Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

7. ERECTÈON

7. ERECTÈON

  1. 1. Atenes (421- 406 aC) Mnèsicles o Filocles? ERECTÈON Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma). Alumnes: Desireé Ferrer García, Marina Prohens Barceló, Mercè Amat Fiol Professora: M Assumpció Granero Cueves
  2. 2. ERECTÈON Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumna: Desireé Ferrer García Professora: M Assumpció Granero Cueves
  3. 3. FITXA TÈCNICA Títol Erectèon Autor Mnèsicles o Fílocles (segons diferents fonts) Cronologia 421- 406 Ac Estil Grec clàssic Tipologia Arquitectura jònica Material Marbre del Pentèlic Sistema constructiu Arquitravat Dimensions Edifici principal, 11’63 m (ample) x 22’76 m (llarg) Tema Temple religiós Localització d’origen Acròpoli d’Atenes (Grècia) Localització actual Acròpoli d’Atenes (Grècia)
  4. 4. I. CONTEXT HISTÒRIC
  5. 5. I. CONTEXT HISTÒRIC L’Erectèon és l’ últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i s’emmarca dins el primer classicisme de finals de segle V aC (475-323 aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d’Alexandre. Després de la victòria grega s’inicia un període d’autonomia cultural i artística amb centre a la pròspera Atenes de Pèricles . És l’etapa de màxima esplendor artística .
  6. 6. El marc geogràfic i cultural de Grècia antiga estava format per: Península de l’Àtica, península el Peloponès, península de la costa occidental d’Àsia Menor i les illes del mar Egeu. Cal afegir els territoris mediterranis colonitzats del sud de la península Itàlica i l’illa de Sicília (anomenats Magna Grècia), així com el litoral mediterrani de les actuals costes de França i Catalunya. I. CONTEXT HISTÒRIC
  7. 7. El seu nom és en honor d’ Erecteu , antic heroi mític i una de les primeres divinitats d’Atenes . L’Acròpoli fou reconstruïda per desig de Pèricles , principal estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després d’haver estat assolada pels perses i, per això, de la construcció del Partenó, i de l’Erectèon, encara que aquesta última edificació fou posterior al seu manat , en un moment en el qual Atenes estava en guerra amb Esparta ( guerra del Peloponès , 431-404 aC). Malgrat Atenes perdé aquesta guerra, que fou la causa del seu declivi polític i territorial, continuà essent un nucli cultural rellevant. I. CONTEXT HISTÒRIC
  8. 8. La construcció de l’Erectèon fou dirigida per Fílocles , encara que altres autors citen a Mnèsicles i Cal·lícrates (421-404 aC, entremig d’aquests anys hi hagué un període d’interrupció). Fou construït per albergar les estàtues que s’havien quedat sense temple , d’ Atena i d’Erecteu . Està orientat cap Orient, direcció per on surt el sol, i consta de vàries naos i tres pòrtics . I. CONTEXT HISTÒRIC
  9. 9. II. TEMÀTICA I… … FINALITAT
  10. 10. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA Fou dedicat a diversos déus ( Atena i Posidó ) i alguns herois ( Erecteu , primer rei d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops , llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla Pàndrasos , considerada inventora del teixit). Els temples grecs s’han d’entendre per ser contemplats i gaudits només des de l’exterior. L’ accés a l’interior no estava permès al públic . En aquest sentit, l’Erectèon és un temple o casa d’un déu o deessa al que se li dóna culte.
  11. 11. Zeus va prometre l’Àtica a aquell déu que li aconseguís el major bé. La disputa v a ser entre Posidó (déu dels mars i de les aigües), que va clavar el seu trident sobre una roca (queda marca en el pòrtic) i féu brollar una font d’aigua salada, amb Atena , que va plantar una olivera al seu costat. LLEGENDA DEL TEMPLE II. TEMÀTICA I FINALITAT El tribunal dels déus o en Cècrops , segons altres fonts, va declarar victoriosa Atena . Per aquest motiu la ciutat rep el nom d’Atenes, en el seu honor. L’ olivera originàriament devia estar ubicada en el recinte exterior dedicat a Pàndrasos.
  12. 12. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA Atena i Posidó.
  13. 13. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA Temple molt especial, es troba situat on hi havia la casa d’Erecteu , i on Posidó i Atena es disputaren el protectorat de la ciutat . Fou construït davant la joia arquitectònica del Partenó, que dominava la vida religiosa de la ciutat, fet que provocà que  els antics mites quedessin relegats, per això es feia necessari construir un nou temple que representés l’esplendor d’Atenes i que esdevingués una alternativa com a centre religiós i de culte als avantpassats Cècrops i Erecteu , fundadors d’Atenes. Va ser construït durant diferents moments, un d’important fou durant una treva de la guerra del Peloponès , una guerra llarga i sanguinària que minvà les forces i els ànims dels atenencs, raó per la qual, segurament, també va tenir una funció propagandística .
