SlideShare a Scribd company logo
1 of 53
NF 1. : PATRIMONI NATURAL I
PAISATGÍSTIC
ana de la torre
UF 2:Patrimoni natural
Alguns diuen que així es manifesta la nova consciència ecològica que neix en el món, uns
altres parlen de simple consum de natura, elitista o massiu segons els casos.
Gaudir de la natura verge és ja molt car en algunes parts del món, i en altres, va camí de ser
una activitat de masses.
Molts països i regions, rics en natura i pobres en renda, confien que aquest serà el seu camí
cap al desenvolupament. La conservació pot ser un negoci, i l’Organització Mundial del
Turisme afirma que la millor protecció d’un parc és la seva rendibilitat.
El “gaudiment de la natura” dels nostres avis es diu ara ecoturisme i és una de les activitats
econòmiques de major creixement en la nostra època.
També es defineixen com a peces mestres en les estratègies d’ecodesenvolupament a nivell
global, entenent aquest terme de moda com “un desenvolupament sostenible que satisfà
necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per
satisfer les pròpies.
En l’actualitat els espais protegits, ja no són com abans museus de la natura, sinó que els
considerem parts fonamentals dels sistemes ecològics que mantenen la vida en laTerra.
ESPAI NATURAL PROTEGIT (ENP)
ESPAI NATURAL PROTEGIT (ENP)
L'evolució històrica del concepte espai natural ha
canviat. Podem diferenciar 3 etapes :
1ª Etapa
(primers parcs,
esperit de
Yellowstone)
2ª Etapa
(creixement de
nombre de parcs)
3ª Etapa
(esperit de Rio de
Janeiro)
1:PRIMERS PARCS, ESPERIT DE
YELLOWSTONE
El primer parc que es declara la seva protecció té con a finalitat mantenir
l'àrea intacta, és a dir, es dona a aquest espai la definició de santuari.
En aquest primera etapa s'anomenen bàsicament "parcs naturals" i
"reserves" conceptes que s'apliquen amb molts diferents criteris.
El primer parc nacional del món va ser el de YELLOWSTONE, creat al 1872 per
acord del Congrés dels Estats Units d’Amèrica. El seguiren el parc nacional de Banff,
al Canadà (1885) i el parc nacional deTongariro, a Nova Zelanda (1894).
A Europa, on grans espais pràcticament verges són introbables, la figura del parc nacional trigà més a
arrelar i s'optà per altres formes de protecció com les reserves o els parcs naturals.Així i tot, a Suècia, es
creen al 1909 els tres primers parcs nacionals europeus (Abisko, Sarek i Stora Sjöfallet) i a partir dels anys
20 es comencen a protegir els millors espais dels països europeus i als imperis colonials que mantenien a
Àfrica i Àsia.
2:CREIXEMENT DE NOMBRE DE PARCS
Creixen espectacularment el nombre de declaracions d'espais protegits i la superfície dels mateixos
, així com el nombre de països que subscriuen les disposicions internacionals .
Es passa de uns 2.000 Espais Naturals Protegits en l'any 1970 (200 milions Ha, 1% superfície
mundial) a superar en 1992 els 10.000 Espais ( + de 1.000 milions de Ha) → més del 6% del total de
la superfície mundial.
A partir de 1975 comencen a definir-se amb les finalitats que avui en dia els donem, ja no tan sols
tenen una finalitat conservacionista sinó que també adquireixen una importància científica,
educativa, divulgativa i recreativa.
Es creen un munt de tipologies, la UICN va recollir al 1980 fins a 30 tipus de figures diferents per
definir els espais,que porten a molta confusió.
http://www.youtube.com/watch?v=hGIOVsRaSXs
3:ESPERIT DE RIO DE JANEIRO
El concepte de protecció s'amplia i direm que actualment aquesta té com a finalitat :
 Protegir i conservar el medi biofísic i cultural
 Finalitat científica i d'investigació
 Finalitat educativa (centres d'interpretació natural)
 Finalitat socioeconòmica- Aprofitament dels recursos de l'espai encaminat a
l'obtenció d'una producció sostenible pel desenvolupament de les poblacions
afectades per la declaració d'espai natural
 Finalitat recreativa - Dret de tots a gaudir d'un medi ambient de qualitat. S'ha de
facilitar l'ús públic d'aquest espai basat en el respecte als valors naturals i cultural
del mateix per gaudir de l'espai i generar actituds de conservació i protecció del
mateix.
Aquesta etapa (cimera 1992 de Rio de Janeiro, fins avui en dia) es caracteritza per la
vinculació del concepte d'espai protegit amb el de desenvolupament sostenible, es
dona molta importància a la finalitat socioeconòmica, es simplifiquen les diferents
tipologies i es reforça el paper dels organismes i les disposicions.
ESPAI NATURAL PROTEGIT (ENP)
Mereixen ser protegits d'una banda per :
 la seva singularitat, importància ecològica
 diversitat i riquesa d'espècies de flora i fauna
 fragilitat, perill d'extinció
i d'altra banda per :
 interès pels visitants
 valor didàctic , importància científica
 paisatge, inclusió de monuments, arbres singulars
 valor afectiu i estimació social
• Conjunt d'ecosistemes naturals conservats a
través del temps sense sofrir modificacions (tant
sols les de processos naturals) o que si han estan
modificats per l'home conserven essencialment la
seva estructura i espècies primitives
Espai
natural
La gestió dels ENP té dues grans àrees
d’actuació:
Conservació de la biodiversitat i, del
patrimoni.Aquesta àrea és la que
planifica i executa les acotacions de
conservació i recuperació d’espècies i
ecosistemes.
Ús públic: aquesta àrea és la que
planifica i executa totes les mesures
adreçades a l’atenció dels visitants,
regulació d’activitats, programes
educatius i divulgatius.
Es podrien classificar en:
Bàsics: quan recolzen les activitats derivades de l’obtenció d’informació i
orientació per part del visitant, facilitar el recorregut per l’espai natural i la
seva observació (punts d’informació, centres d’interpretació, senders,
miradors, etc).
Complementaris: resta de les accions que estant relacionades amb l’ús
públic estan creades per a complementar el gaudir de les mateixes (àrees
recreatives, zones d’acampada, etc)
Els equipaments d’ús públic són els serveis i instal•lacions de recolzament que serveixen de suport o ajuda per a la
realització d’activitats d’ús públic.
Les instal•lacions són les obres o artefactes destinats a
prestar suport físic a les activitats d’ús públic i poden ser fixes
o mòbils. Poden completarse amb serveis específics prestats
per personal especialitzat que els utilitza com recurs bàsic.
Els serveis són les atencions prestades
específicament a individus o grups d’individus per
facilitarlos la realització d’activitats d’ús públic. Poden
requerir o no el recolzament d’instal•lacions
concretes.
Les activitats d’ús públic
són les accions executades per individus o grups d’individus que busquen en el medi natural efectes de
tipus recreatiu, turístic, científic, cultural, estètic o paisatgístic. L’activitat és el que motiva els visitants,
justifica la necessitat d’instal•lacions i serveis amb personal especialitzat i obre la possibilitat de
contribuir al desenvolupament sostenible.
La finalitat bàsica de la declaració d'un espai natural protegit és garantir la conservació dels
seus valors naturals, a més dels culturals, estètics i científics, reconeguts per la societat i
recolzats per una norma legal.
El terme conservació resumeix en un sol concepte un ampli i divers ventall de mesures adreçades al
manteniment o la recuperació d'un estat favorable dels elements que formen la biodiversitat
(espècies, hàbitats i ecosistemes) d'un parc i el seu patrimoni natural general.
Conservació preventiva: el seu objectiu principal és compatibilitzar l'activitat
sociocultural i econòmica que pugui afectar els valors naturals d'un espai amb la
conservació d'aquests. Es concreta principalment en l'elaboració de plans d'ordenació i
normativa que determini els usos no admesos i els admesos, i que reguli aquests
darrers, així com en l'emissió d'autoritzacions o informes preceptius sobre plans,
projectes, infraestructures, activitats, etc. en aplicació d'aquestes normatives i
regulacions.Com a conservació preventiva, també cal considerar, entre d'altres, la
vigilància o guarderia. Aquestes mesures solen ser suficients, en general, per a l'objectiu
del manteniment de l'estat de conservació favorable dels elements del patrimoni
natural i, en molts casos, atesa la gran capacitat de recuperació d'aquests elements,
també són suficients per recuperar-los. No obstant això, i també dins el concepte de
conservació preventiva, cal establir sistemes de seguiment que permetin, mitjançant
