PEC_V6_modificat 2022.pdf

INSTITUT DOCTOR
PUIGVERT
Projecte Educatiu de Centre
Creat 2020
Modificat 2022
Aprovat en data: 05/02/2020
Modificat en 28-29/09/2022
Pel Claustre de professors i pel Consell Escolar

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE INS Doctor Puigvert
2
ÍNDEX
GLOSSARI............................................................................................................................................ 4
PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL........................................................................................................ 7
CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE ................................................................................................ 7
TRETS D’IDENTITAT ........................................................................................................................ 7
MISSIÓ........................................................................................................................................ 8
VISIÓ........................................................................................................................................... 8
VALORS, PRINCIPIS..................................................................................................................... 8
PLANTEJAMENT EDUCATIU................................................................................................................ 9
PRINCIPIS PEDAGÒGICS.................................................................................................................. 9
OBJECTIUS EDUCATIUS............................................................................................................. 10
CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA ................................................................................... 10
HORARI MARC.......................................................................................................................... 10
OPTATIVES, TGPE, TRIA I CÀPSULES (els alumnes trien i es barregen).................................... 12
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES MATÈRIES GLOBALITZADES ...................... 12
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES LLENGÜES ................................................. 13
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES MATEMÀTIQUES....................................... 13
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES TIC I LA ROBÒTICA .................................... 13
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DELS ENSENYAMENTS ARTÍSTICS ......................... 14
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE L’STEM............................................................. 14
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE l’ ACTIVITAT FÍSICA.......................................... 15
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES MATÈRIES DE MODALITAT A BATXILLERAT
.................................................................................................................................................. 16
PRINCIPIS METODOLÒGICS .......................................................................................................... 17
TREBALL COOPERATIU.............................................................................................................. 18
TREBALL BASAT EN PROJECTES, REPTES I PROBLEMES............................................................ 19
L’EDUCACIÓ ESTESA DINS I FORA DEL CENTRE ........................................................................ 20
EIXOS ESTRATÈGICS.......................................................................................................................... 21
PROCESSOS DE GESTIÓ, MILLORA I INNOVACIÓ.......................................................................... 21
DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL DEL PROFESSORAT....................................................... 21
CRITERIS ORGANITZATIUS I DE GESTIÓ........................................................................................ 22
LIDERATGE DISTRIBUÏT............................................................................................................. 22
EQUIP DIRECTIU I CONSELL DIRECTIU.................................................................................. 22
CONSELL DOCENT I DEPARTAMENTS................................................................................... 23

3
EQUIPS DOCENTS ................................................................................................................. 24
EQUIPS DE TREBALL DE METODOLOGIES GLOBALITZADES.................................................. 24
COMUNICACIÓ TRANSPARENT................................................................................................. 25
AVALUACIÓ MÉS A PROP ..................................................................................................... 25
INFORMACIÓ MÉS A PROP................................................................................................... 25
POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ: UN INSTITUT DE TOTHOM I PER A TOTHOM ...................................... 25
CODOCÈNCIA............................................................................................................................ 25
LA DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR ............................................................................................. 26
SIEI............................................................................................................................................ 27
L’AULA D’ACOLLIDA.................................................................................................................. 28
COORDINACIÓ PRIMSEC............................................................................................................... 29
AVALUACIÓ....................................................................................................................................... 31
PROJECTE LINGÜÍSTIC (Vegeu document a l’Annex 1)..................................................................... 32
ESPAI DE CONVIVÈNCIA (Vegeu document a l’Annex 2).................................................................. 33
NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE (Vegeu document a l’Annex 3)......... 34
AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PEC.................................................................................................. 34
INDICADORS DE SEGUIMENT I PROGRÉS..................................................................................... 34
APROVACIÓ, MODIFICACIÓ I DIFUSIÓ DEL PEC............................................................................ 37
ANNEXOS.......................................................................................................................................... 38

4
GLOSSARI
AA: Aula d’acollida
ABP: Aprenentatge basat en projectes/problemes
ABR: Aprenentatge basat en reptes
ACTIC: Acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació
AICLE: Aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres
AMPA: Associació de mares i pares d’alumnes
CCAA: Comunitats Autònomes
CAD: Comissió d'atenció a la diversitat
CB: Competències bàsiques
CdA: Camp d’aprenentatge
DELF: Diplôme d'études en langue française
ESFERA: Aplicatiu del Departament d’Educació de la Generalitat per a la gestió de centres
educatius.
GEP: Generació Plurilingüe
LEC: Llei d’educació de Catalunya
NEE: Necessitats Educatives Especials
NESE: Necessitats Específiques de Suport Educatiu
NOFC: Normes d’ordenament i funcionament de centre
PCV: Projecte de convivència
PEC: Projecte Educatiu de Centre
PI: Pla Individual
PL: Projecte lingüístic
RCESO: Reunió de coordinadors d’ESO.
SA: Situacions d’aprenentatge
SIEI: Suport intensiu per a l'escolarització inclusiva
SL: Servei lingüístic

5
STEM: Science, Technology, Engineering and Mathematics
TAC: Tecnologies de l’aprenentatge col·laboratiu
TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació
TIS: Tècnica d’integració social
TG: Treball Globalitzat
TGPE: Treball globalitzat de proposta externa
TPP: Treball per projectes
VxL: Voluntaris per la Llengua

6
Normativa
El desplegament i concreció de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, a través del
DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, del DECRET
29/2015, de 3 de març de la direcció dels centres educatius públics i del DECRET
39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la
provisió dels llocs de treball docents, són el marc normatiu reglamentari que ordenen la
presa de les decisions que han d'adoptar els òrgans competents de cada centre per
complir les línies estratègiques enunciades en aquest PEC.

7
PLANTEJAMENT INSTITUCIONAL
CONTEXTUALITZACIÓ DEL CENTRE
L’Institut Doctor Puigvert és un centre d’educació secundària, públic, de titularitat del
Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Acull alumnes a partir dels
12 anys, d’ESO i Batxillerat al barri de Sant Andreu del Palomar.
L’Institut compta amb 4 línies a 1r (més una addicional introduïda durant el curs 2019-
201
) i 2n, 3r i 4t d’ESO i amb 3 línies a 1r i 2n batxillerat. Tanmateix, per tal d’aconseguir
una millor integració a l’ESO, l’alumnat està distribuït en 5 grups a 1r i 2n d’ESO i en
Itineraris a 4t d’ESO.
De mitjana té entre 550 i 650 alumnes i entre 55 i 70 professors.
TRETS D’IDENTITAT
L’INS Doctor Puigvert fomenta el desenvolupament d’aprenentatges dirigits a l’adquisició
de les competències bàsiques a través d’activitats i projectes que es realitzen dins i fora
del centre.
Els cinc pilars bàsics que ens caracteritzen són:
- El multilingüisme
- Les Arts (dins totes les seves àrees d’expressió)
- L’STEM
- El foment de les Tecnologies de la Informació i la comunicació i la robòtica.
- El foment de la pràctica d'activitat física i l'adquisició d'hàbits saludables.2
1
La línia pujarà fins el curs 2022-23 a l’ESO.
2
Pilar incorporat en la modificació del PEC de setembre de 2022

