2. Europa a finals del segle XIX
Època de creixement econòmic i prosperitat
Burgesia punt culminant, expansió capitalista
Ciutats: grans metròpolis molt vives però també
despersonalitzades
Gran Bretanya i Alemanya: capdavanters comerç i tecnologia
França: gran centre d’art i cultura
Ritme divergent entre el temps dels humans i el del progrés
tecnològic
Reticències davant la ciència, la raó i el progrés de molts
intel·lectuals
Constaten que la ciència començava a ser més important que la
filosofia i les lletres
3. La literatura europea finisecular
POESIA
Parnassianisme: Verlaine,
Baudelaire, Rimbaud
Simbolisme: Mallarmé, Yeats,
Dario Fo
Prerafaelitisme: Dante Gabriel
Rossetti, Edward BurneJones.
NARRATIVA
Novel.la psicològica: Henry
James, Oscar Wilde, Gabriel
d’Annunzio
TEATRE
D’idees: Herik Ibsen, Bernard
Shaw
Simbolista: Maurice Maeterlinck,
IRRACIONALISME
Schopenhauer, Nietzsche,
Kierkegaard
PSICOLOGIA
Henry Bergson, Sigmund Freud
FÍSICA
Descoberta de l’àtom
Descobriment de la relativitat
LITERATURA FILOSOFIA I CIÈNCIA
4. Art nou a Europa
Moviment cultural i artístic
Sorgit a finals del segle XIX principis XX
(1892-1911)
A tot Europa
– Modernisme (Catalunya)
– Art Noveau (França)
– Jugendstil (Alemanya)
– Modern Style (Anglaterra)
Propòsit: fer un art modern, trencador
A totes les arts, sobretot l’arquitectura i arts
decoratives.
Trets comuns:
Preferència asimetria
Formes corbes i sensuals
Inspiració en motius de la natura
6. El Modernisme català pretén
Consolidar una cultura
nacional i moderna
Superar l’etapa de la
Renaixença
Incorporar nous corrents
artístics
Incorporar noves
tendències de pensament
7. Datació
Inici moviment a
Calalunya: 1892
Primera festa
Modernista al Cau
Ferrat de Sitges
Difusió idees a la
revista L’Avenç
Final simbòlic del
moviment: 1911
Mor el poeta Joan
Maragall i el pintor
Isidre Nonell
Molts artistes
continuen uns
quants anys més
COINCIDEIX AMB:
- autors de la Renaixença encara publiquen
obres molt significatives.
-1906 el Noucentisme comença a prendre
relleu.
8. Qui són?
Artistes i intel·lectuals
d’origen social divers
Humils i autodidactes: Ignasi
Iglesias i Joan Puig i
Ferrater...
De famílies burgeses, amb
bona formació: Joan
Maragall, Ramon Casas,
Santiago Rusiñol...
Diferents disciplines
artístiques: música, literatura,
pintura...
Segueixen ideals de llibertat i
progrés
9. Relació artista-societat
Tensió artista-societat permanent fins
al Noucentisme (a partir 1906).
ELS BURGESOS
Pensen que els artistes són eixelebrats
que no fan res productiu
ELS MODERNISTES
progrés tècnic i científic = lluny dels
valors naturals i espirituals
Societat industrial = mesquina i
deshumanitzada
Els burgesos són materialistes i
prepotents i no tenen interès per l’art i
la cultura.
Imatge de l’artista:
Bohemi
Marginat
Contrari a la societat benpensant i a
les formes de vida tradicional
Greu situació
política,
econòmica i
social =
Malestar
social
10. Bohèmia daurada i bohèmia
negra
Critiquen la societat burgesa
però en formen part
Defensen l’art com una
activitat sagrada
Artista rebel social
Artista sacerdot, líder de la
creació artística
Santiago Rusiñol
Ramon Casas
Origen social humil
Provenen de comarques
Marginats
Enfrontament artístic i també
ideològic
Lluita de classes
Joan Puig i Ferrater
DAURADA NEGRA O TRÀGICA
11. Llocs de trobada emblemàtics
EL CAU FERRAT
Casa taller de
Santiago Rusiñol, a
Sitges
A partir 1893
Lloc de trobada per a
Modernistes de totes
les tendències
Tertúlies, exposicions,
conferències...
Festes modernistes
12. Llocs de trobada emblemàtics
ELS QUATRE GATS
Cerveseria cabaret
S’hi feia una revista
artística i literària
Punt de trobada del
1899-1903
13. Etapes del Modernisme
1892-1900
Combativa
Anys combatius
Propostes ideològiques i estètiques a les revistes:
L’avenç
Catalònia
Quatre Gats
Pèl & Ploma
Campanya per a la reforma ortogràfica
Festes modernistes a Sitges
Introducció nous corrents europeus
Dues tendències molt diferenciades:
regeneracionisme
esteticisme
14. Etapes del Modernisme
1900-1911
Establerta
Consolidació artística i literària. Expansió del
moviment.
