Document de treball. Programa PAULA d'educació per a la pau. Universitat de Barcelona.

1. Conflicte, Violència, Pau…
Nuria González
http://www.portalpaula.org/
2011
Seminari de Recerca per a la Pau al Batxillerat:
Potencial de la recerca per incidir en la cultura de pau i de violència

2. Pau, Violència, Conflicte…
Conflicte
"aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició
d'interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts".
Violència
Ús de la força o del propi poder per causar dany o dominar a una persona o grup,
actuant contra la seva voluntat, interessos o desitjos.
«(…) l’actitud o el comportament que constitueix una violació o una privació a
l’ésser humà d’una cosa que li és essencial com a persona (integritat física,
psíquica o moral, drets, llibertats…)» (Seminario de Educación para la Paz-APDH, citat aquí).
Pau
Ordre social que possibilita el ple desenvolupament humà de totes les persones.

3. Conflicte
"aquella situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició
d'interessos o necessitats antagòniques entre dues o més parts".
• Els conflictes són inevitables.
• Diferents actituds davant els conflictes: evasió, submissió, competició,
negociació i cooperació. Cap d’elles implica violència.
• Provenció de conflictes: aprendre a conviure amb els conflictes. Disposar de
recursos personals (sabers) per actuar de forma assertiva (amb respecte per un
mateix i per l’altre) en situacions de conflicte.
Font: Gascón, P. Educar
para y en el conflicto.
Cátedra UNESCO sobre
Paz y Derechos
Humanos, 2001.

4. Altres definicions de violència:
Violència
Totes aquelles accions u omissions que
perjudiquen la capacitat de l’ésser humà
de desenvolupar-se.
Tot allò que perjudica la realització de les
necessitats humanes bàsiques.
Ús de la força o del propi poder per causar dany o dominar a una persona o grup,
actuant contra la seva voluntat, interessos o desitjos.
«(…) l’actitud o el comportament que constitueix una violació o una privació a
l’ésser humà d’una cosa que li és essencial com a persona (integritat física,
psíquica o moral, drets, llibertats…)» (Seminario de Educación para la Paz-APDH, citat aquí).
• L’agressivitat és biològica, però la violència és una opció de conducta.
• La violència és una de les possibles reaccions davant del conflicte, per
frustració, por, ira, competició…

5. Font: Paco Cascón

6. Diferents formes de violències…
Directa
(guerra, terrorisme, tortures,
maltractaments físics i
psíquics, pena de mort…)
Estructural
(desigualtat Nord-Sud,
pobresa, fam, exclusió
social, militarisme…)
Simbòlica
(racisme, sexisme,
classisme,
etnocentrisme, etc.)
… que es retroalimenten

7. Violència directa:
Recuperem la definició de violència inclosa a l’
Informe Mundial sobre la Violencia y la Salud, publicat per l’Organització
Mundial de la Salut (2003) es tracta de “l’ús intencional de la força o el poder
físic, de fet o com amenaça, contra un mateix, altra persona o un grup o
comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort,
danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions”.
Per tant, violència directa pot ser física, psíquica, sexual o per privació de
necessitats bàsiques.
Autoinflingida • Comportament suicida.
• Autolesions.
Interpersonal • Família o parella (menors, parella, gent gran).
• Comunitat (coneguts o estranys).
Col·lectiva • Social (terrorisme, actes d’odi, …).
• Política (guerra, terrorisme d’Estat, …).
• Econòmica (violència de màfies, multinacionals…).
Però de nou, a la recerca i a la pràctica, no sempre estan clares les línies
divisòries entre els diferents tipus de violència.

8. Violència estructural:
La generada per les estructures, pels propis sistemes d’organització social:
sistema polític, econòmic, educatiu…
Molt evident en la globalització, a través de la fam endèmica, les migracions
econòmiques des de països empobrits, la desigualtat Nord-Sud, etc.
A les nostres societats, és visible en l’explotació laboral, l’exclusió social, la
desigualtat d’oportunitats entre gèneres, entre classes, entre ètnies, entre
autòctons i “immigrants”, etc.
El consumisme, en tant que alienació (delegar en altres el propi raonament i
capacitat d’elecció), com a forma de violència estructural dins la societat de
consum?

9. Violència cultural:
La violència dels símbols.
Les representacions mentals de la realitat (les paraules, els conceptes, els valors
subjacents…) que fan possible la violència.
Perquè “naturalitzen” la violència, la legitimen, és excusable, és normal, és
inevitable, no es pot fer res… Supersticions sobre la violència.
Fan permissible la violència estructural i directa.
Són arguments propis de qui exerceix la violència, però sovint també són compartits
per les persones que la pateixen.
És el cas del masclisme, racisme, classisme…
Quan es generalitzada: cultura de violència.
Construcció de l’enemic:
• El conflicte pot evolucionar cap a la violència, quan un col·lectiu se sent
amenaçat pel que percep com a “altre”.
• La construcció de l’enemic (ells, nosaltres) alimenta l’escalada del conflicte.
• La construcció de l’enemic permet legitimar la violència.

