2. QUÈ ÉS L’ESTÈTICA?
■ L’estètica és la reflexió filosòfica sobre qüestions relacionades amb l’art i la bellesa.
■ En filosofia els primers que van tractar aquest tema foren els pitagòrics entre el segle
VI i elV a. C, per a ells, la música i la bellesa estaven vinculades a l’harmonia i a les
proporcions matemàtiques i geomètriques.
3. Plató (IV a. C) escrivia llibres en forma de
diàlegs
■ Diàlegs sobre: Què és la Bellesa?
■ Era dualista. Existeix la bellesa física i material que amb el temps caduca i, per tant, és
inferior. I la bellesa ideal i espiritual, associada a la perfecció a l’eternitat i a la idea de
bé, que és superior.
4. Estètica dels sofistes.
■ Recordem que els sofistes eren els rivals de Plató i Sòcrates. Són més materialistes,
sensuals i relativistes en la bellesa.
■ El sofista Hípies en un diàleg defensa primer que la bellesa és una xica bonica, com que
Sòcrates li fa objeccions, Hípies diu que la bellesa és l’or. Finalment, davant de les
noves crítiques, diu que la bellesa és ser ric i respectat.
5. Plató. “El banquet”
■ En aquest diàleg defensa l’amor homosexual com l’amor superior.
■ Un dels membres de la parella feia de mestre (erastés) i l’altre de deixeble (eromen).
■ Aquest tipus de relació homosexual era molt típica entre els militars veterans i els
joves.
■ En filosofia tenim el cas de Sòcrates i Plató.
■ Pel que fa a l’amor lèsbic, en poesia destaca
Safo de Lesbos
6. Aristòtil, més pragmàtic
■ Es va centrar en la pràctica artística real.
■ Les arts poden imitar coses belles, evocar-les i fins i tot tindre un paper catàrtic
d’alliberar sentiments i relaxar tensions, fins i tot paper didàctic d’educar passions
(teatre)
7. A Grècia i Roma l’art té diverses funcions
■ Funció religiosa: estàtues de déus i temples
■ Funció de legitimació de poder: exhibició que busca admiració i sotmetiment (estàtues
dels emperadors i arcs de triomf)
■ Funció pràctica: edificis monumentals
■ Funció d’entreteniment
8. Nietzsche
■ Nietzsche va estudiar la cultura i les manifestacions artístiques del món clàssic i
afirmava que existien elements apol·linis (ordre i geometria) i dionisíacs (Déu del vi i de
les bacanals)
9. Amb la caiguda de l’imperi romà a Europa,
les arts perden en general qualitat tècnica
■ Durant l’alta edat mitjana (sV d. C al XI d. C)
■ L’Europa feudal és més rural i menys urbana, baixa la població i desapareixen gran part
dels artistes especialitzats.
10. Edat mitjana
■ L’art i la bellesa estan associades a la religió.
■ Visió instrumental de l’art que serveix per a ensenyar i mostrat els dogmes de fe al
poble i per a impressionar-lo amb imatges terribles dels terrors que esperen a aquelles
pecadors que no siguen bons cristians.
11. SantAgustí, el dualisme platònic cristià
■ En el cristianisme, a diferència de Plató, la bellesa material, corporal i sensual ja no és
vista simplement com a inferior enfront a l’ideal, sinó que a més passa a ser vista com
a temptació del dimoni i com a pecat.
12. Art gòtic
■ Poc a poc millor ala qualitat tècnica i comença a valorar-se la bellesa física.
■ La bellesa física apareix en contextos de tendresa i no ha de temptar, per exemple, en
els rostres de les verges.
13. El sexe en l’edat medieval
■ Podem trobar en algunes catedrals gòtiques i altres edificis representacions d’escenes
sexuals associades al pecat i al dimoni.
14. Civilització islàmica
■ Hi ha una tendència a considerar pecat o de mal gust representar al cos humà, hi ha
excepcions, ja que són molts segles i països de cultura islàmica.
■ S’associa la bellesa a les proporcions geomètriques, a les repeticions simètriques i
matemàtiques, com feien els pitagòrics.
■ Fan de l’escriptura i la cal·ligrafia un art.
15. Tornem al Renaixement
■ La burgesia i la monarquia guanyen poder i utilitzen l’art per a decorar els seus palaus i
per a generar respecte i admiració,
■ En les arts, especialment en l’arquitectura i escultura, es tendirà a copiar les obres
clàssiques (Grècia i Roma) i a imitar-les.
16. Renaixement (s. XV i XVI)
■ Es redescobreix el Plató original i la ciència hel·lenística.
■ Valoració del cos humà com a obra divina i per tant, tornen a representar-se nus.
■ Papes, com els de la família Borja, l’església viu una etapa de costums sexuals
llibertines, açò es reflexa en l’art.
17. Montaigne, escèptic renaixentista
■ Per què hi ha coses que a uns ens agraden i a altres no? Què és el que fa que una cosa
agrade o desagrade?
■ La bellesa és subjectiva, depèn dels gustos i de les circumstàncies. Fins i tot, el gust
d’una persona canvia amb el pas del temps. Per a Montaigne, allò que a uns atrau i
motiva els altres ho poden menysprear.
■ Relativisme estètic.
18. El barroc
■ Durant el segle XVII a Europa es viu la revolució científica, però al mateix temps hi ha
una reforma i una contrareforma religiosa que provoca guerres de religió i dona ales al
fanatisme religiós.
■ Açò es veurà reflectit també en l’art de moda d’aquesta època, el barroc.
19. Segle XVIII
■ Parlar d’estètica està de moda en els salons francesos.
■ La bellesa i el bon gust es vincula a cànons naturals a regles, normes i mesures
proporcionades basades en els ideals clàssics i que quan s’apliquen produirien
sentiments de grandiositat, admiració, plaer o confort.
