Vinyes verdes vora el mar

9,969 views

Published on

A description of Josep Maria de Segarra's poem!

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
9,969
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
29
Actions
Shares
0
Downloads
75
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Vinyes verdes vora el mar

  1. 1. Vinyes verdes vora el mar 1. Context històric i biografia Josep Maria de Segarra va néixer a Barcelona al 1894 i morí el 1961. Va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l'autor d'obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Va destacar en poesia i obres teatrals com és el cafè de la Marina. Va rebre grans influències de dramaturgs com Shakespeare o Molière. El poema vinyes verdes vora el mar és el número VI dels vint-i-tres que formen les cançons de rem i vela. Aquest n’és el més destacat en el que el color verd amb totes les degradacions d’intensitat en les diferents parts del dia i estacions de l’any triomfa en la pintura del paisatge vora el blau mariner. En el poema les vinyes semblen prendre vida i es personifiquen. El poema descrit passa a interioritzar-se dins el poeta. Des de ven jove va guanyar premis destacats com Flor Natural als jocs florals de Barcelona. El moviment literari predominant és el modernisme, corrent que ja havia passat i no era present en la seva època per tant no es correspon al temps de l’autor. És una poesia vitalista i còsmica ja que parla de la natura i el cicle de la vida, tema fonamental d’aquests dos corrents. La guerra civil marca un abans i un després en la seva vida i obra. Els seus versos de sàtira contra la FAI, una organització anarquista van fer que la seva vida perillés i fugí a París. Al 1940 tornà a Catalunya on es va dedicar plenament a la seva obra literària. Els 50 son els anys de màxima esplendor per al poeta i gràcies a l’obra ( la ferida lluminosa) recupera l’èxit perdut durant la guerra. 2- Tema del text i glossa El tema del poema és l’evolució de les vinyes, des del seu naixement, amb les fulles verdes fins a la collita del fruit a més del plaer de viure que és present al poema. El títol fa referència a les vinyes d’un color verd intens que creixen vora el mar, el contrast del conreu i del mar de fons és molt evident durant tot el poema. Només amb el títol podem saber de que ens parlarà el poeta. El títol es repeteix varies vegades en les diverses estrofes i aquest fenomen de repetició dóna musicalitat al poema podent parlar així d’una cançó. Cal destacar el mar que és present en tota l’obra, aquesta la podríem situar a la Costa Brava. El temps del poema és les estacions de primavera i estiu, època en que les vinyes maduren i fan el fruit. L’espai del poema és la terra on son cultivades les vinyes i també el mar de fons que les acompanya. Cal destacar l’àmplia gamma de colors utilitzats, remarcant principalment els colors verds i blau que es fan servir per les vinyes i el mar. Trobem també el color marró de la terra, el negre del fruit del raïm o el color or fent referència als pàmpols. Sembla que l’autor ens vol fer sentir una sensació de tranquil·litat degut als diversos adjectius i sintagmes referents a ella com per exemple: “el vent no remuga” indiquen calma, “dolç repòs”, indiquen
  2. 2. el mateix, el repòs al que estan sotmeses les vinyes o bé “ s’adorm la tarda” fa referència a l’arribada de la nit i utilitza el verb adormir. 3- Poema Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, 1 us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. 2 Verd vora el blau mariner vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Vinyes verdes, soledat del verd en l'hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat. Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, 3 i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del meu cor... Dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or, 4 aigua, penyal i basarda. 5/6 Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard... Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar! 1- S’aplica metafòricament al vent però fa referència al remugar dels animals remugants per segona vegada. 2- És una planta també coneguda amb el nom d’alfals. 3- Petita embarcació de vela 4- Fulla de la vinya 5- Penya gran i elevada 6- Sentiment de depressió en presencia d’alguna cosa que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens. 4- Estructura El poema es pot dividir en la introducció formada per les tres primeres estrofes on ens explica l’harmonia del paisatge primaveral, prova d’això el vent que no bufa, les vinyes son verdes i joves i la terra que és fèrtil les permet créixer. A més l’expressió dolç repòs indica la tranquil·litat i harmonia.
