Modernisme català i valencià

1. MODERNISMEMODERNISME
Quart d’ESOQuart d’ESO
Maria Oreto Martínez SanchisMaria Oreto Martínez Sanchis

2. 1.INTRODUCCIÓ1.INTRODUCCIÓ
 La La literatura modernistaliteratura modernista o o
el Modernisme literari és unel Modernisme literari és un
moviment que es donàmoviment que es donà
a Catalunya i a València a laa Catalunya i a València a la
darrera dècada del segle XIX idarrera dècada del segle XIX i
durant la primera del durant la primera del XXXX..
 Rep el nom d'Art nouveau aRep el nom d'Art nouveau a
altres països. Segons unsaltres països. Segons uns
autors és una evolucióautors és una evolució
del simbolisme francès,del simbolisme francès,
segons d'altres és un estilsegons d'altres és un estil
hispanoamericà de finals delhispanoamericà de finals del
segle XIX.segle XIX.

3. 1. INTRODUCCIÓ1. INTRODUCCIÓ
 A Catalunya, el Modernisme téA Catalunya, el Modernisme té
un significat especial, perquèun significat especial, perquè
adquireix una dimensióadquireix una dimensió
reformadora i revolucionària.reformadora i revolucionària.
No es tracta sols deNo es tracta sols de
modernitzar, sinó també demodernitzar, sinó també de
contraposar-se a una societatcontraposar-se a una societat
immobilista i antiquada.immobilista i antiquada.
D'aquesta manera, elD'aquesta manera, el
Modernisme es converteix enModernisme es converteix en
una eina transformadora iuna eina transformadora i
s'insereix en una realitats'insereix en una realitat
social. L'objectiu principal erasocial. L'objectiu principal era
situar la cultura catalana asituar la cultura catalana a
nivell europeu. També,nivell europeu. També,
presentava una reacciópresentava una reacció
contrària a l'estètica i elscontrària a l'estètica i els
plantejaments deplantejaments de
la Renaixença.la Renaixença.

4. 1.-INTRODUCCIÓ1.-INTRODUCCIÓ
 El Modernisme s'explica, en part, perEl Modernisme s'explica, en part, per
la situació de canvi de la societatla situació de canvi de la societat
catalana de l'últim quart del segle XIX.catalana de l'últim quart del segle XIX.
La industrialització havia generat unaLa industrialització havia generat una
burgesia econòmicament forta iburgesia econòmicament forta i
ideològicament conservadora. Algunsideològicament conservadora. Alguns
membres d'aquesta classe social, fillsmembres d'aquesta classe social, fills
de la generació anterior, s'inclinarende la generació anterior, s'inclinaren
cap als oficis artístics i literaris, comcap als oficis artístics i literaris, com
una manifestació més de launa manifestació més de la
modernització que els impulsava imodernització que els impulsava i
oposant-se a la voluntat paterna. Laoposant-se a la voluntat paterna. La
tria de l'art com un ofici comportàtria de l'art com un ofici comportà
presentar-lo com una activitat digna ipresentar-lo com una activitat digna i
fruit d'una vocació: es contraposava elfruit d'una vocació: es contraposava el
materialisme burgès amb l‘ idealismematerialisme burgès amb l‘ idealisme
de l'artista, que concebia l'art com unade l'artista, que concebia l'art com una
necessitat íntima, sense pensar en lanecessitat íntima, sense pensar en la
compensació econòmica. Per tant, elcompensació econòmica. Per tant, el
Modernisme proposà una nova relacióModernisme proposà una nova relació
entre l'artista i la societat.entre l'artista i la societat.

5. 2.- CORRENTS2.- CORRENTS
 Entre les diverses tendènciesEntre les diverses tendències
estètiques hi haestètiques hi ha
el el regeneracionismeregeneracionisme (l'art (l'art
com a eina per transformar lacom a eina per transformar la
realitat) i l'realitat) i l'esteticismeesteticisme (l'art (l'art
és el refugi de l'artista). Elsés el refugi de l'artista). Els
artistes regeneracionistes,artistes regeneracionistes,
també anomenats naturalistes,també anomenats naturalistes,
miraven de presentar la realitatmiraven de presentar la realitat
tal com era per provocar unatal com era per provocar una
transformació. S'enfrontaven atransformació. S'enfrontaven a
la problemàtica social, ja siguila problemàtica social, ja sigui
de manera col·lectiva ode manera col·lectiva o
individual.individual.

