fins a rebaixar-se a l’adulació i
l’enyorança de la vida feliç passada i de les persones estimades que va deixar a Roma. És una
poesia que neix del dolor i, per aquest motiu, resulta més sincera i profunda que l’anterior. El
que pretén Ovidi amb aquestes cartes és sobretot no ser oblidat a Roma i remoure l’opinió
pública perquè August li aixequi el càstig.

12. PUBLI VIRGILI MARÓ (70 aC – 19 ac)
Abans de parlar del gran poeta líric llatí, Horaci, cal citar a Virgili com representant també
d’aquest gènere. Tot i que la seva obra principal, l’Eneida, conreï clarament el gènere èpic,
Virgili va tastar també la temàtica i l’estructura de la lírica en la seva primera obra, les
Bucòliques.
(Com que es tracta d’un contingut de selectivitat, considerem oportú incloure ara un resum de
l’èpica, principal gènere conreat per Virgili).
EL GÈNERE ÈPIC
Es pot definir una epopeia o obra èpica com una composició poètica en versos regulars de
caràcter narratiu, que celebra personatges i accions heroics extrets de la història o de la
llegenda. L'èpica llatina no es pot entendre sense l'homèrica, de la qual neix. Tanmateix, a
diferència d’Homer, l'èpopeia llatina va cercar l’exaltació patriòtica de Roma i no en va ser una
excepció Virgili, l’únic poeta romà que va escriure una epopeia comparable a les d’Homer:
l'Eneida.
L'ÈPICA ARCAICA
Una de les primeres obres literàries en llatí va ser una simple traducció de l’Odissea, feta en
versos saturnis a mitjans del segle III a. C. per un grec anomenat Livi Andronic, que va
traslladar a Roma el sistema escolar grec, basat en l’estudi i el comentari d’Homer. Tot i així els
següents autors que van conrear l’epopeia a Roma van abandonar els mites grecs per centrar
el tema dels seus poemes en la història de Roma. Així el Bellum Punicum de Nevi (s. III a. C.) se
centrava en les recents guerres púniques, començant per les seves causes llegendàries: els
amors truncats d’Eneas i Dido. En canvi Enni (239-169 a.C.), en els seus Annals, va anar més
enllà, ja que va voler narrar tota la història de Roma, des dels seus orígens fins a les guerres
púniques, però buscant les explicacions racionals dels fets i defugint la intervenció dels déus.
Enni va ser l’introductor en la poesia llatina de l’hexàmetre, el vers de l’èpica homèrica.
Parlant d’èpica, cal parlar també de les ja citades Metamorfosis d’Ovidi. (revisar l’apartat
destinat a aquesta obra a la pàgina 10).
I per acabar el gènere èpic, cal mencionar Lucà. Lucà (39 dC. - 65dC.) va néixer a Còrdova igual
que el seu oncle Sèneca. De ben jove va guanyar-se l’amistat de Neró pels seus dots literaris,
però aviat va ser condemnat a mort per l’emperador i es va obrir les venes als vint-i-cinc anys.

13. Tot i morir jove, l’obra de Lucà va ser considerable. Tanmateix l’única obra conservada és la
Farsàlia, un llarg poema èpic sobre la guerra civil entre Cèsar i Pompeu, que no va poder
completar abans de morir. La Farsàlia és molt original enfront de l’èpica anterior, fins al punt
que ha estat qualificada d'antivirgiliana, perquè pren com a tema uns fets històrics propers a la
seva època i els narra d’una manera racional, sense la intervenció dels déus i atribuint als
esdeveniments causes humanes o científiques, de manera que sovint sembla més un
historiador que no un poeta.
REREFONS HISTÒRIC
Virgili va viure a durant el s. IaC, època de gran expansió de l’imperi romà per Europa, el
Pròxim Orient i el nord d’Àfrica. Durant aquesta època, el sistema polític de l’imperi era la
República, vigent des del 509 aC, per tant, amb el senat com a òrgan de govern principal,
format per 300 patricis, homes rellevants de llinatges antics, sovint amb moltes terres. Dos
cònsols escollits per ciutadans executaven les decisions preses pel senat. En el fons, Roma era
una oligarquia dirigida per les classes altes, que governava segons els seus interessos. De totes
maneres, la majoria dels romans consideraven que aquest sistema era millor que la
monarquia.
L’any 60 aC es produí a Roma el primer triumvirat, aliança entre Juli Cèsar, Pompeu i Cras, que
acabà amb una guerra civil entre els dos primers. Finalment el 45aC s’imposà Juli Cèsar i a
partir d’aquell moment va gaudir del poder suprem propi d’un dictador (volia liquidar la
república i proclamar-se rei). Com que els romans odiaven la monarquia, es multiplicaren els
seus enemics i el 44aC morí apunyalat en entrar al Senat.
Després del seu assassinat l’imperi va viure un període de confusió que acabà amb una nova
guerra civil. La lluita se centrà en dos homes: Marc Antoni (lloctinent de Cèsar) i Octavi (fill
adoptiu de Cèsar i, per tant, el seu hereu natural). Durant un temps Marc Antoni controlà
l’orient de l’imperi mentre que Octavi controlà occident. El repartiment s’acabà l’any 31aC,
quan s’enfrontaren a la batalla d’Acci, amb la victòria d’Octavi. Després de la seva derrota,
Marc Antoni se suïcidà. Octavi es convertí així en un governant fort i estable que restaurà
l’equilibri a Roma.
L’any 27 aC el Senat atorgà a Octavi el títol honorífic d’August (=de bon auguri”) i el 31 aC fou
proclamant emperador. Tingué llavors el poder absolut durant quatre dècades. L’imperi doncs
passà de República a Imperi de manera que cada emperador nomenava el seu successor.

14. Biografia i obres de Publi Virgili Maró – El poeta
Virgili va néixer en un petit poble proper a la ciutat de Màntua. Passà la infantesa a la propietat
dels seus pares, uns terratinents mitjans, en ple contacte amb la naturalesa, que aprengué a
observar i a estimar profundament. Va rebre una educació acurada. Fou instruït a Cremona, a
Milà (on aprengué l’art de la retòrica o art de parlar en públic) i completà els seus estudis a
Roma. Tot i així tenia un defecte que li dificultava aquesta tasca: quequejava considerablement
i, a més, no era bo en la retòrica, fet que va portar-lo a abandonar la idea inicial de ser advocat
o polític i se centrà en la poesia. Als vint anys Virgili abandonà Roma per fugir de l’ambient
bulliciós i de les constants intrigues polítiques que tant li desagradaven. Es va establir a Nàpols,
on va freqüentar el cercle del filòsof epicuri Siró i on va viure una vida retirada, dedicada al
pensament i a la literatura.
Com a conseqüència de la guerra civil originada després de la mort de Juli Cèsar, les seves
terres familiars foren confiscades i assignades als soldats veterans dels rengles vencedors. Li
foren retornades gràcies a la intervenció personal de Mecenas i d’August. Virgili es mostrà
sempre agraït per aquest fet i recompensà els seus benefactors enaltint-los amb la seva ploma.
Cap a l’any 42 va tornar a Roma, on va escriure una de les seves primeres obres: les
Bucòliques, deu poemes en els quals els protagonistes eren pastors que vivien en un marc
natural i que es consagraven a l’amor. En l’obra, de gènere elegíac, Virgili vol que els lectors
s’evadeixin de tota confusió i malestar per refugiar-se en un món idíl·lic. Aquesta obra li va
permetre a l’autor enfortir els seus lligams amb Mecenas, aristòcrata conseller d’August que
finançava les obres dels millors poetes. A partir de llavors, Mecenas li va demanar que escrivís
un poema dedicat a l’agricultura (ja que els cultius havien estat en decadència a causa de les
contínues guerres civils) i a potenciar la política social de l’emperador August. L’obra fou
titulada les Geòrgiques, un autèntic clam a la vida del camp en el qual Virgili adoctrina els
lectors sobre el cultiu de cereals, els arbres fruiters i la cria del bestiar. Al mateix temps, el
llibre suposa una exaltació de la fecunditat de la primavera i de la vida senzilla i instintiva dels
camperols. Amb aquestes idees, no només expressava el seu amor real per l’ambient rural que
l’havia vist créixer, sinó també pretenia reforçar la política social d’August. A l’emperador no li
va passar per alt el potencial propagandístic de Virgili i va decidir aprofitar-lo encarregant-li un
poema patriòtic, portaveu de les seves consignes: l’Eneida.

