Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Exposició La crisi del refugi (2017)

1,337 views

Published on

Una exposició basada en recerques de batxillerat (2016-2017).

Aquesta mostra presenta les normatives internacionals bàsiques en relació al dret d’asil, exposa el nombre de desplaçaments que ha provocat la guerra de Síria, i analitza la resposta d’Europa davant l’arribada de les persones sirianes desplaçades. Igualment, recull pòsters de sis treballs de recerca de Batxillerat que han abordat, des de diferents temàtiques i amb diferents objectius, la crisi del refugi.

Bibliografia: http://portalpaula.org/ca/exposicio-refugi-bibliografia/

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Exposició La crisi del refugi (2017)

  1. 1. LA CRISI DEL REFUGIUna exposició basada en recerques de Batxillerat (2016-2017) Una exposició de: Amb el suport de: Consulta la bibliografia de l’exposició a www.portalpaula.org
  2. 2. EL DRET D’ASIL Declaració Universal dels Drets Humans (ONU, 1948) ARTICLE 1 Totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets. ARTICLE 2 Totes les persones tenen els drets i les llibertats proclamats a la Declaració sense cap distinció per raça, color, sexe, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició. ARTICLE 14.1 En cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i gaudir-ne, en qualsevol país. Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats (ONU, 1951) ARTICLE 1.2 La persona refugiada és aquella «que a causa de temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa dels esmentats temors, no vulgui acollir-se a la protecció d’aquest país; o aquella persona que, no tenint nacionalitat i trobant-se fora del país on abans tingués la seva residència habitual, no pugui o, a causa dels esmentats temors, no vulgui tornar-hi». Drets inclosos en la Convenció de 1951 (ACNUR, 2018) No-devolució. No-càstig per l’entrada irregular al país. Feina digna i remunerada que garanteixi un salari d’acord amb les necessitats. Llibertat de circulació dins del territori del país d’acollida, si bé al principi del procés estaran sota tutela de les autoritats per a la identificació i l’atenció. Habitatge digne. Educació gratuïta i de qualitat per als infants. Assistència mèdica en les mateixes condicions que els ciutadans del país receptor. Llibertat de religió. Accés als tribunals, que implica drets com ara la presumpció d’innocència. Obtenció de documents d’identitat i de viatge que els permetin ser identificades i acreditar la seva situació de persones refugiades.
  3. 3. ALEMANYA POLÒNIA LETÒNIA LITUÀNIA ESTÒNIA CROÀCIAESLOVÈNIA BÈLGICA FRANÇA REGNE UNITIRLANDA ESPANYA PORTUGAL LIECHTENSTEIN ITÀLIA DINAMARCA PAÏSOS BAIXOS HONGRIA ESLOVÀQUIA ISLÀNDIA GRÈCIA XIPRE MALTA BULGÀRIA ROMANIA FINLÀNDIA ÀUSTRIA REPÚBLICA TXECA SUÈCIA NORUEGA 33.110 17.415 14.270 11.150 14.145 1.105 20.065 10.540 435 85 180 220 5 35 75 240 484.920 110.380 1.950 1.505 14.400 76.520 800 31.780 3.515 3.980 19.685 3.185 41.020 610470 455 TOTAL DE LA UNIÓ EUROPEA 889.675 La proporció de persones sirianes que es desplacen a Europa és minoritària. En concret, l’any 2016, el nombre de persones sirianes que fan peticions inicials d’asil suposen un 0,02% en relació al total de la població europea (Eurostat, 2017). Peticions inicials d’asil d’origen sirià (de 2011 a 2016) LUXEMBURG SUÏSSA Arran de la guerra de Síria, la població siriana, juntament amb l’afganesa, esdevé la major població forçosament desplaçada del món 5,5 milions de persones s’han desplaçat fora de les fronteres de Síria, principalment a cinc països veïns 6,3 milions de persones s’han desplaçat dins de les fronteres de Síria TURQUIA JORDÀNIA LÍBAN EGIPTE IRAQ 2.823.987 1.005.503 230.836 648.836 116.013 SÍRIA 5.500.000 6.300.000 GUERRA DE SÍRIA i DESPLAÇAMENTS
