BIOGRAFIA DE L'AUTORDonato d'Angelo Bramante conegut per Bramante (Urbino, 1444 - Roma, 1514), arquitecte del Renaixement, va tenir una formació quatrecentista però la seva plenitud artística li arribà al segle XVI.
4.
La seva arquitecturaestà caracteritzada per la severitat i l'ús de planta central coberta amb cúpula. Les seves obres més destacades es troben a Roma. L'any 1480 es va establir a Milà, on va participar amb Leonardo Da Vinci en la renovació cultural de la ciutat. L'any 1499 s'estableix a Roma, on s'està construint Sant Pere del Vaticà i s'estableix com a asquitecte.
5.
Cinquecento (1500-1527)Roma substitueix a Florència com a capital artística de moment. Saqueix de Roma per part de les tropes imperials de Carles I. Aquest fet propiciarà la diàspora de molts artistes i Florència tornarà a resorgir amb artistes manieristes. CONTEXT HISTÒRIC
6.
L' arquitectura del Cinquecento es caracteritza per: La tendència a eliminar elements superflus i decoratius. La recreca d'una monumentalitat basada en la simplicitat i l'harmonia.
7.
El màxim representantdel classicisme arquitectònic serà Donato Bramante (1444-1514) amb obres com: Tempietto de San Pietro in Montorio Projecte de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. El seu classicisme serà recuperat més tard per Andrea Palladio.
En el pissuperior: Balustrada Cos cilíndric (funció de tambor) Finestres obertes i cegues Nínxols en forma de semicúpules coronades Cúpula Llanterna rematada amb creu.
Primer, Bramante voliaposar-lo en un pati circular per a potenciar la monumentalitat. No es va dur a terme i el templet va quedar atrapat en el claustre rectangular del monestir de sant Pere que actualment està ocupat per l'Academia de Belles Arts d'Espanya a Roma. Els nombrosos càlculs geometrics i la concepció de la llum fa que l'edifici sigui monumental. ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA
12.
FUNCIÓ, CONTINGUT ISIGNIFICAT Va ser finançat pels Reis Catòlics per commemorar la Presa de Granada el 1492 i per commemorar el martiri de Sant Pere. La tipologia circular de l'edifici va ser elegida per l'arquitecte d'acord amb la creença neoplatònica expresada pel filòsof i teòleg: Marcilio Ficino que afirmava que a Déu li corresponia la forma geomètrica perfecta: l'esfera. La seva cúpula simbolitza el trànsit del món terrenal amb el celestial. I els tres graons simbolitzen les tres virtuds teològiques: la fe, l'esperança i la caritat.
13.
MODELS I INFLUÈNCIESBramante recupera la tipologia del temple de planta circular (thólos). San Pietro in Montorio es va convertir en un model clàssic important durant tot el període del Cinquecento i va ser, dos anys més tard, un referent del quadre Esposori de la Mare de Déu de Rafael.