15. L’Eneida
Contra les indicacions de Virgili, que volia que el manuscrit fos cremat per inacabat, l’obra fou
publicada el 17 aC, dos anys després de la mort de l’autor (sobrevinguda durant un viatge que
l’autor feia per Grècia per visitar escenaris de l’obra).
Tot i que sembla ser que inicialment fou escrita en vers, l’obra té una estructura repartida en
més de 10.000 versos dividits en dotze llibres (es diu que quan Virgili portava tres llibres escrits
es va reunir amb August i la seva germana Octàvia per llegir-los els llibres i ella es va desmaiar
en sentir el tros on moria el seu fill Marcel, mort recentment). Sembla ser que el mateix August
s’impacientava perquè el llibre avançava molt lentament. Com més tardava en acabar-lo, més
creixia la fama i l’expectació i per tant, Virgili va haver de fer un esforç titànic per no decebre a
ningú.
El 19aC, quan l’Eneida estava pràcticament enllestida, Virgili va iniciar un viatge a Grècia per
visitar els llocs en què transcorrien algunes escenes del poema abans de fer una darrera revisió
de l’obra. Però, en el viatge, es posà malalt. Tot i així, va continuar el seu viatge fins a Atenes,
on es reuní amb August, que tornava d’Orient. Com que es va trobar més malament, Virgili va
decidir tornar a Itàlia amb l’emperador, però el seu delicat estat de salut no va resistir. Sembla
ser que en el seu llit de mort va demanar que cremessin el manuscrit de l’Eneida perquè
considerava l’obra inacabada però August no va respectar les seves últimes voluntats i l’obra
va ser publicada dos anys més tard, el 17aC.
L’Eneida estava destinada a glorificar August i a proporcionar un gran monument literari que
enfortís la fe i el patriotisme dels romans. Narra una sèrie d’esdeveniments relacionats amb
l’origen de Roma per donar a entendre que la prosperitat del present era el resultat de l’esforç
dels avantpassats i d’una fèrria voluntat dels déus, que havien decidit que Roma es convertís
en un gran imperi. Per traçar aquesta trama, Virgili s’inspirà en tot un seguit de llibres que
narraven la història de Roma barrejant realitat amb llegenda. Segons aquestes fonts, un jove
troià de sang reial anomenat Paris va decidir visitar Grècia per conèixer en persona Helena, de
qui es deia que era la dona més bella del món. Helena estava casada amb el rei Menelau
d’Esparta, però Paris va aconseguir enamorar-la i la va seduir i convèncer perquè l’acompanyés
a Troia. Menelau, junt amb el seu germà Agamnèmon, va demanar ajut llavors als diversos reis
de Grècia, que reclutaren soldats i naus per viatjar a Troia i rescatar Helena. Durant deu anys,
els grecs assetjaren Troia, una ciutat que acabarien saquejant i destruint després de fingir un
retorn a la seva pàtria i haver fet creure als troians que els havien fet l’ofrena d’un cavall de
fusta per suplicar a la deessa Minerva un plàcid retorn a casa.

16. Saquejada Troia, els grecs tornaren a les terres on havien nascut, tot i que molts d’ells no van
tenir un retorn fàcil. Del rei Ulisses, per exemple, es diu que va errar per la Mediterrània
durant deu llargs anys abans de trepitjar de nou la seva estimada pàtria.
Segons una altra llegenda, els troians que havien sobreviscut a la destrucció s’aplegaren al
voltant d’un noble anomenat Eneas, que era fill de Venus, la deessa de l’amor. A bord d’una
vintena de naus, els troians es feren a la mar i erraren durant anys per la Mediterrània a la
recerca d’un lloc on construir una nova Troia. Finalment desembarcaren al Laci, una regió del
centre d’Itàlia, i hi fundaren la ciutat de Lavini.
Durant dos segles, els descendents d’Eneas regnaren a la zona i, posteriorment, una dona de la
família va donar a llum els bessons Ròmul i Rem. Mogut per una sinistra ambició política,
l’oncle d’un d’ells va decidir abandonar-los en un rai sobre les aigües del riu Tíber perquè
morissin de fam o de set, però el rai va encallar en una de les ribes del riu, on una lloba va
alletar els petits. Anys després, Ròmul i Rem decidiren fundar una ciutat a les ribes del Tíber, el
riu en què havien aconseguit sobreviure. Durant una discussió, Ròmul va acabar assassinant
Rem, i tot seguit va començar a construir les muralles de la ciutat, que va batejar amb el nom
de Roma. Segons la tradició , la primera pedra de la ciutat es col·locar el 21 d’abril de l’any
753aC, tot i que aquesta data és una simple convenció llegendària sense fonament històric.
Segons el mite, Roma havia estat fundada pels descendents d’Eneas, un heroi a qui els
contemporanis de Virgili consideraven una figura històrica. És més, la família de Juli Cèsar i
octavi August presumia de descendir d’Eneas, per la qual cosa no ens ha de sorprendre el fet
que Virgili escollís l’heroi troià com a protagonista del seu poema. A més, Virgili va convertir
l’heroi en un símbol de l’emperador i li atribuí les mateixes virtuts que els romans del seu
temps adjudicaven a August: coratge en els dies de guerra i prudència en els temps de pau. És
a dir: l’Eneida parla del present mitjançant l’evocació del passat.
De fet, al poema hi ha al·lusions continuades a la Roma d’August, ja que certs personatges amb
dots profètics s’encarreguen d’anunciar la futura esplendor de l’imperi. Poc abans d’arribar al
Laci, per exemple, Eneas baixa als Inferns, on l’ànima morta del seu pare li revela que els
descendents dels troians fundaran una segona Troia a Itàlia que serà el germen de la
civilització més poderosa del món.

17. L’ARGUMENT
-
6 primers llibres: el viatge de set anys de Troia al Laci. Estan inspirats en l’Odissea
d’Homer, narració del viatge del grec Ulisses per tornar de la guerra de Troia a Ítaca la
seva pàtria. Entre altres coses, durant el viatge Eneas topa amb els perillosos ciclops a
Sicília, baixa als inferns i manté una intensa relació amorosa amb Dido, reina de
Cartago que se sentirà traïda per Eneas, fet que serà l’origen de la futura enemistat
entre Roma i Cartago, palesa en les anomenades guerres púniques. En sentir-se atret
per Dido, Eneas està a punt de trair la responsabilitat històrica que li havia assignat la
divina providència: fundar una ciutat que esdevindria el punt de partida de la poderosa
civilització romana.
-
6 últims llibres: la guerra al Laci, inspirat en la Ilíada d’Homer, narració de la guerra
de Troia. Eneas arriba a una Itàlia amb pobles tan diferents com els llatins i els rútuls.
Al Laci viuen els llatins i el seu rei està a punt de casar Lavínia, la seva filla, amb Turn,
un jove impetuós que acabdilla els rútuls. Tot i així, quan coneix la llegenda d’Eneas, el
rei dels llatins decideix canviar de plans i casar Lavínia amb el troià errant. Encès de
còlera, Turn aplega els seu exèrcit i declara la guerra als troians amb l’objectiu
d’expulsar-los d’Itàlia.
HOMER I VIRGILI
Virgili imita Homer en molts aspectes:
-
Tant l’obra homèrica com l’Eneida, la guerra comença amb la història de dos homes
que es disputen una mateixa dona: Helena en el primer cas, Lavínia en l’altre.
-
Realisme en la cruesa de la guerra. Tot i així, en l’Eneida, la guerra acaba en un període
de pau que simbolitza la pax augustea que August va aconsegur imposar després de la
batalla d’Acci.
-
Narracions retrospectives: Eneas narra a la reina Dido les seves desventures fins al
desembarcament a Cartago, tal com Odisseu narra les seves als feacis.
-
Trets estilístics com els epítets o els símils.
-
Alguns episodis homèrics: els jocs fúnebres en honor del pare d’Eneas, la davallada als
Inferns, la descripció de l’escut de l’heroi amb escenes de la història de Roma, les
assemblees dels déus i la seva intervenció en les lluites humanes, els parlaments dels
guerrers al moment d’enfrontar-se i el coratge amb què moren.

18. -
Paral·lelisme en protagonistes com Aquil·les – Eneas; Hèctor – Turn; Helena – Lavínia;
Príam – Llatí. Per això els últims sis llibres de Virgili s’han anomenat amb freqüència
“La Ilíada virgiliana”.
-
Protagonistes propis de l’èpica: herois, reis, déus i semidéus. De totes maneres, si bé el
protagonista de l’Eneida (Enees) s’inspira en un dels principals protagonistes de la
guerra de Troia (Aquil·les), el perfil de personatges és ben diferent. Mentre Aquil·les
se’ns presenta com un superheroi sense pietat i rebel, fins i tot contra els designis dels
reis, Enees representa un heroi més humà, moderat, conscient de les seves limitacions,
obedient davant els designis dels reis, amb capacitat de resignar-se i sacrificar-se i
compassiu pels sentiments de l’enemic. Durant la guerra amb Turn, per exemple,
Eneas es mostra fins i tot solidari amb el sofriment de l’enemic, cosa impensable en els
herois que protagonitzen l’èpica arcaica. Els herois d’Homer no dubtaven a rebel·lar-se
contra els mateixos déus, mentre que Eneas és una persona religiosa que obeeix
escrupulosament tots els designis divins. Això sí, ambdós personatges estan marcats
pel coratge i la tenacitat que els acompanya durant les seves respectives lluites.
Aquesta descripció d’un heroi més humà representa una novetat en el gènere èpic ja
que el dota d’aspectes més lírics i sentimentals.
Sembla evident però, que, a part d’Homer, Virgili rebé també la influència dels Annals d’Enni
(escriptor del s. III-II aC) on es narrava tota la història de Roma, des dels seus orígens fins a les
guerres púniques, però buscant les explicacions racionals dels fets i defugint la intervenció dels
déus. A més, Enni va ser l’introductor en la poesia llatina de l’hexàmetre, el vers de l’èpica
homèrica.
ASPECTES FORMALS
Virgili es va preocupar de donar a l’Eneida una estructura precisa en què no quedés res per
lligar. Entre les estratègies que afavoreixen la unitat interna del poema, destaca la creació
d’escenes simètriques. Al final del llibre segon, per exemple, Eneas es carrega el pare damunt
les espatlles per salvar-lo de l’incendi que està davastant Troia, una situació que es reprodueix
al desenllaç del llibre vuitè, quan l’heroi es carrega sobre les espatlles un escut que representa
tota la història futura de Roma. La connexió entre aquestes dues escenes no només posseeix
un valors estètic evident, sinó que esn convida a fer una lectura simbòlica que ben segur ens
ajudarà a entendre millor l’Eneida: el que ens vol dir Virgili és que Eneas porta sobre les
espatlles tant el passat de Troia com el futur de Roma.