  4. 4. LA RESPOSTA D’EUROPA ESTABLIMENT DE PUNTS CALENTS O HOTSPOTS Els hotspots són instal·lacions establertes a les fronteres exteriors de la UE a Grècia i a Itàlia per a la recepció, identificació i registre inicials de persones sol·licitants d'asil i d'altres persones migrants que arriben a la UE per via marítima. Human Rights Watch (HRW) ha explicat que, des de l’entrada en vigor de l’acord entre la UE i Turquia, aquestes instal·lacions s’han convertit en centres de règim tancat, on les persones refugiades i migrants romanen detingudes. A més, tant aquesta organització com l’European Council on Refugees and Exiles (ECRE) hi han identificat riscos de vulneració de drets humans fonamentals. En concret, HRW ha alertat que els tres centres que va visitar el maig del 2016 eren insalubres i estaven greument superpoblats; que no separaven les instal·lacions per a dones solteres de les instal·lacions per a homes adults no relacionats i que, en tots tres, les dones havien denunciat assetjament sexual freqüent. EL REPARTIMENT PER QUOTES En dues resolucions del juliol i el setembre del 2015, la majoria dels estats membres de la UE es comprometen a acollir un total de 160.000 persones desplaçades, reubicades des d’Itàlia i Grècia, en un període de 2 anys (fins al setembre del 2017) (Consell de la UE, 2015). D’acord amb la mida de la població i de l’economia, la taxa d'atur i la pressió migratòria, a cada país se li assigna una quota mínima de persones desplaçades, que pot ampliar. Quan s’acaba el termini establert per complir el compromís, el setembre del 2017, de les 160.000 persones que s’havia compromès a acollir, la UE només n’ha acollit el 17,3% (27.695), i Espanya, el 13,5% (1.257 persones) (Comissió Europea, 2017). L’ACORD AMB TURQUIA El 18 de març del 2016 els estats membres de la UE signen un acord amb Turquia, pel qual totes les persones migrants que arribin a les costes de la UE de manera irregular (amb una sol·licitud considerada infundada o sense haver sol·licitat asil) seran internades en centres fins que puguin ser retornades a Turquia. L’acord posa en evidència contradiccions dels estats membres de la UE: • Substitueix el terme «persones refugiades» per «persones migrants» per tal d’evitar aplicar el marc legislatiu sobre el refugi, i afavorir la consideració de migrants irregulars, clandestins. • Vulnera la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, el Conveni Europeu de Drets Humans, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i altres textos legals. • Explicita que la manera de convertir la UE en una «Europa fortalesa» és l’externalització de les fronteres a tercers països, com ara Turquia. • Estableix que Turquia adoptarà totes les mesures necessàries per evitar l’obertura de noves rutes de migració il·legal des del seu territori. • Implica l’obertura de rutes cada vegada més difícils i perilloses que són fora del marc legal i, sovint, controlades per màfies. • Dona una capa de legitimitat internacional a un país com Turquia en un moment en què les violacions de Drets Humans hi són evidents. Hotspot a Lesbos. ALEMANYA ÀUSTRIA BÈLGICA BULGÀRIA CROÀCIA ESLOVÀQUIA ESLOVÈNIA ESPANYA ESTÒNIA FINLÀNDIA FRANÇA HONGRIA ISLÀNDIA2 IRLANDA LETÒNIA LIECHTENSTEIN LITUÀNIA LUXEMBURG MALTA NORUEGA PAÏSOS BAIXOS POLÒNIA PORTUGAL REPÚBLICA TXECA ROMANIA SUÈCIA SUÏSSA XIPRE TOTAL Font: Comissió Europea1. No inclou al voltant de 8.000 persones que encara s’han de reubicar en virtut de la Primera Decisió del Consell ni 54.000 persones que la UE s’ha compromès a acollir en virtut de l’acord amb Turquia. 2. Els països en blanc no havien compromès un nombre de places. 8.451 persones efectivament reubicades d’Itàlia 19.244 persones efectivament reubicades de Grècia 0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 Reubicacions des d’Itàlia i Grècia (4 de setembre 2017) 27,695 persones reubicades 98.255 persones per reubicar Persones efectivament reubicades d’Itàlia Persones efectivament reubicades de Grècia Compromís legalment previst en les decisions del Consell1 Total de persones efectivament reubicades
  5. 5. Es podria concloure que, segons la informació obtinguda, es compleixen algunes accions del Pla de l’ACNUR, però encara se n'han de millorar altres. Pel que fa a les accions que tracten la divulgació d'informació i la conscienciació de la població (en especial, del voluntariat dels camps de refugiats), no estan sent efectives, ja que s'ha pogut observar la manca de coneixement sobre el tema. Tampoc s’ha aconseguit l’adhesió de Grècia a la Convenció per reduir els casos d'apatrídia (1961). L’ACNUR no podrà actuar correctament fins que no rebi ajuda dels Estats, ja que necessita un marc jurídic on desenvolupar les seves accions. Si aquests Estats no es veuen obligats a actuar, si el fet de no garantir la seguretat de les persones desplaçades no representa cap conseqüència per a ells, les mesures de l’ACNUR seran sempre pal·liatives. Els nens i les nenes