l'obtenció de dades i indicadors, conèixer en tot moment l'estat de conservació
d'aquests elements i les seves variacions.
Conservació activa: aquestes mesures calen sobretot quan les mesures preventives no
són suficients per garantir el manteniment o la recuperació de l'estat de conservació
d'alguns elements del patrimoni natural de l'espai, i especialment per a la recuperació
d'hàbitats o poblacions d'espècies animals i la restauració de zones molt degradades
amb elements del patrimoni natural. En general es tracta de projectes i actuacions de
gestió directa, sobre el terreny.
Instruments de planificació
Entenem per instruments de planificació aquells documents normatius i de gestió que permeten
ordenar els recursos naturals i culturals, tot integrant-los en el conjunt del territori, així com
regular les activitats que es desenvolupen en un espai natural protegit.
A Catalunya, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, estableix el Pla d'espais d'interès natural
(PEIN), que podríem dir que és l'instrument de planificació de tota la xarxa d'espais de Catalunya i el
que estableix té caràcter vinculant per a tota la resta d’instruments de planificació.
Dins del PEIN s’engloben els espais naturals de protecció especial, sota les figures de parcs nacionals,
parcs naturals, reserves naturals i paratges naturals d’interès nacional. Aquests espais gaudeixen d’un
règim de protecció superior, tenen una gestió complexa i necessiten instruments de planificació i gestió
específics. Amb aquest objectiu, la Llei 12/1985 estableix dos instruments addicionals que esdevenen
cabdals: el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge i el Pla rector d’ús i gestió.
El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge es formula amb la finalitat d'adequar
l'ordenació i la gestió del patrimoni natural o d'algun dels seus elements (les espècies, els hàbitats, els
ecosistemes, el patrimoni geològic, els recursos naturals, els paisatges naturals, els espais naturals
protegits, etc.) d'un àmbit territorial determinat. Aquest pla té una vigència indefinida i és equivalent al
Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) que s’aplica a la resta de l’Estat en virtut de la Llei
42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat.
El Pla rector d'ús i gestió (PRUG) és l'instrument que desplega i desenvolupa el pla especial amb la
finalitat de consolidar la protecció de l’espai natural protegit mitjançant una gestió adequada. Per això,
concreta les directrius generals de gestió, els objectius específics i les normes de regulació de les
activitats que s’hi desenvolupen i estableix les actuacions i els usos compatibles de cadascuna de les
zones d’un espai protegit. La vigència màxima del PRUG és de sis anys.
Els instruments de planificació i gestió d’espais naturals a Espanya són els que
disposa la legislació estatal 4/89 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i
Fauna Silvestres :
PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS
Pla d’Ordenació dels
Recursos Naturals (PORN)
• regulen els usos i
activitats. S’estableix
l’estat de conservació dels
recursos i ecosistemes de
l’espai, la zonificació i els
règims de protecció, les
directrius per l’ordenació
de les activitats
econòmiques i socials,
públiques i privades.
Pla Rector d’Ús i Gestió
(PRUG)
• planifiquen les actuacions
de gestió, les mesures per
la conservació, restauració
i millora de recursos, la
regulació especifica del
regim d’usos i la
normativa, així com els
programes sectorials
d’actuació que el
desenvoluparan
El 40% dels parcs nacionals, el 80% dels parcs naturals i el 36% de les reserves estan planificats amb un
PORN. I pel que fa a la planificació de la gestió, encara hi ha 6 parcs nacionals i la meitat de parcs
naturals i reserves que no tenen un PRUG.
PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS
PROTEGITS
Objectius principals dels Plans d’ordenació
dels recursos Naturals (PORN)
Identificar els
espais del
Patrimoni
Natural d’un
terreny i, els
inclosos dins
l’inventari, els
valors que els
caracteritzen i
la seva
integració amb
la resta del
territori.
Definir i
senyalar l’estat
de conservació
del patrimoni
natural
Identificar la
capacitat e
intensitat d’ús
del patrimoni
natural i de la
biodiversitat i
geodiversitat i
determinar les
alternatives de
gestió i les
limitacions
que s’hagin d’
establir a la
visita del seu
estat de
conservació.
Formular els
criteris
orientadors de
les polítiques
sectorials i
ordenadores
de les
activitats
econòmiques i
socials,
públiques i
privades, per a
que siguin
compatibles
amb les
exigències
contingudes
dins la llei.
Senyalar els
règims de
protecció que
procedeixin
per als
diferents
espais amb
l’objectiu de
mantenir,
millorar o
restaurar els
ecosistemes,
la seva
funcionalitat
Preveure i
promoure la
aplicació de
mides de
conservació i
restauració
dels recursos
naturals que
ho necessitin.
Contribuir a
l’establiment i
la consolidació
de xarxes
ecològiques
compostes per
espais d’alt
valor natural,
que permetin
els moviments
i la dispersió
de les
poblacions
d’espècies de
la flora i la
fauna
ESPAIS PROTEGITS A CATALUNYA
http://www14.gencat.cat/gencat_video/AppJava/detall.do?id=715485311082710
Un 30% del territori de Catalunya està protegit i
forma part de la Xarxa Natura 2000
http://www.youtube.com/watch?v=Ur1f7MKUOn0
Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les
mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica,
són mereixedors de mesures de protecció”.
Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les
mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica,
són mereixedors de mesures de protecció”.
Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les
mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica,
són mereixedors de mesures de protecció”.
Classificació d'espais protegits
a Catalunya
El sistema d'àrees protegides de Catalunya se sustenta en una xarxa de 165 espais d'especial valor
ecològic, que estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), amb una superfície equivalent al
30% del territori català, aproximadament..
Parcs nacionals. Són els espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment
per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és
preservarlos de totes les intervencions que poden alterarne la fisonomia, i la integritat i l'evolució dels
sistemes naturals. La declaració de parc nacional s'ha de fer per llei estatal.
Paratges naturals d'interès nacional. Són els espais o els elements naturals d'àmbit mitjà o reduït que
presenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de
garantirne la protecció i la de l'entorn. La declaració de paratge natural d'interès nacional es fa per llei
.
Reserves naturals. Són els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que
són objecte d'aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes
naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan
és reserva integral, i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial.
Parcs naturals. Són els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals
es fa amb l'objectiu d'aconseguirne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament
ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. La declaració de parc natural es fa per
decret del Govern.
ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA
El sistema d'àrees protegides de Catalunya se sustenta en una xarxa de 165 espais d'especial valor
ecològic, que estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), amb una superfície equivalent
al 30% del territori català, aproximadament
CLASSIFICACIÓ D'ESPAIS PROTEGITS
 Parcs nacionals. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
 Paratges naturals d'interès nacional. Són espais naturals on hi ha molta protecció i acostumen a ser molt grans.
Ex. Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca.
Paratge Natural d'Interès Nacional l’Albera
 Reserves naturals. Són espais naturals força petits, però la seva protecció és molt gran.
Ex. Reserves Naturals del Delta del Llobregat
Les reserves naturals i les reserves marines. Les illes Medes són l’únic exemple de reserva marina que hi ha a
Catalunya.
 Parcs naturals : Són espais naturals força grans on es protegeix la seva flora i fauna d'una manera molt estricta. Ex.
Parc Natural del Montseny
Tipologia internacional de la UNESCO: LES RESERVES DE LA BIOSFERA.