19. D’altra banda, tot el poema de Virigli evidencia un autèntic virtuosisme mètric. L’Eneida està
escrita en hexàmetres, vers característic de la poesia èpica. Virgili no només demostra una
habilitat enorme per construir hexàmetres equilibrats i de seductora musicalitat, sinó que
acomoda a la perfecció el ritme de cada vers a la idea que s’hi expressa. Així, l’hexàmetre és
lent quan Virgili vol transmetre les nocions de majestuositat o pesadesa, mentre que es torna
àgil quan el poeta vol suggerir rigor o irreversiblitat.
Quant al vocabulari, Virgili aconsegueix un grau d’expressivitat molt alt partint d’un lèxic
extremadament senzill, ja que les paraules usades a l’obra eren les pròpies del llatí que es feia
servir popularment en època d’August. Això sí, Virgili recorre a una sintaxi sorprenent plena de
girs insòlits. Molts revelen la influència de la llengua grega en general i de l’estil d’Homer en
particular. A imitació d’Homer, Virgili usa nombrosos símils que vinculen el que és humà amb
el que és animal o vegetal: dels troians, per exemple, se’ns diu que mostren davant dels grecs
l’afany carnisser característic dels llops famolencs, mentre que equipara els atrafegats
cartaginesos que treballen en la construcció de la seva ciutat amb laborioses abelles que mai
no descansen.
L’ENEIDA EN LA CULTURA OCCIDENTAL
Poques obres han tingut en la cultura occidental un reconeixement tan unànime i continuat
com l’Eneida de Virgili. Les diferents sensibilitats que han caracteritzat les etapes successives
de l’evolució literària europea han trobat en Virgili un punt de referència segur, amb el qual
han sintonitzat tant des del punt de vista humà com artístic. Durant l’època de l’Imperi romà,
Virgili era considerat arreu com el poeta més gran que havia donat Roma i la seva obra
encarnava el caràcter romà ideal. El text de l’obra era memoritzat pels estudiants i comentat a
les classes de retòrica des de tots els punts de vista, materials i formals. Durant l’edat mitjana,
el prestigi de Virgili es mantingué íntegre, amb la bona fortuna que el cristianisme el considerà
en alguns aspectes com un precursor seu i, malgrat el seu evident paganisme, els seus valors
ètics s’harmonitzaven sense friccions amb els ideals de la cristiandat. Així, l’obra de Virgili
ocupà un lloc privilegiat en els monestirs medievals i tingué una presència continuada a les
aules. L’aurèola de Virgili en època medieval culmina amb la seva presència a l’obra de Dante
fent de guia a l’autor de la Divina Comèdia a l’Infern i al Purgatori. Durant el Renaixement fou
considerat pels seus principals representants com el model acabat d’humanisme i venerat
coma mestre indiscutible. El Classicisme trobà en Virgili una font d’inspiració per a les seves
obres literàries, plàstiques i escèniques. El segle XIX, malgrat el seu enlluernament per Homer,
sabé descobrir en l’Eneida tot el sentiment i el patetisme de l’acció humana i de l’heroi sotmès

20. al destí. I en el nostre segle, en que hem celebrat el bimil·lenari del poeta, hom ha valorat en
l’obra el seu caràcter de poesia cívica, el contrast d’ideals, la juxtaposició d’aspiracions
privades i públiques, la intervenció divina i humana en els esdeveniments històrics, sense
oblidar el valor perenne del seu do poètic i l’harmonia del seus hexàmetres.
BREU CONTEXTUALITZACIÓ D’HORACI I ELS SEUS CONTEMPORANIS
August va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals i regenerar
moralment els romans, que considerava enfonsats en una decadència moral respecte als
temps passats a causa de l'enriquiment provocat per l'imperi, i per recuperar el seu orgull
nacional, molt malmès després de tantes lluites fratricides. En aquest objectiu va saber-se
atreure els grans literats del moment. En efecte, els poetes Virgili, Horaci i Properci van
pertànyer a l'anomenat cercle de Mecenas, home riquíssim i refinat, conseller de confiança i
amic de l'emperador August. Mecenas va sostenir amb la seva generositat els seus protegits,
els quals es van poder dedicar així a escriure sense problemes econòmics, ja que eren d'origen
més aviat humil. Per aquest motiu -però sens dubte també convençuts de la missió d'August-,
Virgili, Properci i Horaci, poetes de l’edat d’or de la literatura llatina, van col·laborar-hi de grat,
amb prou llibertat per defugir cantar directament el príncep. De fet, autors com Virgili
treballaren per encàrrec directe d’August en algunes de les seves obres. L’Eneida, per exemple,
va començar per encàrrec de l’emperador amb l’objectiu d’explicar els orígens divins dels
romans i narrar algunes de les principals gestes de l’imperi amb afany patriòtic. Menys vinculat
a l'entorn de l'emperador, l'historiador Livi també hi va donar suport des de la seva Pàdua
natal. En canvi els membres del cercle de Messala Corví -Ovidi, Tibul, Sulpícia-, que eren de
classe benestant i gaudien, doncs, d'independència econòmica, se sentien menys vinculats a la
política d'August. Fins i tot Ovidi va ser desterrat per August a causa de motius foscos.

21. HORACI, EL POETA TRANQUIL
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus) (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venosa, al sud d'Itàlia,
en una família humil. Segurament devia perdre la seva mare quan era molt petit ja que Horaci
sempre parla de la seva dida, Pulia. El seu pare, amb qui tenia molt bona relació i a qui es
mostrà sempre agraït, era llibert, però es va esforçar per donar la millor educació al seu fill,
primer cursant gramàtica i retòrica a Roma i després a Atenes per estudiar grec i filosofia.
Horaci fou considerat un home sensible i irritable, tret que quedava suavitzat per la seva
bondat natural i el seu bon sentit de l’humor. També destacava la seva lleialtat sincera i
afectuosa cap als seus amics. Un home equilibrat, lleial i fidel a les idees de l’epicureisme,
corrent filosòfic desenvolupat en el període hel·lenístic que defensava els plaers naturals
basant-se en la privació del dolor físic i moral, buscant sempre el benestar en la manca
d’excessos (aurea mediocritas).
Des del punt de vista ideològic i polític, Horaci va lluitar en defensa de la República amb el
bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August. Durant els seus anys d’estudi a Grècia es va
deixar emportar per l’entusiasme juvenil a favor de la República i, després de l’assassinat de
Juli Cèsar, Horaci va arribar a ajuntar-se a l’exèrcit republicà de Brutus, més encomanat pels
altres que per convicció, amb l’objectiu d’oposar-se als triumvirs Octavi i Marc Antoni. L’exèrcit
republicà, però, va ser derrotat a la doble batalla de Filips (42 aC) i Horaci va haver d’escapar
per salvar la vida. Quan Octavi va decretar l’amnistia a favor dels que havien lluitat contra
seva, Horaci va decidir tornar a Roma,on va conèixer la notícia de la mort del seu pare i de la
confiscació de les seves propietats. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins
que Virgili li va presentar Mecenas. A més d'una profunda amistat, Mecenas li va donar
suport econòmic perquè pogués viure de la poesia (i convertir-se en el principal poeta líric i
satíric en llengua llatina) fins al punt de regalar-li una finca al camp, on va retirar-se sovint.
Si a través de Virgili va conèixer Mecenes (el 39 aC), a través de Mecenes va entrar en contacte
amb Octavi (aquest no és proclamat emperador fins el 27 aC). Lluny de convertir-se en un vil
adulador de la política augustea, va rebutjar el càrrec de secretari particular de l’emperador,
tot i que no va deixar mai de cantar les consignes morals, polítiques i religioses del pla
restaurador del princeps. Això no s’ha d’entendre com una traïció a les seves idees
republicanes sinó com el reconeixement per part d’Horaci de la magnífica tasca que August
havia dut a terme acabant amb un llarg i terrible període de guerres i imposant reformes de
tot tipus per recuperar la pietas i la virtus romanes, molt abandonades des de la victòria sobre
l’enemic púnic. De fet, molts punts de la ideologia imperial coincidien amb les seves pròpies

22. aspiracions de pau i tranquil·litat, ajustades a la seva concepció mesurada de la vida. Tot i així,
sí és cert que Horaci fou a vegades criticat de manca de sinceritat ja que en alguns moments
exalta els aspectes de la política d’August oposats a les seves pròpies creences i conviccions,
especialment quan parla de la divinització de l’emperador.
A Mecenas li feia molta por la mort. Una de les odes d’Horaci és testimoni d’aquesta por i de
l’amistat que els unia: Horaci, conscient de la por de Mecenas i de la inutilitat de qualsevol
reflexió filosòfica, li repeteix el jurament, que ja li havia fet en una altra ocasió, de seguir-lo en
la seva darrera jornada.
Horaci va morir pocs mesos després de Mecenes i, per l’amistat que els havia unit, va ser
enterrat al seu costat.
OBRES D’HORACI
Les poesies més antigues que es coneixen d’ell pertanyen al gènere iàmbic i mostren el
propòsit deliberat d’imitar Arquíloc de Paros. D’aquestes poesies, que ell intitulà iambi i ara
són conegudes per “epodes”, en va publicar un llibre on només n’hi ha disset, però és de
creure que n’havia escrit d’altres. En aquest llibre hi ha una anticipació del que després seria la
seva gran obra lírica: les Odes, on hi trobem invectives violentes, poesies plenes de sa
humorisme, d’altres en les quals vibra la tendresa de l’amor i d’altres inspirades pel desig
sincer que s’acabin les lluites entre els ciutadans romans. A part de rebre les influències del
citat Arquíloc de Paros pel que fa al ritme dels versos i al to de la composició, Horaci també se
sentí atret per l’obra de Lucili, poeta romà cent anys anterior a ell del qual admirava la
mordacitat satírica, tot i que en menyspreava la negligència en la versificació. Les primeres
sàtires d’Horaci no deuen ésser gaire posteriors als seus primers epodes. Les sàtires, que ell
anomenà sermones o “converses”, són escrites en hexàmetres dactílics i la intenció satírica s’hi
manté dins d’un to col·loquial.
Els anys que seguiren la publicació dels Epodes i de les Sàtires són els anys de plenitud d’Horaci
com a poeta líric. Ja en els Epodes en donava indicis prometedors però això no el satisfeia;
altrament, les Sàtires no eren per a ell poesia. El que volia fer eren poemes lírics a la manera
dels d’Alceu i de Safo. I va ser cap als anys 30 quan ell va escriure les primers odes que
coneixem. Amb aquest nom es designen uns petits poemes en els quals descriu escenes
viscudes o imaginades, fa reflexions morals amb autèntica intensitat lírica (per exemple parlant
de la inexorabilitat de la mort o quan plany la misèria dels homes que sofreixen per la cobdícia