apàtrides als camps de refugiats de Grècia INFANTS INVISIBLES OBJECTIU Descriure la percepció del voluntariat sobre l’efectivitat de les mesures proposades per l’ACNUR per acabar amb l’apatrídia als camps de refugiats de Grècia. METODOLOGIA Qüestionari per Internet respost per 24 persones voluntàries i entrevistes a 3 persones voluntàries i 1 cooperant catalans a Grècia, que havien col·laborat en un total d’11 camps de refugiats grecs (predominantment, Katsikas i Nea Kavala) durant l’any 2016 i/o 2017. La majoria realitzava activitats de lleure; una minoria assumia funcions de coordinació o repartiment d’aliments. • El cooperant entrevistat afirma que, al principi, quan Grècia era un país de pas, no hi havia cap mena de seguretat en el registre, i que, al final de 2015, quan es van tancar les fronteres i es va crear un campament il·legal a Idomeni, el registre també era molt difícil. Després de l’acord amb Turquia, diu, es marquen unes directrius per al registre a Grècia, i qualsevol menor que entra al país és registrat automàticament. • En el cas que s’hagin perdut documents d’identitat necessaris per al registre, unes voluntàries afirmen que l’ACNUR entrega una «cartolineta» identificadora. El cooperant apunta que les persones desplaçades que eviten el registre a Grècia ho fan per poder dirigir-se a un altre Estat de la UE sense que (en aplicació de la Convenció de Dublín) les retornin al país on les van registrar per primer cop. • El cooperant entrevistat concreta que el registre d’un nadó no es fa individualment, sinó com a unitat familiar, ja que la majoria de persones desplaçades es troben en procés de reubicació a un altre país i, si no, hi hauria el perill que el nadó es quedés a Grècia. D’acord amb la Convenció sobre l'Estatut dels Apàtrides (1954), una persona apàtrida és aquella que no és reconeguda com a nacional de cap país, segons la seva legislació; tot i que la Declaració Universal dels Drets Humans (Article 15) estableix que tota persona té dret a una nacionalitat i que no es privarà ningú, arbitràriament, de la seva nacionalitat ni del dret a canviar-la. La llei siriana no permet que les mares transmetin la nacionalitat. El Pla d’Acció Mundial per Acabar amb l’Apatrídia (ACNUR , 2014) inclou algunes mesures relacionades amb les persones refugiades apàtrides. • Acció 2. Assegurar que cap infant neixi apàtrida. • Acció 3. Eliminar la discriminació de gènere en les lleis de nacionalitat. • Acció 6. Concedir l’estatut de protecció als migrants apàtrides i facilitar-ne la naturalització. • Acció 7. Garantir el registre de naixements per prevenir l’apatrídia. • Acció 9. Treballar perquè tots els Estats s’adhereixin a les convencions de l’ONU sobre l’apatrídia. Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Escola Proa (Barcelona). RESULTATS Coneixement de l’apatrídia per part del voluntariat abans d’arribar als camps Coneixement del procés de registre per part del voluntariat Percepció del voluntariat sobre si la informació proporcionada a les dones embarassades és correcta sobre les persones que participen en el registre d’un nadó si durant el registre la família compta amb l’assistència d’un o una intèrpret No 12,5% Sí 12,5% Ns/Nc 75% No 8,3% Sí 20,8% Ns/Nc 70,9% Ns/Nc 71,4% Mare i pare 9,5% Familiars, ACNUR i govern grec 9,5% Familiars i ONG 4,7% Familiars i ACNUR 4,7% No 37,5% Sí 62,5% No 85,8% Sí 14,2% CONCLUSIONS
  6. 6. DRETS HUMANS Dret a l’educació de les persones refugiades METODOLOGIA Observació sobre el terreny durant l’estiu de 2017. Al camp d’Al Baqa’a, qüestionari escrit respost per 20 estudiants de 10 a 17 anys, i entrevista a 6. Entrevista, també, a 1 director d’escola bressol, 3 docents, 1 treballador de Save the Children, 1 treballador de l’UNRWA i diverses famílies. Al camp d’Al Zaatari, acompanyada de dos policies, entrevista a 1 director d’escola, 1 docent, 1 estudiant i 2 alumnes d’una escola no formal, així com 1 treballador d’UNICEF i 1 de Save the Children. A una escola no formal d’Amman, entrevista a 6 alumnes, el director, 1 docent sirià i 1 docent jordà. Jordània és el 6è país del món que més persones refugiades acull; tot i que, si es compara amb la mida de la població, és el 2n país amb major proporció de persones refugiades (ACNUR , 2017). Un 28% dels i les habitants del país són persones refugiades (ACNUR i OOPS – UNRWA, 2017), majoritàriament de Palestina (73 %) i Síria (24 %). El dret a l’educació s’analitza seguint l’esquema de les 4 A (Tomasevski , 2001). OBJECTIU Comparar la situació del dret a l’educació per a les persones palestines refugiades al camp d’Al Baqa’a i les persones sirianes refugiades al camp d’Al Zaatari, a Jordània. Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Santa Eulàlia (L’Hospitalet de Llobregat). Disponibilitat (Availability) Escoles i distribució de l’alumnat • 12 escoles. • 1.500 estudiants per escola. • 40-50 alumnes per classe. • Curta distància de l’habitatge a l’escola. • Accés a la universitat amb els mateixos requisits que les persones nacionals. • 12 complexos escolars: 29 escoles. El nombre de centres de preescolar i secundària són insuficients. • 637 estudiants per escola. • 30-40 alumnes per classe. • Dins del camp (5,2 km2 ), només hi ha un complex escolar per districte, de manera que sovint hi ha una llarga distància de l’habitatge a l’escola. Finançament educatiu • Finançament de l’OOPS - UNRWA. • Finançament públic. • Finançament i planificació d’UNICEF. • Algunesescolesnoméssónfinançadesperaltrespaïsos. Condicions de treball del professorat • Professorat palestí i jordà. • Nombre suficient de docents. • 48 h a la setmana. • 300-450 dinars jordans. • Manca de formació. • Només professorat jordà. Professorat assistent sirià. • El nombre de docents depèn de l’escola. • 48 h a la setmana. • 300-400 dinars jordans. El professorat assistent cobra 20 dinars jordans/hora. • Manca de formació. Condicions de la infraestructura per a cada escola • Edificis adequats. • +11 aules. • Electricitat. Falten recursos de calefacció i aire condicionat. • Un pati d’esbarjo. • Un menjador. • Un laboratori. • Una biblioteca. • Una aulaTIC. • Cap gimnàs. • Manca de banys. • Sense aigua potable. • Manca de necessitats bàsiques per a l’educació infantil. • No gaire bona infraestructura. • Caravanes amb sostres de lona. • 20 aules. • L’electricitat està racionada (per alt cost). No hi ha recursos de calefacció ni aire condicionat. • Cap pati d’esbarjo. • Cap menjador. • Cap laboratori. • Cap biblioteca. • Cap aulaTIC. • Cap gimnàs. • 12 banys. • Amb 2 dipòsits d’aigua potable. • Manca d’àrees per a l’educació infantil. • Mala infraestructura. Accessibilitat (Accessibility) Eliminació de la discriminació • Accés per a estudiants de diversos orígens. • 6 escoles per a nois i 5 escoles per a noies. • Accés exclusiu per a estudiants sirians i sirianes. • 16 escoles per a noies i 13 escoles per a nois. • Manca d’accés a l’educació secundària. • Prohibició de professorat sirià. Barreres jurídiques i administratives • Sense barreres jurídiques ni administratives.Tothom s’hi pot matricular, gràcies a l’OOPS - UNRWA i al fet que disposen de la ciutadania jordana. • Amb barreres jurídiques i administratives: certificats de naixement i targetes de servei. Assequibilitat de l’educació • Educació assequible: gratuïta. • L’OOPS-UNRWAproporcionallibresdetext. • Manca de política específica i pressupostos fixos per a l’OOPS – UNRWA, i absència de recursos financers per a les escoles públiques. • Educació assequible: gratuïta. • UNICEF ho proporciona tot. • Sense transport. Acceptabilitat (Acceptability) Diversitat a les aules • Hi ha diversitat: alumnat palestí, jordà, sirià i iraquià. • Els infants amb discapacitat són acceptats. • No hi ha diversitat: només alumnat sirià. • Manca de serveis per a infants amb discapacitat física. Els infants amb discapacitat psíquica són acceptats. Currículum i horari • 5 hores diàries per a tot l’alumnat. • 45 minuts per lliçó. • Sistema del currículum jordà. • Arts i música centrades en les nenes. • Manca d’excursions. • Sense activitats extraescolars. • Garantia de certificats. • 4horesdiàriesperanenesi3horesdiàriesperanens. • 30 minuts per lliçó. • Sistema del currículum jordà. • Sense educació física. • Sense excursions. • Activitats en parcs públics d’UNICEF i Save the Children. • Garantia de certificats. Entorn • L’entorn d’estudi no és bo: camp superpoblat. Hi ha manca d’atenció personalitzada. • Estudiants entrevistats parlen de casos d’assetjament escolar. • L’entorn d’estudi no és bo: clima sever. El camp es troba al mig del desert, de manera que és massa calent a l’estiu i massa fred a l’hivern. • Estudiants entrevistats parlen de casos de mestres que peguen alumnes. • Acausadelaguerrasiriana,hihainfantsambtraumes