8
MISSIÓ
L’INS Doctor Puigvert és un centre públic d’ensenyament secundari del Departament
d’Educació de la Generalitat que té com a missió educar i formar nois i noies a partir dels
12 anys d’acord amb el seu projecte educatiu basat en la seva Visió i Valors.
VISIÓ
Volem que l’INS Doctor Puigvert sigui un espai d’aprenentatge i participació de tota la
comunitat educativa i on es treballi en xarxa. Un centre on el professorat pugui mostrar el
seu talent i on les famílies puguin participar d’un projecte comú. Un lloc tranquil on
l’alumnat es pugui desenvolupar com a persones úniques, on aprenguin a relacionar-se,
respectant l’altre/a i on es preparin per a un futur incert, ja que ningú sap a quines feines
o a quins reptes s’haurà d’enfrontar l’endemà.
VALORS, PRINCIPIS
Pluralisme i igualtat dels valors democràtics: l’Institut es defineix com a pluralista en
l’àmbit de les idees tant polítiques com religioses, en l’àmbit social i econòmic. I a la
vegada, defensa la igualtat d’oportunitats, independentment de l’origen, el gènere o
qualsevol altra condició social o personal.
Educació per la pau i la solidaritat com una via de substitució progressiva de la cultura de
la violència.
L'educació mediambiental. Sabem que la sensibilització i la participació són bàsiques en
la presa de decisions per treballar en la recerca de solucions als problemes actuals i per
prevenir els que puguin aparèixer en el futur.

9
PLANTEJAMENT EDUCATIU
PRINCIPIS PEDAGÒGICS
El nostre PEC es basa en els 7 principis de l'aprenentatge:
1) la personalització de l'aprenentatge, a través de l'acció tutorial, els suports addicionals
i la codocència;
2) el treball del professorat i de l’alumnat de manera col·laborativa ja que l'aprenentatge
és de naturalesa social;
3) la diferència en l'aprenentatge i les diferents motivacions;
4) les emocions són part de l’aprenentatge, i ajudar a gestionar-les és clau per a la seva
educació;
5) l’avaluació continuada;
6) la cultura de l’esforç per superar-se dia a dia; i
7) la globalització dels aprenentatges afavorint la construcció de coneixements
horitzontals.

10
OBJECTIUS EDUCATIUS
 Vetllar per un aprenentatge significatiu i funcional, a partir de metodologies basades
en el foment de l’autonomia, on l’alumnat és el constructor del seu propi
aprenentatge i el docent és qui el guia, organitza el procés d’aprenentatge, media i
facilita aquest procés.
 Potenciar un ensenyament actiu, desenvolupant la iniciativa, l’autonomia, la
creativitat i l’esperit crític.
 Vetllar per l’assoliment de les competències bàsiques de l’alumnat, entenent-les
fonamentalment com a eines per a integrar-se adequadament en un món complex i
canviant.
 Afavorir el desenvolupament de tot alumnat independentment de les seves
característiques individuals i les pròpies del seu entorn familiar, adaptant les
exigències a l’alumnat en funció d’aquests condicionants.
 Globalitzar les disciplines i connectar-les amb la realitat que envolta els nois i noies.
 Conscienciar l’alumnat en el respecte i conservació del medi ambient i involucrar-lo en
accions que ajudin a la seva conservació.
 Potenciar el treball en equip del professorat mitjançant l’activitat dels equips de
treball per projectes i de la realització de programacions didàctiques globalitzades.
 Potenciar el treball col·laboratiu de l’alumnat a través de diferents tipus
d’agrupaments dins del grup classe, interclasses del mateix curs, internivells i/o
intercentres.
 Fomentar l’estudi de les Arts, el multilingüisme, l’STEM i la robòtica.
 Fomentar la pràctica d'activitat física per un desenvolupament integral de l'alumnat.
CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA
HORARI MARC
Les classes comencen a les 8:00 i finalitzen a les 14:40. Hi ha dos patis de 20 minuts. Les
reunions del professorat es concentren el dimecres a la tarda de 15:40 a 18:40, encara

11
que, extraordinàriament, per les avaluacions, cursos, presentacions curriculars a famílies i
d’altres ocasions, es pot assistir altres tardes.
L’equip directiu atén les famílies 2 tardes per setmana.
GRUPS CLASSE ESTÀNDARD
- De les 4 línies de 1r i 2n d’ESO en fem 5 3
, al 1r cicle hi ha 10 grups classe.
- A segon cicle, a 3r d’ESO hi ha 4 línies i a 4t d’ESO, de les 4 línies en fem 5 durant 2/3
de l’horari per assistir als diferents ITINERARIS.
- A batxillerat hi ha 3 línies: una de l’especialitat científico-tecnològica, una de la social-
humanística i una altra d’arts escèniques4
.
- De 1r a 4t d’ESO les classes es realitzen majoritàriament en blocs de 2 hores. A
Batxillerat, en les matèries de modalitat i en altres matèries i/o projectes en què es
requereixi.
3
El curs 2019-20 s’ha incorporat un grup addicional nou que desapareixerà de l’ESO el curs 2022-23 i
desdoblarem en 6 grups a 1r i 2n d’ESO.
4
El Batxillerat d’Arts escèniques s’incorpora nou el curs 2019-20.