23. dels rics avars), canta l’amor (sovint parla de vivències amb un deix de recança o resignació),
l’amistat, la joia dels convits i la pau del camp, l’emoció recordant la sang vessada en les
guerres civils, o celebra August com a pacificador de Roma. I tot això ho tracta amb una
diversitat de tons que mostren la complexitat del seu caràcter, un esperit sensible amb gran
sentit de la mesura i un humor a vegades cru i a vegades molt fi. En les odes queda palès com
havien penetrat dins la seva personalitat poètica les seves extenses lectures: la poesia grega,
clàssica i hel·lenística, la filosofia moral postsocràtica, la comèdia greco-llatina i, encara que ell
no els preava gaire com a poetes, Catul i els poetae novi.
Horaci fou un poeta tranquil, que expressa allò que desitja amb una perfecció gairebé
absoluta. Els principals temes que tracta la seva poesia són l’elogi d’una vida retirada (beatus
ille), el locus amoenus (lloc agradable propici per a l’amor i el plaer en tots els sentits) i la
invitació a gaudir del moment (carpe diem), temes que autors posteriors com Garcilaso de la
Vega i Fray Luis de León reprendran. Destaquem també altres temes com el desig
d’immortalitat per part de l’autor, i el seu patriotisme (usant per exemple la imatge de la nau
com al·legoria de l’estat).
L’obra poètica d’Horaci no es va reduir al subgènere de la lírica, sinó que també va tocar altres
aspectes del coneixement. Els crítics proposen dos períodes de producció.
Primer període:
-
Sàtires (Sermones): (35 aC llibre I – 30 aC llibre II). 18 poemes en dos llibres escrits en
hexàmetres. Poesia crítica amb abundants elements autobiogràfics que persegueix una
finalitat moral. El caràcter més aviat apacible i escèptic d’Horaci fa que, malgrat la
desil·lusió que sent després de Filipos i el malestar de veure’s obligat a viure d’un
càrrec de funcionari, la crítica a la societat present en les seves sàtires sigui més irònica
que no agressiva i que en general hi predomini més la burla amable que no l’atac
virulent.
-
Epodes (Epodes): (30 aC). El propi Horaci anomenava els seus epodes “iambi”, per ser
aquesta la mètrica utilitzada. Es tracta de 17 composicions iàmbiques que presenten la
transició entre la poesia satírica i la lírica posterior ja que hi ha des de sàtires mordaces
i de crítica social a odes líriques de tema amorós. L’epode és una composició d’origen
grec destinada a l’insult i a l’improperi. Alguna de les epodes d’Horaci conserven
aquest caràcter, però d’altres són eminentment líriques. Destaca l’Epode el

24. començament de la qual, Beatus ille, ha donat nom a un tema literari, la lloança a la
vida tranquil·la al camp.
Segon període:
-
Odes (Carmina): (23 aC llibre I-II-III - 13 aC llibre IV). 4 llibres amb un total de 104
poemes en hexàmetres de caràcter líric que constitueixen l’obre culminant de la lírica
llatina. Aconseguit ja el suport de Mecenas i l’èxit literari, Horaci perd del tot la
intenció satírica. L’autor se sent orgullós d’haver traspassat al llatí la lírica grega
imitant els temes i mètriques grecs. El propi Horaci té consciència que les seves odes
és el millor de la seva obra i afirma que seran més duradores que el bronze. Les Odes
són principalment líriques. Podem agrupar-les en diversos grups temàtics:
o odes romanes: odes de lloança a August, de tema patriòtic, que exalten Roma i
Augusten sintonia amb els objectius del príncep de restauració de la concòrdia
ciutadana i els valors morals tradicionals. És evident que quan escrivia els
epodes i les sàtires ja li restava ben poc d’aquell entusiasme republicà que el
va portar a la batalla de Filips, però també cal admetre que no l’atreia la nova
forma de govern que s’havia establert a Roma. La seva vinculació amb gent
addicta a aquella política no era més que una afinitat de gustos literaris i una
sincera amistat personal. Però en el cor d’Horaci hi havia des de sempre un
altre sentiment, un patriotisme que prenia forma concreta en el seu amor a la
pau i a la concòrdia entre els ciutadans i en la compassió pels romans que
havien mort a les guerres civils i pels que encara hi moririen si no s’hi posava
fi. Queda clar que la seva amistat amb August era sincera i en les odes del IV
llibre el mostren decidit partidari del príncep, però la lectura d’alguna d’elles
ens deixa la impressió que no s’havia lliurat de cor a la seva política: el seu
epicureisme visceral li ho impedia.
o odes d’amor: dedicades a diverses dones imaginàries o referents a relacions
superficials que va tenir.
o odes filosòfiques: sobretot amb idees epicúries (la felicitat es troba si hom
renuncia a l’ambició i als excessos i es conforma amb una mitjania d’or (aurea
mediocritas), amb un plaer moderat; cal viure el present perquè la vida és
curta (carpe diem).
A les odes, Horaci seguia els ritmes de la lírica de Safo i Alceu, buscant sempre la perfecció
formal, cosa que implicava, no només exigències de quantitat sil·làbica, sinó també una

25. selecció acurada dels mots per llur sonoritat i llur extensió. El lector de les odes hi pot trobar a
faltar moments de gran elevació poètica com els que es troben en Virgili; cal recordar que
Horaci és el poeta de la moderació i que aquesta mancança hi és compensada per la perfecta
estructura del poema. És cert que en les odes, el llenguatge de les quals és voluntàriament
concís, no hi ha descripcions minucioses ni gens d’ornamentació verbal, però els mots hi tenen
un gran valor expressiu i, sovint, suggeridor d’imatges, hi ha profusió de personificacions i
d’al·legories, hi abunden els fenòmens naturals per descriure passions humanes,
paral·lelismes, antítesis (a vegades al final de l’obra per acabar amb un contrapunt irònic) i
altres figures retòriques.
En les odes s’hi reflecteix sempre la seva personalitat: a través d’ironies i de sentiments
expressats amb fingida exageració o amb modèstia, s’hi manifesta sempre la seva humanitas,
el seu caràcter impulsiu, però voluntàriament refrenat, la seva avorrició per tot el que és lleig i
immoral, el seu amor per la pau i el seu desig de procurar una mica de felicitat als amics.
Les odes no van tenir l’èxit que el poeta i els seus amics esperaven, segurament perquè no van
ser compreses; la novetat dels ritmes, la intencionada senzillesa d’expressió, la subtilitat de
l’humor i la concisió del llenguatge els havia sobtat. Al disgust de la mala acollida de l’obra se
ni afegiren d’altres. L’any anterior havia mort el seu gran amic Quintili Varus i molt poc després
de la publicació de les Odes, Mecenas, el seu protector i també gran amic, es trobà en un
contratemps que va contribuir, amb d’altres causes, a fer-li perdre el valiment d’August
(sembla que Mecenas fou indiscret i rebel·là a la seva muller Terència una conspiració contra
August en la qual hauria participat el germà adoptiu d’aquesta. Sembla ser que aquesta
indiscreció va salvar la vida d’alguns dels conspiradors). De fet, entre August i Mecenas no hi
hagué una ruptura; fou només un refredament en llur amistat. Però Horaci, amic com era de
Mecenas, se’n va doldre. Això pot explicar el seu propòsit de dedicar-se a la filosofia moral i,
fins i tot, el de deixar d’escriure poesies líriques.
-
Epístoles (Epistulae): (20 aC llibre I – 15 aC llibre II). Dos llibres amb un total de 23
poemes en forma de cartes adreçades als seus amics. Poesia de reflexió moral i
filosòfica. Pels motius citats, deixa enrere la lírica per centrar-se en reflexions sobre la
filosofia de la vida. Al primer llibre són majoritàriament de contingut filosòfic, que
tracten en un to senzill i amical de problemes de moral pràctica com la felicitat. Al
segon llibre les epístoles contenen teories literàries. Destaca l’Epistula ad Pisones, més
coneguda com Art poètica, consells als aspirants a poetes, obra en la qual estableix els

