1. PAC 3: Fitxa del disseny Mª Rosario Gomez i Marta Yepes
Fitxa del disseny
Títol de l’activitat Seré capaç d’analitzar les parts bàsiques de la música: ritme i melodia de la
Cantània?
Descripció dels Aprenents: alumnes de 4t de primària, però específicament un alumne amb baixa
agents personals i visió (només veu amb un ull un 10%).
de la tecnologia Mediadora: mestre de primària especialista en música (Marta Yepes) i
mediadora responsable del CRE (centre de recursos Educatius) ONCE Barcelona (Isidre
Vallès)
Tecnologia mediadora: PC amb SO Windows Vista/7 amb el pack Officce 2007,
Canó de projecció, equip de so, programa Music Time compte de correu
electrònic per comunicacions amb el CRE de Barcelona.
Descripció del Un alumne amb una deficiència visual la qual li ocasiona una baixa visió (només
problema en té una visió del 10% útil) te dificultats a l’hora de seguir les indicacions de la
termes tecnològics mestra de música quan es treballen les altures dels sons i els ritmes ja que
s’utilitzen material de mida reduïda. Com vam poder veure en alguns fils del
debat CTS, la tecnologia educativa pot contribuir a donar ajudes als alumnes amb
necessitats educatives específiques. L’alumne en qüestió està molt motivat i
encara que és conscient de les seves limitacions, vol participar a les activitats i el
mestre ha de ser capaç de oferir-li la ajuda necessàries perquè pugui ser un
alumne actiu en l’aula, i pugui treballar en equip amb la resta de companys.
Descripció del Tenint en compte el material de Jonassen, primerament, conceptualitzarem el
problema que s’entén per problema: un problema és quelcom que es desconeix (situació
espacial dels sons i distinció dels ritmes), és a dir, si tenim un objectiu i no sabem
com arribar-hi, tenim un problema. També, allò desconegut ha de tenir algun
valor social, cultural o intel·lectual per a algú (es necessari aquests coneixements
per tal de poder realitzar satisfactòriament una activitat de l’escola: “La Cantania
en l’auditori” la qual és molt motivadora ja que consisteix a treballa un conjunt de
partitures i cantar-les en l’Auditori de Barcelona en un concert amb músics
professionals).
Com a procés, solucionar un problema té dues característiques principals:
● La primera és que requereix una representació mental de la situació en el
món. En aquest cas, la representació mental de la situació és que
l’alumne amb baixa visió, no podrà accedir als continguts mostrats i cal
donar-li eines perquè pugui accedir a ells, tenint en compte les seves
necessitats, i donant-li les mateixes oportunitats que als seus companys.
● La segona és que solucionar un problema requereix certa manipulació
activa de l’espai del problema. Centrant-nos en el nostre problema, la
manipulació activa de l’espai del problema es veurà quan, tenint en
compte les necessitats de l’alumne, es manipulin els materials proposats
i les estratègies metodològiques inicials, per aconseguir que l’alumne
pugui també accedir-hi, com la resta de companys; és a dir, oferir les
ajudes i eines necessàries per tal que l’alumne pugui participar de forma
activa en les activitats ja que està molt motivat en participar en aquest
projecte, com la resta de companys.

2. PAC 3: Fitxa del disseny Mª Rosario Gomez i Marta Yepes
Per tant, quan manipulem l’espai del problema, representem els seus
components i dimensions, generem hipòtesis sobre com trobar allò desconegut,
provem aquestes hipòtesis i arribem a conclusions. La nostra hipòtesi és que
adaptant els materials i presentant-los a través d’eines tecnològiques facilitarem
l’accés als continguts a l’alumne amb baixa visió. Com és la primera experiència,
una vegada realitzada aquesta primera proposta, l’haurem d’avaluar, per saber si
és una estratègia útil per facilitar a l’alumne l’apropament al procés
d’ensenyament/aprenentatge.