psicològics.ONGofereixensuportpsicosocial. Assistència • Un 56% de l’alumnat entrevistat ha vist entre 2 i 5 membres de la seva classe abandonar els estudis. • Un 50% dels infants en edat escolar no estan matriculats a l’escola. • Una gran quantitat d’infants abandonen els estudis. Adaptabilitat (Adaptability) Ajust a les necessitats de les persones refugiades • Sistema de doble torn per ajustar-se a les necessitats de les persones refugiades i aprofitar els espais. • Escoles per a adults. • Manca d’ajudes mèdiques. • Sistema de doble torn per ajustar-se a les necessitats de les persones refugiades i aprofitar els espais, centrat en la protecció de les noies. • Programes de protecció infantil. • Escoles no formals. Problemes actuals: treball infantil i matrimoni precoç • El treball infantil i el matrimoni precoç són presents al camp. • Eltreballinfantilielmatrimoniprecoç(mésfreqüent queaAlBaqa’a)sónmoltcomuns.Esconcebencoma solucionsalapobresaqueafrontenlesfamílies.Toti queaJordànial’edatmínimapertreballarsón16anys, noésfàcilaplicar-laperlasituaciód’il·legalitatdels infants.Lamajoriatreballenenlavendaambulantola recollidad’escombraries.Hihamatrimonisdenoies menorsde15anysambhomesadults. Desert on s’ubica el camp d’Al Zaatari. Camp d’Al Baqa’a. Escola no formal. RESULTATS La situació del dret a l’educació per a les persones refugiades El dret a l’educació es pot considerar quasi totalment cobert. • S’acompleixen els objectius més bàsics de l’educació. • Però, a causa de la situació de pobresa i superpoblació, no s’està aconseguint una educació de qualitat. El dret a l’educació no s’ha implementat plenament. • S’han aconseguit els objectius de gratuïtat i obligatorietat. L’educació no està totalment disponible o accessible. • L’educació de qualitat encara és un repte important. • Lesescolesnoformalshanestatunagransolucióperals infants, però no poden certificar formalment l’educació. Propostes de millora El repte de l’educació de qualitat es pot millorar amb: • Un major suport financer. • L’acollida de persones refugiades palestines a altres països per reduir el grup de persones refugiades palestines que viuen a Jordània. El dret a l’educació es pot aconseguir amb: • El desenvolupament d’instal·lacions i serveis al camp, com ara l’electricitat i el transport. • La destrucció de les barreres jurídiques i administratives. CONCLUSIONS PERSONES PALESTINES REFUGIADES (Camp Al Baqa’a) PERSONES SIRIANES REFUGIADES (Camp Al Zaatari)
  7. 7. LA JEFFERSON VILLAGE D’institució militar a allotjament d’acollida METODOLOGIA Observació sobre el terreny. Entrevistes a 5 habitants, 1 treballadora i 1 voluntari. Alemanya és el 9è país del món que més persones refugiades acull (ACNUR, 2017). I Síria és, amb diferència, el país d’origen amb més peticions inicials d’asil. Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Aktuelle Zahlen zum Asyl, 2017. L’any 2016, les persones de 18 a 25 anys són les que més peticions inicials realitzen i les de més de 65 anys, les que menys. Un 73,8% de totes les peticions inicials les realitzen menors de 30 anys. El percentatge masculí sempre és superior al femení, excepte en la franja de més de 65 anys. Gairebé 2/3 de les peticions inicials les han fet homes. Hessen Alemanya RESULTATS La Jefferson Village (JV) és una residència construïda als anys cinquanta per als familiars dels soldats americans destinats a Darmstadt, que hi van ser fins al 2008. L’octubre de 2015, la ciutat se’n va apropiar per raons humanitàries, i la va destinar a l’acollida de persones refugiades assignades a l’estat d’Hessen. El Departament d’Assumptes Socials i Prevencions de Darmstadt en gestiona la supervisió i el manteniment amb dues entitats privades: Kooperation Asyl i Büro für Sozial und Wohnberatung. Els dos països d’origen més representats a la JV també són els més representats entre les persones que van demanar asil a Alemanya de 2013 a 2016: Síria i Afganistan. La JV és un allotjament a llarg termini. Els habitants reben un pis amb calefacció i la prestació que, segons el cas, determini la llei. S’hi ofereixen els serveis següents: Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Montserrat (Barcelona). OBJECTIU Descriure el funcionament d’una antiga institució militar convertida en un centre d’acollida per a persones refugiades a Alemanya. Síria, República d’Aràbia Saudita 38%Altres 17% 