Panteó

2. ARQUITECTURA. 2.3.- Religiosa. b.- Panteó Agripa.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Panteó d’Agripa, Roma (Apol·lodor, s. II dC, 118-125).
C.- Panteó d’Agripa de Roma És l’excepció de l’arquitectura religiosa i, també,
el temple romà més impressionant i important (el tractarem com a FITXA 15).

FITXA TÈCNICA
PANTEÓ AGRIPA

Títol: Panteó.
Autor: desconegut (possiblement Apol·lodor de Damasc).
Comitent: 27 aC Marc Agripa, reconstruït per Domicià i després el comitent i
inspirador de l’obra fou l’emperador Adrià, de la dinastia Antonina (76-138
dC).
Cronologia: 118-125 dC Adrià erigí un nou Panteó sobre el lloc on hi havia el
d’Agripa.
Estil: Romà Imperial (edifici d’art romà tardà, de l’Alt Imperi).
Tipologia i funció: temple.
Sistema constructiu: arquitravat i voltat.
Materials: pedra, maó i fusta (principals); marbre i granit rica decoració zones
més nobles; cúpula de formigó i pedres volcàniques.
Localització: Camp de Mart, Roma, Itàlia.
Dimensions: pòrtic: 35 m ample; columnes: 18 m alt; Tambor de planta
circular 58 metres de diàmetre; i cúpula: 43’3 m diàmetre, i 43’3 m alt.
FITXA TÈCNICA

1.- CONTEXT HISTÒRIC
PANTEÓ AGRIPA

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).
ALT IMPERI
(31 a. C.-193 d. C).
Màxima extensió imperial i
completa romanització (Trajà).
L'Imperi Romà expandí, notablement,
els seus territoris i per tot arreu va
desenvolupar una arquitectura d’obres
públiques i monumentals, deixant
gran quantitat de testimonis que
encara es conserven i contribueixen al
progrés en moltes àrees.

Un d'aquests monuments és
el conegut com Panteó
d’Agripa, que du el nom del
cònsol que va impulsar la
seva construcció l'any 27 aC.
Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
És considerat un
temple, construït en
honor a tots els déus
romans antics
perquè, antigament els
temples de Roma eren
considerats les cases
on habitaven els
déus (Panteó, edifici
de culte dedicat a
totes les divinitats
planetàries).

Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).
Devers els anys 27-25 aC, el gendre, general i amic de l’emperador August, Marc
Vipsani Agripa, va bastir un primer Panteó, dedicat als déus de la gens Júlia.
Destruït per un incendi l’any 80, fou reconstruït per Domicià.
Agripa

I devastat novament per un segon incendi.
Finalment, entre els anys 118-125 dC, Adrià erigí un nou Panteó (dedicat a tots els
déus), sobre el lloc on hi havia el d’Agripa (reconstruït al segle II dC, possiblement
per Apol·lodor de Damasc i pagat per Adrià, Antoní), i va conservar la inscripció
de la façana en record d’Agripa (Marc Vipsani Agripa, fill de Luci, que el va fer
durant el seu tercer consolat).
Adrià

Els segells amb què es marcaven els maons de l’obra porten el nom d’Adrià i
estan datats entre el 118 i el 125 dC, per la qual cosa la datació de l’obra és
força segura.

El Panteó demostra el gran avanç que havien fet els romans respecte dels grecs
en les tècniques de construcció, sobretot en l’ús de l’arc per fer estructures
voltades i cúpules.

Enorme cúpula amb cassetons.
En aquests context de recerca
de monumentalitat que
caracteritzava els romans, la
construcció de la cúpula del
Panteó comportà un repte a
tots els nivells.

És l’obra culminant, que jugà amb els materials al límit de la resistència i
posà a prova tota la saviesa de l’enginyeria romana.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL
PANTEÓ AGRIPA

Cel·la circular
Pòrtic d’entrada
pròpylon
Consta de dues parts:
a)Un pòrtic octàstil molt desenvolupat.
b)Una enorme cel·la circular, és a dir, el tambor cilíndric sobre el qual descansa
la cúpula.
La transició entre aquest dos cossos es fa mitjançant un cub o pròpylon que
s’aixeca fins a l’alçada de la imposta superior del tambor.
ESTRUCTURA

