Presentació sobre el poema "Tot l'enyor de demà", de Joan Salvat Papasseit, a càrrec de l'alumnat de 1r de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz, de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació del poema "Cambra de la tardor", de Gabriel Ferrater, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.2) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació sobre el poema "Tot l'enyor de demà", de Joan Salvat Papasseit, a càrrec de l'alumnat de 1r de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz, de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació del poema "Cambra de la tardor", de Gabriel Ferrater, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.2) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació del poema "Cançoneta incerta", de Josep Carner. A càrrec dels alumnes de l'Institut Isaac Albéniz de Badalona, Minerva Cayuela i Miguel Ángel Fernández. Primer de batxillerat. 1.1. "Antologia de la poesia catalana".
Presentació, en Power Point, de les alumnes Andrea Planas i Esther Núñez, del grup 1.2, de batxillerat. Institut Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2015-2016. Treball sobre "Antologia de la poesia catalana".
Presentació del poema "Brida", de Maria Mercè Marçal, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació del poema "Cambra de la tardor", de Gabriel Ferrater, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació del poema "Després de la tempestat", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21. INS Albéniz.
Presentació del poema "Cançoneta incerta", de Josep Carner. A càrrec dels alumnes de l'Institut Isaac Albéniz de Badalona, Minerva Cayuela i Miguel Ángel Fernández. Primer de batxillerat. 1.1. "Antologia de la poesia catalana".
Presentació, en Power Point, de les alumnes Andrea Planas i Esther Núñez, del grup 1.2, de batxillerat. Institut Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2015-2016. Treball sobre "Antologia de la poesia catalana".
Presentació del poema "Brida", de Maria Mercè Marçal, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3), de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18
Presentació del poema "Cambra de la tardor", de Gabriel Ferrater, a càrrec de l'alumnat de primer de batxillerat (1.3) de l'INS Isaac Albéniz de Badalona. Curs 2017-18.
Presentació del poema "Després de la tempestat", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21. INS Albéniz.
2. ContextLiterari Es literatura escrita desprès de la Guerra Civil Hi ha una repressió de tota cultura que no sigui espanyola Ús de símbols, en la literatura, per burlar la censura franquista
3. Biografía -Salvador Espriu i Castelló neix a Santa Coloma de Farners el 1913 -Va estudiar Dret i Història antiga -Tot i haver estudiat això la seva vocació des de jove va ser la literatura. -La Guerra Civil va marcar profundament la seva producció literària -Va crear el mite de Sinera (Arenys llegit al reves), que simbolitzaven el paradís, personal i col·lectiu, perdut arran de la guerra. -Salvador Espriu va morir el 1985 a Barcelona.
4. Obra Tot i que, al començament , Espriu, va començar escrivint prosa amb títols com Doctor Rip, Laia o Ariadna al laberint grotesc; Espriu destaca sobretot en poesia On el seu domini de la llengua tant clàssica com moderna el van portar a escriure una poesia rigorosament perfecte tant en fons com en forma.
9. Cicle líric Els cinc llibres de poemes que, a parer de Salvador Espriu, conformaven el seu “cicle líric”: - Cementiri de Sinera (1946) -Les hores (1952) -Mrs. Death (1952) -El caminant i el mur (1954) -Final del laberint (1955). Aquests llibres tracen un camí d’interiorització, de reflexió transcendental del poeta.
10. El caminant i el mur Aquí apareix clarament el tema de l’exili interior. El poema està dividit en tres parts ben diferenciades: 1-reflexa el desig de fugida de l’autor del seu país. 2-es mostra la censura social a la que seria sotmès si decidís marxar. 3- diuque mai s’anirà de Catalunya perquè ell també es considera covard i salvatge i perquèestima desesperadament la seva pàtria. -Aquest poema està fortament influït per la Bíblia. -El poema està escrit en versos lliures.Al llarg del poema trobem vint adjectius distribuïts de manera cuidadosamentestudiada. Aquests adjectius contenen tota la tensió i eficàcia del poema. ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, així l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu àrid poble. Però no he de seguir mai el meu somni i em quedaré aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
11. Cementiri de Sinera -Primer llibre d'Espriu publicat en elperíode de postguerra, quan la dictadura franquista va imposar l'exclusivitat del castellà -Salvador Espriu el va batejar com a cementiri de Sinera, invertint les lletres del nom del poble, Arenys. Va voler ser enterrat darrere una discreta làpida -L'austeritat d'Espriu contrasta amb l'esplendorós conjunt arquitectònic i escultòric. Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre. Forma El poema està format per 9 versos heptasíl·labs No tenen rima
12. La pell de brau [XLVI] A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l'aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l'ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat. -La pell de brau (1960), és el llibre més significatiu d’Espriu. Donat que té un caràcter emblemàtic com a discurs cívic que centrava el punt de vista en la Península Ibèrica, i per tant en Espanya. Forma: Versos sense nombre de síl·labes definit que tenen rima assonant
13. Bibliografía Caatunyel +Llibre de 1er de batx. +Llibre de 4t ESO Salvador Espriu +http://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3