10. Construcció de l’enemic
Ells i Nosaltres:
Dependència biològica dels altres (criança i, posteriorment, supervivència en societat).
Construïm la nostra identitat en relació amb els altres. Dependència psicològica
(autoestima, seguretat…). Comparem i categoritzem: ells i nosaltres.
- Però són categories subjectives. La percepció, l’atenció i la memòria són selectives,
condicionades pel que volem veure i retenir.
Els Altres com a Enemic:
Davant una situació de conflicte, latent o manifest.
- S’adjudiquen a l’altre tota una sèrie d’estereotips negatius, tot el rebutjable.
- S’adjudica al propi grup, tot l’estimable, les virtuts.
- Això augmenta l’autoestima i la cohesió grupal, però alimenta l’escalada dels
conflictes.
- Es presta a manipulacions.
- Si escala el conflicte, s’engrandeix la imatge de l’enemic: és UN (es nega la diversitat
dels altres), va a una (actúa en bloc, es nega la pluralitat), va contra nosaltres
(amenaça la nostra seguretat, la nostra integritat)… ells o nosaltres.
Escalada del conflicte:
Agressió
Deshumanització
Desconfiança
Percepció negativa
Malentesos
- Es deshumanitza a l’enemic.
- Desprovist d’humanitat, es pot
legitimar o “disculpar” qualsevol mena
de violència contra l’altre.
Naturalització de la violència, que
alhora arriba al propi grup (per evitar
disidències).

11. Pau negativa
Apaivagament. Ordre social mitjançant que eradica les manifestacions de
violència directa mitjançant la coacció, mentre es mantenen altres formes de
violència.
Pau positiva
Ordre social que possibilita el desenvolupament humà de totes les persones.
Desenvolupament humà entés com l’increment de les capacitats, el benestar i el
marge d’elecció de les persones.
Requereix seguretat econòmica; seguretat alimentària; seguretat sanitària; seguretat
mediambiental; seguretat personal; seguretat comunitària,
i seguretat política.
Ordre social que permet la satisfacció de les necessitats humanes bàsiques.
Identifica una relació saludable (equilibrada, benestant) amb un mateix, amb els
altres i amb l’entorn que compartim.
Implica un procés d’adaptació continu davant els nous conflictes i reptes socials.
Pau…

12. Noviolència (~ACCIÓ)
Identifica la lluita per a la pau, és a dir:
-Des de la realitat violenta del món, la necessitat d’actuar per eradicar les
diferents formes de violència, emprant mitjans no violents: denúncia, no
col·laboració, desobediència civil, …
Es pretén la transformació social i, per tant, es realitzen accions públiques, que
no impliquin violència, contra la violència: denúncia, objecció fiscal,
insubmissió, boicots comercials, etc.
- Des de la realitat de l’existència d’una cultura de pau (encara que sigui
una cultura minoritària), la construcció d’alternatives.
Pau en un món violent…

13. Pau en un món violent…
Cultura de pau (~EDUCACIÓ)
• Desenvolupament cultural que possibiliti la pau.
• Cultura com a sabers (nocions, habilitats, valors…)
• Implica promoure aquells sabers que possibiliten la convivència
saludable i un ordre social que permeti el desenvolupament del potencial
de totes les persones (d’un mateix, en relació amb els altres, respectant
el seu propi desenvolupament).
«una cultura que promou la pacificació, una cultura que inclou estils
de vida, patrons de creences, valors i comportaments que
afavoreixin la construcció de la pau i acompanyi els canvis
institucionals que promoguin el benestar, la igualtat, l’administració
equitativa dels recursos, la seguretat per als individus i les famílies,
la identitat dels grups o de les nacions, i sense necessitat de recórrer
a la violència» (Seminario de Educación para la Paz-APDH, citat aquí).

14. Reconeixement de les diferents formes de violència.
Inconformisme. Participació.
Convivència. Drets humans. Democràcia. Pluralitat.
Provenció de conflictes. Diàleg. Assertivitat.
Noviolència. Sostenibilitat. Emancipació.
Autenticitat. Autoria. Corresponsabilitat.
Pensament crític, creatiu i ètic.
Capacitat per desenvolupar-se en la complexitat i en la incertesa.
En aquest sentit, humilitat.
Capacitat per aprendre, desaprendre, reaprendre.
Intel·ligència emocional. Empatia.
Rebuig de relacions de domini i submissió.
Prosocialitat. Alteritat: reconeixement i respecte a l’altre.
Cooperació. Dignitat. Equitat. Consens.
…
Cultura de pau
Sabers que possibiliten la convivència saludable…
Cultura minoritària però existent, present:
bona part d’aquests sabers estan recollits en el currículum reglat.