Vida i obra del poeta lleidatà Màrius Torres. A càrrec de la professora de Llengua i Literatura Catalanes Teresa Balasch.

1. MÀRIUS TORRES 1910-1942 Hi ha una ciutat, molt lluny d’aquí, dolça i secreta, on els anys d’alegria són breus com una nit; on el sol és feliç, el vent és un poeta, i la boira i és fidel com el meu esperit. 1939

2. La seva família Humbert Torres, el pare. Fou metge i ocupà diversos càrrecs polítics. Maria Pereña,la mare. Va estudiar magisteri i música. Víctor i Núria Torres, els seus germans.

3. Màrius i el seu padrí Marià Màrius Torres passejant per l'horta de Lleida amb el seu padrí Marià Torres (1915). Anys després Màrius feu una descripció d'aquesta fotografia en unes notes autògrafes amb data 8 d'octubre de 1937

4. Màrius Torres i el seu germà Víctor als 9 i 4 anys respectivament. 1919

5. Època d’estudiant i la professió de metge (1915-1935) Estudia batxillerat al Liceu Escolar de Lleida. Es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona. Es trasllada a Madrid on es doctora. Retorna a Lleida on exerceix d’especialista en malalties internes.

6. La malaltia Contreu una infecció gripal. Desembre de 1935 ingressa al sanatori antituberculós de Puig d’Olena.

7. La vida al Sanatori .Juny de 1936 comença la seva amistat amb Mercè Figueras la “Mahalta” dels seus poemes. .Coneixença amb Joan Sales, escriptor que més tard serà el seu editor. .Quan es troba bé escriu poemes, cartes, llegeix, estudia harmonia, passeja… .Quan la malaltia no li dóna repòs ha de fer llit.

8. Màrius i Mercè Figueras La “Mahalta” dels seus poemes amb qui comparteix lectures, passejos i converses.

9. Les cartes de Màrius Torres Mercè Figueras La família Torres Joan Sales Amistats

10. Últims anys al sanatori Màrius es preocupa pel seu germà Víctor que ha anat al front. El 1939 la seva família s’exilia a França. Per ràdio s’assabenta de l’esclat de la segona guerra mundial. La seva salut cada cop és més precària.

11. 29 de desembre de 1942 Màrius és al llit.Al seu voltant hi ha sis persones: dos metges, les dues monges infermeres que en tenen cura, i també la Mercè i la Maria. Són les dues del migdia d’un dia clar i seré d’hivern quan Màrius expressa les seves últimes paraules: “Pobre pare!”

12. En Víctor i la Núria Torres 24 d’octubre de 1992

13. Els temes La veu del poeta flueix melodiosa i, a partir d’un ritme ens acosta a temes com: L’etern cicle de la natura, on vida i mort s’agermanen; La solitud dels humans, per ben acompanyats que estiguin; L’amor i l’amistat; Els records i la voluntat de sobreviure com a membre d’un poble davant les malvestats històriques.

14. Els poemes Dolç àngel de la Mort Cançó a Mahalta La ciutat llunyana Dia clar La Mort i el Jove Aniversari