A Catalunya, el Montseny és la única reserva de la biosfera des del 20 d'abril de 1978.
 Xarxa Natura 2000. A escala europea. Els espais catalans que en formen part s'integren dins la xarxa del PEIN.
La xarxa Natura 2000 és una iniciativa europea, que impulsa la creació d’una xarxa d’àrees d’especial protecció:
Z.E.P.A: Zona d’Especial Protecció per a les Aus
L.I.C: Lloc d’Interès Comunitari
Z.E.C: Zona d’Especial Conservació
Acords de Govern 112/2006. PropostaCatalana a la
Xarxa Natura 2000.
Parc
Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa és un
referent en aquesta
matèria, en ser un dels
primers parcs d’Europa
certificats amb la Carta
Europea del Turisme
Sostenible en espais
protegits.
ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA
CRONOLOGIA
1955 Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
1982 Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa
1982 Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca
1983 Parc Natural del CadíMoixeró
1983 Parc Natural del Delta de l'Ebre
1983 Parc Natural delsAiguamolls de l'Empordà
1984 Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet
1986 Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
1987 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat
1987 Parc Natural del Montseny
1987 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac
1987 Reserves Naturals del Delta del Llobregat
1998 Parc Natural de Cap de Creus
2001 Parc Natural dels Ports
2002 Parc Natural de la Serra de Montsant
2003 Paratge Natural d'Interès Nacional de Pinya de Rosa
2003 Parc Natural de l'Alt Pirineu
2010 Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el BaixTer
2010 Parc Natural de Collserola
Indica si aquests parcs són nacionals, naturals, paratge
natural d’interès nacional, espai natural, reserva natural i
si són o no reserva de la biosfera
1 Aiguamolls de l'Empordà PARC NATURAL
2 Aigüestortes y Estany de Sant Maurici PARC NACIONAL
3 Alt Pirineu PARC NATURAL
4 CadíMoixeró PARC NATURAL
5 Cap de Creus PARC NATURAL
6 Collserola PARC NATURAL I RESERVA DE LA BIOSFERA
7 Delta de l'Ebre PARC NATURAL
8 Delta del Llobregat PARC NATURAL Reserves Naturals
9 Els Ports PARC NATURAL
10 El Montgrí, las Illes Medes y el BaixTer PARC NATURAL
11 L'Albera PARC NATURAL Paratge Natural d'Interès Nacional
12 Massís del Pedraforca PARC NATURAL Paratge Natural d'Interès Nacional
13 Montseny PARC NATURAL
14 Montserrat PARC NATURAL
15 Poblet PARC NATURAL Paratge Natural d'Interès Nacional
16 Sant Llorenç del Munt y L'Obac PARC NATURAL
17 Serra de Montsant PARC NATURAL
18 ZonaVolcánica de La Garrotxa PARC NATURAL
Article: Espais naturals
protegits als Països Catalans
- Fes-ne un resum destacant les idees principals
- Perquè penses que és important la preservació
dels espais naturals i quin paper creus que han
de tenir en la societat actual? Justifica la teva
resposta.
VIDEO de 25 min el programa "Catalunya, natura viva" recorre tots els espais protegits de Catalunya i
en descriu les característiques geogràfiques, geològiques i biològiques, però també aspectes de la
història, les tradicions i l'impacte de l'activitat humana
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=8885&p_ex=espais%20protegits%20a%20catalunya&p_num=3
TREBALL PARCS DE CATALUNYA
Per parelles trieu un exemple d’espai protegit, a nivell de Catalunya i elaboreu un
PowerPoint per parelles de on es resumeixin:
-Descripció bàsica de l’espai natural (nom, ubicació, etc)
-Mapa de la situació del l’espai natural
-Any de declaració i breu història
-Límits i extensió de l’espai natural
-Descripció de l’ecosistema o paisatge protegit que heu escollit (medi físic, fauna i
vegetació, grau d’humanització, etc)
- Identificar totes les figures de protecció del teu ENP, explica-les breument.
-Indica les activitats culturals es s’organitzen per als visitants i rutes
-Indicar si el parc disposa de centre d’interpretació o documentació
-Preus de l’entrada al Parc o de les activitats que s’hi desenvolupen si és el cas.
-Opinió personal
Pautes
10 minuts màxim d’exposició
No cal uniforme
Podeu passar un vídeo representatiu de l’espai de màxim 2 minuts
sortida a… COLLSEROLA
Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, cinc categories de protecció
per als espais naturals, segons els béns i valors que s'han de protegir i els objectius de
gestió que s'han de complir, que són:
Parcs
Reserves
Naturals
Àrees Marines
Protegides
Monuments
Naturals
Paisatges
Protegits
Normativa bàsica espanyola de protecció d’espais naturals és la Ley 4/1989 de
conservación de los espacios naturales y la flora y fauna silvestre
NOM DEFINICIÓ EXEMPLE
CATALUNYA
EXEMPLE
ESPANYA
PARCS
RESERVES
NATURALS
ÀREA
MARINA
PROTEGIDA
MONUMENT
NATURAL
PAISATGE
PROTEGIT
Realitza una recerca a internet i omple la següent fitxa:
Activitat : FIGURES DE PROTECCIÓ
Àrees naturals que,
posseeixen uns valors
ecològics, estètics, educatius
i científics la conservació dels
quals mereix una atenció
preferent.
Es regiran per la seva
legislació específica.
Es podrà limitar
l'aprofitament dels recursos
naturals
Es facilitarà l'entrada de
visitants amb limitacions
precises per garantir la seva
protecció.
1
Parcs
Nacionals
Parcs
Naturals
Parcs
Regionals
• Parcs Nacionals. En principi, segons la llei 5/2007, poden ser
gestionats per les comunitats autònomes, però pertanyen a la Xarxa
Nacional de parcs nacionals.
• Parcs Naturals i Parcs Regionals. Són gestionats per cada
comunitat autònoma o diputació provincial, segons com pertocarà.
Tipus de
parcs
Parc natural: És un espai conservat i en manteniment de la seva flora i fauna.
Parc regional: És un espai natural a nivell regional pels seus valors naturals i turístics.
Parc Natural Las Hoces del Duratón (Castella i Lleó)
Població de voltors
Voltor (buitre) Leonardo
parc regionalConca Alta del Manzanares
(Madrid)
Riu Guadarrama
Diferències entre els diferents espais naturals: Parc Natural i Parc Nacional
La gestió que es realitza d’ells, ja que es classifiquen en funció de l’administració que
els gestiona, o pel grau de protecció que tenen.
Cada comunitat autònoma estableix diferents categories d’espais naturals propis:
parcs regionals, parcs rurals, àries naturals d’especial interès, monument natural
protegit, reserves naturals, llocs d’interès científic, paratge protegit, etc..
El Parc Nacional "no" és
la figura de major
protecció.
El major espai protegit d’ Espanya
i a més parc natural és el Parc Natural de
la Serra de Cazorla , Segura i LesViles
a la província de Jaen
Una reserva natural o reserva ecològica és un àrea protegida d'importància
per a la vida silvestre, flora o fauna , o amb trets geològics d'especial interès
que és protegida i manejada per l'home, amb finalitats de conservació i de
proveir oportunitats d'investigació i d'educació.
Les marismes de Santoña (Cantàbria),
enclavament per a la hivernada d'algunes
aus del nord d'Europa.
2
Les Àrees Marines Protegides són espais naturals designats per a la
protecció d'ecosistemes, comunitats o elements biològics o geològics del mitjà marí,
incloses les àrees intermareal i submareal, que en raó de la seva raresa, fragilitat,
importància o singularitat mereixen una protecció especial.
El Cachucho, una muntanya submarina que s'eleva des de gairebé 5 000 metres de profunditat, a 65
quilòmetres de Ribadesella (Asturies), és la primera Àrea Marina Protegida d'Espanya.
3
Monuments Naturals :
Espais o elements de la naturalesa constituts
bàsicament per formacions de notòria singularitat,
raresa o bellesa, que mereixen ser objecte d'una
protecció especial
Els volcans deTeneguía (Canàries) illa de La Palma, última
erupció 1971
Drago Mil·lenari Icod de LosVinos.Tenerife
4
Paisatges Protegits:
llocs concrets del mitjà natural que, pels
seus valors estètics i culturals, siguin
mereixedors d'una protecció especial
La Rambla Salada de Múrcia presenta les poblacions més
importants de tamarindo (Tamarix boveana)
Los Pinares de Rodeno a la Serra d’Albarracin (Terol)
Sierra del Cuera, Asturies
5
http://bl115w.blu115.mail.live.com/mail/#
http://vimeo.com/visitasadonana
Arboles singulares Doñana
http://www.youtube.com/watch?v=4Up_oSdylUI
Educación ambiental Doñana
http://www.youtube.com/watch?v=jnMtMiy8SdY
El Corazón de Doñana (fragmento documental)
http://vimeo.com/29216496
VIDEOS SOBRE PN DOÑANA
Font : http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/org_auto/red_ppnn/recint.htma

