3. • Preocupació dels artistes per representar l’anatomia
humana amb proporcions equilibrades i assolir el
model de bellesa humana.
• Per aconseguir-ho, calia el domini de la tècnica
escultòrica i:
1. s’arrodonia la musculatura
2. es representaven postures més naturals
(contrapposto:postura més natural i equilibrada
d’una figura).
3. Corba praxiteliana, arqueix del cos en forma de S.
4. Es perd la rigidesa i frontalitat.
5. Ús de cànons de proporció matemàtica entre cap i
cos.
4. • Els principlas artistes del segle V, són POLICLET,
MIRÓ i FÍDIES.
• Segle IV. Postclàssic, segon classicisme o clàssic
tardà.
• Es comencen a esgotar les possibilitats de
representació de l’home ideal.
• Els artistes volen expressar el sentiments i les
emocions a través dels rostres.
• Els principals artistes són: PRAXÍTELES, ESCOPES
i LISIP.
39. • En aquest període es sintetitza tot el
camí recorregut anteriorment.
• Es fan composicions dinàmiques que
trenquen amb els cànons de
serenitat i equilibri de l’època
clàssica.
• En algunes obres (Afrodita de Melos-
Venus de Milo) és visible l’harmonia
i la proporcionalitat.
40.
41.
42. • Molt aviat apareixen nover formes
basades en la tensió i el moviment.
• Pathos, representació del patiment i
la passió en les cares. (gran
expressivitat)
• Proliferen les grups escultòrics.
• Apareix el retrat i l’anècdota (gust
pel realisme)