12
OPTATIVES, TGPE, TRIA I CÀPSULES (els alumnes trien i es barregen)
- De 1r a 3r d’ESO els alumnes de cada curs trien quina de les 7 o 8 matèries
optatives de 2 hores volen cursar. Aquestes matèries optatives es perfilen segons
els objectius educatius del centre.
- El alumnes de 2n d’ESO, un o dos cops al curs durant 4 o 5 setmanes, trien els
TGPEs que més els motiven d’entre els 5 o 6 existents.
- Els alumnes de 3r d’ESO trien el contingut de la SA que més els motiva i es
barregen els grups per portar-lo a terme durant 4 o 5 setmanes.
- Els alumnes de 4t d’ESO trien l’Itinerari, amb la Càpsula 1 associada a cada itinerari
i la Càpsula 2 en funció de les seves motivacions personals.
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES MATÈRIES
GLOBALITZADES
- Amb el nom d’EL VIATGER DE L’ESPAI a 1r d’ESO es fusionen les matèries de
Ciències Socials, Ciències Naturals i Tecnologia configurant un sol bloc de 8 hores a
la setmana.
- Amb el nom de TREBALLS GLOBALITZATS (TG) a 2n d’ESO es fusionen les matèries
de Ciències Socials, Ciències Naturals i Tecnologia configurant un sol bloc de 8
hores a la setmana. Dos cops al curs els grups classe es barregen per triar els
TREBALLS GLOBALITZATS DE PROPOSTA EXTERNA (TGPE) on els alumnes
treballen per realitzar la comanda que les diferents entitats els han encarregat.
- Amb el nom de SITUACIONS D’APRENENTATGE a 3r d’ESO es fusionen 4 matèries,
agrupades en parelles. Per una banda, Tecnologia, Biologia i Física i Química
formen NATEC, i per l'altra, Socials i Català formen SOCAT. Es treballa durant la
setmana en blocs de 2 hores, de manera que, en total, l'alumnat fa 3 sessions de
dues hores de NATEC i 3 sessions de dues hores de SOCAT.
- Amb el nom d’ITINERARIS a 4t d’ESO els alumnes cursen durant 8 hores
l’especialització que més els motiva: Científica, Artística, Humanística, Tecnològica

13
o Professionalitzador5
(orientada al món laboral). Les Càpsules trimestrals de 4
hores a la setmana asseguren la compleció del currículum oficial.
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES LLENGÜES
- A 1r d’ESO portem a terme els programes GEP i AVANCEM. Exemples:
Matemàtiques i Educació Física en anglès i en el treball de català i castellà com a
ESTRUCTURES COMUNES.
- A 2n d’ESO portem a terme els programes GEP i AVANCEM. Exemples: Science en
anglès i el treball de català i castellà com a ESTRUCTURES COMUNES.
- A 4t d’ESO català i castellà es fusionen amb els ITINERARIS (1 hora) i l’anglès hi
treballa donant-los suport en paral·lel, a més del GEP amb Càpsules en anglès.6
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES MATEMÀTIQUES
- A 4t d’ESO les matemàtiques es fusionen amb els ITINERARIS (2 hores).
- El LABORATORI DE MATEMÀTIQUES. Es tracta d’un material manipulatiu que
s’utilitza de manera habitual a tota l’ESO dins de les aules estàndards i una
d’específica que rep el mateix nom.
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES TIC I LA ROBÒTICA
Al llarg de tota l'etapa educativa de l'ESO es treballa el pensament computacional i la
robòtica educativa amb solucions de baix o molt baix cost, fins i tot gratuïtes, amb
software i hardware no comercial en la majoria dels casos. Cal tenir present que el
pensament computacional no implica pensar i/o actuar com una màquina, sinó resoldre
problemes complexos dividint-los en d'altres de més senzills i assumibles. Les solucions
d'aquests problemes complexos no han de ser úniques, sinó que moltes vegades són
5
Nom d’Itinerari canviat en la modificació de setembre de 2022.
6
Les matèries optatives i càpsules en anglès poden variar d’un curs a un altre, però es mantenen en
proporcionalitat.

14
múltiples i igualment vàlides. El pensament computacional fomenta el pensament lògic i
creatiu, així com el creatiu. I a més a més, fomenta l'autonomia i el ser competent.
- A 1r d'ESO es treballa amb Scratch i Bitbloq
- a 2n d'ESO es treballa amb ArduinoBlocks
- a 3r d'ESO es treballa amb Scratch, ArduinoBlocks i/o codi C++
- i a 4t d'ESO es treballa amb ArduinoBlocks i/o codi C++. Cal dir que a tots els
nivells s'introdueix el disseny en 3D amb programes com el Tinkercad o SketchUp i
la impressió 3D.7
- Batxillerat tecnològic per Reptes
El centre fa servir Entorns Virtuals d’aprenentatge per a totes les matèries globalitzades,
algunes troncals i de Batxillerat.
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DELS ENSENYAMENTS
ARTÍSTICS
Durant l'etapa educativa de l'ESO es treballa el coneixement i la pràctica de les arts. Es
promou la reflexió, la conscienciació i l'ús de l'art a partir de l'experimentació de la
diversitat de llenguatges, mitjançant les matèries optatives en tots els nivells d'ESO, els
projectes artístics i la matèria de Visual i Plàstica.
- 1r d’ESO, Creadors en Residència
- 2n d’ESO, Tast de teatre i Musiquem
- 3r d'ESO, Dansem3
- I a 4t d’ESO, la càpsula de Música i Experiències Cinema en curs dins de l’Itinerari
Artístic.
- Batxillerat d’Arts Escèniques.
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE L’STEM
STEM té com a objectiu l'ús i implementació d'estudis en ciència, tecnologia, enginyeria i
matemàtiques. El foment de les vocacions científiques entre l’alumnat és un dels nostres
7
Aquests llenguatges i programaris poden variar en funció de com evolucioni la tècnica.

15
reptes. A través de les optatives i càpsules els alumnes poden anar formant-se en matèria
científica-tecnológica.
- 1r d’ESO, Biodiversitat
- 2n d’ESO, Science
- 3r d’ESO, Fem ciència
- 4t d’ESO, Càpsula de Biologia, Medi ambient al PuigVerd, i Itinerari científic.
- Batxillerat científic-tecnològic per Reptes.8
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE l’ ACTIVITAT FÍSICA
El centre reconeix la importància de l'activitat física i els beneficis que comporta a tot
l'alumnat. És per això que portem a terme diferents actuacions per fomentar la pràctica
física des de diferents vessants:
- Àrea d'Educació física: Activitats realitzades al centre i els seus voltants per
contextualitzar els aprenentatges i adquirir una Educació física per a la vida.
- Participació en programes municipals: Programes dirigits a augmentar la pràctica
física de l’alumnat així com visibilitzar esports i espais de la ciutat per fer exercici.
Barcelona esports de mar, De marxa fent esport, Triatló escolar o Pedala en són
un exemple.
- Optatives: Oferta d'optativa de moviment en diferents cursos de l’ESO. Circ i
moviment a 1r d’ESO, Dansem a 3r d’ESO i Esports amb raqueta a 4t d’ESO.
- Extraescolars: A través del Pla Català de l'Esport i de l'Associació esportiva escolar
IES Doctor Puigvert ofertem diferents activitats esportives a preus molt reduïts
perquè l'economia no sigui una barrera per practicar exercici físic. Tota la tasca
dirigida al foment d'aquestes activitats es troba desenvolupada en el Projecte
esportiu de centre (PEsC).
8
El nom i el nombre de matèries optatives pot variar d’un curs a un altre, sense deixar de ser-hi presents
durant l’etapa educativa de l’ESO.

