Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

1,376 views

Published on

Introducció a la història de la cultura i la literatura catalanes en el context europeu entre finals del segle XIX i el 1936.

Published in: Education, Technology
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,376
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
358
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

  1. 1. LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL TRÀNSIT CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936) Joan Buades, 2014
  2. 2. En poc més de quaranta anys es produeix en la literatura catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents. Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i conviuen o coexisteixen, i també hi ha alguns autors que s'escapen de la classificació dins d'aquests moviments. 1 2 3 MODERNISME NOUCENTISME AVANTGUARDES
  3. 3. EL MODERNISME 1892 - 1911
  4. 4. • A finals del segle XIX començà als Països Catalans un moviment cultural anomenat coincidint amb altres modernismes d'Europa. • Abastà tots els camps artístics: la pintura, l'escultura, l'arquitectura, l'orfebreria, el moblisme... i també la literatura. • Tot i ser complex i contradictori, el Modernisme pretenia una transformació de la societat a través de la cultura. Volia passar d'una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees. • Un grup d'intel·lectuals sorgits de la burgesia s'enfronta críticament a la seva pròpia classe i reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal de treure Catalunya del seu endarreriment en relació a Europa. • En els inicis, l'enfrontament amb la burgesia és tan radical que es produeix un trencament amb la societat per part del artistes que amb el temps s'anirà esvaint. Generalitats
  5. 5. Noves contradiccions van guaitant…
  6. 6. El Progrés topa amb límits i fabrica monstres
  7. 7. Grand Hotel de Palma Lluís Domènech i Montaner
  8. 8. Pintura modernista catalana Eliseu Meifrèn,Badia de Palma, 1907/1908 Joaquim Mir, Reflexos. Mallorca, 1901 Isidre Nonell, petit vailet, 1903
  9. 9. Ramon Casas, La càrrega, 1902
  10. 10. CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS • Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme) Literatura compromesa Renovació de la societat Jaume Brossa, A. Cortada, Ignasi Iglésias, Pere Coromina Confrontació amb la burgesia Individualisme Joan Maragall Miquel dels Sants Oliver • Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l´Art) Art = Refugi, religió, valor absolut Postura apolítica © Pilar Gobierno Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
  11. 11. CENTRES DE COHESIÓ Revista L’Avenç Fundador: Jaume Massó i Torrents Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra promuen la Campanya lingüística (reforma ortogràfica) Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892) Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche... 1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada)
  12. 12. Les Festes modernistes de Sitges (1892 – 1899)
  13. 13. Els Quatre Gats Famosa cerveseria situada al carrer Montsió. Lloc de reunió dels artistes modernistes.
  14. 14. • Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911) Pèrdua d’agressivitat. Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa Joventut (1900-1906) Nacionalista i individualista. Temàtica ruralista. Víctor Català. 1911: La mort del pintor Isidre Nonell i del poeta Joan Maragall marquen la data de dissolució del Modernisme.
  15. 15. L’anarquisme individualista « El Futurisme » (1904) Jaume Brossa (Sant Andreu, 1868 – Barcelona, 1919) Gabriel Alomar (Palma, 1873 - El caire, 1941)
  16. 16. Sílvia Montals JOAN MARAGALL La poesia d’en Maragall no es limitava a la seva obra escrita: era al seu esperit obert i franc, a tota la seva vida. Josep Maria Capdevila
  17. 17. JOAN MARAGALL - Barcelona, 10 d’octubre de 1860. - Fill d’un pare barceloní i una mare de Sabadell. - Després del batxillerat, el seu pare el volia incorporar a la indústria tèxtil. - La poesia fou el seu refugi. “El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant l’estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia [...]. L'amor a la poesia es manifestà en una espècie de fúria per a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball, llibretes que amagava entremig d'altres més prosaiques i plenes de números referents a la nostra indústria.”