26. principis de preceptiva literària que han tingut durant segles pervivència en la nostra
cultura.
A part, cal destacar també el Cant Secular (Carmen Seculare), un himne que li va encarregar
August, que continuava apreciant-lo sincerament, per ser cantat públicament durant els Ludi
Saeculares de l’any 17. Aquesta va ser la consagració popular d’Horaci com a poeta de Roma:
finalment el seu poble l’havia comprès. Això li va tornar les ganes d’escriure poesia lírica i per
aquest motiu va acceptar l’encàrrec d’August d’escriure unes odes per als seus fillastres Tiberi i
Drus. L’any 13 es va publicar un recull d’odes (IV Llibre d’Odes) amb aquestes més altres que
recordaven les seves odes i epodes anteriors.
El més destacat d'Horaci, per damunt de qualsevol altre poeta llatí, és la seva perfecció
tècnica, tant en la mètrica com en l'expressió, aconseguida gràcies a una acurada elaboració
dels seus poemes. La seva perfecció formal eren signe d’equilibri i serenitat i va ser
identificada durant el Renaixement com la màxima expressió literària de les virtuts clàssiques.
En canvi li manca la passió d'un Catul o el sentiment d'un Virgili i amaga les seves emocions
rere la ironia. Pot ser titllat de fred, sobretot en les odes d'amor, tot i que queda evident la
seva sensibilitat, emoció i tendresa.
EL LLEGAT D’HORACI
Tal com ell mateix havia predit, els temes i els tòpics creats per Horaci gaudiran de
reconeixement universal al llarg de la literatura posterior a la seva mort. Tot i que la lírica de
l’autor queda una mica apartada amb l’arribada de poetes com Virgili o Ovidi, la seva
resurrecció s’inicia clarament durant el romanticisme, on els poetes humanistes imiten el seu
estil. Més endavant la seva influència és palesa en poetes espanyols com Garcilaso de la Vega,
Fray Luís de León, Francisco de la Torre, Medrano, Lope de Vega, etc.
Per altra banda, alguns autors anglesos com John Milton es veuran també influïts per l’obra
horaciana.
Més endavant, a la Generació del 27, trobem també influències horacianes en poetes com
Jorge Guillén.
Quan els poetes com Garcilaso de la Vega y Lope de Vega van agafar Horaci com a model, la
literatura catalana ja havia entrat en una decadència que va durar tres segles. Aquest és
segurament el motiu pel qual el poeta va tenir poca influència entre els autors catalans. De fet,

27. la seva presència es troba només ja en ple segle XVI en un poema de Pere Serafí, inspirat en
l’epode Beatus ille, en el qual es reflecteix en to casolà l’ideal horacià de la vida al camp. Això
sí, podem trobar la influència horaciana, almenys de manera indirecta, en els nostres grans
poetes noucentistes. Cal assenyalar la publicació el 1906 de les Horacianes, conjunt de poesies
en les quals Miquel Costa i Llobera mostra la seva adhesió als ideals horacians d’equilibri
espiritual i serenitat, i imita també el poeta en el model de ritme dels versos. A continuació,
reproduïm un poema que Costa i Llobera va escriure i va dedicar a Horaci:
A HORACI
Príncep afable de la docta lira,
mestre i custodi de la forma bella:
tu qui cenyires de llorer i murta
doble corona,
ara tolera que una mà atrevida
passi a mon poble la que amb tal fortuna
tu transportares al solar de Roma
cítara grega.
Aspra i ferrenya sonarà en ses cordes
fines la llengua de ma pàtria dura;
mes també noble hi sonarà: ma pàtria
filla és de Roma.
Filla de Roma per la sang, pel geni,
clara i robusta com sa mare antiga,
guarda en ses terres per llavor de glòria
cendra romana.
Sí: dins sa terra el cavador atònit
ossos i marbres i joiells hi troba,
armes, monedes i penons que ostenten
l’àguila augusta.
Bella ma pàtria és ademés. Viuria
sens enyorança ta divina Musa
dins eixa terra que cenyeix la blava
mar de Sirenes.
Illa és galana, on el sol de Grècia
brilla puríssim, i d’ardenta saba
pròdig, li dóna amb lo raïm alegre
l’àtica oliva.
Deixa, doncs, ara, que dins ella evoqui
clàssiques formes, i l’antiga Musa,
just amb sos propis ornaments, ma pàtria
veja somriure.
Ara que folla la invocada Fúria,
febre als poetes inspirant, ungleja

28. l’arpa plorosa, i entre fang destil·la
fonts d’amargura,
oh! com enyora mon afany les clares,
dolces fontanes del Parnàs hel·lènic!…
Mestre, amb ta bella, cisellada copa,
deixa-m’hi beure.
Deixa que tasti la sabor antiga
que omple tes odes i dins elles dura
com un vi ranci de Falern que guarden
àmfores belles.
Nèctar poètic amb què el cor s’anima,
febre i deliris d’embriac no dóna;
dóna la calma de l’Olimp, la sana
força tranquil·la.
Qui de tal nèctar troba el gust, no cerca
l’or, ni les armes, ni el domini frèvol:
l’art és sa vida, que entre goig o penes
guarda segura.
Ah! Pugin altres a palaus que habiten
grogues les ànsies amb l’afany hidròpic,
negres ensomnis que en un llit de plomes
posen espines.
Vagen al fòrum, on febrosa turba
crida i s’empaita disputant la presa
que la Fortuna dins la pols humana
llança per riure.
Puga jo, a l’ombra del nadiu boscatge,
seny i bellesa agermanar, oh artista!,
seny i bellesa que amb la lira formen
digna aliança.
Sí: que a tes obres el bon seny, Horaci,
guia la dansa de gentils estrofes,
tal com Silenus, el vell gris, guiava
dansa de nimfes.
Elles ben àgils i formant corona
donen al ritme la lleugera planta:
riuen les Gràcies, i se sent l’efluvi
d’alta ambrosia.
Miquel Costa i Llobera
També Vicent Andrés Estellés fou un poeta català influenciat per Horaci. Fa ús dels poetes
llatins per eludir la censura, recreant l’antiguitat clàssica no esmentava les persones i fets
coetanis de qui parlava. Fixeu-vos com n’explica l’autor mateix les raons d’aquesta devoció per
als referents clàssics:

29. Això, en certa manera, és una mesura cauta. Hi havia el risc a l’hora de dir certes coses.
Hi havia enfront una senyora, molt puta, que es deia “censura”, i, ja advertit, havent
ratllat molts dels meus versos, hi havia l’autocensura, que actuava més rigorosament
encara que la censura després. Vaig pensar un dia d’emprar els noms de figures
literàries excelses, com els d’Horaci, Virgili, Rufus Fest Aviè, Ovidi. Això em permetia
parlar de moltes coses que desagradablement ocorrien a la ciutat de València i guardar
després amb un mínim de seguretat els papers que anava escrivint. Hi ha un fet
determinant : el dia que posen Joan Fuster en una falla i el cremen. Aquest acte va
determinar l’escriptura de les Horacianes. Com abans el fet de la postguerra, molt amarg
també, havia determinat les èglogues. Perquè jo no em plantejava cap problema literari,
de fer-les així o fer-les aixà, sinó simplement de contar, de narrar certes coses.
Enric Bou, “Vicent Andrés Estellés, una inconformitat”.
En trobem un bon exemple en el poemari Horacianes i concretament en el poema
“Pare” (Horacianes, Les pedres d’àmfora, OC2; 17 de l’antologia) en què Estellés
tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci:
Pare
pare,
no sabies llegir ni escriure.
no sabies de lletra.
analfabet, es diu això de manera expeditiva,
un mot que em fa un gran dany cada vegada que l’escolte
i l’ententc desdenyosament injust.
caldria matisar.
hom no pot dir analfabet impunement.
intuïtiu, em vares dur als millor mestres de venussa,
més endavant de roma
i fins i tot em vas permetre anar a grècia.
Com t’ho podria agrair, pare.
em recorde.
jo escrivia, assegut a taula,
i tu, dempeus darrere meu,
miraves els signes que traçava jo
com si anasses llegint-los
o patint-los, no ho sé.

30. A “M’he estimat molt la vida” (poema 18 de l’antologia), l’autor també adopta el jo
poètic d’ Horaci. En què creieu que coincideix la concepció de la vida que tenia Horaci
amb la que s’exposa en el poema?
M’he estimat molt la vida
m’he estimat molt la vida
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada a la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravanet, aquell all tendre,
què dieu d’aquell lluç,
és sorprenen el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
En definitiva, l’obra d’Horaci s’ha convertit en un clàssic imprescindible junt a la de Cicerón,
Virgili i Ovidi.

31. SELECCIÓ D’EPODES I ODES PER A LA SELECTIVITAT 2014
(CAL TENIR EN COMPTE QUE EXIXSTEIXEN DIVERSES TRADUCCIONS PER A CADA EPODE, TOTES
APROXIMADES, CLAR).
EPODES
Epode II (Beatus ille) Segurament l’epode més conegut d’Horaci. El tema principal és el beatus
ille, feliç aquell qui pot viure de manera senzilla i retirada al camp, lluny de la ciutat. Fins els
últims quatre versos, l’autor fa un fervent elogi a aquesta vida tranquil.la. Està relacionat amb
les idees epicúriques de l’autor, amb la idea de conrear l’esperit buscant un equilibri perfecte
entre cos i esperit de manera que aprenem a dominar les nostres emocions tant com el nostre
cos. Fins als últims quatre versos, és un elogi apassionat de la vida al camp. És l’expressió d’un
anhel sincerament sentit que no resta gens desvalorat pel cop d’efecte final, amb el qual el
poeta, amb un toc d’humor, sorprèn el lector desprevingut. Alguns comentaristes hi han vist
una sàtira contra un usurer anomenat Alfi; altres hi veuen un delicadíssim idil.li en el qual
expressa, per un procediment emprat ja per Arquíloc, els seus propis sentiments atribuint-los a
una altra persona. En realitat, aquest epode és l’una cosa i l’altra. Els sentiments del poeta s’hi
manifesten amb tanta claredat que, mogut per aquell pudor que, com hem observat en alguna
de les odes, l’obligava a protegir amb la ironia la seva intimitat, aquí la protegeix amb una
sàtira, no pas personal, sinó adreçada a una plaga tan estes a Roma com eren els usurers. Si
Alfi era realment un usurer famós a Roma o un personatge imaginari, tant se val. El que
importa és que aquí, com en gairebé tots els epodes satírics, la invectiva té un caràcter
general. Al final, el poeta sorprèn el lector amb un toc d’humor en el que diu que, tot i la
lloança del Beatus ille, l’usurer continua escollint treballar com a usurer en lloc de camperol.
S’ha suposat que aquest epode fou escrit poc temps després d’haver rebut de Mecenas la
masia de Sabina. Però ens podem preguntar si no és possible que Mecenas li hagués fet
l’obsequi després d’haver llegit aquest epode.
Beatus ille qui procul negotiis,
ut prisca gens mortalium,
paterna rura bobus exercet suis,
solutus omni fenore,
neque excitatur classico miles truci
neque horret iratum mare,
forumque uitat et superba ciuium
potentiorum limina.
ergo aut adulta uitium propagine
altas maritat populos,
aut in reducta ualle mugentium
prospectat errantis greges,
inutilisque falce ramos amputans
feliciores inserit,
aut pressa puris mella condit amphoris,
aut tondet infirmas ouis;
uel, cum decorum mitibus pomis caput
Autumnus agris extulit,
ut gaudet insitiua decerpens pira
certantem et uuam purpurae,
qua muneretur te, Priape, et te, pater
Siluane, tutor finium.
libet iacere modo sub antiqua ilice,
modo in tenaci gramine;
labuntur altis interim ripis aquae,
queruntur in siluis aues,
fontesque lymphis obstrepunt
manantibus,]
somnos quod inuitet leuis.
at cum tonantis annus hibernus Iouis
imbres niuesque comparat,
aut trudit acris hinc et hinc multa cane
apros in obstantis plagas
aut amite leui rara tendit retia,
turdis edacibus dolos,
pauidumque leporem et aduenam laqueo
gruem]
iucunda captat praemia.
quis non malarum quas amor curas habet
haec inter obliuiscitur?
quodsi pudica mulier in partem iuuet
domum atque dulcis liberos,
Sabina qualis aut perusta solibus
pernicis uxor Apuli,
sacrum uetustis exstruat lignis foccum
lassi sub aduentum uiri