Pèrdua caràcter crític i subversiu
Apropament al catalanisme polític (republicans i
catalanistes d’esquerres + intel·lectuals
conservadors)
Arts plàstiques: trets més tòpics de l’Art Nouveau
Burgesia accepta l’art modernista i el converteix en
producte de consum
Difusió de les idees a traves de:
Revista Joventut
Diari El poble català
15. Influències
Influït per
corrents
artístics i
literaris
europeus de la
segona meitat
del segle XIX
Prerafaelitisme
Origen anglès
S’inspira en pintors Quattrocento italià.
Pintura detallista i de colors intensos.
Art i artista com a portadors de valors superiors i
espirituals
Parnassianisme
Origen Francès
Oposat al Romanticisme
Art formalista, inspirat en l’antiguitat clàssica i en
l’exotisme oriental
L’obra d’art perfecta i harmònica ha d’expressar la
bellesa absoluta
“Ofèlia” John Everett Millais
“The lady of Shalott” de John William
Waterhouse
16. Influències
Influït per
corrents artístics
i literaris
europeus de la
segona meitat
del segle XIX
Simbolisme
Origen francès
Oposat al Realisme i al Naturalisme
La realitat:
Amagada a través de símbols
Creació d’atmosferes
Suggerir i no pas dir
“
“Èdip i l’esfinx” Moreau
17. Influències
Influït per
corrents
artístics i
literaris
europeus de
la segona
meitat del
segle XIX
Decadentisme
Origen França
Rebuig de la bellesa tradicional
Atracció per la morbositat, la lletjor, la
mort
Art com a fugida de la realitat
Interès per la sensualitat i l’erotisme i,
pels paradisos artificials...
Vitalisme
Corrent filosòfic basat idees Nietzsche
Vida i art com una lluita contra la tradició
i l’ordre social establert
Superhome = concepte ètic
“Pornócrates” Félicien
Rops
«Kleiner Nietzsche-
Kopf», dibuix de
Hans Olde
18. Corrents Modernisme
ESTETICISME
1893 2a festa Modernista Sitges, al
Cau Ferrat
Art com a
refugi per separar-se de la societat
burgesa i mercantilista
eina de salvació individual de
l’artista
No volien revolució social, sinó
artística.
Art per l’art. Art sagrat
Santiago Rusiñol
Ramon Casas
19. Corrents Modernisme
1892-1893
Oposició a la burgesia
Pretenia regenerar la societat
ideològicament i artísticament.
Art vist com una revolta.
L’artista es compromet
socialment.
Sorgeix a la revista L’Avenç.
Ignasi Iglesias
Jaume Brossa
Joan Maragall (primers temps)
REGENERACIONIS
ME
20. La narrativa modernista
Primera dècada del XX
Autor messies regenerador de la realitat
Principis establerts per Raimon Casellas:
Principi d’Integritat: tractament de qualsevol aspecte de
la realitat
Principi d’Intensitat: visió sintètica i fragmentada de la
realitat
El personatge sol ser un individu inadaptat que
s’enfronta amb la realitat que l’envolta.
Novel.la rural: conflicte entre voluntat i la naturalesa
Autors:
Conflicte simbòlic: Casellas, Víctor Català, Prudenci
Bertrana, Joaquim Ruyra.
Didactisme: Josep Ma Folch i Torres, Josep Pous i
Pagès
21. El teatre modernista
Tendències:
Regeneracionista-naturalista. Teatre
d’idees: Ignasi Iglesias, Joan Puig i
Ferreter
Esteticista-simbolista: Santiago
Rusiñol, Adrià Gual
Etapes:
1893-1899: primers intents de
renovació
1899-1912: proliferació de dramaturgs
de diverses tendències.
ART TOTAL
22. La poesia modernista
Caraterístiques:
Espontaneisme:
Retorn a la vivència personal i a la
naturalitat.
Poesia lliure d’artificis
Formalisme:
Llengua depurada, rigor formal
Escola Mallorquina:
Autors:
Joan Maragall
Escola Mallorquina: Miquel Costa i
Llovera, Joan Alcover
Altres: Apel.les Mestres, Gabriel Alomar,
Alexandre de Riquer
23. El Modernisme
RECAPITULEM
Europa a finals del segle XIX. La literatura europea
finisecular.
Art nou a Europa.
Objectiu del Modernisme
Datació
Intel·lectuals. Conflicte artista-societat. Bohèmia negra-
daurada
Llocs de trobada: Cau Ferrat i Els 4 gats
Etapes: combativa i establerta
Influències europees
Corrents: regeneracionisme i esteticisme