16
ORGANITZACIÓ DELS CURSOS EN FUNCIÓ DE LES MATÈRIES DE
MODALITAT A BATXILLERAT
Les tres modalitats de batxillerat s’ofereixen en 6 5 circuits tancats per donar coherència i
seguiment metodològic als estudis postobligatoris.
A 1r de batxillerat, les matèries de modalitat de 4 hores es complementen amb 2 hores de
les matèries específiques de centre per poder treballar per Reptes. Així:
Circuit Arts Escèniques →
- Cultura audiovisual, teatre, música i dansa.
Circuit Social-humanístic →
- Literatura catalana i Taller d’Escriptura creativa.
- Economia d’empresa, Estada a l’empresa i cooperatives.
Circuit Científic-Tecnològic→
- Tecnologia industrial, enginyeria i Robòtica.
- Biologia, Física i Química.
A 2n de Batxillerat, es segueix la mateixa estructura:
Circuit Arts Escèniques →
- Cultura audiovisual, teatre, música i dansa.
Circuit Social-humanístic →
- Literatura castellana
- Economia d’empresa, Estada a l’empresa i cooperatives.
Circuit Científic-Tecnològic→
- Tecnologia industrial, enginyeria i Robòtica.

17
El currículum de Batxillerat segueix el model del nou currículum aprovat el setembre de
2022. S’ha d’afegir les matèries optatives de 3h que variaran en funció de la demanda
però que ampliaran i/o complementaran els 5 itineraris.
PRINCIPIS METODOLÒGICS
Les noves metodologies educatives emprades a l'Institut Doctor Puigvert impliquen donar
resposta al “per a què” de l’educació del segle XXI. En aquest sentit, es pretén formar
persones integralment desenvolupades que mostrin assoliments competents i pertinents
amb la problemàtica social que els envolta. A l'Institut considerem que tots els éssers
humans tenen un gran potencial susceptible de ser desenvolupat quan mostren interès
per aprendre, de manera que ens basem en els quatre pilars per a l’educació d’aquest
mil·lenni que proposa l'Informe Delors (19969
): aprendre a conèixer, aprendre a fer,
aprendre a conviure i aprendre a ser.
El nostre model educatiu s'està orientant cada cop més en la teoria de l’educació basada
en competències des d’un enfocament holístic que emfatitza el desenvolupament
constructiu d’habilitats, coneixements, actituds i valors que permet als alumnes adaptar-
se i respondre adequadament als canvis i reclams socials que exigeixen els nous reptes
globals. Les competències impliquen saber conèixer, saber fer, saber conviure i saber ser.
Aquesta pràctica educativa està centrada en l’alumnat. El paper de l’alumnat i del docent
adquireix un sentit nou. Els i les alumnes construeixen l’aprenentatge a través de la
interacció amb la informació i assumeixen una actitud crítica, creativa i reflexiva que els
permet anar aplicant el que aprenen als problemes quotidians, per la qual cosa se’ls
considera autogestors/es del seu propi aprenentatge. Paral·lelament, els i les docents de
l'Institut adquireixen un nou rol i passen a treballar per equips col·laboratius.
Esborrar les fronteres entre assignatures i reduir l’ús de llibres de text, amb la seva
fragmentació tradicional del saber en capítols, permet accedir al coneixement de manera
més natural. El primer pas és captar l'interès de l'alumnat i alimentar-ne la propensió a
descobrir coses noves, de manera que el motor de l’aprenentatge siguin els joves
9
http://www.unesco.org/education/pdf/DELORS_S.PDF

18
mateixos. El professorat ja no és la font del saber, sinó el facilitador del procés
d’aprenentatge. Acompanyem l’alumnat, intentant-ne preveure les dificultats, oferint-li
ajuda i pautes d’estudi i fomentant el treball cooperatiu. D’aquesta manera, treballem,
alhora, continguts i valors.
TREBALL COOPERATIU
Entre el professorat. S’organitza seguint diferents agrupaments:
- En Claustre i reunions de tot el professorat (setmanals)
- Equips docents (2 o 3 cops per trimestre)
- Equips de treball de projectes globalitzats (2 cops per setmana)
- Reunions de treball organitzatiu divers (CAD, GEP, Avancem, Reunió
llengües, Reunió d’ensenyaments artístics, reunions de Tutors per nivell,
reunions d’Orientació, de Coordinadors de nivell, de Consell directiu,
d’Equip directiu...)
Entre l’alumnat. Es tracta d'aprendre amb algú sobre alguna cosa. Per treballar de forma
cooperativa a l'aula és necessària la creació de grups. Aquests poden ser heterogenis o
homogenis. Depenent del producte o de l'activitat a fer, se'n triaran uns o altres.
L’aprenentatge cooperatiu suposa, per definició, la interacció entre els membres del grup,
de manera que el tema o problema plantejat ha de ser prou complex perquè l’alumnat
pugui discutir i argumentar a favor o en contra.
Treballar de manera cooperativa implica treballar tres àmbits:
1) és necessari primer cohesionar el grup fent dinàmiques dins i fora de l'aula. El
resultat ajuda a fomentar el consens en la presa de decisions, afavorir la relació
entre els alumnes i el coneixement mutu, facilitar la participació dels alumnes en
la inclusió d’algun company amb discapacitat I afavorir el coneixement mutu,
demostrar la importància del treball en equip i demostrar la seva eficàcia i/o
preparar I sensibilitzar l’alumnat per treballar de forma cooperativa.

19
2) treballar en equip com a recurs per ensenyar: introduir i fomentar el treball en
equip introduint les estructures cooperatives simples i complexes.
3) El treball en equip com a contingut a ensenyar: aprendre a treballar en equip.
© Universitat de Vic, any 2014. Curs CA/AC
TREBALL BASAT EN PROJECTES, REPTES I PROBLEMES
L'ABP és una estratègia d'aprenentatge cooperatiu que se centra en la figura de
l'estudiant com a individu i com a membre d'un grup i entén l'aprenentatge com un
procés de comunicació. ABP (problemes i projectes) són similars tant pel que fa a
estratègies d'aprenentatge, com pel que fa a la manera de tutoritzar els estudiants.
- La principal diferència per a nosaltres és el fet que un problema és més curt en la seva
elaboració i té uns objectius d'aprenentatge molt concrets. Un projecte, en canvi,
planteja un context més ampli, d'elaboració més llarga i el resultat s'estructura en
mòduls i pretén donar solució a una situació.
D’altra banda, un repte és una activitat, tasca o situació que implica a l'estudiant un
estímul i un desafiament per portar-se a terme (aquesta no ha de ser teòrica, sinó real).
La diferència entre l’ABP i l'ABR és que, mentre que l'ABP planteja un problema a
resoldre, l'ABR ofereix problemàtiques obertes i generals sobre les quals els estudiants
determinen un repte que faran.

