1. Catalina Borràs Llinàs Intertextualitat i discurs identitari. El cas de Joana E., de Maria-Antònia Oliver

2. L’elecció de Maria-Antònia Oliver com a referent es deu a dos motius bàsics: Intertextualitat: bona part de les seves obres palesen l’aprofitament d’un bagatge cultural preexistent (al·lusions)

3. Feminisme: Joana E. recull la llavor de tres escriptores que, en el seu moment, en van ser considerades exponents: Charlotte Brontë, Víctor Català i Virginia Woolf NOCIONS PRÈVIES a) Justificació

4. Fases de la literatura feminista (Elaine Showalter/Francesca Bartrina): Literatura femenina: les autores se centren en la imitació dels models masculins. Molta d’importància del pseudònim (Brontë i, sobretot, Català)

5. Literatura feminista: coincideix en el temps amb el primer feminisme actiu, i té com a objectiu fer palès el fet que la dona, pel simple fet de ser-ho, comença la cursa de la vida amb un important handicap (Virginia Woolf)

6. Literatura femella o de dona: autodescobriment o recerca de la pròpia identitat. L’autora es dedica a forjar la seva pròpia consciència, això és, s’acosta més a allò que ha de ser ―com a mínim, idealment― la literatura (Oliver i Joana E.) b) Feminisme

7. Les diferents etapes vitals de la protagonista de la novel·la corresponen a cada una de les tres etapes esmentades (en la tercera etapa hi ha un deslliurament simbòlic de qualsevol influència literària anterior ) La delimitació, però, no és exacta: La novel·la es basteix a partir de dos eixos temporals diferents (cal fer una reconstrucció temporal)

8. Aparició de referències a una determinada autora en el marc d’una etapa vital que, en principi, no es correspon a la influència d’aquesta (parlem de predomini, no de presència exclusiva) c) El cas de Joana E.

9. Joana, filla única d’un matrimoni d’elevada posició social i d’idees força avançades al seu temps

10. En aquests primers anys, Joana gaudeix especialment de les estades a Son Galiana, la possessió familiar, on freqüenta el contacte de Bernadet, el fill dels amos, i de Gaietà, el pastor

11. L’origen d’aquesta segona figura és força obvi: Gaietà és un personatge cabdal de Solitud (1905), l’obra que ha atorgat més reconeixement a l’escriptora Víctor Català. Un dels trets més característics d’aquest personatge és el coneixement de moltes històries pròpies de l’àmbit de la literatura popular (rondalles, llegendes, etc.). Per la seva banda el Gaietà de Joana E ., tot i que ha perdut algunes de les connotacions simbòliques que la crítica atorga al personatge de Català, també resulta ser un excel·lent narrador de rondalles (fins i tot és entrevistat per mossèn Alcover, centrat en el procés de recerca de nous materials per incloure en el seu Aplec ) ANÀLISI INTERTEXTUAL DE L’OBRA a) Infantesa i joventut

12. Mort dels pares de Joana en un accident, la qual cosa implica la revelació de la seva condició d’expòsita

13. Dificultats: assumpció de la seva condició, rebuig dels parents i convivència amb la pèrfida tia Carme

14. Identificació amb la protagonista de Jane Eyre , de Charlotte Brontë:

15. «Vaig anar a la biblioteca a cercar el llibre que m’havia regalat Mr. Rochester. Jane Eyre . M’havia agradat tant, aquell llibre [...]. Vaig passar per davant el mirall: els meus ulls fascinats miraren involuntàriament les profunditats que revelava. Tot semblava més fred i més fosc en aquell buit visionari que en la realitat; i l’estranya figura menuda que m’observava, amb la cara blanca i els braços en la foscor [...] feia tot l’efecte d’un esperit real: vaig pensar que era un fantasma petitó, mig màgic, mig diablesc. Però jo era na Joana, na Joana Expòsita. Vaig agafar el llibre i em vaig sentir reconfortada. Jane Eyre. Joana E»