A l’ escolava estudiar principalment als pensadors clàssics i a l’ Universitat Física i Matemàtiques
11.
A la mortdels seus pares va haver d’ abandonar els seus estudis universitaris i guanyar-se la vida com a tutor privat. Més tard va poder continuar els seus estudis i es va doctorar.
12.
Al 1770 vaguanyar una càtedra de Lògica i Metafísica.
Al prinicipi seguiauna orientació racionalista (Descartes) Al conèixer el pensament de Hume va canviar radicalment (el va impressionar el seu escepticisme i haver mostrat molts dels límits de la raó )
16.
Els seus ensenyamentssobre religió li van crear problemes amb el Govern de Prússia i se li va prohibir impartir classes o escriure sobre temes religiosos.
17.
És el representantmés important de la Il.lustració en la cultura alemanya. Atreveix-te a saber !
18.
Aventura del pensamiento.Fernando Savater Part I http://www.youtube.com/watch?v=2zhYcK0IskA&feature=related
19.
La seva filosofiaÉs la culminació del pensament del XVIII. El seu gran objectiu : fer un anàlisi de la raó (= anàlisis dels mecanismes que la nostra ment utilitza en la seva activitat) Coincidència amb Descartes i Hume.
20.
El seu objectiud’ analitzar la raó el porta a plantejar-se, i a intentar respondre, vàries preguntes: 1)Què puc conèixer d’ una manera segura? = preguntar-se per què és possible el coneixement científic.
21.
2)Què haig de fer ? = quins són els criteris morals a respectar.
22.
3) En quèpuc esperar ? = existeix Déu? és l’ ànima immortal?
Trobem la respostaa la seva obra “ Crítica de la Raó Pura” Tracta d’ explicar com és possible la Ciència i sobre què pot haver Ciència.
25.
26.
La ciència éspossible perquè la ment humana combina dues fonts de coneixement : la capacitat de percebre les dades sensorials i l’ enteniment o capacitat per a interpretar-les.
27.
Com funciona lament humana per a poder fer Ciència? No és una tàbula rasa A la ment hi ha unes bases psicològiques innates Aquestes ens permeten organitzar i interpretar les dades sensorials.
A) Espai iTemps Dues estructures que organitzen les dades sensorials que capten els nostres sentits No són els conceptes de l’ espai i el temps. Són lleis mentals Innates i Universals : tots les utilitzem = paràmetres o coordenades mentals .
30.
Espai i temps: com si fossin coordenades o paràmetres mentals.
31.
B) Conceptes: Ens permeten interpretar, donar sentit, a les dades sensorials. Hi ha dos classes de conceptes:
32.
B1 ) Elsconceptes empírics o a posteriori : són els que provenen de l’ experiència . No són universals És possible no tenir-los Per exemple sabem què és un home del paleolític però podríem no saber-ho.
33.
B) Els conceptesno empírics o a priori No provenen de l’ experiència. Són innats Propis de la ment humana i per tant universals Sense ells no podríem pensar Conceptes essencials que és impossible no tenir. “causa” (el foc és la causa del fum), substància (diferenciació entre allò que és “substancial” i allò que és “accidental”: entendre què és l’ aigua vol dir entendre que l’ aigua ho és malgrat les diferents maneres en què es presenta), existència, etc.
34.
Aquesta imatge transmetla idea kantiana de que la ment humana té un conjunt de condicions innates que ens permeten organitzar i interpretar les dades sensorials. David Hume
35.
Kant no prioritzacap de les dues facultats del coneixement: sentits i pensament. El coneixement vàlid és el resultat de l’ actuació combinada dels sentits i el pensament.
36.
2)Què haig defer? = quins són els criteris morals a respectar. Les preguntes de Kant : Què puc conèixer? Què haig de fer? En què puc esperar?
37.
La segona pregunta que s’ havia proposat respondre era: Què haig de fer? La resposta a aquest pregunta és la seva teoria ètica. Quins són els criteris morals que caldria que respectéssim i per què.
38.
Kant exposa lesseves reflexions ètiques principalment en la “Crítica de la Raó Pràctica”.
39.
Vol oferir una proposta moral que tingui validesa universal. Per això es basa en allò que és compartit per tots : la nostra capacitat de reflexió i la nostra voluntat o capacitat de decisió.
40.
Segons Kant totapersona sap quina és la conducta moralment correcta (tots tenim consciència moral) Així, doncs, el que hem de fer és complir el nostre deure moral . És a dir : l’ important és tenir la voluntat de fer allò que la nostra consciència ens diu que hem de fer (= tenir “bona voluntat” )
41.
Tots admirem a Miep Gies, la dona que va amagar a l’ Anna Frank , la seva família i algunes persones més. Quan li deien que era una heroïna ella responia dient que tan sols havia complert amb el seu deure moral.
42.
Principis categòrics : Cal que cadascú actuï segons el seu deure moral I per a fer-ho és inevitable respectar uns principis categòrics, indiscutibles :
43.
Principi de launiversalitat : “ actua de tal forma que puguis voler que allò que tu fas es pugui convertir en una norma universal ”. Segons aquest principi sabem, per exemple, que “robar” no és correcte moralment parlant perquè no ens agradaria que tothom es posés a robar.
44.
Segons l’ imperatiucategòric de Kant sabem que robar no és correcte perquè...
45.
Principi del respectea la persona : Mai una persona ha de ser tractada com un mitjà. És sempre un fi absolut, té un valor absolut.
46.
Les idees deKant han influït de manera extraordinària en molts àmbits del pensament, tant en el terreny de la Ciència com en el de la Filosofia
47.
Els Psicòlegs dela Forma o de la Gestalt, per exemple, comparteixen moltes de les idees de Kant .