20
L’EDUCACIÓ ESTESA DINS I FORA DEL CENTRE
A l’Institut Doctor Puigvert creiem que els i les alumnes han de sortir del centre per palpar
la realitat i cercar altres espais d’aprenentatge.
- Camps d'aprenentatge: cada curs els l’alumnat té la possibilitat d'anar a un Camp
d'Aprenentatge diferent de 1r a 3r d’ESO. Els camps d’aprenentatge (CdA) són serveis
educatius de suport curricular i de caràcter interterritorial que treballen
conjuntament amb els centres educatius. El valor afegit dels camps d’aprenentatge és
promoure l’aprenentatge competencial dels alumnes a partir d’activitats didàctiques
en entorns naturals, socials i culturals singulars de Catalunya.
- Experts: als diferents cursos els "Experts i Entitats col·laboradores i Difusió" ens
obren les portes de nous coneixements i amplien el coneixement i la mirada de
l’alumnat.
- Sortides: Si una paraula defineix el Doctor Puigvert és dinamisme. Cada dia alumnes
entren i surten per aprendre fora del centre. I és que als alumnes i professors/es ens
agrada viure tots els recursos que ofereix l'entorn.
- Famílies. Cada cop són més les famílies que ens ajuden en el nostre dia a dia. Les
famílies participen com a experts, com a acompanyants en diferents sortides, durant
les presentacions dels projectes dels seus fills i filles, etc.
- Estudiants del Màster en Educació en pràctiques: el Departament d'Ensenyament
considera fonamental que els futurs mestres i professors facin les pràctiques en
centres educatius sostinguts amb fons públics, per tal que puguin assolir les
competències necessàries per exercir una docència de qualitat. L'organització de les
pràctiques en centres formadors ha de permetre la simultaneïtat entre la teoria i la
pràctica, i ha de facilitar l'acompanyament professional des de la universitat i des del
centre educatiu. És per aquesta raó que el nostre Institut acull molts d’aquests
estudiants cada curs de diferents universitats del territori català i d'altres CCAA.
- Educació Estesa: Extraescolars i projectes intercentres. L’educació del nostre alumnat
no s’acaba a les 14:40, sinó que continua més enllà de l’horari lectiu.

21
EIXOS ESTRATÈGICS
PROCESSOS DE GESTIÓ, MILLORA I INNOVACIÓ
DESENVOLUPAMENT PROFESSIONAL DEL PROFESSORAT
L’INS Doctor Puigvert, com a centre d'Innovació educativa, sap de la necessitat de la
professionalització de la funció docent. Entesa aquesta professionalització com el procés
d’adquisició de les característiques i les capacitats específiques professionals que calen
per exercir la professió. Tenir una llicenciatura és una de les capacitacions, però hi ha
d'altres capacitats i habilitats especialitzades que ens fan ser competents com ara saber
treballar en equip, saber fer una correcta gestió d'una aula amb pre-adolescents i
adolescents, saber transmetre valors, creences i constructes teòrics, saber planificar i
conèixer diferents metodologies d'aula, saber crear els materials necessaris, a més de
tenir competències digitals.
Per tal de poder assolir els objectius del PEC la direcció intenta dotar el centre amb els
millors professionals per a cada àrea i/o projecte perfilant fins el 50% de la plantilla. Una
plaça perfilada és un lloc de treball específic, en el context de la plantilla docent, que a
més de tenir atribuïdes les funcions docents genèriques, es defineix per l’assignació de
funcions específiques derivades del projecte educatiu del centre en el qual s’adscriu o del
projecte de direcció.
D’aquests perfils dotats pel Departament d’Educació els que trobem més necessaris per
al desenvolupament del nostre PEC són:
- Lingüístic en llengua estrangera (principalment en anglès,...- AICLE-).
-Competència digital docent
-Atenció a la diversitat dels alumnes
- Immersió i suport lingüístic
- Metodologies amb enfocament globalitzat

22
El nombre d’aquestes places perfilades anirà en funció de les necessitats de l’Institut i
dels llocs estructurals definits pel Departament d’Ensenyament.
CRITERIS ORGANITZATIUS I DE GESTIÓ
LIDERATGE DISTRIBUÏT
El lideratge distribuït és un mitjà de millora de l'aprenentatge escolar. Entenem aquest
lideratge distribuït com el foment a l’entorn de la direcció de persones disposades a
agafar responsabilitats sobre iniciatives, projectes i/o encàrrecs. Dit d’una altra manera, la
necessitat d’envoltar-se de gent disposada a exercir, en parcel·les específiques de
l’activitat de l’organització educativa, les tasques del lideratge. No es tracta, doncs,
només de delegar sinó de practicar polítiques que activin el talent dels docents. Per
aconseguir-ho, s’ofereixen espais i temps on prendre decisions, espais on puguin dialogar,
espais per coordinar l’acció d’altres docents, espais per innovar i, en definitiva, oferim un
marc organitzatiu horitzontal.
EQUIP DIRECTIU I CONSELL DIRECTIU
El Consell directiu és l’òrgan creat per promoure el lideratge distribuït i la participació en
la presa de decisions i en la diversitat d’actuacions proposades. Està compost per l’Equip
directiu, és a dir, la Directora, el Cap d’Estudis, el Coordinador Pedagògic i el Secretari i
pels coordinadors/es de cada curs d’ESO i de Batxillerat, la coordinació del Pla de
convivència, la coordinació TIC/TAC, la coordinació de projectes Artístics i finalment, la
coordinació de Projectes i Innovació Educativa. 10
10
Els membres del Consell directiu es poden ampliar amb altres Coordinacions.

23
CONSELL DOCENT I DEPARTAMENTS
El Consell Docent està compost pels Caps dels 5 únics Departaments didàctics: el de
Llengües, el d’Ensenyaments artístics i Educació física, el de Metodologies globalitzades,
el de Matemàtiques i el d’Orientació. A més, hi assisteixen la tutora de la SIEI, Cap
d’Estudis i Direcció.

24
EQUIPS DOCENTS
Està format per tot el professorat i els codocents d’un nivell, l’orientadora, la tutora del
SIEI, la tutora d’AA i la vetlladora i estan coordinats pel Coordinador pedagògic. Fan el
seguiment i l'avaluació del procés educatiu de l’alumnat globalment i individualment. A
més, planifiquen i donen coherència a l’acció docent reforçant el seu efecte educatiu.
EQUIPS DE TREBALL DE METODOLOGIES GLOBALITZADES
Els Equips de treball de MG estan formats pel professorat que imparteix o fa de codocent
en els TPP, TG/TGPE, SA i ITINERARIS, a més de la tutora del SIEI i la vetlladora quan
s’escau. Es reuneixen mínim dos cops per setmana en horari lectiu per:
- Coordinar la gestió dels diferents grups-classe (creació de grups de treball d’aula,
arribar a acords sobre l’atenció individualitzada...)
- Coordinar la gestió d’aules i material (repartiment d’aules i material informàtic,
repartiment de laboratoris, compres de material...)
- Dissenyar i idear les diferents situacions d’aprenentatge dins d’una confecció
interdisciplinar.
- Crear els materials necessaris per a la realització de les diferents activitats i
projectes educatius.
- Fer el seguiment de l’avaluació continuada dels alumnes de manera compartida.
- Preparar, informar i dirigir les presentacions curriculars a la Comunitat Educativa
(pares i mares, entitats, etc.)
- Confeccionar i assistir a les sortides i camps d’aprenentatge (educació fora del
centre)
- Acollir, assessorar i formar el professorat substitut que arriba als seus equips de
treball.