6. 3.POESIA MODERNISTA3.POESIA MODERNISTA
 La poesia modernista rebutjava laLa poesia modernista rebutjava la
tradició jocfloralesca i enllaçà,tradició jocfloralesca i enllaçà,
bàsicament, amb els correntsbàsicament, amb els corrents
poètics europeus en voga:poètics europeus en voga:
simbolisme, decadentisme,simbolisme, decadentisme,
parnassianisme, etc. Així, aparnassianisme, etc. Així, a
Catalunya es desenvoluparenCatalunya es desenvoluparen
dues tendències principals: una dedues tendències principals: una de
més formalista, i una de mésmés formalista, i una de més
espontània, que té com a màximespontània, que té com a màxim
representant Joan Maragall (teoriarepresentant Joan Maragall (teoria
de la paraula viva). L'obra poèticade la paraula viva). L'obra poètica
de Maragall es caracteritza perde Maragall es caracteritza per
l'enaltiment de la vida i per lal'enaltiment de la vida i per la
descripció d'experiències vitals,descripció d'experiències vitals,
mitjançant una poesia emotiva imitjançant una poesia emotiva i
directa i un lèxic senzill idirecta i un lèxic senzill i
entenedor.entenedor.

7. 4. LA NOVEL.LA4. LA NOVEL.LA
MODERNISTAMODERNISTA
 La novel·la modernista significa laLa novel·la modernista significa la
superació de la manca d'unasuperació de la manca d'una
tradició sòlida en aquest gènere i l‘tradició sòlida en aquest gènere i l‘
intent de trobar una tècnicaintent de trobar una tècnica
narrativa adequada i un llenguatgenarrativa adequada i un llenguatge
eficaç. Oposant-se en part aeficaç. Oposant-se en part a
l'estètica realista, recreà ambientsl'estètica realista, recreà ambients
vagues i suggeridors, presentàvagues i suggeridors, presentà
individus rebels amb voluntat deindividus rebels amb voluntat de
transformar l'entorn i oferí tot untransformar l'entorn i oferí tot un
món de símbols definidors de lamón de símbols definidors de la
realitat adversa que envolta elrealitat adversa que envolta el
personatge. Concretament, en elpersonatge. Concretament, en el
camp de la narrativa, destaca lacamp de la narrativa, destaca la
novel·la rural, que mostra unnovel·la rural, que mostra un
home enfrontat a la natura; de fet,home enfrontat a la natura; de fet,
presenta les preocupacionspresenta les preocupacions
ètiques del modernisme lligades aètiques del modernisme lligades a
la interrelació entre l'home i ella interrelació entre l'home i el
medimedi

8. 4. LA NOVEL.LA4. LA NOVEL.LA
MODERNISTAMODERNISTA
 D'altra banda, hi ha laD'altra banda, hi ha la
novel·la decadentistanovel·la decadentista
(reproducció dels efectes(reproducció dels efectes
de la realitat sobrede la realitat sobre
l'artista) i la novel·lal'artista) i la novel·la
costumista, que és uncostumista, que és un
retrat de la societat delretrat de la societat del
moment. Algunes de lesmoment. Algunes de les
novel·les modernistesnovel·les modernistes
més representativesmés representatives
són són SolitudSolitud de Víctor de Víctor
Català (pseudònim deCatalà (pseudònim de
Caterina Albert i Paradís),Caterina Albert i Paradís),
i i Els sots feréstecsEls sots feréstecs de de
Raimon Casellas.Raimon Casellas.

9. 5. EL TEATRE MODERNISTA5. EL TEATRE MODERNISTA
 Finalment, el teatre modernistaFinalment, el teatre modernista
manifestà el canvi d'estètica quemanifestà el canvi d'estètica que
es produí damunt dels escenarises produí damunt dels escenaris
per tal de connectar amb el teatreper tal de connectar amb el teatre
europeu. En aquest nou teatreeuropeu. En aquest nou teatre
s'observen dues granss'observen dues grans
tendències:tendències: el teatre ideològicel teatre ideològic ,,
que té com a model l'escriptorque té com a model l'escriptor
noruecnoruec IbsenIbsen i que veiemi que veiem
representat en obres de representat en obres de Joan PuigJoan Puig
i Ferreter o d'Ignasi Iglésiasi Ferreter o d'Ignasi Iglésias, i, i elel
teatre simbolistateatre simbolista , que parteix, que parteix
de les creacions del belgade les creacions del belga
MaeterlinckMaeterlinck i que queda plasmati que queda plasmat
en les obres de en les obres de SantiagoSantiago
Rusiñol o d'Adrià Gual.Rusiñol o d'Adrià Gual.

