Filo T 13! Powerpoint

554 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
554
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Filo T 13! Powerpoint

  1. 1. Fonaments de l’estat social i democràtic de dret Filosofia T-13
  2. 2. Índex  Concepte de llibertat dels antics i dels moderns.  Llibertat positiva i negativa.  L’individualisme possessiu.  L’estat liberal i la tradició liberal.  L’estat liberal com a estat democràtic.  La societat civil.  Liberalisme polític i econòmic.  Tradició socialista.  Dos socialismes.  L’estat social de dret.  L’estat social i democràtic de dret.  Els límits de l’estat.  Una nova societat civil.
  3. 3. Concepte de llibertat dels antics i dels moderns  Llibertat dels antics: Segons Benjamin Constant, consistia a participar en els diversos assumptes públics. És considerava home lliure el ciutadà, qui estava legitimat per prendre part activa en el govern de la polis.  Llibertat dels moderns: aquest grup defensa les teories del dret natural, aquesta teoria diu que cada persona té uns drets que la societat ha de respectar. La persona més lliure era a la que se li respectaven més els seus drets, així podia gaudir de la seva vida privada.
  4. 4. Llibertat positiva i negativa Isaiah Berlin va proposar una distinció entre dos conceptes de llibertat, la negativa i la positiva.  Llibertat positiva: equival a ser un mateix el seu propi amo. Consisteix en que l’individu tingui en ell mateix el control sobre la seva pròpia vida.  Llibertat negativa: consisteix a no tenir indiferències ni impediments per part d’altres persones que impedeixin els teus desitjos. Aquesta llibertat només consisteix en la negació dels obstacles que em puguin posar.
  5. 5. L’individualisme possessiu La llibertat moderna és una conquesta històrica valuosa, ja que comporta una exigència de preservar els drets individuals en font de possibles abusos de l’estat. Segons Crawford Macpherson en el naixement de l’edat moderna va sorgir l’individualisme possessiu. En aquest context, la societat es considera com una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil, en la qual es produeix sobretot un intercanvi dels béns i serveis, on cadascú mirarà per obtenir el seu propi benefici particular i únicament es preocuparà pel bé general en la mesura necessària per aquest bé particular. L’estat ha de protegir la llibertat de l’individu i la propietat privada dels béns.
  6. 6. L’estat liberal i la tradició liberal  L’estat liberal: Tots els membres de la societat, incloent-hi els governants i el monarca, han de sotmetre’s a la llei dictada per la sobirania popular. D’aquesta manera s’obre pas al concepte de l’imperi de la llei. Kant, formula els tres principis següents com la base del sistema jurídic que correspon a un estat modern: - Principi de la llibertat de cada membre de la societat. - Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna. - Principi de la igualtat de tots els súbdits.  La tradició liberal: és la creença que tot individu constitueix el nucli de l’actuació. L’estat liberal té tres funcions bàsiques: protegir la vida dels seus membres mantenint-ne la seguretat, reduir la por i la incertesa fomentant la pau civil i assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.
  7. 7. L’estat liberal com a estat democràtic  L’estat ha de ser constitucional, on existeixi un sistema de regles, que limitin els poders estatals amb la finalitat d’evitar, els abusos dels governants. Per evitar els abusos de poder, la tradició republicana va posa en pràctica diversos elements: el constitucionalisme, la separació de poders i la participació ciutadana. L’estat liberal de dret va donar pas a l’estat liberal i democràtic de dret, ja que poc a poc es va anar establint el sufragi universal, el sistema representatiu i la regla de les majories com els mecanismes més convenients per controlar el poder públic i per aconseguir aquests fins.
  8. 8. La societat civil La societat civil es un conjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal.  Societat civil com a societat comercial: Adam Smith, afirma que l’economia s’ha convertit en el nucli de la vida. Diu que l’estat és una institució que sorgeix del conflicte d’interessos entre els membres de la societat, i el seu fi és assegurar el creixement econòmic. La societat està formada per individus moguts per el seu propi interès i són propensos a l’intercanvi, per això van sorgir els mercats, perquè era un lloc d’intercanvi de béns.  Societat civil com a sistema de necessitats: Hegel, entén la societat com un espai on cadascú es fi per si mateix i tots els altres no són res. Però sense els altres no es poden assolir els fins. La societat civil és una esfera incompleta i parcial, i per això necessita l’estat, representant de l'interès comú i del bé públic.