25
COMUNICACIÓ TRANSPARENT
AVALUACIÓ MÉS A PROP
Durant el curs 2018-2019 es va engegar l’informe-butlletí on les famílies han començat a
involucrar-se en el procés d’avaluació valorant els resultats trimestrals dels seus fills i
filles. La idea és ampliar aquesta implicació amb la creació del Pla personal.
INFORMACIÓ MÉS A PROP
Les comunicacions família-escola a través del “mailing” s’envia setmanalment amb un
recull de totes les activitats i editorials sobre tot allò que s’esdevé a l’Institut.
Al web de centre https://agora.xtec.cat/iesdrpuigvert consten tots els documents
organitzatius de centre (PEC, PL, PCV i NOFC) que han d’estar a l’abast de la comunitat
educativa.
POLÍTIQUES D’INCLUSIÓ: UN INSTITUT DE TOTHOM I PER A
TOTHOM
A l’INS Doctor Puigvert lluitem per que tots els alumnes puguin aprendre junts, sense
excloure a ningú i sense separar per categories. Intentem ser un espai d’aprenentatge
inclusiu, potenciant i valorant les diferències que ens fa a tots únics i especials.
Les mesures i suports que emprem per fer-ho possible són:11
Universals, addicionals i
intensives.
CODOCÈNCIA
La codocència és un del principals recursos d’atenció a la diversitat universal al nostre
centre. L’aposta per la codocència ha fet possible tot el desplegament de la innovació
educativa del centre.
Codocència o docència compartida. El professorat codocent comparteix la responsabilitat
de l’aula i pot actuar de les següents formes:
11
La quantitat dependrà de les dotacions del Consorci Educació.

26
- Observant: un dels dos dirigeix la classe i l’altre/a recull informació de la dinàmica.
- Desdoblant: cada professor/a realitza una activitat distinta.
- Rotant: un/a codocent pot anar pels diferents grups fent una activitat concreta de
la qual és expert.
- Recolzant: un porta el pes de l’activitat i l’altre/a dona suport a l’alumnat.
Altres mesures universals per a l’atenció a la diversitat que ja s’han comentat serien:
l’aula: l’aprenentatge cooperatiu, la resolució participativa dels problemes relacionals i
dels conflictes, l’ensenyament multinivell i intercentres, d’educació en valors, el servei
comunitari, l’aprenentatge i servei, l’augment d’hores a l’aula del tutor, els
aprenentatges basats en la resolució activa de problemes, el treball interdisciplinari,
l’organització del grup classe en subgrups heterogenis, el treball en parelles, els grups de
debat, ...
LA DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR
Com a mesures addicionals, els alumnes de 3r i 4t d’ESO participen de projectes singulars
que tenen com a finalitat afavorir que els alumnes que ho requereixin puguin assolir els
objectius i les competències clau de l’etapa, mitjançant una organització de continguts i
matèries del currículum diferent de la que s’estableix amb caràcter general, i amb una
metodologia específica i personalitzada. Dins d’aquests s’agrupen:
- El projecte Enginy a 3r d’ESO
- I l’Itinerari Binari de 4t d’ESO. Els alumnes a final de 3r d’ESO trien de manera
voluntària, encara que ben orientats per les professionals del centre, l’Itinerari
Binari on cursen dins Càpsula 1 programes de diversificació com Oficis a la ciutat o
Estades a l’Empresa.
Al nostre centre la Diversificació Curricular es dona dia a dia i en tots els nivells, en tant
que els alumnes poden escollir el seu itinerari formatiu de 1r a 4t tant triant les optatives
com els TGPEs, com la SA TRIA, per no parlar de la diversificació del seu paper dins dels
diferents grups quan treballen de manera cooperativa.

27
Altres recursos d’atenció a la diversitat de caire addicional són l’Aula d’acollida, el/la
vetllador/a i el/la TIS12
.
SIEI
El SIEI de l’Institut Puigvert és un suport intensiu de recursos humans, tècnics i materials
per ajudar al centre en el procés de participació dels alumnes amb necessitats educatives
especials a l'escolarització ordinària, dintre del model d'educació inclusiva. Aquest suport
respon a la necessitat d'un recurs amb aquestes característiques al districte de Sant
Andreu per donar continuïtat a les SIEI de les Escoles de Primària adscrites al centre. Els
nostres objectius són a nivell social i curricular:
-Normalitzar l'educació dels alumnes amb NEE greus i permanents
-Integrar l'alumne en el centre
-Potenciar la seva autonomia personal, en el centre i social
- Adquirir les habilitats socials bàsiques per mantenir relacions socials
-Participar en la vida del centre i de la comunitat on viu
- Minimitzar el risc de fracàs i exclusió, afavorint al màxim l'accés al currículum ordinari de
l'aula fent les adaptacions pertinents
- Augmentar les hores de permanència amb el grup classe
- Aprendre competències bàsiques no adquirides
- Sensibilitzar a la comunitat educativa en l'acceptació de les capacitats i limitacions
individuals.
Els alumnes del SIEI fan el seu l'horari ordinari, en funció de les seves potencialitats, el seu
grau d'autonomia i de desenvolupament cognitiu, conductual i emocional. Sempre tenen
el suport del professor/a de l’aula, el codocent, els professionals SIEI i/o la vetlladora.
12
No sempre s’obté com a dotació el Departament.

