2. Biografia L’escriptor. Nasqué a Barcelona entre el 1340 i el 1346 i morí el 1413. Era fill de Guillem Metge i d’Aranès. La seva mare es quedà vídua i es casà novament amb Terrer Sayol, protonotari de la reina Elionor de Sicília i traductor del llatí. Va ser notari i funcionari de la cancelleria reial. Primer de la reina i després de l’infant Joan i quan aquest va esdevenir rei, el van ascendir a secretari.
3. … Quan el rei Joan va morir l'any 1396, Maria Luna, esposa del rei Martí l'Humà va iniciar un procés contra els principals consellers de la cort, entre els quals hi havia Bernat Metge. L'any 1399 va ser absolt pel rei Martí. Es va guanyar novament la confiança del rei i des del 1405 fins al 1410 va tornar a exercir el càrrec de secretari. Apareix com un funcionari ambiciós i poc escrupolós de caràcter cínic i sarcàstic ,
4.
5. Lo somni (1399) L’obra està formada per quatre llibres i l’escrigué a casa seva :
6.
7. Lo somni és un text escrit en prosa. El text pertany al gènere narratiu. Diàleg en estil directe, on el narrador, és també, el protagonista. Consta de dos personatges, Joan I i Bernat Metge, on s’elogien mútuament. L’autor amb el diàleg pretenia a més de demostrar la seva innocència per el que l’acusaven. És el primer escriptor que qüestiona la immortalitat de l’ànima.
8. En el text es veu clarament com ell intenta demostrar la seva innocència i com qüestiona la immortalitat de l’ànima. Amb aquest llibre ell innova un nou estil del humanisme, i introdueix nous pensaments, això demostra que marca una nova etapa amb aquest estil .
9. […Vaig voler retornar a l´infern per recuperar-la i durant set dies vaig estar a la porta sense menjar ni beure, alimentat únicament per la tristor i les llàgrimes, pregant al ca Cèrber que m’hi deixés tornar, però no ho va voler. Llavors, queixant-me de la gran crueltat dels prínceps infernals, vaig pujar al mont Ròdope i vaig jurar no tornar a prendre muller ni estimar cap altra dona mai més, encara que moltes m’ho han demanat. Hi vaig cantar amb la meva lira alguns virolais; balades i cançons tan melodiosament com vaig saber, lloant la vida lluny de les dones. En aquella muntanya no hi havia res, però de seguida hi va haver gran multitud d`arbres de diverses menes, roques, pedres, serps, cérvols, lleons, falcons, àguiles, perdius, faisans i moltes altres bèsties i ocells que hi van venir a sentir al meu agradable cant. I tant els agradava que aquells que són enemics estaven junts els uns al costat dels altres, oblidat el rancor i l`enemistat …]
