Ritu religiós més que espectacle profà Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al deu Dionís (del vi) Inicialment es feien dues úniques representacions en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS DIONISIES En honor al deu es cantaven dos cors un de caràcter majestuós(ditirambe) i l’altre de jovial(coms) Les festes Dionissies (concursos dramàtics origen tragèdia i comèdia) Gèneres: tragèdia i comèdia

1. El TEATREGREC

2. ARQUITECTONICAMENT
•Gran invent de l’arquitectura grega
•Espai obert i en harmonia amb la natura
•Forma: Semicercle
El TEATREGREC
CULTURALMENT
•La paraula triomfa creativament
•Entreteniment

3. • Ritu religiós més que espectacle profà
• Neix a Atenes s. VI a.c i al V a.c. com a culte al
deu Dionís (del vi)
• Inicialment es feien dues úniques representacions
en honor a Dionis: LES LENEES I GRANS
DIONISIES
• En honor al deu es cantaven dos cors un de
caràcter majestuós(ditirambe) i l’altre de
jovial(coms)
• Les festes Dionissies (concursos dramàtics origen
tragèdia i comèdia)
• Gèneres: tragèdia i comèdia
Origens

5. • Any 530 Testis inova creant un actor que recita
poemes al Coro
• Introducció del dialeg
• El públic s’identifica amb l’actor
• La temática es basava en històries mítiques, era
utilitzat pel poder per transmetre el missatge
desitjat

6. La tragèdia
Màscara teatral que representa al déu Dionís
La tragèdia és la imitació d’una
acció seriosa i completa que té una
certa extensió, feta amb un
llenguatge acurat, utilitzat
separadament per a cadascun dels
recursos en les diferents parts de
l’obra . Aquesta imitació és
executada per personatges i no
mitjançant la narració, i per mitjà
de la compassió i de la por
aconsegueix la catarsi de passions
semblants
Aristòtil, Poètica, 6

7. • Una tragèdia àtica és un fragment sencer de la
llegenda heroica, elaborat poèticament en estil
elevat per a la seva representació per mitjà d’un
cor de ciutadans àtics i dos o tres actors, i
concebut com una part del culte oficial en el
recinte sagrat de Dionís
• U. V. Wilamowitz

8. • Estructura tragedia:
1.Pròleg: en forma de monòleg. S’anticipava la
historia i es contextualitzava
1.Pàrados: Entrada i cant inicial del Choro
1.Actes: Desenvolupament de la historia seperats un
dels altres per els cants del Choro
2.Exodos: Final amb la sortida del Choro

9. LA SÀTIRA:
1.El menys reconegut dels estils grecs
2.De caràcter curt
3.Els personatges eren ridiculitzats i satirats pels actors que
gaudia d’un moment de distensió
4.De carácter humurístics
5.El Chor format per sàtirs
Sàtir: Personatge mitològic grec

10. • LA COMÈDIA:
1.Posterior a la tragèdia i neix a Atenes
2.Es centrava en una persona comuna
3.Temàtica quotidiana de la gent del poble
4.Parodies dels mites amb recurs humorístics
5.Ridiculitzaven la societat del moment i criticaven
certs comportaments dels rics
6.Llibertat d’Argument i personatges
ARISTÒFENES

11. Exemples de màscares

12. Parts del teatre
Parts del teatre
• El teatre grec es
divideix en tres
parts ben
diferenciades:
• Koilon
(graderies)
• Orchestra
• skene

13. •Prosceni la plataforma on els actors representaven el seu paper
•Al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una
cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també
servia de vestidors per als actors i de magatzem.

14. un espai circular on cantava i ballava
el cor, amb l'altar de Dionís al mig;Orchestra

15. o graderia, on seien els espectadors: les grades,
en forma d'un cercle truncat que envoltava
l'orquestra excepte per la part de l'escenari,
recolzaven en la falda d'una muntanya.
Koilon

16. A cada costat, entre les grades i l'escenari hi
havia els accessos per on el cor entrava a
l'orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).
Parodoi

17. -
Delfos Dodona

18. Escenografia
• Enkyklema: era una
espècia de plataforma
que, amb un moviment
circular, feia visible al
public allò que passava
en un lloc interior (sobre
tot els fets de sang, que
no havien de passar a
l’exterior)
• Mechané: era una
màquina per a volar, una
espècie de grua que
permetia mantenir elevat
un personatge, i per a fer
aparèixer una divinitat
(deus ex machina).
• El teatre grec tenia també
‘efectes especials’
gràcies a instruments que
simulaven trons, llamps,
focs, etc.

19. TEATRE D’EPIDAURE
FITXA TÈCNICA
AUTORS: Policlet, el jove
CRONOLOGIA: (350 a.C)
ESTIL: Grec clàssic
TIPOLOGIA: Teatre (arquitectura civil)
MATERIALS: pedra
LOCALITZACIÓ: Epidaure (Peloponés)

20. La càvea: 120 m diàmetre. 2/3
parts de la circunferència. S’eleva
24m
L’orquestraProsceniEscena
Autor: Pausanies afirma que l’arquitecte del taeatre va ser Policle, el jove
(net de l’escultor). Neix a Argos al S.V i sabem que va realitzar un thólos a
Epidaure i poc més.
S’aixeca sobre un pujol. Parts:
Diazoma part superior: 22 sectors
de 20 grades.
Diazoma part inferior: es divideix
en 12 parts separades per 13
escales radials que permeten
desplaçar-se per 34 grades.
Edifici de dos pisos i un balcó (no
es conserva) que podia representar
un palau, cabana, etc... També
servia de magatzem i vestidor.
Plataforma entre
l’escena i l’orquestra.
Es desenvolupa l’obra
Tenia cabuda per
15000 persones. Dos
tipus de seients:
1- amb respatller i
braços
2 Sobre la pedra
Originariament hi
havia un altar.

21. Es trobava a les afores de l’antiga ciutat d’Epidaure (sud-est del Peloponès)
aprofitant un pujol = relació entre art i natura.
El teatre neix amb les festivitats dedicades al déu Dionís (Primavera i hivern).
L’acústica és perfecte.
Va ser un dels teatres més importants on es representaren obres de Eurípides,
Sòfocles i Èsquil. La seva importància recau també en el fet de que estava a
prop del santuari d’Asclepi (déu de la medicina)
Esdevindrà un model per a futurs teatres tant grecs com romans.