More Related Content

What's hot

Paisatge Atlàntic
Paisatge AtlànticPaisatge Atlàntic
Paisatge AtlànticMaria Salom
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaSílvia Montals
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaEmpar Gallego
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunyaprofessor_errant
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióSira Sancho
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPBjcorbala
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energiaarfu6
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularvicentaros
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundarijordimanero
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Rafael Palomero Caro
 
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turismejordimanero
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiquesjesus gutierrez
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.Marcel Duran
 
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaAnàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaGlòria Garcia
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbricmalbert1
 

What's hot (20)

Paisatge Atlàntic
Paisatge AtlànticPaisatge Atlàntic
Paisatge Atlàntic
 
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímiaMonosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
Monosèmia, polisèmia, homonímia i hiperonímia
 
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del climaLa diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
La diversitat climàtica d'Espanya. Els factors del clima
 
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 3. Els recursos de la natura (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i CatalunyaEls paisatges d'Espanya i Catalunya
Els paisatges d'Espanya i Catalunya
 
Comentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de poblacióComentari d'una piràmide de població
Comentari d'una piràmide de població
 
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
02 ELS CLIMES D'ESPANYA IPB
 
Kant
KantKant
Kant
 
Fonts d’energia
Fonts d’energiaFonts d’energia
Fonts d’energia
 
Les grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsularLes grans unitats del relleu peninsular
Les grans unitats del relleu peninsular
 
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
Unitat 6   2017-18 - el sector secundariUnitat 6   2017-18 - el sector secundari
Unitat 6 2017-18 - el sector secundari
 
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
Tema 4 Paisatge i medi ambient (GEOGRAFIA. 2n BATXILLERAT)
 
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7   2017-18 - els serveis-el turismeUnitat 7   2017-18 - els serveis-el turisme
Unitat 7 2017-18 - els serveis-el turisme
 
1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques1.renaixement.característiques
1.renaixement.característiques
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
El relleu peninsular.
El relleu peninsular.El relleu peninsular.
El relleu peninsular.
 
Com fer un climograma
Com fer un climogramaCom fer un climograma
Com fer un climograma
 
Crònica de Bernat Desclot
Crònica de Bernat  Desclot Crònica de Bernat  Desclot
Crònica de Bernat Desclot
 
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: ArquitecturaAnàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura
 
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
7 Els Rius: Vessant Atlàntic I Cantàbric
 

Similar to Espais naturals i figures de protecció

Patrimoni natural i paisatgistic
Patrimoni natural i paisatgisticPatrimoni natural i paisatgistic
Patrimoni natural i paisatgisticana de la torre
 
Espais naturals
Espais naturalsEspais naturals
Espais naturalsjfelip1
 
Pla especial de proteccio del medi natural i del paisatge de la Plana de Lleida
Pla especial de proteccio del medi natural i del paisatge de la Plana de LleidaPla especial de proteccio del medi natural i del paisatge de la Plana de Lleida
Pla especial de proteccio del medi natural i del paisatge de la Plana de LleidaJaume Ramon Sole
 
Proposta Centre d'Interpretació dels Secans a Conill
Proposta Centre d'Interpretació dels Secans a ConillProposta Centre d'Interpretació dels Secans a Conill
Proposta Centre d'Interpretació dels Secans a ConillJaume Ramon Sole
 
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats de la UICN a Sydney...
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats  de la UICN a Sydney...Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats  de la UICN a Sydney...
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats de la UICN a Sydney...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Informe sobre el Pla d’actuacions al Park Güell
Informe sobre el Pla d’actuacions al Park GüellInforme sobre el Pla d’actuacions al Park Güell
Informe sobre el Pla d’actuacions al Park GüellAjuntament de Barcelona
 
Activitats Silene
Activitats SileneActivitats Silene
Activitats SileneSilene
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientFDaniCM
 
PROSPECCIÓ PER ELABORAR UN PRIMER CENS DE LLOCS ON TROBAR DOCUMENTACIÓ AMBIEN...
PROSPECCIÓ PER ELABORAR UN PRIMER CENS DE LLOCS ON TROBAR DOCUMENTACIÓ AMBIEN...PROSPECCIÓ PER ELABORAR UN PRIMER CENS DE LLOCS ON TROBAR DOCUMENTACIÓ AMBIEN...
PROSPECCIÓ PER ELABORAR UN PRIMER CENS DE LLOCS ON TROBAR DOCUMENTACIÓ AMBIEN...Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. ...
Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. ...Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. ...
Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. ...Jaume Ramon Sole
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-cojcorbala
 
EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf
EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdfEL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf
EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdfireneverdoyginestar1
 
La planificació estratègica dels espais naturals protegits de Catalunya
La planificació estratègica  dels espais  naturals protegits  de Catalunya La planificació estratègica  dels espais  naturals protegits  de Catalunya
La planificació estratègica dels espais naturals protegits de Catalunya Medi Ambient. Generalitat de Catalunya
 
Experiència de Xavier Cazorla - Jornada empreses i espais naturals protegits
Experiència de Xavier Cazorla - Jornada empreses i espais naturals protegitsExperiència de Xavier Cazorla - Jornada empreses i espais naturals protegits
Experiència de Xavier Cazorla - Jornada empreses i espais naturals protegitsTurisme Garrotxa
 

Similar to Espais naturals i figures de protecció (20)

Patrimoni natural i paisatgistic
Patrimoni natural i paisatgisticPatrimoni natural i paisatgistic
Patrimoni natural i paisatgistic
 
Espais naturals
Espais naturalsEspais naturals
Espais naturals
 
Els valors culturals i espirituals de la natura
Els valors culturals i espirituals de la naturaEls valors culturals i espirituals de la natura
Els valors culturals i espirituals de la natura
 
Pla especial de proteccio del medi natural i del paisatge de la Plana de Lleida
Pla especial de proteccio del medi natural i del paisatge de la Plana de LleidaPla especial de proteccio del medi natural i del paisatge de la Plana de Lleida
Pla especial de proteccio del medi natural i del paisatge de la Plana de Lleida
 
Proposta Centre d'Interpretació dels Secans a Conill
Proposta Centre d'Interpretació dels Secans a ConillProposta Centre d'Interpretació dels Secans a Conill
Proposta Centre d'Interpretació dels Secans a Conill
 
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats de la UICN a Sydney...
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats  de la UICN a Sydney...Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats  de la UICN a Sydney...
Congrés mundial d’espais naturals protegits i conservats de la UICN a Sydney...
 
Preparació Little Sidney Nature, last call!
Preparació Little Sidney Nature, last call!Preparació Little Sidney Nature, last call!
Preparació Little Sidney Nature, last call!
 
