Presentació del poema "Súnion", de Carles Riba, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18

1. Súnion, t’evocaré de lluny
Carles Riba
Victor Andrés Landivar Holguin
1.3

2. Carles Riba
· Neix el 23 de Setembre de 1893 i mor el 12 de Juliol 1959 a
Barcelona
· Va estudiar dret, filosofia i lletres a la UB.
· Va viatjar a Alemanya, Itàlia i Grècia durant la dècada de 1920, per
col·laborar amb Pompeu Fabra en l’elaboració del Diccionari de la
llengua catalana
· Es va veure obligat a exiliar-se a França després de la victòria
franquista que va acabar amb el govern legítim republicà del 1939
· 1943 Torna a Espanya
· Pertany al moviment del noucentisme, un corrent cultural i literari
de signe clàssic, que es caracteritza pel seu afany de modernitat i
d’europeïtzació de la cultura catalana.

3. Sunión! T’ evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat desdenyós de les altres columnes
que en els fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

4. Tema
· En la primera part ( versos 1-7 ) es
descriu el temple a partir del record
real
· la segona part ( versos 7-14 )
Riba, descriu la funció del temple,
un far que guia al mariner perdut.
Es una comparació entre la funció
de guia pels mariners i el seu desig
de tornar a la pàtria.
Sunión! T’ evocaré de lluny amb un crit
d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal
exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com
ell.
temple mutilat desdenyós de les altres
columnes
que en els fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua
garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

5. Estructura
· Primer quartet: Situació del temple, sentiments que té cap a ell i comparació
de les seves situacions
· Segon quartet: Deteriorament del temple, li dona el símbol del far per guiar
als mariners i per a ell mateix i Súnion es torna un far vital per el jo poètic
· Primer tercet: El temple li dona noves forces al poeta per seguir lluitant.
· Segon tercet: Veu el temple com un bon recolzament però borrós, la veu
poètica destaca el temple.

6. Mètrica
· Forma de sonet: 2 quartets i dos tercets: 14 versos art major d’entre 13 i 15 síl·labes cadascun.
· Rima assonant, en la fonètica : ABAB CDCD EFE GHG.
· Versos lliures.
Figures retòriques:
Sunión! T’ evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat desdenyós de les altres columnes
que en els fons del teu salt, sota l'onada rient,
dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.
V2: Personificació
V3: Hipèrbole
V4-9,10: Comparció
V13: Al·literació
V 14: Paradoxa

7. Conclusió
El poema ens transmet els
seus sentiments de tristesa,
per la pèrdua de la seva
pàtria; a partir d’un temple
(Súnion) amb el qual el poeta
es sent identificat pel seu
estat ruïnós.