■ L’art caracteritzat per l’academicisme
tindrà com a estils representatius el
neoclàssic i el rococó.
20. Hume (segle XVIII)
■ Tant l’art com la moral depenen del gust subjectiu de cada persona, però sovint
coincidim en els gustos perquè hi ha semblances en natura afectiva i sensitiva de cada
humà.
■ Les accions i els objectes provoquen en nosaltres sentiments diversos.
■ Una obra d’art exitosa i genial ho és perquè a la majoria ens desperta sentiments i
encara que passen els segles té capacitat d’encisar-nos.
■ Benevolència: gaudim de veire als altres gaudir i patim quan els veiem patir.
21. L’art de crítica
■ L’art de crítica al poder havia sigut un art popular, però marginal.Cançons de burla,
caricatures i dibuixos en les parets.
■ A finals del segle XVII, amb les guerres de religió i impremta, i després del XVIII amb la
Il·lustració i la revolució francesa prolifera l’art com a crítica: obres de teatre de
Voltaire, cartells i caricatures en periòdics.
22. Romanticisme
■ El segle XIX és una reacció contra el neoclassicisme. Ja no es busquen seguir regles ni
proporcions acadèmiques.
■ L’artista apareix com a geni creador i l’art transmet forces, per exemple, les naturals
(una tempesta) o les d’un heroi.
■ Les arts també es posen al servei dels nacionalismes i serveixen per a transmetre idees
i valors (nacionalisme i liberals)
23. A partir del segle XIX...
■ Hi ha moviments artístics que ja no busquen transmetre la bellesa.
■ Pintures negres de Goya on no tracta d’aconseguir bellesa sinó que l’objectiu del seu
art és transmetre la idea d’inquietud i malestar enfront la guerra, l’horror i les
injustícies.
24. A partir de 1874, impressionisme
■ Trencament amb l’estètica clàssica i inicia l’art d’avantguarda.
25. Segle XX
■ Proliferen les avantguardes que continuen aprofundint en el trencament amb les
estètiques vinculades als ideals d’art tradicional, és a dir, no es busca la bellesa.
■ Estan farts de les velles formes artístiques.
■ Desitjos de canvi social, no només volen canviar la societat sinó també volen canviar la
manera de fer art i la manera de veure’l.
■ La fotografia copia millor la realitat, així que l’artista ha de fer una cosa diferent
(impressionisme, expressionisme i cubisme)
26. Estètica dadaista: filosofia nihilista i
anarquista
■ Joves farts de la societat que consideren decadent.Volen trencar amb l’status quo, els
valors i les relacions socials i com a artistes que són vandalitzen les nocions artístiques
més bàsiques.
■ Duchamp li pinta bigot a una còpia de la “Mona Lisa”.
■ Posa un urinari com a obra d’art en una exposició.
27. Manifests
■ Els moviments artístics d’avantguarda publiquen “manifests” que són escrits on
transmeten idees filosòfiques, polítiques i estètiques.
28. Manifestos dadaistes deTristanTzara (1918) i
de Picabia. Anarquisme i nihilisme
■ Agafe un periòdic
■ Agafe unes tisores
■ Esculla en el periòdic un article de la longitud que
explica donar-li al poema
■ Retalle l’article
■ Retalle de seguida amb cura cadascuna de
les paraules que formen l’article i fica-les
en una borsa
■ Agite-la suaument i trega cada retall
■ Copie consciensudament en l’ordre que hagen sortit de la borsa
■ El poema es semblarà a vostè i és vostè un escriptor
infinitament original i d’una sensibilitat embruixadora, encara que incomprès pel comú.
29. Marinetti
■ Manifest futurista, es veu com un precedent del feixisme
■ El futurisme serà l’estil artístic dels feixistes italians
30. André Breton 1924
■ Manifest surrealista, es vincula amb el comunisme i la psicoanàlisi
■ Va crear l’escriptura automàtica que a més practicava embriagant-se
■ Trencar amb la repressió mental i l’autocensura
■ Alliberar el subconscient
31. Frida Kahlo: artista mexicana, feminista i
comunista
■ Influïda pel surrealisme
■ Reivindica no reprimir la naturalesa. Ella mateixa es pinta amb bigot i amb les celles
juntes, orgullosa de mostrar-se tal qual és i de no amagar que era bisexual
32. Walter Benjamin “L’obra d’art en l’època
de la reproductibilitat”
■ Impacte de noves tecnologies en l’art.
■ Art és accessible a la massa
■ Cinema i ràdio tenen gran potencial de manipulació de masses
33. Després de la II Guerra Mundial...
■ Molts artistes, no tots, viuen desencant polítics, però volen continuar innovant.
■ Art per l’art
■ Desig d’experimentar
■ Ser cada vegada més originals que els anteriors
■ “LandArt”: es transforma el paisatge, tot i que reben
queixes de col·lectius ecologistes
36. Especulació econòmica amb obres d’art
■ Inversió de grans quantitats de diners en obres per l’artista que les signa.
■ 90 llaunes de “Merda d’artista” de Manzoni, contingut 30 grams.
■ Preu d’una llauna en subhasta any 2016: 275.000€
37. AndyWarhol: quadre sopa Campbell’s
■ Venut per 11.8 milions de dollars (esquerra)
■ El de la dreta està cotitzat en milions
38. Les galeries d’art i els grups d’inversors
converteixen l’art en un gran negoci
■ Esquerra: “interchange”Willem de Kooning. 300 milions de dòlars
■ Dreta: “17A”, Pollock, 200 milions de dòlars
39. ”Arte o chorrada” Ian Ground
■ Art és allò que els humans diuen que és art