Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.
Sandro Botticelli: El naixement de
Venus.
Fitxa tècnica
 Títol: El naixement de Venus.
 Autor: Sandro Botticelli







(Florència, 1445 –1510).
Cronologia ...
Obres del mateix autor:

La primavera (1478).
Pal·las dominant el Centaure (1482 - 1483)
La calumnia (1495).
Biografia de l’autor
 Alessandro de Mariano Filippei, conegut amb el nom de

Sandro Botticelli, es va iniciar en l’activi...
Descripció formal
 Al centre de la pintura s’hi dibuixa la imatge espiritual i bella

de la deessa Venus nua sobre una pe...
 El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en el

paisatge, no només ajuda a distingir amb nitidesa la figu...
Temàtica
 En la mitologia clàssica hi ha dues versions sobre el naixement

de Venus (Afrodita), la deessa del amor. Segon...
 Més

enllà
de
la
lectura
iconogràfica, és possible una
interpretació neoplatònica, corrent
filosòfic molt lligat a l’ent...
Models i influències
 La formació de Botticelli amb Filippo Lippi va tenir una

influència important en la seva obra de t...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El naixement de Venus

1,768 views

Published on

Comentari PAU de "EL naixement de Venus" de Sandro Botticelli.

Published in: Education
  • Be the first to comment

El naixement de Venus

  1. 1. Sandro Botticelli: El naixement de Venus.
  2. 2. Fitxa tècnica  Títol: El naixement de Venus.  Autor: Sandro Botticelli       (Florència, 1445 –1510). Cronologia : 1485. Tècnica: tremp sobre tela. Dimensions: 1,73 x 2,78 m. Estil: renaixentista. Tema: mitològic. Localització: Galleria degli Uffizi (Florència).
  3. 3. Obres del mateix autor: La primavera (1478).
  4. 4. Pal·las dominant el Centaure (1482 - 1483)
  5. 5. La calumnia (1495).
  6. 6. Biografia de l’autor  Alessandro de Mariano Filippei, conegut amb el nom de Sandro Botticelli, es va iniciar en l’activitat artística com a orfebre, però aviat es va sentir atret per la pintura. El seu mestre va ser Filippo Lippi, i aviat va rebre encàrrecs de les millors famílies florentines, incloent-hi els Mèdici, gràcies als quals va conèixer la filosofia neoplatònica.  L’única vegada que es va haver d’absentar de la ciutat durant un temps llarg va ser quan va treballar, sota les ordres del papa Sixt IV, en la decoració mural de la Capella Sixtina, entre el 1481 i el 1482.  Considerat en vida el pintor més popular de Florència, quan l’any 1500 Leonardo da Vinci va tornar a la ciutat, l’estil de Botticelli va començar a ser considerat arcaic i va quedar en un segon pla. Els darrers anys de la seva vida, Botticelli va destruir alguns amb el Nen i àngel (1465-1467).mitològics, i va pintar escenes dels seus quadres Verge religioses influenciat pels sermons La pietat (c. 1495). Girolamo del dominic Savonarola. Càstig dels dels mags i detall (autoretrat) (c.1472). Adoració rebels. Capella Sixtina (1481-1482).
  7. 7. Descripció formal  Al centre de la pintura s’hi dibuixa la imatge espiritual i bella de la deessa Venus nua sobre una petxina marina. La seva concepció anatòmica revela un grau alt d’idealització, tant en les diferents parts –coll massa llarg o espatlles massa estretes i caigudes-, com en la posició d’equilibri clàssic en contrapposto.  La figura esvelta de Venus s’estableix com a eix simètric del triangle compositiu imaginari que es forma a partir de les dues diagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtex superior al cap de la deessa. Els altres personatges, situats als extrems, dirigeixen les seves accions directament a Venus, i així compensen l’espai escènic i alhora li donen un ritme dinàmic contraposat a la serenitat del personatge central. Tota l’escena està emmarcada en un paisatge de naturalesa solitària i ideal, d’acord amb la bellesa harmoniosa de la deessa.
  8. 8.  El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en el paisatge, no només ajuda a distingir amb nitidesa la figura del fons, sinó que s’estilitza i suavitza la forma. Amb el mateix objectiu és tractada la llum, uniforme en gairebé tota la superfície –sense clarobscurs-, i els colors dominats per una paleta clara i sense estridències.
  9. 9. Temàtica  En la mitologia clàssica hi ha dues versions sobre el naixement de Venus (Afrodita), la deessa del amor. Segons Hesíode, va néixer de l’escuma del mar, en el qual havien caigut els genitals d’Ur{, castrat pel seu fill. Cronos. En una segona versió, explicada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter (Zeus) i Dione, Deessa de la terra.  No obstant això, el que Botticelli representa en el seu llenç no és –com suggereix el títol- el naixement de Venus, sinó l’arribada a les costes de Citera després d’haver nascut al mar, tal com narra Homer en un dels seus relats.  La deessa està acompanyada per les alenades de Zèfir, el vent de l’oest, i d’Aura, deessa de la brisa, i és rebuda a terra per una de les Hores (estacions de l’any), que per les flors del vestit, és identificada amb la Primavera, l’estació de l’amor. Les roses també s’identifiquen amb castrant Cronos la petxina en que és l’amor, i (1564). Vasari: Urà transportada la deessa, amb la fecunditat.
  10. 10.  Més enllà de la lectura iconogràfica, és possible una interpretació neoplatònica, corrent filosòfic molt lligat a l’entorn cortesà del pintor, segons la qual aquest llenç representaria la unitat entre la bellesa, l’amor i la veritat, qualitats que s’encarnen en la figura de Venus. Cal assenyalar que, des de la Roma clàssica, aquesta és la primera representació d’una figura femenina nua. Leonardo da Vinci: Retrat de Marsilio Ficino
  11. 11. Models i influències  La formació de Botticelli amb Filippo Lippi va tenir una influència important en la seva obra de temàtica religiosa durant la primera etapa de la seva producció. No obstant això, Botticelli aviat va agafar el seu propi camí, marcat per l’obsessió de plasmar amb tota la vehemència possible la bellesa ideal, i per això el naturalisme no va ser una fita en la seva pintura. A més, influenciat per les teories neoplatòniques, el pintor florentí va ser el primer a reprendre la temàtica mitològica, de la qual El naixement de Venus i La primavera són dos dels millors exemples.  Malgrat que el seu estil va tenir seguidors com Filippino Lippi, al començament del segle XVI la seva obra va caure en l’oblit a causa de les noves propostes de Leonardo da Vinci i Miquel Àngel. Va ser redescobert i molt valorat al segle XIX pels prerafaelites, com John Everett Millais, els natzarens i els pintors pompiers. John Everett Millais: Ofèlia (1851-1852).

×