  14. 14. El pòrtic més admirat és el denominat de les Cariàtides , donat que els fusts de les columnes han estat substituïts per figures. ICONOGRAFIA II. TEMÀTICA I FINALITAT
  15. 15. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA La significació del pòrtic de les Cariàtides prové, segons la mitologia, de les donzelles de l’illa de Cària (ciutat aliada dels perses que combaté contra els grecs en les guerres mèdiques).
  16. 16. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA Els grecs atacaren l’illa i en no trobar-hi homes, feren presoneres i esclavitzaren les dones , obligades a esdevenir suports de l’entaulament.
  17. 17. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA Les sis Cariàtides actuals són còpies, les originals resten en el Museu de l’Acròpoli i en el British Museum de Londres.
  18. 18. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA Les sis Cariàtides actuals són còpies,  les originals resten en el Museu de l’Acròpoli i en el British Museum de Londres.
  19. 19. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA Totes eren diferents .
  20. 20. Miraven cap al Partenó, del que les separava la Via Sacra, per on passaven les processons en les festes Panatinaiques. II. TEMÀTICA I FINALITAT ICONOGRAFIA
  21. 21. II. TEMÀTICA I FINALITAT FUNCIÓ I EVOLUCIÓ L’Erectèon fou edificat amb la intenció de donar un lloc a la pràctica de vells cultes que, després de la construcció del Partenó, havien quedat sense santuari. Reconstrucció de l’Erectèon
  22. 22. II. TEMÀTICA I FINALITAT FUNCIÓ I EVOLUCIÓ A l’ edat mitjana va tenir la consideració d’ església . Però els turcs , que van envair Atenes al segle XV , el van utilitzar per construir una residència particular . Durant la revolució grega del 1827 va ser destruït el pòrtic nord i només tres de les sis cariàtides varen quedar a l’emplaçament original. Reconstrucció de l’Erectèon
  23. 23. Abans Erectèon 1869 II. TEMÀTICA I FINALITAT EVOLUCIÓ L’any 1852 un terratrèmol va destruir parcialment l’edifici (en 1894 el Partenó), que finalment fou reconstruït sota la direcció de l’ Escola d’Atenes .
  24. 24. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
  25. 25. III. DESCRIPCIÓ FORMAL L’Erectèon fou erigit a la vora del penya-segat que limita l’ Acròpoli d’Atenes pel nord .
  26. 26. III. DESCRIPCIÓ FORMAL El seu disseny peculiar no es deu a qüestions estètiques, sinó que defuig del colossalisme (fet a mida del home, segons Protàgores). I es caracteritza per la seva planta poc ortodoxa , a causa de les irregularitats topogràfiques (solar molt irregular i inclinat) i, també, perquè s’havien de respectar els llocs de culte més antics, situats a diversos nivells .
  27. 27. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
  28. 28. Partenó Erectèon Estàtua Atenea Promakos Temple Atenea Niké Propileus
  29. 29. III. DESCRIPCIÓ FORMAL La planta està constituïda per 3 cossos edificats a diferent nivell : el temple, l’espai central que té un cos rectangular , i a cada lateral longitudinal, un espai porticat . Cada façana de pòrtics és completament diferent pel que fa a mesures, estructura i situació, el pòrtic de les Cariàtides , situat en direcció sud , mirant al Partenó és molt més reduït .  Sud Nord Est
  30. 30. III. DESCRIPCIÓ FORMAL Columnes , en aquest cas, d’ ordre jònic constituïdes per tambors de 24 estries d’ aresta roma . Damunt de l’entaulament s’alçava el frontó , amb el timpà i els acroteris respectius. La seva arquitectura , com en totes les edificacions gregues, és arquitravada . S’alça sobre un estereòbat , l’ esglaó superior del qual és l’estilobat , sobre ell s’alcen els suports o columnes .
  31. 31. III. DESCRIPCIÓ FORMAL L’ interior es dividia en cambres . La n aos o cel·la , orientada al llevant , incloïa l’ altar de culte a la deessa Atena (la imatge més antiga de la deessa Atena Pòlias, una Xoana de fusta d’olivera ), cambra precedida per una façana pròstil, amb pòrtic hexàstil de columnes estilitzades i delicades (6’58 m d’alçada) i d’ ordre jònic . Aquest espai no està comunicat amb els altres dos, dedicats un a Posidó i a Erecteu , i l’altre a Cècrops .         