Descobreix els ecosistemes aquàtics d'Osona i Ripollès
Descobreix els ecosistemes aquàtics d'Osona i RipollèsDescobreix els ecosistemes aquàtics d'Osona i Ripollès
Descobreix els ecosistemes aquàtics d'Osona i Ripollès
 
Informe sobre el Pla d’actuacions al Park Güell
Informe sobre el Pla d’actuacions al Park GüellInforme sobre el Pla d’actuacions al Park Güell
Informe sobre el Pla d’actuacions al Park Güell
 
Activitats Silene
Activitats SileneActivitats Silene
Activitats Silene
 
T4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambientT4 paisatge i medi ambient
T4 paisatge i medi ambient
 
Parc de la torre de celrà
Parc de la torre de celrà Parc de la torre de celrà
Parc de la torre de celrà
 
PROSPECCIÓ PER ELABORAR UN PRIMER CENS DE LLOCS ON TROBAR DOCUMENTACIÓ AMBIEN...
PROSPECCIÓ PER ELABORAR UN PRIMER CENS DE LLOCS ON TROBAR DOCUMENTACIÓ AMBIEN...PROSPECCIÓ PER ELABORAR UN PRIMER CENS DE LLOCS ON TROBAR DOCUMENTACIÓ AMBIEN...
PROSPECCIÓ PER ELABORAR UN PRIMER CENS DE LLOCS ON TROBAR DOCUMENTACIÓ AMBIEN...
 
Resum programa custodia_marm_xct_2010
Resum programa custodia_marm_xct_2010Resum programa custodia_marm_xct_2010
Resum programa custodia_marm_xct_2010
 
Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. ...
Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. ...Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. ...
Pla de protecció i de gestio del les Zones d'Especial Protecció per les Aus. ...
 
04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co04. paisatge i medi ambient 2-co
04. paisatge i medi ambient 2-co
 
EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf
EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdfEL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf
EL CONSUM ENERGÈTIC SOSTENIBLE_removed.pdf
 
La planificació estratègica dels espais naturals protegits de Catalunya
La planificació estratègica  dels espais  naturals protegits  de Catalunya La planificació estratègica  dels espais  naturals protegits  de Catalunya
La planificació estratègica dels espais naturals protegits de Catalunya
 
El Turisme Sostenible
El Turisme SostenibleEl Turisme Sostenible
El Turisme Sostenible
 
Experiència de Xavier Cazorla - Jornada empreses i espais naturals protegits
Experiència de Xavier Cazorla - Jornada empreses i espais naturals protegitsExperiència de Xavier Cazorla - Jornada empreses i espais naturals protegits
Experiència de Xavier Cazorla - Jornada empreses i espais naturals protegits
 

More from ana de la torre

Reconeixements culinariiiiiiiiiiiis.pptx
Reconeixements culinariiiiiiiiiiiis.pptxReconeixements culinariiiiiiiiiiiis.pptx
Reconeixements culinariiiiiiiiiiiis.pptxana de la torre
 
CuinersActualssssssssssssssssssssss.pptx
CuinersActualssssssssssssssssssssss.pptxCuinersActualssssssssssssssssssssss.pptx
CuinersActualssssssssssssssssssssss.pptxana de la torre
 
Cuina i gastronomiaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
Cuina i gastronomiaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptxCuina i gastronomiaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
Cuina i gastronomiaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptxana de la torre
 
InnovacióHoteleraaaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
InnovacióHoteleraaaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptxInnovacióHoteleraaaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
InnovacióHoteleraaaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptxana de la torre
 
Comunicacio1111111111111111111111111.pdf
Comunicacio1111111111111111111111111.pdfComunicacio1111111111111111111111111.pdf
Comunicacio1111111111111111111111111.pdfana de la torre
 
BELLESGUARD1111111111111111111111111.ppt
BELLESGUARD1111111111111111111111111.pptBELLESGUARD1111111111111111111111111.ppt
BELLESGUARD1111111111111111111111111.pptana de la torre
 
pla de marketing11111111111111111111.pptx
pla de marketing11111111111111111111.pptxpla de marketing11111111111111111111.pptx
pla de marketing11111111111111111111.pptxana de la torre
 
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxTaller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxana de la torre
 
Fiestas de interes nacional
Fiestas de interes nacionalFiestas de interes nacional
Fiestas de interes nacionalana de la torre
 
Patrimonihumanitinmaterial
PatrimonihumanitinmaterialPatrimonihumanitinmaterial
Patrimonihumanitinmaterialana de la torre
 
Recursos Humans i direcció d'equips en restauració
Recursos Humans i direcció d'equips en restauracióRecursos Humans i direcció d'equips en restauració
Recursos Humans i direcció d'equips en restauracióana de la torre
 
Gestió de productes turístics
Gestió de productes turísticsGestió de productes turístics
Gestió de productes turísticsana de la torre
 
Esdeveniments generadors
Esdeveniments generadorsEsdeveniments generadors
Esdeveniments generadorsana de la torre
 
Esdeveniments fires i palaus a Espanya
Esdeveniments fires i palaus a EspanyaEsdeveniments fires i palaus a Espanya
Esdeveniments fires i palaus a Espanyaana de la torre
 
Gestió de productes turístics
Gestió de productes turísticsGestió de productes turístics
Gestió de productes turísticsana de la torre
 

More from ana de la torre (20)

Reconeixements culinariiiiiiiiiiiis.pptx
Reconeixements culinariiiiiiiiiiiis.pptxReconeixements culinariiiiiiiiiiiis.pptx
Reconeixements culinariiiiiiiiiiiis.pptx
 
CuinersActualssssssssssssssssssssss.pptx
CuinersActualssssssssssssssssssssss.pptxCuinersActualssssssssssssssssssssss.pptx
CuinersActualssssssssssssssssssssss.pptx
 
Cuina i gastronomiaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
Cuina i gastronomiaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptxCuina i gastronomiaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
Cuina i gastronomiaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
 
InnovacióHoteleraaaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
InnovacióHoteleraaaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptxInnovacióHoteleraaaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
InnovacióHoteleraaaaaaaaaaaaaaaaaaa.pptx
 
Comunicacio1111111111111111111111111.pdf
Comunicacio1111111111111111111111111.pdfComunicacio1111111111111111111111111.pdf
Comunicacio1111111111111111111111111.pdf
 
BELLESGUARD1111111111111111111111111.ppt
BELLESGUARD1111111111111111111111111.pptBELLESGUARD1111111111111111111111111.ppt
BELLESGUARD1111111111111111111111111.ppt
 
pla de marketing11111111111111111111.pptx
pla de marketing11111111111111111111.pptxpla de marketing11111111111111111111.pptx
pla de marketing11111111111111111111.pptx
 
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsxTaller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
Taller Estudi de Mercat i Pla Comercial (2).ppsx
 
Fiestas de interes nacional
Fiestas de interes nacionalFiestas de interes nacional
Fiestas de interes nacional
 
Patrimoni hum material
Patrimoni hum materialPatrimoni hum material
Patrimoni hum material
 
Patrimonihumanitinmaterial
PatrimonihumanitinmaterialPatrimonihumanitinmaterial
Patrimonihumanitinmaterial
 
Recursos Humans i direcció d'equips en restauració
Recursos Humans i direcció d'equips en restauracióRecursos Humans i direcció d'equips en restauració
Recursos Humans i direcció d'equips en restauració
 
Funcions cuina
Funcions cuinaFuncions cuina
Funcions cuina
 
organitzacio
 organitzacio organitzacio
organitzacio
 
Gestió de productes turístics
Gestió de productes turísticsGestió de productes turístics
Gestió de productes turístics
 
Esdeveniments generadors
Esdeveniments generadorsEsdeveniments generadors
Esdeveniments generadors
 
Esdeveniments espais
Esdeveniments espais Esdeveniments espais
Esdeveniments espais
 
Esdeveniments fires i palaus a Espanya
Esdeveniments fires i palaus a EspanyaEsdeveniments fires i palaus a Espanya
Esdeveniments fires i palaus a Espanya
 
Gestió de productes turístics
Gestió de productes turísticsGestió de productes turístics
Gestió de productes turístics
 