Jonassen comenta que cada vegada hi ha més conformitat respecte a la
variabilitat dels problemes pel que fa a substància, estructura i procés, i
distingeixen entre tres maneres en què els problemes i la seva solució varien:
● Estructuració: Jonassen distingeix entre problemes mal i ben estructurats
i recomana diferents models de disseny per a cada tipus, perquè
requereixen diferents habilitats. Els problemes ben estructurats
requereixen l’aplicació d’un nombre determinat de conceptes i regles, així
com l’estudi de principis en una situació problemàtica restrictiva. D’altra
banda, trobem els problemes mal estructurats que són aquells que es
troben en les activitats diàries, per la qual cosa resulten típicament
emergents. Pel fet que no estiguin restringits pels camps de contingut
que s’estudien a classe, les seves solucions no són predictibles no
convergents. Aquests problemes requeireixen sovint la integració de
diversos camps de contingut. El problema que hem plantejat per al nostra
projecte, es tracta d’un problema mal estructurat, ja que es tracta d’una
situació donada per aspectes metodològics i relacionats amb les
necessitats de l’alumne. Aquest alumne no presenta problemes per
treballar, comprendre i assolir els conceptes proposats, sinó que el
problema es troba en com accedir a ells, i necessitem d’una altre camps,
el de la TE, per tal de poder trobar una solució.
● Complexitat: trobem tres dimensions dins de la complexitat dels
problemes: el nombre de temes, funcions i variables que actuen en el
problema; el nombre d’interaccions dins aquests temes, funcions o
variables; la predictibilitat del comportament d’aquests temes, funcions o
variables.
Com més complex sigui un problema, més difícil serà per a qui vulgui resoldre’l
processar-ne activament els components. En el nostre cas, es pot considerar que
el problema és poc complex, ja que tenim clares les variables que actuen en el
problema: el context i el propi alumne; la interacció també està comtemplada dins
d’un context delimitat que interacciona amb l’alumne i amb els mestres. Pel que
fa a la predictibilitat, la proposta feta per solucionar el problema es pot considerar
correcta, i caldrà anar delimitant-la a mida que es vagi treballant amb l’alumne i
els mestres.
● Especificitat de camp: les teories i investigacions actuals de la solució de
problemes afirmen que les habilitats per a resoldre problemes són
específiques del domini i del context, és a dir, estan situades, integrades,
i per això depenen de la natura del context o domini. Els problemes mal
estructurats solen estar més situats, mentre que els que estan ben

3. PAC 3: Fitxa del disseny Mª Rosario Gomez i Marta Yepes
estructurats són més abstractes. En el nostre cas, com que es tracta d’un
problema mal estructurat, trobem que es pot situar, ja que tenim localitzat
i definit el problema, ja que es tracta d’una dificultat a l’accés
d’aprenentatge, a causa d’una discapacitat, alhora que el context també
és origen del problema, ja que no ha contemplat les necessitats de
l’alumne per facilitar-li l’accés als aprenentatges.
Tenint en compte la tipologia de solució de problemes mostrada per Jonassen al
mòdul TIC i aprenentatge significatiu, trobem que el nostre problema es troba
dins dels problemes: de solució i diagnosi, que tot i que s’assemblen als de
resolució de dificultats, trobem la diferència en l’ambigüitat en les vies de solució.
En el nostre cas, una vegada detectats els símptomes, que és la dificultat per
treballar en grup amb el material existent el qual te unes dimensions limitades; es
pot fer un diagnòstic, que genera hipòtesis. En aquest cas, les hipòtesis són que,
a partir del material audiovisual i les eines tecnològiques existents a l’aula de
música, podem facilitar el treball en grup i la participació de forma activa de tots
els discents, (tenint pressent les necessitats específiques de l’alumne en baixa
visió). És necessari que comprenguin els continguts de forma satisfactòria: ritme i
melodia, per poder participar en la Catània (la qual és una activitat d’escola que
fa més de 10 anys que es realitza i que motiva molt als alumnes). Aquesta
solució no és l’única, i poden haver múltiples vies de solució, per això es
distingeix dels problemes de resolució de dificultats.
Plantejament del El problema sorgeix en les activitats en gran o petit grup en les quals s’ha de fer
problema una lectura a vista de ritmes i / o altures melòdiques utilitzant material educatiu
ordinari (fitxes de mida DINA4) les quals son massa petites per que l’alumne amb
baixa visió pugui distingir allò que es treballar i sent molt poc útil que ell tingui una
còpia ja que en moltes ocasions es treballa la mateixa fitxa per a diferents
alumnes a la vegada. L’alumne és conscient de les seves limitacions i recorda a
la mestra quan no és capaç de veure o diferenciar de forma nítida allò
de que s’està parlant, està molt motivat i té ganes de poder realitzar les mateixes
activitats que la resta de companys de l’aula. Sent a més una oportunitat per
treballar en equip, fomentant el treball col·laboratiu.