  18. 18. - Al final el deixaren estudiar Dret. - Un cop llicenciat, treballà a l’empresa paterna (la qual estava a punt de fer fallida) i l’enfortí. - Adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista. - S’incorporà a tots els escenaris culturals de Barcelona: • Ateneu Barcelonès • Avenç • Teatre Liceu • Diario de Barcelona.
  19. 19. • El 1894 és premiat en la tercera Festa Modernista des Sitges, per “Estrofes decadentistes”. • L’any 1895 publicà a L’Avenç, i gràcies alseu pare, Poesies, la seva primera obra poètica. - Va tenir 13 fills amb Clara Noble (filla d’un anglès i una andalusa). - El 20 de desembre de 1911 mor.
  20. 20. OBRES: Poesia: - Poesies (1895) - Visions & Cants (1900) - Les Disperses (1911) - Enllà (1906) - Seqüències (1911)
  21. 21. - Visions & Cants (1900) – Visions: volen actualitzar i depurar les figures llengedàries de la tradició popular catalana. Simbolitzen els trets de caràcter nacional. – El llibre té 5 herois: Mal caçador Joan Garí Comte Arnau Don Jaume Serrallonga. Homes d’acció, apassionats en l’amor que sovint han fet profanacions. Estan orgullosos de la seva llibertat i a vegades han pecat
  22. 22. - Intermezzo: deliciós calaix de sastre. Es mantenen en un to menor. Exemples: Sol solet A la mare de Déu de Montserrat. L’esposa parla A la muntanya
  23. 23. • Cants: tracten el caràcter misteriós i revelador de la poesia associat al geni nacional i popular. • Tipus: - Combatius - Polititzats - patriòtics Entre els quals: Oda a Espanya: reflecteix el desencant dels catalanistes respecte la política espanyola
  24. 24. • Seqüències (1911) - Últim recull poètic. - Conté: • La 3a part del comte Arnau • La fageda d’en Jordà • Oda nova a Barcelona • Cant espiritual
  25. 25. ELOGI DE LA PARAULA VIVA • Maragall va exposar la seva concepció sobre: – La creació poètica (Elogi de la paraula, 1903) – El concepte de l’art (Elogi de la poesia, 1907) • La poesia per Maragall ha de tenir 3 condicions: - Espontaneïtat - Puresa - sinceritat
  26. 26. • Pensament basat en la paraula viva (inspirat amb el romanticisme): els poetes, que viuen en la natura, expressen la vida i la bellesa a través de la paraula que es converteix en poesia després de contemplar-la. Poetes veuen la vida a través de la paraula la qual converteixen en POESIA
  27. 27. • Maragall proposa: - Les paraules vives dels grans poetes - La poesia popular com a suprema escola de poesia. • I menysprea: - La poesia pensada després de grans reflexions.
  28. 28. CONCLUSIÓ Teoria maragalliana: - La poesia és una forma de coneixement de la vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi entendre la bellesa en el món. - Aquesta emoció neix de la percepció del món a partir dels paisatges o escenes. - La comunicació es farà traslladant les formes del món a les formes de la poesia.
  29. 29. L’Escola Mallorquina classicitzant (2)
  30. 30.  Art – síntesi (poesia simbolista, música, arts plàstiques…).  Renovació del llenguatge narratiu: - Desaparició frontera entre vers i prosa - Ritme poètic gairebé musical - Inclusió en la prosa d’imatges i metàfores - Personatges femenins plens de misticisme i erotisme (cabellera llarga i roja i pell blanca, signe d’erotisme maligne, com a sinònims de bagassa o verge). - Tendència naturalista (a la Zola) : DETERMINISME L’artista (individu diferenciat i intel·ligent) vs. Natura cega i destructiva [sovint: societat burgesa i MASSA]
  31. 31.  Esteticista o simbolista  Exposa realitats simbòliques  Vol commoure amb suggeriments i impressions  Personatges idealitzats, tristos i amb gran riquesa interior  Regeneracionista/naturalista/vitalis ta  Teatre social i d’idees  Conflicte entre artista i societat o entre individu i massa  Tècniques naturalistes (versemblança dels personatges, problemes quotidians, la realitat en escena)
  32. 32. "Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat » [« Aigües mortes »(1908)]

×