Marketing
MarketingMarketing
Marketing
 

Espais naturals i figures de protecció

  • 1. NF 1. : PATRIMONI NATURAL I PAISATGÍSTIC ana de la torre UF 2:Patrimoni natural
  • 2. Alguns diuen que així es manifesta la nova consciència ecològica que neix en el món, uns altres parlen de simple consum de natura, elitista o massiu segons els casos. Gaudir de la natura verge és ja molt car en algunes parts del món, i en altres, va camí de ser una activitat de masses. Molts països i regions, rics en natura i pobres en renda, confien que aquest serà el seu camí cap al desenvolupament. La conservació pot ser un negoci, i l’Organització Mundial del Turisme afirma que la millor protecció d’un parc és la seva rendibilitat. El “gaudiment de la natura” dels nostres avis es diu ara ecoturisme i és una de les activitats econòmiques de major creixement en la nostra època. També es defineixen com a peces mestres en les estratègies d’ecodesenvolupament a nivell global, entenent aquest terme de moda com “un desenvolupament sostenible que satisfà necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per satisfer les pròpies. En l’actualitat els espais protegits, ja no són com abans museus de la natura, sinó que els considerem parts fonamentals dels sistemes ecològics que mantenen la vida en laTerra. ESPAI NATURAL PROTEGIT (ENP)
  • 3. ESPAI NATURAL PROTEGIT (ENP) L'evolució històrica del concepte espai natural ha canviat. Podem diferenciar 3 etapes : 1ª Etapa (primers parcs, esperit de Yellowstone) 2ª Etapa (creixement de nombre de parcs) 3ª Etapa (esperit de Rio de Janeiro)
  • 4. 1:PRIMERS PARCS, ESPERIT DE YELLOWSTONE El primer parc que es declara la seva protecció té con a finalitat mantenir l'àrea intacta, és a dir, es dona a aquest espai la definició de santuari. En aquest primera etapa s'anomenen bàsicament "parcs naturals" i "reserves" conceptes que s'apliquen amb molts diferents criteris. El primer parc nacional del món va ser el de YELLOWSTONE, creat al 1872 per acord del Congrés dels Estats Units d’Amèrica. El seguiren el parc nacional de Banff, al Canadà (1885) i el parc nacional deTongariro, a Nova Zelanda (1894). A Europa, on grans espais pràcticament verges són introbables, la figura del parc nacional trigà més a arrelar i s'optà per altres formes de protecció com les reserves o els parcs naturals.Així i tot, a Suècia, es creen al 1909 els tres primers parcs nacionals europeus (Abisko, Sarek i Stora Sjöfallet) i a partir dels anys 20 es comencen a protegir els millors espais dels països europeus i als imperis colonials que mantenien a Àfrica i Àsia.
  • 5.
  • 6.
  • 7. 2:CREIXEMENT DE NOMBRE DE PARCS Creixen espectacularment el nombre de declaracions d'espais protegits i la superfície dels mateixos , així com el nombre de països que subscriuen les disposicions internacionals . Es passa de uns 2.000 Espais Naturals Protegits en l'any 1970 (200 milions Ha, 1% superfície mundial) a superar en 1992 els 10.000 Espais ( + de 1.000 milions de Ha) → més del 6% del total de la superfície mundial. A partir de 1975 comencen a definir-se amb les finalitats que avui en dia els donem, ja no tan sols tenen una finalitat conservacionista sinó que també adquireixen una importància científica, educativa, divulgativa i recreativa. Es creen un munt de tipologies, la UICN va recollir al 1980 fins a 30 tipus de figures diferents per definir els espais,que porten a molta confusió. http://www.youtube.com/watch?v=hGIOVsRaSXs
  • 8. 3:ESPERIT DE RIO DE JANEIRO El concepte de protecció s'amplia i direm que actualment aquesta té com a finalitat :  Protegir i conservar el medi biofísic i cultural  Finalitat científica i d'investigació  Finalitat educativa (centres d'interpretació natural)  Finalitat socioeconòmica- Aprofitament dels recursos de l'espai encaminat a l'obtenció d'una producció sostenible pel desenvolupament de les poblacions afectades per la declaració d'espai natural  Finalitat recreativa - Dret de tots a gaudir d'un medi ambient de qualitat. S'ha de facilitar l'ús públic d'aquest espai basat en el respecte als valors naturals i cultural del mateix per gaudir de l'espai i generar actituds de conservació i protecció del mateix. Aquesta etapa (cimera 1992 de Rio de Janeiro, fins avui en dia) es caracteritza per la vinculació del concepte d'espai protegit amb el de desenvolupament sostenible, es dona molta importància a la finalitat socioeconòmica, es simplifiquen les diferents tipologies i es reforça el paper dels organismes i les disposicions.
  • 9. ESPAI NATURAL PROTEGIT (ENP) Mereixen ser protegits d'una banda per :  la seva singularitat, importància ecològica  diversitat i riquesa d'espècies de flora i fauna  fragilitat, perill d'extinció i d'altra banda per :  interès pels visitants  valor didàctic , importància científica  paisatge, inclusió de monuments, arbres singulars  valor afectiu i estimació social • Conjunt d'ecosistemes naturals conservats a través del temps sense sofrir modificacions (tant sols les de processos naturals) o que si han estan modificats per l'home conserven essencialment la seva estructura i espècies primitives Espai natural
  • 10. La gestió dels ENP té dues grans àrees d’actuació: Conservació de la biodiversitat i, del patrimoni.Aquesta àrea és la que planifica i executa les acotacions de conservació i recuperació d’espècies i ecosistemes. Ús públic: aquesta àrea és la que planifica i executa totes les mesures adreçades a l’atenció dels visitants, regulació d’activitats, programes educatius i divulgatius.
  • 11.
  • 12.
  • 13. Es podrien classificar en: Bàsics: quan recolzen les activitats derivades de l’obtenció d’informació i orientació per part del visitant, facilitar el recorregut per l’espai natural i la seva observació (punts d’informació, centres d’interpretació, senders, miradors, etc). Complementaris: resta de les accions que estant relacionades amb l’ús públic estan creades per a complementar el gaudir de les mateixes (àrees recreatives, zones d’acampada, etc) Els equipaments d’ús públic són els serveis i instal•lacions de recolzament que serveixen de suport o ajuda per a la realització d’activitats d’ús públic. Les instal•lacions són les obres o artefactes destinats a prestar suport físic a les activitats d’ús públic i poden ser fixes o mòbils. Poden completarse amb serveis específics prestats per personal especialitzat que els utilitza com recurs bàsic. Els serveis són les atencions prestades específicament a individus o grups d’individus per facilitarlos la realització d’activitats d’ús públic. Poden requerir o no el recolzament d’instal•lacions concretes. Les activitats d’ús públic són les accions executades per individus o grups d’individus que busquen en el medi natural efectes de tipus recreatiu, turístic, científic, cultural, estètic o paisatgístic. L’activitat és el que motiva els visitants, justifica la necessitat d’instal•lacions i serveis amb personal especialitzat i obre la possibilitat de contribuir al desenvolupament sostenible.
  • 14. La finalitat bàsica de la declaració d'un espai natural protegit és garantir la conservació dels seus valors naturals, a més dels culturals, estètics i científics, reconeguts per la societat i recolzats per una norma legal. El terme conservació resumeix en un sol concepte un ampli i divers ventall de mesures adreçades al manteniment o la recuperació d'un estat favorable dels elements que formen la biodiversitat (espècies, hàbitats i ecosistemes) d'un parc i el seu patrimoni natural general. Conservació preventiva: el seu objectiu principal és compatibilitzar l'activitat sociocultural i econòmica que pugui afectar els valors naturals d'un espai amb la conservació d'aquests. Es concreta principalment en l'elaboració de plans d'ordenació i normativa que determini els usos no admesos i els admesos, i que reguli aquests darrers, així com en l'emissió d'autoritzacions o informes preceptius sobre plans, projectes, infraestructures, activitats, etc. en aplicació d'aquestes normatives i regulacions.Com a conservació preventiva, també cal considerar, entre d'altres, la vigilància o guarderia. Aquestes mesures solen ser suficients, en general, per a l'objectiu del manteniment de l'estat de conservació favorable dels elements del patrimoni natural i, en molts casos, atesa la gran capacitat de recuperació d'aquests elements, també són suficients per recuperar-los. No obstant això, i també dins el concepte de conservació preventiva, cal establir sistemes de seguiment que permetin, mitjançant l'obtenció de dades i indicadors, conèixer en tot moment l'estat de conservació d'aquests elements i les seves variacions. Conservació activa: aquestes mesures calen sobretot quan les mesures preventives no són suficients per garantir el manteniment o la recuperació de l'estat de conservació d'alguns elements del patrimoni natural de l'espai, i especialment per a la recuperació d'hàbitats o poblacions d'espècies animals i la restauració de zones molt degradades amb elements del patrimoni natural. En general es tracta de projectes i actuacions de gestió directa, sobre el terreny.