Context Aula principal de música d’un centre educatiu d’infantil i primària. L’espai es ampli
per que no s’utiltzen ni taules ni cadires, es disposa d’un gran nombre
d’instruments musicals, dos PC, un projector amb pantalla i una pissarra “de
Vileda” amb pentagrames.
Característica del El grup classe està format per 25 alumnes amb diferents necessitats educatives
grup classe (deficiència visual, TDAH i retard maduratiu ) però amb molta cohesió de grup. El
grup és molt treballador encara que xerraire en general i els hi agrada les
diferenhts activitats de música per que tenen un caire més amé que la resta
d’arees, a més estan motivats per la Cantània ja que és una activitat que realitzan
tots els alumnes de 4t des de fa més de 10 anys. en termes generals és un grup
amb un nivell d’aprenentatges normal (encara que hi ha 4-6 alumnes que els hi
costa més seguir el ritme i 2 que tenen un nivell més elevat que la resta).
Objectius Poder realitzar una activitat musical de discriminació visual de sons melòdics i / o

4. PAC 3: Fitxa del disseny Mª Rosario Gomez i Marta Yepes
rítmes on tots els alumnes puguin participar de forma activa sense cap dificultat.
Continguts Explorar i percebre
● Experimentació de les possibilitats sonores que poden suggerir la utilització de
les TIC, la interacció de diferents mitjans i llenguatges artístics.
● Valoració de l’ús de la música en produccions audiovisuals.
● Incorporació progressiva de la grafia musical convencional en la lectura
(utilització de síl·labes Kodaly), interpretació i creació de partitures.
● Exploració de diverses estructures de simultaneïtat en produccions musicals i
artístiques de complexitat creixent.
● Apreciació i reconeixement de diferents qualitats de so, de petites formes
musicals.
● Reconeixement i escriptura de ritme i melodies, emprant la grafia musical
convencional.
● Percepció que a través de la implicació, de la resolució de problemes i de la
constància s’arriba a la satisfacció en la comprensió, interpretació i creació
artística.
Interpretar i crear
● Creació de missatges sonors a partir de la combinació de diversos mitjans
incorporant la terminologia corresponent a partir dels elements apresos.
● Assumir responsabilitats i afavorir la dinàmica del treball cooperatiu, establint
moments de revisió, respectant les aportacions dels/de les altres i resolent les
discrepàncies amb arguments.
● Incorporació i utilització progressiva de les terminologies pròpies dels llenguatges
artístics.
● Interès per conèixer i valorar el fet artístic propi i el dels altres, i les
manifestacions artístiques i culturals del nostre entorn.
● Adquisició de constància i progressiva exigència en la realització de produccions
artístiques.
Competències ● Competència comunicativa lingüística i audiovisual
bàsiques ● Competència artística i cultural
● Tractament de la informació i competència digital
● Competència matemàtica
● Competència d’aprendre a aprendre
● Competència d’autonomia i iniciativa personal
Connexions amb altres ● Discriminació d’objectes bidimensionals i tridimensionals.
àrees ● Creació de missatges audiovisuals i plàstics per comunicar experiències,
pensaments i emocions.
● Valoració dels mitjans de comunicació en la representació del món.
Temporalització 5 sessions d’una hora cadascuna
Seqüenciació 1 Presentació de la Cantània i importància dels elements musicals
d’activitats Es fa una presentació de la Cantània d’aquest any: “Ha passat un àngel”, breu explicació de la
sinopsis i característiques principals de l’obra. Es fa un repàs dels elements bàsics de la música: ritme
(figures rítmiques), melodia (les notes de l’escala de Do M, les notes dins i fora del pentagrama i els
moviments melòdics) i timbre (els diferents instruments i les seves famílies); i es parla de les
característiques dels mateixos.