10. 6. EL MODERNISME A VALÈNCIA6. EL MODERNISME A VALÈNCIA
 uatre són els noms principals auatre són els noms principals a
retenir, si bé n’hi ha algunsretenir, si bé n’hi ha alguns
més (poeta, o no) que hommés (poeta, o no) que hom
podria afegir a la llista: Miquelpodria afegir a la llista: Miquel
Duran de València (1883-Duran de València (1883-
1947), Josep Maria Bayarri1947), Josep Maria Bayarri
(1886-1971), Daniel Martínez(1886-1971), Daniel Martínez
Ferrando (1887-1953) i JacintFerrando (1887-1953) i Jacint
Maria Mustieles (1887-1948).Maria Mustieles (1887-1948).
Tots quatre van optar, a l’horaTots quatre van optar, a l’hora
de la creació, per l’idioma quede la creació, per l’idioma que
els era propi i entranyable: «loels era propi i entranyable: «lo
bell catalanesc», combell catalanesc», com
l’anomenava Ramonl’anomenava Ramon
Muntaner.Muntaner.

11. 6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA
 Si tot poeta és, pel simple fetSi tot poeta és, pel simple fet
de ser-ho, un heroi, aquestsde ser-ho, un heroi, aquests
ho van ser doblement, perho van ser doblement, per
l’elecció de llengua. Escollir-la,l’elecció de llengua. Escollir-la,
decidir-se per ella com adecidir-se per ella com a
vehicle de cultura, demanavavehicle de cultura, demanava
una certa dosi de coratge. Eluna certa dosi de coratge. El
1909 igual que ara. Perquè la1909 igual que ara. Perquè la
societat en què brotavensocietat en què brotaven
aqueixos poetes era unaaqueixos poetes era una
societat bilingüe (i a més asocietat bilingüe (i a més a
més, indiferent a la cultura) imés, indiferent a la cultura) i
perquè l’acte de fe suposavaperquè l’acte de fe suposava
reduir encara més els estrictesreduir encara més els estrictes
límits a què es condemnalímits a què es condemna
sempre la poesia.sempre la poesia.

12. 6. EL MODERNISME A VALÈNCIA6. EL MODERNISME A VALÈNCIA
 En publicar els primers versosEn publicar els primers versos
valencians, en 1857, Teodorvalencians, en 1857, Teodor
Llorente es planyia que la seuaLlorente es planyia que la seua
llengua hagués perdut totallengua hagués perdut tota
galania literària, quedant tangalania literària, quedant tan
sols per a la grollera expressiósols per a la grollera expressió
de temes vulgars de caràcterde temes vulgars de caràcter
festiu.festiu.
 La dignificació, obra de Llorente,La dignificació, obra de Llorente,
Querol i Llombart, fou lenta iQuerol i Llombart, fou lenta i
treballosa. Avui, posem en dubtetreballosa. Avui, posem en dubte
si realment fou eficaç. És versi realment fou eficaç. És ver
que restituïren l’antic prestigi a laque restituïren l’antic prestigi a la
llengua dels valencians, peròllengua dels valencians, però
tanmateix no és menys exactetanmateix no és menys exacte
que van fer ben poc perque van fer ben poc per
promoure una intensa ipromoure una intensa i
indispensable adhesió cívica.indispensable adhesió cívica.