Consta de dues parts:
a) Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (d’inspiració grega), que estava situat
sobre un gran pòdium al qual s'accedia a través d'una gran escalinata frontal, que augmentava el
protagonisme de la façana d’acord amb la tradició romana (actualment no s’aprecia ja que el nivell del terra
ha pujat). Així, l’única columnata del temple es troba a la façana, amb columnes de 18 metres d’altura, i...
b) Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula, de 43 metres de
diàmetre, que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum central en la part superior per a la
il·luminació, i que descansa sobre un complex sistema de descàrregues ocult entre les parets i els murs
(tan sols es recolza en els laterals).
Panteó Agripa, Roma (Apoliodor, s. II d. C., 118-128).
ESTRUCTURA

Pòrtic perípter i octàstil,
rectangular i arquitravat, amb 16
columnes gegantines
monolítiques de granit egipci, de
fusts llisos i 18 metres d’alçada
amb capitells, originàriament,
revestits de bronze i, ara, capitells i
rosats i bases de marbre blanc;
columnes disposades en files, una
d’exterior de 8 columnes
exemptes suporten un
entaulament.
A l’entaulament hi ha una inscripció
que fa referència a l’antic temple
d’Agripa i que sosté el frontó
triangular de la façana, frontó
sense decoracions.
M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT
M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL SEU TERCER
CONSULAT
ESTRUCTURA EXTERNA
Altres 8 columnes divideixen el
pòrtic en tres naus, la central més
ampla.
frontó

M. AGRIPA L: F: COS TERTIVM FECIT
M. AGRIPPA FILL DE LUCI, EL VA FER DURANT EL
SEU TERCER CONSULAT
Frontó llis
Capitells
corintis
Columnes granit egipci i base marbre blanc

AlçatOctàstil, rectangular, arquitravat
Pòrtic d’entrada
pròpylon
Cel·la circular
ESTRUCTURA EXTERNA
Semi-cúpules

nínxols
pòrtic
Altres 8 columnes
divideixen el pòrtic en
tres naus, la central més
ampla que les laterals, ja
que és la que condueix a
la porta d'accés a
l'interior, i està coberta per
una volta de canó de
fusta, i les 2 naus
laterals, amb coberta
plana, culminen en
sengles nínxols oberts a
la massa del mur del
pròpylon i destinats a
allotjar estàtues
colossals (probablement
d’Agripa i d’August).
pròpylon
Nau central d’accés a la zona cupulada

Sostre, columnes i
pilastres de I’interior
del pòrtic d’entrada.

Nau central d'accés amb volta de
canó de fusta, i les 2 laterals
amb coberta plana.
2.- DESCRIPCIÓ
FORMAL

Interior del pòrtic d’entrada.

Sistema constructiu.
ESTRUCTURA
La secció del Panteó
és un cercle inscrit
en un quadrat.

Així la cel·la és circular,
l’altura de l’edifici és la
mateixa que la del diàmetre
de la cúpula: 43’30 m,
cúpula de mitja esfera que
en el seu punt zenital arriba a
la mateixa alçada que el
diàmetre, cosa per la qual es
pot inscriure una esfera
completa en l'espai interior.
Aquestes proporcions
confereixen a l’edifici una
perceptible sensació
d’harmonia
43,30 mts
43,30mts
ESTRUCTURA

Aquesta relació es manté en l’opus sectile del paviment de marbre (realitzat amb els colors de l’edifici), on el quadrat s’enllaça amb el cercle.

La bella porta d'accés a l'interior de la
rotonda està feta de bronze i és l’original
d'època romana, encara que va haver de
ser restaurada en el segle XVI,
concretament en l'any 1563.

ESTRUCTURA
Encara que el pòrtic compta amb una gran
bellesa i espectacularitat, el que
veritablement ha convertit el Panteó en una
de les obres simbòliques de l'art romà és la
gran rotonda de la cel·la o nau central,
coberta per una cúpula que cobreix l'espai
interior.

Espai interior que té per als romans, a diferència de Grècia, major importància
que l'aspecte exterior. És la primera vegada que se li dóna més importància a
l’interior que a l’exterior.
2.- DESCRIPCIÓ FORMALTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Alçat, estructura, interior i exterior.
Es tracta d’una sola planta circular de 43’30 metres de diàmetre, que descansa
sobre un tambor, on n’hi ha petites semi-cúpules sobre els nínxols, que
contribueixen a reforçar els vorals de la cúpula i transmetre les càrregues
verticalment a la cimentació a través dels murs.
Tambor Semi-cúpules