Mitjançant el canó es projecten els diferents instruments que surten en la cantània i que estaran el dia
del concert. Aquests instruments estaran ampliats i posteriorment fragmentats, és a dir, ampliats per

5. PAC 3: Fitxa del disseny Mª Rosario Gomez i Marta Yepes
parts per tal que tots els alumnes puguin veure clarament les diferents parts dels mateixos
2 Ritme (síl·labes Kodaly)
Repàs de les síl·labes Kodaly treballades fins al moment de forma grupal, i posteriorment individual es
realitza una lectura de diferents ritmes de 4 pulsacions (els quals estaran projectats per tal que la
imatge pugui ser visible de forma satisfactòria per a tots els alumnes i fins i tot hi haurà una projecció
en la qual anirà lligada so i imatge) que estiguin relacionats amb les cançons de la cantània
3 Melodia (els sons en l’espai)
Repàs de les notes treballades fins al moment (les notes de l’escala de Do M, les notes dins i fora del
pentagrama i els moviments melòdics) de forma grupal, i posteriorment individual es realitza una
lectura de diferents sistemes amb notes aleatòries (els quals estaran projectats per tal que pugui ser
visible de forma satisfactòria per a tots els alumnes i fins i tot hi haurà una projecció en la qual anirà
lligada so i imatge) que estiguin relacionats amb les cançons de la cantània
4 La partitura: ritme i melodia.
Combinació de ritmes i notes per fer una melodia pautada. Els alumnes hauran de llegir una partitura
de la Cantania amb correcció i justesa melòdica i rítmica. La partitura es repartirà en format paper per
tal que ells puguin fer les anotacions pertinents i després aquestes anotacions es copiaran a la
pissarra on es projectarà la partitura per que no es te una pissarra digital.
5 Creació
Els alumnes en parelles i / o grups de tres han de ser capaços de crear una partitura amb tots els
elements treballats la qual es passarà al programa d’edició de partitures i projectada en gran per que
tots la puguin veure i escoltar. Posteriorment es faran els comentaris oportuns (tant els altres
companys com la mestra)
Avaluació Es realitzarà una avaluació inicial per tal de partir dels coneixements previs dels
alumnes, s’agafaran anotacions en les diferents sessions i una última avaluació
final per tal de comprovar l’evolució de cada alumne.
Criteris de avaluació
● Elaborar produccions artístiques.
● Mostrar respecte, responsabilitat i valoració crítica en el treball cooperatiu i
argumentar i resoldre les discrepàncies a l’hora de participar.
● Llegir petites partitures amb els elements musicals apresos.
Fonamentació Característiques més importants del constructivisme:
psicopedagògica ● El desenvolupament humà s’ha d’entendre com un procés permanent de
culturització i el motor d’aquest és l’aprenentatge.
● Les diferents interaccions que té l’individu estan emmarcades en un
context social (família, escola, companys...) que repercuteix en aquestes,
i que ens permeten construir el coneixement.
● La funció del docent és la de mediador entre el contingut i el discent
(triangle interactiu) tenint en compte els coneixements previs dels
alumnes i treballant dins de la zona de desenvolupament proper (Vigotski
1979).
● Les dificultats dels alumnes no són responsabilitat dels propis individus,
sinó que sorgeixen a conseqüència d’un problema pels dèficits en la
mediació rebuda.

6. PAC 3: Fitxa del disseny Mª Rosario Gomez i Marta Yepes
Principis de l’aprenentatge significatiu:
● Actiu: els estudiants s’han de comprometre amb el procés d’aprenentatge
en un processament conscient de la informació, del resultat del qual són
responsables.
● Constructiu: fent referència al construtivisme, caracteritzat anteriorment.
● Col·laboratiu: treball en comunitat d’aprenentatge i construcció del
coneixement, aprofitant les habilitats de la resta i aportant suport social.
● Intencional: els estudiants intenten aconseguir un objectiu cognitiu de
manera actica i intencional.
● Conversacional: aprendre és inherentment un procés social i dialògic.
● Contextualitzat: les activitats d’aprenentatge estan situades en certes
tasques signitives del món real o simulat mitjançant un entorn
d’aprenentatge basat en algun cas o problema.
● Reflexiu: els estudiants articulen el que han après i reflexionen sobre els
processos i decisions implicats en aquests.