2. BIOGRAFIA:
Carles Riba i Bracons, va néixer a Barcelona el 23 de setembre de 1893 i va morir el 12
de juliol de 1959.
Va ser poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic.
Va completar la seva formació clàssica amb viatges
a Itàlia i Grècia durant la dècada del 1920. Dos
anys més tard, va viatjar a Alemanya on va estudiar
estilística amb Karl Vossler.
Estudis:
Va formar-se, com tota la seva generació, llegint
“El Glossari”, d’Eugeni d’Ors.
Va estudiar la carrera de Filosofia i Lletres a la
Universitat de Barcelona, juntament amb la de Dret
per imposició familiar. Va treballar de professor de
literatura a l’Escola de Bibliotecàries.
Carles Riba a Alemanya
3. Carles Riba, va ser nomenat cap de la secció grega de la Fundació Bernat Metge. Uns anys
més tard, va entrar a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on va
col·laborar amb Pompeu Fabra en l’elaboració del Diccionari Generat de la Llengua
Catalana.
Va exercir de professor de grec a la Universitat de Barcelona l’any 1934.
El 1938, es doctorar amb una tesi sobre Nausica de Joan Maragall.
Família:
Al 1916, es va casar amb Clementina Arderiu, a qui
havia conegut a uns Jocs Florals.
Llibre de “Nausica” Clementina Arderiu, i Carles Riba Clementina Arderiu
4. Fets destacats i importants:
Degut a l’entrada de les tropes franquistes a
Barcelona l’any 1939, Riba va decidir fugis i
exiliar-se a França.
Durant aquest exili, condicionat per l’ocupació
nazi, viu a Bierville, Isle d’Adam, Bordeus i
Montpeller.
L’any 1945 va tornar a Barcelona i va esdevenir
de guiatge per a les noves generacions de
joves, més enllà de la literatura. Va ser portaveu
dels intel·lectuals catalans i va aconseguir
desvetllar l’interès d’alguns intel·lectuals
castellans envers a la cultura catalana. Va
organitzar diverses tertúlies a casa
seva, reservades principalment als seus amics.
Carles Riba
5. Altres:
Quan compleix els 60 anys, el 1953, un grup d’amics el van obsequiar amb una casa a
Cadaqués i poc temps després, se li va fer una sessió acadèmica on hi van intervenir
alguns intel·lectuals rellevants a la Casa del libro.
Època en que viu l’autor:
Edat Contemporània.
Clementina i Carles a la casa de CadaquésRiba en una conferència
6. OBRA:
Moviment literari:
Noucentisme
Gènere literari:
• Poesia
• Narrativa infantil i juvenil
• Crítica literària o assaig
Característiques:
Gran domini lingüístic, on la frase esdevé musical.
En alguns poemaris, s’hi pot observar l’estil de “poesia pura” respecte als altres, on dóna
com a resultat una lírica hermètica.
En alguns poemes, hi predomina la prosa narrativa.
Alguns poemes, estan escrits amb una poesia noucentista.
L’estructura d’alguns poemes, és lliure.
Carles Riba
7. Obres més destacades:
Poesia
• Primer llibre d’Estances (1919)
• Segon llibre d’Estances (1930)
• Tres suites (1937)
Narrativa infantil i juvenil
• Guillot, bandoler (1918)
• L’ingenu amor (1924)
Assaigs
• Els marges (Es desconeix la data concreta)
• Nocions de literatura llatina (1920-1962)
Sis Joans L’ingenu amor Tres Suites
8. Obra més important:
Elegies de Bierville (1939-1942)
Són el resultat de com Riba va viure l’experiència de l’exili el que dóna la qualitat d’un
poema unitari al conjunt de les dotze elegies independents que formen el llibre, escrites
entre l’abril del 1939 i l’agost de 1942, a Bierville, a L’Isle-Adam, a Bordeus i a
Montpeller. Cada Elegia és una poesia acabada i completa.
En Les Elegies, es fonen tres realitats molt
diferents que esdevenen gairebé mítiques: el jo
poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria
comuna. Es tracta d’una aventura espiritual,
representada a través d’un viatge al passar amb una
imatge preferent: el mar. Ha estat considerada una
mena de cant espiritual, amb el retrobament de la
pròpia identitat i de la divina espiritualitat de Déu i
també de la col·lectivitat. Aquesta dimensió
religiosa, farà canviar el pensament de Carles Riba,
incloent-hi la concepció de la seva literatura.
Elegies de Bierville
9. Premis:
• Flor Natural als Jocs Florals de Girona (1911): Ègloga.
• Premi Folguera (1933): Estances.
• Premi Maragall (1937): Per comprendre.
Altres (influència d’altres autors):
Pel que fa a la crítica, es veu molt influenciat per Eugeni d’Ors en el seu llibre Escolis i
altres articles, i Els marges on s’hi pot observar el mestratge de Karl Vossler.
En la publicació del seu primer poemari Estances, s’hi observen influències dels clàssics
grecs, Dante i Petrarca, Ausiàs March i alguns poetes catalans moderns com Josep Carner.
A la segona publicació del mateix poemari, la influència més gran és la de Mallarmé.
WEBGRAFIA:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/carles-riba
http://www.slideshare.net/adalaisadelcomtearnau/carles-riba
http://www.escriptors.cat/autors/ribac/pagina.php?id_sec=2121
http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Riba_i_Bracons
http://lletra.uoc.edu/ca/obra/elegies-de-bierville-1943