13. 6. EL MODERNISME A VALÈNCIA6. EL MODERNISME A VALÈNCIA
 El renaixement literari dels idiomesEl renaixement literari dels idiomes
oblidats o marginats —fenomenoblidats o marginats —fenomen
subsidiari del Romanticisme— essubsidiari del Romanticisme— es
produí en altres latituds més o menysproduí en altres latituds més o menys
veïnes acompanyat d’una projeccióveïnes acompanyat d’una projecció
política. La promoció de lapolítica. La promoció de la
consciència col·lectiva n’era garantiaconsciència col·lectiva n’era garantia
de continuïtat i de futur.de continuïtat i de futur.
 Una tal llavor no fou sembrada alUna tal llavor no fou sembrada al
País Valencià. O, si més no, no donàPaís Valencià. O, si més no, no donà
una collita immediata. Els culpables,una collita immediata. Els culpables,
en primer lloc, van ser els poetes deen primer lloc, van ser els poetes de
la Renaixença. Perquè, volent donarla Renaixença. Perquè, volent donar
llustre a la llengua, fugint de lallustre a la llengua, fugint de la
corrupció vulgar van caure encorrupció vulgar van caure en
l’extrem oposat. Exageraren l’ús del’extrem oposat. Exageraren l’ús de
cultismes, es delitaren en l’adopciócultismes, es delitaren en l’adopció
d’arcaismes i es van inspirar, massad’arcaismes i es van inspirar, massa
freqüentment, en l’arqueologiafreqüentment, en l’arqueologia
medievalmedieval

14. 6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA
 El resultat fou aristocratitzant iEl resultat fou aristocratitzant i
havia de mantenir-los divorciatshavia de mantenir-los divorciats
del poble, que venia conservantdel poble, que venia conservant
secularment la llengua, malgratsecularment la llengua, malgrat
les envestides que l’erosionaven.les envestides que l’erosionaven.
Així, doncs, si abans de laAixí, doncs, si abans de la
Renaixença el País ValenciàRenaixença el País Valencià
comptava, en opinió de Llorente,comptava, en opinió de Llorente,
amb «una llengua viva i unaamb «una llengua viva i una
literatura morta» (opinió que avuiliteratura morta» (opinió que avui
s’ocupen de matisar algunss’ocupen de matisar alguns
estudiosos), tampoc no potestudiosos), tampoc no pot
afirmar-se que la delsafirmar-se que la dels
«renaixentistes» arribà a ser,«renaixentistes» arribà a ser,
plenament, una literatura viva. Elplenament, una literatura viva. El
teatre sí que vivia en el poble:teatre sí que vivia en el poble:
Escalante, Balader, Palanca.Escalante, Balader, Palanca.
Però la poesia, ben sovint, fouPerò la poesia, ben sovint, fou
cosa de certàmens. cosa de certàmens.

15. 6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA
 Mustieles, Bayarri, Duran iMustieles, Bayarri, Duran i
Martínez Ferrando s’hi vanMartínez Ferrando s’hi van
oposar, als gustos caducs i aoposar, als gustos caducs i a
l’ambient anquilosat, adoptantl’ambient anquilosat, adoptant
modes i maneres nous i mésmodes i maneres nous i més
vibrants. I això, ja suposava unvibrants. I això, ja suposava un
risc en la societat valencianarisc en la societat valenciana
de 1900, sestejant ide 1900, sestejant i
escassament culturalitzada. Laescassament culturalitzada. La
seua opció, a més a més,seua opció, a més a més,
resultava heroica i fins i totresultava heroica i fins i tot
amb perfils dramàtics, pel fetamb perfils dramàtics, pel fet
essencial d’escollir la llenguaessencial d’escollir la llengua
dels valencians, de tandels valencians, de tan
reduïda circulació cultural, i noreduïda circulació cultural, i no
el castellà, que oferia majorsel castellà, que oferia majors
possibilitats de difusió depossibilitats de difusió de
l’obra literària.l’obra literària.

16. 6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA
 El dilema, ja se l’havien plantejatEl dilema, ja se l’havien plantejat
Blasco Ibáñez i Azorín. Aquest,Blasco Ibáñez i Azorín. Aquest,
a les darreries de la seua vida,a les darreries de la seua vida,
ho confessava amb unho confessava amb un
testimoniatge ben aclaridor:testimoniatge ben aclaridor:
«¿Cómo escribirá quien ha«¿Cómo escribirá quien ha
pensado niño, adolescente, enpensado niño, adolescente, en
otros signos que el castellano?otros signos que el castellano?
[...] Para el autor de estas líneas[...] Para el autor de estas líneas
tratar esta cuestión es comotratar esta cuestión es como
poner el pulpejo del dedo, todoponer el pulpejo del dedo, todo
lo delicadamente que se quiera,lo delicadamente que se quiera,
en una carne sensitiva,en una carne sensitiva,
palpitante y dolorosa.»palpitante y dolorosa.»
L’infant, l’adolescent JosepL’infant, l’adolescent Josep
Martínez Ruíz, havia pensat enMartínez Ruíz, havia pensat en
el català de Monòver. Azorín,el català de Monòver. Azorín,
havia triat el castellà.havia triat el castellà.