  32. 32. Pòrtic hexàstil Santuari Erecteu-Posidó Pòrtic de les Cariàtides Santuari d’Atenea Santuari Hefest-Posidó Santuari de Posidó Pòrtic nord
  33. 33. Dues cambres interiors, dedicades als ancestres mítics i a Hefaistos respectivament . N Cel·la d’Atena Pòrtic Pòrtic de les cariàtides O S E Erectèon pròpiament dit III. DESCRIPCIÓ FORMAL
  34. 34. III. DESCRIPCIÓ FORMAL Al costat nord , a un nivell inferior , s’hi afegeix un pòrtic amb un sostre cassetonat , recolzat amb sis columnes jòniques ( quatre frontals i una més a cada costat ). Una porta conduïa des d’aquest espai a un recinte obert on hi devia haver la llegendària olivera d’Atena .
  35. 35. III. DESCRIPCIÓ FORMAL Llegendària olivera d’Atena.
  36. 36. Façana oest. Façana nord. III. DESCRIPCIÓ FORMAL
  37. 37. III. DESCRIPCIÓ FORMAL Al costat sud es troba el pòrtic presidit per la famosa tribuna de les Cariàtides , on hi ha l’ escala que conduïa a la tomba de l’heroi de Cècrops . Actualment a les cariàtides els manquen els braços , però en el seu moment lluïen braçalets i joies de gran bellesa i s’aguantaven les vestimentes amb les mans. Els plecs dels vestits , els cabells pentinats amb trenes, que els queien sobre les espatlles i molts de detalls plens de sensualitat , demostren que les cariàtides varen ser esculpides amb molt de naturalisme .
  38. 38. Els elements de suport de l’Erectèon són els murs , les cariàtides i les columnes jòniques , que tenen , a diferència de les dòriques, base . III. DESCRIPCIÓ FORMAL
  39. 39. III. DESCRIPCIÓ FORMAL La columna jònica està composta per una llosa quadrada anomenada plint , un fust més esvelt , i el capitell jònic , que és més delicat i esvelt que el dòric , ambdós convisqueren durant el segle V aC. 
  40. 40. III. DESCRIPCIÓ FORMAL El capitell consta de l’ equí , decorat amb òvuls i fletxes , sobre el qual es localitzen les volutes, que s’obren cap enfora i s’ enrotllen suaument sobre el fust . L’ àbac que corona el capitell és reduït i té forma de coixinet , sobre ell reposa l’entaulament o conjunt de la coberta. Els capitells contenien una delicada i rica ornamentació feta de pasta vítria i  tires metàl·liques incrustades.
  41. 41. A la façana sud , les cariàtides del pòrtic sostenen l’arquitrau . Els diferents elements de suport són conseqüència de la planta tan irregular .         III. DESCRIPCIÓ FORMAL
  42. 43. III. DESCRIPCIÓ FORMAL L’ entaulament de l’edifici consta d’ arquitrau , fris amb relleus continus , (s’allunyen de l’estil dels frisos del Partenó) i cornisa (semblant a la de l’estil dòric). Damunt de l’entaulament s’alçava el frontó , amb el timpà i els acroteris respectius.
  43. 44. III. ESTIL I INFLUÈNCIES. COMPARACIÓ
  44. 45. III. ESTIL I INFLUÈNCIES. COMPARACIÓ És considerat un dels temples més complexos i refinats de l’arquitectura religiosa grega. Comparat amb el Partenó sorprèn les seves reduïdes dimensions i el seu caràcter poc unitari , en contraposició a la unitat tan pròpia de l’arquitectura grega. Partenó Erectèon
  45. 46. L’estil jònic de l’ Erectèon mostra una evolució remarcable respecte a l’època del Nike Àptera : les columnes són més primes , els entaulaments i el frontons s’allarguen i l’ ornamentació plàstica es refina fins al punt d’incorporar l’ or a les motllures . El fris amb relleus és de poc més de mig metre d’alçada ; no té gaire interès estètic encara que, en certa manera, anticipa la tècnica del mosaic . En definitiva, els grecs són escultors d’espais , que cerquen el perfecte equilibri amb paisatge i natura, precisos calculadors matemàtiques de la perfecció, l’equilibri i la bellesa , i tot això, basant-se en la seva concepció antropocèntrica. Niké Àptera Erectèon III. ESTIL I INFLUÈNCIES. COMPARACIÓ
  46. 47. BIBLIOGRAFIA http://www.slideshare.net/mbigorra/3-erecteion http://sites.google.com/site/josemaodiaelarte/obras-de-arte-para-el-examen/laacropolisdeatenas http://bilanx.blogspot.com/2008/09/atenas-la-acrpolis-y-el-templo-de-zeus.html http://www.flickr.com/photos/aigialos/with/544376165/ http://lamontalbana.blogspot.com/2007/06/un-viaje-clsico-ii.html http://www.flickr.com/search/?q=erecteion
  47. 48. ERECTÈON Història de l’Art IES Ramon Llull (Palma) Alumnes: Desireé Ferrer García, Marina Prohens Barceló, Mercè Amat Fiol Professora: M Assumpció Granero Cueves Història de l’Art

×