28
L’AULA D’ACOLLIDA
L’institut Doctor Puigvert té assignada una dotació d’aula d’acollida per tal d’atendre les
necessitats dels alumnes nouvinguts. L’objectiu del tutor d’aula d’acollida és fer
l’acolliment de l’alumnat i vetllar per tal que la resta del claustre tingui en compte el
període d’adaptació que necessita cada alumne per sentir-se còmode i competent amb
les característiques del sistema educatiu de Catalunya.
Objectius de l’acolliment:
- Proporcionar a l’alumnat les eines (lingüístiques, socials, culturals, emocionals)
necessàries per desenvolupar-se dins del centre i en el seu entorn pròxim.
- Ensenyar la llengua catalana com a L2 per obtenir les competències lingüístiques
en llengua catalana que li permetin tenir un futur en igualtat de condicions que els
seus companys. Un cop l’alumne assoleix el nivell B1 del MERC es considera que és
competent per seguir les classes ordinàries.
- El tutor d’acollida ha de ser un model lingüístic pels seus alumnes i ha d’incentivar
l’ús de la llengua catalana i donar-li valor.
- Acompanyar emocionalment l’alumne en el seu procés d’adaptació en l’institut i
en el dol migratori, si és que es produeix.
- Tenir un espai i una persona de referència dins del centre que li permeti sentir
certa seguretat i acompanyament.
- Donar valor a la seva cultura i llengua d’origen i fer-lo partícip de la nostra.
- Entendre la multiculturalitat com a riquesa personal i social, tot respectant les
diverses cultures dels alumnes de l’aula d’acollida, de l’institut i de la nostra
societat.
- Treballar el respecte tant a nivell individual com en l’altre en qualsevol tema que
pugui generar controvèrsia (religió, qüestió de gènere, llengua, política).
Per a l’assoliment d’aquests objectius l’aula d’acollida es vincula cada curs a diferents
projectes externs (per exemple Projecte Fotogràfic Oriol Maspons on els alumnes d’aula
d’acollida tot aprenent la llengua poden explorar diferents mecanismes, en aquest cas
artístics, per tal d’expressar-se) o projectes interns ( per exemple: VxL al Puigvert que
afavoreix la inclusió i l’acceptació de l’alumnat nouvingut dins la comunitat d’estudiants).

29
D’altre banda, l’institut ofereix suport lingüístic a tot l’alumnat que no té dret a l’aula
d’acollida per qualsevol motiu. De manera que, que s’ofereix la possibilitat als alumnes
que demanin de rebre ajuda al tutor d’aula d’acollida puguin ser atesos per aquest o
d’altres professors tenint en compte les seves necessitats lingüístiques. A més, els
alumnes amb dificultats per comprendre o comunicar-se amb la llengua catalana, encara
que no siguin considerats nouvinguts, també participaran en els diferents projectes.
Característiques de l’SL-AA13
:
- Adaptació de materials al nivell lingüístic de l’alumne.
- Assessorar i conscienciar el professorat de la matèria de la necessitat d’adaptar
continguts al nivell lingüístic de l’alumne (destacar paraules clau, crear activitats
visuals...) i incentivar a crear dinàmiques inclusives per als nouvinguts.
- Ajudar l’alumnat nouvingut amb les activitats que es facin a l’aula i aprofitar per
ajudar els alumnes que ja han superat la seva estada a l’AA però encara necessiten
suport lingüístic.
COORDINACIÓ PRIMSEC
La coordinació amb els centres de primària adscrits és de vital importància. La porta a
terme l’orientadora de 1r cicle i el Coordinador Pedagògic. Entre les seves tasques:
● Assistir als traspassos d’informació dels nous alumnes a finals de juny i setembre.
● Fer seguiment de l’alumnat i mantenir contacte amb les escoles d’origen.
● Organitzar l’assistència dels tutors dels grups de 1r d’ESO, a més d’ells mateixos, a
les sessions del seminari de coordinació entre Primària i Secundària.
● Establir línies de treball conjuntes per facilitar l’adaptació a l’Institut dels alumnes
de 1r d’ESO.
● Potenciació de projectes intercentres per millorar les relacions i el coneixement
entre les escoles i els instituts del barri de Sant Andreu.
13
Per a més informació sobre la metodologia de SL-AA consultar document “Informació sobre l’actuació del
professorat de suport lingüístic” de l’Institut Doctor Puigvert.

30
A més d’aquestes tasques, durant el període de preinscripció pels ensenyaments de
secundària, i abans de la jornada de portes obertes al centre, s’organitzen visites guiades
de totes les escoles de primària adscrites a l’institut. Durant aquestes visites, els alumnes
de sisè tenen l’oportunitat de conèixer els diferents espais del nostre institut i també
participen en diferents activitats dissenyades per què es vagin fent una idea de què, com i
a on aprendran.

31
AVALUACIÓ
L’avaluació és entesa com un recurs que té l’alumne/a per aprendre i saber en quin
moment del seu aprenentatge es troba i és una avaluació continuada.
L’avaluació té, per una banda, una funció formadora, és a dir, l’alumnat de l'Institut ha de
prendre consciència del treball realitzat i de l'avaluació. S'ha d'involucrar en el seu propi
procés d'aprenentatge: autoregulació. Per fer-ho possible, es comparteixen els criteris
d’avaluació des del principi, els alumnes ajuden en la creació de les rúbriques, fan de
coavaluadors dels seus companys/es, creen Portafolis per al seguiment dels projectes i/o
fan presentacions a les famílies.
D’altra banda, l’avaluació té una funció formativa, és a dir, el professorat té per objectiu
identificar les dificultats i progressos d’aprenentatge dels estudiants per poder adaptar el
procés didàctic del professorat a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat.
Finalment, tenim la funció qualificadora o acreditativa que indica en quin punt està
l’alumne/a a través de l’anàlisi de relació entre els objectius d’aprenentatge i el seu
assoliment. L’equip de professors/es emet judici on s’estableix (en base 10 o a través de
gradacions d’assoliments) la nota que va a l’ESFERA.
INFORMACIÓ DEL PROCÉS AVALUADOR MÉS A PROP
Compartició dels resultats de l’avaluació amb les famílies de l’alumnat: l’avaluació cal que
sigui transparent en totes les seves dimensions, des de que s’avalua, fins a i, molt
especialment, les raons dels judicis que es fan i de les decisions que es puguin prendre.
Per a molts estudiants i per a les seves famílies sovint és un enigma tot el que envolta
l’avaluació, però només si s’entenen les raons d’uns resultats es poden posar en pràctica
accions per regular-los. Pel que fa als pares, mares o representants legals de l’alumnat,
està prescrit que després de cada sessió d’avaluació de l’equip docent, el tutor o tutora
ha d’informar per escrit en relació amb el procés d’aprenentatge de l’alumnat.
Però no es tracta de fer arribar només els resultats, sinó de compartir el màxim
d’informació possible. És per això que el claustre de professorat ha creat el butlletí o
informe de seguiment de l’avaluació de l’alumnat.