32. claudensque textis cratibus laetum pecus
distenta siccet ubera
et horna dulci uina promens dolio
dapes inemptas apparet,
non me Lucrina iuuerint conchylia
magisue rhombus aut scari,
siquos Eois intonata fluctibus
hiems ad hoc uertat mare,
non Afra suis descendat in uentrem
meum,]
non attagen Ionicus
iucundior quam lecta de pinguissimis
oliua ramis arborum,
aut herba lapathi prata amantis et graui
maluae salubres corpori,
uel agna festis caesa Terminalibus
uel haedus ereptus lupo.
has inter epulas ut iuuat pastas ouis
uidere fessos uomerem inuersum boues
collo trahentis languido
positosque uernas, ditis examen domus,
circum renidentis Lares.’
haec ubi locutus fenerator Alfius,
iam iam futurus rusticus,
omnem redegit Idibus pecuniam,
quaerit Kalendis ponere.
Feliç l’home
«Feliç l’home que, allunyat dels negocis,
com el llinatge dels mortals dels temps antics,
conrea els camps heretats del pare amb uns bous que li pertanyen,
lliure del neguit dels venciments1,
que no és despertat, a la milícia, per l’esclafit esfereïdor de la trompeta ni redubta la mar
embravida i defuig el fòrum i els llindars altius dels ciutadans poderosos.2
Així, doncs, marida les sarments2, ja crescudes,
de les vinyes als alts pollancres,
o vigila, en una vall pregona3, els mugidors ramats dispersos,
talla amb el podall les branques inútils i n’empelta4 de més productives
o posa dins d’unes gerres netes la mel espremuda
o esquila les indefenses ovelles,
o bé, quan Autumne ha alçat damunt dels camps el seu cap
ornat de fruites madures,
com frueix collint les peres d’empelt i el raïm que rivalitza amb la porpra
per obsequiar-vos a tu, Príap5, i a tu, pare Silvà6, protector de les termes!
Li és grat d’ajeure’s,
sia sota una vella alzina, sia damunt l’atapeïda gespa.
S’escolen mentrestant entre uns marges alts els rierols7,
es lamenten dins els boscatges els ocells
i les fonts, amb la remor de l’aigua que raja, fan venir un son lleuger.
Però quan el temps hivernal de Júpiter tonant 8
aglomera les pluges i les neus,
ell amb la gossada acaça de totes bandes els ferotges senglars
cap a les xarxes teses davant d’ells,
o bé en un pal llis les teles de malles amples,
parany per als golafres tords9,
i atrapa en els llaços uns bons premis,
una poruga llebre i una grua migradora.
¿Qui no s’oblida, amb aquests esplais,

33. de les cruels angoixes que porta l’amor?
I si, a més d’això, una dona honesta tingués la seva part
en la cura de la casa i d’uns infants xamosos
i, com una pagesa sabina o com la muller d’un àpul feinador10,
amuntegués a la sagrada llar la llenya seca a l’arribada del marit cansat
i, en tancar els gras bestiar dins el gros11 dels canyissos12,
munyís els braguers botits13
i, bo i traient la de dolça gerra el vi de l’any,
aparellés uns menjars no comprats,
el que és a mi, no em plaurien pas més
les conquilles14 del llac Lucrí15 o el rèmol o els escars16 de Creta,
si per cas una fragorosa tempesta de les mars orientals
n’empenyia alguns cap a la nostra,
ni l’ocell africà17 ni el francolí de Jònia18
no baixarien pas al meu estómac més delitosos
que l’oliva collida de les branques més opulentes de l’arbre
o l’agrella19 que estima els prats
i les malves saludables a un cos carregat
o l’anyella immolada per les festes Terminals
o el cabrit rescatat del llop.20
Durant aquests àpats, com és de plaent de veure
les ovelles tornant de pressa a casa després de la pastura,
de veure els fatigats bous portant al bescoll21 la rella22 girada
i els esclavets nats a la casa, eixam que indica la seva riquesa,
asseguts a l’entorn dels Llars brillosos!»
Dit això, l’usurer23 Alfi,
que estava a punt de fer-se camperol,
havent recuperat per les idus24 tots els diners prestats,
mira de col·locar-los per a les calendes.25
[Traducció de Josep Vergés, Fundació Bernat Metge]
1
En aquesta frase hi ha un doble sentit: els neguits de qui ha de pagar uns diners manllevats i els de l’usurer que no sap si els
cobrarà.
2
Sarments = branques de vinya.
2
Al·lusió al costum dels ciutadans pobres, “clients”, d’anar de bon matí a saludar llur ric protector, llur “patró”, el qual els feia un
petit donatiu, l’”espòrtula”.
3
Fonda.
4
Inserir una part d’un arbre a un altre arbre.
5
i 6 Príap era el déu protector dels vergers; Silvà ho era dels boscos; i l’un i l’altres eren protectors de les heretats.
7
Això i el cant dels ocells fa pensar que l’autor s’imagina l’escena a començaments d’estiu.
8
Que trona.
9
Tipus d’ocell.

34. 10
Treballador entregat.
11
La part principal.
12
Tancat reixat.
13
Mamelles de la vaca plenes.
14
Closca d’un mol·lusc.
15
Llac italià.
16
Dos tipus de peixos. L’escar no es troba a les nostres costes, es pesca al mar Egeu i a les costes occidentals d’Àfrica i a les illes
Canàries.
17
Dita també gallina morisca o de Guinea.
18
Ocell de l’Àsia Menor.
19
Tipus d’herba.
20
Es pot entendre com un cabrit que el llop ja no es podrà menjar o com un cabrit rescatat realment de les dents del llop i que, per
això, s’han de menjar encara que no sigui cap dia de festa.
21
La nuca.
22
Peça de l’arada.
23
Persona que deixa diners.
24
Dies de bons auguris. És el 13 de gener, febrer, abril, juny, agost, setembre, novembre i desembre i el 15 de març, maig, juliol i
octubre.
25
El primer dia del mes.
EPODE 3 – AMISTAT AMB MECENAS. MALEDICCIÓ DE L’ALL
És un epode jocós, conegut també com "la maledicció de l'all". Diuen que Mecenas havia
obsequiat Horaci amb un dinar farcit d’all (potser per riure’s dels seus elogis cap a la vida dels
camperols), aliment que aquest detestava. Per això va respondre amb aquests versos, que
tenen un començament realment encès, gairebé apocalíptic per les execracions que hi llegim.
És precisament aquest to grandiloqüent que mostra clarament que Horaci no en restà gens
enutjat. Com sigui, el que ve a mostrar el poema de manera inequívoca, sobretot en la seva
part final, és que l'amistat entre Mecenas i Horaci era franca i sincera i permetia algunes
facècies i bromes com aquesta. De fet, l'epode III no es tingut pas entre els més punyents del
poeta si el comparem amb el IV (a un llibert que s'ha fet ric), el VIII (contra una dona de vida
llicenciosa) o el X (adreçat a Mevi, un poetastre).
EPODVS III
Parentis olim siquis impia manu
quid hoc ueneni saeuit in praecordiis?
senile guttur fregerit,
num uiperinus his cruor
edit cicutis alium nocentius.
incoctus herbis me fefellit? an malas
o dura messorum ilia!
Canidia tractauit dapes?