El mur perimetral de la cel·la o tambor, consisteix en un cilindre de tres pisos sobre el qual descansa la
grandiosa cúpula de mitja esfera. L’espai interior correspon a una esfera perfecta inscrita en un cilindre
tan alt com el diàmetre d’aquesta, així l’edifici dóna sensació de sòlida geometria pura. La sustentació
d’aquesta cúpula fou l’obra mestra de l’enginyeria romana, que portà els materials emprats fins al límit
de la resistència.
cilindre
43,30mts
La massa del mur del tambor cilíndric (més de 6 metres de grossor) està construïda amb formigó, morter i maó, i al seu interior hi
ha 3 sèries superposades d’arcs de descàrrega superposats per alleugerir la massa del mur, i constitueixen uns veritables
contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula i la concentren en vuit gruixuts pilars, repartits estratègicament per la
planta circular de la cel·la.

Cilindre 3 pisos
Arcs descàrrega
Mur + 6 metres
8 pilars suport
ESTRUCTURA EXTERNA

Per entendre l’exterior del Panteó, que molts han qüestionat a causa de la
combinació impossible d’un quadrat i un cercle, s’ha de saber com fou
concebut en el temps en què va ser construït. En els primers temps estava
precedit per un pòrtic rectangular.

Igual que en els
fòrums imperials,
l’edifici havia de
ser precedit per
una immensa plaça
porticada que
només havia de
deixar veure el
pòrtic d’entrada.
ESTRUCTURA EXTERNATEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
Marc Agripa (27-25 aC). Panteó, Roma (Adrià, Apol·lodor, s. II d. C., 118-125).

INSERCIÓ URBANÍSTICA

El pòrtic, mirat frontalment, amagava totalment el
cos principal de l’edifici (el tambor) i, a primer cop d’ull,
es podria confondre amb un temple grec clàssic, amb
pòrtic octàstil, entaulament i frontó triangular (tot el
que posseeix el Partenó, si bé, aquest és dòric)...

Exteriorment el tambor, contràriament a
la manera de treballar dels romans, no té
la gràcia ni la proporció perfecta que
aporta el seu interior espectacular.
ESTRUCTURA EXTERNA

Actualment, sense el revestiment de
marbre i estuc, es mostra com un
cilindre mancat d’ornamentació,
coronat per la cúpula (des de fora
només se’n veu una part, ja que la
inferior queda integrada en la massa
del mur del tambor).
Les tres línies d’imposta, que delimiten els tres pisos d’arcs superposats, es
poden reconèixer perfectament.
ESTRUCTURA EXTERNA

L’interior del Panteó va marcar estil i encara avui impressiona. La cel·la o rotonda
parteix d’una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la
cúpula. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre
de la cel·la, s’obrin vuit obertures, nínxols o fornícules (hornacinas) entre pilar i pilar,
una de les quals es correspon amb la porta d’accés i l’oposada a una mena d’absis
cobert per cúpula de quart d’esfera, on es trobaven les estàtues de Mart, de Venus i
de Juli Cèsar.

Els murs interiors,
estan revestits de
marbres luxosos.
Cúpula de quart
d’esfera.
Absis.
ESTRUCTURA INTERNA

El mur interior del tambor està articulat amb vuit obertures, alternades
semicirculars i rectangulars, una de les quals correspon a la porta d’accés i
la del seu davant forma un absis cobert per cúpula de quart d’esfera.
porta absis
ESTRUCTURA INTERNA

Les altres sis obertures corresponen a
sis nínxols profunds, a mena de
capelles a l’interior, emmarcades per
pilastres corínties, i tancades per dues
columnes del mateix ordre a cada
nínxol.
Pilastres corínties.
Columnes corínties.
En els espais tancats de la paret
sobresurten templets rematats per
frontons triangulars o de segment de
cercle alternativament, que no aguanten
res (ornamentals).
ESTRUCTURA INTERNA

Tota la resta, que es veu, és una façana fictícia, ornamentada a base de
marbres i materials nobles, i una curulla de columnes, cornises i pilastres..., etc.,
ESTRUCTURA INTERNA

A l’interior: part baixa en forma de façana fictícia.