  • 15. Instruments de planificació Entenem per instruments de planificació aquells documents normatius i de gestió que permeten ordenar els recursos naturals i culturals, tot integrant-los en el conjunt del territori, així com regular les activitats que es desenvolupen en un espai natural protegit. A Catalunya, la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, estableix el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), que podríem dir que és l'instrument de planificació de tota la xarxa d'espais de Catalunya i el que estableix té caràcter vinculant per a tota la resta d’instruments de planificació. Dins del PEIN s’engloben els espais naturals de protecció especial, sota les figures de parcs nacionals, parcs naturals, reserves naturals i paratges naturals d’interès nacional. Aquests espais gaudeixen d’un règim de protecció superior, tenen una gestió complexa i necessiten instruments de planificació i gestió específics. Amb aquest objectiu, la Llei 12/1985 estableix dos instruments addicionals que esdevenen cabdals: el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge i el Pla rector d’ús i gestió. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge es formula amb la finalitat d'adequar l'ordenació i la gestió del patrimoni natural o d'algun dels seus elements (les espècies, els hàbitats, els ecosistemes, el patrimoni geològic, els recursos naturals, els paisatges naturals, els espais naturals protegits, etc.) d'un àmbit territorial determinat. Aquest pla té una vigència indefinida i és equivalent al Pla d’ordenació dels recursos naturals (PORN) que s’aplica a la resta de l’Estat en virtut de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat. El Pla rector d'ús i gestió (PRUG) és l'instrument que desplega i desenvolupa el pla especial amb la finalitat de consolidar la protecció de l’espai natural protegit mitjançant una gestió adequada. Per això, concreta les directrius generals de gestió, els objectius específics i les normes de regulació de les activitats que s’hi desenvolupen i estableix les actuacions i els usos compatibles de cadascuna de les zones d’un espai protegit. La vigència màxima del PRUG és de sis anys.
  • 16. Els instruments de planificació i gestió d’espais naturals a Espanya són els que disposa la legislació estatal 4/89 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres : PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) • regulen els usos i activitats. S’estableix l’estat de conservació dels recursos i ecosistemes de l’espai, la zonificació i els règims de protecció, les directrius per l’ordenació de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades. Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) • planifiquen les actuacions de gestió, les mesures per la conservació, restauració i millora de recursos, la regulació especifica del regim d’usos i la normativa, així com els programes sectorials d’actuació que el desenvoluparan El 40% dels parcs nacionals, el 80% dels parcs naturals i el 36% de les reserves estan planificats amb un PORN. I pel que fa a la planificació de la gestió, encara hi ha 6 parcs nacionals i la meitat de parcs naturals i reserves que no tenen un PRUG.
  • 17. PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DELS ESPAIS NATURALS PROTEGITS Objectius principals dels Plans d’ordenació dels recursos Naturals (PORN) Identificar els espais del Patrimoni Natural d’un terreny i, els inclosos dins l’inventari, els valors que els caracteritzen i la seva integració amb la resta del territori. Definir i senyalar l’estat de conservació del patrimoni natural Identificar la capacitat e intensitat d’ús del patrimoni natural i de la biodiversitat i geodiversitat i determinar les alternatives de gestió i les limitacions que s’hagin d’ establir a la visita del seu estat de conservació. Formular els criteris orientadors de les polítiques sectorials i ordenadores de les activitats econòmiques i socials, públiques i privades, per a que siguin compatibles amb les exigències contingudes dins la llei. Senyalar els règims de protecció que procedeixin per als diferents espais amb l’objectiu de mantenir, millorar o restaurar els ecosistemes, la seva funcionalitat Preveure i promoure la aplicació de mides de conservació i restauració dels recursos naturals que ho necessitin. Contribuir a l’establiment i la consolidació de xarxes ecològiques compostes per espais d’alt valor natural, que permetin els moviments i la dispersió de les poblacions d’espècies de la flora i la fauna
  • 18.
  • 19. ESPAIS PROTEGITS A CATALUNYA
  • 20.
  • 22. Un 30% del territori de Catalunya està protegit i forma part de la Xarxa Natura 2000
  • 23.
  • 25. Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”. Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”. Segons el Decret 214/1987: “es consideraran arbres monumentals els exemplars que, per les mides excepcionals dins de la seva espècie o per la seva edat, història o particularitat científica, són mereixedors de mesures de protecció”.
  • 26.
  • 27.
  • 28. Classificació d'espais protegits a Catalunya El sistema d'àrees protegides de Catalunya se sustenta en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic, que estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), amb una superfície equivalent al 30% del territori català, aproximadament.. Parcs nacionals. Són els espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és preservarlos de totes les intervencions que poden alterarne la fisonomia, i la integritat i l'evolució dels sistemes naturals. La declaració de parc nacional s'ha de fer per llei estatal. Paratges naturals d'interès nacional. Són els espais o els elements naturals d'àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantirne la protecció i la de l'entorn. La declaració de paratge natural d'interès nacional es fa per llei . Reserves naturals. Són els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral, i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. Parcs naturals. Són els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguirne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. La declaració de parc natural es fa per decret del Govern.
  • 29. ESPAIS NATURALS PROTEGITS DE CATALUNYA El sistema d'àrees protegides de Catalunya se sustenta en una xarxa de 165 espais d'especial valor ecològic, que estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), amb una superfície equivalent al 30% del territori català, aproximadament CLASSIFICACIÓ D'ESPAIS PROTEGITS  Parcs nacionals. Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.  Paratges naturals d'interès nacional. Són espais naturals on hi ha molta protecció i acostumen a ser molt grans. Ex. Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca. Paratge Natural d'Interès Nacional l’Albera  Reserves naturals. Són espais naturals força petits, però la seva protecció és molt gran. Ex. Reserves Naturals del Delta del Llobregat Les reserves naturals i les reserves marines. Les illes Medes són l’únic exemple de reserva marina que hi ha a Catalunya.  Parcs naturals : Són espais naturals força grans on es protegeix la seva flora i fauna d'una manera molt estricta. Ex. Parc Natural del Montseny Tipologia internacional de la UNESCO: LES RESERVES DE LA BIOSFERA. A Catalunya, el Montseny és la única reserva de la biosfera des del 20 d'abril de 1978.  Xarxa Natura 2000. A escala europea. Els espais catalans que en formen part s'integren dins la xarxa del PEIN. La xarxa Natura 2000 és una iniciativa europea, que impulsa la creació d’una xarxa d’àrees d’especial protecció: Z.E.P.A: Zona d’Especial Protecció per a les Aus L.I.C: Lloc d’Interès Comunitari Z.E.C: Zona d’Especial Conservació