  3. 3. El desenvolupament el formen les dues estrofes següents: el paisatge harmònic descrit de la primavera i l’estiu on els fruits comencen a madurar canvia radicalment, apareix el terme soledat que fa referència al color verd enmig d’uns colors càlids que aniran desapareixent fins que el cel es torni fosc. A més ara hi apareix l’amargor envers abans que descrivia la dolçor. Ara les vinyes han de dir adéu al llagut, la gavina i al serrellet de neu. Això representa l’escuma de la platja a la qual estava acostumada. La conclusió està formada per les dues últimes estrofes, descriu l’arribada de la tardor i les vinyes passen a ser un element del seu cor, fent-nos veure l’estimació que té cap a la natura. A l’última estrofa torna a presentar-nos el paisatge descrit primerament. Estrofa 1 Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encara teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar. Ens està explicant que el fet de que el vent no bufi permet a les vinyes créixer i madurar ja que en aquest moment la fulla que es descriu com a poruga, que té por, fa referència a que la fulla també és petita i ha de créixer encara més. Estrofa 2 Vinyes verdes del coster, Veiem una clara comparació entre les fulles de la vinya i la userda sou més fines que la userda. destaca la seva finor respecte les altres i a més ressalta el color Verd vora el blau mariner, verd de les vinyes amb el blau del mar. vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster. Estrofa 3 Vinyes verdes, dolç repòs, Compara el repòs de les vinyes amb el moviment de la vela que vora la vela que passa; que passa la qual volen veure inclinant-se suaument vora el mar. cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs. Estrofa 4 Vinyes verdes, soledat En aquesta estrofa fa referència a la soledat i al fet de que el raïm ha del verd en l'hora calenta. madurat i el cep està retallat assecant-se a la terra. Aquesta soledat Raïm i cep retallat es veu donada per l’arribada del capvespre amb els colors càlids damunt la terra lluenta; respecte el verd de la vinya. vinyes verdes, soledat. Estrofa 5 Vinyes que dieu adéu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu L’adéu descrit indica que les vinyes estan ja preparades per a la producció del raïm. Han arribat al punt màxim de maduresa i s’acomiaden d’allò al que s’havien acostumat.
  4. 4. que ara neix i que ara fina... Vinyes que dieu adéu! Estrofa 6 Vinyes verdes del meu cor... Veiem l’estimació que el poeta sent per a la natura i les inclou Dins del cep s'adorm la tarda, dins del seu cor, descriu com és la vinya havent ja madurat. raïm negre, pàmpol d'or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor... Estrofa 7 Vinyes verdes vora el mar, fa com un resum final del cicle de la vinya, començant pel verd verdes a punta de dia, inicial i degradant el color quan arriba el tard. A més els hi verd suau cap al tard... reclama que ens facin sempre companyia. Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar! 5- Anàlisi formal El poema està format per 7 cobles de cinc versos heptasíl·labs amb rima consonant i art menor, el gènere que treballa és el de la cançó. L’estructura que segueix se’n diu encadenada ja que es va repetint el mateix patró. Estrofa 1: 7a,7b,7a,7b,7a Estrofa 2: 7c,7d,7c,7d,7c Estrofa 3: 7e,7f,7e,7f,7e Estrofa 4: 7g,7h,7g,7h,7g Estrofa 5: 7i,7j,7i,7j,7i Estrofa 6: 7k,7l,7k,7l,7k Estrofa 7: 7a,7m,7a,7m,7a Els recursos lingüístics que més utilitza son la repetició a cada estrofa, hi podem llegir (vinyes verdes) tant al principi com al final de cada estrofa, aquest recurs dona una major musicalitat al poema i també rapidesa. L’altre recurs que utilitza és el de la personificació, la vinya pren vida i podem interpretar el seu cicle de vida com el d’una persona humana. Si ens descriu al final del poema la vinya sense fruit i en soledat, podem pensar que l’home que està sol pot
  5. 5. viure una vida poc plàcida i l’enfronta sense cap mena d’il·lusió. Un altre recurs menys utilitzat però també present és l’al·literació, l’ús d’adjectius innecessaris com “dolç repòs”. 6-Valoració final L’autor descriu el cicle de vida d’una vinya al llarg del poema i és una clara metàfora amb la vida de l’esser humà, ens fa saber l’estimació que té cap a la natura i podem dir que tot el poema és un quadre on destaquen molt els colors. La situació que ens descriu el poema és un clar exemple del cicle de vida d’una persona i també ens compara la solitud de la vinya amb la d’un home, aquesta solitud fa que no pugui afrontar la vida amb dignitat i il·lusió. Aquest exemple el podem aplicar a la vida quotidiana ja que aquesta solitud i sentiment el pateixen milers de persones cada dia. Laura Oliva

×