32
A decisió del claustre el butlletí es vertebra en base a objectius d’aprenentatge que
estableix l’equip de professorat de projectes i/o matèria. Aquests objectius són els
paràmetres d’avaluació i són la guia per determinar què i com aprendrem.
PROJECTE LINGÜÍSTIC (Vegeu document a l’Annex 1)
La llengua catalana és la llengua vehicular i d'aprenentatge en gairebé totes les activitats
internes i externes de la comunitat educativa; les activitats orals i escrites, les exposicions
del professorat, el material didàctic, els llibres de text, les activitats d'aprenentatge i
d’avaluació acostumen a ser en llengua catalana. Així mateix, les reunions, els informes,

33
les programacions didàctiques i memòries, les actes, els rètols del centre i les
comunicacions també acostumen a ser en llengua catalana.
L’equip directiu ha de vetllar perquè el Projecte Lingüístic es porti a terme. L’AMPA,
l’Associació d’Alumnes i l’Associació Esportiva Escolar com a part integrant del centre,
també han de participar en l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular. Totes les
àrees s’han d’impartir normalment en llengua catalana, excepte la de llengua castellana i
les de llengües estrangeres. 14
ESPAI DE CONVIVÈNCIA (Vegeu document a l’Annex 2)
El Projecte de Convivència de l’INS Doctor Puigvert recull les mesures de promoció de la
convivència, els mecanismes per a la resolució pacífica dels conflictes, especialment la
mediació, així com les mesures i actuacions d’intervenció educativa aplicables en el cas
d’incompliment de les normes d’organització i funcionaments del centre i d’acord amb la
normativa vigent.
El nostre Projecte de Convivència reflecteix les accions que l’Institut desenvolupa per
capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat escolar per a la convivència i la gestió
positiva dels conflictes i inclou els continguts següents:
 Una concreció de la contextualització del centre recollida en el Projecte Educatiu,
on s’inclouen els trets més destacats del centre i el seu entorn en relació als
factors que poden incidir en la convivència.
 Una diagnosi de la situació de la convivència en el centre que permet determinar
els punts forts i febles i les necessitats del centre educatiu en matèria de
convivència.
 La formulació dels objectius específics d'acord amb el Projecte Educatiu de Centre,
els objectius generals del Projecte de Convivència del Departament
d’Ensenyament i les necessitats detectades.
14
El projecte Lingüístic del centre el trobareu adjunt a l’annex 1.

34
 La formulació dels indicadors d’avaluació que permetin conèixer el grau
d’assoliment dels objectius específics.
 La concreció de les mesures de prevenció, detecció i intervenció educatives
orientades a aconseguir els objectius específics. Aquestes mesures estaran
temporalitzades.
 La concreció de protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions
de conflictes greument perjudicials per a la convivència.
NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DEL CENTRE
(Vegeu document a l’Annex 3)
Les NOFC les trobareu a l’annex 3 d’aquest PEC.
AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PEC
INDICADORS DE SEGUIMENT I PROGRÉS
Els indicadors de progrés han de permetre valorar i avaluar el grau d’assoliment dels
objectius del PEC així com dels altres documents que en depenen.
S’estableixen tres categories d’indicadors que valoraran els resultats acadèmics,
l’organització del centre així com la cohesió social i es concreten en:
De context
Diversitat significativa
Alumnes amb NEE (A, B i C)
Nivell socioeconòmic de les famílies, entorn.
Dades d’absentisme
I abandonament escolar
Nombre de mestres en plantilla

35
Ajustament de l’oferta i la demanda en els alumnes de 1r d’ESO
De recursos
Ràtios
Alumnes/professor; professor/alumnes.
Projectes d’Innovació
Plans de formació de centre
Hores de formació en centre
Impacte de la formació en centre
Percentatge de participació d’alumnes en activitats complementàries i/o
extraescolars
Personal de suport en relació a les NEE
Subvencions i/o aportacions
De processos d’aula
Coordinació
Primària-Secundària
Grups de projectes/llengües/artístics
AMPA
Entorn (ajuntament, serveis socials)
Lideratge
Distribuït: Equip directiu, Consell directiu, RCESO, Llengües, projectes...
Direcció pedagògica
Direcció administrativa
Tutoria
Percentatge d’assistència de les famílies a reunions generals
Metodologia d’aula
Explicitació dels objectius d’aprenentatge i definició de rúbriques
Treball cooperatiu a l’aula

36
Laboratori de matemàtiques
Presentacions curriculars a les famílies
Comunicació amb les famílies
De processos de centre
Convivència
Índex d’expulsions / expedients disciplinaris
Índex de millores
Índex de mediacions entre alumnes
Índex de mediacions del personal de suport
Índex de mediacions de les orientadores
Participació
De pares
De l’alumnat
Del professorat
D’experts i entitats alienes al centre
Satisfacció
D’acollida al nou professorat
D’acollida al nou alumnat de 1r d’ESO
D’acollida al nou alumnat nouvingut
D’acollida de l’alumnat de matrícula viva
Laboratori de matemàtiques
Presentacions curriculars a les famílies
Comunicació amb les famílies
Bones pràctiques docents i tutorials
Bones pràctiques en relació a l’entorn
De resultats

37
Superació de cursos
Percentatge d’alumnes que obtenen qualificació positiva en el resultat global
de l’etapa de Secundària
Percentatge d’alumnes que obtenen qualificació positiva en el resultat global
de Batxillerat
Superació de les proves externes
Proves externes Proves de CB de 4t
Proves DELF A2 - B115
Proves ordinàries i extraordinàries certificats B1, B2 i C1 a EOI
PAU
ACTIC
Cohesió social
Seguiment de l’alumnat després del centre
Absentisme en relació a la superació d’etapa
Diversitat d’alumnes: NEE, Dictàmens, Alumnes amb PI
Ajuts Departament i ajuntament llibres i material escolar
Ajuts menjador
Resultat de satisfacció famílies
Resultat de satisfacció a la comunitat educativa
APROVACIÓ, MODIFICACIÓ I DIFUSIÓ DEL PEC
El Projecte Educatiu, segons el que disposa l’article 91 de la LEC, és la màxima
expressió de l’autonomia del centre. Correspon al titular del centre elaborar-lo i al
claustre de professors/es de participar en la seva elaboració i revisió. L’aprovació del
projecte educatiu correspon al Consell Escolar.
15
La modificació del PEC de 2022 elimina la presentació les proves de Zertificat en Alemany.

38
El PEC és un document viu, que s’ha d’anar modificant tenint en compte les
característiques socials i culturals del context escolar, així com les necessitats educatives
de l’alumnat. La seva actualització i revisió es farà a proposta de la directora o director
quan s’escaigui.
ANNEXOS
1. Annex 1. PROJECTE LINGÜÍSTIC
2. Annex 2. PROJECTE DE CONVIVÈNCIA
3. Annex 3. NORMES DE FUNCIONAMENT I FUNCIONAMENT DE CENTRE
4. Annex 4. PLA TAC

PEC_V6_modificat 2022.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to PEC_V6_modificat 2022.pdf

Similar to PEC_V6_modificat 2022.pdf (20)

More from Txeli

More from Txeli (20)

PEC_V6_modificat 2022.pdf