  9. 9. Liberalisme polític i econòmic El liberalisme va sorgir com una reivindicació de garanties constitucionals i de drets individuals, és a dir, com una defensa de la llibertat enfront de l’absolutisme.  Liberalisme polític: centrat en la idea que els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves preferències en els assumptes religiosos, econòmics, i polítics, fet que suposa límits i controls al poder estatal.  Liberalisme econòmic: entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social. L’estat ha de facilitar al mercat que compleixi amb les seves funcions de determinar els preus i distribuir els beneficis.
  10. 10. Tradició socialista La tradició socialista es proposa establir la igualtat material, condicions socials i econòmiques iguals per tothom. Aquesta preocupació per les condicions socials que fan possible la llibertat condueixen el socialisme a controlar el mercat perquè, oprimeix unes persones enfront d’altres. El mercat no reconeix aspectes com la dignitat, el respecte o el reconeixement recíproc.
  11. 11. Dos socialismes  Socialisme científic o comunisme. Amb el suport de Karl Marx i desenvolupada per Lenin. Aquesta concepció del socialisme veu l’estat liberal com un instrument al servei de la classe dominant. Per això exigeix rebutjat la idea liberal d’un estat amb poders limitats. Els objectius del comunisme són: la supressió del mercat i la socialització dels diferents mitjans de producció, l’abolició de la propietat privada, de la diferència de classes socials i la destrucció revolucionaria de l’Estat.  Socialisme reformista o socialdemocràcia. Idees de Ferdiand Lassalle i Eduard Bernstein. Proposa també la intervenció de l’estat però sense tractar-ne les bases democràtiques i liberals. Els objectius de la socialdemocràcia són: subordinar el emrcat a les necessitats socials, controlar l’economia i intervenir-hi i distribuir socialment el poder polític, per mitjà de l’estat democràtic.
  12. 12. L’estat social de dret L’estat social de dret inclou la preocupació de la igualtat social. Per això l’estat ha anat assumint un paper cada vegada més actiu en la societat civil, per dues raons:  Com a resposta a les exigències de la justícia social per fer real la igualtat d’oportunitats per tothom. Això aporta a l’expansió progressiva dels serveis socials.  Com a resposta als problemes propis del sistema econòmic. L’economia requereix una coordinació estatal per assegurar l’eficàcia i evitar la crisi.
  13. 13. L’estat social i democràtic de dret La constitució espanyola de 1978 proclama un article on es pretén establir un sistema polític que sigui capaç de conjuntar els tres objectius següents:  Un estat social, que reconeix la igualtat i s’ocupa de garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població mitjançant normes que permetin a tothom accedir a tots els serveis públics.  Un estat democràtic, en el qual la sobirania popular, es manifesta sobretot a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.  Un estat de dret, en el qual totes les persones i totes les institucions se sotmetin a la Constitució, de manera que es respectin les garanties jurídiques fonamentals, la separació i l’equilibri de poders.
  14. 14. Els límits de l’estat  Els nostres estats socials i democràtics de dret s’enfronten a problemes que obliguen a definir de nou quines són les seves funcions i quines corresponen a la societat civil. Problemes:  L’estat del benestar ha anat degenerant en un estat benefactor que ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada.  Aquesta augment de les competències de l’estat comporta un creixement de la burocràcia i un augment del poder adquisitiu. Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats.  La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització. Ni la informació ni la protecció del medi ambient, ni la política econòmica són ja un assumpte de cada estat.
  15. 15. Una nova societat civil La societat civil s’entén com aquella dimensió de la societat que està formada per un trama de relacions, d’un conjunt d’associacions que abasten des de la família, grup d’amics, etc. Tots els autors que tracten el tema estan d’acord a afirmar que l’element distintiu de tots aquests grups és que no estan sotmesos a la coerció de l’estat. Existeixen dues línies d’interpretació de la qual es la societat civil:  Jhon Kane entén que la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt i que inclou el poder econòmic en el seu funcionament.  Jürgen Habermas,André Gorz i Walzer, creuen al contrari, que la societat civil es distingeix tant el poder estatal com de l’econòmic. És un espai de cooperació, sense coerció estatal ni interessos econòmics, i es regeix per llaços de solidaritat.
  16. 16. Un dels problemes és el de determinar les relacions de la societat civil amb l’estat. Per resoldre’ls es proposen els punts següents:  És la societat civil la que legitima el poder polític.  Li correspon controlar-lo i recordar-li la meta per el qual exerceix aquest poder.  Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal.  La societat civil ha de ser autònoma respecte a l’estat.  Cal potenciar una opinió pública independent.  La societat civil ha d’assumir les seves responsabilitats.  Tot això resulta impossible sense enfortir una ètica de la societat civil, basada en la solidaritat i la responsabilitat.

×