Murs de maó i “opus caementicium”, revestit de marbre.
ESTRUCTURA INTERNA

Interior de baix a dalt: planta circular i simètrica, part baixa en forma de façana
fictícia, el “primer pis” del tambor (una mena d’atri) segueix una sèrie que alterna
finestres tancades amb la continuació del mur, l’enorme cúpula decorada a base
de cassetons, símbol de la volta celest, i rematada per l’òcul.
ESTRUCTURA INTERNA

Interior: un atri amb finestres cobertes i continuació del mur.
ESTRUCTURA INTERNA

Detall de l’atri amb finestres cobertes.
Aquest conjunt ornamental tan grandiós
i luxós amaga completament tot el
sistema de càrregues que manté dret
l’edifici, i revela l’admiració per
l’arquitectura arquitravada grega.
ESTRUCTURA INTERNA

Interior: enorme i meravellosa
cúpula semiesfèrica, decorada a
base de cassetons, símbol de la
cúpula celestial.
ESTRUCTURA INTERNA

Enorme cúpula amb cassetons.
ESTRUCTURA INTERNA
La semiesfera de la cúpula està feta
de formigó barrejat amb fragments
de pedres volcàniques molt
lleugeres i recobert a la part exterior
per paret de maons, posseeix una
estructura d’anells i nervis que
configura els cassetons.

Els cassetons són uns compartiments buits de forma quadrada, distribuïts en cinc
sèries per tot el diàmetre de la cúpula, que disminueixen progressivament en
sentit ascendent, conforme es va tancant la cúpula i tenen una doble funció:
1) Alleugerir el pes de la cúpula.
2) Donar sensació d’esfericitat i de profunditat o gran altura a la semiesfera,
gràcies al joc de llums i ombres.
8,92mts
L’òcul proporciona
una llum tranquil·la i
difusa.
L’òcul proporciona
una llum tranquil·la i
difusa.
Cinc fileres de 28
cassetons a cada
filera.
ESTRUCTURA INTERNA

El veritable focus de llum és un òcul o finestra circular
de gairebé 9 m de diàmetre (8’92 m), a la part superior
de la cúpula, protegit per làmines d’alabastre, que
il·lumina el recinte i el ventila.
8,92mts

La construcció de la cúpula es va fer
amb un encofrat de fusta.

8,92mts
El sol il·lumina l’interior i actua com un rellotge solar a
les parets de l’edifici
La llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar
i va recorrent lentament la volta a mesura que avança el
dia.

Cúpula
Tambor
Atri
Cassetons
Òcul
Pròpylon
Pòrtic
Vuit obertures

3.- ICONOGRAFIA
PANTEÓ AGRIPA

El Panteó és una obra
representativa de l’art romà
tardà, del període d’esplendor
de l’emperador Adrià. Era la
tercera reconstrucció que se’n
va fer (devastat per dos
incendis, primer restaurat per
Domicià).
3.- ICONOGRAFIA

3.- ICONOGRAFIA
El Panteó, és un edifici de
caràcter religiós, dedicat a tots
els déus (“CASA DE TOTS ELS
DÉUS”), tant als propis, com als
de les terres conquistades en
les batalles i guerres, i incloent-
hi els emperadors divinitzats.
Temple dedicat a tots els déus
amb la intenció de subratllar la
protecció divina sobre Roma,
sobretot a Venus, deessa de la
bellesa i lligada als orígens mítics
de Roma i a la gens Júlia; a
Mart, déu de la guerra, i a
August divinitzat.

3.- ICONOGRAFIA
El seu interior és una al·lusió constant a la cosmologia romana (la mateixa sala
circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica
d‘Aristòtil). Inicialment, temple consagrat a les set divinitats celestes de la
mitologia romana: el Sol, la Lluna i els cinc planetes (Mercuri, Venus, Mart,
Júpiter i Saturn). Cadascun tenia assignat un dels set absis de l'interior.
Els set nínxols que rodegen la cel·la
contenien les estàtues dels déus.

La forma de la cúpula
representava per als romans la
volta celest, una visió que
fàcilment es pot extrapolar a
Roma, la del Panteó simbolitzava
que Roma era, en aquells
moments, el centre de l’univers
entorn del qual girava el món
conegut.
3.- ICONOGRAFIA

8,92mts
La cúpula està dividida en cinc fileres o cercles de 28 cassetons, que també
es poden llegir com les 5 esferes concèntriques (anelles) del sistema
planetari antic, del qual el sol (l’òcul) era el centre, que simbolitzava el
cosmos, i la proximitat dels déus amb el temple que se'ls dedica.
3.- ICONOGRAFIA

Els vint-i-vuit cassetons de cada filera corresponen als dies del mes lunar.
8,92mts
3.- ICONOGRAFIA

