LA CIVILITZACIÓLA CIVILITZACIÓ
ROMANA (I)ROMANA (I)
ELS TRES PERÍODESELS TRES PERÍODES
1. ELS PERÍODES DE LA
CIVILITZACIÓ ROMANA
• La civilització romana deu el seu nom a
ROMA fundada per RÒMUL i REM l’any 753
aC.
• Els romans van anar conquerint territoris fins
arribar a unificar tota la península Itàlica i a
crear l’imperi més gran de l’edat antiga al
Mediterrani
• TRES PERIODES: monarquia, república i
imperi
LA HISTÒRIA DE ROMALA HISTÒRIA DE ROMA
• LLATINS I ETRUSCSLLATINS I ETRUSCS
• MONARQUIAMONARQUIA: 753 a.C. - 509 a.C.: 753 a.C. - 509 a.C.
• REPREPÚÚBLICABLICA: 509 a.C. - 30 a.C.: 509 a.C. - 30 a.C.
• IMPERIIMPERI: 30 a.C. - 476 d.C.: 30 a.C. - 476 d.C.
Etruscos
Sabins
Llatins
Grecs
1.1. LA MONARQUIA
• La primera forma de govern de ROMA. El
moment de fundació se situa el 21 d’abril
de l’any 753 aC.
• Roma va tenir set reis; els quatre primers
d’origen llatí, i els tres últims, etruscos.
• Sota la influència etrusca la ciutat de
Roma es va engrandir i va millorar:
edificació de ponts nous, aqüeductes,
clavegueram, muralles...
1.2. LA REPÚBLICA
• Durant la República el SENAT constituïa
l’autèntic poder de ROMA. Aquest estava
controlat pels membres de les famílies
més riques de la societat romana
(Oligarquia).
• Gran expansió del domini romà: primer la
península Itàlica i, després de vençuts els
cartaginesos en les GUERRES
PÚNIQUES, per tota la Mediterrània.
Amílcar Barca
Primera guerra púnica
Segona guerra púnica
Aníbal
Sagunt
Indívil i Mandoni
Cabdills dels Ilergets
Ruta d’Aníbal
Ruta dels germans Escipió
Ilergets
Indigets
Laietans
Primeres
conquestes
Segones
conquestes
Terceres
conquestes
Quartes
conquestes
Evolució conquestes romanes
Riu Danubi
Riu Rin
Mediterrani
oriental
Mediterrani
occidental
L’EXPANSIÓ DE ROMAL’EXPANSIÓ DE ROMA
LES PROVINCIES ROMANESLES PROVINCIES ROMANES
1.3 L’IMPERI
• A partir del s I aC. El poder del senat va
començar a disminuir. Després de una
etapa de conflictes socials i guerres civils,
OCTAVI AUGUST, l’any 27 aC es va
proclamar emperador = CESAR
AUGUST.
• A partir s III dC l’Imperi Romà va
començar a debilitar-se a conseqüència
de problemes interns i incursions d’altres
pobles

Mon romà (i)

  • 1.
    LA CIVILITZACIÓLA CIVILITZACIÓ ROMANA(I)ROMANA (I) ELS TRES PERÍODESELS TRES PERÍODES
  • 2.
    1. ELS PERÍODESDE LA CIVILITZACIÓ ROMANA • La civilització romana deu el seu nom a ROMA fundada per RÒMUL i REM l’any 753 aC. • Els romans van anar conquerint territoris fins arribar a unificar tota la península Itàlica i a crear l’imperi més gran de l’edat antiga al Mediterrani • TRES PERIODES: monarquia, república i imperi
  • 3.
    LA HISTÒRIA DEROMALA HISTÒRIA DE ROMA • LLATINS I ETRUSCSLLATINS I ETRUSCS • MONARQUIAMONARQUIA: 753 a.C. - 509 a.C.: 753 a.C. - 509 a.C. • REPREPÚÚBLICABLICA: 509 a.C. - 30 a.C.: 509 a.C. - 30 a.C. • IMPERIIMPERI: 30 a.C. - 476 d.C.: 30 a.C. - 476 d.C.
  • 4.
  • 5.
    1.1. LA MONARQUIA •La primera forma de govern de ROMA. El moment de fundació se situa el 21 d’abril de l’any 753 aC. • Roma va tenir set reis; els quatre primers d’origen llatí, i els tres últims, etruscos. • Sota la influència etrusca la ciutat de Roma es va engrandir i va millorar: edificació de ponts nous, aqüeductes, clavegueram, muralles...
  • 6.
    1.2. LA REPÚBLICA •Durant la República el SENAT constituïa l’autèntic poder de ROMA. Aquest estava controlat pels membres de les famílies més riques de la societat romana (Oligarquia). • Gran expansió del domini romà: primer la península Itàlica i, després de vençuts els cartaginesos en les GUERRES PÚNIQUES, per tota la Mediterrània.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
    Indívil i Mandoni Cabdillsdels Ilergets Ruta d’Aníbal Ruta dels germans Escipió Ilergets Indigets Laietans
  • 11.
  • 12.
  • 13.
    LES PROVINCIES ROMANESLESPROVINCIES ROMANES
  • 14.
    1.3 L’IMPERI • Apartir del s I aC. El poder del senat va començar a disminuir. Després de una etapa de conflictes socials i guerres civils, OCTAVI AUGUST, l’any 27 aC es va proclamar emperador = CESAR AUGUST. • A partir s III dC l’Imperi Romà va començar a debilitar-se a conseqüència de problemes interns i incursions d’altres pobles