28. CONDICILI DE POETA Us llego, amics, senzillament, els tres quefers humils de sempre: viure (i menjar) amb decòrum cada dia; si podeu, endegar cobejança i luxúria; pensar (creure o dubtar) en la certesa i les hipòtesis de la mort de la carn i la vida nova de l’ànima. No hi ha res més a fer; i ja basta. La resta és literatura.
29. Infants... La vida ran de pols i les mirades altes, seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes. Infants... Esperança i enveja, els picarols del cor; infidels com el temps, sobtosos com la sort (o com la mort); mesquins i jugadors infants, fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans; terroristes de sol i ressol als jardins, porucs de nit deserta; impàvids assassins de roses i libèl-lules; mercaders d'afalacs, de dolçor viciosos i de ller embriacs. Infants... La voluptat furtiva del xipolleig i el fang, insabuda promesa de l'amor de la sang! Disfresses de tempesta, ornament del dolor, pintura de la llàstima, marea de la por, les llàgrimes sonores i artreres i abundants, les armes de llur guerra civil contra els gegants.
![BIOGRAFIA ,[object Object]]()