18% 13% Afganistan Irak 4%Iran 3%Eritrea 2%Albània 2%Paquistan 2%Nigèria 1%Rússia Peticions inicials d’asil per país d’origen (2016) Total peticions inicials durant l’any 2016: 722.370 0-4 4-6 6-11 11-16 16-18 18-25 25-30 30-35 35-40 40-45 45-50 50-55 55-60 60-65 65+ 0 50.000 100.000 150.000 200.000 78.192 27.668 60.699 52.434 42.393 169.853 101.560 69.449 45.503 28.187 19.010 11.679 7.145 4.456 4.142 Edat Peticions d’asil Salut • Cada dues setmanes, s’ofereixen visites amb un psiquiatre. • Cada dilluns s'ofereixen visites amb una terapeuta especialitzada en estrès posttraumàtic. Llengua • Hi ha un gran nombre de persones voluntàries que ofereixen cursos d’alemany a la JV, però l’oferta es va reduint perquè els habitants prefereixen assistir a acadèmies oficials. Cultura • Cada setmana es fa una reunió on un treballador social explica costums, lleis i altres aspectes del país i de la cultura d’Alemanya. Oci • Hi ha cursos de psicomotricitat per als habitants més joves. • L’associació Save me impulsa un projecte per plantar arbres i plantes d’arreu del món amb l'objectiu de fer més bonica i agradable la JV. • L’antiga església és una sala d’estar amb diferents espais. Seguretat • Un equip controla les persones que entren i surten de la JV i de les cases i que, entre els habitants, no sorgeixin conflictes greus. Protecció • L’antiga clínica dental és un habitatge només per a dones que han viscut traumes profunds, com per exemple abusos sexuals al seu país d'origen, durant el trajecte o a Alemanya. Cases de la JV. Construcció i plantació que els habitants han fet amb el voluntariat de l’associació Save me. Cartell a l’antiga clínica dental, reconvertida en un habitatge exclusiu per a dones que han viscut traumes profunds. Exterior de l’antiga discoteca, que ara es fa servir com a magatzem de mobles donats per voluntariat, associacions i altres institucions (bàsicament, guarderies, escoles i instituts). La direcció de la JV té previst arrencar el nom de la discoteca, «Escape» (‘escapar’, en anglès), que consideren molt inapropiat per la situació dels habitants. Peticions inicials d’asil segons edat i sexe (2016) Font: Elaboració pròpia a partir de dades d'Aktuelle Zahlen zum Asyl, 2017.
  8. 8. PREJUDICIS Per què no acollim? OBJECTIU Identificar prejudicis vers les persones refugiades d’infants catalans de 10 a 12 anys. METODOLOGIA El treball inclou un qüestionari per Internet a 160 persones (la majoria, residents a Catalunya d’entre 15 i 20 anys) per determinar els rumors més estesos sobre les persones refugiades. La recerca se centra en una investigació-acció participativa en què, després d’entrevistar un treballador de CEAR que desenvolupa activitats de sensibilització vers les persones refugiades adreçades a infants, l’autora experimenta, en quatre grups de dues escoles de Sant Esteve Sesrovires, una proposta didàctica per identificar prejudicis vers aquestes persones entre infants de 10 a 12 anys. Les activitats 1 i 2 es basen en activitats dissenyades pel Consell Comarcal Vallès Occidental (2008), i l’activitat 3, en una maleta pedagògica de CCAR (2016). Activitat 3 Els infants han de dibuixar una persona refugiada, una africana, una europea i una musulmana. També han de dibuixar el seu besavi, que en principi va viure l’època de la Guerra Civil espanyola, per debatre que ell va ser o podria haver estat un refugiat. El racisme i la xenofòbia són sinònims de rebuig cap a les persones migrants i refugiades, a qui una part de la població veu com una amenaça que associa a il·legalitat, inseguretat o, fins i tot, terrorisme. Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Montserrat Colomer (Sant Esteve Sesrovires). Activitat 1 Els infants han de triar un seient per seure al tren: al costat d’un home negre, una dona musulmana, una àvia caucàsica o un home xinès. PERSONA REFUGIADA Activitat 2 Els infants han de relacionar la descripció de dues noves alumnes fictícies amb les fotografies de tres nenes, tenint en compte que una descripció està estereotipada com l’amiga perfecta, i l’altra, com una amiga amb certes dificultats. La nena A és alta i molt llesta, així que si no enteneu alguna cosa li ho podeu preguntar. Viu a una masia amb la seva mare. Li agrada anar molt ben vestida, i és molt simpàtica. A la nena B l’haureu d’ajudar una mica. Li costa llegir i entendre el català. És una mica tímida però molt riallera. Viu a un pis de Martorell amb els seus pares i els seus dos germans petits. 