D'una banda, el món
infralunar correspon
a la meitat inferior
de l'edifici. El món
supralunar, l’esfera
celeste, és la volta,
en la qual l'òcul
central fa de Sol i
il·lumina des del
centre.
3.- ICONOGRAFIA

Servia també per a celebrar
cerimònies polítiques, a més
de ser una manera de retre
culte, no tan sols als
emperadors anteriors ja
divinitzats, sinó també, la forma
de glorificar indirectament a
l’emperador viu, és a dir, a
Adrià.
3.- ICONOGRAFIA

El panteó estava concebut per a unir l'home amb la divinitat, però sobretot amb
l‘emperador, que era proclamat un déu als ulls del poble.
3.- ICONOGRAFIA

La seva supervivència es deu al fet que l’emperador bizantí Focas en féu donació
al papa Bonifaci IV, l'any 609, i el temple es va consagrar al culte cristià sota
l’advocació de Santa María dels Màrtirs. Avui custodia les restes dels reis d’Itàlia
i les de l’artista Rafael Sanzio.
3.- ICONOGRAFIA

3.- ICONOGRAFIA
Tomba de Rafael.

4.- MODELS I INFLUÈNCIES
PANTEÓ AGRIPA

Roma hereta de Grècia els
principis de la seva arquitectura,
però l’esperit pràctic del poble
romà s’imposarà en l’arquitectura.
4.- MODELS

4.- MODELS
Partint dels sistemes arquitravats grecs, aportarà solucions pràctiques amb
la utilització de l’arc i la volta (d’influència etrusca i orientalitzant).

4.- MODELS
Allò important de l’arquitectura
romana és l’espai intern, i la
captació i organització d’aquest
espai.

INSERCIÓ URBANÍSTICATEMA ART CLÀSSIC ROMÀ
4.- MODELS I
INFLUÈNCIES
Arquitectura funcional romana manifestada en l’arquitectura civil d’obres
públiques: carreteres, aqüeductes, ponts, termes, teatres, amfiteatres, circs, etc. En
època imperial es desenvolupa, també, una arquitectura commemorativa,
simbòlica, evocadora i monumental que representava el poder imperial: fòrums
imperials, arcs de triomf, columnes commemoratives, mausoleus.

Els antecedents més directes del
Panteó són els antics tholoi grecs
(temples circulars), que eren temples
funeraris dedicats a herois.
Temple de Minerva, Roma.
4.- MODELS: ANTECEDENTS

La coberta en forma de cúpula
també és d’influència oriental, ja
utilitzada pels romans en les
estructures paradigmàtiques de
les termes o els banys públics,
que necessitaven de tècniques
estructurals adequades per a cobrir
espais de grans dimensions.
4.- MODELS: ANTECEDENTS
Termes de Dioclesià, Roma

Termes de Caracal·la (s. III). Reconstrucció. Roma
4.- MODELS I INFLUÈNCIESTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

És un edifici clarament únic, fruit de la
combinació d’elements de diverses influències i
de l’originalitat, el treball dels espais interiors i
els coneixements tècnics romans.

El Panteó de Roma presenta una
excepcional utilització de la
volta per cobrir un espai tan
ample. L’espectacular entrada
de llum per dalt ha estat una font
d’inspiració per a obres
posteriors.

Fins al segle XIX, i en plena revolució de l’arquitectura del ferro, no va ser
possible superar les dimensions de la cúpula del Panteó.

Malgrat la sofisticació del sistema de suport de la cúpula, l’edifici va presentar alguns
problemes d’estabilitat un cop acabat, per la qual cosa va ser apuntalat per altres
edificis que amagaven el mur exterior de la cel·la; actualment aquests edificis han
estat eliminats i el mur es mostra a l’espectador descarnat, sense el revestiment de
marbre i estuc original.

També es van perdre, ja al segle XVII, les teules de bronze daurat que cobrien
la cúpula rebaixada, espoliades per Bernini per tal de reutilitzar-les en la
construcció del baldaquí de Sant Pere del Vaticà. Durant el Barroc, Bernini li va
afegir dues torres campanari.

El Panteó d’Agripa és un dels edificis antics més ben conservats (després de
2000 anys d’existència) gràcies a la seva reconversió en església cristiana pel
papa Bonifaci IV (609 dC), i influirà molt en la història de l’art, especialment en el
Renaixement, el Barroc i el Neoclàssic, amb la utilització de cúpules.