  • 30. Acords de Govern 112/2006. PropostaCatalana a la Xarxa Natura 2000.
  • 31. Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és un referent en aquesta matèria, en ser un dels primers parcs d’Europa certificats amb la Carta Europea del Turisme Sostenible en espais protegits.
  • 33. CRONOLOGIA 1955 Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici 1982 Parc Natural de la ZonaVolcànica de la Garrotxa 1982 Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís del Pedraforca 1983 Parc Natural del CadíMoixeró 1983 Parc Natural del Delta de l'Ebre 1983 Parc Natural delsAiguamolls de l'Empordà 1984 Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet 1986 Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera 1987 Parc Natural de la Muntanya de Montserrat 1987 Parc Natural del Montseny 1987 Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac 1987 Reserves Naturals del Delta del Llobregat 1998 Parc Natural de Cap de Creus 2001 Parc Natural dels Ports 2002 Parc Natural de la Serra de Montsant 2003 Paratge Natural d'Interès Nacional de Pinya de Rosa 2003 Parc Natural de l'Alt Pirineu 2010 Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el BaixTer 2010 Parc Natural de Collserola
  • 34. Indica si aquests parcs són nacionals, naturals, paratge natural d’interès nacional, espai natural, reserva natural i si són o no reserva de la biosfera 1 Aiguamolls de l'Empordà PARC NATURAL 2 Aigüestortes y Estany de Sant Maurici PARC NACIONAL 3 Alt Pirineu PARC NATURAL 4 CadíMoixeró PARC NATURAL 5 Cap de Creus PARC NATURAL 6 Collserola PARC NATURAL I RESERVA DE LA BIOSFERA 7 Delta de l'Ebre PARC NATURAL 8 Delta del Llobregat PARC NATURAL Reserves Naturals 9 Els Ports PARC NATURAL 10 El Montgrí, las Illes Medes y el BaixTer PARC NATURAL 11 L'Albera PARC NATURAL Paratge Natural d'Interès Nacional 12 Massís del Pedraforca PARC NATURAL Paratge Natural d'Interès Nacional 13 Montseny PARC NATURAL 14 Montserrat PARC NATURAL 15 Poblet PARC NATURAL Paratge Natural d'Interès Nacional 16 Sant Llorenç del Munt y L'Obac PARC NATURAL 17 Serra de Montsant PARC NATURAL 18 ZonaVolcánica de La Garrotxa PARC NATURAL
  • 35. Article: Espais naturals protegits als Països Catalans - Fes-ne un resum destacant les idees principals - Perquè penses que és important la preservació dels espais naturals i quin paper creus que han de tenir en la societat actual? Justifica la teva resposta.
  • 36. VIDEO de 25 min el programa "Catalunya, natura viva" recorre tots els espais protegits de Catalunya i en descriu les característiques geogràfiques, geològiques i biològiques, però també aspectes de la història, les tradicions i l'impacte de l'activitat humana http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=8885&p_ex=espais%20protegits%20a%20catalunya&p_num=3
  • 37.
  • 38.
  • 39. TREBALL PARCS DE CATALUNYA Per parelles trieu un exemple d’espai protegit, a nivell de Catalunya i elaboreu un PowerPoint per parelles de on es resumeixin: -Descripció bàsica de l’espai natural (nom, ubicació, etc) -Mapa de la situació del l’espai natural -Any de declaració i breu història -Límits i extensió de l’espai natural -Descripció de l’ecosistema o paisatge protegit que heu escollit (medi físic, fauna i vegetació, grau d’humanització, etc) - Identificar totes les figures de protecció del teu ENP, explica-les breument. -Indica les activitats culturals es s’organitzen per als visitants i rutes -Indicar si el parc disposa de centre d’interpretació o documentació -Preus de l’entrada al Parc o de les activitats que s’hi desenvolupen si és el cas. -Opinió personal Pautes 10 minuts màxim d’exposició No cal uniforme Podeu passar un vídeo representatiu de l’espai de màxim 2 minuts
  • 41.
  • 42. Llei 42/2007, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, cinc categories de protecció per als espais naturals, segons els béns i valors que s'han de protegir i els objectius de gestió que s'han de complir, que són: Parcs Reserves Naturals Àrees Marines Protegides Monuments Naturals Paisatges Protegits Normativa bàsica espanyola de protecció d’espais naturals és la Ley 4/1989 de conservación de los espacios naturales y la flora y fauna silvestre
  • 44. Àrees naturals que, posseeixen uns valors ecològics, estètics, educatius i científics la conservació dels quals mereix una atenció preferent. Es regiran per la seva legislació específica. Es podrà limitar l'aprofitament dels recursos naturals Es facilitarà l'entrada de visitants amb limitacions precises per garantir la seva protecció. 1 Parcs Nacionals Parcs Naturals Parcs Regionals
  • 45. • Parcs Nacionals. En principi, segons la llei 5/2007, poden ser gestionats per les comunitats autònomes, però pertanyen a la Xarxa Nacional de parcs nacionals. • Parcs Naturals i Parcs Regionals. Són gestionats per cada comunitat autònoma o diputació provincial, segons com pertocarà. Tipus de parcs Parc natural: És un espai conservat i en manteniment de la seva flora i fauna. Parc regional: És un espai natural a nivell regional pels seus valors naturals i turístics. Parc Natural Las Hoces del Duratón (Castella i Lleó) Població de voltors Voltor (buitre) Leonardo parc regionalConca Alta del Manzanares (Madrid) Riu Guadarrama
  • 46. Diferències entre els diferents espais naturals: Parc Natural i Parc Nacional La gestió que es realitza d’ells, ja que es classifiquen en funció de l’administració que els gestiona, o pel grau de protecció que tenen. Cada comunitat autònoma estableix diferents categories d’espais naturals propis: parcs regionals, parcs rurals, àries naturals d’especial interès, monument natural protegit, reserves naturals, llocs d’interès científic, paratge protegit, etc.. El Parc Nacional "no" és la figura de major protecció. El major espai protegit d’ Espanya i a més parc natural és el Parc Natural de la Serra de Cazorla , Segura i LesViles a la província de Jaen
  • 47. Una reserva natural o reserva ecològica és un àrea protegida d'importància per a la vida silvestre, flora o fauna , o amb trets geològics d'especial interès que és protegida i manejada per l'home, amb finalitats de conservació i de proveir oportunitats d'investigació i d'educació. Les marismes de Santoña (Cantàbria), enclavament per a la hivernada d'algunes aus del nord d'Europa. 2
  • 48. Les Àrees Marines Protegides són espais naturals designats per a la protecció d'ecosistemes, comunitats o elements biològics o geològics del mitjà marí, incloses les àrees intermareal i submareal, que en raó de la seva raresa, fragilitat, importància o singularitat mereixen una protecció especial. El Cachucho, una muntanya submarina que s'eleva des de gairebé 5 000 metres de profunditat, a 65 quilòmetres de Ribadesella (Asturies), és la primera Àrea Marina Protegida d'Espanya. 3
  • 49. Monuments Naturals : Espais o elements de la naturalesa constituts bàsicament per formacions de notòria singularitat, raresa o bellesa, que mereixen ser objecte d'una protecció especial Els volcans deTeneguía (Canàries) illa de La Palma, última erupció 1971 Drago Mil·lenari Icod de LosVinos.Tenerife 4
  • 50. Paisatges Protegits: llocs concrets del mitjà natural que, pels seus valors estètics i culturals, siguin mereixedors d'una protecció especial La Rambla Salada de Múrcia presenta les poblacions més importants de tamarindo (Tamarix boveana) Los Pinares de Rodeno a la Serra d’Albarracin (Terol) Sierra del Cuera, Asturies 5
  • 51.
  • 52. http://bl115w.blu115.mail.live.com/mail/# http://vimeo.com/visitasadonana Arboles singulares Doñana http://www.youtube.com/watch?v=4Up_oSdylUI Educación ambiental Doñana http://www.youtube.com/watch?v=jnMtMiy8SdY El Corazón de Doñana (fragmento documental) http://vimeo.com/29216496 VIDEOS SOBRE PN DOÑANA

Editor's Notes

  1. http://www.atlesnacional.cat/icc/atlesnacional/dominispaisatgistics/#
  2. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=8885&p_ex=espais%20protegits%20a%20catalunya&p_num=3
  3. Voltors : BUITRE
  4. http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/index.htm