36% 6% 12% 12% 3% 31% • To de pell fosc • Cabells rinxolats de colors foscos • Tristesa i solitud • Passa fred i sed perquè no té diners • Carregant amb bosses • Bots plens de persones refugiades • Guerra i bombes • Vivint en tendes de campanya • Camp de refugiats amb tanques • Síria • ONG i cases d’acollida PERSONA AFRICANA • To de pell fosc • Cabells rinxolats de colors foscos • Vestida amb parracs de roba o roba estripada • Precarietat (no té aigua) • Vivint en cabanyes • Treballant amb animals • Cansada i trista PERSONA EUROPEA • To de pell clar • Cabells llisos de colors clars • Ben vestida • Feliç • Luxe (avions, consoles, mòbils...) • Vivint en cases grans Besavi • “Com el meu avi” • Persona normal • Com l’europeu però més vell • To de pell clar • Cabells de colors foscos • Ben vestida • Feliç • Precarietat • Vivint en tendes de campanya PERSONA MUSULMANA 0 5 10 15 20 Entre les persones refugiades poden infiltrar-se terroristes, si més no augmenten la violència al país d’acollida Si volem que deixin de venir, haurem d’aixecar més tanques Les acullen i elles s’aprofiten de les ajudes que els donen, mentre que la gent que està a l’atur no en rep Elscampsderefugiatssónllocssegurs.Ésmillorqueesquedinallàinoposinenrisclasevavida A Espanya, no hi caben més persones refugiades. Hauran de buscar altres països Tothom vol venir a la Unió Europea, i això ha provocat una crisi de refugiats i econòmica Si acollim algunes persones refugiades en vindran encara més, ja que provoquen un efecte crida Europa perdrà la seva identitat i cultura, ja que les persones refugiades tenen altres costums i religions Primer venen soles, i després porten tota la seva família Els infants refugiats baixen el nivell educatiu i redueixen la qualitat de l’ensenyament Tot i que són persones refugiades, tenen telèfons, aparells electrònics i roba de marca Un cop ha passat la guerra no tornen mai al seu país natal Resultats del qüestionari per Internet 7,34% 3,20% 3,34% 3,34% 5,98% 4% 6,68% 8,66% 20% 16% 12,7% 8,64% Àvia caucàsica • Per poder-la ajudar. • Sembla agradable. • Així tindré algú amb qui parlar. • Em dona més seguretat que la resta. • És una persona normal com jo. • Sembla inofensiva. Home negre • Sembla una bona persona. • Semblen dolents, però són simpàtics. • És a prop de la porta. 24% Els és igual Musulmana 10% Dona musulmana • Sembla simpàtica. • No és tan dolenta com sembla. Àvia 40% Home xinès • Com que està llegint no em molestaria. Xinès 11% 15% Negre
  9. 9. SÍRIA, TAN LLUNY, TAN APROP La implicació de la societat civil al Camp de Tarragona METODOLOGIA Entrevistes a regidors i regidores i personal tècnic dels consistoris o membres d’entitats locals dels municipis d’Alcover, Almoster, Cambrils, Montbrió del Camp, Reus, Salou i Tarragona. Per a la resta de localitats, cerca de dades a Internet i als diaris municipals. Entrevistes a 1 fotoperiodista i 4 persones voluntàries del Camp de Tarragona que han estat testimonis de la situació de les persones sirianes refugiades a Grècia. RESULTATS Diverses vegades, la iniciativa de la societat civil ha mobilitzat les administracions locals, i molts ajuntaments s’han manifestat aptes per acollir persones refugiades i oferir-los ajudes econòmiques i educatives. CONCLUSIONS L’any 2016, de les 136 localitats del Camp de Tarragona, 30 (un 22%) han dut a terme alguna acció solidària, activitat de sensibilització o donació a gran escala per millorar la situació de les persones sirianes refugiades. Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Gabriel Ferrater i Soler (Reus). OBJECTIU Identificar la resposta de les institucions locals a la mobilització ciutadana dels municipis del Camp de Tarragona en suport a les persones sirianes refugiades. Accions solidàries amb ONG i altres organismes de suport a les persones refugiades. Activitats de sensibilització i/o educació per al desenvolupament. Donacions a gran escala per a l’ajuda humanitària. Municipis que formen part de la Xarxa de Ciutats-Refugi o que s’han declarat compromesos i/o aptes per a l’acollida de les persones refugiades. Falset Almoster Reus Cambrils La Selva del Camp Mont-roig del Camp Vila-seca Valls Salou Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant Tarragona Creixell La Nou de Gaià La Riera de Gaià El Catllar Santa Coloma de Queralt El Vendrell Roda de Berà La Masó Torredembarra Capçanes Altafulla Calafell Alcover Montblanc La Conca de Barberà L’Alt Camp El Baix Penedès El Priorat El Baix Camp El Tarragonès Riudoms Prades Castellvell del Camp Montbrió del Camp