Capella Pazzi, de Brunelleschi (1429),
església de Santa Croce, Florència.
Durant el Renaixement i el Barroc
aquesta construcció exercí una
fascinació permanent en els arquitectes i
va influir en obres importants.
4.- INFLUÈNCIES
RENAIXEMENT

Cúpula de Brunelleschi (1434) Catedral de Santa
Maria dei Fiore, Florència. Quattrocento.
4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada per
Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.
TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES RENAIXEMENT
Cúpula de Sant Pere del Vaticà dissenyada
per Miquel Àngel Buonarroti. Cinquecento.
Diàmetre de 42,5 metres i una alçada de 132
metres , acabada l’any 1626.

San Carlo alle Quattro Fontane de Borromini (1638-1641), Roma.
4.- INFLUÈNCIES BARROC

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES BARROC
Sant’Andrea al Quirinale (1658-1670), de Bernini, Roma.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ 4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME
Sainte Geneviève, el Panteó (1757), de Soufflot, París.

4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISME

4.- INFLUÈNCIES NEOCLASSICISMETEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

... “disegno angelico e non
umano” (Miquel Àngel).

El Panteón de Agripa se ha conservado con bastante fidelidad a su origen,
por haberse habilitado casi desde los primeros momentos del cristianismo como
iglesia para el culto. En las capillas interiores, donde antaño estaban estatuas
de las divinidades adoradas, existen hoy capillas con numerosas obras de arte y
entre ellas hay tumbas de ilustres personajes de la historia y del arte romanos,
como por ejemplo la de Rafael de Urbino. Conserva todavía su pavimento
antiguo de mármoles y restos de policromía sobre los relieves del pórtico. De
cualquier forma lo más extraordinario del Panteón es el hecho de ser el
primer edificio en el que aparece el moderno concepto de la arquitectura
como "arte creador de espacios interiores". Es la primera construcción de la
Antigüedad en la que claramente se pretende crear un caparazón, no
preocupándose en extremo de los volúmenes exteriores. La arquitectura griega
creaba sus edificios para ser contemplados desde el exterior donde se reunía el
pueblo para las celebraciones religiosas. En el Panteón, por el contrario, se crea
un espacio interior donde los creyentes romanos adoran a sus dioses
aislándose del universo exterior porque el cosmos está bajo su cúpula.
Realmente la obra es una perfecta síntesis de armonía e inteligencia
constructiva y nunca, hasta el Renacimiento, catorce siglos después, el hombre
se había atrevido a realizar una obra tan gigantesca. Miguel Ángel dijo de este
edificio que tenía "un diseño angélico y no humano".

…”la arquitectura romana es resultado de una síntesis.
Hombres nutridos en las tradiciones estéticas y técnicas
de Grecia supieron resolver los problemas inéditos que
planteaba la nueva sociedad organizada por el genio de
Roma. Su imaginación, servida por el progreso técnico,
creó formas nuevas, en las que nunca dejaron de integrar
las formas helénicas tradicionales. La posición que
adoptan nos asombra a menudo por su acento moderno,
pero la ejecución, que se caracteriza ordinariamente por el
afán de decoración, demuestra que nunca tuvieron
conciencia de una ruptura con el pasado. En este sentido,En este sentido,
su ejemplo es para nosotros doblemente fructífero, puessu ejemplo es para nosotros doblemente fructífero, pues
demuestra que la audacia no es incompatible con eldemuestra que la audacia no es incompatible con el
respeto a la tradición.”respeto a la tradición.”
René Huyghe

Podríem dir que el pòrtic està a fet a mida humana ...

..., crea un espai unitari ... i ...

..., i..., màgic, ... que ...

http://www.slideshare.net/mbigorra
http://www.slideshare.net/salvavila
http://www.slideshare.net/maricarmearanda
Assumpció Granero. www.slideshare.net
Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma,
2002.
Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.
Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es
 SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)
http://www.slideshare.net/landa
Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez
http://www.wikipediaenciclopedia libre
almez.pntic.mec.es
Wikimedia Commons
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC
Anar a índex…

www.enciclopedia.cat
www.slideshare.net/amarcos
www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro
ciencias.sociales2006.googlepages.com
quedearte.blogspot.com
arteenlasculturas.8m.com
www.artehistoria.jcyl.es
www.artecreha.com
www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An
www.bloganavazquez.com
http://es.wikipedia.org
http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943
www.museoromano.com
BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

EL MEU ALUMNAT.
PER A TOT
VOLSALTRES…

Panteó

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Similar to Panteó

Similar to Panteó (20)

More from Toni Raya

More from Toni Raya (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

Panteó