1. Carles Riba (1893-1959)

2. Biografia Estudia Filosofia-Lletres i Dret. 1912: Guanya els Jocs Florals de Girona amb l’obra Ègloga. 1916: Va ser professor de literatura a l’Escola de Bibliotecaris Va treballar com a traductor per a l’Editorial Catalana, La Veu de Catalunya i La Revista 1925: Li van otorgar la càtedra de grec de la fundació Bernat Metge. 1932: Col·labora en l’elaboració del Diccionari general de la llengua catalana. 1939: S’exil·lia al poble francès de Bierville. 1943: Torna a Barcelona Defensor i divulgador de la cultura catalana.

3. Característiques Influències: - Eugeni d’Ors, - Joan Maragall - Ausiàs March - Josep Carner. Noucentista i Modernista Fort simbolisme Poesia i temàtica reflexiva: - Recerca de la felicitat - Actitud davant la vida Juga amb el llenguatge Aprecia la bellesa i el plaer del món Crítica intuïtiva

4. Obres La Paraula Lloure (1912-1919) – Primer poemari Ègloga (1912) – Considerada un tresor espiritual Estances. Llibre Primer (1919) recerca de la Estances. Llibre Segon (1930) felicitat Tres suites (1930-1935) – Poesia pura Literatura infantil – L’ingenu amor (1924) Lírica de Postguerra : Elegies de Bierville (1943) Salvatge Cor (1954) – Reflexió de l’experiència personal Esbós de tres oratoris - Preocupacions espirituals

5. Elegies de Bierville (1943) Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada, amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes que en el fons del teu salt, sota l’onada rient, dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura, pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb; per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus; per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix per ta força la força que el salva als cops de fortuna, ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.