17. 6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA
 Però no els poetes, tot i que laPerò no els poetes, tot i que la
societat en la qual anaven asocietat en la qual anaven a
produir-se no consentia massaproduir-se no consentia massa
il·lusions. Perquè el Modernismeil·lusions. Perquè el Modernisme
fou, a escala universal, expressiófou, a escala universal, expressió
de les tensions entre la societatde les tensions entre la societat
burgesa i l’artista. I la comunitatburgesa i l’artista. I la comunitat
valenciana de 1900 en tenia moltvalenciana de 1900 en tenia molt
poc, de color «burgés». És perpoc, de color «burgés». És per
això, sens dubte, que elaixò, sens dubte, que el
Modernisme donà, al PaísModernisme donà, al País
Valencià, una collita ben exigua.Valencià, una collita ben exigua.
La part més notable van donar-laLa part més notable van donar-la
alguns arquitectes dignesalguns arquitectes dignes
d’estima: Peris Mora, Cortina,d’estima: Peris Mora, Cortina,
Carbonell, Ferrer, Almenar.Carbonell, Ferrer, Almenar.
Construïren les cases per a unaConstruïren les cases per a una
minoria enriquida i en puntminoria enriquida i en punt
d’ascensió.d’ascensió.

18. 6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA
 El primer que publiquen elsEl primer que publiquen els
poetes modernistespoetes modernistes
valencians, a part lesvalencians, a part les
col·laboracions disperses en lacol·laboracions disperses en la
premsa, és un fullet de vint-i-premsa, és un fullet de vint-i-
sis pàgines de Martínezsis pàgines de Martínez
Ferrando, aparegut aqueixFerrando, aparegut aqueix
mateix any de 1909. Esmateix any de 1909. Es
titula titula Renaixement. MomentRenaixement. Moment
actual de la poesia valencianaactual de la poesia valenciana..
Als llibres de versos, MartínezAls llibres de versos, Martínez
Ferrando posava l’accent enFerrando posava l’accent en
allò que separava elsallò que separava els
nouvinguts dels antecessors.nouvinguts dels antecessors.
Es tractava de renàixer, comEs tractava de renàixer, com
l’Au Fènix de la llengua, peròl’Au Fènix de la llengua, però
refusant tot parentiu ambrefusant tot parentiu amb
l’escola de Llorente i les seuesl’escola de Llorente i les seues
polsoses vestidures.polsoses vestidures.

19. 6. MODERNISME A VALÈNCIA6. MODERNISME A VALÈNCIA
 Aquests poetes tenen en comúAquests poetes tenen en comú
determinats trets. El principal, quedeterminats trets. El principal, que
renoven la matèria lírica: el seurenoven la matèria lírica: el seu
vocabulari, la seua retòrica, la seuavocabulari, la seua retòrica, la seua
preceptiva, són radicalmentpreceptiva, són radicalment
diferents de les del repertoridiferents de les del repertori
«renaixentista». Poden ben bé«renaixentista». Poden ben bé
posar-se al costat dels altres poetesposar-se al costat dels altres poetes
peninsulars contemporanis de lapeninsulars contemporanis de la
mateixa escola. També és diferentmateixa escola. També és diferent
la seua temàtica, si bé de tant enla seua temàtica, si bé de tant en
tant hi trobem temes grats a l’escolatant hi trobem temes grats a l’escola
de Llorente. És clar que, ara, sónde Llorente. És clar que, ara, són
tractats de manera distinta. Eltractats de manera distinta. El
llenguatge poètic, renovat, es fa pla,llenguatge poètic, renovat, es fa pla,
assequible. Es manifestaassequible. Es manifesta
l’intimisme, la sentimentalitat, lal’intimisme, la sentimentalitat, la
interpretació del paisatge i lainterpretació del paisatge i la
incorporació dels escenaris urbans,incorporació dels escenaris urbans,
notes de les quals freturava lanotes de les quals freturava la
poesia anterior, i que la posteriorpoesia anterior, i que la posterior
sabrà aprofitar.sabrà aprofitar.