  10. 10. BENVINGUDA? El dret d’asil en la crisi de la Mediterrània OBJECTIU Recopilar testimonis de persones sol·licitants d’asil i persones voluntàries en la defensa del dret d’asil a la Mediterrània. METODOLOGIA Elaboració d’un diari personal i documental (febrer-octubre de 2017), que inclou reculls de premsa sobre la crisi del refugi a la Mediterrània i el testimoni en primera persona de concerts, actes i altres activitats realitzades a Catalunya al voltant d’aquesta crisi. El dietari també recull les vuit entrevistes que l’estudiant realitza a 5 persones voluntàries d’organitzacions que treballen per a les persones refugiades, 3 treballadors i treballadores d’entitats i institucions que actuen en aquest àmbit i 1 demandant d’asil a Suècia. En concret, es tracta d’un noi iraquià de pare i mare sirians que intenta obtenir l’estatus de refugiat a Suècia. De petit va fugir de la guerra de l’Iraq i, de jove, de la guerra de Síria. Voluntari de Proactiva Open Arms“” “Cal ajudar-los a rentar-se, a eixugar-se, vénen amb la roba xopa i la majoria amb hipotèrmia. (…) Dins de les barques es barreja la gasolina sense refinar que fan servir per al motor amb l’aigua salada, i això es converteix en un líquid que els corroeix la pell. (...) Pot ser que portin no setmanes, mesos sense menjar correctament. ” Voluntari de Stop Mare Mortum “Les migracions han existit sempre i sempre existiran. Pots posar més fronteres i fer més difícil que la gent migri; però, al final, si la situació que tenen on viuen és pitjor del que plantegem els Estats europeus, que són fronteres, tanques..., ells continuaran marxant. Les lleis sempre podrien estar més ben fetes, podrien ser més justes del que són; però, si realment s’apliquessin tal com estan escrites, avui en dia hi hauria moltes menys desigualtats de les que hi ha. ” Voluntàries a títol individual “Les persones refugiades surten de diferents països, però no totes tenen el camí lliure per obtenir la protecció internacional. Els motius de fugida augmenten, però els criteris polítics per a la concessió de l’asil són cada cop més restrictius. [Els joves afganesos] s’escapen de tot, però no abandonen la dèria de passar a Europa com sigui, perquè les seves famílies els han donat tot el que tenen per assegurar que, almenys ells, tinguin un futur millor lluny del seu país. ” Treball de recerca realitzat per una estudiant de l’Institut Viladecavalls (Viladecavalls). RESULTATS Voluntària a títol individual “La intenció de col·laborar institucions i entitats encara és molt teòrica. (...) Si hi hagués aquesta coordinació, la tasca seria més fàcil i completa. (...) L’ajut i les possibilitats hi són, però sense la mediació de la gent local els que arriben no ho tenen fàcil. (...) Per a mi, l’activació de la societat civil és l’autèntic canvi d’aquesta Europa que no ens agrada. ” Demandant d’asil a Suècia “Vaig fugir perquè mentre estudiava a la universitat el règim em volia reclutar per anar a l’exèrcit; però jo em negava que em matessin i em negava a matar per no morir. Pensava que en venir a Europa tot seria diferent, però no és cert. Cada dia inventen noves lleis per dificultar les nostres vides. Vaig passar per Turquia i després vaig arribar en pastera a Grècia. Vaig haver de creuar camps de mines, l’exèrcit sirià, l’exèrcit turc, la policia turca, el mar... i, després de tot això i un cost de $8.000, arribo aquí i no hi ha cap solució a aquesta crisi. Durant el viatge he mirat la mort a la cara més d’un centenar de cops. Em van reubicar a Suècia de manera aleatòria. No hi estic bé, aquí. Fa dos mesos que hi he arribat i no tinc cap tipus de permís. (...) No soc ningú. (...) Si han de trigar molt a atorgar-me l’estatut del refugiat, prefereixo que me’l deneguin i poder marxar a un altre país. Estic cansat de tenir una vida aturada. Una vida que no és meva sinó dels polítics europeus que no volen solucionar aquest problema. Vull demanar a la gent que es posi en la nostra posició i així, potser, canviarà alguna cosa. Ningú no vol deixar la seva vida enrere. Per tant, s’ha de pensar que, si no estiguéssim obligats a marxar, no ho faríem pas. ”

×