35. ut Argonautas praeter omnis candidum
siticulosae Apuliae,
Medea mirata est ducem,
nec munus umeris efficacis Herculis
ignota tauris inligaturum iuga
inarsit aestuosius.
perunxit hoc Iasonem,
at siquid unquam tale concupiueris,
hoc delibutis ulta donis paelicem
iocose Maecenas, precor
serpente fugit alite.
manum puella sauio opponat tuo,
nec tantus un quam siderum insedit uapor
extrema et in sponda cubet.
Si mai algú amb mà impia1 ha estrangulat el seu pare ancià, que li facin menjar all, que és pitjor
que la cicuta. Oh sofertes illades2 dels segadors! ¿Quina mena de metzina és aquesta que em
rosega les entranyes? ¿És que, amb traïdoria, han cuit sang d’escurçó amb aquestes herbes?
¿O és que Canídia3 ha manipulat aquests funestos menjars? Tantost Medea4 va veure Jàson, el
capitost dels argonautes5 i el més formós de tots ells, en restà fascinada i, quan ell anava a
posar als toros un jou que els era desconegut, li va untar el cos amb aquesta metzina, i és
d’aquesta metzina que va impregnar els presents fets a la seva rival abans de fugir, havent pres
així venjança d’ella, dalt d’un serpent alat. No ha caigut mai del cel tanta xardor6 damunt
l’assedegada Apúlia7, ni fou tan ardent l’ofrena que s’encengué sobre els muscles d’Hèrcules,
ell que havia reeixit en tot.8
I si mai, faceciós com ets, Mecenas, se t’acut de fer una altra facècia com aquesta, el que
demano als déus és que la teva estimada aturi amb la mà el teu bes i que es reclini a l’altre
extrem del llit.9
1
Mancat de religió.
2
Estacades.
3
Prostituta estimada per Horaci, al qual va abandonar. Per això Horaci feia referència a ella com a bruixa o dona fetillera i
emmetzinadora.
4
Jàson anà a la conquesta del velló d’or (llana que cobreix el cos d’un animal i que, segons la interpretació més estesa, simbolitzava
la reialesa). Per aconseguir-lo hagué de posar el jou (peça de fusta que junyeix dos bous) a uns toros braus, cosa que no hagués
aconseguit sense l’ajut de Medea, filla del rei d’aquell maís que l’ajudà amb encanteris a sortir triomfant de la tasca encomanada.
A canvi del seu ajut, Jàson es va haver de casar amb Medea i endurse-la d’Atenes. Més tard, però, Jàson es promet amb Creüsa i
Medea, per venjar-se, regala a la núvia un mantell i una corona emmetzinats i, quan se´ls posa, mor cremada per les flames.
5
55 companys de Jàson que, embarcats en la nau Argo, van anar a la cerca del velló d’or.
6
Calro sufocant.
7
Regió italiana.
8
Segons la llegenda, Dejanira, esposa d’Hèrcules, fou raptada per un centarue. Hèrcules la va rescatar matant-lo amb una fletxa
enverinada i abans de morir, el centaure li va dir a Dejanira que li regalés al seu marit un mantell xop de la seva sang ja que allò
seria un encanteri d’amor; Dejanira el va creure, però Hèrcules, en posar-se’l, s´encengué en flames i morí, cosa que serví per
purificar-lo i portar-lo a l’Olimp. En veure-ho, Dejanira se suïcidà.
9
S’entén d’un dels tres llits o divans que eren al voltant de la taula, damunt dels quals, en els sopars, cabien, reclinades, tres
persones, tot i que sovint eren ocupats només per dues.

36. Jàson amb el velló d’or a la mà esquerra.
Epode 16. Poema patriòtic. Lament per la sort dels romans.
Després de tantes lluites i guerres, Horaci insta els romans a la pau, a fugir de qualsevol
conflicte bèl·lic que no els portarà res de bo.
El començament d’aquest epode fa pensar en l’epode setè; el lector hi troba els mateixos
sentiments de dolença pels mals que afligeixen Roma, però després d’una lectura atenta de
l’un i de l’altre hom té la impressió que el setè és més elaborat, que el poeta abans d’esciure’l
havia reflexionat més sobre la situació política de Roma. L’opinió més admesa entre filòlegts és
que el setè és posterior al que are estudiem. En aquest, el poeta proposa una solució que ell
mateix sap que és impossible; en aquell, el remei és una conversió, una girada total del
capteniment dels romans. En aquest, Horaci es mou en un ambient simbòlic i purament
emotiu; en aquell, Horaci se situa dins la realitat. La descripció de les illes Afortunades en
aquest epode té molts punts de semblança amb la de l’Edat d’or a la Bucòlica IV de Virgili. Sigui
com sigui, queda clar que Horaci tenia una visió angoixosa de la situació de Roma en aquells
moments, i creu que més conflictes bèl·lics no els aportarà res de bo. En canvi, Virgili es mostra
sempre ple d’esperança en el present i el futur de Roma.
Altera iam teritur bellis ciuilibus aetas,
suis et ipsa Roma uiribus ruit.
quam neque finitimi ualuerunt perdere Marsi,
minacis aut Etrusca Porsenae manus,
aemula nec uirtus Capuae nec Spartacus acer
nouisque rebus infidelis Allobrox,
nec fera caerulea domuit Germania pube
parentibusque abominatus Hannibal,
impia perdemus deuoti sanguinis aetas
ferisque rursus occupabitur solum.
Barbarus, heu, cineres insistet uictor, et urbem
eques sonante uerberabit ungula,
quaeque carent uentis et solibus ossa Quirini
–nefas uidere – dissipabit insolens.

37. forte quid expediat communiter aut melior pars
malis carere quaeritis laboribus?
nulla sit hac potior sententia, Phocaeorum
uelut profugit execrata ciuitas
agros atque Lares patrios habitandaque fana
apris reliquit et rapacibus lupis,
ire, pedes quocumque ferent, quocumque per undas
Notus uocabit aut proteruus Africus.
sic placet? an melius quis habet suadere? secunda
ratem occupare quid moramur alite?
sed iuremus in haec: ‘simul imis saxa renarint
uadis leuata, ne redire sit nefas,
nec conuersa domum pigeat dare lintea, quando
Padus Matina lauerit cacumina,
in mare seu celsus procurrerit Appenninus
nouaque monstra iunxerit libidine
mirus amor, iuuet ut tigris subsidere ceruis,
adulteretur et columba miluo,
credula nec rauos timeant armenta leones
ametque salsa leuis hircus aequora.’
haec et quae poterunt reditus abscindere dulcis
eamus omnis execrata ciuitas
aut pars indocili melior grege; mollis et exspes
inominata perpremat cubilia.
uos, quibis est uirtus, muliebrem tollite luctum,
Etrusca praeter et uolate litora.
nos manet Oceanus circumuagus; arua, beata
petamus arua diuites et insulas,
reddit ubi Cererem tellus inarata quotannis
et inputata floret usque uinea,
germinat et numquam fallentis termes oliua
suamque pulla ficus ornat arborem,
mella caua manant ex ilice, montibus altis
leuis crepante lympha desilit pede.
illic iniussae ueniunt ad mulctra capellae
refertque tenta grex amicus ubera,
nec uespertinus circumgemit ursus ouile,
neque intumescit alta uiperis humus;
pluraque felices mirabimur,ut neque largis
aquosus Eurus arua radat imbribus,
pinguia nec siccis urantur semina glaebis,
utrumque rege temperante caelitum.
nun huc Argoo contendit remige pinus
neque impudica Colchis intulit pedem,
non huc Sidonii torserunt cornua nautae,
laboriosa nec cohors Ulixei;
nulla nocent pecori contagia, nullius astri
gregem aestuosa torret inpotentia.
Iuppiter illa piae secreuit litora genti,
ut inquinauit aere tempus aureum;
aere, dehinc ferro durauit saecula, quorum
piis secunda uate me datur fuga.

38. Ja s’està gestant en les guerres civils una segona generació i la mateixa Roma cau derrocada
per la seva pròpia puixança. No foren prou forts per a destruir-la ni els porpers1 marsos2 ni les
forces etrusques de l’amenaçador Porsenna3, ni el gelós valor de Càpua4, ni l’abrivat Espàrtac5,
ni l’al·lòbroge6, deslleial pel desig de revolta, ni la feroç Germània amb el seu juvent d’ulls
blaus7, ni Hanníbal, detestat pels pares8; i nosaltres, aquesta impia9 generació que porta una
sang maleïda, l’enrunarem, i les salvatgines10 n’ocuparan novament el sòl. El bàrbar, ai
vencedor, assentarà el peu damunt les seves cendres i, muntat a cavall, vergassejarà la ciutat
amb l’unglot retrunyent i, els ossos de Quirí11, que ara són a recer dels vents i dels sols, –oh!
visió sacrílega– els escamparà amb insolència. ¿Cerqueu potser tots vosaltres, o almenys els
millors d’entre vosaltres, què és el que ens convé per a quedar alliberats d’aquests penosos
fatics12? No hi pot haver millor resolució que la que prengueren els ciutadans de Focea13; ells,
després d’haver-s’hi obligat amb imprecacions14, abandonaren els camps i les llars pairals i
deixaren els temples per a habitatge de senglars i llops rapaços: anem-nos-en on ens duguin
els nostres passos, on ens facin anar a través de les ones el migjorn o el garbí indomable. ¿Ho
trobeu bé? ¿O té algú una proposta millor? ¿Per què, tenint favorables els auspicis, triguem a
embarcar-nos? Però abans pronunciem aquest jurament: “Que, bon punt, del fons de la mar,
les roques, alliberades de llur pes, hauran sortit a flor d’aigua, deixi d’ésser sacríleg de tornar
enrere; que no ens remordeixi de girar veles i fer rumb a la pàtria quan el Po15 haurà regat els
cims del Matinus o l’alt Apenní s’haurà endinsat en la mar, quan un amor sorprenent haurà
provocat, per un desig no vist mai, monstruosos acoblaments fins al punt que les tigresses
s’avindran a ésser cobertes pels cervos i la coloma s’ajuntarà amb el milà16, els ramats,
confiats, no tindran por dels falbs17 lleons i el boc, que tindrà el pèl llis18, s’agradarà de les
planures salines.” Després d’haver pronunciat aquestes imprecacions i d’altres que ens puguin
tallar el camí de la dolça tornada, anem-nos-en tots els ciutadans o almenys els qui valen més
que el ramat indòcil; que el feble i el desesperançat continuïn masegant llurs jaços malastrucs.
Vosaltres, homes coratjosos, deixeu el dol femenívol i voleu més enllà de les costes tirrenes19.
Ens espera l’Oceà que envolta la terra; anem-nos-en als camps, als camps de la Felicitat, i a les
illes Afortunades, on la terra, sense llaurar-la, dóna Ceres20 cada any i la vinya, sense podar-la,
sempre floreix, i sempre brota la branca de l’olivera, que no decep, i la negrenca figa orna
l’arbre no empeltat, i la mel raja de l’alzina balmada, i de dalt de les muntanyes salta l’aigua
lleugera amb peu sorollós. Allà, les cabres van espontàniament a l’orri21, i l’amistós ramat
ofereix els braguers tesos22, i l’ós no esbramega al vespre entorn de la pleta23, i la terra no es
boteix inflada pels escurçons. I, feliços com serem, ens admirarem encara de més coses, com
és ara que ni el plujós xaloc arrasa els camps amb grans aiguats ni les grasses llavors se
sulseixen24 per la sequedat de les gleves25, perquè el rei dels déus celestials hi tempera tant
l’un extrem com l’altre. No hi va fer ruta amb el seu lleny26 el remer de l’Argo27 ni la insolent
dona de la Còlquida28 no hi va posar el peu; tampoc no hi van girar les vergues29 els
nauxers30sidonis ni la soferta tripulació d’Ulisses. Cap contagi no hi fa emmalaltir el bestiar ni
cap constel·lació no hi recrema els ramats amb la seva xardor31 desfermada. Júpiter va reservar
aquelles costes per als homes piadosos quan, amb el bronze, va corrompre l’Edat d’or; amb el
bronze i després amb el ferro va endurir els temps; però, als homes piadosos, se’ns ofereix la
venturosa evasió que jo, poeta sagrat, anuncio.
1
Valents.
2
Poble de la Itàlia central, d’origen sabí, que lluità contra Roma.
3
Rei etrusc.
4
Ciutat italiana que el 212 aC, durant la Segona Guerra Púnica entre Roma i Cartago, va rebel·lar-se contra Roma i ajudà els
cartaginesos d’Anníbal.
5
Gladiador que va esdevenir líder d’una fracassada revolta d’esclaus.

