2. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
s XVII i una part del segle XVIII.
Les zones de màxima influència van ser París, Itàlia, Espanya, Europa Central i els Països Baixos. Es
tracta d’un art molt recarregat, amb moltíssima decoració als edificis, llum i
color als quadres i molt de moviment amb predomini total de la línia corba.
Art molt lligat a les monarquies europees com els Aústries a Espanya i els Borbons a
França; també a la noblesa.
També es tracta d’un art molt lligat a la Contrareforma catòlica amb temes
religiosos principalment, miracles i martiris, excepte a Holanda que tenia un caire
protestant, on serà la burgesia la que encarregarà les obres amb temes molt diferents:
retrats, vida quotidiana, natura,...
5. CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTURA BARROCA
Roma és l’origen del nou estil.
Trobem arquitectura barroca religiosa i també civil.
Destaca el moviment : les corbes, les columnes salomòniques,
plantes el·líptiques o ovals.
Exuberància decorativa exterior i interior.
Són molt importants els efectes de llum i ombra.
Les cúpules solen ser molt grans i estan força decorades.
Es construeixen palaus i mansions de grans magnituds.
14. ARQUITECTURA BARROCA ESPANYOLA
Destaca l’exuberància decorativa tant a l’interior com a
l’exterior de les esglésies.
Un dels autors més importants, José de Churriguera crea
una tendència que s’anomenarà estil “churrigueresco”,
caracteritzat per ser molt recarregat.
Es dona molta importància a les corbes i els jocs de
llums i ombres.
17. Hi ha dos tendències, escultura barroca religiosa i escultura profana.
Destaca el moviment.
Els artistes volen expressar fugacitat a les seves obres, representar una acció instantània.
El volum juga un paper molt important.
Parlem de naturalisme, l’artista vol commoure i sorprendre a l’espectador.
L’escultura barroca busca l’expressió dels sentiments i de les emocions.
Les escultures tenen diferents punts de vista, es podran veure des de tots els llocs.
El rapto de Proserpina, Bernini
28. ESCULTURA BARROCA ESPANYOLA
Utilització de la fusta policromada.
Predomini dels temes religiosos:
retaules de les esglésies i imatges
processionals.
Gran realisme: cares demacrades,
ferides obertes, signes de dolor i
patiment,...
Retaules.
33. Parlem i diferenciem la pintura religiosa i la profana.
En aquesta època i dins de la temàtica profana trobem: retrats, quadres costumistes,
mitològics, històrics,
Molta importància al moviment: els escorços, l’ asimetria, les ondulacions,...
El color adquireix rellevància per sobre del dibuix i es treballa molt amb el contrast
de clarobscur, amb ombres i llum que dona a les obres volum i sensació de profunditat.
Tendència les composicions diagonals.
Gust per tot el que es teatral, dramàtic, escènic.
Destaca el realisme per sobre de tot, per sobre de la bellesa ideal.
34. El martiri de San Mateu, Caravaggio
La vocació de Sant Mateu, Caravaggio
37. La noia de la perla,
(1665),
Vermeer
L’estudi del
pintor, L’art de la
pintura
(1666-1667),
Vermeer
38. EL SEGLE D’OR DE LA
PINTURA ESPANYOLA
Importància de la pintura espanyola del s. XVII
més coneguda com
“EL SEGLE D’OR”
Contrast amb els problemes econòmics, polítics i
socials del moment.
Destaca per sobre de tot el realisme.
Predomina com a tema la religiositat pròpia de
l’esperit de la Contrareforma. L’església
encarrega obres per despertar la fe dels fidels.
Importància de la pintura cortesana.
Velázquez