39. 6
Cap gal del s.I aC.
7
Per als romans, els ulls blaus eren senyal de crueltat.
8
Perquè havia promogut la guerra en la qual moriren llurs fills.
9
Contrari a la religió.
10
Bèsties salvatges.
11
Nom de la divinització de Ròmul (un turó de Roma rep el seu nom).
12
Fatic = esforç desmesurat. De totes maneres, aquest fragment és de difícil interpretació. És possible que el text sigui corrupte i
per això la versió original ha donat lloc a molts traduccions diverses.
13
El ciutadans de Focea, ciutat d’Àsia Menor, quan estaven sotmesos als perses, van prendre una resolució com la que el poeta
proposa als romans: abandonar la seva ciutat.
14
Acció d’invocar un mal a algú.
15
Riu italià.
16
Ocell.
17
Color groc-roig.
18
Que tindrà el pèl com el de les foques.
19
El mar Tirrè està entre Itàlia i les illes de Còrsega i Sardenya.
20
Temps de sega.
21
Lloc on es munyen les ovelles i es fa el formatge.
22
Mamelles de les vaques plenes.
23
Tancat on es recull el bestiar que pasturava per la muntanya.
24
Se socarren, es cremen.
25
Terra sense continuïtat.
26
Nau.
27
Nom del vaixell amb el qual Jàson i els argonautes van anar a la conquesta del velló d’or.
28
Medea (=Veure nota 4 de l’èpode III).
29
Perxa per les vel·les.
30
Oficial de la marina.
31
Calor sofocant.
ODES
Llibre I. Oda I. Endreça1 a Mecenàs
Oda dedicada a Mecenas. Horaci dedica també a Mecenas el primer epode, la primera sàtira i
la primer epístola. L’afecte que li professava era un sentiment sincer d’amistat, més que no pas
el forçat agraïment del poeta envers el seu protector; car davant d’ell va saber mantenir una

40. digna independència, que el poderós conseller d’August admetia de bon grat. Aquesta oda és
com una justificació de la seva obra lírica: hi exposa els diversos gustos i ideals dels homes i diu
que, per a ell, la màxima aspiració, ja que se sent atret per la poesia lírica, és d’ésser comptat
entre els poetes que han cultivat aquest gènere. Ve a dir, sense orgull isnolent ni falsa
humilitat, que espera ésser tingut per un poeta semblant als lírics grecs, com Píndar, Alceu i
Safo. (És conegut que Horaci es complaïa a atenuar amb subtil ironia els seus propis elogis. En
tenim potser un exemple als darrers versos d’aquesta oda. Recordem que Horaci era baix
d’estatura.)
Maecenas atauis edite regibus,
est qui nec ueteris pocula Massici
o et praesidium et dulce decus meum,
nec partem solido demere de die
sunt quos curriculo puluerem Olympicum
spernit, nunc uiridi membra sub arbuto
collegisse iuuat metaque feruidis
stratus, nunc ad aquae lene caput sacrae.
euitata rotis palmaque nobilis
multos castra iuuant et lituo tubae
terrarum dominos euehit ad deos;
permixtus sonitus bellaque matribus
hunc, si mobilium turba Quiritum
detestata. manet sub Ioue frigido
certat tergeminis tollere honoribus;
uenator tenerae coniugis inmemor,
illum, si proprio condidit horreo
sed uisa est catulis cerua fidelibus,
quicquid de Libycis uerritur areis.
seu rupit teretis Marsus aper plagas.
gaudentem patrios findere sarculo
me doctarum hederae praemia frontium
agros Attalicis condicionibus
dis miscent superis, me gelidum nemus
numquam demoueas, ut trabe Cypria
Nympharumque leues cum Satyris chori
Myrtoum pauidus nauta secet mare.
secernunt populo, si neque tibias
luctantem Icariis fluctibus Africum
Euterpe cohibet nec Polyhymnia
mercator metuens otium et oppidi
Lesboum refugit tendere barbiton.
laudat rura sui; mox reficit rates
quod si me lyricis uatibus inseres,
quassas, indocilis pauperiem pati.
sublimi feriam sidera uertice.
Mecenas, nascut d’avantpassats reials, oh tu, empara meva i honor meu delitós, hi ha homes
als quals agrada, en les curses, omplir-se de pols olímpica, i la fita esquivada per les rodes
arroentades2 i la palma de la celebritat els eleven, senyors de la terra, a l’altura dels déus.
Aquest és feliç si la munió dels volubles quirites3 lluita per aixecar-lo als triples honors4; aquell
ho és si ha guardat en el seu graner tot el blat que s’arreplega de les eres de Líbia. El qui troba

41. delit a cavar amb l’aixada els camps dels seus avis mai no se n’apartarà ni amb unes ofertes
dignes d’Àtal5 per anar a solcar, mariner poruc, amb un vaixell cipri la mar de Mirtos6. El
mercader, esglaiat per la lluita del garbí amb les ones de la mar d’Icària7, lloa la pau i els camps
de la seva ciutat, però de seguida, indòcil a suportar la pobresa, repara les naus avariades. Hi
ha qui no desdenya de beure unes copes de vell Màssic8 ni de llevar una part a la jornada i
passar-la ajagut, sia sota un verd arboç, sia a la vora de la murmuradora font d’una aigua
sagrada. A molts abelleix el campament, el so de la trompeta confós amb el del clarí i les
guerres maleïdes per les mares9. S’està sota el fred firmament el caçador i s’oblida de la seva
jove muller si una cérvola ha estat vista pels seus gossos, que mai no l’enganyen, o si un
senglar màrsic10 ha esquinçat els filats de cordes ben torçades.
A mi, l’heura, corona dels doctes fronts11, m’uneix als déus celestials; a mi, un fresc boscatge i
els lleugers esbarts de Nimfes i de Sàtirs m’allunyen del comú dels homes, si Euterpe12 no fa
emmudir les seves flautes i Polihímnia12 no es refusa a fer sonar la lira de Lesbos13. I, si tu em
poses entre els poetes lírics, alçaré el cap i tocaré els estels.
1
Dedicatòria.
2
A les curses, per guanyar terreny, els carros procuraven passar arran de la meta, fita que indicava el lloc on havien de donar la
volta.
3
Ciutadans romans en exercici de llurs funcions cíviques; contràriament, el de milites els designava en llur funció militar.
4
Les dignitats de la carrera dels honors, l’edilitat curul, la pretura i el consolat, eren aleshores càrrecs poc més que honorífics.
5
Àtal III, rei de Pèrgam, en morir, llegà el seu reialme a Roma. Les seves riqueses eren proverbials.
6
Part occidental del mar Egeu.
7
Part oriental del mar Egeu.
8
Vi famós de les vinyes del nord de la Campània.
9
Traducció del mot mater, que designa la dona com a mare i també com a muller.
10
Del país dels marsos, al nord-est del Laci. Aquí vol dir un senglar feréstec, de la mateixa manera que anteriorment parla de mar
de Mirtos o mar d’Icària com a mars perillosos.
11
L’heura era consagrada a Bacus. Els poetes, que sovint l’invocaven com a llur inspirador, la tenien com a símbol de llur art.
12
Euterpe i Polihímnia són dues de les muses, les divinitats que inspiren les arts de l'escriptura i la música, filles de Zeus i
Mnemosine. El nombre definitiu de Muses es va establir en nou, cadascuna de les quals inspirava i protegia un gènere diferent.
Euterpe era musa de la música i es representa amb una flauta; Polihímnia és musa dels himnes i la geometria i és representada
amb els colzes recolzats en un pedestal i el mentó a la mà.
13
Illa grega.
Odes, 1.9
IX
Vides ut alta stet nive candidum/Socrate
Horaci aconsella a Taliarc que resisteixi el fred de l’hivern bevent vi de Sabina, a la vora de la
llar ben proveïda de llenya,i que no es neguitegi per res més; no vulgui saber què passarà
demà. Jove com és, sàpiga fruir dels plaers que li oferei la vida; vagi al Camp de Mart i al vespre